Mala maror fora, tranquil•litat dintre.

El procés de la querella del soci contra Rosell ha viscut un canvi aquestes últimes hores, el soci ha decidit retirar-la, perquè segons ell el que volia aconseguir ja ho ha aconseguit. El soci volia fer fora a Rosell, o més ben dit, la mà a l’ombra que ha volgut que desaparegui Rosell i que s’ha fet servir com a testaferro.

És el que té fer servir les mateixes males arts contra els teus enemics i aprofitar l’arribada al Barça per a fer pagar rancúnies personals amb altres persones en lloc de dedicar-t’hi a fer de president. La presidència de Rosell ha estat viciada des del primer moment, en quant va decidir aprofitar el càrrec per a intentar fer-les passar negres a l’anterior junta directiva. Si hagués entrat al càrrec i no hagués anat a per l’entorn desfavorable, aquests no haguessin tingut cap argument per anar contra ell, però els ha donat motius i han fet servir el mateix sistema emprat per Rosell, un testaferro que denunciés al club. Perquè si realment aquest senyor hagués estat preocupat per la manipulació econòmica i l’apropiació indeguda, no hagués retirat la querella, perquè el contracte segueix sent el mateix i es suposa que les responsabilitats també.

Sota el meu punt de vista, si només ha marxat pel tema Neymar és un covard. Si en canvi ha marxat per un tema familiar, em sembla perfecte el que ha fet, res està per sobre de la seguretat de la teva família i si com es diu ha rebut amenaces i fins i tots trets a la casa, és totalment lògic que ho hagi fet. Però clar que ho hagués fet abans, no després de l’acceptació per part del jutge de la querella. En el cas dels trets i de les amenaces, els mitjans potser haurien de fer un anàlisi seriós del poder que arriben a tenir i dels perills que poden crear, entre altres coses perquè porten temps que cada cop que es reuneix algú amb Rosell a casa seva, hi ha gent esperant per a captar la foto, exposant públicament on viu. Haurien de fer una reflexió dels perills que comporta treure segons quines fotos privades d’algú, però clar com que no els denuncien i no els passa res, se’ls en fot. Jo cada cop que veig la façana de casa Rosell ho he pensat, que fàcil seria per algú de la zona localitzar on viu. Després passen coses com que et vinguin i et peguin trets a la porta. Lamentable.

Ara s’obre una nova etapa dintre de la mateixa junta, per a mi és un error, perquè s’haurien de convocar eleccions novament, ja que no és el president que la gent va votar. El més lògic era votar a final de temporada, no seguir fins al final del mandat. Però clar, s’han de deixar ben amarradet el tema referèndum i els contractes amb segons quines empreses i quins patrocinadors, en cas de sortir el vot afirmatiu. Bartomeu és una persona tranquil·la, alegre i pel que diuen molt responsable, no parla malament davant els mitjans, com va demostrar l’altre dia, però comença viciat també per desgràcia.

Perquè comença viciat, perquè segueix amb les mateixes mentides que s’han contat anteriorment. Avui l’he sentit parlar que Messi està molt trist, quant tots sabem que no és precisament el president ideal per a molts jugadors, quant pràcticament ningú internament està content amb ell i amb les maneres de la directiva actual. Que no digui res, no passa res, però que no surtin a enganyar al personal perquè llavors és quan ofenen a la gent i al soci.

Parlo principalment del tema del fitxatge de Neymar. Resulta que treuen els comptes, els alcen la confidencialitat del contracte i amb els números a la mà i amb power points segueixen enganyant a la gent, és insultant la veritat. Segueixen dient que el preu del traspàs ha estat de 57,1 milions. Inclús després de treure els números que demostren tot el contrari. Perquè per molt que venguin la moto, els diners per màrqueting, els diners per buscar noves promeses, els salaris externs i comissions, els drets sobre jugadors del Santos, la fundació, etc. per molt que no siguin despeses pròpies de traspàs de pagar per fitxar-lo, són diners que surten de les arques del Barça per anar a diferents llocs. Que són 29,1 milions més!! Això sense comptar que si arriba al pòdium de la pilota d’or són 2 milions més de bonus. Estem parlant, en condicions normals, de 88.2 milions d’euros, sense comptar el salari, 44 milions, perquè si comptem el salari tota l’operació puja 132.2 milions d’euros. Veient la roda de premsa i com explicaven les mentides típiques dels encarregats de la màgia dels economistes com si els 29.1 milions apart del traspàs no s’haguessin de pagar, cada cop em tocava més els collons. No hi ha res pitjor en aquest tipus de càrrecs, que la mentida. En aquest cas la junta va començar molt malament, perquè va tractar al soci i aficionat del Barça com si fossin retardats mentals.

Molt fosc la veritat, però si alguna cosa bona faran almenys, pel que s’està dient, és la sortida del personatge Freixa com a portaveu de la junta, posant a Manel Arroyo. No cal ser molt bo per a ser millor que Freixa, almenys ens traiem un personatge de damunt.

Per sort, com era d’esperar amb aquest equip de futbol, amb el qual es pot confiar cegament, es preveia que no afectaria al joc de l’equip. Són suficientment professionals com per a sortir a jugar a futbol i fer-ho com ho han fet avui, a un nivell molt alt i d’estar més encertats hagués pogut ser una golejada d’escàndol.

El Màlaga no ha vingut a tancar-s’hi en excés, fins i tot hagués pogut marcar algun gol aquesta tarda, cosa que és d’agrair per a veure un bon partit de futbol. Han sortit a pressionar a dalt i han deixat molts espais per a que l’equip jugués amb molta comoditat. Avui en línies generals han estat tots a un molt bon nivell, amb una mancança d’efectivitat, però fent bones jugades col·lectives i estant molt encertats en la pressió a dalt i la recuperació ràpida de la pilota en camp contrari.

El jugador més destacat, Messi. El jugador sense fer cap gol, ha estat el millor del partit, ha trencat com a volgut l’entramat defensiu del Màlaga en tot moment i s’ha mogut de forma molt intel·ligent pel camp, obrint espais als seus companys, alguns cops fins i tot posant-se a banda per atraure a 2-3 jugadors i proporcionar comoditat en la combinació a la gent de mig camp. Ha participat en dos dels tres gols de forma decisiva, generant ell la jugada, marxant d’alguns contraris i deixant pràcticament sols als seus companys, que han aprofitat per a fer gol.

Avui tot el mig camp ha rutllat acceptablement bé, no tampoc com per a llençar coets com quan estan Iniesta i Cesc, però ha estat un partit on no es pot recriminat res a cap dels tres jugadors del mig. També ha ajudat bastant que hi hagués tant d’espai, realment ha estat un partit molt fàcil i es veia que era qüestió de temps que el Barça pogués marcar.

Cesc s’ha combinat molt bé amb Messi per a cedir-li la posició d’assistent i entrar ell de segona línia, la posició que està adoptant ara Messi no es nova a can Barça, el que si és nou és que ho faci durant tanta estona, s’està reculant una mica més el seu joc i veurem si en  un futur és bo o dolent, perquè ja se sap que tot és mira amb lupa i justament és la posició on hi ha més trànsit de jugadors. Veurem com evoluciona, però de moment està pintant força bé per als que entren de segona línia, però clar, veurem el que tarden els equips a tapar els dos extrems quan l’argentí baixi a rebre.

Ara de moment els principals beneficiats els extrems, que estan entrant des del darrera en carrera, o els laterals o Cesc, que és molt difícil de marcar si es combina bé incorporació de segona línia i passada a l’espai, perquè trenca tot fora de joc possible. Avui tant Alexis com Pedro han fet un molt bon treball en la pressió, a l’hora d’obrir el camp i s’han emportat tots dos premi. Els segueix mancant potser una mica de desequilibri en banda en parat, però amb espais al darrera de la defensa s’estan mostrant imparables fins al moment, dotze gols cadascú, impensable l’any passat. I això que no està Neymar.

La defensa ha ratllat a un gran nivell també, encara que ha patit 2-3 ocasions clares de gol que en una eliminatòria podrien costar cares, però sembla que tant Piqué com Mascherano han recuperat el to físic, que era el que preocupava, ja que la bona entesa no l’havien perdut mai. Però aquest punt de velocitat per anticipar, com s’ha vist avui, no la tenien.

Valdés ha fet dues parades decisives, sobretot la del corner, que es troba a sobre, però que al cap i a la fi l’ha parada. Bé amb els peus i ho ha aturat tot, el mínim que es pot demanar al porter del Barça.

En general la cosa pinta bé al camp, l’equip està bé i amb ganes. Espero que el Tata dimecres jugui amb un onze plagat de suplents i que la lesió de Neymar li hagi servit com avís i que no jugui Messi la tornada de copa. De fet amb el resultat de l’anada haurien de jugar fins i tot 4 del filial. M’agradaria veure a Denis Suarez amb el primer equip, a Sergi Samper i Adama, entre altres. El Tata faria bé en mirar el calendari i veure que el pròxim partit és al Sanchez Pizjuan, un dels camps més difícils de la lliga i la cosa no està com per anar arriscant massa en quant a jugadors. Bona notícia per cert la tornada als camps de futbol d’Afellay. A veure si dona minuts de descans als titulars durant el que queda de temporada, es necessita a tothom.

Institucionalment la cosa pinta ben malament, alguns membres de la oposició ja s’estan postulant i ja comencen a treure el cap. No m’agrada gens la veritat, però tots sabem que la cadira del president del Barça és un caramel molt apetitós.

No us fallaré.

Les noves tecnologies permeten que tot quedi registrat, no és com abans que la gent podia dir alguna cosa i després negar-la o suposa que després et puguin retreure moltes coses de les que has dit i no ho recordes. S’ha d’anar amb molta cura amb el que dius.

És el que li va passar al president del Barça. Durant el discurs que va amollar després de guanyar les eleccions, el senyor Rosell va dir, no una, vàries vegades “No us fallaré”.

Doncs bé senyor Rosell, la vas cagar i de ple. Suposo que la millor expressió hagués estat “no us fallaré poc”, perquè el seu pas per la presidència ha estat un desastre, per molt que els mitjans llepaculs diguin el contrari.

Segur que em deixaré moltes coses, perquè la llista de cagades del president són interminables. Però es que em va posar de bastant mala hòstia que sortís ahir amb un recordatori del que per a ell van ser coses molt positives per al club, va treure el llistat d’èxits de l’equip estant ell al capdavant. El dia que dimitia per cagar-la en un fitxatge i posar la imatge del club en perill, fent-lo quedar pràcticament com a defraudador d’impostos, va posar el club, a un nivell molt pitjor que el que tant criticava durant la pre campanya electoral, posant a caldo a Beguiristain i a la junta anterior, amb el tema de Keirrison i Henrique pels seus fitxatges a Brasil mitjançant l’empresa tràfic. Ara resulta que va ell i li dona quaranta voltes en quant a foscor dels tractes i en quant al muntant total de la operació, en quant a les comissions pagades a vàries persones.

Però en quant a aquest tema tampoc vull parlar massa, ja que està pendent de jutjar-se i es tal l’embolic gràcies a la “enginyeria negociadora” de la brillant directiva, que fins que no surti una sentència en ferm i se sàpiga totes les barbaritats comeses, com per exemple pagar-li una burrada al pare del jugador, per a que faci d’scouting i de captació de nous talents a Brasil, quan resulta que està vivint a Barcelona amb el seu fill, que es fa molt difícil opinar realment de tot l’assumpte. El que està clar és que estan vacil·lant constantment i atribuint-li, com a positiva, la seva gestió amb el fitxatge, perquè es va fitxar al jugador avançant-se a altres clubs i pagant només 57 milions, quant això encara està per veure. Perquè si el fitxes per 95 milions no és el mateix que el fitxis per 57. Fitxar-lo per 57 milions pot resultar una molt bona gestió i un fitxatge que, veient per exemple que el ManU està a punt de pagar 45 milions per Mata, entra dintre del preu de mercat. En canvi fitxar-lo per 95 al final és una fitxatge dels que a l’època de Nuñez es deien “de la portera de casa seva”, agafar el talonari i ja està. Perquè amb això han jugat, li han donat la morterada al jugador i al seu pare i ho han descomptat del cost del fitxatge. Però al final és el mateix donar-li 57+40 al papi, que pagar 97 milions al club, és el típic que es veu en economia, la màgia de pintar una gestió com a molt bona quan pot ser molt dolenta, ho veiem cada any que es tanquen els comptes del club vaja.

Però bé anem a la part esportiva. Em fa molta gràcia que surti el president a vacil·lar de títols el dia que marxa, quan ha destrossat un projecte que ve de molts anys enrere i que realment ell ha fet ben poc en aquests èxits, el que ha fet ell és aconseguir que el millor entrenador de la història marxi fins als collons de la junta i de les seves gestions, ha aconseguit que el millor porter de la història marxi aquesta temporada, ha aconseguit quedar com una merda la institució després d’aprofitar-s’hi de la malaltia d’un jugador i després pegar-li la patada, en aquest cas no ha estat només un cop, ha estat dos cops, amb Abidal i amb Pete Mickael. Dos jugadors als que els va donar la paraula de que faria una cosa i després n’ha fet una altra.

Apart de reduir els pressupostos de cara a les seccions que cada cop tenen menys calers per a ser competitius, encara que malgrat les traves, aquests han fet tot el possible per a configurar molt bons equips gràcies a la bona gestió dels directius de les seccions. Unes seccions a les que ha anat quan sabia que hi havia possibilitats de fer-se la foto i que després en canvi s’ha portat com el cul, fins i tot ahir, que per a dir dos tonteries ell i el nou president, van haver de putejar a la secció de bàsquet i a tots els espectadors que volíem veure el partit d’eurolliga i que ens vàrem fotre durant pràcticament un quart, perquè al senyor li va rotar arribar hora i mitja tarda a la roda de premsa prevista.

Però el pitjor que ha fet, sota el meu punt de vista, per a les seccions i l’equip de futbol, ha estat la gestió de despatxos. El Barça des de que està ell a la presidència, ha perdut força institucional a marxes forçades, ha aconseguit que la federació no ens respecti en absolut, que la selecció se’n foti a la cara del Barça, que els arbitratges siguin els que siguin, que amb Mourinho plorant durant tot un any, se li robés la lliga fa dos anys que per cicle li corresponia al Barça, a base d’arbitratges lamentables i de xiular poquíssims penals a favor mentre que al que va guanyar li’n xiulaven a mansalva. Qualsevol cosa que el Barça ha necessitat, no ha tingut resposta positiva, ni a la lliga ni a Europa. Gràcies a totes les tonteries, com posar-se al capdavant dels clubs europeus, abanderant les queixes dels clubs, el poder amb la fifa, que ja hem vist la tangada de la pilota d’or d’aquest any, de vacil·lar en públic a Villar i un seguit de tonteries que no li  feien cap favor al club. Institucionalment molt poques bones gestions de cara a guanyar força, viatgets a sortir a la foto i poca cosa més.

Després està el tema Qatar i totes les mentides al soci en aquest aspecte, les manipulacions a l’assemblea, entregant la informació en un totxo de fulles que saben que els que van a l’assemblea, ja de per si prou manipulada, no llegeixen. Van posar a la típica lletra petita que podien canviar el patrocinador de forma miserable de cara a canviar d’una associació cultural de Qatar a una aerolínia del mateix país. Van vendre com una gran gestió el contracte de patrocini, com a pretext per a tacar la camiseta del club, perdent tota identitat i exclusivitat en aquest aspecte, quan es portava Unicef i no és que no es cobrés, sinó que a sobre es pagava per portar-se, guanyant-se la simpatia de moltes persones. Ara s’ha tacat amb Qatar Airways i s’ha posat a un raconet Unicef. Doncs bé, van mig convèncer a l’assemblea de socis amb el pretext d’un gran contracte, un dels millors del món per portar publicitat a la samarreta, quan després ha resultat que Qatar ha segrestat al club, que es fa publicitat a moltíssims més llocs que no són la samarreta i pels quals als altres clubs es paga apart. Al final com aquell que diu, veient tota la publicitat d’aquests, el contracte ha sortit tirat de preu, no m’estranya que ara diguin que Rosell tenia molt bons contactes i sintonia amb els de Qatar, si pràcticament els va donar el club per quatre euros.

També està el tema del camp i de la construcció del nou palau, una gestió de tot plegat que ve de la mà d’empreses amigues del president i que ja van deixar caure que si s’acceptava la proposta, que implícitament acceptaven que una empresa externa, a canvi de patrocini, posés el seu nom a diferents instal·lacions blaugrana. Un Qatar 2 vaja, acceptes que es posi el nom i nosaltres fem els nostres “xanxullos” amb Qatar o amb qui faci falta.

Després està el favor als boixos tapant-ho amb el tema de la grada jove, una altra mentida de la que ha format part i d’on van sortir fins i tot documents de col·laboració pre electorals quan aquests indesitjables per fi se’ls havia apartat del Camp Nou. O almenys no es podien agrupar en una grada, perquè controlar-ho tot és impossible.

Després estan tots els escàndols, com el tema de la federació brasilera, el famós “cas Teixeira”, com el tema del seu 5% amb l’empresa Viagogo, empresa que compra entrades als clubs i que després les torna a vendre als aficionats a preus inflats, empresa que ha venut entrades de les finals on ha participat el Barça, molt abans que sortissin a la venda per part del club als seus socis.

Això sense comptar amb la manipulació dels mitjans contra la majoria de persones que li han fet nosa, la guerra contra Pep un cop marxat, intentar treure tots els mèrits al de Santpedor, carregar sobre Laporta. Ha estat tot plegat una vergonya, veure com s’han abaixat els pantalons tots i cadascun dels mitjans relacionats amb el Barça.

Però el més vergonyós de tot va ser el tema de la moció de responsabilitat a l’assemblea i la persecució que ha tingut contra Laporta, un cop a la presidència, fent-se valer d’un soci per a llençar-li tota la merda a sobre. Però clar, ara la merda se li ha girat en contra i el mateix sistema de soci utilitzat la fet abandonar el càrrec.

Un càrrec que abandona de males maneres, a la francesa, sense donar cap explicació als socis i que deixa en mans de Bartomeu. Un Bartomeu que també ha participat en l’afer Neymar. Molt desencertada la decisió perquè d’aquí quatre dies la merda li esquitxarà a Bartomeu, llavors que es farà, canviar novament el president aferrats al mandat?? Que serà això, el joc de la cadireta?? Tot per a poder fer el referèndum del Camp Nou i tirar endavant el projecte que ells volen, quan el més lògic, seria realitzar unes eleccions a final de temporada i que la nova junta decideixi, amb sis anys per davant, el que ha de fer amb el Camp Nou, no una directiva que acabarà el seu mandat molt abans de les obres. Però clar, així ja es deixen als seus amiguets amb els contractes firmats i les butxaques plenes.

Fatal gestió.

Suposo que després del resultat del Calderón, els mitjans demà encara seran més benvolents del que estan sent avui amb el Tata, optaran pel gol mig ple de dir que el Barça segueix líder de la lliga, que queda molt i que al final potser sigui un bon resultat. Taparan les misèries tàctiques i les barbaritats que ha fet el Tata avui i que han pogut costar caríssimes i tot seguirà sent una bassa d’oli.

Una cosa molt semblant a la de la setmana passada després del partit del Calderón. Però la realitat de tot plegat és que el Barça va tenir a l’equip matalasser contra les cordes i de fer una bona alineació el Tata i els canvis més encertadament segurament estaríem parlant d’una diferència de +3 la setmana passada i d’un cop damunt la taula. Aquesta setmana serien 5 punts més i tindríem a 5 al dos equips de la capital. Ara la trista realitat és que s’ha perdut tot el matalàs de punts que es tenia i el principal beneficiat ha estat clarament el Madrid, un equip que estava pràcticament al límit de no poder fallar en cap partit i que ara li han donat tot l’aire que havia perdut.

A l’equip avui no se li pot recriminar res en l’aspecte de concentració, d’esforç i d’anar a pel partit, però si que se li ha d’exigir que les ocasions clares en un partit d’aquest tipus es marquin, sobretot la que ha fallat la vaca sagrada que a porta buida li ha tirat damunt del defensa quant tenia tota la porteria per a marcar i remata de l’àrea petita.

Han sortit els dos equips com s’esperava, no és cap sorpresa que el Llevant a casa es tanqui amb onze tios sobre la línia de l’àrea i tanqui tots els espais possibles, ja porten anys fent la mateixa tàctica contra el Barça, sigui qui sigui l’entrenador. S’esperava també que el Barça sortís com ha sortit, a atacar des del minut 1 de partit i amb tot l’equip en camp contrari. El gol encaixat en un corner, per molt que es vulgui matar a l’equip era pràcticament imparable, corner molt ben executat i que ha rematat molt bé Vintra. És el que té la pilota aturada, quan coincideix un corner molt ben sacat i una bona rematada és imparable. El que passa és que ven més vendre la moto que el Barça defensa tant malament, que si no estan concentrats i que s’ha de millorar. Estarem d’acord que el Llevant és un equip que defensa molt bé, amb gent alta i que entrenen molt aquestes jugades. Doncs resulta que el Barça, que mai centra a l’àrea i juga sempre amb curt, avui ha coincidit un corner ben sacat i una bona rematada de Piqué i gol. L’Atlètic de Madrid avui un cop més ha marcat en un corner, a la copa contra el València va fer 3 gols de corner i el partit contra el Barça no va poder marcar cap gol d’aquesta forma. Si tant malament defensa el Barça perquè no van fer cap gol un equip especialista com l’Atlètic?? Són ganes de buscar tres peus al gat.

A mi personalment em preocupa més que durant la primera part l’equip pràcticament no hagi generat perill, que el gol ha estat al minut 10 i hi havia temps de sobres per a remuntar el partit. De fet als cinc minuts aproximadament s’ha pogut empatar el partit amb el gol de Piqué i les coses han tornat a la normalitat. Però clar, si tens un jugador que sembla Bakero que sempre la tira enrere o bé obre a banda al lateral que s’incorpora poc perill es pot generar davant d’una defensa tancada com la del Llevant. La primera part ha estat bastant dolenta en quant a joc però la segona part ha començat molt diferent.

La segona part ha començat amb un equip que anava a per totes i amb jugadors que arriscaven les passades i que buscaven jugar amb més velocitat. Avui es necessitaven més que mai els extrems ben oberts i els laterals entrant a l’espai, d’una banda s’ha aconseguit, de l’altra no tant.

És el primer error que li he vist al Tata Martino. Entenc que Alves pugui tornar d’una lesió i no pugui jugar dos partits sencers seguits, però el que no entenc és que tingui Adriano disponible i jugui Montoya. Montoya sempre compleix, avui de fet ho ha tornat a fer, ha defensat molt bé la seva zona i s’ha incorporat amb perill. Amb Montoya es podria jugar el 70% dels partits i no es notaria, però un partit al camp del Llevant, que s’esperava que seria així, no hi ha color ofensivament avui en dia entre Adriano i Montoya. Ha estat bastant desesperant veure com arribava una i altra vegada i la seva passada era dolenta o li faltava xut. Primer greu error del Tata.

El segon greu error ha estat la gestió dels canvis. La segona part la majoria d’ocasions s’han produït per combinacions Alba, Pedro i Cesc. Hi ha hagut tres parets i passades a l’espai que per mala sort no han acabat amb gol, sense comptar la combinació de Cesc amb Messi que el deixa tot sol davant del porter i que acaba amb la gran cagada de Xavi a porta buida. Inclús un xut de fora de l’àrea que ha respost molt bé Keylor Navas. On estava el Tata quan s’han produït totes aquestes jugades?? Protestant com un hooligan al linier com ha estat fent tot el partit?? Més mirar el que passa el camp i menys protestes arbitrals home, perquè després fa canvis ridículs com el primer que fa, Cesc per Sergi Roberto. Primer canvi surrealista, ja que el d’Arenys era el que estava més endollat dels del mig camp, el que té més precisió amb la última passada i el que estava jugant millor dels dos interiors, però clar es veu que la vaca sagrada no pot sortir tant aviat, només faltant 5 minuts per Dongou, quan ja feia mitja hora que s’arrastrava pel camp i es limitava a donar-la darrera per a que Busquets es busqués la vida o donar-la a banda a Montoya o Alexis. Si vols treure a Sergi Roberto perquè té més arribada doncs el traus, però no a canvi de sacrificar al jugador que estava generant més jugades al mig camp, que li ha tocat baixar a Messi a fer la feina de Xavi estant ell al camp. Ha estat ridícul. Entenc perfectament que Cesc li pegui una hòstia a la banqueta perquè que hagi sortit del partit no ho entén ningú, s’ha de sentir una impotència en veure que estàs sent molt millor i que surts perquè l’altre ha de jugar per decret.

Després resulta que avui si s’havia de treure a un dels dos extrems, era evident que el que estava pitjor era Alexis, avui ha tingut un mal dia i no li ha sortit res. Però el Tata, que es veu que estava a un altre món avui, va i treu a Pedro. Els dos jugadors que havien generat més perill associant-s’hi amb Alba, que el Llevant no podia parar de cap manera, resulta que el Tata els ha fet el favor de treure’ls a tots dos.

Però ja el màxim ha estat quan ha tret a Dongou per la vaca sagrada i ha deixat a l’equip totalment en cuirs, que perquè el Llevant no té excessiva qualitat a dalt i jugaven amb dos laterals de mitjos per la banda, que sinó el partit acaba amb derrota del Barça, perquè cada pèrdua de pilota era ocasió de gol per al rival. No havia vist mai que la solució hagi estat treure davanters al camp i llevar mitjos i deixar el mig camp buit. Si vols arriscar treu un lateral, no un interior, hagués pogut costar molt cara la brometa.

De l’equip es pot criticar poc del que han fet al camp, perquè ha estat un partit per a guanyar-lo fàcil d’estar encertats cara a porta. Mascherano i Piqué han estat molt bé, encara que jo avui m’esperava que jugués Bartra, no entenc perquè no ho ha fet la veritat, encara que Mascherano hagi estat el millor. Però dona la sensació que des de que han aconseguit que renovi, que està jugant bastant menys del que jugava.

Busquets ha fet un molt bon partit com sempre, ha fallat algunes passades, però almenys ha arriscat, no com altres que van a lo fàcil, a obrir a la banda al lateral que puja, sense cap rival entre la pilota i el jugador. Així també faria jo un 90% d’encert a les passades, donant-li al que està a dos metres que ve de cara o al de la banda que està sol.

Cesc ha fet una primera part discreta, com tot l’equip i una segona part bastant bona fins que l’entrenador ha decidit cagar-la. Potser el que ha estat més fluixet avui ha estat Alexis, encara que no se li pot recriminar el treball, cara a porta ha estat bastant fluixet. Messi ho ha intentat tot però no ha pogut ser i Pedro ha fet molt bones jugades també, amb Alba i Cesc.

L’arbitratge ha estat bastant dolent, però tampoc ha tingut cap errada que influeixi en el marcador, hi ha hagut un possible penal a Alexis per part d’Ivantsich, que els de la realització “estil plus” no els ha passat pels collons tornar a repetir, però en línies generals les errades de l’àrbitre han estat disciplinàries. Sobretot les entrades a Messi per darrera sense opcions de tocar la pilota que han anat a caçar-lo, que l’àrbitre no ha estat prou valent per a treure la vermella, com s’ha vist per exemple quan ha expulsat al jugador del Sevilla al Calderón, per una entrada molt menys dura que tres de les que ha rebut Messi. Falta valentia arbitral per a tallar aquestes caçades quan fa els seus habituals eslàloms, però clar com que no es queixa ni fa gestos ni va plorant després per les teles, els àrbitres se’n foten.

Avui vull acabar amb una molt bona notícia per al món del bàsquet, la tornada de Pete Mickael. Aquell jugador que es van treure de la mànega una infermetat per a fotre’l fora, com van fer amb Abidal, que avui ha tornat a jugar. Un Pete que ha dit públicament el que tots sabem, el baix nivell com a persona que té el president del Barça i la seva asquerosa falsedat, ja ho vàrem veure amb Abidal, que per cert segueix jugant i el Barça segueix buscant un central, doncs ha passat el mateix amb Pete. Una llàstima perquè segur que ens el trobarem a la eurolliga quan un dels equips vegin que ha tornat i vagin a fitxar-lo, un dels millors tresos d’Europa.

Mig ple o mig buit.

És la típica expressió que es pot aplicar als anàlisis del partit d’ahir per part d’entorn i mitjans.

Mig ple, els aplaudidors i els de la caverna blaugrana, que han de pintar com a molt positiu aquest empat. Parlen que el Barça segueix primer, que ha empatat a camp d’un equip molt complicat, que la lliga és molt llarga i que l’equip ha d’estar content i ha de sortir reforçat d’aquest partit. Reforçat perquè van contenir molt bé a l’equip matalasser, pràcticament no els van generar perill i perquè surten del Calderón amb la sensació d’haver competit molt bé i d’haver donat la imatge d’un equip sòlid.

Mig buit, els que no són conformistes i són capaços d’allunyar-se de fanatismes i d’interessos corporatius i que van veure que ahir el Barça pràcticament no va xutar a porta, que no va generar massa perill i que va ser un partit jugar amb massa por. Un partit que era l’oportunitat de donar un cop damunt la taula i demostrar als mitjans nacionals i enviar un recadet al City que aquest Barça pot començar a fer por. Un equip que surt igual que com va arribar, perquè l’equip defensivament ja fa partits que està bastant segur, que ahir era el partit per a demostrar que van cap amunt i que ofensivament era real el que s’estava veient els darrers partits contra equips més inferiors en quant a qualitat dels jugadors. Un partit que no suposarà que les coses siguin iguals, perquè, a no ser que hi hagi un milacre, el Madrid juga amb el seu filial, que a sobre té la baixa de dos jugadors bàsics per a l’espanyol i molt em temo que avui retallarà dos punts.

Jo personalment estic més proper als del got mig buit que als del got mig ple la veritat. A mi ahir em va decepcionar molt el Tata i la seva covardia, per molt que avui venguin la moto dels seus números i de que si va ser valent i va posar als que estaven millor. Com?? Els que estaven millor?? Un lateral que fa un mes que no juga respecte a un altre que fa un mes que està jugant tots els partits? Un mig centre que juga mig partit i en descansa un altre per molèsties al soli?? El Tata ahir es va cagar i va preferir un partit d’empat a zero en lloc d’anar a pel partit, va optar pel mal menor i per posar a les vaques sagrades en lloc de posar als que estan més en forma a la seva posició, va encaixonar a Cesc entre 8 defenses per a que jugui la vaqueta sagrada al mig camp, que va suposar que la circulació fos espessa i poc fluïda, amb els seus “tocs de seguretat” (dos tres tocs inútils alentint la jugada) per a no fallar cap passada i que es incapaç de jugar amb velocitat en un partit on és el que més es demana, que va posar en problemes en moltes ocasions a Busquets i a la defensa traient-se de sobre la pilota quan li estaven a punt de prendre per ser una tortuga. Que el 80% de contraatacs que va fer l’atlètic van ser per pèrdues seves al mig camp quan li van robar per no tenir la velocitat suficient i es va deixar robar la cartera, amb l’equip matalasser intentant-ho sempre per la banda on Alves no podia per físic i Xavi no arribava a cap pressió ni tant sols a posar-se davant per a frenar una mica les pujades. Un jugador que no va arriscar ni una passada cap endavant i que cada cop que la rebia de cara només feia que donar-li al del costat. Un jugador mediocre que no aporta res ara mateix al seu equip. Però clar, els mitjans que ho tapen tot, com ahir els de RAC1, que Busquets perd una pilota al primer minut de partit, que ell mateix recupera i el locutor va estar tot el primer temps parlant d’aquesta pèrdua, que no va suposar cap perill per a l’equip, ja que ell mateix va arreglar el problema. En canvi dos minuts després, la perd ridículament Xavi i suposa la acció més perillosa que fa Arda Turan que dribla a Alba per la banda. Però clar, llavors els que l’anomenen el director de l’orquestra deien que “el Barça” havia perdut una pilota molt perillosa i al descans seguien recordant la pèrdua de Busquets. Així li va a la vaca sagrada, tapadets tots els seus errors per la caverna blaugrana, més pendent d’aconseguir entrevistetes de les seves, que fer autocrítica real del que passa al partit. Faria bé, la vaca sagrada, tant que diu que és culer i que estima al Barça, d’acceptar la oferta dels Red Bull i anar-se’n a jugar a la MLS, el cementiri d’elefants del futbol, a una retirada daurada, ja que tindrà el que vol, jugarà amb la seva estimada selecció espanyola el mundial, que deixi pas per als joves d’una punyetera vegada.

L’equip en general va estar a un bon nivell. Excepte la tortuga i un desafortunat Alves, la resta van ratllar a un gran nivell, amb el que ells s’espera clar, perquè no pots demanar a uns jugadors que t’ofereixen unes coses que en facin d’altres. No pots demanar que Cesc jugant de davanter centre se’n vagi de tres i faci un eslàlom com pot fer Messi, va ajudar al control de pilota, es va associar bé i va pressionar bé, en conjunt, amb la majoria de jugadors. Alexis i Pedro el mateix, van fer el que solen fer a un camp de futbol, però són jugadors que necessiten més espais per a brillar i sentir-se còmodes i si tenen cada vegada al lateral, a l’interior i alguns cops fins i tot a l’extrem, no poden fer miracles. La primera part d’Iniesta va ser molt bona, mentre va estar bé abans de que el cosissin a patades amb el permís del pitjor àrbitre de la categoria, que es pensa que està per sobre de la llei i del reglament i que utilitza un reglament propi, lamentable. Fins que no el van fer fora del partit va ser el jugador més desequilibrant del Barça, el que millor es va associar amb Cesc i Alba i per on va passar tot el perill blaugrana. Busquets va fer un partit novament fantàstic, va controlar tot el mig camp sense l’ajuda de ningú i va donar molt bones ajudes als centrals per a tapar els forats, que deixava la tortuga i els laterals quan pujaven, a més va donar una fluïdesa a la circulació com acostuma, llàstima que les passades a un toc i trencant línies després les va llençar a la brossa, el que les rebia, conduint la pilota i permetent que el rival pogués tornar a armar-se defensivament. La parella de centrals va estar molt sòlida també, per a mi el millor partit que han fet aquesta temporada tant Mascherano com Piqué, un partit molt sòlid, on van tapar molt bé a Diego Costa, no van cometre errades i van defensar molt bé el joc aeri i tapant-s’hi els forats que deixaven un i l’altre. A més van estar molt bé en l’anticipació defensiva i a l’hora de bascular per a tapar els forats que deixaven els laterals quan pujaven a l’atac, anticipant-s’hi molt bé a les jugades matalasseres i combinant-se molt bé amb Busquets. Molt bon partit defensiu de l’equip. Sota el meu punt de vista, l’únic que va desentonar va ser Alves, però no va ser per manca d’atenció, ni per no posar ganes o intensitat, simplement feia un mes que no jugava i va passar una grip inoportuna que deia el cos una mica baldat, se li va notar molt la inactivitat sobretot quan havia de córrer cap enrere o quan havia de tocar ràpidament, se’l va veure una mica lent. En aquest aspecte va ser molt similar al que li passava a la tortuga, la diferència és que un no pot fer-hi més i l’altre era per un tema d’inactivitat i mancança de ritme competitiu.

Molt destacable també el joc aeri. Una defensa d’aquest aspecte del joc, que quan l’equip no li fan gols, mai la destaca ningú, només serveix per a fotre merda sobre l’equip i criticar per criticar, quan encaixen un gol en un corner o falta lateral, però clar quan fan una defensa molt bona, contra un dels equips que més rèdit en treu de la lliga, llavors tots calladets, incapaços de destacar-ho. Durant la retransmissió, cada jugada de pilota aturada els escoltaves i ja semblava que havien de marcar, però no ho van dir abans d’acabar el partit que molt bona defensa en aquest apartat.

El partit quan va sortir Messi va accelerar-se una mica i el Barça va tenir poques ocasions però almenys en va tenir unes quantes de clares i va encaixonar encara més a l’equip madrileny, jugant a casa seva i amb l’autobús muntat. Em fa gràcia quan els sento parlar d’estils, de que el partit va ser molt intens i que va faltar futbol. Home, la culpa del Barça precisament no va ser, perquè si algú va anar a pel partit, sense arriscar això si, va ser el Barça. Em fa molt de fàstic quan alaben la mediocritat d’aquests tipus d’equips només perquè són madrilenys i perquè estan aconseguint seguir l’estela del club blaugrana, aquests equips només els queden els números, per a defensar-ho, perquè si no ja no els queda res, però bé resulta que al acabar el partit estaven molt contents. Molt contents de veure al seu equip jugant a casa amb onze tios davant l’àrea i pegant pilotades a seguir. Així li va al futbol, alabant a equips com aquest.

El Barça no se li pot recriminar res en quant a esforç i en quant a estar posat al partit, intentar-ho. No es pot culpar als jugadors de que el seu entrenador ahir fos un covard i anés a empatar el partit i no a guanyar-lo. A mi que em diguin que Messi, no podia jugar d’inici perquè ha d’entrar progressivament, en sembla fins i tot lògic, però que digui que Neymar no podia jugar per la gastroenteritis que va tenir el dimecres, quan el dijous ja entrenava amb els companys, no s’ho creu ni ell. Molt penós també escoltar-lo que sortia satisfet del partit, malgrat que no va ser bo, o que si la circulació no va ser molt fluida. No va ser molt fluïda per culpa teva i no va ser molt bo perquè vas anar a empatar, no venguis la moto després en roda de premsa home.

Però bé passem al tema institucional. Aquesta setmana s’han vist dues coses bastant lamentables per part de la junta. El primer el comunicat que van fer públic l’altre dia opinant sobre el tema judicial del contracte de Neymar. Un comunicat lamentable de llençar-se flors que va ser molt ridícul. Et poses a llegir-lo i sembla que l’hagi escrit un marrec, només li falta posar “chincha rabiña”. Ja fa temps que el servei de comunicació dona pena, estigui qui estigui, aquest comunicat és per a fer fora a qui ho hagi escrit, només els falta dir que els han de besar el cul per la seva gran operació amb el fitxatge. Que té a veure el tema judicial per aprofitar-ho i llençar-se flors a sobre?? Patètic.

Com patètica és la persecució que porten fent amb Guardiola i de desprestigi constant. Ahir vaig llegir un article, que deien que la decisió de posar a Messi de fals nou va sortir d’una conversa entre Tito i Reixach i que després Tito li va fer entrar al cap a Pep quan ell no estava molt convençut. Han vist com juga el Bayern senyors llepaculs de Rosell?? Quines ganes de fer el ridícul i de demostrar que són uns titelles corporatius els mitjans del Barça, no poden ser més patètics.

M’ha fet gràcia també, veure al senyor Nuñez, dient que Messi ha de cobrar el que faci falta ja que és el millor del món. Fa gràcia veure aquest tipus de personatges com parlen quan deixen la poltrona i no tenen cap responsabilitat. Hagués pogut pensar el mateix, senyor Nuñez, quan per “quatre chavos” va permetre que el millor Ronaldo Nazario marxés al Inter de Milà. Sembla el senyor Pujol parlant d’independència i de rebel·lia quant va ser un llepaculs del govern central durant anys i anys.

A veure si t’atreveixes.

Avui abans que res vull començar pel tema institucional, perquè comença a donar vergonya aliena la directiva que té el Barça, per molt que els bons resultats de l’equip vagin tapant les barbaritats comeses. Primer que res el tema del contracte de patrocini. Es va vendre la cosa com una gran estratègia de mercat, com una gran oferta de la qual el Barça era pioner i on era l’equip que rebia més diners pel patrocini de la samarreta. Es va vendre la moto que era un patrocini de Catar foundations, una organització sense ànim de lucre i que feia molt pel seu país. Però clar, no van explicar la lletra petita del contracte, això que tant bé fa aquesta junta, tapar les coses que siguin molt negatives dels contractes i que no se sàpiguen fins que no hi hagi més remei. S’està veient amb el contracte de Neymar, un contracte pel qual el Barça està denunciat per un soci del Barça, se li han girat les tornes i la mateixa tàctica que han empleat ells amb Laporta, ara se l’estan menjant en patates. Conclusió d’això, doncs una mala imatge per al club i que s’aprofiti per a llençar merda a sobre i per a deixar com el cul la gestió d’aquesta directiva. Ja veurem com acaba, de moment el contracte d’un jugador del Barça està sent examinat a un jutjat. Patètic.

Però després resulta que la lletra petita del contracte de Catar s’ha transformat en Catar Airways, una empresa d’avions que en principi ningú ha dit res al respecte però que resulta que diuen que ells ja ho van avisar i que ho posava al contracte. Que ho posava al contracte és una cosa, que ho van avisar al moment que tocava això ja és una altra cosa perquè és mentida. Però és que resulta que no només han pres el pel amb el tema del patrocini, és que a sobre el contracte de patrocini està englobant moltes més coses que la samarreta i que no es va dir. Hi ha un munt de publicitat a l’estadi, un munt de publicitat a la zona esportiva i coses com la que s’ha sabut aquesta setmana passada. On està el problema?? Doncs que molts dels clubs als que deien de forma manipulada que s’estava passant al davant en quant a patrocini, cobren menys per les samarretes, però es que només cobren per la samarreta, aquestes altres formes de patrocini les cobren apart. Llavors hauríem de mirar aquestes ofertes si el muntant global no cobraven més que el Barça. I si fora poc amb això, a sobre la baixada de pantalons encara ha estat més grossa. Resulta que aquest preu també inclou partits amistosos a Catar!! Resulta que la merda de junta directiva, ha acceptat que s’hagi de jugar un amistós contra un equip fort anglès, una o dues setmanes abans de jugar la eliminatòria davant el Manchester City!! Però que s’han begut l’enteniment o que?? A quin cap entra que els teus jugadors vagin entre setmana a Catar a jugar una merda d’amistós, amb tot el que comporta, a Catar una setmana abans de jugar contra el City? El club des que es va signar el contracte que està segrestat per Catar i fan el que li passa pels collons als catarins.

Però es que no només és això, es que a sobre se n’estan fotent a la cara del Barça per part de la federació espanyola i els equips de la capital. Des que està Rosell a la presidència, que el Barça ha anat perdent força als estaments del futbol a marxes forçades, a sobre es posa d’abanderat dels clubs contra la uefa i fifa mentre els altres es tapen al darrera i se li’n foten d’amagat d’aquest personatge. No cal recordar la lliga que ens van tangar fa dues temporades després de les plorades de Mourinho. La cosa cada vegada va a pitjor. No cal recordar tampoc els dos arbitratges de la supercopa, on l’equip matalasser va fer el que li va passar pels collons amb total impunitat arbitral. Comença la lliga i les coses van a pitjor, tots els partits complicats les designacions arbitrals van a la carta, de moment portem dos partits on s’han perdonat dos penals més apart dels xiulats, tant a camp del Getafe com al Camp Nou davant de l’Elx. I n’han pitat dos perquè eren clars com una casa i l’equip ja guanyava, mentre ha anat perdent o empatant aquests partits han mirat cap a un altre lloc, s’ha mirat cap a un altre lloc a l’hora de les targetes dels rivals. Però clar, el senyor Rosell, que en lloc de posar-s’hi seriós i pegar un cop de puny sobre la taula de Villar, el més “brillant” que se li ocorre és a un acte públic a Sevilla ridiculitzar en públic al senyor Villar, quan el que tenia que fer és o bé un apart amb ell o bé fer-ho via telefònica, recriminant-li el tema dels amistosos de merda recaptatoris de la roja per Àfrica. Que intel·ligent que és el senyor Rosell!!! Perquè clar, tots sabem que la millor manera d’arreglar una cosa és ridiculitzar públicament a la persona que vols “aplanar”.

Les conclusions venen quan sembla que hi hagi una corrent per a que ja que el Madrid no està lluitant per la lliga, que almenys la lluiti l’Atlètic de Madrid. S’està veient com els àrbitres estan regalant penals als matalassers, arbitratges molt favorables en partits on no han pogut guanyar per joc, els han ajudat a guanyar. Només cal veure el darrer partit a casa contra el Llevant o l’anterior, on casualment el mateix àrbitre que va xiular ahir al Camp Nou, que no li va passar pels collons xiular dos penals al Barça clars perquè ja guanyaven 3-0, en va xiular dos d’inexistents aquell dia al Calderón.

I ja la traca final ha estat la designació per al partit fins ara més important de la lliga, el de la setmana vinent. Van i posen a Mateu Lahoz!! Un partit de la tensió que tindrà, els han posat un cartellet als matalassers que diu “teniu barra lliure nois”. És surrealista que posin aquest personatge a xiular aquest partit, però el que hauria de portar aquest cartell també, és “Rosell dedicat per a tu, de part de Villar, per a que em tornis a ridiculitzar públicament”. Seria millor que es dediqués a controlar a qui té al càrrec del Barça de bàsquet que està fent el ridícul, o també al que té al càrrec del filial, que és vergonyós, en lloc d’anar inaugurant penyes i sortint a les diferents fotos que li interessa, el soci li agrairia penso jo.

Però bé deixem a l’inútil que presideix al Barça, perquè d’on no n’hi ha no en surt i passem al futbol. Primer que res explicar el títol a que ve. Ve la cosa d’una frase que va dir el Tata en roda de premsa, on va dir que va posar Alexis perquè va veure’l millor als entrenaments que a Neymar. Em sembla totalment perfecta aquesta frase si fos veritat. Perquè si fos realment valent Neymar hagués jugat i Cesc hagués jugat a la seva posició, però és més valent fer-ho amb Neymar que s’està adaptant i ho accepta tot, que fer-ho amb una vaca sagrada.

Perquè el títol? Molt senzill, perquè ahir es va veure que l’autèntic pes creatiu d’aquest Barça el porta Cesc, ajudat per un cada cop més en forma Iniesta, són els que donen velocitat de circulació a la pilota i són els que estan assistint als davanters de forma magistral, especialment el primer que ja porta onze assistències en lliga, que haguessin pogut ser més d’estar més encertats els davanters, perquè en tots els partits deixa sol davant el porter a més d’un que han fallat inexplicablement, per mals controls o per aturades del porter rival. Ara el Tata té un problema, que d’altra banda beneït problema, de tenir els dos extrems “on fire” i que li torna el millor jugador de la història i un Neymar que s’ha guanyat també la titularitat, a sobre un Cesc que ha rendit moltíssim al mig camp incorporant-s’hi del fals nou, un Iniesta espectacular també on només li ha faltat el gol aquests darrers partits. La plaça de Busquets, malgrat el bon rendiment de Song em sembla que és indiscutible. Ara serà quan vull veure si el Tata té els collons que es necessiten per a portar aquest equip. Perquè la lògica per a mi diu que el Barça hauria de jugar amb Valdés a la porteria, Montoya (o Adriano), Piqué, Bartra i Alba en defensa. Busquets, Iniesta i Cesc al mig camp i a la davantera Pedro, Neymar (Messi segons com torni, ja veurem contra el Getafe), Alexis.

Perquè Alves ve d’una lesió i està fora de ritme, Messi no sabem com està realment en un partit real i sobretot perquè si surt d’inici el cascaran a patades amb la barra lliure que els han deixat i al mig camp perquè els dos interiors que he posat han demostrat amb escreix ser els que estan més en forma. Pesaran les jerarquies al vestidor, les vaques sagrades?? Això és el que estic impacient per veure.

El partit poca història va tenir, amb un Elx que va sortir a gaudir del partit en lloc d’escollir córrer com a bojos darrera la pilota, igual havia de perdre, almenys van tocar i van fer un partit divertit per a ells. Però va suposar una victòria molt còmoda per part dels blaugranes, on tots tenien temps de controlar i aixecar el cap per a generar perill, es va embrutar una mica al final quan els jugadors il·licitans van pegar unes quantes patades però en línies generals va ser un partit força net i esportiu.

Del partit per a mi es pot destacar que l’equip segueix amb la mateixa línia que els darrers partits, amb uns davanters molt a to físicament i que estan amb confiança amb la pilota i un equip que està pressionant i jugant molt juntets agrupats amb la ràpida recuperació de pilota, amb una defensa consolidada amb Piqué i Bartra, amb un Alba molt ràpid incisiu per la banda i sobretot una parella de interiors que estan fent jugar a l’equip al ritme que més li convé amb les acceleracions de les passades verticals a l’espai, sobretot per part de Cesc. Aquell que xiulaven molts i que del primer dia li tapen tots els mèrits en favor del seu estimat Xavi. Un Xavi que algú li podria fer veure que no sap sacar faltes ni penals, que si els deixa als que en saben millor. Així després passen coses com el golàs d’Alexis o com els que la posen dintre quan xuten un penal.