Victòries agredolces.

El Barça, per desgracia, des que va tornar del mundialet, està sofrint un pic de forma evident que fa que s’estigui guanyant perquè al davant tens als tres millors jugadors del món avui en dia a les seves posicions, però el joc se n’està ressentint molt i algunes victòries han tapat la realitat de l’equip. L’equip ha perdut molta frescor, sobretot mental, a l’hora de controlar els partits i sortir amb condicions des del darrera quan el rival pressiona molt amunt. Portem una ratxa de partits, on els gols han tapat moltes coses, però no podem negar que els darrers partits contra el Màlaga, l’Athletic i l’Atlètic, no s’han fet uns partits massa brillants i on en algunes fases fins i tot s’ha perdut massa el control del partit i s’ha patit en excés.

El partit de dissabte per exemple, no es pot fer la segona part que es va fer contra deu i després nou jugadors, que el rival amb un home menys va tenir una ocasió claríssima per a empatar el partit, que a base de pilotes aturades, on s’igualen les desigualtats, el Barça va acabar defensant córners a la seva àrea jugant contra 9 i amb 2-1 al marcador. Sota el meu punt de vista li va faltar ambició i sobretot intensitat per a tancar el partit. Jo entenc que no facin els miserables com va fer el Madrid amb el Rayo, que es tingui un respecte pel rival quan es queda amb nou jugadors, però una cosa és no anar a golejar i l’altra és deixar el marcador tan ajustat, que amb un accident et costa un empat ridícul com ja va passar amb el Depor. A més, respecte fins a cert punt, perquè l’equip matalasser va demostrar ser un equip de barroers i de bruts, que es van carregar ells solets el partit amb la seva violència desmesurada, asquerosament permesa per l’àrbitre i ja van uns quants partits que passa. La prova més evident del miserables que són, va ser la trepitjada a Neymar al peu que tenia una lesió del partit anterior, aquí es va veure la intencionalitat i la mala fe que té aquest equip, al que jo no li tinc el més mínim respecte, ni m’agrada el seu joc ni la falta de companyonia dels seus jugadors envers el rival. Aquest equip és una vergonya per al joc net i el fair play, a ells potser els agradarà perquè van guanyant i un equip acostumat a ser el tercer de la lliga com a màxim i aspirar a entrar a xampions i guanyar alguna copa del rei, passar a competir amb els dos dominadors, entenc que ja els valgui, però jo no li tinc el més mínim respecte. Però no només són ells els que li fan mal al futbol, són els mateixos periodistes i locutors dels partits, que defensen aquestes tesis i parlen de bon joc.

Per motius personals, no vaig poder veure en directe el partit, el vaig veure ahir en diferit, però em va servir per a veure que no et pots fiar en cap cas dels periodistes esportius d’aquest país. Com que no el podia veure en directe el vaig anar seguint pels mitjans i resulta que segons ells, l’Atlètic estava fent una gran primera part i el Barça estava contra les cordes. Després resulta que veig el partit i em trobo amb un partit on el rival va sortir a pressionar a dalt els primers 10 minuts i es troba un gol amb una recuperació avançada amb falta no xiulada i un equip defensant la resta de primera part amb onze jugadors a la seva àrea, on el seu davanter estava xafant la mitja lluna de la frontal de l’àrea, que quan recuperava sortia al contracop, amb un Barça portant el pes del partit i intentant empatar, rebent puntada rere puntada per a tallar el joc i l’equip blaugrana intentant donar ritme a la pilota i crear ocasions. Llavors és quan estàs veient el partit i penses, quin puto partit han vist els periodistes que estan fent les cròniques? Més encara veient el partit i sofrint als del plus dient que l’equip matalasser estava fent un partidàs. Per a ells tots els equips que aguanten al Barça i es defensen amb ordre estan fent un partidàs, clar, com a bons merengons, els va perfecte el resultat que s’està produint. Però no se n’adonen del mal que li estan fent al futbol, quan diuen que un equip amb onze defensant a la seva àrea i cada cop que són driblats peguen puntada sense contemplacions i van a fer mal per a tallar el joc. Aquests tipus de joc s’hauria de criticar, més encara quan ho fa un equip amb el tercer pressupost del país i els jugadors que tenen. Jo que ho faci l’Eibar (que no ho fa), amb un pressupost ridícul comparat amb els grans, puc entendre-ho, no tens diners per a fitxar segons quins jugadors i has de treure rendiment al que tens. Però que ho faci un equip amb els jugadors que té l’Atlètic i que a sobre el posin pels núvols amb els típics comentaris de “es un equipo sólido, està muy trabajado, saben a lo que juegan, etc” és per a que els treguin el carnet de periodistes la veritat.

El partit va ser, per desgràcia, el que qualsevol que vegi partits de tots dos equips s’esperava, un partit on uns intentarien posar el futbol i els altres intentarien que no es jugués a res, repartir sempre al límit del reglament, sabent que els àrbitres s’acovardeixen d’expulsar i treure moltes targetes als rivals del Barça, perquè si ho fan surten tota la setmana a tots els mitjans de la capital. Intentar que es jugui el menys possible i intentar treure profit d’alguna jugada de contracop o de pilota aturada. Per sort el Barça té els tres millors davanters del món, que et resolen el partit en molts pocs minuts, perquè tampoc es que poguessin generar moltes ocasions més. El Barça des de començaments d’any que no és el de la primera volta, hi ha jugadors que estan pagant l’esforç i que es veu amb les errades que no acostumen a fer, en quant a precisió de passades, com és el cas de Busquets o Iniesta. Se li ha de sumar que Arda li està costant més adaptar-se del que s’esperava i que hi ha jugadors que no tenen cap relleu de garanties i estan jugant més del que haurien de fer-ho. El problema que està tenint el Barça és de precisió a les passades per a sortir des del darrera, que darrerament els rivals els estan venint a buscar molt amunt amb la pressió i quan peguen pilotades llargues es perd el control del partit i, quan tens un rival amb qualitat a dalt, una pèrdua en aquestes zones és gol pràcticament assegurat. Els darrers tres partits del Barça s’està tenint el mateix problema, moltes dificultats per sortir del darrera que acaben amb pilotades que tenen avantatge els defenses rivals i llavors es produeix un partit sense control d’anada i tornada. Mentre que la gasolina li dura al rival, l’equip pateix molt, a partir del 30-35 de la primera part, ja falta l’aire i és llavors quan el Barça es fa amb el partit i els decideix a favor seu i controla el ritme com vol.

El més lloable del Barça es que es va poder sobreposar a un començament dolent de partit, que va poder remuntar davant d’un dels equips que millor defensen d’Europa, en molt pocs minuts i que ha deixat la lliga molt ben encaminada, sempre que guanyin el partit que tenen aplaçat.

En l’aspecte individual és molt destacable el rendiment dels tres de dalt, que juguen amb una superioritat insultant. Primer Messi, que malgrat el van anar a caçar en cada jugada, va portar el pes de l’equip ofensivament i va estar molt actiu quan el Barça més el necessitava, formant part de totes les jugades de perill que va generar l’equip, ja sigui amb l’aclarit previ atraient jugadors i donant la pilota al més desmarcat, o bé fent la passada final o bé estant al lloc adequat, com al primer gol. Apart es va implicar bastant defensivament i se’l va veure molts cops baixant a defensar i fins i tot recuperant alguna pilota. El cas de Suárez és el que ve fent des que ha arribat aquí, una gana i una intensitat que encomana als seus companys, baixa les pilotes llargues quan pot i fa gols decisius, el gol de dissabte va ser molt semblant al que li va fer l’any passat al Madrid que va decidir mitja lliga, una desmarcada a l’espai, amb molt bona passada d’Alves (aquell dia crec que també va ser ell) des de la defensa, que deixa al jugador tot sol i que l’uruguaià s’acaba fent el seu propi espai amb el cos abans de rematar. Un gol d’una lectura de joc espectacular i una eficàcia brutal. Per últim queda el brasiler, que per sort no li està afectant tot el rebombori mediàtic dels darrers mesos i està fent uns partits a un gran nivell, ara mateix és imparable si no hi ha una defensa d’ajudes en l’un contra un actualment no hi ha defensa que el pugui parar. Si no és a base de faltes fora del reglament clar, que des que es va fer la campanya contra Neymar que tots els àrbitres van a per ell permetent el que no està escrit als defenses encarregats de marcar-lo. És una vergonya la poca protecció que té aquest crack.

El mig camp no va fer un partit per a llençar coets la veritat. Van aportar molt de treball però van tenir molts problemes els primers 15 minuts per ajudar a la sortida de pilota, amb moltes imprecisions que no ajudaven a que la pilota arribés en bones condicions als tres de dalt, però a partir de llavors van millorar bastant a l’hora de recuperar pilotes i de circular la pilota, almenys ho van intentar per a poder trencar la defensa numantina del rival i ho van aconseguir en bastants moments, amb canvis d’orientació. Busquets va fer un partit com ell acostuma, un pel més imprecís però probablement és el que necessita més descans de tot l’equip, és la posició més sacrificada de totes i no ha tingut relleu natural en tota la temporada degut a que Mascherano ha hagut de jugar sempre de central. Iniesta va patir molt quan la pilota va anar per dalt a base de pilotades però al final es va poder fer amb el control del partit i va jugar la pilota amb molt criteri, va ser el que va patir més perquè sabedors de la importància al joc blaugrana, va ser el mig més marcat de tots. Aquest fet va fer que Rakitic jugués amb una mica més de llibertat i va fer un partit d’anades i tornades molt interessant, partit més que correcte del croat que li treu moltes obligacions a Busquets i que a sobre aporta en atac amb canvis d’orientació i entrades de segona línia.

La defensa va estar poc inspirada a l’hora de treure la pilota però en canvi van estar molt bé amb el joc aeri en jugades de pilota aturada i els laterals es van incorporar de segona línia amb molt perill. De fet els dos gols venen d’assistències dels dos laterals.

Defensivament van tenir bastant poc treball, tret de la errada amb la rematada de Griezman, que treu Bravo encara no sap com, van defensar prou bé i el rival l’únic perill que va generar va ser a base de xuts llunyans i penjades a pilota aturada, però sense acabar de rematar.

Bravo va fer dues parades de bastant mèrit, la primera a xut de Saul que anava a l’escaire, la segona a rematada de Griezman. Si ens poséssim puristes podríem dir que la primera el xut es molt llunyà i que si li fan gol és per una errada personal i el segon li toca al peu, és una parada típica de Casillas de flor al cul, però bé, va fer un partit seriós, no va perdre pilotes i va estar prou precís en les passades. El millor que té Bravo és que aporta tranquil·litat a la defensa i no arrisca mai, cosa que el fa bastant segur per a tothom.

Per últim la part institucional. Ja fa dies que estan fent el ridícul, estem veient que l’entrenador està demanant un jugador en concret i que el club està passant del que demana l’entrenador. L’excusa econòmica dels salaris ja no se la creu ningú, simplement els que manen al Barça es pensen que saben més que l’entrenador, que si el jugador té 29 anys i que no és rentable. Potser és més rentable, de cara al vestidor, un jugador veterà, que ja fa un temps va jugar aquí i va demostrar estar molt integrat al sistema, que pot jugar a les tres posicions d’atac i que no fot problemes, que no pas portar a algú per una milionada i que després no accepti ser suplent. Però el que més em molesta de la planificació esportiva és que no s’estigui intentant portar un lateral esquerre i un central competitiu, perquè és on realment fa aigües l’equip des de fa temps. No puc entendre el tracte lamentable que està rebent Marc Bartra, que posen als dos paquets perquè han costat 20 milions i en canvi ell no juga res i tampoc el deixen sortir cedit a un altre club, li estan destrossant la progressió. Si no hi ha de confiar amb ell, el Barça necessita un central però ja, no poden afrontar el que queda jugant amb Vermaelen i Mathieu.

El més penós de tot és que no fan més que sortir rumors de que si Dybala, que si Pogba i jugadors que valen una milionada i juguen en posicions que ja estan cobertes avui en dia o posicions que amb jugadors més barats també es cobririen. Igual que el tema Neymar, el jugador és el crack de futur, però amb el merder que li ha fotut al club, el mínim que podria fer és no tocar els collons jugant amb ofertes d’altres clubs, filtrant històries, per a pressionar al club per a que li donin més diners, quan fa un parell d’anys que has arribat i ja estàs cobrant una milionada. A Messi quan li van començar a renovar cada dos per tres, ja tenia tres pilotes d’or i varies xampions. Ja està bé la broma i el xantatge, si tant mal pagat està, que vingui amb els 190 milions i foti el camp. Seria una autèntica llàstima, ja que és el fitxatge estratègic de futur, però no es pot permetre aquest xantatge i aquest rebombori mediàtic alimentat per ell i el seu pare, Que té contracte fins a 2019 cobrant més de deu milions per temporada. No fotem home!!

Després avui hem vist al president del Barça entrant a un jutjat a declarar, estem veient com el Barça club està imputat i aquest senyor defensant-se a costelles del soci. És una vergonya.