Surten dels amagatalls.

Quant de mal que fa l’entorn blaugrana i quina capacitat de manipular a la gent que tenen. És una cosa digna d’estudi com poden fer canviar el pensament de la gent i que es mirin a segons quins jugadors amb lupa i que d’altres tanquin els ulls de mala manera per a no reconèixer la realitat. El pitjor de tot és que ho fan d’una manera molt oportunista i només apareixen quan els jugadors marcats en vermell no tenen el seu millor dia. És trist però l’entorn i molts aficionats blaugrana són així. Li posen la creu a qui li posen i després sempre tenen la culpa de tot. El més penós de tot és que surten de manera molt oportunista. Quan fan bons partits s’amaguen.

Sorprenentment és el relleu generacional, que ha passat pel mateix i del que es veu que va aprendre i molt de com gestionar-lo. Això ja va passar amb el Pep Guardiola jugador, quan va marxar, que els mitjans i afició van mirar amb lupa al seu successor i que ho va passar molt malament, mai estaven contents del seu rendiment, inclús va ser xiulat moltes vegades, fins al punt d’estar a punt de marxar del Barça. Gràcies a la pressió mediàtica que li va posar pals a les rodes del primer dia. Ara estan fent el mateix amb el relleu generacional de Xavi. Els culers i entorn són així d’autodestructius.

Des d’abans i tot de fitxar a Cesc i l’aparició de Thiago, que ja va sortir l’entorn amic de Xavi Hernández, sabent que estava amenaçat el seu lloc, a llençar merda sobre els jugadors i a tirar-los l’afició en contra. Del primer explicant totes les interioritats de la seva marxa i qüestionant que el que valia no era necessari en aquell moment per al Barça. De Thiago van començar a llençar merda a sobre d’ell respecte la seva vida privada i sobre la seva actitud, apart de qüestionar el seu estil de joc i parlar de que era molt espectacular però que perdia moltes pilotes i no defensava. Els mitjans juguen a això, sobretot els amiguets de Xavi, repetir moltes vegades una mentida per a que es converteixi en veritat. Una cosa similar va passar amb Alexis, que Rosell volia a Neymar i va haver de tragar amb Alexis perquè el va demanar l’intocable Pep, no podia entrar en guerra amb el de Santpedor, però si podia fer que es qüestioni el seu joc des del primer dia i el seu preu. Doncs bé, ja tenim a la “Santíssima trinitat”, els ases del cops, els que s’emporten totes les crítiques quan els resultats no acompanyin, moltes vegades inclús sense jugar o jugant molt pocs minuts.

És molt fàcil fer la relació, l’equip ha jugat malament, matem als mateixos de sempre. El Barça va fer un mal partit, això no ho pot discutir ningú. Però d’aquí a començar a disparar amb bala i matar a segons quins jugadors em sembla una animalada. Igual que els de cadena Ser Barcelona, l’àudio en català del plus. Resulta que fan una enquesta entre els participants de la retransmissió de vàries preguntes. Una d’elles era que si mereixien més minuts Bartra i Montoya i la resposta va ser unànime, que si. Comença el partit i es passen tot el puto partit matant a Bartra cada cop que tenia alguna dificultat. Per a matar-lo voleu que el posin??

Doncs l’aficionat fa el mateix. Ahir Thiago va jugar un mal partit i Cesc no va ser el millor partit seu, per a mi no va estar pitjor que la resta, però clar té la creu que si no marca o dona un gol ja és un fracàs, com si els que juguen al seu lloc ho facin cada dia. Tot l’equip excepte Messi i poc més va estar encertat, inclús va sortir Iniesta i va perdre varies pilotes molt compromeses i no se’l veia concentrat al màxim i amb la intensitat que demanava el partit. Però clar, no es mira amb els mateixos ulls que la resta. Igual que els comentaristes es van passar tot el partit demanant a Busquets quan Song va fer un partit més que correcte i va donar vàries passades de molt mèrit per a ser un mig centre defensiu, però clar, té el mateix problema que els senyalats, del primer dia no ha entrat amb bon peu mediàticament i per a l’afició i això es paga. Per a mi Song va fer un dels millors partits que ha jugat amb el Barça.

Però bé, tornem als màxims damnificats. El primer Thiago. Es veu que el xaval no pot fer un partit on no estigui del tot precís, ha de jugar perfecte. És igual que hagi estat amb el focus mediàtic tota la setmana per culpa del seu pare, és igual que torni a casa on es va criar, és igual que el camp no rodi bé la pilota, és igual que hagi jugat dos partits amb la selecció igual que la resta. El xaval ha de ser un robot sense sentiments i sense desgast físic. El principal problema que té Thiago, és que juga al lloc de l’intocable. Sempre haurà de sofrir les comparacions mentre aquest estigui a l’equip, tant ell com Cesc. És una cosa molt similar a la que passa amb la caverna i Casillas, que ja fa dies que foten merder perquè Mou posa a Diego Lopez.

Però el més injust és que comparen a tots dos amb el Xavi dels anys anteriors, no comparen amb el Xavi dels dos darrers anys, sinó amb el que estava en plenitud física i de joc. També és molt fàcil comparar amb un Xavi que juga amb tots els titulars i a plena intensitat de tot l’equip, amb Thiago o Cesc quan juguen amb l’equip B. M’agradaria veure a Xavi amb tots els suplents a veure que faria. Però clar, llavors seria que ha estat mal acompanyat, que els companys de davant no s’han desmarcat, que tot l’equip ha jugat malament, etc. Ja me’ls conec jo els 1x1 dels diaris post partit dolent.

No ajuda gens al futur del Barça, els cridats a rellevar als mitjos actuals, quan cada vegada que juguen se’ls mata de la manera que ho fa tothom. Però bé, és l’adn blaugrana, autodestruir-se i anar contra els teus propis interessos, pel simple fet de criticar i per a vendre diaris. Si tanta falta fa i feia Xavi, que es van passar el partit demanant-lo i el post partit igual, perquè no va jugar ahir?? Ah no, que estava lesionat per marxar lesionat a la selecció i forçar en benefici dels seus interessos propis. Però clar, això no ho llegirem ni ho escoltarem a cap lloc no.

El Barça va fer un mal partit, principalment perquè va jugar amb molt poca intensitat. Tot i això, va merèixer guanyar sobradament i ho hagués fet si Tello no fes les coses a màxima velocitat sempre i molt gana. Perquè va marcar un gol i va donar la passada a Messi, però si hagués jugat amb una mica de cap, l’equip hagués golejat sense problemes, va tenir 5-6 jugades d’aixecar el cap i era mig gol i que va xutar o va passar-la sense mirar. La tàctica era aquesta, condensar el joc a banda dreta i amb una passada deixar a Tello sol o en un contra un amb el seu lateral. Però clar, com que va destacar més Tello, ja podem matar un cop més Alexis, que va fer la feina de desgast per l’altra banda. Com També podem matar a Cesc i Thiago quan en un camp amb condicions, haguessin donat tres gols cantats als davanters, però que al botar la pilota sortia despedida i ni Messi ni Alexis van poder aprofitar les passades, o el mateix Alves.

Passades de molt de mèrit i vàries jugades on Cesc es plantava tot sol davant del porter i una mala passada no acabava amb una jugada de gol.  

Es parla també de les rotacions, com si els que van jugar ahir haguessin estat tota la setmana descansant. Tots els jugadors que van jugar, excepte Pinto, van anar amb les seves seleccions, inclús Bartra, Montoya, Tello i Thiago, que van jugar dos partits igual que els de l’absoluta. Amb la diferència de que tenien menys ritmes de partits.

Jugadors que fins dimecres no van estar a les ordres dels tècnics del Barça, mentre que el Celta va estar deu dies preparant aquest partit. Tot i això, el Barça va patir molt poc defensivament parlant, això va suposar l’empat sota el meu punt de vista. La baixada de físic i d’intensitat veient que anaven guanyant i que els gallecs no inquietaven gens la porteria del Barça. Llavors el cap va pensar més en París que amb el partit que estaven jugant i es va notar molt.

El gol a més, ve d’una jugada molt desafortunada, en la que Busquets per no regalar una sacada de banda, li va donar als peus a un jugador gallec per a que pogués fer la centrada, amb l’equip descol·locat ja que venia la jugada d’un corner. Algunes vegades és el que mata aquest equip, la noblesa i l’excessiu fair play. Perquè si la deixa va fora de banda i l’equip es torna a col·locar. És com quan li fan una ocasió de gol per no fer una falta i tallar la contra. Però bé, és l’estil del Barça i s’ha d’acceptar les “tares” que tingui aquesta forma de jugar.

Tampoc va ajudar la tendència que té Alves a tancar massa i bascular en excés, perquè deixa buida la seva zona, no és el primer gol que provoca amb aquestes basculacions excessives.

Al partit també se li tenia que sumar un camp horrorós, pesadíssim després de dies de pluja consecutius i que a sobre van regar abans de començar, per afavorir els seus interessos clar, ja que els jugadors es cansaven més i la pilota no circulava com es volia. D’aquí les moltes imprecisions dels jugadors del Barça, però clar, és més fàcil criticar als jugadors, ven més.

Tampoc va ajudar un arbitratge lamentable un cop més de Mateu Lahoz, al que se li veu el llautó cada cop que xiula al Barça. L’àrbitre que quan xiula al Madrid tot són somriures i abraçades, que deixa protestar tot el que vulguin, l’àrbitre que diuen que és tant tolerant i que després resulta que al quart d’hora ja li treu groga a Cesc per demanar una falta, que al partit anterior va fer el mateix amb Busquets. Això sense comptar el joc dur que permet i que després per una tonteria amonesta, com el control que fa amb el pit Alexis que xiula mans i targeta. Però clar, es veu que és més greu tocar-la amb la mà, que no pas que et peguin una patada pel darrera, sense opcions de tocar pilota. Vergonyós. Així com el penal que es menja sobre Messi, un més aquesta temporada.

El partit d’ahir va ser molt normal després de marxar amb les seleccions, després de que tingui un partit com el que té dimarts i després de com estava el camp i el resultat que tenia el Barça al marcador. Però aquí per desgràcia aquest equip no pot tenir un mal partit un dia, que ja surten els destralers de sota les pedres a matar als jugadors, a l’equip i a l’actitud durant el partit. Quan són els primers en afusellar a preguntes sobre el PSG a la roda de premsa prèvia, quan són els primers en demanar rotacions abans d’aquest tipus de partits i quan són els primers en criticar quan es lesiona un jugador per forçar-lo massa. Però clar, tots sabem quins haguessin estat els titulars si el partit acaba 1-2.

Que torni el futbol.

Per sort ja s’ha acabat el periple seleccions que ens ha deixat els darrers dies sense futbol. Bé, sense futbol tampoc, perquè n’han fet bastant de seleccions, però el pitjor de tot és, que com que no tenen temes per a parlar, els diaris van plens de notícies interessades, entrevistes interessades, rumors i animalades varies. De fet sempre en porten, perquè el periodisme esportiu està a nivells per sota terra, però almenys quan hi ha futbol estan obligats a parlar sobre ell.

Així, la cosa va començar amb el tema Neymar. Cada cop van sortint més detalls i cada cop em sembla més penós tot plegat. Primer que res el tema aquest del contracte civil. Poc han tardat a buscar experts en dret per a que llepin el cul als que manen al Barça, de cara a pintar-ho com una gran gestió estratègica del fitxatge de Neymar pel Barça i pintant com que al ser legal és tot fantàstic. Per a començar de fantàstic res, perquè han obert un precedent bastant perillós (si no estaven assabentats ja els clubs que es podia fer), perquè estan actuant al marge de la llei Fifa i el que han fet ells ara, ens ho pot fer qualsevol club en un futur i quedar-s’hi amb un pam de nassos. Però clar, llavors sortirà el “periolisto” de torn, seguint uns interessos editorials  a maleir als que li facin al Barça. També és prou penós que portin criticant al Madrid els darrers anys per posar-s’hi d’acord amb els jugadors abans que amb el club per a que pressionin al club d’origen i així aconseguir vendre’ls. No li veig massa diferències, apart del club que ho fa. Però clar, els del Madrid són dimonis i els del Barça són els millors gestors i els més intel·ligents. Que segur que la caverna faria el mateix a l’inrevés, però jo no em fixo amb els altres, no perquè uns ho facin ho ha de fer la premsa catalana o barcelonista. Aquest fitxatge cada cop té coses menys clares i té una pudor a mafiós que, tant que criticaven els fitxatges del Barça de jugadors de l’empresa Traffic, no està molt lluny d’aquells temps aquest fitxatge.

Una altra cosa que em sembla patètica de tota aquesta gestió Neymar, és que pintin com que Rosell i els seus treballadors, hagin fet una gran gestió en aquest fitxatge. Pot ser es pensen que per dir moltes vegades una mentida quedi com una veritat, però a mi personalment em comença a insultar a la meva intel·ligència, no perquè em pensi que soc molt viu, al contrari, sinó perquè penso que es pensen que som retardats mentals.

Estan dient que un jugador que al 2012 acabava el seu contracte, que és una gran gestió assegurar-li o bé al jugador o bé al seu club, que cobrarien 45 milions per fitxar-lo (bé 35, perquè 10 ja els han pagat) MÉS COMISSIONS, que aquestes no sortiran clar, les de Traffic van sortir totes. Perquè resulta que estan assegurats aquests diners, si ve l’any vinent, el Barça pagarà aquests diners al club i si ve al 2014 el Barça li donarà 35 milions al jugador. Com no ha de voler venir al Barça!!

Resulta que per un jugador que al 2011, o bé esperar al 2012 que acabava contracte, et podia sortir per quatre euros, t’has gastat 45 milions com a mínim per a portar-lo. Segons ells és una meravellosa gestió perquè s’asseguren la vinguda del jugador, que és una gran estratègia per a no entrar en subhastes amb els clubs més forts econòmicament. Clar que t’assegures que vingui, però et costa un ull de la cara.

Estan pintant com una gran operació gastar-te 45 milions en un jugador, que no saps el rendiment que tindrà a Europa, quan el podies tenir fa tres anys per molt menys i quan ara ja estaria adaptat i de sobres al futbol del Barça, quan pel seu baix cost i per no ser encara un boom mediàtic i un ídol al seu país, hagués tingut molta menys pressió a sobre a l’hora d’adaptar-s’hi. On està la meravellosa operació Neymar?? Perquè jo no la veig per cap lloc. Si se’ls omple la boca amb els jugadors que si volen venir al Barça i bla bla bla, perquè no apliquen el mateix amb Neymar?? No voldrà vindre tant quan li han de donar 30 milions de prima de fitxatge.

S’està pintant com una meravellosa operació, la d’un noi molt jove, que no ha xafat Europa, quan s’ha titllat com a ruïnosa o dolenta, la operació d’Alexis, que va costar molt menys i que va ser designat el millor jugador del Calcio, s’ha titllat com molt dolenta la de Cesc, quan se’l rifava mitja Europa i era el millor mig de la premiar, es va titllar de ruïnosa i molt dolenta la operació Ibrahimovic quan era considerat el millor davanter centre del món i que allà on ha estat ha donat un gran rendiment i ha generat títols. Excepte Ibra que va costar 20 milions més (vint de moment, ja veurem aquests 45 de Neymar quan li sumem les comissions) els altres dos han costat més barats i sent contrastats, perdonant diners per a venir. Tot i així, no són molt estimats precisament i es té molta menys paciència en part pel que van costar. Però clar, la operació Neymar és fabulosa.

Això sense comptar que  de moment només ha destacat a Brasil, on ara estan destacant per exemple Seedorf i Ronaldinho, per posar un exemple. Jo he mirat els partits de Brasil amb interès els darrers temps, perquè la majoria es juguen a Europa contra seleccions europees, ja que no necessiten jugar la classificació. Els he mirat especialment per veure com es mou amb “marcadors europeus”. Tots els partits que ha jugat han estat molt decebedors, inclús ha fallat alguns gols, que si els falla Alexis demanen la seva extradició. Però clar els “analistes” de la premsa ho estan tapant bastant per a no descobrir la sorpresa. La sorpresa, que no em vull equivocar, però que penso que aquest jugador haurà de millorar moltíssim per a ser titular al Barça. Però clar és el fitxatge de Rosell, venut com la nova meravella i la seva gran adquisició, després de trobar-s’ho tot fet esportivament parlant.

Després em fa gràcia, en la seva meravellosa gestió econòmica (com s’ha venut també mediàticament els darrers dies), com veig que li paguen un vol privat a Masche i Messi per a que puguin tornar més aviat. El que tant criticaven de Laporta, com també em vist que al Barça li costarà cara la broma dels boixos i les bengales al camp. Voldria saber quantes nits al Luz de Gas de es paguen amb la tonteria que li costarà al Barça la grada d’animació. Com voldria saber qui està pagant tots els vols, per a sortir a la foto, a Nova York de diferents membres del club, com voldria saber qui pagarà el viatge a tota la directiva en ple que anirà al camp del PSG a “acompanyar” l’equip. Els dinars de directives que no van precisament a un restaurant de menús. Però totes aquestes coses no surten clar.

Esportivament, ara s’està parlant de que volen fitxar a Hummels, tant de bo sigui així si no han de confiar en Bartra, perquè és el millor central ara mateix que es pot fitxar. Però es parla de que 30 milions és una barbaritat. Si n’acaben de pagar 45 per Neymar!!! És surrealista.

Després està el tema Puyol. Quina vergonya aliena veure com diversos elements de l’entorn blaugrana s’han encebat miserablement amb el millor capità que ha tingut el Barça en tota la seva història. Un jugador que s’ha partit la cara, literalment i realment al camp, que ha fet un esforç increïble al bernabeu i ha sortit en llitera, jugant de lateral esquerre i després d’estar tres mesos parat, per a que el Barça guanyés una lliga de campions. Un jugador que ha aixecat la moral de l’equip sempre, que ha donat un exemple als que han vingut de fora i han pujat de baix de les inferiors, sent el primer en anar a entrenar i l’últim en marxar. Un jugador que ha sacrificat les seves vacances d’estiu en varies ocasions per a operar-se de lesions i estar a tope per a la pretemporada. Que aprofita la parada de seleccions per a operar-s’hi i perdre el menys temps possible. Em sembla fastigós tot el que he escoltat i llegit els darrers dies, per operar-s’hi quan portava tota la temporada amb molèsties i ha decidit fer-ho ara per a estar al tram final amb l’equip. Fastigós, vomitiu, el qualificatiu que li vulgueu posar. Aquest és l’agraïment al gran capità del Barça que li dispensen molts. Però clar, no fa entrevistes cada dos per tres com fa un altre que jo em se, no dona titulars morbosos per a contribuir al “joc salsa rosa” de uns mitjans diuen una cosa i els altres contesten, no és un jugador de vendre la seva vida privada, de fer favors als amiguets de la premsa. No control l’entorn com un altre que jo em se.

Un altre que vessa egoisme, que imposa jugar sempre mentre està totalment bé físicament, frenant la progressió del futur del Barça, que és tan egoista que estant lesionat a Mestalla s’ho calla i juga tot el partit lesionat sense dir res i privant de que jugui un jugador que està millor que ell. Un jugador que ja fa temps que juga a la carta i que arrisca per als seus propis interessos personals, com aquesta última setmana. Que se’n va a la selecció trencat, es recupera i decideix tornar a arriscar i es torna a trencar. Que mostra el màxim compromís amb una selecció que no para de llençar-li merda a sobre mentre es lesiona i es perd partits amb el club que li paga i pel qual se suposa que estima tant. Però clar, mou molt bé l’entorn i en el seu cas tot són flors i violes. Puyol és un dimoni, Xavi és un salvador i és molt lloable el seu sacrifici.

Per acabar amb el futbol, el tema Valdés. Que si el volen convèncer, que si tal o qual oferta. Ja està bé la broma home. Els culers volem jugadors que vulguin estar al Barça, si ell vol marxar, doncs moltes gràcies i bona sort, ja està bé de llepar-li el cul home. Que se’n vagi, que la vida continua i el Barça està per sobre de tots els membres del club. Si vol fer el mercenari que se’n vagi a Rússia o allà on vulgui, ja està bé aquest ball amb Valdés. El Barça ha de buscar un porter, decidir-se per un, fitxar-lo i punt.

Per acabar lamentar la lesió de Pete Mickael, tant personalment per a ell com esportivament per al club i l’afició. Una llàstima perquè el Barça acaba de perdre un esglaó en quant a qualitat i tres esglaons en quant a competitivitat. Si no es volen quedar en blanc aquesta temporada de les dues grans copes, ja poden fitxar algú, per a la xampions ja no es pot fer res, però per a la lliga no es pot competir amb Ingles de tres. Ja poden anar buscant també de cara a la temporada vinent, perquè Pete acaba contracte aquest any i amb 35 anys comença a ser hora de buscar un recanvi, entre altres coses perquè no està gens clar que pugui tornar a jugar al màxim nivell. Una llàstima.

Acabo de veure que Abidal torna a una llista de convocats, gran notícia!!! Ara només falta Tito.

No es poden veure.

Ha quedat, demostrat un partit més, que Messi i Villa no es poden veure. S’ha confirmat totes les notícies i rumors que es venen dient per part de la caverna, que Messi veta a Villa, que l’argentí és un cacic, que no li passa la pilota per a que no l’eclipsi i que es maten cada vegada que juguen. Quin conjunt de burrades s’han d’escoltar de cara a intentar fotre merda sobre el Barça!!!.

Estava clar que si Villa no jugava era perquè encara no estava bé físicament. Amb els jugadors davant que té el Barça, amb un Villa en condicions de córrer cap avant i enrere és indiscutible.

Però clar, moltes vegades es parla per part de molts entesos i simulacres de periodistes, sense tenir ni puta idea. Com han fet darrerament amb Puyol, que contra el Milà va jugar Mascherano i algun il·luminat va treure algun “confidencial”, dient que Puyol es va emprenyar i que no esperava estar a la banqueta. Després resulta que als dos dies es sap que el jugador tenia molèsties al genoll i que no estava al 100% i fins i tot li han hagut de fer una artroscòpia per a treure-li uns cossos estranys que li generaven dolor. Sempre és més fàcil parlar de conspiranoies i buscar tres peus al gat que realment esperar i preguntar que passa.

Amb Villa ha passat el mateix, ha passat per un període de recuperació física, després d’una lesió molt greu de la que molts de jugadors no tornen a jugar al més alt nivell, amb més de trenta anys. Ens pensàvem tots que el jugador pel fet d’entrenar i tenir minuts, ja podia ser titular indiscutible sense esforç, com a sobre va fer gols des de que va sortir el primer dia ja havia de ser indiscutible. Perquè ja no només ha estat recuperar-s’hi bé físicament d’aquesta lesió, sinó les petites lesions que ha tingut durant la temporada, la muscular que va tenir, després problemes al bessó, problemes al turmell, etc. derivades de la recuperació de la més greu, causada per recolzar amb més por i guanyar confiança. Els tècnics del Barça, han aguantat estoicament, totes les pressions externes i totes les pressions generades per la caverna, ja fos a les rodes de premsa o als programes cavernaris traient rumors absurds, més propis de salsa rosa que de periodisme esportiu. El jugador també ha tingut molta paciència i ha aguantat sense dir res esperant el seu moment.

El premi a tot això és el millor Villa que podria tenir el Barça en aquests moments, amb la confiança pels núvols i amb una fam de gol que l’equip necessita, per a quan es posi a molta gent sobre Messi. El partit de Milà, el d’avui, el del Depor, no són més que visos de veure que el millor Villa estarà a punt per al moment clau de la temporada. On el Barça tindrà una arma més de cara a conquerir els dos títols més importants de la temporada.

Esperem que també arribi al màxim nivell Cesc, que avui ha fet també un gran partit i amb el que la baixa forma de Xavi esperem que li ajudi a trobar la millor forma de cara a sortir a jugar quan el que juga per decret es lesioni o per a donar-li descans. Inclús també Thiago. Avui Cesc ha fet la majoria de passades a l’espai que ha generat ocasions clares de gol, encara que molta gent no es fixi i prefereixi veure un jugador que pega la volteta i fa tres tocs abans de donar-li al del costat. Inclús hi ha hagut moments de run run quan la donava cap enrere de primeres o quan arriscava una passada. Està clar que val més caure en gràcia que ser graciós. Perquè avui Busquets n’ha perdut 4-5 que haguessin pogut ser perilloses i Mascherano igual. Però clar a la primera passada de Cesc dolenta gairebé comencen a xiular. Almenys han tingut la decència de no xiular quan se l’ha substituït perquè em sembla molt molt injust el que està passant amb Cesc.

Tot l’equip en general ha fet un molt bon partit, inclús l’equip rival. Avui ha estat un partit molt bonic de cara a l’espectador, amb dos equips que han volgut jugar a futbol. Ja sabem que aquesta nit, tot serà intentar treure mèrit al partit, diran que el Rayo pràcticament ha regalat el partit i que han jugat de forma suïcida. Els mateixos que fa quatre dies van alabar al Madrid per guanyar-los al bernabeu jugant al contraatac i que llavors el Rayo era molt valent i que era d’agrair.

Per a mi sempre és d’agrair que un equip de futbol, surti a jugar a l’atac, total al final el resultat ve a ser el mateix, perquè és molt difícil guanyar al Barça, però la diferència es que et pots divertir o no. Si poses l’autobús i jugues tot el partit i acabes perdent 1-0 i et passes tot el partit perseguint ombres, el resultat és el mateix, t’endús zero punts. Però tal com ha jugat avui el Rayo, almenys gaudeixes de la pilota, del partit, de jugar en un camp així i que la teva afició estigui orgullosa. Però clar, estan els resultadistes que xiulen a l’equip durant tot el partit i després guanyen amb un gol de corner a l’últim minut i els mateixos que xiulaven, aplaudeixen a tope i tot torna a ser meravellós. Prefereixo un equip que valgui la pena d’anar a veure.

Com ja he dit, em costa destacar algun jugador, evidentment Messi, podríem dir que Villa també i Alba ha fet un partides. Però no podem parlar de que un jugador hagi estat malament del Barça. Llàstima de la lesió d’Adriano, que una vegada més s’ha trencat i ja en van un munt. Semblava que la cosa s’havia solucionat una mica, però sembla que tornem a la mateixa i ja no se si realment, tenint a Montoya a les portes, si és necessària la seva renovació si ha de jugar tant poquet. Si no es trenqués tant, seria indiscutible la renovació, però ara mateix és per a pensar-s’ho.

També m’han sorprès les notícies de la possible marxa d’Alexis, ja fa temps que s’està fent campanya, per tant no m’estranyaria que per part de la directiva li hagin obert la porta per a fer-li lloc a la seva obsessió Neymar. Una llàstima si marxa perquè és un jugador molt vàlid. Però clar, Rosell ja fa temps que busca un fitxatge de “campanetes” i que tots sabem quin és, després de no aportar res esportivament al club des de que està.

No volia acabar la entrada avui sense parlar del filial del Barça. Ahir va ser la enèsima vegada, que s’avença al marcador i que acaba fent el ridícul de mala manera. Ja fa dies que ho dic, però sembla que els resultats ho tapin tot, però el que està fent Eusebio amb el filial és una barbaritat.

Ja no és que es pensi que és Cruyff i que faci invents absurds, que també. Ja no és que sigui incapaç de reaccionar als moviments dels partits, que també. Ja no és que sigui incapaç de fer que l’equip jugui al seu millor nivell, que també. Ja no és que sigui un titella dels interessos de la direcció tècnica i dels peixos grossos del club, que estan o que han estat, que també. El problema principal és que aquest senyor encara no s’ha adonat de que la seva funció és millorar els jugadors de cara a que valguin per al primer equip. Si els jugadors que té, els posa a defensar i aprofitar els espais a la contra, així se’n guanyen un munt de partits, amb la qualitat d’aquests cracks. Però ja portem un munt de partits que en quant marca un gol el Barça, es tanquen descaradament per aprofitar la contra. Algú li hauria de dir que al Barça així no es juga. Que se’n vagi al Madrid si vol jugar així.

Ahir un cop més, amb tot de cara, fa tirar l’equip cap enrere i li remunten un partit que tenia totalment controlat en molt pocs minuts, però clar, que hem d’esperar d’aquest personatge.

Si mires la gestió de la plantilla és lamentable. Resulta que porten a dos jugadors portuguesos, que han costat un dineral i que se’ls rifava mitja Europa, per a que jugui el paquet de Lombán, que és un forat a la defensa brutal, però clar, com el va demanar ell, juga si o si. Té un central de metre noranta, de color, físicament brutal i juga Lombán. Després té a Sergi Gómez, que com que està pendent de renovar, està a la banqueta, una de les perles de la pedrera Ayala, que ni l’ha utilitzat. Després de jugar un munt de partits el xaval que ara marxa al Sevilla, que només li ha faltat posar-lo de porter, ha desaparegut de les alineacions. Al mig camp, el xaval portuguès que comentava abans l’hem vist dues estonetes i en canvi juga Ilie que es net de qui és, però que no té qualitat per a jugar amb el Barça B, posa al Gustavo aquest, que estava transferible al començament de temporada. Espinosa, un crack tècnicament espectacular, pràcticament ni juga. Es porta dos anys lluitant per portar al xaval argentí i resulta que es treu de la mànega posar a Dongou, davanter centre d’àrea, d’extrem, quan a més de l’argentí té a Kiko Femenía que va costar un dineral i sobretat a Angel Roman, que va venir del City quan se’l rifava també mitja Europa i ni juga. Però si amb tot això no estava content, a sobre es treu de la mànega posar a Patric a jugar de lateral quan ha estat interior tota la vida, un jugador que des de que està al lateral surt a cagada per partit, penals ingenus, ahir el primer gol ve d’un refús seu al centre, quan qualsevol lateral sap que no es pot fer mai això. Una cosa és posar-lo puntualment quan vas perdent i necessites profunditat del lateral des del darrera i l’altra és posar una persona que no ha jugat mai i que no té els automatismes. Això sense comptar que és incapaç de reconduir a Deulofeu i fer-lo progressar. Tot un seguit de despropòsits que no fan més que donar la raó als que pensem que aquest entrenador no pinta res aquí.

Injust.

El Barça ha tingut deu dies molt difícils, des de la derrota a Milà, ja han tornat a aparèixer tots els culers pessimistes i que ho fotrien tot a l’aire i començarien de nou. És una llàstima que un equip com aquest tingui uns aficionats com els que tenen. El Madrid, per exemple, mira si fa anys que va malament i la majoria dels seus aficionats, fins que no els han pegat la clatellada i després del partit estan indignats, segueixen a mort amb el seu equip i pensant en la victòria. En el cas del Barça, jo ja no se que ha de fer aquest equip per a canviar el pensament d’aquesta gent. Però el pitjor de tot és que és una afició totalment injusta e influenciable com va demostrar ahir un cop més.

Però abans de parlar sobre el partit un apunt sobre els senyors de cadena ser Catalunya. Normalment no poso els partits en català, perquè el so va a diferent velocitat que la imatge, però fart dels comentaristes en castellà, extremadament merengues i alguns que no ho són però que s’han venut al dineret fresquet, com Pitxi Alonso per exemple o Manu Sarabia que és de l’Athletic i que sembla del Madrid des de petit.

Doncs bé, vaig decidir provar amb aquests que ho feien en català. La conclusió que en vaig treure és que, per a que vols enemics de la caverna quan tens periodistes d’aquests. No se si la consigna és “maltracta” al Barça encara que ho facis en la seva llengua o que, però encara em van fotre de més mala hòstia que els altres.

Perquè dels altres t’ho esperes, del primer dia que estan intentant treure tot el mèrit al que fa el Barça, perquè no és el seu equip, però de periodistes i comentaristes catalans, que després aconsegueixen entrevistetes, filtracions i que es pugen ràpidament al carro, no t’ho esperes i encara et sap més mal.

Uns comentaristes que portaven dos minuts de partit i ja parlaven d’un Barça espès, previsible, lent en la sortida de pilota, etc. Però si només porten dos minuts de partit!!! Surrealista. Tot el partit matxacant al Barça i a segons quins jugadors de mala manera, justa o injustament, i fent “campanya” per a altres amiguets de l’equip, intentant buscar-los “plaça” de cara a dimarts. Un dimarts que aquesta és una altra. No cal ser tant pesats amb el partit de Milà, primer perquè han menyspreat clarament al depor, després perquè s’han convertit en uns pesats. Tots els comentaris respecte el partit anaven en clau dimarts, molt pesats la veritat, però sobretot molt simplistes. Jo hagués entès que la segona part diguessin que estaven dosificant, que estaven molt espessos, que no tenien ambició ofensiva, etc. Però la primera part que el Barça va poder fer 3-4 gols perfectament, que va fer un bon partit en línies generals, amb totes les baixes que tenien, doncs no estic d’acord.  

El partit va ser el típic partit abans d’un partit important. Partit amb moltes rotacions i contra un equip que invitava a la relaxació i prendre’s les coses amb calma. El que no pot ser és que, tant mitjans com afició, faci una setmana que estan ja amb el Milà, matxacant a la roda de premsa a Roura amb aquesta qüestió i que després vulguin que al partit els jugadors s’abstinguin de tot això i que facin un partit espectacular amb una combinació de pràcticament jugadors suplents i amb poc ritme, degut a les poques rotacions. Com tampoc poden acusar alguns jugadors de forma injusta com van fer ahir xiulant a Cesc Fàbregas.

El cas de Cesc és el típic que val més caure en gràcia que ser graciós. Està clar que gran part de l’afició segueix sense perdonar al jugador que va marxar i el club va haver de pagar per a que tornés, com tampoc es té en compte, a diferència d’altres, que el jugador va deixar de guanyar uns diners que no tenia perquè perdonar i es va pagar una part del seu fitxatge, que va renunciar a fitxar per altres clubs que li oferien més, per a jugar amb el Barça. Però clar, tot això en el seu cas no val per a res. Com també va tenir la “desgracia”, de marcar molts gols a la seva arribada a l’equip per a que la gent ara valori les seves actuacions segons si marca o té ocasions de gol o no. Tampoc ajuda massa de cara a la seva confiança que en quant s’equivoqui en una passada se li xiuli de forma injusta.

Perquè clar, quan el que s’arrastra pel camp falla una passada no diu res ningú, inclús quan Thiago ha perdut pilotes per arriscar una passada no li ha dit res ningú. Però clar, amb Cesc tot val. Com val amb Alexis que ahir va fer una mala passada i Puyol va tenir que demanar que l’aplaudís l’afició. Parlo que és molt injust perquè no es pot xiular segons qui la caga.

No es pot acusar a Cesc del mal rendiment de l’equip perquè juga fora de la seva posició, però sobretot perquè per exemple els darrers partits de lliga no ha jugat. No es pot dir quan Xavi fa un partit horrible amb els titulars, que al pobre no se li han mogut els jugadors de davant i que quan Cesc juga amb els suplents demanar que decideixi un partit des de la posició d’organitzador. Ja es va notar durant el partit que almenys ell no va a assegurar la passada com altres per a que després li surti una estadística del 90% de passades bones. Prefereixo un jugador com ell i Thiago que arrisquin passades sense mirar les estadístiques.

Però sobretot parlo d’injust perquè cap dels partits que s’han perdut ha estat per culpa seva. A la copa la jugada del penal a Cristiano de Piqué, la pilota la perd Xavi, a Glasgow la derrota davant del Celtic, la pilota la perd Xavi al segon i Messi al primer. A la lliga la caga Mascherano.

Per això dic que val més caure en gràcia que ser graciós. A la supercopa la va cagar Valdés a l’anada i Mascherano i Piqué a la tornada. Però al que es xiula és a Cesc i Alexis. Cesc va fallar una ocasió de gol, Villa en va cagar tres de clares. El que no pot ser és bolcar totes les frustracions esportives damunt de Cesc i Alexis. El partit de Cesc no va ser ni molt menys dolent, és més, n’hi va haver algun que va jugar molt pitjor.

La culpa de la baixada d’interès en la victòria va ser conjunta. Tello no va encarar amb ambició de driblar a un jugador de 39 anys en tot el partit, per exemple. El problema és que els jugadors no són màquines i que van aixecar el peu de l’accelerador, sobretot perquè el Depor no va fer absolutament res.

No es pot acusar a un equip de no arriscar quan té el partit com té dimarts, quan l’equip que està perdent 1-0 i s’està jugant la vida és el depor, que es queden amb onze tios al seu camp amb l’autobús plantat davant l’àrea. El depor no va a xutar a porta en tot el partit, ni tant sols es va apropar pràcticament. Perquè el Barça tenia que arriscar per a que t’agafin una vegada l’esquena?? A mi em va semblar perfecte el que van fer. El Barça va jugar a controlar la pilota i que el depor l’anés a buscar. Clar, si l’equip no et ve a buscar quan és el que es juga el descens, perquè has d’anar tu a buscar-lo?? Per fer això s’ha perdut una copa del rei i esperem que no una xampions i tot.

Ja està bé que, perquè el Barça sigui l’equip més admirat pel seu joc i per assumir riscos ofensius, que sigui el més tonto i els equips juguin amb aquest factor. Partits que no ho necessita el Barça ha de jugar amb la necessitat del rival, són ells els que queden retratats, no el Barça. Els que sembla que no s’hagin adonat són els aficionats.

El partit també va tenir les seves provatures, jugant amb dos davanters fixos i un extrem i amb Alves pràcticament d’extrem, al final va ser el millor del partit, però a mi no m’acaba d’agradar la cosa, Alves tindrà dos jugadors marcant-lo, no serà com ahir i no té desequilibri en parat com pot tenir un extrem.

Esperem a veure com acaba dimarts, jo tinc plena confiança amb l’equip, esperem que els que vagin al camp també i facin la feina des del minut un de partit.

Es busca.

Es busca un president, que en lloc de estar obsessionat en guerres amb un altre expresident, es dediqui a fer el que va prometre quan va entrar, que és defensar el seu club i als seus socis, seguidors i jugadors.

Un president que quan veu que li estan robant l’anada de la supercopa a casa, en lloc de fer brometes amb Villar i somriures durant el partit, que li canti les quaranta a Villar. Es demana que quan es designa a Lahoz per a la tornada de supercopa, es queixi a Villar que ja està bé la broma, quan ens roben una vegada més a l’anada de copa del rei, que es queixi a la federació formalment, que no permeti que sempre ens xiulin els mateixos i que ens fotin el pel partit rere partit.

Es busca un president que doni la cara pels seus jugadors quan els mitjans li estan faltant de forma descarada al teu equip, que estigui als moments difícils del club, en lloc d’anar a buscar la pau entre Israel i Palestina, que deixi en pau a Tito i pari de fer viatgets de cara a la galeria, es busca un president que no busqui confrontacions internes amb els del teu club, en lloc de buscar-les amb qui pertoca. Es demana un president que estigui treballant per al club i anant a les reunions on s’ha de queixar i que vagi a les reunions europees i en lloc de demanar una compensació econòmica que posi els punts sobre les is i talli aquesta sangonera de que cada parada internacional hagi de cedir a tota la seva plantilla per a jugar amistosos.

Es busca president decent i amb un parell de collons (o d’ovaris, em dona igual) que quan es presenti per a les eleccions al seu club de tota la vida, treballi per a ells i no per a fer amiguets i no ofendre a ningú. Es busca president, raó, preguntar a les oficines del FC Barcelona.

Ahir, un cop més, ens van tangar al bernabeu. Està molt bé la cantinela de que el Barça no va fer el seu millor partit, que no està bé, que si no et pots queixar quan jugues malament, etc. Però la realitat de tot plegat, és que jugant tant malament i amb tanta poca actitud com diuen alguns, el Barça podia sortir del bernabeu amb l’objectiu mínim proposat per aquest partit, sortir amb la mateixa diferència que quan va arribar a Madrid. Però clar no podia ser, després de que el gran Rosell hagi entrat a la presidència, que s’havia de fer el “bravucón” i que al final resulta que és un corderet degollat a les mans de Florentino. Un Florentino, que sent amic seu i coneixent ja com es mou, va “ordenar” a la caverna que li fes la campanya a favor i quan va guanyar van obrir una botella de cava per a celebrar-ho, perquè ja tenien la guerra als despatxos ben guanyada.

Perquè ja no és el penal que es mengen ahir la tarda, és la tangada a l’anada de copa de Clos Gómez, és el penal d’Undiano amb 0-1 a la tornada, és el penal d’ahir, és la supercopa que es van cascar el mateix Clos Gomez a l’anada al Camp Nou i el “brillant” Lahoz a la tornada. De quant ha entrat Rosell a la presidència del Barça, que les institucions esportives se’ns estan fotent a la cara. I ja no parlem de temes com ara la copa del rei de l’any passat, com els canvis d’horaris denegats de l’any passat i que aquest en canvi s’ha hagut de jugar quan els ha passat pels collons, però que va sortir el personatget aquest de Freixa a dir que comprenien les demandes del Madrid i ho acceptaven, abaixant-s’hi els pantalons ridículament. I perquè no s’han proposat jugar al Camp Nou la final de copa d’aquest any, perquè amb aquest covards i acotxa caps que manen al Barça tot és possible, mentre no surti Laporta pel mig clar. Llavors si que tenen el màxim interès per defensar al club i al soci, arribant fins on faci falta.

Però és que el pitjor de tot ja no és tot el que he comentat, el pitjor de tot és que ha camuflat amb la tonteria de grada d’animació i tal la permissivitat d’entrada al Camp Nou als boixos nois. Si una cosa tenia bona el Barça era tolerància zero amb els violents, una cosa que ens distingia de la resta, la millor obra de Laporta. Ara Rosell s’ha abaixat els pantalons davant dels boixos i els està pagant favors preelectorals. Lamentable. Sobretot quan no només els deixa entrar, sinó que a sobre els permet entrar bengales. Que no em vinguin amb contes, perquè a mi algun cop que he anat a dalt de tot del Camp nou, m’han fet treure el tap de la botella i resulta que ells entren amb bengales. Si es que no hi ha una cosa que Rosell hagi fet fins ara digna d’elogi!!

L’arbitratge del partit, un cop més des de que ha arribat Mourinho i ha instaurat la por als àrbitres, va ser lamentable. Ja no pel penal que es menja que passes de quedar-te a 16 punts com estaves en lloc dels 13 que estàs ara, sinó per l’actitud sibil·lina que tenen els àrbitres quan xiulen un clàssic. Ja fa temps que està instaurat la tendència que, com el Barça jugant a futbol és molt superior, que necessitin els rivals infringir el reglament i es permeti per a que els “pobres” puguin jugar un partit igualat. Ja fa massa partits que es permet massa el contacte i la falta continuada, sobretot per a tallar els desequilibris que puguin produir els blaugrana. Dissabte es va veure un cop més, que no és el mateix que Ramos li pegui patada a Messi sense pilota al mig camp, només haver rebut una groga, amb tota la tranquil·litat del món, que Ramos pugui pegar patada a Adriano a l’últim minut dintre de l’àrea, perquè sap que l’àrbitre es cagarà damunt, i més al bernabeu, perquè no és el mateix que Modric li pegui patada quan ja ha passat la pilota, per darrere a Busquets que es queda en només falta. Morata agafa a Messi, després agafa a un altre jugador i el gest de l’àrbitre és que li treu per reiteració, no perquè hagi agarrat a Alves. Després en canvi resulta que els jugadors del Barça, a la mínima falta que fan ja veuen targeta o al mínim contacte ja hi ha falta. No és normal que un partit on el que intenta atacar és el Barça i els que peguen les patades són els altres, que el Barça acabi el partit amb més faltes xiulades i més targetes. Però per desgràcia ja comença a ser habitual als clàssics. Perquè al final el que estan buscant els que designen, és posar a un àrbitre, no que apliqui bé el reglament, o que tingui un criteri similar per ambdós equips, el que busquen és un àrbitre que no se li’n vagi el partit de les mans i que eviti expulsar a jugadors del Madrid i que tregui les menys targetes possibles, que a poder ser la cosa acabi més o menys igualada. És a dir, que es pugui saltar el reglament l’equip mediocre que juga a això i que no hi hagi molt de soroll mediàtic. Quan parlo de soroll mediàtic parlo de la caverna clar, que és el que té l’altaveu més gros i el que fot més merder. Al cap i a la fi, TV3 només la veuen els catalans i la premsa pot fotre guerra un dia, al següent ja parlen d’altres coses, no estan tota la setmana matxacant com les altres.

Els culers l’únic que volen és igualtat a l’hora d’aplicar un criteri, res més, em sembla que no és molt demanar, quan se suposa que un àrbitre està per impartir justícia i que es compleixi el reglament.

Però bé, parlem del partit, perquè l’àrbitre, tot i ser decisiu al marcador final, tot i fer un arbitratge desastrós, sobretot la segona part, no va ser el principal culpable de la derrota blaugrana, els culers no aniríem bé si tapéssim el que està passant amb un arbitratge desastrós, perquè abans també ho eren i en canvi el Barça guanyava igual.

El problema del Barça per a mi és més que evident, s’ha fet una mala gestió del planter, matxacant el seu onze tipus i no s’ha trobat una solució a quan les defenses encerclen a Messi cada cop que controla una pilota i que queden 3-4 jugadors sols. No s’està aprofitant aquest avantatge tàctic, però això és un problema que ja ve des de fa temps, no és nou d’ara. Com també té un problema greu de fer el passerell cada cop que juga amb el Madrid.

No estic dient que el Barça canvi la seva forma característica de jugar, però una cosa és ser ofensius i buscar la victòria sempre i l’altra és ser tontos. Perquè és al que juga el Madrid des que ha arribat Mourinho. La primera vegada va sortir de tu a tu i se’n va endur 5 i des de llavors que juguen al contratac descaradament contra el Barça i no tenen la més mínima vergonya en fer-ho. I el Barça en lloc d’aprofitar les seves necessitats encara els fan el joc.

El Barça pot jugar el 90% de la temporada al que juga, però contra el Madrid no pot ser tant atrevit. Perquè l’afició blanca i el seu entorn, farts de perdre i ser humiliats, l’únic que els interessa és el resultat. I quan el Madrid guanya al Barça parlen de lliçons tàctiques i de banys quan juguen sempre igual, quan els equips que li fan el mateix a la selecció critiquen fervorosament els seus estils i parlen d’antifutbol. Però això per a ells és diferent, perquè el Barça ja no els passa la mà per la cara.

El Barça a la tornada de copa, no tenia cap necessitat de posar la seva defensa al mig camp i d’anar com a bojos a guanyar el partit, simplement tenien que jugar amb l’ànsia i la necessitat del Madrid. En canvi li van posar les coses molt fàcils i en una passada penal i eliminatòria a favor i llavors vinga a remar per a empatar. Ahir es va veure un parell de cops la realitat del Madrid. Iniesta i Messi es van posar a tocar al mig camp la pilota sense moure’s i tot l’equip blanc, amb empat al marcador i la necessitat de marcar, estaven tots al seu camp esperant i no es movien. El Madrid juga en funció del Barça i aprofita les errades per arribar en una passada amb una opció de gol i el Barça està caient una i altra vegada. Durant la primera part, el Barça malgrat la errada col·lectiva del gol de Benzemá, va controlar molt el partit i tocant la pilota sense riscs, va trobar un forat per a que Messi trenqués que va acabar en gol. El que feien quan estava Pep a la banqueta, la diferència és que Pep posava dos jugadors ràpids de banda que trencaven en esprint sortint del seu propi camp i quan es combinava bé passada i desmarcada era ocasió clara de gol.

El Barça ha d’adaptar-s’hi al rival d’una vegada i jugar amb la seva ansietat. El Madrid no ha canviat la seva forma de jugar, el que necessita actualitzar-s’hi és el barça, ells ja fa temps que es conformen amb estar juntets i pilota que recuperen sortir a la contra. El Barça ha de seguir amb el control, però tocant més cap al seu camp, per a que el Madrid surti a buscar-los, així si es perd una pilota no tens tot el teu camp buit de jugadors per a que els davanters guanyin als centrals en velocitat. Així el Madrid pujaria línies i seria el Barça el que tindria els espais per a poder atacar.

Del partit de dissabte, no em va agradar que no jugués Cesc en lloc d’Iniesta, que està fos, o que els canvis fossin per gent del davant quan era el mig camp el que necessitava refresc, amb un Thiago per a mi molt actiu i desequilibrant, fins que se li van fondre les piles. El Barça va fer una primera part intel·ligent, després es va conformar amb un empat i ho va pagar.