Injust.

El Barça ha tingut deu dies molt difícils, des de la derrota a Milà, ja han tornat a aparèixer tots els culers pessimistes i que ho fotrien tot a l’aire i començarien de nou. És una llàstima que un equip com aquest tingui uns aficionats com els que tenen. El Madrid, per exemple, mira si fa anys que va malament i la majoria dels seus aficionats, fins que no els han pegat la clatellada i després del partit estan indignats, segueixen a mort amb el seu equip i pensant en la victòria. En el cas del Barça, jo ja no se que ha de fer aquest equip per a canviar el pensament d’aquesta gent. Però el pitjor de tot és que és una afició totalment injusta e influenciable com va demostrar ahir un cop més.

Però abans de parlar sobre el partit un apunt sobre els senyors de cadena ser Catalunya. Normalment no poso els partits en català, perquè el so va a diferent velocitat que la imatge, però fart dels comentaristes en castellà, extremadament merengues i alguns que no ho són però que s’han venut al dineret fresquet, com Pitxi Alonso per exemple o Manu Sarabia que és de l’Athletic i que sembla del Madrid des de petit.

Doncs bé, vaig decidir provar amb aquests que ho feien en català. La conclusió que en vaig treure és que, per a que vols enemics de la caverna quan tens periodistes d’aquests. No se si la consigna és “maltracta” al Barça encara que ho facis en la seva llengua o que, però encara em van fotre de més mala hòstia que els altres.

Perquè dels altres t’ho esperes, del primer dia que estan intentant treure tot el mèrit al que fa el Barça, perquè no és el seu equip, però de periodistes i comentaristes catalans, que després aconsegueixen entrevistetes, filtracions i que es pugen ràpidament al carro, no t’ho esperes i encara et sap més mal.

Uns comentaristes que portaven dos minuts de partit i ja parlaven d’un Barça espès, previsible, lent en la sortida de pilota, etc. Però si només porten dos minuts de partit!!! Surrealista. Tot el partit matxacant al Barça i a segons quins jugadors de mala manera, justa o injustament, i fent “campanya” per a altres amiguets de l’equip, intentant buscar-los “plaça” de cara a dimarts. Un dimarts que aquesta és una altra. No cal ser tant pesats amb el partit de Milà, primer perquè han menyspreat clarament al depor, després perquè s’han convertit en uns pesats. Tots els comentaris respecte el partit anaven en clau dimarts, molt pesats la veritat, però sobretot molt simplistes. Jo hagués entès que la segona part diguessin que estaven dosificant, que estaven molt espessos, que no tenien ambició ofensiva, etc. Però la primera part que el Barça va poder fer 3-4 gols perfectament, que va fer un bon partit en línies generals, amb totes les baixes que tenien, doncs no estic d’acord.  

El partit va ser el típic partit abans d’un partit important. Partit amb moltes rotacions i contra un equip que invitava a la relaxació i prendre’s les coses amb calma. El que no pot ser és que, tant mitjans com afició, faci una setmana que estan ja amb el Milà, matxacant a la roda de premsa a Roura amb aquesta qüestió i que després vulguin que al partit els jugadors s’abstinguin de tot això i que facin un partit espectacular amb una combinació de pràcticament jugadors suplents i amb poc ritme, degut a les poques rotacions. Com tampoc poden acusar alguns jugadors de forma injusta com van fer ahir xiulant a Cesc Fàbregas.

El cas de Cesc és el típic que val més caure en gràcia que ser graciós. Està clar que gran part de l’afició segueix sense perdonar al jugador que va marxar i el club va haver de pagar per a que tornés, com tampoc es té en compte, a diferència d’altres, que el jugador va deixar de guanyar uns diners que no tenia perquè perdonar i es va pagar una part del seu fitxatge, que va renunciar a fitxar per altres clubs que li oferien més, per a jugar amb el Barça. Però clar, tot això en el seu cas no val per a res. Com també va tenir la “desgracia”, de marcar molts gols a la seva arribada a l’equip per a que la gent ara valori les seves actuacions segons si marca o té ocasions de gol o no. Tampoc ajuda massa de cara a la seva confiança que en quant s’equivoqui en una passada se li xiuli de forma injusta.

Perquè clar, quan el que s’arrastra pel camp falla una passada no diu res ningú, inclús quan Thiago ha perdut pilotes per arriscar una passada no li ha dit res ningú. Però clar, amb Cesc tot val. Com val amb Alexis que ahir va fer una mala passada i Puyol va tenir que demanar que l’aplaudís l’afició. Parlo que és molt injust perquè no es pot xiular segons qui la caga.

No es pot acusar a Cesc del mal rendiment de l’equip perquè juga fora de la seva posició, però sobretot perquè per exemple els darrers partits de lliga no ha jugat. No es pot dir quan Xavi fa un partit horrible amb els titulars, que al pobre no se li han mogut els jugadors de davant i que quan Cesc juga amb els suplents demanar que decideixi un partit des de la posició d’organitzador. Ja es va notar durant el partit que almenys ell no va a assegurar la passada com altres per a que després li surti una estadística del 90% de passades bones. Prefereixo un jugador com ell i Thiago que arrisquin passades sense mirar les estadístiques.

Però sobretot parlo d’injust perquè cap dels partits que s’han perdut ha estat per culpa seva. A la copa la jugada del penal a Cristiano de Piqué, la pilota la perd Xavi, a Glasgow la derrota davant del Celtic, la pilota la perd Xavi al segon i Messi al primer. A la lliga la caga Mascherano.

Per això dic que val més caure en gràcia que ser graciós. A la supercopa la va cagar Valdés a l’anada i Mascherano i Piqué a la tornada. Però al que es xiula és a Cesc i Alexis. Cesc va fallar una ocasió de gol, Villa en va cagar tres de clares. El que no pot ser és bolcar totes les frustracions esportives damunt de Cesc i Alexis. El partit de Cesc no va ser ni molt menys dolent, és més, n’hi va haver algun que va jugar molt pitjor.

La culpa de la baixada d’interès en la victòria va ser conjunta. Tello no va encarar amb ambició de driblar a un jugador de 39 anys en tot el partit, per exemple. El problema és que els jugadors no són màquines i que van aixecar el peu de l’accelerador, sobretot perquè el Depor no va fer absolutament res.

No es pot acusar a un equip de no arriscar quan té el partit com té dimarts, quan l’equip que està perdent 1-0 i s’està jugant la vida és el depor, que es queden amb onze tios al seu camp amb l’autobús plantat davant l’àrea. El depor no va a xutar a porta en tot el partit, ni tant sols es va apropar pràcticament. Perquè el Barça tenia que arriscar per a que t’agafin una vegada l’esquena?? A mi em va semblar perfecte el que van fer. El Barça va jugar a controlar la pilota i que el depor l’anés a buscar. Clar, si l’equip no et ve a buscar quan és el que es juga el descens, perquè has d’anar tu a buscar-lo?? Per fer això s’ha perdut una copa del rei i esperem que no una xampions i tot.

Ja està bé que, perquè el Barça sigui l’equip més admirat pel seu joc i per assumir riscos ofensius, que sigui el més tonto i els equips juguin amb aquest factor. Partits que no ho necessita el Barça ha de jugar amb la necessitat del rival, són ells els que queden retratats, no el Barça. Els que sembla que no s’hagin adonat són els aficionats.

El partit també va tenir les seves provatures, jugant amb dos davanters fixos i un extrem i amb Alves pràcticament d’extrem, al final va ser el millor del partit, però a mi no m’acaba d’agradar la cosa, Alves tindrà dos jugadors marcant-lo, no serà com ahir i no té desequilibri en parat com pot tenir un extrem.

Esperem a veure com acaba dimarts, jo tinc plena confiança amb l’equip, esperem que els que vagin al camp també i facin la feina des del minut un de partit.