Surten dels amagatalls.

Quant de mal que fa l’entorn blaugrana i quina capacitat de manipular a la gent que tenen. És una cosa digna d’estudi com poden fer canviar el pensament de la gent i que es mirin a segons quins jugadors amb lupa i que d’altres tanquin els ulls de mala manera per a no reconèixer la realitat. El pitjor de tot és que ho fan d’una manera molt oportunista i només apareixen quan els jugadors marcats en vermell no tenen el seu millor dia. És trist però l’entorn i molts aficionats blaugrana són així. Li posen la creu a qui li posen i després sempre tenen la culpa de tot. El més penós de tot és que surten de manera molt oportunista. Quan fan bons partits s’amaguen.

Sorprenentment és el relleu generacional, que ha passat pel mateix i del que es veu que va aprendre i molt de com gestionar-lo. Això ja va passar amb el Pep Guardiola jugador, quan va marxar, que els mitjans i afició van mirar amb lupa al seu successor i que ho va passar molt malament, mai estaven contents del seu rendiment, inclús va ser xiulat moltes vegades, fins al punt d’estar a punt de marxar del Barça. Gràcies a la pressió mediàtica que li va posar pals a les rodes del primer dia. Ara estan fent el mateix amb el relleu generacional de Xavi. Els culers i entorn són així d’autodestructius.

Des d’abans i tot de fitxar a Cesc i l’aparició de Thiago, que ja va sortir l’entorn amic de Xavi Hernández, sabent que estava amenaçat el seu lloc, a llençar merda sobre els jugadors i a tirar-los l’afició en contra. Del primer explicant totes les interioritats de la seva marxa i qüestionant que el que valia no era necessari en aquell moment per al Barça. De Thiago van començar a llençar merda a sobre d’ell respecte la seva vida privada i sobre la seva actitud, apart de qüestionar el seu estil de joc i parlar de que era molt espectacular però que perdia moltes pilotes i no defensava. Els mitjans juguen a això, sobretot els amiguets de Xavi, repetir moltes vegades una mentida per a que es converteixi en veritat. Una cosa similar va passar amb Alexis, que Rosell volia a Neymar i va haver de tragar amb Alexis perquè el va demanar l’intocable Pep, no podia entrar en guerra amb el de Santpedor, però si podia fer que es qüestioni el seu joc des del primer dia i el seu preu. Doncs bé, ja tenim a la “Santíssima trinitat”, els ases del cops, els que s’emporten totes les crítiques quan els resultats no acompanyin, moltes vegades inclús sense jugar o jugant molt pocs minuts.

És molt fàcil fer la relació, l’equip ha jugat malament, matem als mateixos de sempre. El Barça va fer un mal partit, això no ho pot discutir ningú. Però d’aquí a començar a disparar amb bala i matar a segons quins jugadors em sembla una animalada. Igual que els de cadena Ser Barcelona, l’àudio en català del plus. Resulta que fan una enquesta entre els participants de la retransmissió de vàries preguntes. Una d’elles era que si mereixien més minuts Bartra i Montoya i la resposta va ser unànime, que si. Comença el partit i es passen tot el puto partit matant a Bartra cada cop que tenia alguna dificultat. Per a matar-lo voleu que el posin??

Doncs l’aficionat fa el mateix. Ahir Thiago va jugar un mal partit i Cesc no va ser el millor partit seu, per a mi no va estar pitjor que la resta, però clar té la creu que si no marca o dona un gol ja és un fracàs, com si els que juguen al seu lloc ho facin cada dia. Tot l’equip excepte Messi i poc més va estar encertat, inclús va sortir Iniesta i va perdre varies pilotes molt compromeses i no se’l veia concentrat al màxim i amb la intensitat que demanava el partit. Però clar, no es mira amb els mateixos ulls que la resta. Igual que els comentaristes es van passar tot el partit demanant a Busquets quan Song va fer un partit més que correcte i va donar vàries passades de molt mèrit per a ser un mig centre defensiu, però clar, té el mateix problema que els senyalats, del primer dia no ha entrat amb bon peu mediàticament i per a l’afició i això es paga. Per a mi Song va fer un dels millors partits que ha jugat amb el Barça.

Però bé, tornem als màxims damnificats. El primer Thiago. Es veu que el xaval no pot fer un partit on no estigui del tot precís, ha de jugar perfecte. És igual que hagi estat amb el focus mediàtic tota la setmana per culpa del seu pare, és igual que torni a casa on es va criar, és igual que el camp no rodi bé la pilota, és igual que hagi jugat dos partits amb la selecció igual que la resta. El xaval ha de ser un robot sense sentiments i sense desgast físic. El principal problema que té Thiago, és que juga al lloc de l’intocable. Sempre haurà de sofrir les comparacions mentre aquest estigui a l’equip, tant ell com Cesc. És una cosa molt similar a la que passa amb la caverna i Casillas, que ja fa dies que foten merder perquè Mou posa a Diego Lopez.

Però el més injust és que comparen a tots dos amb el Xavi dels anys anteriors, no comparen amb el Xavi dels dos darrers anys, sinó amb el que estava en plenitud física i de joc. També és molt fàcil comparar amb un Xavi que juga amb tots els titulars i a plena intensitat de tot l’equip, amb Thiago o Cesc quan juguen amb l’equip B. M’agradaria veure a Xavi amb tots els suplents a veure que faria. Però clar, llavors seria que ha estat mal acompanyat, que els companys de davant no s’han desmarcat, que tot l’equip ha jugat malament, etc. Ja me’ls conec jo els 1x1 dels diaris post partit dolent.

No ajuda gens al futur del Barça, els cridats a rellevar als mitjos actuals, quan cada vegada que juguen se’ls mata de la manera que ho fa tothom. Però bé, és l’adn blaugrana, autodestruir-se i anar contra els teus propis interessos, pel simple fet de criticar i per a vendre diaris. Si tanta falta fa i feia Xavi, que es van passar el partit demanant-lo i el post partit igual, perquè no va jugar ahir?? Ah no, que estava lesionat per marxar lesionat a la selecció i forçar en benefici dels seus interessos propis. Però clar, això no ho llegirem ni ho escoltarem a cap lloc no.

El Barça va fer un mal partit, principalment perquè va jugar amb molt poca intensitat. Tot i això, va merèixer guanyar sobradament i ho hagués fet si Tello no fes les coses a màxima velocitat sempre i molt gana. Perquè va marcar un gol i va donar la passada a Messi, però si hagués jugat amb una mica de cap, l’equip hagués golejat sense problemes, va tenir 5-6 jugades d’aixecar el cap i era mig gol i que va xutar o va passar-la sense mirar. La tàctica era aquesta, condensar el joc a banda dreta i amb una passada deixar a Tello sol o en un contra un amb el seu lateral. Però clar, com que va destacar més Tello, ja podem matar un cop més Alexis, que va fer la feina de desgast per l’altra banda. Com També podem matar a Cesc i Thiago quan en un camp amb condicions, haguessin donat tres gols cantats als davanters, però que al botar la pilota sortia despedida i ni Messi ni Alexis van poder aprofitar les passades, o el mateix Alves.

Passades de molt de mèrit i vàries jugades on Cesc es plantava tot sol davant del porter i una mala passada no acabava amb una jugada de gol.  

Es parla també de les rotacions, com si els que van jugar ahir haguessin estat tota la setmana descansant. Tots els jugadors que van jugar, excepte Pinto, van anar amb les seves seleccions, inclús Bartra, Montoya, Tello i Thiago, que van jugar dos partits igual que els de l’absoluta. Amb la diferència de que tenien menys ritmes de partits.

Jugadors que fins dimecres no van estar a les ordres dels tècnics del Barça, mentre que el Celta va estar deu dies preparant aquest partit. Tot i això, el Barça va patir molt poc defensivament parlant, això va suposar l’empat sota el meu punt de vista. La baixada de físic i d’intensitat veient que anaven guanyant i que els gallecs no inquietaven gens la porteria del Barça. Llavors el cap va pensar més en París que amb el partit que estaven jugant i es va notar molt.

El gol a més, ve d’una jugada molt desafortunada, en la que Busquets per no regalar una sacada de banda, li va donar als peus a un jugador gallec per a que pogués fer la centrada, amb l’equip descol·locat ja que venia la jugada d’un corner. Algunes vegades és el que mata aquest equip, la noblesa i l’excessiu fair play. Perquè si la deixa va fora de banda i l’equip es torna a col·locar. És com quan li fan una ocasió de gol per no fer una falta i tallar la contra. Però bé, és l’estil del Barça i s’ha d’acceptar les “tares” que tingui aquesta forma de jugar.

Tampoc va ajudar la tendència que té Alves a tancar massa i bascular en excés, perquè deixa buida la seva zona, no és el primer gol que provoca amb aquestes basculacions excessives.

Al partit també se li tenia que sumar un camp horrorós, pesadíssim després de dies de pluja consecutius i que a sobre van regar abans de començar, per afavorir els seus interessos clar, ja que els jugadors es cansaven més i la pilota no circulava com es volia. D’aquí les moltes imprecisions dels jugadors del Barça, però clar, és més fàcil criticar als jugadors, ven més.

Tampoc va ajudar un arbitratge lamentable un cop més de Mateu Lahoz, al que se li veu el llautó cada cop que xiula al Barça. L’àrbitre que quan xiula al Madrid tot són somriures i abraçades, que deixa protestar tot el que vulguin, l’àrbitre que diuen que és tant tolerant i que després resulta que al quart d’hora ja li treu groga a Cesc per demanar una falta, que al partit anterior va fer el mateix amb Busquets. Això sense comptar el joc dur que permet i que després per una tonteria amonesta, com el control que fa amb el pit Alexis que xiula mans i targeta. Però clar, es veu que és més greu tocar-la amb la mà, que no pas que et peguin una patada pel darrera, sense opcions de tocar pilota. Vergonyós. Així com el penal que es menja sobre Messi, un més aquesta temporada.

El partit d’ahir va ser molt normal després de marxar amb les seleccions, després de que tingui un partit com el que té dimarts i després de com estava el camp i el resultat que tenia el Barça al marcador. Però aquí per desgràcia aquest equip no pot tenir un mal partit un dia, que ja surten els destralers de sota les pedres a matar als jugadors, a l’equip i a l’actitud durant el partit. Quan són els primers en afusellar a preguntes sobre el PSG a la roda de premsa prèvia, quan són els primers en demanar rotacions abans d’aquest tipus de partits i quan són els primers en criticar quan es lesiona un jugador per forçar-lo massa. Però clar, tots sabem quins haguessin estat els titulars si el partit acaba 1-2.