Història viva.

Ahir el barcelonisme va tornar a viure una jornada històrica i ja no se quantes en van des que el Deu del futbol va decidir que volia venir al Barça. Hi ha clubs que fa anys que viuen de la història del que van ser, que parlen de les copes en blanc i negre i guanyades com les van guanyar. Els culers tenim la sort que estem podent viure en directe al millor jugador de tots els temps i que li haurem d’estar agraïts fins que es retiri d’haver escollit el Barça amb tot el reguitzell d’ofertes que va tenir en el seu moment, hem d’agrair la fidelitat al club i que ens hagi fet gaudir dels millors anys de la història blaugrana. Ja podem guardar a la nostra retina tot el que estem veient, perquè un jugador com ell es veu cada molts anys. Ahir, com aquell que no vol la cosa, va rebentar al Celta ell tot sol pràcticament, va fer coses en un partit, que altres jugadors no faran en tota la seva carrera. És una meravella veure’l quan està en aquest estat. En dies com aquests, també es bo recordar, per a fer-nos una idea del que és l’aficionat del Barça, que el van xiular ridículament, el dia que el Barça va perdre la lliga a casa la darrera jornada davant l’Atlètic. La majoria que ahir els queia la baba i parlaven d’orgasme futbolístic i de jornada històrica. Per això dic que ja no ho veurem mai més i que seria bo començar a valorar el que ha donat aquest jugador al Barça, per a un futur, esperem que llunyà, on potser no es guanyarà tot el que s’està guanyant ara.

Es parla de moltes coses, moltes comparacions amb altres cracks històrics, però no crec que hi hagi hagut un jugador tan regular durant la seva carrera, que hagi fet gols tan inversemblants i que tingui tants registres al seu joc, perquè aquest crack ha anat evolucionant any rere any fins arribar al que està fent ara, ja no són els gols que fa, és la seva superioritat insultant per a fer el que vol damunt un terreny de joc, marxa de qui vol i quan vol, dona passades de gol brutals a cada partit com el millor assistent, fa gols brutals, inventa, és decisiu a cada partit. És un jugador únic que per sort tenim al nostre equip.

Però que els focs d’artifici finals no ens impedeixin deixar de banda la resta del que va passar al partit, perquè veient el marcador sembla que tot va ser meravellós i tampoc va ser així, també hi ha punts negres que cal destacar, que el Celta va venir amb moltíssimes baixes i fins al 3-1 va posar serioses dificultats a l’equip. La primera part va ser excessivament igualada, l’equip gallec va plantejar un partit de tu a tu, amb un estil molt característic de l’escola de Bielsa, amb marcatges a l’home per tot el camp i pressió molt forta al jugador que tenia la pilota, cosa que va posar en moltes dificultats al Barça, robaven amb perill i van tenir ocasions clares de gol, l’empat al descans va ser bastant just. La segona part el Barça va sortir més endollat, va controlar més el ritme de la pilota, la possessió i va dificultar molt més el joc del Celta, que perdia pilotes amb més facilitat i li costava més sortir del darrera, fins que va arribar el gol de Suárez després d’una passada brutal de Messi. A partir de llavors el Barça va tenir uns minuts de relaxació que van poder costar molt cars. En partits com el d’ahir tampoc es que siguin decisius, ja que tal i com estaven jugant, hi havia probabilitats de tornar a empatar, però són coses que no poden passar en una eliminatòria de xampions, perquè tot costa molt més i un gol a casa pot ser decisiu per a posar les coses molt difícils. Però bé, va durar fins que al geni del futbol li va pegar per decidir el partit, ja ho havia fet amb un golàs de falta i una assistència genial, ho va arrodonir amb una jugada brutal per a provocar el penal, Johny encara l’està buscant ara pobre. A partir de llavors va passar el que tots vàrem veure i el que ha pegat la volta al món, la repetició d’un gol genial que va fer Johan Cruyff amb l’Ajax l’any 1982, fa 34 anys i fa encara més anys va inventar-lo un belga, Rick Coppens l’any 1958. Un penal que tots ens vàrem quedar sense paraules en veure-ho, jo almenys si, va haver un moment de pensar “que collons ha fet el puto crack!!”. Bé tots no, els de la caverna ja els sortia bromera per la boca i ja pensaven que dir per a intentar treure mèrit i faltar al respecte, un cop més, al millor jugador de la història, segrestat per la tirania de la vedette madridista, que imposa que tots diguin que ell és millor, segrestats per la tirania madridista, que tenen una bena blanca als ulls i no són capaços de gaudir dels moments històrics que estan veient. El que es va veure ahir i avui als mitjans cavernaris, que si els del Barça faltaven al respecte, que si no tenien valors, que si el va fer perquè anaven 3-1, que amb 0-0 no ho hagués fet, un ridícul espantós, que val per a vendre i tenir audiència madridista, que és l’únic que els interessa, però que deixen molt a desitjar com a periodistes. Com tenen collons de parlar de valors del Barça i falta de respecte, quan el seu estimat Madrid, roben a casa al Rayo, que es queden amb 9 jugadors a la primera part injustament i el que fan és anar a fer gols com a bojos per a maquillar estadístiques individuals. Com poden ni posar-se a la boca els valors d’un club com el Barça? Patètic.

Però tornem al partit. A partir del quart gol va ser un festival de gestos tècnics, de jugades de mèrit i de gols bonics, però el partit ja s’havia mort amb el 3-1, fruit d’una altra jugada bestial de Messi, que parteix d’una banda i va driblant jugadors, fins arribar a la zona de mitjapuntes per assistir a Neymar, que fa un gest tècnic brutal i per poc no marca, per a que arribi Suárez per a posar-la dintre. Van arribar dos gols més per inèrcia, dos bones passades de Suárez per arrodonir el seu partidàs.

Tot l’equip, excepte Alves, va estar a un gran nivell, evidentment destacaríem als tres de dalt, que és una sort tenir-los, es complementen a la perfecció, tots tres aporten coses diferents i tenen pel darrere una mitja que els posa les coses molt fàcils a base de treball i bones passades. Es que si mirem els gols el primer el marca Messi de falta espectacular, el segon combinació fantàstica i definició brutal de Suárez, el tercer jugada espectacular de Messi i assistència a Neymar que fa una jugada de crack per asseure el porter i que només li falla la rematada final, el quart flipant, el cinquè assistència espectacular de Suárez i vaselina de Rakitic i el sisè assistència espectacular de 40 metres de Suárez i vaselina de Neymar. Tots participen, tots tenen incidència als gols i el que més volia destacar de Messi, que el diferencia de la resta, pot marcar el seu gol 300 i prefereix fer la jugada del penal i donar-li el gol pastat a un company, això és impensable, igual que moltes jugades de Neymar o Suárez que prefereixen assistir per a que marqui un company. És un goig veure aquest tipus de jugadors.

A la màgia dels de dalt també s’ha de sumar que tant Busquets com sobretot Iniesta, van ser els de les grans ocasions i els va ajudar també un Sergi Roberto que aporta coses diferents, com l’arribada per sorpresa a l’àrea que desestabilitza les defenses perquè arriba per sorpresa, ja no importa si té ocasió o marca o no, el que importa és el que genera per a la resta.

El punt negatiu va ser el partit d’Alves, que va estar molt desencertat i ja en porta un parell a aquest nivell, no són bones notícies per a ell quan Aleix Vidal està al rendiment que ha demostrat, però el seu cabreig quan va ser substituït, que ell mateix sap que no ho ha fet bé, és una molt bona notícia perquè es nota que estan tots compromesos amb el grup. És molt bo per a l’equip aquest punt d’autoexigència que fa les coses molt més fàcils a l’entrenador.

Per últim una reflexió respecte la gestió de la directiva. El Barça és l’equip a batre, un equip temut per tots els rivals, amb gols que donen la volta al món, jugades inversemblants, a la boca de tots, guanyant-ho tot. Però després resulta que veus que el Bayern signa un contracte bestial amb Adidas, que el ManU signa un contracte estratosfèric amb Chevrolet, que el Madrid està a punt de signar un contracte pioner amb Adidas i nosaltres que esportivament estem al capdavant de tots, amb la millor davantera del món, veiem que les ofertes que arriben de patrocini són irrisòries comparades amb la resta i que sembla que no hi hagi vida més enllà de Qatar, hem de veure com no podem fitxar a un jugador com Nolito per falta de diners. És més que evident la incapacitat que té aquesta directiva per a gestionar el club.