Objectiu complert.

El Barça ahir va fer un partit que no el posarem precisament al top ten de la temporada, però si que va ser un partit molt seriós i va complir amb els seus objectius.

L’únic objectiu, tal i com està la lliga, era passar el partit, sumar la victòria i donar descans a jugadors importants de cara a la setmana vinent que serà molt intensa i que servirà sobretot per a donar descans mental per alguns jugadors que ja ho necessitaven.

Suposo que alguns diran que havia de descansar Messi, perquè últimament se’l veu una mica més lent i apagat del normal, malgrat que compleix amb gols, desequilibri i passades de gol, se’l veu amb una mica menys elèctric que de costum. Alguns també tenen encara a la retina quan gairebé es trenca el genoll en un partit de xampions on el Barça ja era primer de grup i gairebé li costa car. Però això no es pot controlar i no t’assegura ningú que no pugui passar a un entrenament. El treball específic a Messi, es basa amb els partits, més que els entrenaments, per això ell sempre diu que li va bé jugar. També s’ha de recordar que per aquestes dates sempre passa per una petita baixada i que acaba les temporades al màxim i sent decisiu com sempre.

Jo ahir, abans que donar descans a Cesc i Xavi li hagués donat descans a Iniesta, que juntament amb Messi és el jugador més important del Barça, però tampoc sabem realment físicament qui ho necessita més de tots, ja que no estem als entrenaments ni a l’interior del vestidor. Veurem com funciona la cosa dimarts.

Per a mi la pitjor notícia és que no va ser titular Xavi, perquè això voldrà dir que és titular dimarts i això vol dir que ens tornaran a guanyar el mig camp, perquè un davanter d’ells anul·larà a Xavi i jugarem en inferioritat al mig camp. Però bé, fins que no ens mullaran l’orella cada cop quan un equip li posi a un damunt sembla que no s’adonaran que aquest jugador no està per a jugar aquest tipus de partits ja. Sense anar més lluny, ahir es va notar i molt la seva entrada al camp, però en negatiu. Quan va sortir ell es van perdre totes les opcions d’acabar de trencar el partit, amb el seu trotet cansino i amb el seu poc risc a l’hora de fer les passades. Hi ha una jugada que defineix perfectament el que dic. Es va produir una molt bona pressió, li cau la pilota als peus de Xavi, que aixeca el cap i veu a Messi totalment sol, gairebé damunt la frontal, amb els dos centrals a deu metres del jugador blaugrana perquè estaven oberts per a la sortida de pilota des del darrera, era mà a mà amb el porter si li donava. Doncs bé, el “crack” Xavi va decidir aguantar la pilota, va fer tres tocs i va esperar que tota la defensa dels sevillans estigués al seu lloc i la va donar cap enrere. Però així no va arriscar la passada clar, no sigui cosa que la falli i després les estadístiques no surti un 90% de passades bones.

Ahir un cop més, Thiago va demostrar que no li pesa l’equip, que aporta coses molt diferents a Xavi i que té una frescor i un dinamisme que no tenen ni Xavi ni Cesc. Que fa coses diferents i que té una màgia que fa falta amb defenses d’aquest estil, que quan pot juga de primeres. Els seus detractors, o més bé, els “amiguets del intocable”, parlen de que si arrisca alguna passada, que si alguna pèrdua de pilota, etc. Jo prefereixo cent vegades un jugador que arrisca una passada per a generar un benefici molt major, que un jugador que no arrisca cap passada i que li dona al del costat després de fer quatre tocs de pilota. No em va agradar gens tampoc la bronca que li va pegar Valdés a Thiago quan va arriscar una passada en una sortida de banda prop del corner blaugrana, que el va esbroncar d’una forma patètica, ja que no tenia gens de risc la passada, si Valdés sortia mig metre de sota dels pals. Que a ell se li hagi encongit el peu des de la cagada amb el Madrid no vol dir que a la resta li hagi de passar. Perquè amb un sol toc, al lateral de l’altre cantó, va desmuntar tota la estructura de pressió a banda del Sevilla.

Valdés ja porta unes partits que sembla que li faci molta por errar alguna passada de risc i ja fa dies que el veiem xutar en llarg en quant pressionen al Barça una mica. Això és molt perjudicial per a la sortida de l’equip i per al control del partit. Abans arriscava una mica i trencava les pressions rivals, ara es limita a llençar en llarg cap a Alves de forma incomprensible, perquè Alves no es que sigui precisament Ibrahimovic. El Barça no té cap jugador per a baixar una pilota llarga, en lluita amb un altre i a més es necessita molta precisió del porter, perquè a sobre són passades molt a prop de la banda. Si total ha de marxar, no entenc perquè tota aquesta por des de que la va cagar en supercopa. I encara m’agrada menys aquesta actitud que no havia tingut mai, que ha après del pitjor Casillas, d’esbroncar i de culpar als companys quan encaixa un gol o quan ha d’assumir el més mínim risc, com va fer ahir amb Thiago. Si vol marxar i tant li fa tot, el que ha de fer és donar les passades que donava abans, arriscant, al jugador més ben col·locat i deixar-se de xorrades i de recriminacions, però clar, suposo que deu buscar no fer cap cagada per a trobar un bon equip a final de temporada.

El partit va ser un molt bon entrenament de cara al partit contra el Milà, perquè el Sevilla va jugar d’una forma molt similar, amb un àrbitre permissiu molt similar al que ens trobarem a la xampions, amb l’única diferència que faltava algun titular i que la gespa està totalment correcta respecte l’anada. També va estar bé que el Sevilla s’avancés al marcador perquè encara es va tancar més i per a veure una de les possibles solucions de cara a la remuntada. Jo ja vaig dir a l’entrada anterior que ha d’haver per a la tornada, o Villa o Alexis (Villa té més gol, Alexis més cos i treball), han de jugar de nou pur, per a donar feina als dos centrals i que no puguin fer cobertures quan marxi Messi del primer jugador, com va fer Mexes per exemple gran  part del partit a l’anada. També ha de jugar un jugador que encari en banda i que busqui el desequilibri, per a fer pensar al contrari i també hi ha d’haver alternança de joc, en curt i canvis d’orientació. Està bé que s’hagi trobat, una mica, una opció de cara a la tornada de xampions.

Però el que s’ha d’aconseguir, sobretot, és l’efectivitat cara a porta les primeres ocasions. Perquè sinó la defensa va guanyant en confiança i en comoditat i cada vegada s’ajusta millor a l’atac blaugrana. Ahir va tornar a passar amb l’ocasió d’Iniesta. La que li dona Messi per a xutar directament i fa un retall i acaba rematant a sobre del porter. El partit hagués canviat completament si marca Iniesta, però al haver fallat, cada cop hi havia més dificultat. Els equips rivals, tenen previst com defensar, però per molt autobús que posin, els primers minuts sempre hi ha algun desajust que provoca ocasió clara de gol, com ahir i com a l’anada de xampions. És aquí on s’ha d’assegurar el gol, per a posar els nervis al cos del rival i trencar la defensa. Esperem que sigui així contra el Milà.

Perquè contra el Madrid en copa, per exemple, si que pots sortir a jugar sense arriscar tant, ja que tens el 0-0 que et classifica. Anar a fer gol, però amb precaucions i sense pèrdues absurdes que provoquin una contra, la lliga també per l’avantatge que tens de punts, però amb el Milà no es pot fer això.

Em fa gràcia també aquesta psicosis de la premsa respecte els gols encaixats, la pilota aturada, etc. Puc entendre que es critiquin gols com el segon amb el Milà, que van quatre jugadors al mateix i deixen a l’altre sol, però que parlin d’errades en gols com el d’ahir o els que els han fet de pilota aturada és ridícul.

El gol d’ahir, és cert que és la primera ocasió del Sevilla, és cert que és evitable, és cert que hi ha una cadena d’errors. Però el que no podem pretendre és que un equip amb tants jugadors petits, pugui defensar pilotes aturades davant tants jugadors d’alçada. Podem analitzar que Montoya salta abans de temps i se la menja, podem analitzar que Botía remata des del punt de penal, però el que no podem demanar, per exemple, que Alves tingui la mateixa alçada que Botía. O en moltes ocasions que es produeixen aquest tipus de gols, que el que li rematen sigui més alt que el que remata. Un jugador té una alçada i no pot fer més ja. Si et rematen una pilota aturada amb gent com Fazio, Negredo, Rakitic, Del Moral, etc. que fan dos pams més que gairebé tot l’equip, el que no poden fer és jugar amb plataformes.

Però bé, la conclusió del partit d’ahir, per a mi, és que han demostrat que la remuntada és perfectament possible i que l’equip té el compromís i la responsabilitat suficient com per a seguir confiant.

Per acabar, el patètic president del Barça. Resulta que se’n va a buscar la pau entre Israel i Palestina!! Qui es pensa que és, el Dalai Lama?? El president de la ONU?? Ridícul. Un conflicte que fa anys i anys que no es resol de cap manera, ho ha provat tothom, qui és pensa que és Rosell?? D’aquí quatre dies també es pensarà que pot separar les aigües?? Es pensa que el Barça és un país??Ridícul.

Que vol, organitzar un partit per a que serveixi d’aparador per a les reivindicacions polítiques, que pot generar un perill totalment evitable per als jugadors?? Si els terroristes els pega per fer una atemptat aprofitant el focus mediàtic que?? Com pot ser tan irresponsable un president d’un club de futbol??

Com el ridícul que ha fet quan han sortit els insurgents palestins a dir que si volen fer un partit han de complir les seves condicions, com sempre. No entenc que collons pinta el president d’un club de futbol a buscar la pau entre dos països la veritat. Per cert, qui paga tots aquests viatges que fan per a “obrir mercats” o “vendre la marca Barça”?? Perquè a Laporta ben bé que l’han matat i l’han emmerdat des del primer dia...

El senyor Rosell, faria bé en preocupar-se del seu club i de que no li fotin el pel com li estan fotent des de que ell està a la presidència, que Florentino li ha pujat a les barbes institucionalment davant la federació i fan el que els dona la gana. Que han posat el partit en dimarts de copa, quan el Barça ha jugat en dimecres a Milà i després dissabte a casa contra el Sevilla, que a sobre per a que el Madrid descansi una mica més (quan va descansar tota aquesta setmana) li avancen el partit d’horari, li posen l’àrbitre que volen i fan el que els rota la gana. Això és el que s’ha de preocupar el senyor Rosell i no anar arreglant el món per a altres que ho han de fer.