Indignant.

Em sembla bastant indignant veure el que ha dit el senyor de l’entorn a la roda de premsa d’avui. El jugador, que per a variar, sempre surt quan no hi ha futbol, amb les típiques rodes de premsa, entrevistes personalitzades a una ràdio com aquesta nit, per a emplenar-los minuts i pàgines de l’entorn. Després no ens hem de sorprendre, clar, quan veus el futbol pel plus amb l’àudio en català i els que avui li fan l’entrevista, es passen el partit rajant dels jugadors que juguen al seu lloc, no ens hem de sorprendre quan estàs veient un partit on juga ell i una passada que pot fer ja no qualsevol jugador de primera, sinó molts de segona i tot, magnificar la passada com si hagués estat la hòstia. Després no ens hem de sorprendre que, llegeixes la premsa després de qualsevol partit i quan l’equip perd, el seu nom no surt per cap lloc en tot el diari, després no sorprèn, quan llegeixes que és intocable i que entra dintre de la columna vertebral de l’equip, un jugador de 34 anys la temporada vinent, quan estan intentant prejubilar a Abidal o Puyol, entre altres. Ell en canvi és intocable clar, però els altres no els donen tant de “joc mediàtic” a l’entorn. El senyor de l’entorn ho va patir en l’època de vaques flaques i vaja si ho va aprendre com fer-lo anar per a perpetuar-s’hi al onze titular i passar desapercebut quan les coses no van bé.

El més sorprenent és com li aplaudeixen tot el que fa malgrat les coses que diu, que per a mi són significatives, sobretot després de veure la roda de premsa que ha fet avui. Perquè als palmers de l’entorn, se’ls omple la boca amb el seu compromís amb el club i amb el seu barcelonisme.

Un barcelonista que sent els colors, està per sobre de qualsevol jugador el club, però ell en canvi se li omple la boca amb paraules buides i després al final actua amb un egoisme espectacular. Hi ha dos tipus de jugadors quan arriben a l’època de davallada per l’edat, els que ho accepten i es posen al servei de l’equip posant-lo per sobre de tot i intentant ajudar als nous que venen de cara a adaptar-s’hi el màxim que puguin i els que són incapaços d’acceptar que els anys passen i que volen seguir sent els protagonistes peti qui peti i amb els seus interessos per davant. Que quedi clar que em sembla totalment lícit, si un jugador no vol acceptar que es fa gran i ha de deixar pas als joves, està en el seu dret, però que almenys no sigui tant hipòcrita.

El senyor de l’entorn, ja fa temps que quan han aparegut els seus relleus naturals, havia de fer un pas al costat, acceptar que el seu rendiment ja no és el que era i seguir jugant però partits de menys exigència, fer un relleu relativament natural i progressiu i facilitar l’adaptació dels que venen pel darrere. Però clar, això a un jugador que com ha declarat avui, només pensa en ell i en el seu palmarès, que només pensa en arribar al mundial 2014, en guanyar la copa de la galeta d’aquest estiu (que només serveix per a provar si les instal·lacions mundialistes estan a punt o no) que en el seu club, quan pensa més en jugar ell i ser titular que en ajudar al seu equip, un jugador que reconeix que si juga aquest torneig ridícul, segurament no arribarà amb bones condicions físiques al final de temporada amb el seu club, em sembla indignant que a sobre es parli del seu amor als colors i el seu compromís. Amor per ell mateix, res més. Manen ous, amb la temporada que porta de lesions i de jugar a la carta, alguns cops fins i tot lesionat, que se’n vagi passant del seu club, justament l’any que li han donat un plus pel seu compromís d’anys amb el club!!! Flipant.

Però és que si almenys competís en igualtat de condicions amb els seus relleus naturals, podríem parlar que juga el que està millor, però per desgràcia no és el cas. Perquè tots els seus palmers, des de l’aparició estel·lar de Thiago o el fitxatge de Cesc, que han fet campanya per a que la gent els vegi amb uns altres ulls, creant una corrent d’opinió. Tots aquests palmers, que tant se’ls omple la boca amb renovacions de l’equip, en refrescar segons quins llocs, del primer dia que va aparèixer Thiago, que han sortit amb la tonteria de que si perd pilotes, si no treballa en defensa, que no pot portar el ritme d’un partit, etc. Que fa això, que els que van al camp i es deixen influenciar, a la mínima pèrdua o error, ja s’escolta el run run. El mateix passa amb Cesc però més descaradament, que se’l xiula ja, fins i tot quan no té cap culpa, se l’acusa de no córrer quan és el jugador de l’equip que corre més durant aquell partit. Però clar, la campanya que es va fer ja des de fins i tot abans del seu fitxatge, va ser molt efectiva. No és la millor manera de fer el relleu natural del mig camp del futur del Barça, posar-los aquesta sobrepressió cada cop que surten a jugar perquè els que defensen a l’altre estan a la mínima que poden a retreure coses de cara a enaltir a l’altre i afonar aquests jugadors. Ara es parla de fitxar a Gundogan o Isco, quan el problema no és de jugadors. El problema és de que als relleus naturals no se’ls ha donat deu partit seguits jugant a la seva posició i amb confiança. Portaran a Gundogan per a estar a la banqueta i sortir quan l’altre li vingui bé descansar??

Perquè el problema és que mana massa dintre de l’equip, el problema és que quan està a la banqueta les seves cares de mala hòstia i suposo que dintre del vestidor, fan que foti un merder que l’entrenador per no evitar-ho el posa de titular. Un jugador que sabent que està lesionat a Mestalla, juga 50 minuts més de partit només per a no perdre la seva titularitat, que estant tocat prefereix arrastrar-se pel camp i diu que està bé per a jugar, per por a que la gent vegi que no és indispensable en aquest equip. Una situació que l’equip ha pagat amb escreix i sobretot Busquets. Ja ho vaig dir després de la supercopa que els partits importants amb ell al camp no se’n guanyaria cap, però la culpa és de Cesc sense jugar clar.

Però bé, és un tema que seguirem patint-lo fins que algú tingui els collons que va tenir Pellegrini al Madrid, de seure a Raul. Encara que li va costar el seu lloc, però es va treure la mançana podrida de sobre i va cobrar prou bé per fer-ho. Així que avui és l’últim dia que he parlat d’aquest tema, perquè veig que amb el control que té de l’entorn i que la gent està tant cega, que no val la pena discutir-ho més.

Passem al tema Valdés. No se que esperen ja a vendre’l i apostar per un porter de futur, tant si ha de marxar l’any que ve com si ho fa aquest any, ja queda clar que marxa, no hi ha pas enrere. Per tant, tallem ja amb la tonteria i mirem cap al futur, que aquesta opció l’únic que pot fer és empitjorar, sobretot amb les informacions i els culebrons que s’estan muntant al voltant.

El tema sortides-entrades. Passen els anys i seguim amb les mateixes filtracions estúpides als mitjans, filtrant transferibles que només fan que abaratir els seus preus i filtrant llistes de fitxatges, que no fan més que augmentar-los. Tot per aquesta merda de relació club-entorn, de jo et rento l’esquena i després me la rentes tu a mi. Ja està bé de pagar favors per favors, a costa de perjudicar al club. Tant difícil és portar una operació en secret i fer-la pública quan es tanca l’acord, tant si és de sortida com d’entrada?? Els socis han de pagar els favors dels mitjans i que el club que és seu surti perjudicat perquè el president de torn ha de pagar les campanyes interessades que li van fent durant l’any?? És una situació molt absurda.

Tant absurda com el tema Neymar. Quantes voltes i voltes i voltes que s’estan donant en un fitxatge que no crec que il·lusioni molt a la culerada la veritat, almenys amb la majoria de gent que he parlat jo del tema. Però és que a sobre ja comença a tocar els collons. La cosa és senzilla, et poses d’acord amb el jugador i amb el club i fitxes o no. No cal radiar tot el que fas i donar pas a que ho sàpiga tothom o que altres puguin entrar a encarir l’operació. No entenc perquè tothom ha de saber tot el que passa. Es pagarà una milionada per un jugador que acaba contracte l’any que ve. És surrealista, però més surrealista és encara que ho pintin com una brillant operació, quan el jugador hagués pogut venir fa anys amb la carta de llibertat sota el braç. Ara no només no ha passat això, sinó que a sobre s’ha pagat un dineral en un fitxatge, que el club brasiler ha gaudit tots aquests anys del jugador. No entenc on està l’avantatge d’esperar que el jugador s’estanqui durant els anys que ha estat a Brasil i acabar pagant una milionada igual per un jugador que acaba contracte al gener de l’any vinent. Que ja no és només la història aquesta del preu, és el joc que tant el jugador com el seu pare estan portant. Aquest és el gran compromís que té el jugador?? Que porten anys i encara no ha fitxat??

Per acabar el tema de la rua. Com em fot la hipocresia i com li fan el joc a la caverna la colla de puritans del govern de Barcelona. Resulta que els hipòcrites de la caverna, que quan ho fa la roja tant se’n riuen i tant xalen, per a l’únic que segueixen la rua és per a tocar els collons i fotre merda, intentar captar imatges dolentes de cara a la imatge dels jugadors, per a treure una mica de bilis de la que tenen acumulada. Així tapen l’escupinyada de Cristiano i totes les seves misèries. Però és que després van i surten els del govern a fer els puritans  i a fer-se els ofesos perquè si els jugadors van beure i que és una mala imatge. No començaré a parlar del que és donar mala imatge per part dels polítics i el govern, perquè necessitaria un altra entrada només per a parlar-ne. Només diré que, si després de l’any que porten, no es poden fotre quatre cerveses per a celebrar un títol, quan ja ha acabat la temporada no se quan podran. Si ho fan d’amagat durant l’any els ataquen, si ho fan en un dia festiu després d’assolir l’objectiu també. Em fa gràcia això de la imatge i l’exemple. Avui en dia que s’està parlant del problema dels joves amb l’alcohol, ara resultarà que és perquè els futbolistes en una dia de festa es foten quatre canyes?? O el problema és de l’educació dels seus pares i de com està muntada la societat?? Penós tot plegat la veritat.