Més respecte.

Ja se que molts diran que si cobren tants de milions, que si són uns privilegiats, que si tenen el que volen, etc. però després del que està passant darrerament l’únic que puc fer és pensar que tant l’afició com l’entorn de les dues cavernes, no mereixen haver gaudit d’aquests jugadors i del tot el que han donat pel club. No mereixen haver gaudit del millor equip de la història i de les tardes de glòria que han estat privilegiats de veure en directe, en primera persona, en lloc d’altres que viuen dels seus equips en blanc i negre. Perquè dic això, evidentment per la falta de respecte total d’algunes parts de l’entorn i d’alguns aficionats totalment desagraïts que no tracten als jugadors amb el respecte que mereixen. Com he dit al començament, se que molta gent pensarà que s’ho mereixen, que amb el que cobren quan les coses van malament se’ls ha de dir, etc. Però és un cas molt diferent als anteriors casos de problemes de cicles blaugrana. No crec que s’hagi de crucificar als jugadors perquè no ha estat un problema de falta d’actitud, de deixadesa, de farts de guanyar, sinó que ha estat un problema bàsicament físic, de mala sort en lesions i infermetats, a part evidentment de problemes de direcció durant l’any, que han portat al Barça a arribar a aquestes alçades de la temporada com ha arribat, amb el dipòsit totalment a zero. Per això m’indigna bastant veure com s’està matxacant als jugadors de forma molt injusta després de tot el que ens han donat. Entendria perfectament, per exemple, que molts jugadors marxessin pel tracte rebut. Jo si fos jugador d’aquest equip i m’hagués deixat la pell durant tants anys, em molestaria moltíssim que a la mínima que les coses van malament la meva afició em xiuli o l’entorn que tant m’ha besat el cul quan es guanyava ara m’intenti fotre fora descaradament. És el que estan fent amb molts jugadors.

Començarem pel principal damnificat, el que paga sempre les ires del Camp Nou, encara que no tingui la culpa, perquè sempre queda bé xiular al que del primer dia no ha entrat amb bon peu, per no xiular a altres que ho mereixen més, però que en canvi, malgrat arrastrar-se pel camp, s’enduen aplaudiments. És evidentment Cesc. Un jugador que tenia sobre la taula un fotimer de propostes per a fitxar amb qui hagués volgut d’Europa, tots els clubs importants el volien com a pedra angular del mig camp, la peça estratègica del futur, que va renunciar a perdre diners, a pagar una part del fitxatge amb diners seus de la butxaca, em molesta moltíssim el que s’està fent amb aquest jugador. Jo si fos ell marxaria a un altre club i triomfaria, callant moltes boques, però per desgràcia per a ell és massa culer. Suposo que moltes vegades que la gent l’ha pagada amb ell ha degut pensar que hagués pogut anar al Madrid per exemple, on li donaven tots els diners i els galons possibles. L’haguessin xiulat? Segurament, però ara també el xiulen i el fan cap de turc quan no és ni molt menys el culpable. Però la campanya que van fer els amiguets del que controla l’entorn, quan es va gestar el fitxatge, van ser molt bones i molt extenses. És com el tema del preu, ara estan venent la moto de que gastar-se 40 milions i la milionada en el salari de Tiago Silva és una bona inversió, quan té 28 anys i els genolls cascats. En canvi Cesc és una horrible inversió, igual que amb Alexis, perquè segons els mentiders valen tots dos 40 milions, quan van costar vint i cinc aproximadament, més variables, relacionades amb títols o més, però clar, segons interessa aquestes variables es sumen totes, quan interessa fer “rentable” un fitxatge, llavors no tenen inconvenient en treure’ls, encara que després els cobrin igual. Però clar, Tiago Silva és brasiler, de la corda del president, igual que Neymar.

Em fa gràcia com venen el tema de Neymar com una meravellosa operació i com una operació que genera unanimitat i il·lusió a l’aficionat, quan és tot el contrari. Però clar, ja fa dies que estan venent la moto del seu “barcelonisme” i de les seves negatives a Florentino, per a justificar els més de 55 milions més comissions que costarà. Ahir veia una portada patètica, que es vanagloriava de que Neymar li ha dit per quarta vegada no al president blanc i que era un cas únic. No senyor, resulta que hi ha un cas similar, però clar, aquest no interessa, perquè interessa més vendre que no sent els colors, o que no corre com va dir el personatge aquell d’hoquei herba (que ja ha anat a diversos programes a parlar sobre el tema), quan resulta que va ser el jugador del Barça que va córrer més en diferència. Però clar, l’estadística va sortir en un requadret a l’última pàgina d’un diari, quan aquesta mateixa estadística l’he vist del “senyor de l’entorn” a pàgina sencera. Així van les “corrents mediàtiques” i així se les creuen més d’un, fins al límit de xiular a un jugador per una eliminació que es va gestar a l’anada on ni va jugar.

El següent cas, és encara més sagnant potser si cap, és el menyspreu i com li estan obrint la porta i matxacant mediàticament al millor capità de la història del Barça. Un jugador que ha donat la pell en cada partit, que se l’ha partida en moltes ocasions, que malgrat estar més de cinc anys en blanc, va seguir defensant aquests colors i aquest escut fins a l’últim alè. El gran Carles Puyol. Però clar, el pobre va descobrir twitter i va deixar de donar entrevistes i minuts televisius als mitjans, i clar, aquests que tant parlen de que volen al Barça, que sempre estan amb el Barça, el que realment volen és menjar sempre del Barça, fer-se rics a costa del Barça, vendre diaris a costa del Barça. Així els darrers temps, s’està matant a un jugador per operar-se, quan segons ells no ho havia de fer i havia d’aguantar amb dolor al seu genoll jugant la part més exigent de la temporada. Perquè clar, no veus que han jugat tant ells amb dolor!! Que fàcil és parlar del sofà de casa!!! Al jugador l’han matat mediàticament, els darrers temps també per segons ells no donar la cara. Però quan es va matar al gimnàs per a tornar per ajudar a l’equip a la tornada davant el Milà, que va fer un esforç espectacular per a tornar abans, resulta que el deixen a la banqueta. Però això no van obrir la boca no. Ara porten dies matxacant-lo, a l’emblema del cicle guanyador, un dels millors defenses que ha passat pel Barça, un gran capità que ha donat exemple dia rere dia, arribant el primer i marxant l’últim, servint d’exemple als que pugen de baix. Així li paguem, quan als de dalt els interessa jugar a ser managers i a fer moviments, com volen fitxar centrals, ara ens hem de carregar a un crack i un jugador encara molt vàlid. Lamentable.

Com lamentable, però sobretot molt hipòcrita, el tema Abidal. Resulta que porten tot l’any amb el tema Abidal amunt i avall, que juntament amb el de Tito aquesta temporada és genial, que encara que no es guanyi res, la seva recuperació ja és una victòria i bla bla bla. Però clar, després resulta que tornem a la crua realitat i a la hipocresia de l’entorn i del president. Resulta que se li omple la boca amb la salud i l’alegria pel tema d’Abidal i després resulta que té una reunió pendent amb el jugador per a parlar de la renovació des de fa dos mesos i no ha donat senyals de vida. Aquest personatge que tenim de president, davant dels micros i les càmeres és una cosa, després és una altra totalment diferent i penosa. Com pot omplir-se la boca davant les càmeres i després passar com de la merda del jugador?? Com pot donar carta blanca a que l’entorn (vaja quins altres) comenci a obrir-li la porta i a preparar la seva marxa?? Perquè bé que han omplert portades i minuts de tertúlies amb el tema. Ara resulta que si vol jugar assíduament ha de marxar, cosa que també han insinuat amb Puyol, però clar el “senyor de l’entorn” ben bé que el posen a la columna vertebral intocable de l’any vinent. Són molt valuoses les seves entrevistes i reportatges en moments de l’any que fan falta. Resulta que diuen que no hi ha diners i es volen gastar un dineral en Neymar, es volen gastar un dineral en Tiago Silva. No se, si Puyol i Abidal no estan per a jugar cada tres dies, potser estan per a jugar cada setmana no?? Potser amb ells dos i Mascherano no cal gastar-se 40 quilos en un central no, a més de tenir a Bartra. Però clar és brasiler el noi...

Ara aquesta setmana també s’ha parlat de Gundogan o d’Isco per al mig camp. Del primer es diu que és un mig creatiu quan és el “Busquets” del Borussia, ara resulta que es vol desfer-se de Cesc o de Thiago i sobretot de Song, perquè si ve l’alemany és per a substituir a Busquets, llavors sobra Song. Si ve Isco és per a jugar en lloc d’Iniesta o Xavi, però estem amb el mateix problema. Llavors que fem també amb la progressió de Cesc, Thiago, Rafinha, Sergi Roberto, etc.? Si el problema de Cesc i Thiago és que no els han donat una continuïtat, que els mouen de posició o juguen molt poc per a que jugui el que juga per decret?? Que farem, portarem a Gundogan o Isco per a escalfar banqueta?? Un Isco que a la sub-21 i categories inferiors ha estat a anys llum de Thiago, la diferència és que a un li han donat un equip per a ell i a l’altre li està tallant la progressió als dos que venen pel darrera. Aquest és el compromís que té amb el club i el que sent els colors el “senyor de l’entorn”, mirar per ell mateix i arribar al mundial de Brasil i el futur del Barça que el bombin. Però clar, xiulem i matem als altres. El Barça no té cap problema al mig del camp, el problema el té amb el relleu, que s’està portant molt malament. També l’ha pagat Song, un jugador que ha demostrat ser molt vàlid donant descans a Busquets, el problema és que l’entrenador l’ha posat poc, però clar els sicaris de la ploma del president, surten amb que ha jugat poc, que no ha sigut important, etc. Com ho ha de ser si no el poses??

Com tampoc té cap problema amb els defenses, simplement molt mala sort i molt mal aprofitament de la plantilla. No pot ser que l’equip que la primera volta era tot meravellós, ara no valgui. Jo estic d’acord per exemple, en fer pocs retocs, en acurçar la plantilla i que tots puguin ser titulars. A més de tenir un parell d’ous de donar descans a Alves i començar a donar minuts a Montoya, que no ha decepcionat mai. Els problemes estan davant quan es marca a Messi i a Iniesta, que els dos davanters que l’acompanyen no generen res i es preocupen més de córrer cap enrere que jugar-se-la en atac. Però està clar que aquesta temporada, Rosell ja s’està morint de ganes de començar a fer fitxatges i a jugar al PC Manager.

M’ha fet molta gràcia també una cosa que he llegit aquesta setmana on es qüestionava els pocs jugadors que els darrers temps han pujat al primer equip i s’han mantingut. Home, si tens el patètic entrenador que tens al filial, que no para de fer invents i carregar-se jugadors posant-los fora de lloc o simplement no posant-los. També és important un entrenador valent, que tingui un parell de posar-los amb els titulars, per anar rotant jugadors i que entrin progressivament. Però clar, tots sabem qui ha posat a Eusebio. Mentrestant, Oscar Garcia, triomfant a l’estranger per a donar-li el filial a aquest sabata de les banquetes.