Mala espina.

Abans que res, felicitar al Barça i a tots els culers per la lliga aconseguida. Una lliga amb alts i baixos, amb fases espectaculars de joc i altres no tant, però que al cap i a la fi ha merescut des de la primera jornada i que s’ha guanyat al camp, no als despatxos situacions molt estranyes, com l’any passat el Madrid la va guanyar, amb un rosari de penals i expulsions a favor i ajudetes arbitrals cada cop que les van necessitar. Una lliga on ningú pot dir que el Barça per joc i per trajectòria el Barça no la mereixi. Encara que des d’alguns sectors es digui que si la ha regalada el Madrid, que poc més que li han donat pastada als blaugranes. Són els que tenen la bilis a vessar, després de fiar tot l’any a la xampions i que han vist com s’ha esvaït la opció i després del ridícul de copa, s’han quedat en blanc, pel qual no poden ni vendre la millor copa del rei de la història, com van vendre la moto el primer any de Mou. La millor notícia de la passada copa, és que el Barça no haurà de jugar la supercopa amb el Madrid i es viurà, a priori, un estiu tranquil i es podrà preparar la temporada com toca, no intentant arribar bé a l’agost com per a competir la supercopa.

Bé, pretemporada que ja veurem com va, perquè els pesseteros que estan al càrrec del Barça, es veu que no se n’han adonat de que una gran part de la plantilla del Barça els tocarà anar al torneig de la galeta, que serà com si anessin a un mundial o eurocopa, però amb un títol ridícul en joc. Amb un president amb un parell, es podria pensar que s’oposaria a cedir els jugadors per a jugar aquesta merda de copa, però amb un president preocupat amb els seus moviments mediàtics i jugar a fer de mànager aquesta pretemporada, apart de perseguir tot el que faci olor a Laporta, que hem d’esperar. Acotxar el cap i rebre la clatellada. Però podríem pensar, bé, Rosell no evita l’èxode massiu de jugadors a la copa ridícula, però això és perquè s’ha plantejat de fer una pretemporada “europea” com l’any passat. Doncs no, tampoc l’hem encertada, perquè aquest any toca gira per Àsia per a besar el cul als xeics i per als seguidors que inunden les xarxes socials blaugranes asiàtiques. És igual que els jugadors arribin com arribin a final d’any, si total, sempre hi ha algunes burres dels cops que l’entorn s’encarrega d’assenyalar i que es venen a final d’any i au.

La celebració d’ahir. És ben cert, que el temps no acompanyava, també és cert, que el president del Barça hagués pogut fer algun moviment per a no haver de jugar a les 21.00 en diumenge, per molt que hi havia pont, per a que els petits poguessin anar al camp. Una celebració molt descafeïnada, on sembla que s’ha perdut la gràcia dels parlaments, quan era un dels plats forts de les celebracions, on també alguns jugadors tenien la oportunitat d’acomiadar-se de la seva afició a peu de camp, d’agrair el suport de tot l’any. No se, per a fer la tonteria que fan ara, consensuada i escrita prèviament, que en dos minuts acaben, gairebé que no val ni la pena fer-se. Cada cop més, aquest tipus de celebracions dona menys peu a les improvisacions i cada cop està tot més controlat per part del servei de comunicacions. En lloc d’anar cap avant en aquest tema, sembla que s’estigui més en temps dictatorials on es controla tot el que es diu i s’escriu. Molt decebedor. Però clar, és normal, amb els puritans de portes enfora que es fan els exemples de conducta de cara a guanyar vots i quedar bé, però que de portes en dins fan coses molt pitjors. És el problema de voler posar a la categoria que s’està posant als jugadors, que sembla que hagin de ser exemples de conducta i de saber fer, quan són gent d’entre 18 i 35 anys que són iguals que nosaltres. Els futbolistes no haurien de ser exemple de res, però aquesta societat està obsessionada en convertir-los en exemples de conducta, quan els que han de ser exemples són els càrrecs públics, que són els que fan més malifetes i donen pitjor exemple. A mi em dona igual que un jugador es foti quatre cerveses el dia de la celebració, total són els seus cossos i al dia següent ho suen tot. Em preocupa més el que fan aquests polítics miserables que van donant lliçons de conducta i que després roben i són uns corruptes.

No em va agradar tampoc el tema de centrar la celebració amb Tito i Abidal. No perquè no s’ho mereixin i no m’alegri de que estiguin allà, sinó per la hipocresia del acte. Prefereixo que no ho centrin tant i que després l’entorn i directiva s’hagués comportat millor amb ells. El que parlem de l’exemple. A mi me la bufa, que davant d’un micro se’ls ompli la boca a segons qui i que després per darrera els tractin com una merda i posin el punt de mira als seus caps de l’entorn més miserable i interessat, que aquests darrers dies els ha matat a tots dos.

Perquè la entrada del blog es diu mala espina?? Per varies coses. La primera per veure la cara del capità durant l’acte, que no em dona les més mínimes bones vibracions, més després d’escoltar per l’àudio en català (ràdio ser Barcelona) com mataven al capità i el posaven tots com a transferible. Cada cop em fa més mala olor aquest tema. Per suposat que posaven com a intransferible al “senyor de l’entorn” clar, l’entrevista de fa tres dies a l’emissora en qüestió es veu que va fer bon profit.

Altra cosa que em va fer mala espina va ser el parlament de Tito, que va fer tota la pinta d’un comiat, cosa que va lligada al que em va fer més mala espina amb diferència de tot el que va passar ahir. El punt més fosc d’ahir, és la presència a la llotja del Barça, de Luis Felipe Scolari. Perquè unit a les paraules que van semblar de comiat de Tito, em fan una mala olor terrible. Més quan veus que, només ha convocat a Alves dels brasilers del Barça per a la copa de la galeta, que ni estava convocat que estava tocat. Més quan veus que a Brasil ahir es jugava la copa del país i que se suposa que el seleccionador hauria d’estar allà, o si més no veient el partit a algun lloc, no a la llotja del Barça. Més quan resulta que és la nineta dels ulls de Rosell i que l’ha intentat d’endollar més d’un cop a la banqueta blaugrana. Si sumes 2+2 la cosa té molt mala pinta.

Primer que tot esperem a veure que diu Tito a la seva tornada de Nova York. Esperem que tot vagi bé i que encara que decideixi deixar el club, que no sigui per una recaiguda, però seria totalment comprensible que decidís no viure amb aquesta situació d’estrès. Però després esperem que Scolari no sigui el substitut si aquest marxa, perquè és un entrenador que ha fracassat a Europa i que té un sistema de joc totalment antagònic al que és el futbol blaugrana. Em preocupa com el president del Barça està intentant “brasileritzar“ el Barça. De moment s’està parlant de Neymar (que per cert ahir va fracassar a la copa), s’està parlant de Tiago Silva, ara això amb Scolari. No m’està agradant gens cap on va el Barça en aquests moments.

Canviant de tema, volia parlar una mica de la copa del rei. M’ha fet molta gràcia el tracte mediàtic que se n’ha fet d’aquesta copa per part de la caverna. Resulta que han parlat d’afició exemplar perquè no van xiular l’himne, però resulta que després del partit van haver altercats al camp entre seguidors de totes dues aficions i durant el partit li van llençar un encenedor al porter del Atlètic de Madrid. Però clar, com són tots dos de Madrid i no van xiular l’himne i van fer el típic ridícul “lo lo lo” de l’himne sense lletra en lloc de xiular-lo, la resta no importa.

Com també han tapat bastant miserablement els altercats amb la policia d’altes hores de la matinada, que els han explicat molt de passada, quan els altres anys, quan ho feien a Barcelona hi havia reportatges d’investigació inclús, que semblava que els aficionats del barça eren uns terroristes. Al final s’ha demostrat que són els mateixos energúmens, que es colen a les celebracions pacífiques, per a generar violència i fotre merder, al final s’ha demostrat que a totes bandes n’hi ha. Però clar, el tracte informatiu molt diferent.

Com molt diferent l’anàlisi del partit per part dels “especialistes”. Resulta que aquest partit, els jugadors matalassers van anar a pegar patades i a treure del partit als pobres jugadors del Madrid, que havien estat molt superiors i que l’àrbitre i la mala sort els va privar de guanyar. Pobrets...

És de conya, com els mateixos que porten anys intentant acabar amb el cicle blaugrana, a base de patades i de males arts, de jugar al contraatac miserablement, ara critiquin que els hagin guanyat amb la seva pròpia tàctica. Uns personatges que tenien tanta bilis guardada, que el primer que van dir després de la celebració a la rua, que almenys ells s’havien comportat i no com els del Barça. Que tristos que són.

Tant tristos com el senyor Eusebio, que un partit més, el Barça B va fer riure jugant a la pilotada en quan es van avançar al marcador, que com sempre va acabar amb empat als darrers minuts de partit per defensar miserablement el resultat. Aquest personatge si tingués una mica de decència ja hagués fotut el camp, però encara diu que vol renovar una temporada més. Surrealista.

Un Barça b que farà de jutge de l’ascens i que hauria de fer molt per a que el Girona pugui pujar a primera. Primer que res, la setmana que ve plegar l’equip de juvenils, contra els gironins i després anar a per totes amb la resta de rivals del Girona. Al Barça li aniria molt bé el Girona a primera per a poder-li cedir jugadors de la pedrera per a que es foguegin a la categoria. Esperem que aquesta setmana es deixin perdre, encara que amb Eusebio a la banqueta m’ho espero tot.