El procés de la querella del soci
contra Rosell ha viscut un canvi aquestes últimes hores, el soci ha decidit
retirar-la, perquè segons ell el que volia aconseguir ja ho ha aconseguit. El
soci volia fer fora a Rosell, o més ben dit, la mà a l’ombra que ha volgut que
desaparegui Rosell i que s’ha fet servir com a testaferro.
És el que té fer servir les
mateixes males arts contra els teus enemics i aprofitar l’arribada al Barça per
a fer pagar rancúnies personals amb altres persones en lloc de dedicar-t’hi a
fer de president. La presidència de Rosell ha estat viciada des del primer
moment, en quant va decidir aprofitar el càrrec per a intentar fer-les passar
negres a l’anterior junta directiva. Si hagués entrat al càrrec i no hagués
anat a per l’entorn desfavorable, aquests no haguessin tingut cap argument per
anar contra ell, però els ha donat motius i han fet servir el mateix sistema
emprat per Rosell, un testaferro que denunciés al club. Perquè si realment aquest
senyor hagués estat preocupat per la manipulació econòmica i l’apropiació
indeguda, no hagués retirat la querella, perquè el contracte segueix sent el
mateix i es suposa que les responsabilitats també.
Sota el meu punt de vista, si
només ha marxat pel tema Neymar és un covard. Si en canvi ha marxat per un tema
familiar, em sembla perfecte el que ha fet, res està per sobre de la seguretat
de la teva família i si com es diu ha rebut amenaces i fins i tots trets a la
casa, és totalment lògic que ho hagi fet. Però clar que ho hagués fet abans, no
després de l’acceptació per part del jutge de la querella. En el cas dels trets
i de les amenaces, els mitjans potser haurien de fer un anàlisi seriós del
poder que arriben a tenir i dels perills que poden crear, entre altres coses
perquè porten temps que cada cop que es reuneix algú amb Rosell a casa seva, hi
ha gent esperant per a captar la foto, exposant públicament on viu. Haurien de
fer una reflexió dels perills que comporta treure segons quines fotos privades
d’algú, però clar com que no els denuncien i no els passa res, se’ls en fot. Jo
cada cop que veig la façana de casa Rosell ho he pensat, que fàcil seria per
algú de la zona localitzar on viu. Després passen coses com que et vinguin i et
peguin trets a la porta. Lamentable.
Ara s’obre una nova etapa dintre
de la mateixa junta, per a mi és un error, perquè s’haurien de convocar
eleccions novament, ja que no és el president que la gent va votar. El més
lògic era votar a final de temporada, no seguir fins al final del mandat. Però
clar, s’han de deixar ben amarradet el tema referèndum i els contractes amb
segons quines empreses i quins patrocinadors, en cas de sortir el vot
afirmatiu. Bartomeu és una persona tranquil·la, alegre i pel que diuen molt
responsable, no parla malament davant els mitjans, com va demostrar l’altre
dia, però comença viciat també per desgràcia.
Perquè comença viciat, perquè
segueix amb les mateixes mentides que s’han contat anteriorment. Avui l’he
sentit parlar que Messi està molt trist, quant tots sabem que no és precisament
el president ideal per a molts jugadors, quant pràcticament ningú internament
està content amb ell i amb les maneres de la directiva actual. Que no digui
res, no passa res, però que no surtin a enganyar al personal perquè llavors és
quan ofenen a la gent i al soci.
Parlo principalment del tema del
fitxatge de Neymar. Resulta que treuen els comptes, els alcen la
confidencialitat del contracte i amb els números a la mà i amb power points
segueixen enganyant a la gent, és insultant la veritat. Segueixen dient que el
preu del traspàs ha estat de 57,1 milions. Inclús després de treure els números
que demostren tot el contrari. Perquè per molt que venguin la moto, els diners
per màrqueting, els diners per buscar noves promeses, els salaris externs i
comissions, els drets sobre jugadors del Santos, la fundació, etc. per molt que
no siguin despeses pròpies de traspàs de pagar per fitxar-lo, són diners que
surten de les arques del Barça per anar a diferents llocs. Que són 29,1 milions
més!! Això sense comptar que si arriba al pòdium de la pilota d’or són 2
milions més de bonus. Estem parlant, en condicions normals, de 88.2 milions d’euros,
sense comptar el salari, 44 milions, perquè si comptem el salari tota l’operació
puja 132.2 milions d’euros. Veient la roda de premsa i com explicaven les
mentides típiques dels encarregats de la màgia dels economistes com si els 29.1
milions apart del traspàs no s’haguessin de pagar, cada cop em tocava més els
collons. No hi ha res pitjor en aquest tipus de càrrecs, que la mentida. En
aquest cas la junta va començar molt malament, perquè va tractar al soci i
aficionat del Barça com si fossin retardats mentals.
Molt fosc la veritat, però si
alguna cosa bona faran almenys, pel que s’està dient, és la sortida del
personatge Freixa com a portaveu de la junta, posant a Manel Arroyo. No cal ser
molt bo per a ser millor que Freixa, almenys ens traiem un personatge de
damunt.
Per sort, com era d’esperar amb
aquest equip de futbol, amb el qual es pot confiar cegament, es preveia que no
afectaria al joc de l’equip. Són suficientment professionals com per a sortir a
jugar a futbol i fer-ho com ho han fet avui, a un nivell molt alt i d’estar més
encertats hagués pogut ser una golejada d’escàndol.
El Màlaga no ha vingut a tancar-s’hi
en excés, fins i tot hagués pogut marcar algun gol aquesta tarda, cosa que és d’agrair
per a veure un bon partit de futbol. Han sortit a pressionar a dalt i han
deixat molts espais per a que l’equip jugués amb molta comoditat. Avui en línies
generals han estat tots a un molt bon nivell, amb una mancança d’efectivitat,
però fent bones jugades col·lectives i estant molt encertats en la pressió a
dalt i la recuperació ràpida de la pilota en camp contrari.
El jugador més destacat, Messi.
El jugador sense fer cap gol, ha estat el millor del partit, ha trencat com a
volgut l’entramat defensiu del Màlaga en tot moment i s’ha mogut de forma molt intel·ligent
pel camp, obrint espais als seus companys, alguns cops fins i tot posant-se a
banda per atraure a 2-3 jugadors i proporcionar comoditat en la combinació a la
gent de mig camp. Ha participat en dos dels tres gols de forma decisiva,
generant ell la jugada, marxant d’alguns contraris i deixant pràcticament sols
als seus companys, que han aprofitat per a fer gol.
Avui tot el mig camp ha rutllat
acceptablement bé, no tampoc com per a llençar coets com quan estan Iniesta i
Cesc, però ha estat un partit on no es pot recriminat res a cap dels tres
jugadors del mig. També ha ajudat bastant que hi hagués tant d’espai, realment
ha estat un partit molt fàcil i es veia que era qüestió de temps que el Barça
pogués marcar.
Cesc s’ha combinat molt bé amb
Messi per a cedir-li la posició d’assistent i entrar ell de segona línia, la
posició que està adoptant ara Messi no es nova a can Barça, el que si és nou és
que ho faci durant tanta estona, s’està reculant una mica més el seu joc i
veurem si en un futur és bo o dolent,
perquè ja se sap que tot és mira amb lupa i justament és la posició on hi ha
més trànsit de jugadors. Veurem com evoluciona, però de moment està pintant
força bé per als que entren de segona línia, però clar, veurem el que tarden
els equips a tapar els dos extrems quan l’argentí baixi a rebre.
Ara de moment els principals beneficiats
els extrems, que estan entrant des del darrera en carrera, o els laterals o
Cesc, que és molt difícil de marcar si es combina bé incorporació de segona línia
i passada a l’espai, perquè trenca tot fora de joc possible. Avui tant Alexis
com Pedro han fet un molt bon treball en la pressió, a l’hora d’obrir el camp i
s’han emportat tots dos premi. Els segueix mancant potser una mica de
desequilibri en banda en parat, però amb espais al darrera de la defensa s’estan
mostrant imparables fins al moment, dotze gols cadascú, impensable l’any
passat. I això que no està Neymar.
La defensa ha ratllat a un gran
nivell també, encara que ha patit 2-3 ocasions clares de gol que en una
eliminatòria podrien costar cares, però sembla que tant Piqué com Mascherano
han recuperat el to físic, que era el que preocupava, ja que la bona entesa no
l’havien perdut mai. Però aquest punt de velocitat per anticipar, com s’ha vist
avui, no la tenien.
Valdés ha fet dues parades
decisives, sobretot la del corner, que es troba a sobre, però que al cap i a la
fi l’ha parada. Bé amb els peus i ho ha aturat tot, el mínim que es pot demanar
al porter del Barça.
En general la cosa pinta bé al
camp, l’equip està bé i amb ganes. Espero que el Tata dimecres jugui amb un
onze plagat de suplents i que la lesió de Neymar li hagi servit com avís i que
no jugui Messi la tornada de copa. De fet amb el resultat de l’anada haurien de
jugar fins i tot 4 del filial. M’agradaria veure a Denis Suarez amb el primer
equip, a Sergi Samper i Adama, entre altres. El Tata faria bé en mirar el
calendari i veure que el pròxim partit és al Sanchez Pizjuan, un dels camps més
difícils de la lliga i la cosa no està com per anar arriscant massa en quant a
jugadors. Bona notícia per cert la tornada als camps de futbol d’Afellay. A
veure si dona minuts de descans als titulars durant el que queda de temporada,
es necessita a tothom.
Institucionalment la cosa pinta ben malament, alguns membres de la
oposició ja s’estan postulant i ja comencen a treure el cap. No m’agrada gens
la veritat, però tots sabem que la cadira del president del Barça és un caramel
molt apetitós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario