Penós.

Avis per a navegants, si ets fan de Xavi no llegeixis el document, perquè pràcticament no t’agradarà res del que veuràs. Abans que res, començar dient que penso que el Barça pot remuntar perfectament aquest partit amb la seva afició i amb la màgia d’aquestes nits europees que ens tenen acostumats al Camp Nou. Però això no treu que no puguem parlar del que va passar a San Siro. 

Estic fart de dir tot l’any que a mi l’alineació tipus del Barça no m’agrada gens, per tant no se’m pot titllar d’oportunista perquè ho digui després de la derrota davant el Milà de dimecres, on per a mi el Barça va fer el ridícul, des de l’època de Gaspart que no vivia res similar que jo recordi, potser el 4-1 al bernabeu del final de l’era Ronaldinho, no en recordo d’altre de dia similar a aquest. Perquè el Barça no va ser el Barça de sempre, li va faltar ambició i sobretot ganes de competir.

Per a mi no són excusa les decisions arbitrals que van influir al marcador, l’arbitratge casolà de barra lliure, ni tant sols l’estat lamentable de la gespa de San Siro. És vergonyós que una organització, que se li omple la boca amb el lema de “Respect”, que se li omple la boca amb el fair play, permeti que passin coses com que un equip pugui presentar un camp de patates i que no passi res, amb el risc per als jugadors, que permeti que els àrbitres puguin ser tan asquerosament casolans com es va veure ahir a San Siro o com es va veure l’altre dia al bernabeu, amb un arbitratge que va permetre totes les parades possibles de temps i les pèrdues de temps dels jugadors milanesos des del minut 1 de partit. El Barça faria bé, de cara a la tornada, d’avisar tant a la uefa com al Milà, que no llençarà la pilota fora ni acceptarà baixar el ritme de partit perquè cada contacte un jugador del Milà es quedi al terra. Però clar, com podem demanar que el president del Barça es posi seriós i actuï com cal defensant al seu club i als seus jugadors, si no està Laporta pel mig.

Dic que no són excusa, malgrat que hi ha un penal claríssim a favor del Barça i un gol il·legal del Milà que trenca el partit, perquè tu no pots queixar-te de l’àrbitre quan no fas ni un xut a porta en tot el partit, quan no mostres la més mínima intenció per fer un gol com va demostrar l’equip, quan fas un partit caminant. No es pot.

La meva teoria, almenys l’única explicació lògica que li puc trobar, és que veient l’estat de la gespa van decidir defensar amb la pilota i esperar alguna ocasió de gol per a marcar el 0-1 i cap a casa. El Barça d’ahir és el més semblant que he vist a la selecció espanyola de l’era Del Bosque, amb un equip molt per sota del que podria fer, defensant amb possessió de pilota i sense cap ambició ofensiva. Molt decepcionant, m’he esperat un parell de dies per a fer l’entrada per a no fer-la en calent i no ser injust amb algun jugador que no ho mereix. Inclús he estat masoquista i he tornat a veure el partit, perquè quan el veus amb la tensió del partit, et perds moltes coses que passen per alt. És quan veus moltes de les injustícies que comet la premsa de forma miserable.

Com el dia següent l’anàlisi per exemple de l’Sport d’alguns jugadors i la campanya miserable que fan sobre d’altres. Perquè ahir portava una pàgina, matant a Alexis pel partit que va fer, perquè segons ells no va revolucionar l’equip i va tornar a fracassar. Perquè clar, Alexis fa miracles i en vint minuts ha de salvar els mobles del Barça. Quan va notar-se bastant la seva entrada al camp, inclús forçant una falta perillosa, barallant-se amb els centrals, però que va deixar de tenir perill en quant la va xutar Xavi clar, que segueixo sense entendre perquè, una persona que marca de falta quan s’equivoca, perquè un gran percentatge se’n va fora, ha de xutar aquest tipus de faltes quan es necessita marcar. Però en canvi els mateixos que maten Alexis, diuen que Pedro no va ser el seu millor partit, però que es va partir la cara i va fer un treball molt important. Com sempre clar, diferent vara de mesurar segons el jugador. Amb la “matada” al pobre Alexis, anava la opció de cedir-lo a la Juve amb opció de compra clar, com cada dia que el maten i que ja fan “campanya” per a vendre’l a final d’any.

Però el més penós de tot, com sempre, és que se’n vagi de rosetes el mateix de sempre, el gran problema dels darrers temps al Barça, el jugador que cada cop tinc més clar que té massa pes al vestidor i que fa el que vol, sinó no entenc com, amb el compte que tenen al Barça amb els temes de lesions, que quan un jugador té l’alta va entrant progressivament, que sigui titular i jugui els 90 minuts. Un jugador que té un egoisme considerable, quan a sobre te n’assabentes que a Valencia es va lesionar als pocs minuts de partit, que no va dir res i que inclús va demanar que li fessin un massatge al descans, per a continuar al camp, barrant-li el pas a un company en plenitud de condicions. Però en quant no juga es nota la diferència i és el que ell no vol, perquè els darrers partits que no ha jugat s’ha notat clarament un ritme que ell no li pot donar i un treball al mig camp que ell no pot donar.

Però ell sap molt bé com gestionar-ho tot, perquè no té un pèl de tonto. S’ha sabut ensarronar molt bé a la premsa, cada x temps els dona entrevistes personalitzades i els diu el que volen sentir, ja sigui de la premsa culé o de la caverna quan va a la selecció, així tots estan contents i tots volen que segueixi a l’equip i li tapen tot. També és molt llest a l’hora de generalitzar els errors i el mal joc, és molt hàbil i és el primer de parlar per a “demostrar” que no s’amaga, però realment el que vol és difondre aquest discurs implicant de tothom per a tapar-se amb la manta. No li he escoltat mai a Xavi dir “avui he jugat molt malament i no he sabut portar bé l’equip”, inclús el dia que la va cagar a Glasgow, va implicar a tothom com a culpables. Ahir va sortir molt hàbilment a dir que no hi havia excusa que no HAVIEN jugar gens bé, que el camp ELS HAVIA perjudicat molt a tots i que a la tornada, amb un camp correcte no HAURIEN  de fer tres o quatre tocs per a controlar la pilota abans de passar-la. Però la realitat és que va ser ell el que necessitava 4-5 tocs abans de donar la pilota, la realitat és que es veia com els jugadors intentaven tocar el més ràpid possible per aconseguir velocitat de circulació, inclús amb el risc de perdre precisió, per a fer bascular l’equip rival i generar espais a l’altra banda. Però clar, quan passava per ell això no passava i feia 4-5 tocs per a controlar-la, perquè ell sempre busca les estadístiques. Com els jugadors d’esports com el basquet, quan porten tres quarts fent riure i quan el seu equip ja perd de 20 llavors ell fa 8-10 puntets i alguna altra estadística positiva per a després quan acabi el partit la gent quan miri les dades pensi que és dels pocs que es poden salvar del partit.

Xavi sempre fa això, arrisca el mínim les passades per a que després li surtin dades de possessió i de percentatges de passades bones molt elevats, així tapa les mancances durant el joc. Les mancances com ahir que per a ell fer bons numerats, li facilitava i molt la feina defensiva al rival, perquè li donava temps a bascular cada cop amb tota la tranquil·litat del món i no deixar espais per cap lloc.

Podem parlar també que és l’encarregat de generar el joc de l’equip, però la realitat és que darrerament el que fa és donar-li a Busquets i ell incrustar-s’hi a la mitja punta traient-s’hi tota la responsabilitat ofensiva, això provoca tot el desajust que parlava abans.

Perquè em molesta molt quan a sobre el que la paga és Cesc quan ha de jugar aplanat entre dues línies i compartint espai amb Iniesta, quan Messi ha de baixar al mig camp a fer de Xavi i a donar les passades que accelerin el joc, però llavors després no hi ha ningú per a fer-li la passada, perquè tots estan buscant espais pel mig camp,.

Els meus arguments són purament futbolístics, jo no tinc res contra Xavi persona, al contrari. Però entenc que amb la tensió del partit molta gent no miri aquestes coses i que se’n vagi de rosetes.

Jo si Xavi al camp ho fa millor que la resta no tinc cap problema en que jugui, però penso que està passant el mateix que amb la decadència de Ronaldinho. Jo dic que el que és indiscutible al mig camp és Iniesta, a la seva posició. No entenc perquè s’ha de sacrificar un 9-10 a la seva posició perquè a l’extrem pugui aportar un 6-7 regularment o bé un 7-8 segons partits. Jo aposto per que jugui el que està millor a l’acompanyament d’Iniesta, inclús rotar-lo algun partit com l’altre dia a Granada, però el que no m’agrada és que estiguin millor Iniesta i Cesc i que per a que jugui Xavi per decret s’hagi d’asseure un extrem per a tenir-los a tots contents. Inclús penso que Thiago ara mateix aporta més que Xavi. Els equips que han fet aquesta tàctica darrerament, estan flotant-lo i deixant-li la pilota, perquè és incapaç de generar una ruptura per si mateix, si no li fa fàcil la feina el davanter o un altre company no genera cap desequilibri, no trenca cap línia. No té el canvi de ritme d’Iniesta ni el seu dribling, nio té el xut o la precisió amb la passada final o el gol de Cesc, no té el regat o la màgia de Thiago. Està clarament en davallada i això ho saben els rivals que el floten. Dimecres va fer números molt similars als del dia del Celtic i l’equip va tenir les mateixes mancances. El floten i tapen les línies de passada i posen gent a marcar als que estan per davant de la pilota, amb superioritat numèrica. Llavors resulta que Iniesta a l’extrem per molt que ho intenti, sempre acaba baixant al mig camp, llavors es xafa amb Cesc i s’anul·len tots dos mútuament, si Cesc puja més es queda com un illot entre sis defenses, Messi ha de baixar al mig camp per a trencar línies amb algun dribling o alguna genialitat i Pedro que estira l’equip. Que tregui a un dels tres i posi a un extrem d’una vegada.

Dimecres el Barça necessitava gent que obrís el camp i dones problemes per banda, apart dels laterals. Perquè el Milà va posar a Boateng per una banda i El Shaarawy per l’altra a tapar els laterals, els propis laterals a seguir a Iniesta i Pedro i els del mig camp, basculant, tres a sobre de Messi sempre i els que quedaven a tapar forats entre Cesc i Xavi. Fins que no va sortir Alexis a barallar-s’hi amb els centrals no es va veure algun forat.

El Barça, sota el meu punt de vista, la tornada ha de jugar amb tres defenses, amb Iniesta i Cesc (o Thiago) al mig camp, dos extrems ben oberts i a Villa o Alexis de nou pur, amb llibertat per a Messi. Els partits amb “l’onze de gala” que estan obsessionats els tècnics i la premsa aquest any, contra equips que es juguen passar o no de ronda no estan funcionant i el Barça està baixant ofensivament en picat en quant a ocasions de gol. Per la lliga poden anar guanyant bé, però eliminatòries que li fan la “tàctica Chelsea”, a Iniesta no se’l pot sacrificar d’aquestes maneres i anul·lar a dos jugadors per a que jugui el de sempre per decret. No m’estranya que estigui tant content amb els entrenadors que té el Barça i amb l’equip, quan sempre juga, faci el que faci.