No us fallaré.

Les noves tecnologies permeten que tot quedi registrat, no és com abans que la gent podia dir alguna cosa i després negar-la o suposa que després et puguin retreure moltes coses de les que has dit i no ho recordes. S’ha d’anar amb molta cura amb el que dius.

És el que li va passar al president del Barça. Durant el discurs que va amollar després de guanyar les eleccions, el senyor Rosell va dir, no una, vàries vegades “No us fallaré”.

Doncs bé senyor Rosell, la vas cagar i de ple. Suposo que la millor expressió hagués estat “no us fallaré poc”, perquè el seu pas per la presidència ha estat un desastre, per molt que els mitjans llepaculs diguin el contrari.

Segur que em deixaré moltes coses, perquè la llista de cagades del president són interminables. Però es que em va posar de bastant mala hòstia que sortís ahir amb un recordatori del que per a ell van ser coses molt positives per al club, va treure el llistat d’èxits de l’equip estant ell al capdavant. El dia que dimitia per cagar-la en un fitxatge i posar la imatge del club en perill, fent-lo quedar pràcticament com a defraudador d’impostos, va posar el club, a un nivell molt pitjor que el que tant criticava durant la pre campanya electoral, posant a caldo a Beguiristain i a la junta anterior, amb el tema de Keirrison i Henrique pels seus fitxatges a Brasil mitjançant l’empresa tràfic. Ara resulta que va ell i li dona quaranta voltes en quant a foscor dels tractes i en quant al muntant total de la operació, en quant a les comissions pagades a vàries persones.

Però en quant a aquest tema tampoc vull parlar massa, ja que està pendent de jutjar-se i es tal l’embolic gràcies a la “enginyeria negociadora” de la brillant directiva, que fins que no surti una sentència en ferm i se sàpiga totes les barbaritats comeses, com per exemple pagar-li una burrada al pare del jugador, per a que faci d’scouting i de captació de nous talents a Brasil, quan resulta que està vivint a Barcelona amb el seu fill, que es fa molt difícil opinar realment de tot l’assumpte. El que està clar és que estan vacil·lant constantment i atribuint-li, com a positiva, la seva gestió amb el fitxatge, perquè es va fitxar al jugador avançant-se a altres clubs i pagant només 57 milions, quant això encara està per veure. Perquè si el fitxes per 95 milions no és el mateix que el fitxis per 57. Fitxar-lo per 57 milions pot resultar una molt bona gestió i un fitxatge que, veient per exemple que el ManU està a punt de pagar 45 milions per Mata, entra dintre del preu de mercat. En canvi fitxar-lo per 95 al final és una fitxatge dels que a l’època de Nuñez es deien “de la portera de casa seva”, agafar el talonari i ja està. Perquè amb això han jugat, li han donat la morterada al jugador i al seu pare i ho han descomptat del cost del fitxatge. Però al final és el mateix donar-li 57+40 al papi, que pagar 97 milions al club, és el típic que es veu en economia, la màgia de pintar una gestió com a molt bona quan pot ser molt dolenta, ho veiem cada any que es tanquen els comptes del club vaja.

Però bé anem a la part esportiva. Em fa molta gràcia que surti el president a vacil·lar de títols el dia que marxa, quan ha destrossat un projecte que ve de molts anys enrere i que realment ell ha fet ben poc en aquests èxits, el que ha fet ell és aconseguir que el millor entrenador de la història marxi fins als collons de la junta i de les seves gestions, ha aconseguit que el millor porter de la història marxi aquesta temporada, ha aconseguit quedar com una merda la institució després d’aprofitar-s’hi de la malaltia d’un jugador i després pegar-li la patada, en aquest cas no ha estat només un cop, ha estat dos cops, amb Abidal i amb Pete Mickael. Dos jugadors als que els va donar la paraula de que faria una cosa i després n’ha fet una altra.

Apart de reduir els pressupostos de cara a les seccions que cada cop tenen menys calers per a ser competitius, encara que malgrat les traves, aquests han fet tot el possible per a configurar molt bons equips gràcies a la bona gestió dels directius de les seccions. Unes seccions a les que ha anat quan sabia que hi havia possibilitats de fer-se la foto i que després en canvi s’ha portat com el cul, fins i tot ahir, que per a dir dos tonteries ell i el nou president, van haver de putejar a la secció de bàsquet i a tots els espectadors que volíem veure el partit d’eurolliga i que ens vàrem fotre durant pràcticament un quart, perquè al senyor li va rotar arribar hora i mitja tarda a la roda de premsa prevista.

Però el pitjor que ha fet, sota el meu punt de vista, per a les seccions i l’equip de futbol, ha estat la gestió de despatxos. El Barça des de que està ell a la presidència, ha perdut força institucional a marxes forçades, ha aconseguit que la federació no ens respecti en absolut, que la selecció se’n foti a la cara del Barça, que els arbitratges siguin els que siguin, que amb Mourinho plorant durant tot un any, se li robés la lliga fa dos anys que per cicle li corresponia al Barça, a base d’arbitratges lamentables i de xiular poquíssims penals a favor mentre que al que va guanyar li’n xiulaven a mansalva. Qualsevol cosa que el Barça ha necessitat, no ha tingut resposta positiva, ni a la lliga ni a Europa. Gràcies a totes les tonteries, com posar-se al capdavant dels clubs europeus, abanderant les queixes dels clubs, el poder amb la fifa, que ja hem vist la tangada de la pilota d’or d’aquest any, de vacil·lar en públic a Villar i un seguit de tonteries que no li  feien cap favor al club. Institucionalment molt poques bones gestions de cara a guanyar força, viatgets a sortir a la foto i poca cosa més.

Després està el tema Qatar i totes les mentides al soci en aquest aspecte, les manipulacions a l’assemblea, entregant la informació en un totxo de fulles que saben que els que van a l’assemblea, ja de per si prou manipulada, no llegeixen. Van posar a la típica lletra petita que podien canviar el patrocinador de forma miserable de cara a canviar d’una associació cultural de Qatar a una aerolínia del mateix país. Van vendre com una gran gestió el contracte de patrocini, com a pretext per a tacar la camiseta del club, perdent tota identitat i exclusivitat en aquest aspecte, quan es portava Unicef i no és que no es cobrés, sinó que a sobre es pagava per portar-se, guanyant-se la simpatia de moltes persones. Ara s’ha tacat amb Qatar Airways i s’ha posat a un raconet Unicef. Doncs bé, van mig convèncer a l’assemblea de socis amb el pretext d’un gran contracte, un dels millors del món per portar publicitat a la samarreta, quan després ha resultat que Qatar ha segrestat al club, que es fa publicitat a moltíssims més llocs que no són la samarreta i pels quals als altres clubs es paga apart. Al final com aquell que diu, veient tota la publicitat d’aquests, el contracte ha sortit tirat de preu, no m’estranya que ara diguin que Rosell tenia molt bons contactes i sintonia amb els de Qatar, si pràcticament els va donar el club per quatre euros.

També està el tema del camp i de la construcció del nou palau, una gestió de tot plegat que ve de la mà d’empreses amigues del president i que ja van deixar caure que si s’acceptava la proposta, que implícitament acceptaven que una empresa externa, a canvi de patrocini, posés el seu nom a diferents instal·lacions blaugrana. Un Qatar 2 vaja, acceptes que es posi el nom i nosaltres fem els nostres “xanxullos” amb Qatar o amb qui faci falta.

Després està el favor als boixos tapant-ho amb el tema de la grada jove, una altra mentida de la que ha format part i d’on van sortir fins i tot documents de col·laboració pre electorals quan aquests indesitjables per fi se’ls havia apartat del Camp Nou. O almenys no es podien agrupar en una grada, perquè controlar-ho tot és impossible.

Després estan tots els escàndols, com el tema de la federació brasilera, el famós “cas Teixeira”, com el tema del seu 5% amb l’empresa Viagogo, empresa que compra entrades als clubs i que després les torna a vendre als aficionats a preus inflats, empresa que ha venut entrades de les finals on ha participat el Barça, molt abans que sortissin a la venda per part del club als seus socis.

Això sense comptar amb la manipulació dels mitjans contra la majoria de persones que li han fet nosa, la guerra contra Pep un cop marxat, intentar treure tots els mèrits al de Santpedor, carregar sobre Laporta. Ha estat tot plegat una vergonya, veure com s’han abaixat els pantalons tots i cadascun dels mitjans relacionats amb el Barça.

Però el més vergonyós de tot va ser el tema de la moció de responsabilitat a l’assemblea i la persecució que ha tingut contra Laporta, un cop a la presidència, fent-se valer d’un soci per a llençar-li tota la merda a sobre. Però clar, ara la merda se li ha girat en contra i el mateix sistema de soci utilitzat la fet abandonar el càrrec.

Un càrrec que abandona de males maneres, a la francesa, sense donar cap explicació als socis i que deixa en mans de Bartomeu. Un Bartomeu que també ha participat en l’afer Neymar. Molt desencertada la decisió perquè d’aquí quatre dies la merda li esquitxarà a Bartomeu, llavors que es farà, canviar novament el president aferrats al mandat?? Que serà això, el joc de la cadireta?? Tot per a poder fer el referèndum del Camp Nou i tirar endavant el projecte que ells volen, quan el més lògic, seria realitzar unes eleccions a final de temporada i que la nova junta decideixi, amb sis anys per davant, el que ha de fer amb el Camp Nou, no una directiva que acabarà el seu mandat molt abans de les obres. Però clar, així ja es deixen als seus amiguets amb els contractes firmats i les butxaques plenes.