Avís per a la copa.

El Barça ahir va tenir un partit molt complicat a casa, davant d’un dels equips més en forma de la lliga. Encara que si mirem els números, el Sevilla fora de casa no guanya, a casa està intractable. És un molt bon avís de cara a la final de copa del rei, perquè pel fet d’arribar a la final, molts ja sumen dos títols i falta la xampions per al triplet, però ahir l’equip andalús va demostrar que a un partit i en camp neutral pot posar molt difícils les coses a l’equip blaugrana. Està clar que el Barça va fer rotacions, que gran part del mig camp era nou i jugava Mathieu, però el Sevilla va plantar cara i va fer un partit molt meritori al Camp Nou, probablement el que ha jugat millor fins ara.

El Barça va sortir una mica desendollat, a veure-les venir i es va endur un bon ensurt, el Sevilla va sortir a jugar a un terme mig del que estem acostumats a veure als equips que juguen contra els culers, ja que ni va sortir a pressionar molt a dalt amb la línia defensiva molt alta, ni va sortir a tancar-se descaradament, va posar l’equip a una zona intermèdia i només saltava a la pressió quan el Barça s’acostava a segons quines zones amb la pilota, que l’equip andalús podia considerar perilloses, tapant les bandes amb moltes ajudes dels atacants i tapant els passadissos interiors. Si li sumem que té jugadors de qualitat, que no es posen nerviosos amb la pilota als peus i jugadors de banda ràpids, doncs podem entendre el perquè cada cop que recuperaven una pilota generaven perill. Ja va haver-hi un avís previ que per una mala passada no acaba amb jugada de perill, una altra que refusa Alba quan Gameiro ja estava a punt per la rematada i un xut de Vitolo molt centrat sense problemes per a Bravo. Al final, una bona triangulació al mig camp, va treure de la jugada a Aleix i Piqué i va deixar tot sol a Tremoulinas, que va fer una bona centrada que culmina molt bé el jugador canari. Les sospites veient el partit s’acabaven de confirmar, el Barça estava bastant espès amb la circulació, molt poc imaginatiu i els de dalt bastant estàtics, ben controlats pel joc col·lectiu del Sevilla. La combinació d’Arda i Sergi Roberto no va acabar de funcionar, degut a la falta d’adaptació del turc al seu rol i que no havien jugat mai junts tots dos. Arda segueix sense interpretar bé el seu rol a can Barça, segueix incrustant-se a la línia de davanters i no ajuda massa a la creació, ho fa puntualment quan la jugada arriba a banda a peus de Neymar, que va cap enrere per a trobar un company, que llavors torna cap enrere i li ofereix una línia de passada, també és just reconèixer que fa un molt bon treball de pressió i de recuperació, li falta treure’s el xip atlètic, que quan es perd una pilota es fa falta sigui com sigui per a tallar el joc, però tampoc ara li exigirem que tingui estil Barça del primer dia. Simplement és una de les explicacions al poc joc de combinació dels interiors, més recuperadors i de treball que no pas de creació, Busquets va agafar aquest rol i aprofitant que el Sevilla al marcar si que ja es va tancar clarament, va jugar més avançat i llavors també van activar-se Neymar i Messi, venint a rebre a posicions entre línies per a generar joc. El Barça llavors ja va dominar clarament i sense generar ocasions claríssimes de perill, poc a poc anava ja trobant forats, fins a la jugada del primer gol, amb una passada molt bona del brasiler de tacó i una maniobra fantàstica i molt característica de Suárez, que força una falta perillosa a favor. Jo he de confessar que quan van col·locar la pilota, veient que era millor per a un dretà, que la xutaria Neymar, tenia molt millor angle i la opció de xutar als dos costats. Però clar, quan tens al millor de la història, et trobes grates sorpreses com la d’ahir, que clava un golàs on el porter no pot fer absolutament res, la pilota va anar com un obús a la porteria i la va fer imparable a la potència que anava. Quan parlem de Messi que és el millor, les comparacions amb altres que es proclamen millors del món a ells mateixos i tal, són molt odioses la veritat. La diferència de Messi amb molts d’aquests, és que cada any és millor que l’anterior, cada any s’esforça en millorar facetes del seu joc per a fer-lo més gran, primer era el millor però molt individualista, després va passar a ser el millor individualista, millorant la seva capacitat d’assistir, convertint-se en el millor individualment i a nivell d’assistent, cada cop passades més precises i més decisives. Ara fa un parell d’anys que s’ha encaparrat (amb el sentit positiu, d’intentar millorar) amb ser el millor xutador de faltes i poc a poc ha anat millorant i millorant i és molt estranya una falta que no xuti entre els tres pals o molt a prop. Els seus registres cada cop són millors i el més sorprenent és que inclús des de posicions llunyanes és un perill. Jo hi ha cops que quan va a xutar penso que ho fa de massa lluny i que és perdre una oportunitat de pilota aturada. Però és que després el que fa és callar-me la boca i marcar gols espectaculars. El gol d’ahir va ser molt important perquè l’equip estava començant a posar-se nerviós i va tenir un efecte balsàmic que va fer que el Sevilla perdés la concentració uns minuts i el Barça va olorar sang i va fer els millors minuts de la primera part, on va estar a punt ja de remuntar el marcador.

A la segona van marcar molt aviat amb una jugada espectacular després de corner, amb una passada a l’espai de Suárez a Messi, que se les va arreglar per a generar-se un espai dintre de l’àrea i tornar-li a Suárez, que va continuar molt bé la jugada i va tenir-li molta fe a Messi, cosa que els del Sevilla no i quan van voler reaccionar Suárez ja encarava per a fer la passada de la mort a Piqué, el defensa amb ànima de davanter, que als corners té una gana de marcar brutal. A partir de llavors el Sevilla va cremar les naus i va fer una passada endavant, que va coincidir amb la baixada física dels jugadors culers i es va generar un partit molt perillós, amb un Sevilla molt atrevit i que generava molt perill, Emery va fer un parell de canvis ofensius i la cosa es va igualar molt. Hi ha que poden dir que el tema físic no és excusa perquè el Sevilla va jugar UEFA un dia després que el Barça, però és que els andalusos van anar amb la eliminatòria resolta i només va repetir alineació un jugador dels onze que van jugar. El partit es va convertir en un joc sense control per les dues parts, on es succeïen jugades de gol a les dos àrees amb facilitat, però on no estaven encertats cap dels dos equips, els porters van contribuir a que el marcador no es mogués més. Lucho ho va veure i va treure a Iniesta i Rakitic per a millorar el control del mig camp, però ja era massa tard, ja hi havia massa cansament i el cap no responia al que demanava el partit, que era controlar la pilota amb possessions llargues i acabar de destrossar físicament al Sevilla. Al final un altre partit que amb les estadístiques a la mà el Barça va ser molt superior, però que a la retina et deixa un partit massa igualat i competit i amb la sensació que si el Sevilla hagués empatat, poc s’hagués pogut dir també. El darrer mes del Barça els partits es poden resumir així, que si l’equip culer hagués resolt cara a porta, hagués estat un partit fàcil, però com no s’ha resolt han estat partits amb resultat incert i ocasions també per al rival.

En l’apartat individual, abans de destacar a Messi, jo vull destacar a Busquets, que ahir va donar un altre recital de millor mig centre defensiu del món, és un jugador que se li ha quedat petit el tapar els forats i fer cobertures i recuperar pilotes, probablement jugaria d’interior a un 80% dels equips d’Europa, en lloc de mig centre, ahir fins i tot es va atrevir a xutar a porta i tot, llegeix el futbol millor que ningú i sempre està al lloc adequat, no se que collons espera el president a complir la promesa d’apujar-li el sou, perquè si un jugador mereix per la seva evolució passar a ser dels millors pagats del Barça és ell, un jugador que a més no ha demanat mai res, malgrat ser el millor del món a la seva posició, ahir va tornar a fer un partir per a gravar-lo i posar-li als nois que aprenen a jugar ara al futbol.

Després destacar als tres de davant, amb Messi primer que tots, la veritat és que la presència dels altres dos companys, li ha tret molta responsabilitat a l’hora de decidir els partits, però continua havent partits que si no fos per ell potser no s’haguessin guanyat. Sembla que estigui més apagat pensant més en l’assistència i la creació que no pas amb el gol, però cada partit té detalls de geni que el fan estar a anys llum de la resta. Ahir mateix semblava que no estava els primers 20 minuts de partit, però va ser encaixar el gol i activar-se el “mode jugador vital” i va començar a moure’s per on demanava el partit en tot moment, el vàrem veure a la dreta, a l’esquerra, pel mig i més endarrerit, sempre on demanava la jugada que estigués, generant una jugada de gol on no n’hi havia. Això és molt més important que l’animalada de falta que saca per a empatar el partit, el millor de Messi ja no és la capacitat per fer gols, és tot el que aporta fins que s’arriba al gol.

Els altres dos davanters van aportar el que acostumen, el brasiler desequilibri allà on estava en cada moment de partit, si tocava per la banda a trencar per allà, si era una contra amb conducció, és un jugador molt decisiu avui en dia a can Barça. Després l’uruguaià, que és tot cor i pressió, ganes de pilota i que ho combina amb moviments molt intel·ligents sempre destinats a millorar la jugada. La jugada del segon gol per exemple, que està a una posició d’interior-extrem per a fer l’assistència, continua i veu la jugada abans que els altres i generositat per assistir a Piqué, quan podia xutar, jugant-se com s’està jugant la bota d’or. El millor que aporten els dos acompanyants de Messi és la por i la indecisió a les defenses, és la diferència respecte al Barça post Pep, que els equips es centraven en defensar a Messi i la resta no reaccionava. Avui no ho poden fer això, gràcies a la qualitat que tenen els altres dos.

A nivell defensiu ahir el  que va donar més la talla va ser Alba, que va estar molt bé tant en atac com en defensa, tapant per velocitat moltes de les deficiències de Mathieu. Un cop més, la presència del francès fa que el central que està al costat seu no faci el seu millor partit, per tenir que estar més pendent del normal de la errada, va fer que les seves cobertures a Aleix, que va fer el pitjor partit des que està al Barça, sobretot defensivament, fossin menys efectives del que acostuma. Entenc que no poden jugar sempre Masche i Piqué, però això ha de servir per a que l’any que ve es vagi si o si a per un central de qualitat contrastada.

Barça B.

Durant el que portem d’any, estem podent comprovar que hi ha dos Barça, el que surt a per totes als partits grans i el que surt a veure com va la cosa i a improvisar segons va el partit.

Malauradament estem veient massa la versió B de l’equip i estem veient partits més soferts del que voldríem tots els culers, partits on l’equip camina pel filferro de la ensopegada i el perill de perdre avantatge a la classificació i armar moralment als dos perseguidors. Normalment per a guanyar a una majoria de rivals a la lliga pot ser suficient, el risc és que la baixada física i de tensió aparegui en partits on et jugues els títols. El partit d’ahir és “tolerable” perquè venim d’un mes carregadíssim de partits, on a sobre, una setmana que hi havia per a descansar, estava el partit ajornat pel mundialet, és comprensible que no sempre s’estigui al màxim nivell, el problema és que ja venen massa partits on no s’està ni tan sols a un nivell acceptable. Quan es fan aquest tipus de partits, llavors surten els “periodistes” i els jugadors amb els tòpics que així es guanyen lligues, que si es sofreix després té més bon regust la victòria i coses per l’estil per a tapar la realitat. Entenc que quan es diu això, és perquè fa referència al treball col·lectiu de l’equip, perquè el dia que no estàs encertat i no fas un gran partit, que l’equip està ben treballat defensivament i que controles el partit sense patiments, pel treball tàctic de l’equip. Però és que això es pot aplicar quan fas un partit desencertat en atac però després tens un molt bon entramat defensiu i de pressió que fa que el teu rival no et generi ocasions ni et domini amb excés.

Ahir va haver-hi una combinació de factors, el Barça va jugar prou malament i Las Palmas va fer un partit molt correcte. L’equip canari, des que l’entrena Quique Setién, és un equip que juga molt bé a futbol. Ja abans amb Paco Herrera jugaven un futbol atractiu, però eren massa febles defensivament. El nou entrenador li ha donat una mica d’equilibri i encaixen menys gols i són més competitius, més del que diu la classificació. El Barça ahir va sortir decidit a trencar el partit aviat, va aprofitar que l’equip local encara s’estava assentant al partit per a trobar un desequilibri per banda que va acabar amb el primer gol. No se si per aquest gol matiner o què, el partit va derivar en una situació d’igualtat total en quant a joc. Las Palmas pressionava molt bé la sortida de pilota i després feia una bona transició defensiva per a defensar tots al seu camp i tapar els passadissos interiors. L’equip blaugrana no tenia problemes defensius però tampoc podia generar ocasions si no era a partir d’una recuperació a camp contrari agafant descol·locats als canaris. El problema principal que va tenir el Barça és que l’equip canari té un molt bon domini de la possessió, la juguen amb molta calma i criteri i en moltes fases de la primera part li va discutir aquesta al Barça, això va fer que fos un partit menys controlat del que acostuma a ser. Fruit d’una bona combinació, va arribar el gol canari, que va deixar retratats a tres defenses del Barça, primer a Alba que està metre i mig més enrere que la línia defensiva, després a Mascherano que reacciona tard i deixa totalment sol a la frontal a Viera que fa una molt bona assistència a Willian José, el tercer i el que queda més retratat és Alves, el motiu és que un professional no pot deixar una jugada per acabada perquè pensi que és fora de joc, és una errada lamentable, ha de seguir la jugada i si després xiulen fora de joc millor, molt malament.

El principal problema per a crear joc va ser que Las Palmas va fer un molt bon treball de pressió als que acostumen a portar el ritme de creació i va deixar organitzar als dos centrals, que Masche ja sol tenir problemes imagina el pedregades Mathieu, va ser un repertori de tots dos de passades en llarg que acabaven a peus canaris o pedrades als companys del mig camp que necessitaven més temps del normal per a controlar. És una vergonya que el Barça tingui un central que és incapaç de donar una pilota amb condicions al company del costat. A l’incapacitat dels centrals, més un que l’altre, se li va sumar que Messi es va agafar un partit de vacances al camp i no va ajudar com acostuma a la creació, a més Arda va fer probablement el seu pitjor partit des que juga, penso que quan juguen Iniesta i ell als interiors, haurien de jugar canviats, perquè Iniesta té més interioritzat el joc de combinació per a crear que el turc. No se li pot exigir que ho agafi en dos dies i més quan cada partit juga en una posició diferent al camp, però el turc ha de començar a aprendre que el rol que tenia a l’Atlètic no el tindrà aquí, allà jugava de “deu”, era el canalitzador de joc des de la mitjapunta i amb molts d’espais perquè jugaven a la contra. A can Barça està passant bastant de la organització i té tendència a incrustar-se a la línia davantera i la creació li falta una pota del trípode, si tampoc baixa Messi i Alves es centra més defensivament, la part dreta té un problema de sortida de pilota del darrera i facilita la defensa del rival que ha de bascular cap a la banda esquerra.

La segona part amb la sortida de Rakitic no va millorar tampoc amb excés la combinació per a sortir jugant, ja que l’equip ja estava amb la “pájara” i no tiraven desmarcades ni associacions en curt, probablement ha estat el pitjor partit de la temporada tant de Neymar com de Messi, tots dos apagadíssims i sense participar del joc, a més a Messi se’l va veure fins i tot malament físicament, caminant més del normal i faltat de velocitat punta quan intentava desbordar. Las Palmas va aprofitar per a llençar-se a l’atac de forma descarada i va generar bastant perill, a base d’acumular atacants i de xuts llunyans va tancar al Barça i encara que no van ser tantes ocasions reals de gol, era la sensació de perill que mostrava ja que arribava a tres quarts de camp amb molta facilitat i tenien bones intencions i visió de la jugada, el que passa és que no tenen la qualitat individual per a definir que té el Barça clar, això és el que ha salvat al club blaugrana tant ahir, com el dia del Màlaga, davant l’Athletic a casa, etc. Perquè les ocasions li han generat, una altra cosa és que després no tinguessin la qualitat per a definir-les.

Llavors la solució de Lucho va ser posar a Vermaelen de central i avançar a Mascherano. Si m’haguessin dit fa uns anys, amb centrals de qualitat contrastada, que el Barça jugaria amb una parella de centrals Vermaelen-Mathieu, l’hagués pres per boig, és una demostració més de la gestió lamentable d’aquesta junta. Per sort Las Palmas va pressionar ofensivament però sense massa encert, perquè amb poc hi va haver prou per a treure els colors a tots dos.

En l’apartat individual es pot destacar a poca gent, la majoria van estar per sota del seu nivell. Podríem destacar a Suárez, que va fer un gol que sembla fàcil però no ho és, ja que va haver de fintar i colar-la per l’únic forat que quedava, degut a la gran estirada del porter i fa la jugada fantàstica del segon gol, però fins i tot ell que potser va ser el millor va fallar dos gols cantats que haguessin fet del partit un tràmit.

Destacable també el partit de Sergi Roberto, que va fer un partit més que acceptable substituint a Busquets, no va fer errades i va tapar amb bastant encert la majoria de contres canàries. No va fer un partit brillant a l’hora d’organitzar el joc o de jugades de gol, però va complir i va ser el més regular. Perquè al ja mal partit comentat d’Arda, podem parlar també de l’irregular partit d’Iniesta. Si mirem fredament els números, podem dir que va participar decisivament del primer gol, que va deixar sol a Messi davant el porter amb una altra passada de mèrit, va fer un molt bon xut que gairebé acaba amb gol i va perdre poques pilotes. Però a l’hora de controlar el partit, ajudar a la sortida de pilota i el desequilibri individual, que acostuma a tenir, no vàrem veure res de tot això, un partit bastant apagat la veritat.

En defensa es va salvar Mascherano, malgrat l’errada al gol, ja que va ser el que va posar un mínim de criteri i va solucionar moltes errades dels companys defensius, a l’argentí sempre se’l veu molt incòmode quan juga amb Mathieu o Vermaelen, com si estigués més auto exigit i més pendent de l’errada del company que de fer la seva feina, també li passa a Piqué. Això és un problema de confiança amb el que tens al costat, que no s’hauria de produir en un equip com el Barça. S’hauria de tenir quatre centrals de garanties i poder-los barrejar a tots, no tenir-ne dos que quan juguen junts ho fan a un rendiment molt alt i que després en canvi per separat semblen jugadors totalment diferents. Entenc que Lucho hagi de fer rotacions, no poden jugar sempre ells dos, però això de cara a l’any vinent s’ha de solucionar abans que res, si no es confia amb Bartra, se l’ha de vendre i portar tres centrals competitius, regalar als dos paquets i tenir una defensa de garanties sempre.

També comentar el partit d’Alves, que surt retratat a la jugada del gol rival, però que penso que va millorar bastant el rendiment respecte els darrers dos partits, no va estar brillant però si que va complir bastant defensivament i li fa la passada a Suárez al segon gol, va fer un partit acceptable en general.

Alba potser va fer el pitjor partit de la temporada, pot semblar contradictori si algú va veure els primers minuts de partit, si haguessin vist la jugada del gol o una recuperació molt bona en una contra de l’equip canari. Però la resta del partit va ser molt dolenta, no va pujar com acostuma a l’atac, en defensa va estar molt vulnerable i sobretot a l’hora de combinar, que va fer 2-3 regals que haguessin pogut costar molt cars.

Al final si un veu el partit en general, la sensació és que Las Palmas va jugar un molt bon partit i va tenir mala sort cara a porta, però també és cert que les millors ocasions van ser per al Barça i el millor jugador canari va ser el porter, que va treure tres gols cantats. Però clar, si mirem el com va jugar el Barça no podem estar molt orgullosos del partit que es va fer. Però bé, partit passat i distància mantinguda, ja està fet i a pensar amb la xampions.

Avui en lloc de la part institucional, per acabar volia comentar una mica la desfeta a la copa del rei de la secció de bàsquet. Jo ja fa temps que vinc avisant que amb aquest entrenador no podem aspirar a res, sembla que a base de mals resultats la gent comença a obrir els ulls. He llegit una estadística que es porten perduts 17 dels darrers 19 títols disputats per la secció. El problema ja no és ni tan sols el tema dels títols, el problema és molt evident de joc i de mala gestió de l’equip. Un equip amb jugadors com Abrines, Doellman, Tomic, Satoransky, Ribas, Navarro, Vezenkov, Samuels, etc. Jugadors netament ofensius, no podem aspirar a fer partits de 70 punts, partits sense cap tipus de ritme, sense jugades, amb els jugadors incòmodes. Els defensors de Pascual diuen que té més de cent jugades preparades, però la trista realitat és que les jugades es limiten a botar 10 segons i improvisar per part de Navarro o Arroyo. No pot ser que es demani un temps mort i que l’entrenador, en lloc de marcar jugades, l’únic que li preocupi és que s’esgoti la possessió i només es pugui fer un llançament. No pot ser que un jugador surti al quintet titular i que jugui cinc minuts i no jugui fins al tercer quart com a mínim, no es pot ser tan quadriculat de repartir minuts, hi ha dies que un jugador està millor que un altre, no pot ser que faci 7-8 punts consecutius i que se l’assegui perquè ja ha jugat els minuts que tenia preestablerts. S’ha de diferenciar entre partits importants i partits de costellada. S’ha de pensar amb el futur i donar pas als joves i que els veterans donin relleus de qualitat, no podem seguir pivotant tot el joc en Navarro o Arroyo. S’ha passat de donar-li la primera pilota dintre a Tomic i que ell mogui la pilota amb criteri, a donar-la a un jugador que gairebé es passi tota la possessió sense moure’s botant la pilota. Després diuen que es que Tomic ha baixat el rendiment, si juga cinc minuts, alguns cops ni toca la pilota i no juga fins al tercer quart. Quina confiança vols que tingui? Quin nivell d’encert vols que tingui? La secció ja fa temps que és un desgavell continu i estan en una situació límit que o es canvia l’entrenador, o anem encaminats a una nova temporada en blanc, probablement fins i tot sense passar la fase d’eurolliga.

Història viva.

Ahir el barcelonisme va tornar a viure una jornada històrica i ja no se quantes en van des que el Deu del futbol va decidir que volia venir al Barça. Hi ha clubs que fa anys que viuen de la història del que van ser, que parlen de les copes en blanc i negre i guanyades com les van guanyar. Els culers tenim la sort que estem podent viure en directe al millor jugador de tots els temps i que li haurem d’estar agraïts fins que es retiri d’haver escollit el Barça amb tot el reguitzell d’ofertes que va tenir en el seu moment, hem d’agrair la fidelitat al club i que ens hagi fet gaudir dels millors anys de la història blaugrana. Ja podem guardar a la nostra retina tot el que estem veient, perquè un jugador com ell es veu cada molts anys. Ahir, com aquell que no vol la cosa, va rebentar al Celta ell tot sol pràcticament, va fer coses en un partit, que altres jugadors no faran en tota la seva carrera. És una meravella veure’l quan està en aquest estat. En dies com aquests, també es bo recordar, per a fer-nos una idea del que és l’aficionat del Barça, que el van xiular ridículament, el dia que el Barça va perdre la lliga a casa la darrera jornada davant l’Atlètic. La majoria que ahir els queia la baba i parlaven d’orgasme futbolístic i de jornada històrica. Per això dic que ja no ho veurem mai més i que seria bo començar a valorar el que ha donat aquest jugador al Barça, per a un futur, esperem que llunyà, on potser no es guanyarà tot el que s’està guanyant ara.

Es parla de moltes coses, moltes comparacions amb altres cracks històrics, però no crec que hi hagi hagut un jugador tan regular durant la seva carrera, que hagi fet gols tan inversemblants i que tingui tants registres al seu joc, perquè aquest crack ha anat evolucionant any rere any fins arribar al que està fent ara, ja no són els gols que fa, és la seva superioritat insultant per a fer el que vol damunt un terreny de joc, marxa de qui vol i quan vol, dona passades de gol brutals a cada partit com el millor assistent, fa gols brutals, inventa, és decisiu a cada partit. És un jugador únic que per sort tenim al nostre equip.

Però que els focs d’artifici finals no ens impedeixin deixar de banda la resta del que va passar al partit, perquè veient el marcador sembla que tot va ser meravellós i tampoc va ser així, també hi ha punts negres que cal destacar, que el Celta va venir amb moltíssimes baixes i fins al 3-1 va posar serioses dificultats a l’equip. La primera part va ser excessivament igualada, l’equip gallec va plantejar un partit de tu a tu, amb un estil molt característic de l’escola de Bielsa, amb marcatges a l’home per tot el camp i pressió molt forta al jugador que tenia la pilota, cosa que va posar en moltes dificultats al Barça, robaven amb perill i van tenir ocasions clares de gol, l’empat al descans va ser bastant just. La segona part el Barça va sortir més endollat, va controlar més el ritme de la pilota, la possessió i va dificultar molt més el joc del Celta, que perdia pilotes amb més facilitat i li costava més sortir del darrera, fins que va arribar el gol de Suárez després d’una passada brutal de Messi. A partir de llavors el Barça va tenir uns minuts de relaxació que van poder costar molt cars. En partits com el d’ahir tampoc es que siguin decisius, ja que tal i com estaven jugant, hi havia probabilitats de tornar a empatar, però són coses que no poden passar en una eliminatòria de xampions, perquè tot costa molt més i un gol a casa pot ser decisiu per a posar les coses molt difícils. Però bé, va durar fins que al geni del futbol li va pegar per decidir el partit, ja ho havia fet amb un golàs de falta i una assistència genial, ho va arrodonir amb una jugada brutal per a provocar el penal, Johny encara l’està buscant ara pobre. A partir de llavors va passar el que tots vàrem veure i el que ha pegat la volta al món, la repetició d’un gol genial que va fer Johan Cruyff amb l’Ajax l’any 1982, fa 34 anys i fa encara més anys va inventar-lo un belga, Rick Coppens l’any 1958. Un penal que tots ens vàrem quedar sense paraules en veure-ho, jo almenys si, va haver un moment de pensar “que collons ha fet el puto crack!!”. Bé tots no, els de la caverna ja els sortia bromera per la boca i ja pensaven que dir per a intentar treure mèrit i faltar al respecte, un cop més, al millor jugador de la història, segrestat per la tirania de la vedette madridista, que imposa que tots diguin que ell és millor, segrestats per la tirania madridista, que tenen una bena blanca als ulls i no són capaços de gaudir dels moments històrics que estan veient. El que es va veure ahir i avui als mitjans cavernaris, que si els del Barça faltaven al respecte, que si no tenien valors, que si el va fer perquè anaven 3-1, que amb 0-0 no ho hagués fet, un ridícul espantós, que val per a vendre i tenir audiència madridista, que és l’únic que els interessa, però que deixen molt a desitjar com a periodistes. Com tenen collons de parlar de valors del Barça i falta de respecte, quan el seu estimat Madrid, roben a casa al Rayo, que es queden amb 9 jugadors a la primera part injustament i el que fan és anar a fer gols com a bojos per a maquillar estadístiques individuals. Com poden ni posar-se a la boca els valors d’un club com el Barça? Patètic.

Però tornem al partit. A partir del quart gol va ser un festival de gestos tècnics, de jugades de mèrit i de gols bonics, però el partit ja s’havia mort amb el 3-1, fruit d’una altra jugada bestial de Messi, que parteix d’una banda i va driblant jugadors, fins arribar a la zona de mitjapuntes per assistir a Neymar, que fa un gest tècnic brutal i per poc no marca, per a que arribi Suárez per a posar-la dintre. Van arribar dos gols més per inèrcia, dos bones passades de Suárez per arrodonir el seu partidàs.

Tot l’equip, excepte Alves, va estar a un gran nivell, evidentment destacaríem als tres de dalt, que és una sort tenir-los, es complementen a la perfecció, tots tres aporten coses diferents i tenen pel darrere una mitja que els posa les coses molt fàcils a base de treball i bones passades. Es que si mirem els gols el primer el marca Messi de falta espectacular, el segon combinació fantàstica i definició brutal de Suárez, el tercer jugada espectacular de Messi i assistència a Neymar que fa una jugada de crack per asseure el porter i que només li falla la rematada final, el quart flipant, el cinquè assistència espectacular de Suárez i vaselina de Rakitic i el sisè assistència espectacular de 40 metres de Suárez i vaselina de Neymar. Tots participen, tots tenen incidència als gols i el que més volia destacar de Messi, que el diferencia de la resta, pot marcar el seu gol 300 i prefereix fer la jugada del penal i donar-li el gol pastat a un company, això és impensable, igual que moltes jugades de Neymar o Suárez que prefereixen assistir per a que marqui un company. És un goig veure aquest tipus de jugadors.

A la màgia dels de dalt també s’ha de sumar que tant Busquets com sobretot Iniesta, van ser els de les grans ocasions i els va ajudar també un Sergi Roberto que aporta coses diferents, com l’arribada per sorpresa a l’àrea que desestabilitza les defenses perquè arriba per sorpresa, ja no importa si té ocasió o marca o no, el que importa és el que genera per a la resta.

El punt negatiu va ser el partit d’Alves, que va estar molt desencertat i ja en porta un parell a aquest nivell, no són bones notícies per a ell quan Aleix Vidal està al rendiment que ha demostrat, però el seu cabreig quan va ser substituït, que ell mateix sap que no ho ha fet bé, és una molt bona notícia perquè es nota que estan tots compromesos amb el grup. És molt bo per a l’equip aquest punt d’autoexigència que fa les coses molt més fàcils a l’entrenador.

Per últim una reflexió respecte la gestió de la directiva. El Barça és l’equip a batre, un equip temut per tots els rivals, amb gols que donen la volta al món, jugades inversemblants, a la boca de tots, guanyant-ho tot. Però després resulta que veus que el Bayern signa un contracte bestial amb Adidas, que el ManU signa un contracte estratosfèric amb Chevrolet, que el Madrid està a punt de signar un contracte pioner amb Adidas i nosaltres que esportivament estem al capdavant de tots, amb la millor davantera del món, veiem que les ofertes que arriben de patrocini són irrisòries comparades amb la resta i que sembla que no hi hagi vida més enllà de Qatar, hem de veure com no podem fitxar a un jugador com Nolito per falta de diners. És més que evident la incapacitat que té aquesta directiva per a gestionar el club.

Així no.

Pel que es va veure ahir a València, el partit de copa va ser un miratge, perquè el Barça va tornar a ser el mal Barça que porta sent-ho des que va començar l’any pràcticament. Veníem de tres partits molt dolents, on el Barça va ser dominat en moltes fases del partit i ens pensàvem després del partit amb l’equip ché que tot s’havia acabat, però pel que sembla el mal estat de l’equip valencià va ajudar bastant també. Dona la sensació, que aquest equip té partits marcats al calendari i que quan els juga veiem un Barça, però que després es deixa anar amb massa facilitat, fins al punt de perillar i molt el resultat final. Hagués entès que el Barça, després de marcar el primer gol, hagués anat a sac a pel segon i que després hagués passat el que va passar ahir al camp del Llevant, però jugar amb aquest risc de punxada amb el marcador tan ajustat, no em sembla gens bé, sobretot perquè la tornada de copa està ja resolta i els cracks poden descansar tota la setmana de jugar partits.

El Barça va sortir molt bé al camp, a marcar el gol tan aviat com es pogués i ho va aconseguir, amb una jugada brillant, que el linier es va encarregar de carregar-se, per una posició reglamentària que només va veure ell com a fora de joc. Però l’equip no ho va notar, va seguir matxacant i anant a pel gol, amb sobre utilització de la banda esquerra on Neymar i Alba estaven portant tot el perill ofensiu, així va arribar el gol a pròpia de David Navarro que posava justícia al marcador. Però a partir del gol, no se si perquè ho van veure massa fàcil i es van desconnectar, no se si per molts mèrits del rival, però el Llevant es va menjar al Barça, que va desaparèixer del camp. El que he dit anteriorment, dels partits senyalats, ho dic pel comportament de Neymar i Messi durant el partit, no ofensivament, perquè quan tenien la pilota no es notava, però a l’hora de treballar sense pilota van fer un partit horrorós. Podríem trobar moltes jugades, el darrer partit contra l’Atlètic, on Messi i Neymar van baixar a defensar o que van anar a la pressió post pèrdua de pilota, però ahir, excepte una jugada de contra del rival amb un córner a favor, que el brasiler va baixar a tapar una jugada fins a la seva pròpia àrea, el treball defensiu i col·lectiu de l’equip va brillar per la seva absència. Puc entendre que un partit on el tens pràcticament resolt (guanyes de dos gols), puguis pensar amb el que ve el futur proper, que aquest mes ha estat molt carregat de partits i la ment pugui desconnectar una mica, però no amb el marcador de 0-1 i amb un rival que estava fent molt bé les coses i que li mancava la qualitat als metres finals. Els “analistes” blaugrana de la caverna culer, han trobat ben aviat la solució, van mirar la alineació, van veure que no estava Busquets i ja van lligar caps, tots tranquils, que és que no estava Busquets. Un anàlisi, tant desencertat com injust, perquè s’assenyala indirectament a Sergi Roberto quan el noi va fer un partit més que complert, quan els problemes que se li van crear ahir al Barça no van ser per faltar Busquets, quan Busquets va jugar a Màlaga, amb l’Athletic o a casa amb els matalassers. El problema d’ahir va ser col·lectiu, no d’un jugador determinat o l’altre. Ahir cap jugador del Barça va estar a l’alçada del que demanava el partit i van dormir tots pel camp, quan això passa la defensa es converteix en un colador, si no es pressiona al que té la pilota, són jugadors de primera divisió, et poden posar una pilota a l’esquena de la defensa, com va passar ahir amb les dos ocasions claríssimes de Lerma i de Morales, que es van plantar totalment sols davant del porter. Ahir, per molt que hagués estat Busquets, les ocasions haguessin estat les mateixes, perquè el problema era col·lectiu. Molts han assenyalat Alves, ja parlen que Aleix Vidal li ha de treure el lloc, quan l’única errada que va cometre va ser ésser més lent en carrera que el seu rival al camp, si li llencen una pilota a l’espai i és una qüestió de fer un esprint, tens la velocitat que tens i el rival parteix amb l’avantatge que ell ja està en carrera quan el defensa ha de reaccionar i es guanyen aquestes dècimes de segon vitals per a guanyar la posició. Es va arribar al descans amb el bagatge d’uns molt bons quinze minuts, amb un gol, un mal anul·lat i un error inexplicable de Suárez per a sentenciar el partit, però també amb 30 minuts posteriors molt dolents.

La segona part no van sortir molt millor que com va acabar la primera, però almenys van sortir amb el mono de feina i es va defensar bastant millor, amb una millora evident dels dos centrals i de tot el mig camp blaugrana, es va controlar una mica més el partit en el sentit que el Llevant arribava a tres quarts de camp molt fàcilment, però almenys ja li costava molt més generar perill i eren arribades sense ocasió final excepte un parell de jugades aïllades, la sortida de Busquets també es va notar a l’hora d’ordenar a l’equip però ja era un altre tipus de partit, on hi podia influir més, a la primera part hagués passat el mateix amb ell al camp.

Llavors ja es va passar a un partit on el Llevant intentava generar perill i cada cop posava més homes a dalt, tenia que marcar un gol clar i el Barça llavors ja va tenir tots els espais del món per a poder fer contracops ràpids i perillosos, però no s’acabava de combinar una bona passada i una desmarcada i es perdien les ocasions. Fins al darrer minut de partit que la MSN va poder fer una bona contra i va sentenciar Suárez, però ja no calia tampoc, era el darrer minut de partit, només per a fer un gol més i lluitar pel pitxitxi, poca cosa més, maquillar un resultat que no va reflectir el que va passar al camp ni molt menys.

A l’hora de parlar individualment, avui es fa molt complicat, destacar a jugadors pel partit que van jugar, ja que van fer quinze minuts molt bons, on podríem destacar a Alba i Neymar, que es van associar molt bé amb Iniesta aquests minuts, decisius per a trencar el partit, però a partir del gol tots tres es van perdre dintre de l’apatia general de l’equip, Alba estava molt avançat i va deixar el seu costat lliure per a Lerma i es va perdre amb guerres personals amb Deiverson, la segona part va centrar-se més en tapar la seva banda i va fer un partit correcte.

Messi probablement va jugar el pitjor partit de la temporada, sobretot per la seva apatia a l’hora de voler participar al joc, tot i això va marcar un gol que li van anular i els primers quinze minuts també va ser important amb les seves passades habituals per a deixar a banda contraria a Alba o Neymar en disposició de crear perill, però després va desaparèixer totalment, fins al moment on es generaven contres que normalment va conduir ell. El mateix podríem dir del brasiler, que com sempre va ser el que més va rebre dels seus rivals amb total immunitat per als jugadors locals. Els àrbitres ja l’han sentenciat i serà sempre igual, no apliquen el mateix reglament per a uns i els altres i a Neymar li han posat la creu i deixen als marcadors que el casquin de valent. El Barça hauria de fer alguna cosa, però ja hem vist els darrers dies on tenen el cap els dirigents del club, de jutjat en jutjat. Probablement també va ser el pitjor partit de Suárez, que va estar totalment desaparegut fins a la jugada del segon gol i que ahir no va encomanar als companys ni va lluitar com acostuma. En general mal partit dels tres de dalt, amb evidentment pinzellades i detalls que són inevitables amb la qualitat que tenen, però detalls molt irregulars i separats en el temps.

Dels mitjos el que va estar millor va ser Rakitic i curiosament va tornar a ser el que va ser substituït. Suposo que donada la importància que té per a l’equilibri de l’equip el dosifica molt, però hi ha cops que veus que el canvia a ell quan no té cap sentit segons el rendiment que s’està donant al camp, tampoc vull entrar massa amb el tema perquè Lucho sabrà com està físicament i coses que no sabem des de fora, però ahir amb el partit que va fer Iniesta va ser incomprensible el canvi la veritat. El manxec probablement va fer el pitjor partit de la temporada, molt perdut i sense donar solucions a la creació i a controlar el ritme del partit, va sortir molt bé i durant la segona part, va donar alguna passada de mèrit com les que acostuma a fer de canvi d’orientació per a que Aleix o Alves entrin tot sols de segona línia, però en la seva principal funció, de controlar el ritme del partit i l’estil de l’equip va fallar molt. En el cas de Sergi Roberto va fer un partit molt complert, va donar aire a Busquets i la sortida de pilota va ser prou bona, però va agafar un mal partit col·lectiu i com jugava a la posició que jugava se l’ha assenyalat injustament, quan va passar a la zona de Rakitic després del canvi va brillar una mica més i va alliberar bastant a Iniesta, que va coincidir amb els millors minuts del manxec, es va associar bé amb Messi i Alves i després amb Aleix i va fer bones cobertures. Partit complert del xaval que demostra que quedar-se’l a can Barça no va ser una equivocació, almenys aquesta temporada, la que ve segons els moviments s’haurà d’obrir la porta a algú, perquè si com s’especula ve tanta gent, no cabran tots, per a mi seria un error, però si s’ha de podrir injustament a la banqueta com Bartra, per a que juguin els fitxatges, prefereixo que el cedeixin a algun lloc on tingui minuts.

La defensa es la part que va estar més exposada ahir, perquè la part de dalt de la pressió no funcionava i entraven des de segona línia amb carrera, cosa que és molt difícil de defensar, quan estàs de forma estàtica esperant la jugada. La primera part mentre va funcionar la pressió no es va notar, però els darrers 30 minuts de la primera van ser uns coladors per les bandes, sobretot els laterals i els centrals tampoc podien arribar a les cobertures. La segona part, es van posar les piles i van ser el més destacable de l’equip, tant Piqué com Mascherano van estar incommensurables tant per dalt com per baix. Els que van cantar més van ser els dos laterals, sobretot Alves que sembla que el carnaval no li va anar massa bé, faria bé de posar-se les piles perquè Aleix ve fort pel darrera. El problema no va ser la jugada de l’ocasió més clara de gol del Llevant, el rival va ser més ràpid i ja està, és que va estar tot el partit fora de lloc, no va aportar massa en atac i va fer una falta absurda que va veure la targeta, va fer el pitjor partit de la temporada i va jugar molt desconcentrat.

Bravo va ser pràcticament un espectador més, o per a ser més exactes, un jugador més de camp, perquè gairebé a punt d’acabar el partit, portava més participacions del joc que Suárez.

En quant al tema institucional, no cal estendre’s massa, tots estem veient on ha portat al Barça aquesta directiva, estem veient com han segrestat el club i com passen absolutament de tot el que es bo per al club perquè només estan pensant en salvar-se ells el cul per totes les barbaritats que han fet i aconseguir beneficis personals. Estem veient, com no tenen el més mínim inconvenient en passar del que demana l’entrenador per a fitxar jugadors per milionades la temporada vinent, que total com la piloteta va entrant, la gent segueix votant-los, facin el que facin.

Només comentar una mica el tema Neymar. El jugador brasiler faria bé d’enviar al seu pare a Brasil i buscar algú que li porti les coses d’imatge i els números, perquè és tan nociu que no li fa cap bé si vol arribar a ser el millor. A mi m’està començant a empipar tant el tema, que cada cop més la balança s’està decantant cap a la part de vendre’l i perdre’l de vista al seu pare. Seria una gran llàstima, és un jugador cridat a ser probablement el millor quan Messi ho deixi, però no se si compensa tota l’altra part extra futbolística. No m’està agradant gens el xantatge i la utilització que està fent dels mitjans per a pressionar al Barça per a renovar. El jugador està guanyant més de deu milions per temporada, té contracte fins a 2019 i en lloc de dir que estan bé i tancar el tema, no paren de treure merda d’ofertes i d’exigències per a quedar-se. Si tant volen marxar, que vinguin i portin els 190 milions de clàusula i que deixin de donar pel cul o que es dediqui a jugar a futbol, que per això li paguen i no poc precisament fins a 2019.

Victòries agredolces.

El Barça, per desgracia, des que va tornar del mundialet, està sofrint un pic de forma evident que fa que s’estigui guanyant perquè al davant tens als tres millors jugadors del món avui en dia a les seves posicions, però el joc se n’està ressentint molt i algunes victòries han tapat la realitat de l’equip. L’equip ha perdut molta frescor, sobretot mental, a l’hora de controlar els partits i sortir amb condicions des del darrera quan el rival pressiona molt amunt. Portem una ratxa de partits, on els gols han tapat moltes coses, però no podem negar que els darrers partits contra el Màlaga, l’Athletic i l’Atlètic, no s’han fet uns partits massa brillants i on en algunes fases fins i tot s’ha perdut massa el control del partit i s’ha patit en excés.

El partit de dissabte per exemple, no es pot fer la segona part que es va fer contra deu i després nou jugadors, que el rival amb un home menys va tenir una ocasió claríssima per a empatar el partit, que a base de pilotes aturades, on s’igualen les desigualtats, el Barça va acabar defensant córners a la seva àrea jugant contra 9 i amb 2-1 al marcador. Sota el meu punt de vista li va faltar ambició i sobretot intensitat per a tancar el partit. Jo entenc que no facin els miserables com va fer el Madrid amb el Rayo, que es tingui un respecte pel rival quan es queda amb nou jugadors, però una cosa és no anar a golejar i l’altra és deixar el marcador tan ajustat, que amb un accident et costa un empat ridícul com ja va passar amb el Depor. A més, respecte fins a cert punt, perquè l’equip matalasser va demostrar ser un equip de barroers i de bruts, que es van carregar ells solets el partit amb la seva violència desmesurada, asquerosament permesa per l’àrbitre i ja van uns quants partits que passa. La prova més evident del miserables que són, va ser la trepitjada a Neymar al peu que tenia una lesió del partit anterior, aquí es va veure la intencionalitat i la mala fe que té aquest equip, al que jo no li tinc el més mínim respecte, ni m’agrada el seu joc ni la falta de companyonia dels seus jugadors envers el rival. Aquest equip és una vergonya per al joc net i el fair play, a ells potser els agradarà perquè van guanyant i un equip acostumat a ser el tercer de la lliga com a màxim i aspirar a entrar a xampions i guanyar alguna copa del rei, passar a competir amb els dos dominadors, entenc que ja els valgui, però jo no li tinc el més mínim respecte. Però no només són ells els que li fan mal al futbol, són els mateixos periodistes i locutors dels partits, que defensen aquestes tesis i parlen de bon joc.

Per motius personals, no vaig poder veure en directe el partit, el vaig veure ahir en diferit, però em va servir per a veure que no et pots fiar en cap cas dels periodistes esportius d’aquest país. Com que no el podia veure en directe el vaig anar seguint pels mitjans i resulta que segons ells, l’Atlètic estava fent una gran primera part i el Barça estava contra les cordes. Després resulta que veig el partit i em trobo amb un partit on el rival va sortir a pressionar a dalt els primers 10 minuts i es troba un gol amb una recuperació avançada amb falta no xiulada i un equip defensant la resta de primera part amb onze jugadors a la seva àrea, on el seu davanter estava xafant la mitja lluna de la frontal de l’àrea, que quan recuperava sortia al contracop, amb un Barça portant el pes del partit i intentant empatar, rebent puntada rere puntada per a tallar el joc i l’equip blaugrana intentant donar ritme a la pilota i crear ocasions. Llavors és quan estàs veient el partit i penses, quin puto partit han vist els periodistes que estan fent les cròniques? Més encara veient el partit i sofrint als del plus dient que l’equip matalasser estava fent un partidàs. Per a ells tots els equips que aguanten al Barça i es defensen amb ordre estan fent un partidàs, clar, com a bons merengons, els va perfecte el resultat que s’està produint. Però no se n’adonen del mal que li estan fent al futbol, quan diuen que un equip amb onze defensant a la seva àrea i cada cop que són driblats peguen puntada sense contemplacions i van a fer mal per a tallar el joc. Aquests tipus de joc s’hauria de criticar, més encara quan ho fa un equip amb el tercer pressupost del país i els jugadors que tenen. Jo que ho faci l’Eibar (que no ho fa), amb un pressupost ridícul comparat amb els grans, puc entendre-ho, no tens diners per a fitxar segons quins jugadors i has de treure rendiment al que tens. Però que ho faci un equip amb els jugadors que té l’Atlètic i que a sobre el posin pels núvols amb els típics comentaris de “es un equipo sólido, està muy trabajado, saben a lo que juegan, etc” és per a que els treguin el carnet de periodistes la veritat.

El partit va ser, per desgràcia, el que qualsevol que vegi partits de tots dos equips s’esperava, un partit on uns intentarien posar el futbol i els altres intentarien que no es jugués a res, repartir sempre al límit del reglament, sabent que els àrbitres s’acovardeixen d’expulsar i treure moltes targetes als rivals del Barça, perquè si ho fan surten tota la setmana a tots els mitjans de la capital. Intentar que es jugui el menys possible i intentar treure profit d’alguna jugada de contracop o de pilota aturada. Per sort el Barça té els tres millors davanters del món, que et resolen el partit en molts pocs minuts, perquè tampoc es que poguessin generar moltes ocasions més. El Barça des de començaments d’any que no és el de la primera volta, hi ha jugadors que estan pagant l’esforç i que es veu amb les errades que no acostumen a fer, en quant a precisió de passades, com és el cas de Busquets o Iniesta. Se li ha de sumar que Arda li està costant més adaptar-se del que s’esperava i que hi ha jugadors que no tenen cap relleu de garanties i estan jugant més del que haurien de fer-ho. El problema que està tenint el Barça és de precisió a les passades per a sortir des del darrera, que darrerament els rivals els estan venint a buscar molt amunt amb la pressió i quan peguen pilotades llargues es perd el control del partit i, quan tens un rival amb qualitat a dalt, una pèrdua en aquestes zones és gol pràcticament assegurat. Els darrers tres partits del Barça s’està tenint el mateix problema, moltes dificultats per sortir del darrera que acaben amb pilotades que tenen avantatge els defenses rivals i llavors es produeix un partit sense control d’anada i tornada. Mentre que la gasolina li dura al rival, l’equip pateix molt, a partir del 30-35 de la primera part, ja falta l’aire i és llavors quan el Barça es fa amb el partit i els decideix a favor seu i controla el ritme com vol.

El més lloable del Barça es que es va poder sobreposar a un començament dolent de partit, que va poder remuntar davant d’un dels equips que millor defensen d’Europa, en molt pocs minuts i que ha deixat la lliga molt ben encaminada, sempre que guanyin el partit que tenen aplaçat.

En l’aspecte individual és molt destacable el rendiment dels tres de dalt, que juguen amb una superioritat insultant. Primer Messi, que malgrat el van anar a caçar en cada jugada, va portar el pes de l’equip ofensivament i va estar molt actiu quan el Barça més el necessitava, formant part de totes les jugades de perill que va generar l’equip, ja sigui amb l’aclarit previ atraient jugadors i donant la pilota al més desmarcat, o bé fent la passada final o bé estant al lloc adequat, com al primer gol. Apart es va implicar bastant defensivament i se’l va veure molts cops baixant a defensar i fins i tot recuperant alguna pilota. El cas de Suárez és el que ve fent des que ha arribat aquí, una gana i una intensitat que encomana als seus companys, baixa les pilotes llargues quan pot i fa gols decisius, el gol de dissabte va ser molt semblant al que li va fer l’any passat al Madrid que va decidir mitja lliga, una desmarcada a l’espai, amb molt bona passada d’Alves (aquell dia crec que també va ser ell) des de la defensa, que deixa al jugador tot sol i que l’uruguaià s’acaba fent el seu propi espai amb el cos abans de rematar. Un gol d’una lectura de joc espectacular i una eficàcia brutal. Per últim queda el brasiler, que per sort no li està afectant tot el rebombori mediàtic dels darrers mesos i està fent uns partits a un gran nivell, ara mateix és imparable si no hi ha una defensa d’ajudes en l’un contra un actualment no hi ha defensa que el pugui parar. Si no és a base de faltes fora del reglament clar, que des que es va fer la campanya contra Neymar que tots els àrbitres van a per ell permetent el que no està escrit als defenses encarregats de marcar-lo. És una vergonya la poca protecció que té aquest crack.

El mig camp no va fer un partit per a llençar coets la veritat. Van aportar molt de treball però van tenir molts problemes els primers 15 minuts per ajudar a la sortida de pilota, amb moltes imprecisions que no ajudaven a que la pilota arribés en bones condicions als tres de dalt, però a partir de llavors van millorar bastant a l’hora de recuperar pilotes i de circular la pilota, almenys ho van intentar per a poder trencar la defensa numantina del rival i ho van aconseguir en bastants moments, amb canvis d’orientació. Busquets va fer un partit com ell acostuma, un pel més imprecís però probablement és el que necessita més descans de tot l’equip, és la posició més sacrificada de totes i no ha tingut relleu natural en tota la temporada degut a que Mascherano ha hagut de jugar sempre de central. Iniesta va patir molt quan la pilota va anar per dalt a base de pilotades però al final es va poder fer amb el control del partit i va jugar la pilota amb molt criteri, va ser el que va patir més perquè sabedors de la importància al joc blaugrana, va ser el mig més marcat de tots. Aquest fet va fer que Rakitic jugués amb una mica més de llibertat i va fer un partit d’anades i tornades molt interessant, partit més que correcte del croat que li treu moltes obligacions a Busquets i que a sobre aporta en atac amb canvis d’orientació i entrades de segona línia.

La defensa va estar poc inspirada a l’hora de treure la pilota però en canvi van estar molt bé amb el joc aeri en jugades de pilota aturada i els laterals es van incorporar de segona línia amb molt perill. De fet els dos gols venen d’assistències dels dos laterals.

Defensivament van tenir bastant poc treball, tret de la errada amb la rematada de Griezman, que treu Bravo encara no sap com, van defensar prou bé i el rival l’únic perill que va generar va ser a base de xuts llunyans i penjades a pilota aturada, però sense acabar de rematar.

Bravo va fer dues parades de bastant mèrit, la primera a xut de Saul que anava a l’escaire, la segona a rematada de Griezman. Si ens poséssim puristes podríem dir que la primera el xut es molt llunyà i que si li fan gol és per una errada personal i el segon li toca al peu, és una parada típica de Casillas de flor al cul, però bé, va fer un partit seriós, no va perdre pilotes i va estar prou precís en les passades. El millor que té Bravo és que aporta tranquil·litat a la defensa i no arrisca mai, cosa que el fa bastant segur per a tothom.

Per últim la part institucional. Ja fa dies que estan fent el ridícul, estem veient que l’entrenador està demanant un jugador en concret i que el club està passant del que demana l’entrenador. L’excusa econòmica dels salaris ja no se la creu ningú, simplement els que manen al Barça es pensen que saben més que l’entrenador, que si el jugador té 29 anys i que no és rentable. Potser és més rentable, de cara al vestidor, un jugador veterà, que ja fa un temps va jugar aquí i va demostrar estar molt integrat al sistema, que pot jugar a les tres posicions d’atac i que no fot problemes, que no pas portar a algú per una milionada i que després no accepti ser suplent. Però el que més em molesta de la planificació esportiva és que no s’estigui intentant portar un lateral esquerre i un central competitiu, perquè és on realment fa aigües l’equip des de fa temps. No puc entendre el tracte lamentable que està rebent Marc Bartra, que posen als dos paquets perquè han costat 20 milions i en canvi ell no juga res i tampoc el deixen sortir cedit a un altre club, li estan destrossant la progressió. Si no hi ha de confiar amb ell, el Barça necessita un central però ja, no poden afrontar el que queda jugant amb Vermaelen i Mathieu.

El més penós de tot és que no fan més que sortir rumors de que si Dybala, que si Pogba i jugadors que valen una milionada i juguen en posicions que ja estan cobertes avui en dia o posicions que amb jugadors més barats també es cobririen. Igual que el tema Neymar, el jugador és el crack de futur, però amb el merder que li ha fotut al club, el mínim que podria fer és no tocar els collons jugant amb ofertes d’altres clubs, filtrant històries, per a pressionar al club per a que li donin més diners, quan fa un parell d’anys que has arribat i ja estàs cobrant una milionada. A Messi quan li van començar a renovar cada dos per tres, ja tenia tres pilotes d’or i varies xampions. Ja està bé la broma i el xantatge, si tant mal pagat està, que vingui amb els 190 milions i foti el camp. Seria una autèntica llàstima, ja que és el fitxatge estratègic de futur, però no es pot permetre aquest xantatge i aquest rebombori mediàtic alimentat per ell i el seu pare, Que té contracte fins a 2019 cobrant més de deu milions per temporada. No fotem home!!

Després avui hem vist al president del Barça entrant a un jutjat a declarar, estem veient com el Barça club està imputat i aquest senyor defensant-se a costelles del soci. És una vergonya.