El Barça que ve.

Està clar, almenys sota el meu punt de vista, que aquest Barça necessita reinventar-se, ja que aquest any tots els partits importants, ha donat la talla a ben pocs d’ells. És indiferent que avui remunti, que no ho faci, les condicions sota les quals s’ha mogut aquesta temporada extra esportives, els atracaments arbitrals que ha sofert (sense anar més lluny, l’últim partit de lliga que dominant el partit es posa de cara de l’Athletic en un gol en fora de joc, sembla que sigui moda aquest any donar gols en contra al Barça il·legals, li han agafat gustet...), com tampoc em serveix de res que el Madrid presumiblement faci temporada pràcticament en blanc i encara estigui pitjor que el Barça. El Barça cometria un error enorme si es conformés amb el que ha guanyat aquest any perquè el Madrid ha fet menys encara, hi ha diversos aspectes del Barça que s’han de millorar de cara a l’any vinent i petites coses a retocar. El primer a retocar, encara que no passarà per desgràcia, és que el senyor Rosell es planti i no deixi més als jugadors per als partits amistosos de merda amb Espanya, cosa que està pagant clarament Busquets, per exemple. Després s’omplen la boca en que el futbol alemany ens ha passat per sobre i que no és competitiva aquesta lliga. Potser si deixessin descansar als jugadors de tant en tant, amb una absurda copa a doble partit, amistosos inútils i calendaris lamentables, podrien competir en igualtat de condicions.

No estic parlant de canviar l’estil, ni tant sols de començar a fitxar els denominats “jugadors físics” que ara la gent tant demana perquè ens van matxacar els alemanys en corners. La solució no estar en fitxar gent alta, la solució està en atacar ordenadament com atacaven abans i no arribar a concedir aquests corners, en prendre més riscs i en posar una mica més de valentia per part d’algun jugador en lloc de donar-la de primeres cap enrere i amagar-se entre les dues línies rivals. El Barça necessita un petit canvi de rumb perquè els rivals ja s’han adaptat a Messi de fals nou, es necessita un Messi 3.0.

La famosa garjola tàctica per a Messi és el gran problema del Barça, no per culpa d’ell evidentment, sinó perquè els que l’envolten no han aconseguit trobar la manera de generar perill i que els rivals es puguin preocupar d’altres aspectes del joc. La solució que s’està emprant és evident i numèrica, si defenses amb tots els teus jugadors, sempre defensaràs amb superioritat, ja que el Barça ha de deixar com a mínim els dos centrals i el mig centre defensiu més endarrerits per a defensar les contres. Al Barça li han perdut la por a molts dels jugadors que té actualment i això comporta uns marcatges selectius que estan fent molt de mal. En això té part de culpa la evolució del equip al voltant de Messi clar. Primer, perquè el que hagi après a dosificar-se fa que per a donar equilibri a l’equip, s’hagi de jugar amb dos davanters al seu costat, més preocupats de tapar forats que no pas d’atacar. És la principal diferència del Barça anterior amb aquest, els extrems treballaven cap enrere, però ho havien de fer menys perquè estaven més temps atacant que defensant, pressionaven més a dalt tot l’equip en conjunt i amb la defensa més avançada, amb un Valdés jugant més de lliure que de porter. La cosa per desgràcia ha canviat i els rivals han perdut totalment la por als nostres extrems, perquè són més de treball que realment ofensius. Es podria dir que els laterals doblen als extrems i generen superioritat, però llavors quan arriben a línia de fons no hi ha ningú per a rematar. Aquí és on entra per a mi la principal renovació del Barça, un davanter rematador de l’estil Lewandoski (ara que està de moda per a alguns que no el coneixien), Mario Gómez, etc. jugador que apart ha de servir, per a quan et pressionin molt a dalt, poder descarregar sobre ell una passada llarga. Algú pot dir que això no és l’estil del Barça, però és el que està fent Valdés des de fa dues temporades, pilota llarga a l’extrem, generalment Alexis, quan pressionen molt a dalt els rivals. Aquí és on s’han de guanyar el sou els tècnics, que fer amb Messi, o de mitjapunta o de fals extrem i deixar la banda per a Alves.

Apart d’això fan falta dos extrems desequilibrants. Em dona igual si volen usar la pedrera o fitxar, però alguna cosa s’ha de fer per a que els rivals s’escampin més sobre el camp, obrir el camp i que hi hagi algú a l’àrea per a marcar, així els espais per a Iniesta i Messi s’han de fer molt més grans al darrere, per arribar de segona línia.

Després està el principal problema del Barça, per a mi es diu Xavi Hernández, ja comença a ser hora de començar a fer el relleu. Jo entenc que a l’equip que està, que fa el que vol, no vulgui marxar, sobretot després d’haver-lo renovat, una de les grans cagades de Rosell. Jo no tindria problema en que es quedés, per respecte a la seva trajectòria, però el problema és que té el “síndrome Raúl”, segueix entossudit en que és encara titular, la realitat diu una cosa molt diferent. Ja vaig dir fa temps, que amb Xavi al camp als partits importants, el Barça en guanyaria ben pocs, per desgràcia s’està complint la predicció, però es que era una predicció basada amb el que es veu al camp. El futbol d’avui en dia, amb equips tant treballats i amb tant de físic, necessiten de jugadors que puguin desequilibrar i que puguin córrer cap avant i cap enrere. No estic parlant de jugadors excessivament físics, estic parlant de jugadors mixtes capaços de fer les dues coses, el Barça en té com a mínim dos (en té dos més al filial a punt de sortir del forn Sergi Roberto i Rafinha), que són Thiago i Cesc. Són el futur relleu al mig camp del Barça, que per culpa de que ha de jugar sempre el que juga per la seva trajectòria i no pel seu rendiment, cosa que està suposant que el cicle corri perill. Principalment, perquè els dos primers no estan tenint la continuïtat que necessitarien per a començar a ser importants i s’estan estancant. Aquesta peça, és la que està fallant clarament, perquè parteix l’equip en dos, es trenca l’esgraó a la pressió perquè no arriba, si li sumem que Messi tampoc la fa ja es generen uns buits al mig camp que els mitjos rivals juguen a plaer, poden llençar les contres i ens agafen pixant. Llavors la paguen els centrals clar, quan tenen que marcar davanters ràpids i hàbils corrent cap enrere i amb tot el seu camp buit. Això fa que els centrals hagin perdut la confiança, que Busquets estigui més pendent de tapar forats que d’associar-se i que els davanters arrisquin menys perquè una pèrdua pot ser mortal. Si li sumem la falta de confiança de Valdés des de la cagada a la supercopa, tant en les sortides com en el risc de les passades, la cosa no pot anar gens bé, perquè no es pressiona en grup i així es trenca fàcilment.

Sota el meu punt de vista, veient els “moviments” del club mitjançant la premsa, són un central i un extrem desequilibrant, tindrem el mateix problema, però almenys tindrem més peces. Perquè parlo d’un central?? Perquè ja fa dies que la premsa està venent la moto amb aquest tema. No m’agrada gens el tema Thiago Silva, que l’estan venent com una meravella i com una gran inversió, quan ja té 29 anys i els genolls cascats i quan s’està parlant de 40 milions d’euros, em sorprèn també que no s’aposti clarament per Hummels, el central qualitat-preu-edat més adient per al Barça.

Estic parlant del central perquè pels moviments que s’està parlant és el que busquen. Jo amb Piqué, Abidal, Bartra, Puyol i Mascherano en tindria més que suficient, però pel que sembla es volen carregar a Abidal, amb Bartra confien molt poc i estan intentant col·locar a Song per a fer caixa i tornar a Mascherano al migcentre.

El tema Abidal em sembla lamentable com s’està tractant l’assumpte. Resulta que es renova a Xavi i a Puyol i en canvi Abidal ja s’està parlant de que si vol jugar amb una certa continuïtat que haurà de marxar del club. Perquè no apliquen el mateix criteri amb Xavi?? Si Xavi vol jugar cada setmana, haurà de buscar-se equip. També quadra no?? No entenc el munt de pàgines que han arribat a emplenar amb el tema Abidal, per a ara carregar-se’l d’aquesta manera tan burda i penosa. Primer que res, s’ha d’assegurar que pugui jugar de forma professional, un cop fet això, no entenc quin problema hi ha en que se’l renovi per exemple 1+1 (el que tenia Xavi i en funció de partits jugats, que el gran Rosell va convertir en dos anys assegurats, més una prima per antiguitat). Que no pot jugar cada tres dies perquè no recupera com abans. I que? Que jugui només la lliga i ja està, sempre sortirà més barat que fitxar-ne a un. El tema Bartra també em dona molt mala hòstia, perquè és molt vàlid i està pagant que Tito vol un central i que no el posa per a que sembli que falta algú, no sigui cosa que doni un bon rendiment i els que fan fotocòpies en blanc i negre, no vulguin gastar en un central llavors. Molt injust perquè té molt bones condicions per a triomfar al Barça.

El tema Xavi és curiós, perquè fa dies que tots parlen de renovació, però casualment tots el posen a la “columna vertebral” de l’equip. Em sembla una incongruència enorme, però clar, els omple moltes pàgines i minuts durant l’any quan es talla el futbol.

Després hi ha jugadors que tenen la creu posada de fa dies, Song el volen vendre perquè volen fer caixa per a fitxar un central i clar, si fitxen a un central Masche pot tornar al seu lloc. Un Song que la única culpa que té el noi és que juga a la posició del millor del món en aquesta posició, perquè no crec que hi hagi ningú, que pugui dir un partit on Song ho ha fet malament, pot dir millor o no, però malament mai. Però els “comentaris especialitzats” dels mitjans a l’hora d’avaluar la temporada ja estan parlant de fracàs i ja fa dies que li busquen núvies, per tant no m’estranyaria que acabés venut si ve una bona oferta.

El mateix cas per a Villa i Alexis. El primer per la seva edat i perquè sembla que físicament ja li costa una mica més. No se si amb una bona pretemporada es solucionaria, però si va a la merda de copa galeta d’aquest estiu tampoc la podrà fer i és l’últim any que el poden vendre, per tant té tots els números. El mateix passa amb Alexis, jugador molt maltractat per la premsa, que quan va venir van dir que era un jugador que no tenia massa gol però que desequilibrava i donava assistències, però clar, el va demanar Pep, contra la opinió de Rosell i ja fa dies que aquest se’l vol treure de damunt. Tots dos jugadors els delaten els moviments dels mitjans, que tots sabem al servei de qui estan. Em fa gràcia quan llegeixo o escolto que són tant del Barça i que després passen d’aquest, posant-se al costat del president per aconseguir col·leccionables i per a emplenar la butxaca. Que del Barça són!!!

Però clar, se li ha de fer lloc a l’obsessió Neymar, un fitxatge que no parlaré ja més en termes econòmics, que és un desastre, per molt que ho venguin com si haguessin aconseguit la fórmula de la coca cola, només la última hora, a totes les despeses que he parlat un munt de vegades i les lletres petites, ara resulta que li hauran de donar una compensació si fitxa aquest any, per a que no s’enfadi per perdre 30 milions si no ve l’any vinent. Lamentable, ja no pel preu, sinó pels dubtes que genera el seu rendiment.

Per a resumir una mica en noms i mullant-me, el que faria jo. Fora Xavi, Villa, Pedro, Adriano (molt bon rendiment quan juga, però ja m’he cansat de les seves lesions), Abidal si no pot jugar de forma professional o en tot cas renovar-lo 1+1, desfer-se de tot el que hi ha desperdigolat amb cessions i fitxatge de Lewandoski, Reus i Hummels. Si no se’ls ha de donar bola, cedir a Tello, Deulofeu, etc. i portar al Kun Aguero, no a Neymar, el primer està més que adaptat al joc europeu i a jugar amb Messi, l’altre és tota una incògnita.

Per acabar unes paraules per un crack del Barça que en principi es retira. El gran Pete Mickael. Un jugador que del primer moment que va venir al Barça, va aportar un plus evident a l’equip, ja no pel joc en si a la pista, sinó per la competitivitat i tot el que ha aportat al vestidor. Un jugador que costarà molt de substituir i que espero que en no molt de temps, tingui la seva samarreta penjada al Palau, al costat de grans jugadors que han passat per aquí. Em sap molt de greu, a més, que sigui per una malaltia aquesta retirada. La roda de premsa d’ahir va ser molt molt emocionant, un dels estrangers més estimats i que recordarà l’afició i trobarà a faltar durant molt de temps. Sort Pete Mickael i que es recuperi i pugui fer vida normal, amb la seva forma d’afrontar les coses, segur que ho aconseguirà, el palau t’espera campió.