Es busca un president, que en lloc de estar obsessionat en
guerres amb un altre expresident, es dediqui a fer el que va prometre quan va
entrar, que és defensar el seu club i als seus socis, seguidors i jugadors.
Un president que quan veu que li estan robant l’anada de la
supercopa a casa, en lloc de fer brometes amb Villar i somriures durant el
partit, que li canti les quaranta a Villar. Es demana que quan es designa a Lahoz
per a la tornada de supercopa, es queixi a Villar que ja està bé la broma, quan
ens roben una vegada més a l’anada de copa del rei, que es queixi a la
federació formalment, que no permeti que sempre ens xiulin els mateixos i que
ens fotin el pel partit rere partit.
Es busca un president que doni la cara pels seus jugadors
quan els mitjans li estan faltant de forma descarada al teu equip, que estigui
als moments difícils del club, en lloc d’anar a buscar la pau entre Israel i
Palestina, que deixi en pau a Tito i pari de fer viatgets de cara a la galeria,
es busca un president que no busqui confrontacions internes amb els del teu
club, en lloc de buscar-les amb qui pertoca. Es demana un president que estigui
treballant per al club i anant a les reunions on s’ha de queixar i que vagi a
les reunions europees i en lloc de demanar una compensació econòmica que posi
els punts sobre les is i talli aquesta sangonera de que cada parada internacional
hagi de cedir a tota la seva plantilla per a jugar amistosos.
Es busca president decent i amb un parell de collons (o
d’ovaris, em dona igual) que quan es presenti per a les eleccions al seu club
de tota la vida, treballi per a ells i no per a fer amiguets i no ofendre a
ningú. Es busca president, raó, preguntar a les oficines del FC Barcelona.
Ahir, un cop més, ens van tangar al bernabeu. Està molt bé
la cantinela de que el Barça no va fer el seu millor partit, que no està bé,
que si no et pots queixar quan jugues malament, etc. Però la realitat de tot
plegat, és que jugant tant malament i amb tanta poca actitud com diuen alguns,
el Barça podia sortir del bernabeu amb l’objectiu mínim proposat per aquest
partit, sortir amb la mateixa diferència que quan va arribar a Madrid. Però
clar no podia ser, després de que el gran Rosell hagi entrat a la presidència,
que s’havia de fer el “bravucón” i que al final resulta que és un corderet
degollat a les mans de Florentino. Un Florentino, que sent amic seu i coneixent
ja com es mou, va “ordenar” a la caverna que li fes la campanya a favor i quan
va guanyar van obrir una botella de cava per a celebrar-ho, perquè ja tenien la
guerra als despatxos ben guanyada.
Perquè ja no és el penal que es mengen ahir la tarda, és la
tangada a l’anada de copa de Clos Gómez, és el penal d’Undiano amb 0-1 a la
tornada, és el penal d’ahir, és la supercopa que es van cascar el mateix Clos
Gomez a l’anada al Camp Nou i el “brillant” Lahoz a la tornada. De quant ha
entrat Rosell a la presidència del Barça, que les institucions esportives se’ns
estan fotent a la cara. I ja no parlem de temes com ara la copa del rei de
l’any passat, com els canvis d’horaris denegats de l’any passat i que aquest en
canvi s’ha hagut de jugar quan els ha passat pels collons, però que va sortir
el personatget aquest de Freixa a dir que comprenien les demandes del Madrid i
ho acceptaven, abaixant-s’hi els pantalons ridículament. I perquè no s’han
proposat jugar al Camp Nou la final de copa d’aquest any, perquè amb aquest
covards i acotxa caps que manen al Barça tot és possible, mentre no surti
Laporta pel mig clar. Llavors si que tenen el màxim interès per defensar al
club i al soci, arribant fins on faci falta.
Però és que el pitjor de tot ja no és tot el que he
comentat, el pitjor de tot és que ha camuflat amb la tonteria de grada
d’animació i tal la permissivitat d’entrada al Camp Nou als boixos nois. Si una
cosa tenia bona el Barça era tolerància zero amb els violents, una cosa que ens
distingia de la resta, la millor obra de Laporta. Ara Rosell s’ha abaixat els
pantalons davant dels boixos i els està pagant favors preelectorals.
Lamentable. Sobretot quan no només els deixa entrar, sinó que a sobre els
permet entrar bengales. Que no em vinguin amb contes, perquè a mi algun cop que
he anat a dalt de tot del Camp nou, m’han fet treure el tap de la botella i
resulta que ells entren amb bengales. Si es que no hi ha una cosa que Rosell
hagi fet fins ara digna d’elogi!!
L’arbitratge del partit, un cop més des de que ha arribat
Mourinho i ha instaurat la por als àrbitres, va ser lamentable. Ja no pel penal
que es menja que passes de quedar-te a 16 punts com estaves en lloc dels 13 que
estàs ara, sinó per l’actitud sibil·lina que tenen els àrbitres quan xiulen un
clàssic. Ja fa temps que està instaurat la tendència que, com el Barça jugant a
futbol és molt superior, que necessitin els rivals infringir el reglament i es
permeti per a que els “pobres” puguin jugar un partit igualat. Ja fa massa
partits que es permet massa el contacte i la falta continuada, sobretot per a
tallar els desequilibris que puguin produir els blaugrana. Dissabte es va veure
un cop més, que no és el mateix que Ramos li pegui patada a Messi sense pilota
al mig camp, només haver rebut una groga, amb tota la tranquil·litat del món,
que Ramos pugui pegar patada a Adriano a l’últim minut dintre de l’àrea, perquè
sap que l’àrbitre es cagarà damunt, i més al bernabeu, perquè no és el mateix
que Modric li pegui patada quan ja ha passat la pilota, per darrere a Busquets
que es queda en només falta. Morata agafa a Messi, després agafa a un altre
jugador i el gest de l’àrbitre és que li treu per reiteració, no perquè hagi
agarrat a Alves. Després en canvi resulta que els jugadors del Barça, a la
mínima falta que fan ja veuen targeta o al mínim contacte ja hi ha falta. No és
normal que un partit on el que intenta atacar és el Barça i els que peguen les
patades són els altres, que el Barça acabi el partit amb més faltes xiulades i
més targetes. Però per desgràcia ja comença a ser habitual als clàssics. Perquè
al final el que estan buscant els que designen, és posar a un àrbitre, no que
apliqui bé el reglament, o que tingui un criteri similar per ambdós equips, el
que busquen és un àrbitre que no se li’n vagi el partit de les mans i que eviti
expulsar a jugadors del Madrid i que tregui les menys targetes possibles, que a
poder ser la cosa acabi més o menys igualada. És a dir, que es pugui saltar el
reglament l’equip mediocre que juga a això i que no hi hagi molt de soroll
mediàtic. Quan parlo de soroll mediàtic parlo de la caverna clar, que és el que
té l’altaveu més gros i el que fot més merder. Al cap i a la fi, TV3 només la
veuen els catalans i la premsa pot fotre guerra un dia, al següent ja parlen
d’altres coses, no estan tota la setmana matxacant com les altres.
Els culers l’únic que volen és igualtat a l’hora d’aplicar
un criteri, res més, em sembla que no és molt demanar, quan se suposa que un
àrbitre està per impartir justícia i que es compleixi el reglament.
Però bé, parlem del partit, perquè l’àrbitre, tot i ser
decisiu al marcador final, tot i fer un arbitratge desastrós, sobretot la
segona part, no va ser el principal culpable de la derrota blaugrana, els
culers no aniríem bé si tapéssim el que està passant amb un arbitratge
desastrós, perquè abans també ho eren i en canvi el Barça guanyava igual.
El problema del Barça per a mi és més que evident, s’ha fet
una mala gestió del planter, matxacant el seu onze tipus i no s’ha trobat una
solució a quan les defenses encerclen a Messi cada cop que controla una pilota
i que queden 3-4 jugadors sols. No s’està aprofitant aquest avantatge tàctic,
però això és un problema que ja ve des de fa temps, no és nou d’ara. Com també
té un problema greu de fer el passerell cada cop que juga amb el Madrid.
No estic dient que el Barça canvi la seva forma
característica de jugar, però una cosa és ser ofensius i buscar la victòria
sempre i l’altra és ser tontos. Perquè és al que juga el Madrid des que ha
arribat Mourinho. La primera vegada va sortir de tu a tu i se’n va endur 5 i
des de llavors que juguen al contratac descaradament contra el Barça i no tenen
la més mínima vergonya en fer-ho. I el Barça en lloc d’aprofitar les seves
necessitats encara els fan el joc.
El Barça pot jugar el 90% de la temporada al que juga, però
contra el Madrid no pot ser tant atrevit. Perquè l’afició blanca i el seu
entorn, farts de perdre i ser humiliats, l’únic que els interessa és el
resultat. I quan el Madrid guanya al Barça parlen de lliçons tàctiques i de
banys quan juguen sempre igual, quan els equips que li fan el mateix a la
selecció critiquen fervorosament els seus estils i parlen d’antifutbol. Però
això per a ells és diferent, perquè el Barça ja no els passa la mà per la cara.
El Barça a la tornada de copa, no tenia cap necessitat de
posar la seva defensa al mig camp i d’anar com a bojos a guanyar el partit,
simplement tenien que jugar amb l’ànsia i la necessitat del Madrid. En canvi li
van posar les coses molt fàcils i en una passada penal i eliminatòria a favor i
llavors vinga a remar per a empatar. Ahir es va veure un parell de cops la
realitat del Madrid. Iniesta i Messi es van posar a tocar al mig camp la pilota
sense moure’s i tot l’equip blanc, amb empat al marcador i la necessitat de
marcar, estaven tots al seu camp esperant i no es movien. El Madrid juga en
funció del Barça i aprofita les errades per arribar en una passada amb una
opció de gol i el Barça està caient una i altra vegada. Durant la primera part,
el Barça malgrat la errada col·lectiva del gol de Benzemá, va controlar molt el
partit i tocant la pilota sense riscs, va trobar un forat per a que Messi
trenqués que va acabar en gol. El que feien quan estava Pep a la banqueta, la
diferència és que Pep posava dos jugadors ràpids de banda que trencaven en esprint
sortint del seu propi camp i quan es combinava bé passada i desmarcada era
ocasió clara de gol.
El Barça ha d’adaptar-s’hi al rival d’una vegada i jugar amb
la seva ansietat. El Madrid no ha canviat la seva forma de jugar, el que
necessita actualitzar-s’hi és el barça, ells ja fa temps que es conformen amb
estar juntets i pilota que recuperen sortir a la contra. El Barça ha de seguir
amb el control, però tocant més cap al seu camp, per a que el Madrid surti a
buscar-los, així si es perd una pilota no tens tot el teu camp buit de jugadors
per a que els davanters guanyin als centrals en velocitat. Així el Madrid
pujaria línies i seria el Barça el que tindria els espais per a poder atacar.
Del partit de dissabte, no em va agradar que no jugués Cesc
en lloc d’Iniesta, que està fos, o que els canvis fossin per gent del davant
quan era el mig camp el que necessitava refresc, amb un Thiago per a mi molt
actiu i desequilibrant, fins que se li van fondre les piles. El Barça va fer
una primera part intel·ligent, després es va conformar amb un empat i ho va
pagar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario