Les coses clares.

Porto 3-4 dies, amb el cap com un bombo, escoltant els números del fitxatge de Neymar. Segons qui parla són uns diners per al club, altres per als fons d’inversió i altres per al pare del jugador. Segons qui parla, es parla de més de cent milions, d’altres de 50, altres de 70, 80. No és normal la veritat. Comença a ser hora, que les xifres es facin públiques per part dels dos clubs implicats, no pot ser que cada mitjà de forma interessada comenci a filtrar xifres segons els colors que tingui per a fotre merda sobre l’equip rival. Això es soluciona fàcilment, comunicat conjunt dels clubs amb el que ha costat el fitxatge, no parlo del sou que guanyarà el jugador, que jo personalment penso que no s’hauria de fer mai públic, sinó del que li costa al Barça. Espero que hi hagi algun mitjà a la presentació, amb un parell de nassos, de preguntar quant ha costat realment el jugador, perquè ja sabem tots com funciona la premsa avui en dia, que no li donen el paperet amb la pregunta que ha de fer cada mitjà, però gairebé. És una cosa que s’ha de deixar molt clara, sobretot després de tot el que hem vist des de que ha entrat el gran president que hi ha ara.

Perquè un president que se li omple la boca amb les fotocòpies en blanc i negre i l’austeritat com a bandera, les xifres que s’està parlant per un jugador que acaba contracte aquesta temporada, són indecents. Per això tinc tant d’interès amb el que ha costat, per la incoherència i la demostració de la mentida que és aquest president.

Primer el tema del president, perquè a mi més que res em molesta que s’estigui venent com una gran operació, quan és una barbaritat. Quan hi ha jugadors que del primer dia, se’ls està qüestionant pel preu que van costar, quan a rendiments molt similars amb altres jugadors, es qüestionen uns i altres no pel seu preu o per ser de la casa. Quan debats amb algú o mires la premsa, quan ja no els queda argument a l’hora de comparar rendiments, surten amb la típica del preu, cosa que jo mai faré, perquè a mi no m’importa el que hagi costat un jugador, ni el pago jo, ni el jugador té la culpa que tots dos clubs acordin aquest preu. Em sembla molt lamentable quan maten a un jugador pel que ha costat, en lloc de posar-se amb el que l’ha comprat per aquest preu, però clar, tots sabem com van aquestes coses.

El que més em toca la fibra de tot el tema Neymar, és que a sobre vagin venent el gran compromís del jugador, que si ha decidit venir al Barça per un projecte, per un sistema de joc, per un estil, etc. Després resulta que el jugador es quedarà la totalitat dels ingressos d’imatge (gairebé 20 milions a l’any) i a sobre per a que fitxi pel Barça, li han pagat una prima de fitxatge que encara està per aclarir, es parla de 30, 40 o 50 milions. Després sortiran en roda de premsa i diran que el jugador estarà al segon escaló salarial de l’equip i ho pintaran com un gran esforç econòmic del jugador, després de cobrir-lo d’or per a que hagi escollit el Barça. Es pensen que som burros la gent o que?? Amb el temps que fa que estan amb el tema i amb la morterada que li han donat per a que vingui, com poden parlar de compromís amb el club i que ha vingut per l’estil. Ha vingut entre altres coses pels 40 milions que li han donat i pels drets d’imatge. Que no ens venguin la moto home.

M’ha tocat bastant els pebrots també, les paraules de Tito de que ja feia temps que l’estaven seguint i que era una maniobra molt bona. Si tant de temps fa que el segueixes, el que has de fer és endur-te’l quan és un xaval i formar-lo aquí, fitxar-lo quan acaba contracte. Ara resulta que el volien tots i hem estat dos anys sense el jugador i hem pagat una morterada quan podia vindre gratis. No se, potser a lo millor el Barça ha de seguir aquest camí, fitxar-los quan són promeses i foguejar-los al filial, no el de la portera de Nuñez de treure el talonari i punt.

Després està el tema de cansament. Abans de que hagi arribat, ja han omplert mil portades del jugador, ens l’han posat fins a la sopa, porten quatre dies omplint diaris i tertúlies. I això que encara ni ha vingut!! Estan corrent un risc enorme amb el tema, que la gent li agafi mania i que del primer dia entri amb mal peu, sobretot per part d’aficions rivals i sobretot jugadors. Tots sabem el que va passar amb Cristiano i amb tot el bombo que van muntar amb el fitxatge, que a cada partit hi havia algú que li “donava la benvinguda”. Estaria bé que rebaixin el to i deixin de fer especials, recopilatoris, la vida i obra del jugador per entregues, entrevistes cada dia a entorn o algú que parli d’ell, etc. Però clar, ara acaba la lliga i els mitjans ja s’estan fregant les mans.

Uns mitjans per cert, que és ben vergonyós ara veure als mitjans que fa dos anys li llepaven el cul, posar-lo com un dimoni, mentre que els que el posaven com un dimoni, ara ho pinten tot de color de rosa. Com canvien les coses de que vingui a un equip o un altre!! Afortunadament, gràcies a les noves tecnologies, queda tot enregistrat i es veu el llautó dels sicaris de la ploma. A continuació alguns exemples de “donde dije digo, digo Diego”:

http://www.sport.es/es/noticias/josep-maria-casanovas/20110920/quedense-con-neymares-fichaje-locos/1155197.shtml

http://www.sport.es/es/noticias/josep-maria-casanovas/rosell-mete-gol-florentino-1217735

http://www.sport.es/es/noticias/lluis-mascaro/20110624/mohicano-neymar-menuda-perla/1053344.shtml

Només alguns exemples. Podria treure’n un centenar d’ambdós costats, tants dels Ronceros i cia que era un nou deu del futbol i ara és una castanya com d’altres “periodistes” blaugranes que ara Neymar és la re hòstia.

El problema dels mitjans és aquest, que han passat d’informar a buscar els seus diferents interessos comercials i cada dia fan més el ridícul.

Sobre el tema Neymar només em queda que donar la meva opinió. Pot semblar que amb els meus comentaris tingui mania del jugador o que les meves valoracions són subjectives. En cap cas. Jo de moment em queixo del que ha costat, sent l’últim any de contracte i de tots els punts foscos que hi ha amb aquest tema. A partir d’aquí, valorar el seu rendiment com el de la resta, el dia que ho faci bé alabar-lo i el dia que ho faci malament dir-ho també. A mi aquest jugador em genera molts de dubtes la veritat. No dubto de la seva qualitat individual o de les seves condicions per a triomfar, dubto de la seva adaptació al futbol d’alta competició. Com també dubto d’on jugarà i com jugarà l’equip. Canvia també de veure’l a Brasil, fent bicicletes amb la gespa super alta i el defensa mirant-lo, al joc que es juga aquí i sobretot al Barça. Dubto que pugui fer la feina que fan els extrems aquí. Si la cosa ha de ser, tornar a dominar el joc i la pilota i que els extrems facin por als rivals, en lloc de perseguir als laterals, endavant. Si ha de servir per a atreure atencions defensives, amb Messi i generar més espais a la resta, benvingut sigui. Però si ha de jugar-se com aquest any, no ho veig massa clar la veritat. Espero equivocar-me, però he vist al jugador en partits contra seleccions europees i no es que hagi jugat massa bé contra cap. Però bé, un cop aquí ja està fet, el que hem de fer l’afició és recolzar-lo i intentar que l’adaptació sigui el més ràpida possible. Que tingui la mínima pressió possible i que pugui jugar amb un mínim de tranquil·litat. Tot el contrari que amb Cesc, Thiago i Alexis vaja. Però ja té l’avantatge que no juga al lloc de cap vaca sagrada, cosa que de primeres és bastant tranquil·litzadora per a ell.

El tema Valdés, avui diuen que està a Mònaco per a signar i passar revisió, altres que no és cert. Cadascú és lliure de fer el que vulgui, però personalment em sembla una cagada i grossa, marxar del Barça a un club que no jugarà ni UEFA i de recent construcció. Però bé, que deixi calerons i bon viatge. La veritat és que el seu comportament i la seva sortida del club ha sigut molt lamentable, per tant, de sortir com un heroi, per a mi sortirà amb la més gran indiferència, és el que es mereix. Bon viatge i gràcies pels serveis prestats.

En clau futur, resulta que ha sortit la llista de la copa galeta. Nou jugadors espanyols convocats, apart d’Alves i apart de tots els sub-21 que marxen a jugar europeus, etc. Resulta que al que han matat tot l’any perquè es va operar, és l’únic que ha renunciat a jugar amb la selecció, mentre que altres que han passat mig any sense poder jugar o amb un rendiment lamentable, se’n van sense el més mínim remordiment. Però clar, aquests es callen la boqueta els mitjans, el gran capità que renuncia per a començar la temporada en plena forma, aquest el maten per operar-se quan ha volgut. Aquest és el tracte que li han donat els miserables.

Una pretemporada que sumada a la gira asiàtica, serà difícil a nivell físic i tornarem a tenir problemes per arribar com toca al moment decisiu. Esperem que Tito, amb una lliga al sarró, guanyi amb valentia i faci més rotacions, que torni a l’essència del Barça i es deixi d’un Barça tan britànic d’anada i tornada i que es passi al control total de partit i atac posicional i pressió organitzada.

Volia parlar del derbi d’ahir, però és que em sembla tan lamentable tot el que ha passat amb la indignació pel tema de Colón, l’actitud dels pericos ahir al partit i els insults, algun d’ells miserables i inexplicables, que passo de comentar res. Em va donar bastant de fàstic veure les patades gratuïtes i el joc miseriós dels pericos la veritat. Molt indigne. Clar que si haguéssim anat de blanc i amb un altre escut les coses haguessin estat diferents.

L’arbitratge un cop més vergonyós, amb una barra lliure lamentable. Sort que es va encarrilar la lliga aviat, perquè els arbitratges aquest any han estat nefastos. Així com la cobertura dels mitjans públics i privats d’aquesta lliga.

Mala espina.

Abans que res, felicitar al Barça i a tots els culers per la lliga aconseguida. Una lliga amb alts i baixos, amb fases espectaculars de joc i altres no tant, però que al cap i a la fi ha merescut des de la primera jornada i que s’ha guanyat al camp, no als despatxos situacions molt estranyes, com l’any passat el Madrid la va guanyar, amb un rosari de penals i expulsions a favor i ajudetes arbitrals cada cop que les van necessitar. Una lliga on ningú pot dir que el Barça per joc i per trajectòria el Barça no la mereixi. Encara que des d’alguns sectors es digui que si la ha regalada el Madrid, que poc més que li han donat pastada als blaugranes. Són els que tenen la bilis a vessar, després de fiar tot l’any a la xampions i que han vist com s’ha esvaït la opció i després del ridícul de copa, s’han quedat en blanc, pel qual no poden ni vendre la millor copa del rei de la història, com van vendre la moto el primer any de Mou. La millor notícia de la passada copa, és que el Barça no haurà de jugar la supercopa amb el Madrid i es viurà, a priori, un estiu tranquil i es podrà preparar la temporada com toca, no intentant arribar bé a l’agost com per a competir la supercopa.

Bé, pretemporada que ja veurem com va, perquè els pesseteros que estan al càrrec del Barça, es veu que no se n’han adonat de que una gran part de la plantilla del Barça els tocarà anar al torneig de la galeta, que serà com si anessin a un mundial o eurocopa, però amb un títol ridícul en joc. Amb un president amb un parell, es podria pensar que s’oposaria a cedir els jugadors per a jugar aquesta merda de copa, però amb un president preocupat amb els seus moviments mediàtics i jugar a fer de mànager aquesta pretemporada, apart de perseguir tot el que faci olor a Laporta, que hem d’esperar. Acotxar el cap i rebre la clatellada. Però podríem pensar, bé, Rosell no evita l’èxode massiu de jugadors a la copa ridícula, però això és perquè s’ha plantejat de fer una pretemporada “europea” com l’any passat. Doncs no, tampoc l’hem encertada, perquè aquest any toca gira per Àsia per a besar el cul als xeics i per als seguidors que inunden les xarxes socials blaugranes asiàtiques. És igual que els jugadors arribin com arribin a final d’any, si total, sempre hi ha algunes burres dels cops que l’entorn s’encarrega d’assenyalar i que es venen a final d’any i au.

La celebració d’ahir. És ben cert, que el temps no acompanyava, també és cert, que el president del Barça hagués pogut fer algun moviment per a no haver de jugar a les 21.00 en diumenge, per molt que hi havia pont, per a que els petits poguessin anar al camp. Una celebració molt descafeïnada, on sembla que s’ha perdut la gràcia dels parlaments, quan era un dels plats forts de les celebracions, on també alguns jugadors tenien la oportunitat d’acomiadar-se de la seva afició a peu de camp, d’agrair el suport de tot l’any. No se, per a fer la tonteria que fan ara, consensuada i escrita prèviament, que en dos minuts acaben, gairebé que no val ni la pena fer-se. Cada cop més, aquest tipus de celebracions dona menys peu a les improvisacions i cada cop està tot més controlat per part del servei de comunicacions. En lloc d’anar cap avant en aquest tema, sembla que s’estigui més en temps dictatorials on es controla tot el que es diu i s’escriu. Molt decebedor. Però clar, és normal, amb els puritans de portes enfora que es fan els exemples de conducta de cara a guanyar vots i quedar bé, però que de portes en dins fan coses molt pitjors. És el problema de voler posar a la categoria que s’està posant als jugadors, que sembla que hagin de ser exemples de conducta i de saber fer, quan són gent d’entre 18 i 35 anys que són iguals que nosaltres. Els futbolistes no haurien de ser exemple de res, però aquesta societat està obsessionada en convertir-los en exemples de conducta, quan els que han de ser exemples són els càrrecs públics, que són els que fan més malifetes i donen pitjor exemple. A mi em dona igual que un jugador es foti quatre cerveses el dia de la celebració, total són els seus cossos i al dia següent ho suen tot. Em preocupa més el que fan aquests polítics miserables que van donant lliçons de conducta i que després roben i són uns corruptes.

No em va agradar tampoc el tema de centrar la celebració amb Tito i Abidal. No perquè no s’ho mereixin i no m’alegri de que estiguin allà, sinó per la hipocresia del acte. Prefereixo que no ho centrin tant i que després l’entorn i directiva s’hagués comportat millor amb ells. El que parlem de l’exemple. A mi me la bufa, que davant d’un micro se’ls ompli la boca a segons qui i que després per darrera els tractin com una merda i posin el punt de mira als seus caps de l’entorn més miserable i interessat, que aquests darrers dies els ha matat a tots dos.

Perquè la entrada del blog es diu mala espina?? Per varies coses. La primera per veure la cara del capità durant l’acte, que no em dona les més mínimes bones vibracions, més després d’escoltar per l’àudio en català (ràdio ser Barcelona) com mataven al capità i el posaven tots com a transferible. Cada cop em fa més mala olor aquest tema. Per suposat que posaven com a intransferible al “senyor de l’entorn” clar, l’entrevista de fa tres dies a l’emissora en qüestió es veu que va fer bon profit.

Altra cosa que em va fer mala espina va ser el parlament de Tito, que va fer tota la pinta d’un comiat, cosa que va lligada al que em va fer més mala espina amb diferència de tot el que va passar ahir. El punt més fosc d’ahir, és la presència a la llotja del Barça, de Luis Felipe Scolari. Perquè unit a les paraules que van semblar de comiat de Tito, em fan una mala olor terrible. Més quan veus que, només ha convocat a Alves dels brasilers del Barça per a la copa de la galeta, que ni estava convocat que estava tocat. Més quan veus que a Brasil ahir es jugava la copa del país i que se suposa que el seleccionador hauria d’estar allà, o si més no veient el partit a algun lloc, no a la llotja del Barça. Més quan resulta que és la nineta dels ulls de Rosell i que l’ha intentat d’endollar més d’un cop a la banqueta blaugrana. Si sumes 2+2 la cosa té molt mala pinta.

Primer que tot esperem a veure que diu Tito a la seva tornada de Nova York. Esperem que tot vagi bé i que encara que decideixi deixar el club, que no sigui per una recaiguda, però seria totalment comprensible que decidís no viure amb aquesta situació d’estrès. Però després esperem que Scolari no sigui el substitut si aquest marxa, perquè és un entrenador que ha fracassat a Europa i que té un sistema de joc totalment antagònic al que és el futbol blaugrana. Em preocupa com el president del Barça està intentant “brasileritzar“ el Barça. De moment s’està parlant de Neymar (que per cert ahir va fracassar a la copa), s’està parlant de Tiago Silva, ara això amb Scolari. No m’està agradant gens cap on va el Barça en aquests moments.

Canviant de tema, volia parlar una mica de la copa del rei. M’ha fet molta gràcia el tracte mediàtic que se n’ha fet d’aquesta copa per part de la caverna. Resulta que han parlat d’afició exemplar perquè no van xiular l’himne, però resulta que després del partit van haver altercats al camp entre seguidors de totes dues aficions i durant el partit li van llençar un encenedor al porter del Atlètic de Madrid. Però clar, com són tots dos de Madrid i no van xiular l’himne i van fer el típic ridícul “lo lo lo” de l’himne sense lletra en lloc de xiular-lo, la resta no importa.

Com també han tapat bastant miserablement els altercats amb la policia d’altes hores de la matinada, que els han explicat molt de passada, quan els altres anys, quan ho feien a Barcelona hi havia reportatges d’investigació inclús, que semblava que els aficionats del barça eren uns terroristes. Al final s’ha demostrat que són els mateixos energúmens, que es colen a les celebracions pacífiques, per a generar violència i fotre merder, al final s’ha demostrat que a totes bandes n’hi ha. Però clar, el tracte informatiu molt diferent.

Com molt diferent l’anàlisi del partit per part dels “especialistes”. Resulta que aquest partit, els jugadors matalassers van anar a pegar patades i a treure del partit als pobres jugadors del Madrid, que havien estat molt superiors i que l’àrbitre i la mala sort els va privar de guanyar. Pobrets...

És de conya, com els mateixos que porten anys intentant acabar amb el cicle blaugrana, a base de patades i de males arts, de jugar al contraatac miserablement, ara critiquin que els hagin guanyat amb la seva pròpia tàctica. Uns personatges que tenien tanta bilis guardada, que el primer que van dir després de la celebració a la rua, que almenys ells s’havien comportat i no com els del Barça. Que tristos que són.

Tant tristos com el senyor Eusebio, que un partit més, el Barça B va fer riure jugant a la pilotada en quan es van avançar al marcador, que com sempre va acabar amb empat als darrers minuts de partit per defensar miserablement el resultat. Aquest personatge si tingués una mica de decència ja hagués fotut el camp, però encara diu que vol renovar una temporada més. Surrealista.

Un Barça b que farà de jutge de l’ascens i que hauria de fer molt per a que el Girona pugui pujar a primera. Primer que res, la setmana que ve plegar l’equip de juvenils, contra els gironins i després anar a per totes amb la resta de rivals del Girona. Al Barça li aniria molt bé el Girona a primera per a poder-li cedir jugadors de la pedrera per a que es foguegin a la categoria. Esperem que aquesta setmana es deixin perdre, encara que amb Eusebio a la banqueta m’ho espero tot.

Indignant.

Em sembla bastant indignant veure el que ha dit el senyor de l’entorn a la roda de premsa d’avui. El jugador, que per a variar, sempre surt quan no hi ha futbol, amb les típiques rodes de premsa, entrevistes personalitzades a una ràdio com aquesta nit, per a emplenar-los minuts i pàgines de l’entorn. Després no ens hem de sorprendre, clar, quan veus el futbol pel plus amb l’àudio en català i els que avui li fan l’entrevista, es passen el partit rajant dels jugadors que juguen al seu lloc, no ens hem de sorprendre quan estàs veient un partit on juga ell i una passada que pot fer ja no qualsevol jugador de primera, sinó molts de segona i tot, magnificar la passada com si hagués estat la hòstia. Després no ens hem de sorprendre que, llegeixes la premsa després de qualsevol partit i quan l’equip perd, el seu nom no surt per cap lloc en tot el diari, després no sorprèn, quan llegeixes que és intocable i que entra dintre de la columna vertebral de l’equip, un jugador de 34 anys la temporada vinent, quan estan intentant prejubilar a Abidal o Puyol, entre altres. Ell en canvi és intocable clar, però els altres no els donen tant de “joc mediàtic” a l’entorn. El senyor de l’entorn ho va patir en l’època de vaques flaques i vaja si ho va aprendre com fer-lo anar per a perpetuar-s’hi al onze titular i passar desapercebut quan les coses no van bé.

El més sorprenent és com li aplaudeixen tot el que fa malgrat les coses que diu, que per a mi són significatives, sobretot després de veure la roda de premsa que ha fet avui. Perquè als palmers de l’entorn, se’ls omple la boca amb el seu compromís amb el club i amb el seu barcelonisme.

Un barcelonista que sent els colors, està per sobre de qualsevol jugador el club, però ell en canvi se li omple la boca amb paraules buides i després al final actua amb un egoisme espectacular. Hi ha dos tipus de jugadors quan arriben a l’època de davallada per l’edat, els que ho accepten i es posen al servei de l’equip posant-lo per sobre de tot i intentant ajudar als nous que venen de cara a adaptar-s’hi el màxim que puguin i els que són incapaços d’acceptar que els anys passen i que volen seguir sent els protagonistes peti qui peti i amb els seus interessos per davant. Que quedi clar que em sembla totalment lícit, si un jugador no vol acceptar que es fa gran i ha de deixar pas als joves, està en el seu dret, però que almenys no sigui tant hipòcrita.

El senyor de l’entorn, ja fa temps que quan han aparegut els seus relleus naturals, havia de fer un pas al costat, acceptar que el seu rendiment ja no és el que era i seguir jugant però partits de menys exigència, fer un relleu relativament natural i progressiu i facilitar l’adaptació dels que venen pel darrere. Però clar, això a un jugador que com ha declarat avui, només pensa en ell i en el seu palmarès, que només pensa en arribar al mundial 2014, en guanyar la copa de la galeta d’aquest estiu (que només serveix per a provar si les instal·lacions mundialistes estan a punt o no) que en el seu club, quan pensa més en jugar ell i ser titular que en ajudar al seu equip, un jugador que reconeix que si juga aquest torneig ridícul, segurament no arribarà amb bones condicions físiques al final de temporada amb el seu club, em sembla indignant que a sobre es parli del seu amor als colors i el seu compromís. Amor per ell mateix, res més. Manen ous, amb la temporada que porta de lesions i de jugar a la carta, alguns cops fins i tot lesionat, que se’n vagi passant del seu club, justament l’any que li han donat un plus pel seu compromís d’anys amb el club!!! Flipant.

Però és que si almenys competís en igualtat de condicions amb els seus relleus naturals, podríem parlar que juga el que està millor, però per desgràcia no és el cas. Perquè tots els seus palmers, des de l’aparició estel·lar de Thiago o el fitxatge de Cesc, que han fet campanya per a que la gent els vegi amb uns altres ulls, creant una corrent d’opinió. Tots aquests palmers, que tant se’ls omple la boca amb renovacions de l’equip, en refrescar segons quins llocs, del primer dia que va aparèixer Thiago, que han sortit amb la tonteria de que si perd pilotes, si no treballa en defensa, que no pot portar el ritme d’un partit, etc. Que fa això, que els que van al camp i es deixen influenciar, a la mínima pèrdua o error, ja s’escolta el run run. El mateix passa amb Cesc però més descaradament, que se’l xiula ja, fins i tot quan no té cap culpa, se l’acusa de no córrer quan és el jugador de l’equip que corre més durant aquell partit. Però clar, la campanya que es va fer ja des de fins i tot abans del seu fitxatge, va ser molt efectiva. No és la millor manera de fer el relleu natural del mig camp del futur del Barça, posar-los aquesta sobrepressió cada cop que surten a jugar perquè els que defensen a l’altre estan a la mínima que poden a retreure coses de cara a enaltir a l’altre i afonar aquests jugadors. Ara es parla de fitxar a Gundogan o Isco, quan el problema no és de jugadors. El problema és de que als relleus naturals no se’ls ha donat deu partit seguits jugant a la seva posició i amb confiança. Portaran a Gundogan per a estar a la banqueta i sortir quan l’altre li vingui bé descansar??

Perquè el problema és que mana massa dintre de l’equip, el problema és que quan està a la banqueta les seves cares de mala hòstia i suposo que dintre del vestidor, fan que foti un merder que l’entrenador per no evitar-ho el posa de titular. Un jugador que sabent que està lesionat a Mestalla, juga 50 minuts més de partit només per a no perdre la seva titularitat, que estant tocat prefereix arrastrar-se pel camp i diu que està bé per a jugar, per por a que la gent vegi que no és indispensable en aquest equip. Una situació que l’equip ha pagat amb escreix i sobretot Busquets. Ja ho vaig dir després de la supercopa que els partits importants amb ell al camp no se’n guanyaria cap, però la culpa és de Cesc sense jugar clar.

Però bé, és un tema que seguirem patint-lo fins que algú tingui els collons que va tenir Pellegrini al Madrid, de seure a Raul. Encara que li va costar el seu lloc, però es va treure la mançana podrida de sobre i va cobrar prou bé per fer-ho. Així que avui és l’últim dia que he parlat d’aquest tema, perquè veig que amb el control que té de l’entorn i que la gent està tant cega, que no val la pena discutir-ho més.

Passem al tema Valdés. No se que esperen ja a vendre’l i apostar per un porter de futur, tant si ha de marxar l’any que ve com si ho fa aquest any, ja queda clar que marxa, no hi ha pas enrere. Per tant, tallem ja amb la tonteria i mirem cap al futur, que aquesta opció l’únic que pot fer és empitjorar, sobretot amb les informacions i els culebrons que s’estan muntant al voltant.

El tema sortides-entrades. Passen els anys i seguim amb les mateixes filtracions estúpides als mitjans, filtrant transferibles que només fan que abaratir els seus preus i filtrant llistes de fitxatges, que no fan més que augmentar-los. Tot per aquesta merda de relació club-entorn, de jo et rento l’esquena i després me la rentes tu a mi. Ja està bé de pagar favors per favors, a costa de perjudicar al club. Tant difícil és portar una operació en secret i fer-la pública quan es tanca l’acord, tant si és de sortida com d’entrada?? Els socis han de pagar els favors dels mitjans i que el club que és seu surti perjudicat perquè el president de torn ha de pagar les campanyes interessades que li van fent durant l’any?? És una situació molt absurda.

Tant absurda com el tema Neymar. Quantes voltes i voltes i voltes que s’estan donant en un fitxatge que no crec que il·lusioni molt a la culerada la veritat, almenys amb la majoria de gent que he parlat jo del tema. Però és que a sobre ja comença a tocar els collons. La cosa és senzilla, et poses d’acord amb el jugador i amb el club i fitxes o no. No cal radiar tot el que fas i donar pas a que ho sàpiga tothom o que altres puguin entrar a encarir l’operació. No entenc perquè tothom ha de saber tot el que passa. Es pagarà una milionada per un jugador que acaba contracte l’any que ve. És surrealista, però més surrealista és encara que ho pintin com una brillant operació, quan el jugador hagués pogut venir fa anys amb la carta de llibertat sota el braç. Ara no només no ha passat això, sinó que a sobre s’ha pagat un dineral en un fitxatge, que el club brasiler ha gaudit tots aquests anys del jugador. No entenc on està l’avantatge d’esperar que el jugador s’estanqui durant els anys que ha estat a Brasil i acabar pagant una milionada igual per un jugador que acaba contracte al gener de l’any vinent. Que ja no és només la història aquesta del preu, és el joc que tant el jugador com el seu pare estan portant. Aquest és el gran compromís que té el jugador?? Que porten anys i encara no ha fitxat??

Per acabar el tema de la rua. Com em fot la hipocresia i com li fan el joc a la caverna la colla de puritans del govern de Barcelona. Resulta que els hipòcrites de la caverna, que quan ho fa la roja tant se’n riuen i tant xalen, per a l’únic que segueixen la rua és per a tocar els collons i fotre merda, intentar captar imatges dolentes de cara a la imatge dels jugadors, per a treure una mica de bilis de la que tenen acumulada. Així tapen l’escupinyada de Cristiano i totes les seves misèries. Però és que després van i surten els del govern a fer els puritans  i a fer-se els ofesos perquè si els jugadors van beure i que és una mala imatge. No començaré a parlar del que és donar mala imatge per part dels polítics i el govern, perquè necessitaria un altra entrada només per a parlar-ne. Només diré que, si després de l’any que porten, no es poden fotre quatre cerveses per a celebrar un títol, quan ja ha acabat la temporada no se quan podran. Si ho fan d’amagat durant l’any els ataquen, si ho fan en un dia festiu després d’assolir l’objectiu també. Em fa gràcia això de la imatge i l’exemple. Avui en dia que s’està parlant del problema dels joves amb l’alcohol, ara resultarà que és perquè els futbolistes en una dia de festa es foten quatre canyes?? O el problema és de l’educació dels seus pares i de com està muntada la societat?? Penós tot plegat la veritat.

Més respecte.

Ja se que molts diran que si cobren tants de milions, que si són uns privilegiats, que si tenen el que volen, etc. però després del que està passant darrerament l’únic que puc fer és pensar que tant l’afició com l’entorn de les dues cavernes, no mereixen haver gaudit d’aquests jugadors i del tot el que han donat pel club. No mereixen haver gaudit del millor equip de la història i de les tardes de glòria que han estat privilegiats de veure en directe, en primera persona, en lloc d’altres que viuen dels seus equips en blanc i negre. Perquè dic això, evidentment per la falta de respecte total d’algunes parts de l’entorn i d’alguns aficionats totalment desagraïts que no tracten als jugadors amb el respecte que mereixen. Com he dit al començament, se que molta gent pensarà que s’ho mereixen, que amb el que cobren quan les coses van malament se’ls ha de dir, etc. Però és un cas molt diferent als anteriors casos de problemes de cicles blaugrana. No crec que s’hagi de crucificar als jugadors perquè no ha estat un problema de falta d’actitud, de deixadesa, de farts de guanyar, sinó que ha estat un problema bàsicament físic, de mala sort en lesions i infermetats, a part evidentment de problemes de direcció durant l’any, que han portat al Barça a arribar a aquestes alçades de la temporada com ha arribat, amb el dipòsit totalment a zero. Per això m’indigna bastant veure com s’està matxacant als jugadors de forma molt injusta després de tot el que ens han donat. Entendria perfectament, per exemple, que molts jugadors marxessin pel tracte rebut. Jo si fos jugador d’aquest equip i m’hagués deixat la pell durant tants anys, em molestaria moltíssim que a la mínima que les coses van malament la meva afició em xiuli o l’entorn que tant m’ha besat el cul quan es guanyava ara m’intenti fotre fora descaradament. És el que estan fent amb molts jugadors.

Començarem pel principal damnificat, el que paga sempre les ires del Camp Nou, encara que no tingui la culpa, perquè sempre queda bé xiular al que del primer dia no ha entrat amb bon peu, per no xiular a altres que ho mereixen més, però que en canvi, malgrat arrastrar-se pel camp, s’enduen aplaudiments. És evidentment Cesc. Un jugador que tenia sobre la taula un fotimer de propostes per a fitxar amb qui hagués volgut d’Europa, tots els clubs importants el volien com a pedra angular del mig camp, la peça estratègica del futur, que va renunciar a perdre diners, a pagar una part del fitxatge amb diners seus de la butxaca, em molesta moltíssim el que s’està fent amb aquest jugador. Jo si fos ell marxaria a un altre club i triomfaria, callant moltes boques, però per desgràcia per a ell és massa culer. Suposo que moltes vegades que la gent l’ha pagada amb ell ha degut pensar que hagués pogut anar al Madrid per exemple, on li donaven tots els diners i els galons possibles. L’haguessin xiulat? Segurament, però ara també el xiulen i el fan cap de turc quan no és ni molt menys el culpable. Però la campanya que van fer els amiguets del que controla l’entorn, quan es va gestar el fitxatge, van ser molt bones i molt extenses. És com el tema del preu, ara estan venent la moto de que gastar-se 40 milions i la milionada en el salari de Tiago Silva és una bona inversió, quan té 28 anys i els genolls cascats. En canvi Cesc és una horrible inversió, igual que amb Alexis, perquè segons els mentiders valen tots dos 40 milions, quan van costar vint i cinc aproximadament, més variables, relacionades amb títols o més, però clar, segons interessa aquestes variables es sumen totes, quan interessa fer “rentable” un fitxatge, llavors no tenen inconvenient en treure’ls, encara que després els cobrin igual. Però clar, Tiago Silva és brasiler, de la corda del president, igual que Neymar.

Em fa gràcia com venen el tema de Neymar com una meravellosa operació i com una operació que genera unanimitat i il·lusió a l’aficionat, quan és tot el contrari. Però clar, ja fa dies que estan venent la moto del seu “barcelonisme” i de les seves negatives a Florentino, per a justificar els més de 55 milions més comissions que costarà. Ahir veia una portada patètica, que es vanagloriava de que Neymar li ha dit per quarta vegada no al president blanc i que era un cas únic. No senyor, resulta que hi ha un cas similar, però clar, aquest no interessa, perquè interessa més vendre que no sent els colors, o que no corre com va dir el personatge aquell d’hoquei herba (que ja ha anat a diversos programes a parlar sobre el tema), quan resulta que va ser el jugador del Barça que va córrer més en diferència. Però clar, l’estadística va sortir en un requadret a l’última pàgina d’un diari, quan aquesta mateixa estadística l’he vist del “senyor de l’entorn” a pàgina sencera. Així van les “corrents mediàtiques” i així se les creuen més d’un, fins al límit de xiular a un jugador per una eliminació que es va gestar a l’anada on ni va jugar.

El següent cas, és encara més sagnant potser si cap, és el menyspreu i com li estan obrint la porta i matxacant mediàticament al millor capità de la història del Barça. Un jugador que ha donat la pell en cada partit, que se l’ha partida en moltes ocasions, que malgrat estar més de cinc anys en blanc, va seguir defensant aquests colors i aquest escut fins a l’últim alè. El gran Carles Puyol. Però clar, el pobre va descobrir twitter i va deixar de donar entrevistes i minuts televisius als mitjans, i clar, aquests que tant parlen de que volen al Barça, que sempre estan amb el Barça, el que realment volen és menjar sempre del Barça, fer-se rics a costa del Barça, vendre diaris a costa del Barça. Així els darrers temps, s’està matant a un jugador per operar-se, quan segons ells no ho havia de fer i havia d’aguantar amb dolor al seu genoll jugant la part més exigent de la temporada. Perquè clar, no veus que han jugat tant ells amb dolor!! Que fàcil és parlar del sofà de casa!!! Al jugador l’han matat mediàticament, els darrers temps també per segons ells no donar la cara. Però quan es va matar al gimnàs per a tornar per ajudar a l’equip a la tornada davant el Milà, que va fer un esforç espectacular per a tornar abans, resulta que el deixen a la banqueta. Però això no van obrir la boca no. Ara porten dies matxacant-lo, a l’emblema del cicle guanyador, un dels millors defenses que ha passat pel Barça, un gran capità que ha donat exemple dia rere dia, arribant el primer i marxant l’últim, servint d’exemple als que pugen de baix. Així li paguem, quan als de dalt els interessa jugar a ser managers i a fer moviments, com volen fitxar centrals, ara ens hem de carregar a un crack i un jugador encara molt vàlid. Lamentable.

Com lamentable, però sobretot molt hipòcrita, el tema Abidal. Resulta que porten tot l’any amb el tema Abidal amunt i avall, que juntament amb el de Tito aquesta temporada és genial, que encara que no es guanyi res, la seva recuperació ja és una victòria i bla bla bla. Però clar, després resulta que tornem a la crua realitat i a la hipocresia de l’entorn i del president. Resulta que se li omple la boca amb la salud i l’alegria pel tema d’Abidal i després resulta que té una reunió pendent amb el jugador per a parlar de la renovació des de fa dos mesos i no ha donat senyals de vida. Aquest personatge que tenim de president, davant dels micros i les càmeres és una cosa, després és una altra totalment diferent i penosa. Com pot omplir-se la boca davant les càmeres i després passar com de la merda del jugador?? Com pot donar carta blanca a que l’entorn (vaja quins altres) comenci a obrir-li la porta i a preparar la seva marxa?? Perquè bé que han omplert portades i minuts de tertúlies amb el tema. Ara resulta que si vol jugar assíduament ha de marxar, cosa que també han insinuat amb Puyol, però clar el “senyor de l’entorn” ben bé que el posen a la columna vertebral intocable de l’any vinent. Són molt valuoses les seves entrevistes i reportatges en moments de l’any que fan falta. Resulta que diuen que no hi ha diners i es volen gastar un dineral en Neymar, es volen gastar un dineral en Tiago Silva. No se, si Puyol i Abidal no estan per a jugar cada tres dies, potser estan per a jugar cada setmana no?? Potser amb ells dos i Mascherano no cal gastar-se 40 quilos en un central no, a més de tenir a Bartra. Però clar és brasiler el noi...

Ara aquesta setmana també s’ha parlat de Gundogan o d’Isco per al mig camp. Del primer es diu que és un mig creatiu quan és el “Busquets” del Borussia, ara resulta que es vol desfer-se de Cesc o de Thiago i sobretot de Song, perquè si ve l’alemany és per a substituir a Busquets, llavors sobra Song. Si ve Isco és per a jugar en lloc d’Iniesta o Xavi, però estem amb el mateix problema. Llavors que fem també amb la progressió de Cesc, Thiago, Rafinha, Sergi Roberto, etc.? Si el problema de Cesc i Thiago és que no els han donat una continuïtat, que els mouen de posició o juguen molt poc per a que jugui el que juga per decret?? Que farem, portarem a Gundogan o Isco per a escalfar banqueta?? Un Isco que a la sub-21 i categories inferiors ha estat a anys llum de Thiago, la diferència és que a un li han donat un equip per a ell i a l’altre li està tallant la progressió als dos que venen pel darrera. Aquest és el compromís que té amb el club i el que sent els colors el “senyor de l’entorn”, mirar per ell mateix i arribar al mundial de Brasil i el futur del Barça que el bombin. Però clar, xiulem i matem als altres. El Barça no té cap problema al mig del camp, el problema el té amb el relleu, que s’està portant molt malament. També l’ha pagat Song, un jugador que ha demostrat ser molt vàlid donant descans a Busquets, el problema és que l’entrenador l’ha posat poc, però clar els sicaris de la ploma del president, surten amb que ha jugat poc, que no ha sigut important, etc. Com ho ha de ser si no el poses??

Com tampoc té cap problema amb els defenses, simplement molt mala sort i molt mal aprofitament de la plantilla. No pot ser que l’equip que la primera volta era tot meravellós, ara no valgui. Jo estic d’acord per exemple, en fer pocs retocs, en acurçar la plantilla i que tots puguin ser titulars. A més de tenir un parell d’ous de donar descans a Alves i començar a donar minuts a Montoya, que no ha decepcionat mai. Els problemes estan davant quan es marca a Messi i a Iniesta, que els dos davanters que l’acompanyen no generen res i es preocupen més de córrer cap enrere que jugar-se-la en atac. Però està clar que aquesta temporada, Rosell ja s’està morint de ganes de començar a fer fitxatges i a jugar al PC Manager.

M’ha fet molta gràcia també una cosa que he llegit aquesta setmana on es qüestionava els pocs jugadors que els darrers temps han pujat al primer equip i s’han mantingut. Home, si tens el patètic entrenador que tens al filial, que no para de fer invents i carregar-se jugadors posant-los fora de lloc o simplement no posant-los. També és important un entrenador valent, que tingui un parell de posar-los amb els titulars, per anar rotant jugadors i que entrin progressivament. Però clar, tots sabem qui ha posat a Eusebio. Mentrestant, Oscar Garcia, triomfant a l’estranger per a donar-li el filial a aquest sabata de les banquetes.

El Barça que ve.

Està clar, almenys sota el meu punt de vista, que aquest Barça necessita reinventar-se, ja que aquest any tots els partits importants, ha donat la talla a ben pocs d’ells. És indiferent que avui remunti, que no ho faci, les condicions sota les quals s’ha mogut aquesta temporada extra esportives, els atracaments arbitrals que ha sofert (sense anar més lluny, l’últim partit de lliga que dominant el partit es posa de cara de l’Athletic en un gol en fora de joc, sembla que sigui moda aquest any donar gols en contra al Barça il·legals, li han agafat gustet...), com tampoc em serveix de res que el Madrid presumiblement faci temporada pràcticament en blanc i encara estigui pitjor que el Barça. El Barça cometria un error enorme si es conformés amb el que ha guanyat aquest any perquè el Madrid ha fet menys encara, hi ha diversos aspectes del Barça que s’han de millorar de cara a l’any vinent i petites coses a retocar. El primer a retocar, encara que no passarà per desgràcia, és que el senyor Rosell es planti i no deixi més als jugadors per als partits amistosos de merda amb Espanya, cosa que està pagant clarament Busquets, per exemple. Després s’omplen la boca en que el futbol alemany ens ha passat per sobre i que no és competitiva aquesta lliga. Potser si deixessin descansar als jugadors de tant en tant, amb una absurda copa a doble partit, amistosos inútils i calendaris lamentables, podrien competir en igualtat de condicions.

No estic parlant de canviar l’estil, ni tant sols de començar a fitxar els denominats “jugadors físics” que ara la gent tant demana perquè ens van matxacar els alemanys en corners. La solució no estar en fitxar gent alta, la solució està en atacar ordenadament com atacaven abans i no arribar a concedir aquests corners, en prendre més riscs i en posar una mica més de valentia per part d’algun jugador en lloc de donar-la de primeres cap enrere i amagar-se entre les dues línies rivals. El Barça necessita un petit canvi de rumb perquè els rivals ja s’han adaptat a Messi de fals nou, es necessita un Messi 3.0.

La famosa garjola tàctica per a Messi és el gran problema del Barça, no per culpa d’ell evidentment, sinó perquè els que l’envolten no han aconseguit trobar la manera de generar perill i que els rivals es puguin preocupar d’altres aspectes del joc. La solució que s’està emprant és evident i numèrica, si defenses amb tots els teus jugadors, sempre defensaràs amb superioritat, ja que el Barça ha de deixar com a mínim els dos centrals i el mig centre defensiu més endarrerits per a defensar les contres. Al Barça li han perdut la por a molts dels jugadors que té actualment i això comporta uns marcatges selectius que estan fent molt de mal. En això té part de culpa la evolució del equip al voltant de Messi clar. Primer, perquè el que hagi après a dosificar-se fa que per a donar equilibri a l’equip, s’hagi de jugar amb dos davanters al seu costat, més preocupats de tapar forats que no pas d’atacar. És la principal diferència del Barça anterior amb aquest, els extrems treballaven cap enrere, però ho havien de fer menys perquè estaven més temps atacant que defensant, pressionaven més a dalt tot l’equip en conjunt i amb la defensa més avançada, amb un Valdés jugant més de lliure que de porter. La cosa per desgràcia ha canviat i els rivals han perdut totalment la por als nostres extrems, perquè són més de treball que realment ofensius. Es podria dir que els laterals doblen als extrems i generen superioritat, però llavors quan arriben a línia de fons no hi ha ningú per a rematar. Aquí és on entra per a mi la principal renovació del Barça, un davanter rematador de l’estil Lewandoski (ara que està de moda per a alguns que no el coneixien), Mario Gómez, etc. jugador que apart ha de servir, per a quan et pressionin molt a dalt, poder descarregar sobre ell una passada llarga. Algú pot dir que això no és l’estil del Barça, però és el que està fent Valdés des de fa dues temporades, pilota llarga a l’extrem, generalment Alexis, quan pressionen molt a dalt els rivals. Aquí és on s’han de guanyar el sou els tècnics, que fer amb Messi, o de mitjapunta o de fals extrem i deixar la banda per a Alves.

Apart d’això fan falta dos extrems desequilibrants. Em dona igual si volen usar la pedrera o fitxar, però alguna cosa s’ha de fer per a que els rivals s’escampin més sobre el camp, obrir el camp i que hi hagi algú a l’àrea per a marcar, així els espais per a Iniesta i Messi s’han de fer molt més grans al darrere, per arribar de segona línia.

Després està el principal problema del Barça, per a mi es diu Xavi Hernández, ja comença a ser hora de començar a fer el relleu. Jo entenc que a l’equip que està, que fa el que vol, no vulgui marxar, sobretot després d’haver-lo renovat, una de les grans cagades de Rosell. Jo no tindria problema en que es quedés, per respecte a la seva trajectòria, però el problema és que té el “síndrome Raúl”, segueix entossudit en que és encara titular, la realitat diu una cosa molt diferent. Ja vaig dir fa temps, que amb Xavi al camp als partits importants, el Barça en guanyaria ben pocs, per desgràcia s’està complint la predicció, però es que era una predicció basada amb el que es veu al camp. El futbol d’avui en dia, amb equips tant treballats i amb tant de físic, necessiten de jugadors que puguin desequilibrar i que puguin córrer cap avant i cap enrere. No estic parlant de jugadors excessivament físics, estic parlant de jugadors mixtes capaços de fer les dues coses, el Barça en té com a mínim dos (en té dos més al filial a punt de sortir del forn Sergi Roberto i Rafinha), que són Thiago i Cesc. Són el futur relleu al mig camp del Barça, que per culpa de que ha de jugar sempre el que juga per la seva trajectòria i no pel seu rendiment, cosa que està suposant que el cicle corri perill. Principalment, perquè els dos primers no estan tenint la continuïtat que necessitarien per a començar a ser importants i s’estan estancant. Aquesta peça, és la que està fallant clarament, perquè parteix l’equip en dos, es trenca l’esgraó a la pressió perquè no arriba, si li sumem que Messi tampoc la fa ja es generen uns buits al mig camp que els mitjos rivals juguen a plaer, poden llençar les contres i ens agafen pixant. Llavors la paguen els centrals clar, quan tenen que marcar davanters ràpids i hàbils corrent cap enrere i amb tot el seu camp buit. Això fa que els centrals hagin perdut la confiança, que Busquets estigui més pendent de tapar forats que d’associar-se i que els davanters arrisquin menys perquè una pèrdua pot ser mortal. Si li sumem la falta de confiança de Valdés des de la cagada a la supercopa, tant en les sortides com en el risc de les passades, la cosa no pot anar gens bé, perquè no es pressiona en grup i així es trenca fàcilment.

Sota el meu punt de vista, veient els “moviments” del club mitjançant la premsa, són un central i un extrem desequilibrant, tindrem el mateix problema, però almenys tindrem més peces. Perquè parlo d’un central?? Perquè ja fa dies que la premsa està venent la moto amb aquest tema. No m’agrada gens el tema Thiago Silva, que l’estan venent com una meravella i com una gran inversió, quan ja té 29 anys i els genolls cascats i quan s’està parlant de 40 milions d’euros, em sorprèn també que no s’aposti clarament per Hummels, el central qualitat-preu-edat més adient per al Barça.

Estic parlant del central perquè pels moviments que s’està parlant és el que busquen. Jo amb Piqué, Abidal, Bartra, Puyol i Mascherano en tindria més que suficient, però pel que sembla es volen carregar a Abidal, amb Bartra confien molt poc i estan intentant col·locar a Song per a fer caixa i tornar a Mascherano al migcentre.

El tema Abidal em sembla lamentable com s’està tractant l’assumpte. Resulta que es renova a Xavi i a Puyol i en canvi Abidal ja s’està parlant de que si vol jugar amb una certa continuïtat que haurà de marxar del club. Perquè no apliquen el mateix criteri amb Xavi?? Si Xavi vol jugar cada setmana, haurà de buscar-se equip. També quadra no?? No entenc el munt de pàgines que han arribat a emplenar amb el tema Abidal, per a ara carregar-se’l d’aquesta manera tan burda i penosa. Primer que res, s’ha d’assegurar que pugui jugar de forma professional, un cop fet això, no entenc quin problema hi ha en que se’l renovi per exemple 1+1 (el que tenia Xavi i en funció de partits jugats, que el gran Rosell va convertir en dos anys assegurats, més una prima per antiguitat). Que no pot jugar cada tres dies perquè no recupera com abans. I que? Que jugui només la lliga i ja està, sempre sortirà més barat que fitxar-ne a un. El tema Bartra també em dona molt mala hòstia, perquè és molt vàlid i està pagant que Tito vol un central i que no el posa per a que sembli que falta algú, no sigui cosa que doni un bon rendiment i els que fan fotocòpies en blanc i negre, no vulguin gastar en un central llavors. Molt injust perquè té molt bones condicions per a triomfar al Barça.

El tema Xavi és curiós, perquè fa dies que tots parlen de renovació, però casualment tots el posen a la “columna vertebral” de l’equip. Em sembla una incongruència enorme, però clar, els omple moltes pàgines i minuts durant l’any quan es talla el futbol.

Després hi ha jugadors que tenen la creu posada de fa dies, Song el volen vendre perquè volen fer caixa per a fitxar un central i clar, si fitxen a un central Masche pot tornar al seu lloc. Un Song que la única culpa que té el noi és que juga a la posició del millor del món en aquesta posició, perquè no crec que hi hagi ningú, que pugui dir un partit on Song ho ha fet malament, pot dir millor o no, però malament mai. Però els “comentaris especialitzats” dels mitjans a l’hora d’avaluar la temporada ja estan parlant de fracàs i ja fa dies que li busquen núvies, per tant no m’estranyaria que acabés venut si ve una bona oferta.

El mateix cas per a Villa i Alexis. El primer per la seva edat i perquè sembla que físicament ja li costa una mica més. No se si amb una bona pretemporada es solucionaria, però si va a la merda de copa galeta d’aquest estiu tampoc la podrà fer i és l’últim any que el poden vendre, per tant té tots els números. El mateix passa amb Alexis, jugador molt maltractat per la premsa, que quan va venir van dir que era un jugador que no tenia massa gol però que desequilibrava i donava assistències, però clar, el va demanar Pep, contra la opinió de Rosell i ja fa dies que aquest se’l vol treure de damunt. Tots dos jugadors els delaten els moviments dels mitjans, que tots sabem al servei de qui estan. Em fa gràcia quan llegeixo o escolto que són tant del Barça i que després passen d’aquest, posant-se al costat del president per aconseguir col·leccionables i per a emplenar la butxaca. Que del Barça són!!!

Però clar, se li ha de fer lloc a l’obsessió Neymar, un fitxatge que no parlaré ja més en termes econòmics, que és un desastre, per molt que ho venguin com si haguessin aconseguit la fórmula de la coca cola, només la última hora, a totes les despeses que he parlat un munt de vegades i les lletres petites, ara resulta que li hauran de donar una compensació si fitxa aquest any, per a que no s’enfadi per perdre 30 milions si no ve l’any vinent. Lamentable, ja no pel preu, sinó pels dubtes que genera el seu rendiment.

Per a resumir una mica en noms i mullant-me, el que faria jo. Fora Xavi, Villa, Pedro, Adriano (molt bon rendiment quan juga, però ja m’he cansat de les seves lesions), Abidal si no pot jugar de forma professional o en tot cas renovar-lo 1+1, desfer-se de tot el que hi ha desperdigolat amb cessions i fitxatge de Lewandoski, Reus i Hummels. Si no se’ls ha de donar bola, cedir a Tello, Deulofeu, etc. i portar al Kun Aguero, no a Neymar, el primer està més que adaptat al joc europeu i a jugar amb Messi, l’altre és tota una incògnita.

Per acabar unes paraules per un crack del Barça que en principi es retira. El gran Pete Mickael. Un jugador que del primer moment que va venir al Barça, va aportar un plus evident a l’equip, ja no pel joc en si a la pista, sinó per la competitivitat i tot el que ha aportat al vestidor. Un jugador que costarà molt de substituir i que espero que en no molt de temps, tingui la seva samarreta penjada al Palau, al costat de grans jugadors que han passat per aquí. Em sap molt de greu, a més, que sigui per una malaltia aquesta retirada. La roda de premsa d’ahir va ser molt molt emocionant, un dels estrangers més estimats i que recordarà l’afició i trobarà a faltar durant molt de temps. Sort Pete Mickael i que es recuperi i pugui fer vida normal, amb la seva forma d’afrontar les coses, segur que ho aconseguirà, el palau t’espera campió.