Així no.

Pel que es va veure ahir a València, el partit de copa va ser un miratge, perquè el Barça va tornar a ser el mal Barça que porta sent-ho des que va començar l’any pràcticament. Veníem de tres partits molt dolents, on el Barça va ser dominat en moltes fases del partit i ens pensàvem després del partit amb l’equip ché que tot s’havia acabat, però pel que sembla el mal estat de l’equip valencià va ajudar bastant també. Dona la sensació, que aquest equip té partits marcats al calendari i que quan els juga veiem un Barça, però que després es deixa anar amb massa facilitat, fins al punt de perillar i molt el resultat final. Hagués entès que el Barça, després de marcar el primer gol, hagués anat a sac a pel segon i que després hagués passat el que va passar ahir al camp del Llevant, però jugar amb aquest risc de punxada amb el marcador tan ajustat, no em sembla gens bé, sobretot perquè la tornada de copa està ja resolta i els cracks poden descansar tota la setmana de jugar partits.

El Barça va sortir molt bé al camp, a marcar el gol tan aviat com es pogués i ho va aconseguir, amb una jugada brillant, que el linier es va encarregar de carregar-se, per una posició reglamentària que només va veure ell com a fora de joc. Però l’equip no ho va notar, va seguir matxacant i anant a pel gol, amb sobre utilització de la banda esquerra on Neymar i Alba estaven portant tot el perill ofensiu, així va arribar el gol a pròpia de David Navarro que posava justícia al marcador. Però a partir del gol, no se si perquè ho van veure massa fàcil i es van desconnectar, no se si per molts mèrits del rival, però el Llevant es va menjar al Barça, que va desaparèixer del camp. El que he dit anteriorment, dels partits senyalats, ho dic pel comportament de Neymar i Messi durant el partit, no ofensivament, perquè quan tenien la pilota no es notava, però a l’hora de treballar sense pilota van fer un partit horrorós. Podríem trobar moltes jugades, el darrer partit contra l’Atlètic, on Messi i Neymar van baixar a defensar o que van anar a la pressió post pèrdua de pilota, però ahir, excepte una jugada de contra del rival amb un córner a favor, que el brasiler va baixar a tapar una jugada fins a la seva pròpia àrea, el treball defensiu i col·lectiu de l’equip va brillar per la seva absència. Puc entendre que un partit on el tens pràcticament resolt (guanyes de dos gols), puguis pensar amb el que ve el futur proper, que aquest mes ha estat molt carregat de partits i la ment pugui desconnectar una mica, però no amb el marcador de 0-1 i amb un rival que estava fent molt bé les coses i que li mancava la qualitat als metres finals. Els “analistes” blaugrana de la caverna culer, han trobat ben aviat la solució, van mirar la alineació, van veure que no estava Busquets i ja van lligar caps, tots tranquils, que és que no estava Busquets. Un anàlisi, tant desencertat com injust, perquè s’assenyala indirectament a Sergi Roberto quan el noi va fer un partit més que complert, quan els problemes que se li van crear ahir al Barça no van ser per faltar Busquets, quan Busquets va jugar a Màlaga, amb l’Athletic o a casa amb els matalassers. El problema d’ahir va ser col·lectiu, no d’un jugador determinat o l’altre. Ahir cap jugador del Barça va estar a l’alçada del que demanava el partit i van dormir tots pel camp, quan això passa la defensa es converteix en un colador, si no es pressiona al que té la pilota, són jugadors de primera divisió, et poden posar una pilota a l’esquena de la defensa, com va passar ahir amb les dos ocasions claríssimes de Lerma i de Morales, que es van plantar totalment sols davant del porter. Ahir, per molt que hagués estat Busquets, les ocasions haguessin estat les mateixes, perquè el problema era col·lectiu. Molts han assenyalat Alves, ja parlen que Aleix Vidal li ha de treure el lloc, quan l’única errada que va cometre va ser ésser més lent en carrera que el seu rival al camp, si li llencen una pilota a l’espai i és una qüestió de fer un esprint, tens la velocitat que tens i el rival parteix amb l’avantatge que ell ja està en carrera quan el defensa ha de reaccionar i es guanyen aquestes dècimes de segon vitals per a guanyar la posició. Es va arribar al descans amb el bagatge d’uns molt bons quinze minuts, amb un gol, un mal anul·lat i un error inexplicable de Suárez per a sentenciar el partit, però també amb 30 minuts posteriors molt dolents.

La segona part no van sortir molt millor que com va acabar la primera, però almenys van sortir amb el mono de feina i es va defensar bastant millor, amb una millora evident dels dos centrals i de tot el mig camp blaugrana, es va controlar una mica més el partit en el sentit que el Llevant arribava a tres quarts de camp molt fàcilment, però almenys ja li costava molt més generar perill i eren arribades sense ocasió final excepte un parell de jugades aïllades, la sortida de Busquets també es va notar a l’hora d’ordenar a l’equip però ja era un altre tipus de partit, on hi podia influir més, a la primera part hagués passat el mateix amb ell al camp.

Llavors ja es va passar a un partit on el Llevant intentava generar perill i cada cop posava més homes a dalt, tenia que marcar un gol clar i el Barça llavors ja va tenir tots els espais del món per a poder fer contracops ràpids i perillosos, però no s’acabava de combinar una bona passada i una desmarcada i es perdien les ocasions. Fins al darrer minut de partit que la MSN va poder fer una bona contra i va sentenciar Suárez, però ja no calia tampoc, era el darrer minut de partit, només per a fer un gol més i lluitar pel pitxitxi, poca cosa més, maquillar un resultat que no va reflectir el que va passar al camp ni molt menys.

A l’hora de parlar individualment, avui es fa molt complicat, destacar a jugadors pel partit que van jugar, ja que van fer quinze minuts molt bons, on podríem destacar a Alba i Neymar, que es van associar molt bé amb Iniesta aquests minuts, decisius per a trencar el partit, però a partir del gol tots tres es van perdre dintre de l’apatia general de l’equip, Alba estava molt avançat i va deixar el seu costat lliure per a Lerma i es va perdre amb guerres personals amb Deiverson, la segona part va centrar-se més en tapar la seva banda i va fer un partit correcte.

Messi probablement va jugar el pitjor partit de la temporada, sobretot per la seva apatia a l’hora de voler participar al joc, tot i això va marcar un gol que li van anular i els primers quinze minuts també va ser important amb les seves passades habituals per a deixar a banda contraria a Alba o Neymar en disposició de crear perill, però després va desaparèixer totalment, fins al moment on es generaven contres que normalment va conduir ell. El mateix podríem dir del brasiler, que com sempre va ser el que més va rebre dels seus rivals amb total immunitat per als jugadors locals. Els àrbitres ja l’han sentenciat i serà sempre igual, no apliquen el mateix reglament per a uns i els altres i a Neymar li han posat la creu i deixen als marcadors que el casquin de valent. El Barça hauria de fer alguna cosa, però ja hem vist els darrers dies on tenen el cap els dirigents del club, de jutjat en jutjat. Probablement també va ser el pitjor partit de Suárez, que va estar totalment desaparegut fins a la jugada del segon gol i que ahir no va encomanar als companys ni va lluitar com acostuma. En general mal partit dels tres de dalt, amb evidentment pinzellades i detalls que són inevitables amb la qualitat que tenen, però detalls molt irregulars i separats en el temps.

Dels mitjos el que va estar millor va ser Rakitic i curiosament va tornar a ser el que va ser substituït. Suposo que donada la importància que té per a l’equilibri de l’equip el dosifica molt, però hi ha cops que veus que el canvia a ell quan no té cap sentit segons el rendiment que s’està donant al camp, tampoc vull entrar massa amb el tema perquè Lucho sabrà com està físicament i coses que no sabem des de fora, però ahir amb el partit que va fer Iniesta va ser incomprensible el canvi la veritat. El manxec probablement va fer el pitjor partit de la temporada, molt perdut i sense donar solucions a la creació i a controlar el ritme del partit, va sortir molt bé i durant la segona part, va donar alguna passada de mèrit com les que acostuma a fer de canvi d’orientació per a que Aleix o Alves entrin tot sols de segona línia, però en la seva principal funció, de controlar el ritme del partit i l’estil de l’equip va fallar molt. En el cas de Sergi Roberto va fer un partit molt complert, va donar aire a Busquets i la sortida de pilota va ser prou bona, però va agafar un mal partit col·lectiu i com jugava a la posició que jugava se l’ha assenyalat injustament, quan va passar a la zona de Rakitic després del canvi va brillar una mica més i va alliberar bastant a Iniesta, que va coincidir amb els millors minuts del manxec, es va associar bé amb Messi i Alves i després amb Aleix i va fer bones cobertures. Partit complert del xaval que demostra que quedar-se’l a can Barça no va ser una equivocació, almenys aquesta temporada, la que ve segons els moviments s’haurà d’obrir la porta a algú, perquè si com s’especula ve tanta gent, no cabran tots, per a mi seria un error, però si s’ha de podrir injustament a la banqueta com Bartra, per a que juguin els fitxatges, prefereixo que el cedeixin a algun lloc on tingui minuts.

La defensa es la part que va estar més exposada ahir, perquè la part de dalt de la pressió no funcionava i entraven des de segona línia amb carrera, cosa que és molt difícil de defensar, quan estàs de forma estàtica esperant la jugada. La primera part mentre va funcionar la pressió no es va notar, però els darrers 30 minuts de la primera van ser uns coladors per les bandes, sobretot els laterals i els centrals tampoc podien arribar a les cobertures. La segona part, es van posar les piles i van ser el més destacable de l’equip, tant Piqué com Mascherano van estar incommensurables tant per dalt com per baix. Els que van cantar més van ser els dos laterals, sobretot Alves que sembla que el carnaval no li va anar massa bé, faria bé de posar-se les piles perquè Aleix ve fort pel darrera. El problema no va ser la jugada de l’ocasió més clara de gol del Llevant, el rival va ser més ràpid i ja està, és que va estar tot el partit fora de lloc, no va aportar massa en atac i va fer una falta absurda que va veure la targeta, va fer el pitjor partit de la temporada i va jugar molt desconcentrat.

Bravo va ser pràcticament un espectador més, o per a ser més exactes, un jugador més de camp, perquè gairebé a punt d’acabar el partit, portava més participacions del joc que Suárez.

En quant al tema institucional, no cal estendre’s massa, tots estem veient on ha portat al Barça aquesta directiva, estem veient com han segrestat el club i com passen absolutament de tot el que es bo per al club perquè només estan pensant en salvar-se ells el cul per totes les barbaritats que han fet i aconseguir beneficis personals. Estem veient, com no tenen el més mínim inconvenient en passar del que demana l’entrenador per a fitxar jugadors per milionades la temporada vinent, que total com la piloteta va entrant, la gent segueix votant-los, facin el que facin.

Només comentar una mica el tema Neymar. El jugador brasiler faria bé d’enviar al seu pare a Brasil i buscar algú que li porti les coses d’imatge i els números, perquè és tan nociu que no li fa cap bé si vol arribar a ser el millor. A mi m’està començant a empipar tant el tema, que cada cop més la balança s’està decantant cap a la part de vendre’l i perdre’l de vista al seu pare. Seria una gran llàstima, és un jugador cridat a ser probablement el millor quan Messi ho deixi, però no se si compensa tota l’altra part extra futbolística. No m’està agradant gens el xantatge i la utilització que està fent dels mitjans per a pressionar al Barça per a renovar. El jugador està guanyant més de deu milions per temporada, té contracte fins a 2019 i en lloc de dir que estan bé i tancar el tema, no paren de treure merda d’ofertes i d’exigències per a quedar-se. Si tant volen marxar, que vinguin i portin els 190 milions de clàusula i que deixin de donar pel cul o que es dediqui a jugar a futbol, que per això li paguen i no poc precisament fins a 2019.