Primer que res dir que manen ous que ara la senyora Ferrusola surti a treure pit de catalanisme i de catalanitat del Barça quan està casada amb el senyor Jordi Pujol que ara també li ha entrat el catalanisme. Casualment els ha entrat a tots dos, un cop jubilats i amb les butxaques plenes. Quan estava al govern no va tenir cap inconvenient en pactar amb els partits que anaven i van contra Catalunya.
Però la realitat és, o se si per un motiu més populista que menys o perquè ho pensa realment, la senyora Ferrussola ha encertat de ple amb les seves declaracions. La cosa ve per qui no ho hagi escoltat, per unes declaracions al programa de Catalunya Ràdio que és diu “Que has dinat” on la senyora contesta al secretari d’estat de turisme que va dir que el Barça seria un candidat perfecte per promocionar Espanya com a país. Ferrussola contesta que no li agradaria gens això i que Espanya ja té els toros i les manoles com a signe d’identitat o de promoció.
Aquestes declaracions, com sempre han provocat un dalt a baix fora de Catalunya i els mitjans cavernaris i els controlats pel PP ja han fet els moviments pertinents per a utilitzar-ho tant políticament com esportivament a l’hora de crear friccions contra els culers i els catalans. Molt típic d’ells.
Jo personalment estic totalment d’acord amb el fons del que diu però no amb qui ho diu perquè em sembla d’una hipocresia bastant penosa que ara que ja ho tenen tot fet els preocupi tant el que li fa l’estat espanyol a Catalunya. No haver-li permès al seu marit abaixar-se els pantalons quan estava al govern. Ara tot el que digui aquesta gent queda fatal pels precedents.
Estic totalment d’acord perquè per a començar el Barça no té perquè promocionar un país on està demostrat que no els interessa per a res el barça com a club i que el seu principal interès és aconseguir que el Madrid, el seu equip, pugui desbancar al Barça a qualsevol preu.
Per a començar, volen que el Barça faci promoció i els que s’enduen la pasta per fer-ho són el Madrid. Un dia després de que el Barça signés amb Qatar Foundation el Madrid es va treure de la mànega un acord amb el govern i la comunitat de Madrid de cobrar durant 3 anys la quantitat de 3,3 milions d’euros, quan el club que avui en dia està en boca de tots és el Barça. Però clar, alguna cosa havien de fer després que el Barça els passes la mà per la cara amb aquesta oferta de 30 milions a l’any.
Després resulta que el barça i els seus aficionats es tenen que tragar campanyes i campanyes durant tot l’any, dels mitjans espanyols, que intenten desestabilitzar al Barça en favor del Madrid, de veure com tots els informatius és més important que ha dinat Cristiano que no pas un fitxatge o una victòria o partit important del Barça. Uns mitjans que utilitzen tot tipus d’artimanyes, per a manipular la realitat i fer quedar al Barça com si els àrbitres sempre els afavorissin a ells, que guanyen gràcies a Villar, que el Madrid els enxampa, que els merengues són els pobres perjudicats i que mereixien més, etc.
No parlen del seu joc horrible i es passen els dies venent la moto i posant imatges tendencioses al seu interès. No cal anar molt lluny tampoc, només cal veure com analitzen els partits de la copa Amèrica segons si el jugador és futurible o pertany al Madrid o si ho és del Barça, que Messi estava sent un fracàs i en canvi Neymar estava jugant malament perquè els seus companys no acompanyaven i perquè la gespa estava molt malament (tant Argentina com Brasil han jugat al mateix camp).
Després veus que la TVE va descaradament amb el Madrid durant la xampions, que posen al Barça gairebé per compromís amb comentaristes totalment merengues inclús en català al dual 2. Que sort que està Moratalla per compensar una mica però el que radia el partit pot parlar en català però és més blanc que la llet. Una televisió estatal que va demostrar a les semis, després d’estar dient tota la xampions que desitjaven la mateixa sort per a tots els equips espanyols (normalment quan el mateix comentarista se’n donava compte de l’asquerosament merengue que era), que anava clarament amb el Madrid i el Barça poc més que semblava un equip estranger.
Ja no només amb el tema dels comentaristes que van ser totalment partidistes i que se’ls va veure el llautó, sinó el mateix tracte de la final que va ser lamentable. En quant el Madrid va quedar eliminat, la final ja semblava poc més que un torneig d’estiu. Durant tota la setmana de la xampions no van tindre la decència ni de connectar un dia a veure que passava per on estava allotjat el Barça. Van fer un programa previ el mateix dia de partit i el partit. Durant la final també van demostrar que no és que tinguessin moltes ganes de la victòria culé, ni durant el partit ni després.
Però és que la resta de mitjans no va ser molt diferent no. Van acabar les semis i tots els cavernaris van estar parlant més temps de les jugades polèmiques que de la final, tant abans com després de jugar-la. És lamentable veure com fora d’Espanya fins i tot una setmana després de la final encara hi havia mitjans i diaris que estaven flipant amb el Barça i analitzant el partit i l’exhibició. Aquí al mateix país resulta que va durar el cap de setmana com a molt la cosa i gràcies. I després volen que el Barça representi al país quan ni ells mateixos se senten identificats amb el club i desitgen tot el mal esportiu possible. Que durant tot l’any els sents parlar i s’estan morint de ganes de que el Madrid es posi líder quan haurien de ser imparcials i desitjar que guanyi el millor. Doncs no, en el seu cas és que sempre guanyi el Madrid.
Portem un mes que des d’alguns mitjans cada dia s’està recordant el que va passar a Sudafrica amb programes especials cada dia i tota una tarda el dia que feia un any que la seva estimada roja va guanyar el mundial. Però clar resulta que en els programes cavernaris el Barça no té res a veure amb l’èxit. Que l’heroi va ser Casillas, que la selecció no juga com el Barça sinó que el Barça juga com la selecció i que Pep li va copiar a Aragonès. Que l’estil no és el del Barça perquè només hi havia tres jugadors titulars a l’eurocopa del Barça. Que bé els van anar les parauletes de Casillas parlant de que a l’eurocopa no hi havia tants culers a l’equip. Clar clar. Només tot el pes de l’equip el portaven Iniesta i Xavi, ajudats per un gran Silva i per un Cesc que s’ha format a can Barça i s’adapta perfectament. Ara resulta que Aragonès, que tota la vida ha jugat amb els seus equips al contraatac, va tenir la “inspiració divina” per a crear un estil de joc que ara es veu que els cules li tenim que estar agraïts. Per jugar a un estil que a can Barça es juga des que va arribar Cruyff.
Després està aquesta federació que tant estima al Barça i que van i fan un calendari gens favorable al Barça. Un calendari on el Madrid les primeres jornades té rivals molt més assequibles que el Barça, on el Barça debuta a un camp històricament antibarcelonista a matar i que a més és el que s’ha estat reforçant més durant l’estiu. Va a jugar al camp del Màlaga després de jugar la supercopa espanyola i dos dies abans de la segona jornada de lliga l’europea a casa contra el Villareal. Després resulta que 4 dies abans de jugar el mundialet el Barça té que disputar el clàssic al bernabeu i en el cas de que el Barça arribi a les semis (amb l’equip que hi ha i veient la trajectòria dels darrers anys més que probable) el Barça es jugarà mitja lliga a casa contra el Madrid entre mig de l’anada i tornada. Un sorteig al que li “afegeixen” algunes variables com ara que el clàssic no sigui la primera jornada i algunes coses per l’estil. Una cosa que han de fer en tot l’any i la fan malament. I la cirereta al pastís, que resulta que com són tan llestos i afavoreixen tant al Barça, la tornada de supercopa es jugarà a les 23 hores perquè amb la de dies que hi ha l’havien de posar en un dia de partits uefa.
Doncs bé, aquesta gent és la que s’ha indignat tant després de les paraules de Ferrusola. El pitjor de tot és la seva prepotència. Ara resulta que els toros i les manoles no els pots tocar, però ells en canvi ens poden dir el que vulguin, posar-se amb els símbols de Catalunya i despotricar e insultar als catalans des de les seves teles privades destinades a crear crispació contra el catalans. Però clar, d’ells no diguis res, que són el melic del món i tots els seus símbols s’han de respectar.
Són lamentables i no parariem amb els exemples de que no ens volen i no ens consideren espanyols. Per tant, si ells no ens consideren i nosaltres ens sentim catalans perquè s’indignen perquè no els volen fer publicitat???
No hay comentarios:
Publicar un comentario