Barça B.

Durant el que portem d’any, estem podent comprovar que hi ha dos Barça, el que surt a per totes als partits grans i el que surt a veure com va la cosa i a improvisar segons va el partit.

Malauradament estem veient massa la versió B de l’equip i estem veient partits més soferts del que voldríem tots els culers, partits on l’equip camina pel filferro de la ensopegada i el perill de perdre avantatge a la classificació i armar moralment als dos perseguidors. Normalment per a guanyar a una majoria de rivals a la lliga pot ser suficient, el risc és que la baixada física i de tensió aparegui en partits on et jugues els títols. El partit d’ahir és “tolerable” perquè venim d’un mes carregadíssim de partits, on a sobre, una setmana que hi havia per a descansar, estava el partit ajornat pel mundialet, és comprensible que no sempre s’estigui al màxim nivell, el problema és que ja venen massa partits on no s’està ni tan sols a un nivell acceptable. Quan es fan aquest tipus de partits, llavors surten els “periodistes” i els jugadors amb els tòpics que així es guanyen lligues, que si es sofreix després té més bon regust la victòria i coses per l’estil per a tapar la realitat. Entenc que quan es diu això, és perquè fa referència al treball col·lectiu de l’equip, perquè el dia que no estàs encertat i no fas un gran partit, que l’equip està ben treballat defensivament i que controles el partit sense patiments, pel treball tàctic de l’equip. Però és que això es pot aplicar quan fas un partit desencertat en atac però després tens un molt bon entramat defensiu i de pressió que fa que el teu rival no et generi ocasions ni et domini amb excés.

Ahir va haver-hi una combinació de factors, el Barça va jugar prou malament i Las Palmas va fer un partit molt correcte. L’equip canari, des que l’entrena Quique Setién, és un equip que juga molt bé a futbol. Ja abans amb Paco Herrera jugaven un futbol atractiu, però eren massa febles defensivament. El nou entrenador li ha donat una mica d’equilibri i encaixen menys gols i són més competitius, més del que diu la classificació. El Barça ahir va sortir decidit a trencar el partit aviat, va aprofitar que l’equip local encara s’estava assentant al partit per a trobar un desequilibri per banda que va acabar amb el primer gol. No se si per aquest gol matiner o què, el partit va derivar en una situació d’igualtat total en quant a joc. Las Palmas pressionava molt bé la sortida de pilota i després feia una bona transició defensiva per a defensar tots al seu camp i tapar els passadissos interiors. L’equip blaugrana no tenia problemes defensius però tampoc podia generar ocasions si no era a partir d’una recuperació a camp contrari agafant descol·locats als canaris. El problema principal que va tenir el Barça és que l’equip canari té un molt bon domini de la possessió, la juguen amb molta calma i criteri i en moltes fases de la primera part li va discutir aquesta al Barça, això va fer que fos un partit menys controlat del que acostuma a ser. Fruit d’una bona combinació, va arribar el gol canari, que va deixar retratats a tres defenses del Barça, primer a Alba que està metre i mig més enrere que la línia defensiva, després a Mascherano que reacciona tard i deixa totalment sol a la frontal a Viera que fa una molt bona assistència a Willian José, el tercer i el que queda més retratat és Alves, el motiu és que un professional no pot deixar una jugada per acabada perquè pensi que és fora de joc, és una errada lamentable, ha de seguir la jugada i si després xiulen fora de joc millor, molt malament.

El principal problema per a crear joc va ser que Las Palmas va fer un molt bon treball de pressió als que acostumen a portar el ritme de creació i va deixar organitzar als dos centrals, que Masche ja sol tenir problemes imagina el pedregades Mathieu, va ser un repertori de tots dos de passades en llarg que acabaven a peus canaris o pedrades als companys del mig camp que necessitaven més temps del normal per a controlar. És una vergonya que el Barça tingui un central que és incapaç de donar una pilota amb condicions al company del costat. A l’incapacitat dels centrals, més un que l’altre, se li va sumar que Messi es va agafar un partit de vacances al camp i no va ajudar com acostuma a la creació, a més Arda va fer probablement el seu pitjor partit des que juga, penso que quan juguen Iniesta i ell als interiors, haurien de jugar canviats, perquè Iniesta té més interioritzat el joc de combinació per a crear que el turc. No se li pot exigir que ho agafi en dos dies i més quan cada partit juga en una posició diferent al camp, però el turc ha de començar a aprendre que el rol que tenia a l’Atlètic no el tindrà aquí, allà jugava de “deu”, era el canalitzador de joc des de la mitjapunta i amb molts d’espais perquè jugaven a la contra. A can Barça està passant bastant de la organització i té tendència a incrustar-se a la línia davantera i la creació li falta una pota del trípode, si tampoc baixa Messi i Alves es centra més defensivament, la part dreta té un problema de sortida de pilota del darrera i facilita la defensa del rival que ha de bascular cap a la banda esquerra.

La segona part amb la sortida de Rakitic no va millorar tampoc amb excés la combinació per a sortir jugant, ja que l’equip ja estava amb la “pájara” i no tiraven desmarcades ni associacions en curt, probablement ha estat el pitjor partit de la temporada tant de Neymar com de Messi, tots dos apagadíssims i sense participar del joc, a més a Messi se’l va veure fins i tot malament físicament, caminant més del normal i faltat de velocitat punta quan intentava desbordar. Las Palmas va aprofitar per a llençar-se a l’atac de forma descarada i va generar bastant perill, a base d’acumular atacants i de xuts llunyans va tancar al Barça i encara que no van ser tantes ocasions reals de gol, era la sensació de perill que mostrava ja que arribava a tres quarts de camp amb molta facilitat i tenien bones intencions i visió de la jugada, el que passa és que no tenen la qualitat individual per a definir que té el Barça clar, això és el que ha salvat al club blaugrana tant ahir, com el dia del Màlaga, davant l’Athletic a casa, etc. Perquè les ocasions li han generat, una altra cosa és que després no tinguessin la qualitat per a definir-les.

Llavors la solució de Lucho va ser posar a Vermaelen de central i avançar a Mascherano. Si m’haguessin dit fa uns anys, amb centrals de qualitat contrastada, que el Barça jugaria amb una parella de centrals Vermaelen-Mathieu, l’hagués pres per boig, és una demostració més de la gestió lamentable d’aquesta junta. Per sort Las Palmas va pressionar ofensivament però sense massa encert, perquè amb poc hi va haver prou per a treure els colors a tots dos.

En l’apartat individual es pot destacar a poca gent, la majoria van estar per sota del seu nivell. Podríem destacar a Suárez, que va fer un gol que sembla fàcil però no ho és, ja que va haver de fintar i colar-la per l’únic forat que quedava, degut a la gran estirada del porter i fa la jugada fantàstica del segon gol, però fins i tot ell que potser va ser el millor va fallar dos gols cantats que haguessin fet del partit un tràmit.

Destacable també el partit de Sergi Roberto, que va fer un partit més que acceptable substituint a Busquets, no va fer errades i va tapar amb bastant encert la majoria de contres canàries. No va fer un partit brillant a l’hora d’organitzar el joc o de jugades de gol, però va complir i va ser el més regular. Perquè al ja mal partit comentat d’Arda, podem parlar també de l’irregular partit d’Iniesta. Si mirem fredament els números, podem dir que va participar decisivament del primer gol, que va deixar sol a Messi davant el porter amb una altra passada de mèrit, va fer un molt bon xut que gairebé acaba amb gol i va perdre poques pilotes. Però a l’hora de controlar el partit, ajudar a la sortida de pilota i el desequilibri individual, que acostuma a tenir, no vàrem veure res de tot això, un partit bastant apagat la veritat.

En defensa es va salvar Mascherano, malgrat l’errada al gol, ja que va ser el que va posar un mínim de criteri i va solucionar moltes errades dels companys defensius, a l’argentí sempre se’l veu molt incòmode quan juga amb Mathieu o Vermaelen, com si estigués més auto exigit i més pendent de l’errada del company que de fer la seva feina, també li passa a Piqué. Això és un problema de confiança amb el que tens al costat, que no s’hauria de produir en un equip com el Barça. S’hauria de tenir quatre centrals de garanties i poder-los barrejar a tots, no tenir-ne dos que quan juguen junts ho fan a un rendiment molt alt i que després en canvi per separat semblen jugadors totalment diferents. Entenc que Lucho hagi de fer rotacions, no poden jugar sempre ells dos, però això de cara a l’any vinent s’ha de solucionar abans que res, si no es confia amb Bartra, se l’ha de vendre i portar tres centrals competitius, regalar als dos paquets i tenir una defensa de garanties sempre.

També comentar el partit d’Alves, que surt retratat a la jugada del gol rival, però que penso que va millorar bastant el rendiment respecte els darrers dos partits, no va estar brillant però si que va complir bastant defensivament i li fa la passada a Suárez al segon gol, va fer un partit acceptable en general.

Alba potser va fer el pitjor partit de la temporada, pot semblar contradictori si algú va veure els primers minuts de partit, si haguessin vist la jugada del gol o una recuperació molt bona en una contra de l’equip canari. Però la resta del partit va ser molt dolenta, no va pujar com acostuma a l’atac, en defensa va estar molt vulnerable i sobretot a l’hora de combinar, que va fer 2-3 regals que haguessin pogut costar molt cars.

Al final si un veu el partit en general, la sensació és que Las Palmas va jugar un molt bon partit i va tenir mala sort cara a porta, però també és cert que les millors ocasions van ser per al Barça i el millor jugador canari va ser el porter, que va treure tres gols cantats. Però clar, si mirem el com va jugar el Barça no podem estar molt orgullosos del partit que es va fer. Però bé, partit passat i distància mantinguda, ja està fet i a pensar amb la xampions.

Avui en lloc de la part institucional, per acabar volia comentar una mica la desfeta a la copa del rei de la secció de bàsquet. Jo ja fa temps que vinc avisant que amb aquest entrenador no podem aspirar a res, sembla que a base de mals resultats la gent comença a obrir els ulls. He llegit una estadística que es porten perduts 17 dels darrers 19 títols disputats per la secció. El problema ja no és ni tan sols el tema dels títols, el problema és molt evident de joc i de mala gestió de l’equip. Un equip amb jugadors com Abrines, Doellman, Tomic, Satoransky, Ribas, Navarro, Vezenkov, Samuels, etc. Jugadors netament ofensius, no podem aspirar a fer partits de 70 punts, partits sense cap tipus de ritme, sense jugades, amb els jugadors incòmodes. Els defensors de Pascual diuen que té més de cent jugades preparades, però la trista realitat és que les jugades es limiten a botar 10 segons i improvisar per part de Navarro o Arroyo. No pot ser que es demani un temps mort i que l’entrenador, en lloc de marcar jugades, l’únic que li preocupi és que s’esgoti la possessió i només es pugui fer un llançament. No pot ser que un jugador surti al quintet titular i que jugui cinc minuts i no jugui fins al tercer quart com a mínim, no es pot ser tan quadriculat de repartir minuts, hi ha dies que un jugador està millor que un altre, no pot ser que faci 7-8 punts consecutius i que se l’assegui perquè ja ha jugat els minuts que tenia preestablerts. S’ha de diferenciar entre partits importants i partits de costellada. S’ha de pensar amb el futur i donar pas als joves i que els veterans donin relleus de qualitat, no podem seguir pivotant tot el joc en Navarro o Arroyo. S’ha passat de donar-li la primera pilota dintre a Tomic i que ell mogui la pilota amb criteri, a donar-la a un jugador que gairebé es passi tota la possessió sense moure’s botant la pilota. Després diuen que es que Tomic ha baixat el rendiment, si juga cinc minuts, alguns cops ni toca la pilota i no juga fins al tercer quart. Quina confiança vols que tingui? Quin nivell d’encert vols que tingui? La secció ja fa temps que és un desgavell continu i estan en una situació límit que o es canvia l’entrenador, o anem encaminats a una nova temporada en blanc, probablement fins i tot sense passar la fase d’eurolliga.