Gran Pep.

Avui ja han aparegut els sicaris del senyor Rossell a arreglar la fuita d’aigua que va provocar Pep Guardiola en roda de premsa. Avui totes les editorials de l’Sport ja s’han posat al servei del seu amo, demostrant que ells només es casen amb el poder i que a la mínima que les coses vagin mal dades els que ara li llepen tant el cul a Pep amb la victòria es posaran clarament a favor de Rossell, que és el que mana i al que li han de passar comptes. Ho dic perquè avui tant l’editorial de Casanovas com la de Vehíls ja surten amb que s’ha equivocat al dir-ho després del partit i poques hores acabada l’assemblea perquè si suposarà donar carnassa als cavernaris, que crea separació a l’afició, etc.

La separació l’ha causat el mateix Rossell que mogut per rancors i per coses guardades ha fet tot el possible per a que l’assemblea li dones la raó, una assemblea per cert, que tots sabem com funciona el tema dels socis compromissaris que sempre acaben acordant tot el que es proposa. Ahir en la seva intervenció el senyor (per dir-li d’alguna manera) Rossell va donar la clau del perquè de tot plegat. Va dir que per culpa de la junta anterior ara a ells els toca avalar amb els seus patrimonis durant dos anys més. Aquest, juntament amb les rancors és el motiu principal. Venjar-se de Laporta i de passada colar-li tot el marró econòmic per un fitxatge que no va rendir el que era l’esperat i que a l’any següent es va malvendre. Així tots els anteriors presidents si els que van entrar posteriorment haguessin estat tant miserables com el d’ara estarien tots a la presó. Que fàcil és ara demanar responsabilitats d’un fitxatge que no surt bé quant tu reps l’herència d’un equip ja fet i guanyador i que necessita pocs retocs i ja fa tres anys que guanya gràcies als que hi havia anteriorment i al seu excel·lent entrenador. L’actitud d’aquesta junta respecte l’anterior em sembla vergonyosa.

Per això em sembla genial la resposta de Pep en roda de premsa al respecte. Quan tocava fer-la, després de l’assemblea i sense influir en ningú i no com els falsos de la junta, que fa dies que estan menjant la bola al personal amb el tema de Qatar i després van a l’assemblea dient que no seran catastrofistes i que no volen influir en ningú. Si ja ho han fet prèviament!! Per tant Pep va contestar de forma sincera i mullant-se quant tocava i en la meva opinió, d’una forma molt correcta i amb grans veritats, no com la junta que l’any passat li va llençar tota la merda a sobre de Laporta i filtrant dades interessades que encara no s’ha demostrat que siguin certes per a aconseguir aquest procés per a passar-li comptes a Laporta i la seva junta de les seves rancúnies personals.

A més, Rossell va tenir un comportament gestual durant tota l’assemblea molt qüestionable i fora de lloc del que ha de tenir un president del Barça, rient les gràcies de tots els que estaven a favor i amb gestos de desaprovació, algun que altre comentari que s’hagués pogut estalviar i faltant al respecte a algun que altre soci que pensava diferent. Molt decepcionant també  el resum de Barça tv que van fer el dia posterior perquè no van treure cap de les opinions i preguntes que se li van fer a la directiva sinó que es van limitar a posar el que deia la junta i les votacions. No hi ha res com tenir un canal propi per a manipular a consciència. Per desgràcia, com en tot en aquest país per a saber les coses que no són llençar flors has d’anar als mitjans contraris que només busquen el dolent. Així és com vaig veure un comentari totalment fora de lloc cap a un soci que li va parlar dels seus “negocis” a Brasil i d’altres comentaris una mica ridículs i només se’n va saber una part, les poques que es van deixar els micros oberts. Però clar totes aquestes coses no surten als mitjans culers.

Igual que el tema que li va plantejar un altre soci una estona que vaig estar escoltant l’assemblea per la ràdio. Aquest soci li va plantejar perquè van posar el partit de supercopa de pagament per a tothom i perquè no ho va demanar d’aprovar en junta i si en cas de jugar la pròxima es proposaria en junta. Doncs bé, Rossell va passar directament del tema de proposar-ho en junta, la denuncia sobre Laporta si que la va voler portar però aquest tema no es va dignar a contestar-li i això que li va preguntar dos cops. La seva resposta la primera vegada es va limitar a dir que era per un tema econòmic i per un tema de solidaritat amb els socis que no tenen abonament i que no sempre poden gaudir d’un clàssic. Però la segona vegada ja va assegurar que si aquest any es jugava la supercopa que seria un altre cop de pagament (amb la qual cosa passa en aquest cas del que digui l’assemblea, tant de democràtic i de fer  cas del que diuen aquests en el tema Laporta) i va donar a entendre que ell era solidari i que el que li feia la pregunta no, quant aquest li va dir que no calia que tragués la excusa del soci sense abonament (la segona vegada que va preguntar) perquè ell no en tenia d’abonament. Quin respecte que té pel soci no?? Però és que el més greu és que va tapar amb un tema de solidaritat un tema totalment recaptatori i econòmic. Si tant solidari és, el que s’hagués tingut que fer és aquell dia canviar els socis del camp i que haguessin entrar gratuïtament com tots els que tenen abonament. Quina pamplina és aquesta de dir que és per solidaritat quan els fots de 50 euros cap amunt per a entrar. Això és solidaritat?? Això és igualtat?? No això és discriminació per no tenir abonament i els fas rascar la butxaca en aquests temps que corren per a tenir l’opció d’un dia de tenir un tracte d’abonat que no pots tenir habitualment perquè estàs en una llista d’espera. Perquè si jo soc solidari doncs faig la campanya per a que es cedeixi en aquest partit en concret l’abonat amb els que no ho són, no els faig pagar un dineral.

Per acabar el tema assemblea, que va ser molt llarga i hi ha molt per comentar, els tres punts calents. Entenc que s’aprovi el tema Qatar perquè fan falta diners i al Barça no l’ajuda el govern com a altres amb “pelotazos” i cadascú té la seva opinió i que si s’hagués de mirar tot no compraríem res. Però lo seu era fer un referèndum entre tots els socis, no votar-ho en assemblea. El tema grada jove, esperem que acabi bé i no serveixi per a camuflar la tornada de favor electoral de Rossel cap als boixos i que no siguem la vergonya de tothom com va passar a Mònaco. A mi el tema que més m’ha indignat és el de un camp sense fum amb l’excusa dels nens i de la salut de la gent que va al camp. Als fumadors ja se’ls prohibeix fumar en llocs tancats i ara resulta que ni poden fumar en recintes oberts. A veure si acabaran sent els jueus del segle XXI i els tancaran en llocs on només hi hagi fumadors perquè és una vergonya la veritat. A mi em sembla perfecte que no es pugui fumar als recintes tancats, però que una persona ja no pugui fumar a l’aire lliure em sembla patètic i més amb l’excusa dels nens. Perquè si és així, l’horari en que els nens surten de classe no s’hauria de poder conduir, perquè els nens traguen un fum que no és bo per a ells, tampoc es podria cridar ni fer sorolls perquè els afecta a l’oïda. Jo he anat algunes vegades al camp i si a una persona li dius que et molesta el fum, la gent el llença cap a l’altre costat o cap a dalt i no molesta a ningú, molta gent el tabac li serveix per a relaxar els nervis del partit, ara hi haurà molts més problemes i més mal rotllo al camp perquè tots sabem el caràcter d’un fumador quan no se’l deixa fumar. Però bé es veu que ara el Barça ha de ser el paradigma de la salut, alimentació, etc. No se, a mi em sembla que aquest tema es podia arreglar amb el mateix civisme de la gent en lloc de prohibir de mala manera. Es suposa que vivim en un món més lliure i cada cop hi ha més prohibicions.

En quant al partit de dissabte, una vegada més festival blaugrana, que des de la caverna estan fent tot el possible per a treure els mèrits d’aquest Barça que enamora a tothom. Un Barça que es va demostrar que aquest sistema és vàlid i encara més si no juga Keyta. Encara que els primers quinze minuts l’Atletico va fer un bon partit, però dos gols de cop es carreguen la moral de qualsevol equip. Però clar, la caverna després del mal partit del seu equip (malgrat el resultat), algo havien de treure per a tapar-ho tot i que era el que millor els anava?? El segon gol i que si Messi estava en fora de joc. Ahir els mitjans cavernaris van estar una hora debatent si era fora de joc o no, però clar el fora de joc del segon gol del Madrid no ho era segons ells, estava en línia...jajaja. Que patètics. Després també es van oblidar que el primer gol ve d’una sacada de banda mal feta, que s’ha de repetir, excepte si jugues al bernabeu i li serveix al madrid per a fer un contraatac de gol quan vas perdent i no xutes a porta. A més, el gol de Benzema és fora de joc clar de Crc que entorpeix la visió del porter. Però clar el sagnant és el de Messi clar, que segons ells influeix tant en la jugada, però el de Crc no. La jugada de Messi s’aparta per a no tocar la pilota, si es quedava parat si que ho era llavors perquè la pilota anava cap a ell, aquest moviment no entorpeix a cap rival ni el despista i quan el jugador remata ja és una altra jugada perquè la toca un jugador. És com en les pilotes aturades que un jugador està clarament en fora de joc per a després quan la toca un companyestà habilitat, però clar només és fora de joc si ets Messi i jugues al Barça. Igual que el primer gol de Messi, diuen que és la gran errada del Atletico perquè hi ha deu tios defensant i fa gol d’una sacada de banda. No cal parlar de la genialitat de Messi (que l’hauria de fer una mica més sovint), que veient que cada cop més li tapen la banda bona que ell acostuma a entrar en diagonal, va fer una finta i deixa a tots dos clavats. No és una genialitat per a ells, és una errada. Així no cal parlar dels dos penals que una vegada més els regalen per a que Crc pugui seguir la corda de Messi. Després alaben al màxim al portuguès quant ja ha necessitat tres penals regalats en 5 jornades per a que l’astre argentí no se li escapi. Un Crc que després no entén perquè el xiulen. Que valent, per a sacar el penal a lo “panenka” quan anaven 5-2 i era el final del partit eh?? Quin respecte que li té als rivals i que bon company és... Total que el Madrid va guanyar 6-2 i d’aquests sis gols hi ha dos penals que no són, dos gols en fora de joc i un que no fa repetir una sacada de banda i acaba en gol perquè agafa a tot l’equip rival a dalt per a atacar...I en canvi sembla que el Barça hagi de demanar perdó per guanyar 5-0 perquè un gol segons ells és fora de joc...patètic.

El problema no va ser el sistema.

Una vegada més he llegit l’anàlisi simplista de que la culpa van ser els tres defenses quan resulta que a la segona part, els millors minuts del Barça van ser quan va treure a Puyol i es va tornar a aquest sistema de tres defenses. Però així li fan la culpa al sistema i no cal senyalar a cap nineta de Pep.

La gran errada d’ahir no va ser jugar amb tres defenses sinó els jugadors escollits per a jugar amb tres defenses. Perquè per a mi la gran errada de l’alineació i el que provoca que a la primera part es patís tant va ser l’entrada de Keyta a l’onze titular per a jugar amb aquest sistema i no tant el sistema en si. Per a que jugui Keyta no es pot jugar amb aquest sistema perquè precisament es juga amb la tàctica escollida per Pep per a tenir un control total de la pilota i una majoria al centre del camp i que la pilota pugui circular amb molta velocitat i els jugadors del mig camp tenen també més facilitat per a entrar des de segona línia. Per tant es podia jugar amb aquesta tàctica però amb un davanter més i amb Cesc a la posició d’interior o bé amb Thiago i jugar amb els mateixos puntes i Cesc una mica al seu aire pel camp. Si volia jugar amb Keyta la jugada era jugar amb 4-3-3. A mi personalment, tampoc m’agrada massa posar a Alves d’extrem. I menys tenint-ne algun a la banqueta que pot jugar perquè Alves no té desequilibri en joc parat sinó que el bo que té és que arriba quan no l’esperes. Si el deixes a dalt crec que perd rendiment.

Però clar una vegada més la culpa ha estat dels mateixos, és a dir, llegint els anàlisis de la premsa esportiva resulta que la culpa de la primera part és de la defensa de tres i com sempre de Busquets i la culpa de no haver guanyat a la segona, com sempre és de les errades de Villa. No es pot dir que Xavi va estar tota la primera part més desplaçat a la dreta del normal i que no va controlar el partit en cap moment, però clar després veus l’1x1 i li posen un 7 i resulta que ell va ser el que va arreglar el partit. El típic vaja, hi ha vaques sagrades que no es pot criticar el més mínim i quan hi ha alguna errada la culpa és per als mateixos. Igual que els dos gols es veu que la culpa va ser només de la defensa i especialment d’Abidal. És cert que el primer gol és culpa seva, en el cas que Valdés l’hagués demanada, perquè sinó no és culpa seva. En el segon encara té menys culpa perquè ha de marcar a dos jugadors a l’hora i la passada l’agafa a contrapeu, però clar, com que és el que surt a la foto de tots dos gols ja és el principal culpable. El típic de sempre vaja. No veuen que per a que passin aquestes coses es juga en equip i ha d’haver altres errors previs més a dalt. Però clar al Barça, quan es guanya i no s’encaixen gols, segons la premsa és perquè l’equip ha fet un gran treball i una gran pressió a dalt per part dels davanters, però quan encaixen gols són errades de la defensa  i com a molt el migcampista de sempre, Busquets.

Els problemes d’ahir van venir perquè el València va centrar el seu joc en apretar a la banda dreta del Barça perquè l’esquerra tenia molta menys perillositat. Entre altres coses perquè estava Keyta que curtcircuitava tot el joc de combinació i Abidal no puja en excés per la banda amb defensa de tres. Per tant, com que la banda composta per Abidal-Keyta-Pedro no creava gens de perill, es van decantar tot el joc a la mateixa banda i els mitjos van anar a pressionar allà també creant molta superioritat ja que a més Xavi estava desplaçat per aquella banda i va perdre algunes pilotes molt perilloses. Però la culpa com sempre va ser de Busquets segons els “entesos”. El partit l’hagués pogut guanyar qualsevol dels dos però al final va acabar en un empat que pot semblar just a priori però que per a mi no ho és en absolut.

No ho és en absolut perquè ahir una vegada més els àrbitres van tangar al Barça de forma descarada. Ja ho vaig avisar en quant vaig veure la designació d’aquest personatge i va quedar demostrat una vegada més. M’agradaria saber perquè cada dos per tres al Barça li ha de xiular un àrbitre madrileny i en canvi al Madrid no li xiula mai un àrbitre català des del famós “no hace falta decir nada más” de Schuster (ja han passat tres anys des de llavors). Són les coses “estranyes” que passen amb el Barça i que després en canvi els cules hem d’escoltar per activa i per passiva que ens beneficien tots els estaments. Una altra curiositat és que un any més, al Barça li toca jugar a Mestalla en una de les jornades que toquen entre setmana, és molta casualitat, i més després de saber que aquests sortejos que es fan s’inclouen “algunes directrius” com ara que el clàssic no pot tocar la primera jornada, etc. No deixa de ser sorprenent que la visita a Mestalla que al Barça sempre li compliquen molt la vida i que en principi és la sortida més complicada juntament la del Bernabeu, que sempre toqui en una jornada entre setmana quan n’hi ha tres en tot l’any o que toqui després d’una parada per seleccions.

Ja fa temporades que passa el mateix, al Barça li toquen els “ossos” a començament de lliga quan tot està en joc i en canvi al Madrid quan la majoria d’equips ja tenen els objectius complerts. De moment el Barça ja ha jugat contra el Villareal, València i perquè es va aplaçar per vaga sinó al camp del Màlaga i tot i tres dies després de Mestalla a casa contra l’Atlético. Mentrestant el Madrid encara no ha jugat encara amb un equip ja no dels de dalt, sinó de mitja taula tampoc...

També em sembla molt indignant, tant que parlen de fair play, de respectar al rival i de no fer trampes al futbol i ja fa dos anys que el València, no presenta per dir-ho d’alguna manera, el millor camp possible per al partit del Barça. Ahir el camp estava ple de sorra de platja com es veia en algunes jugades que s’aixecava la sorra quan xafaven, a més de jugar amb la gespa totalment seca. Això és un camp d’un equip que juga la xampions?? És una cosa indignant. Moltes passades que en un camp decent haurien estat passades de gol es quedaven a mig camí. Com és possible que amb els temps que corren es permetin aquestes trampes quan va a jugar el Barça?? Em fa molta gràcia que diuen que el València va poder parar al Barça. Si omples el camp de sorra i no el regues per a que la pilota no corri!! Així és bastant més fàcil pressionar la sortida de pilota i recuperar-la quan els jugadors a més de pensar a qui passar-li o de desfer-se del rival han d’estar pendents de com botarà la pilota, si es frenarà, etc. La pilota ahir semblava un conill més que una pilota perquè era incapaç de circular a ras de terra uns metres seguits. I a mesura que passava el partit encara es veia pitjor el camp. És molt patètic pintar un camp per a tapar les trampes que has preparat. Jo si fos seguidor del Valencia sentiria vergonya de que el meu equip faci aquestes trampes per a igualar un partit. Quina esportivitat si senyor. Igual que dos o tres cops que un jugador rebia un contacte i deixava un forat que podia aprofitar el Barça es quedaven a terra de forma lamentable, com van fer Albelda, que li clava el genoll a l’esquena a Cesc i encara es queda ell a terra o el propi Soldado, que es queda a terra com si li haguessin trencat  la cara i en quan passava la pilota prop s’aixecava com un llamp i ja no li feia mal res. Comença a ser hora que el Barça no llenci la pilota fora i que el que tingui que parar el joc sigui l’àrbitre perquè vas tant de bo que al final sembles tonto. Que desapareguin els recullpilotes o que l’extrem esquerre, a l’hora de ser substituït, “casualment” estigui a la banda contraria al punt més allunyat del camp. Un València que perdia temps i anava caminant per a sacar inclús quan anava empatant, per tant no se que alaben tant els mitjans quan va ser lamentable.

Però tornant a l’arbitratge, l’àrbitre va veure clarament la jugada de Rami sobre Messi, però és un àrbitre madrileny i evidentment vivint com viu allà, va dir “jo m’he de carregar el partit ara a favor del Barça?” i clar com sempre que xiula al Barça va fer la vista grossa. És una vergonya, perquè de penal i expulsió del jugador del València es va passar al 2-1 en un altre contraatac. I si no havia xiulat el primer, com volíem que xiulés el segon quan era el temps de descompte?? Un descompte per cert, que era de 4 minuts i als 3 i poc va xiular el final. Una situació si més no curiosa, i més després de que els que vam veure el partit anterior que jugava el Madrid, havien afegit 5 minuts i al final van ser 7 i mig. A uns els en donen més i a uns altres ens en treuen. On està el villarato?? Però clar els “analistes” cavernaris es van centrar com no, amb el gran partit del València, que segons ells hagués pogut golejar al Barça i aquesta jugada ni la han nombrat. Però clar el dia del Llevant si era importantíssima i decisiva el penal i expulsió del xaval del Llevant en un corner regalat que ni ho era. Quines maneres de veure les coses no??

Però la premsa culé, que tant va plorant de que la cavernaria fa campanyes i tal, resulta que es queda calladeta i les portades són “Puntazo de campeón” i “Puntazo”. Que el Barça com a club i els seus jugadors no es queixin del àrbitres em sembla perfecte, perquè ells no són els que ho han de fer, però que la premsa cule no tingui els collons de posar la patada de Rami en gran i queixar-se com deu mana em sembla patètic. Si no ho fan ells qui ho farà?? Que fem posem l’altra galta i som sempre els tontos??

Que ha de fer un Barça que no simula, que intenta jugar a futbol sempre, que el seu jugador estrella no es llença mai a la piscina i que intenta marcar sempre, un equip que a punt d’acabar el partit portava dos faltes. Així ho paguen els àrbitres? Menjant-se penals de llibre?? Perquè el de Rami no és que hi haguessin jugadors pel mig, és una jugada clara, de llibre i amb tots dos jugadors al centre de la imatge. L’única explicació és que no el va voler xiular perquè veure-ho segur que ho va veure. A més n’hi ha un altre sobre Messi al descompte, però es que a més hi ha una obstrucció claríssima a Villa quan feia una paret amb Messi que si no estava dintre de l’àrea poc li va faltar. Que ha de fer més el Barça per a que li xiulin un penal?? Que li trenquin la cama?? Per fer un joc net el premi és zero i per llançar-se a la piscina el premi és a final d’any el doble de penals a favor que el Barça, i després encara ploren ells.

Per acabar el tema copa del rei. En lloc de sortir el Freixa tant indignat i demanant una altra data per a l’anada de copa, el que haguessin tingut que fer és dir “vale tu em poses aquesta data, però jo vull que tots els meus internacionals espanyols es quedin aquí per jugar aquest partit i no vagin a Costa Rica, a jugar un amistós de merda, que el de copa és un partit oficial”. No anar plorant com a magdalenes i posant la galta. Molt plorar i poc actuar...

Que bonic és tot avui.

És el que es dedueix de la premsa cule després de la derrota del Madrid. Ja han quedat enrere totes les crítiques i ara ja tot torna a ser meravellós.

És molt patètic el canvi d’opinió que es té d’un dia per a l’altre perquè un resultat és més positiu i amb golejada respecte els dos darrers empats. Ara aquesta setmana ja tocava treure pit i fer els prepotents i els bavosos amb l’equip oblidant-se tots de les barbaritats oportunistes d’abans del partit.

Perquè el Barça no va jugar molt diferent del dia del Milan o contra la Reial Societat. Simplement són partits diferents on l’equip rival juga diferent també. Els italians van jugar amb tots enrere i defensar inclús perdent i els bascs van jugar un pel més avançats en quant on jugava l’equip però també amb molta acumulació de gent. En canvi l’Osasuna va jugar a pressionar molt a dalt i deixar molts espais darrera, cosa que feia que cada vegada que es passava la primera línia de pressió gairebé era ocasió de gol, molt semblant al partit de supercopa contra el Madrid.

Però clar, com sempre els anàlisis són sempre en base al resultat per part dels periodistes esportius. És la lacra que tenim avui en dia. Perquè van haver-hi les mateixes errades que als altres partits, amb la diferència de que el resultat va ser diferent.

A la primera part hi va haver una ocasió de corner molt clara on el jugador d’Osasuna va rematar tot sol des del punt de penal, però clar com que no va fer gol com el del Milan ja no es va qüestionar si el tipus de defensa era el correcte o si no s’havia d’assenyalar a ningú en quant a l’errada. També Abidal va perdre una pilota el primer minut de partit que hagués pogut costar molt cara jugant contra un altre equip amb més qualitat a dalt, però clar no va acabar amb gol i la va fer Abidal i com que jugava a la seva posició ja no calia dir res al respecte.

També hi va haver més d’una jugada en la qual van agafar l’esquena a la defensa i que hagués pogut costar més d’un gol si per exemple Nino li passa a Ibrahim que estava sol i era una passada de la mort. O un parell de jugades més que es van plantar gairebé sols davant del porter. Però clar tampoc van acabar en gol i no calia qüestionar la defensa, ni dir que falten centrals, no assenyalar directament a Busquets quan va acabar jugant de central en aquests moments.

Amb tot això no estic criticant errades del Barça ni jugadors perquè tampoc ho vaig criticar l’altre dia que van empatar, és una manera de comentar els patètics anàlisis que fan molts periodistes que s’anomenen esportius i no saben la forma que té una pilota i que a sobre surten a la tele a opinar al respecte. Jo soc de l’opinió que els jugadors es poden equivocar perquè no són perfectes i que a vegades la jugada acaba en gol i d’altres no, és part del futbol, però és que el periodisme esportiu d’avui en dia és lamentable i no fa més que buscar crispació quan es perd o empata i fer un elogi desmesurat en la victòria. Al món del futbol el resultat, per desgràcia és importantíssim però més important és el joc de l’equip perquè si jugues sempre bé hi haurà dies que no guanyaràs, però n’hi haurà més que guanyaràs que no pas els altres. Perquè el futbol, ja sigui el Barça o el Llevant la cosa va a dies i hi ha dies que s’està millor i es té més sort i d’altres que es tot el contrari.

Dissabte per exemple, hi ha un gol que li rebota a Villa després de tocar-la el porter i torna a rebotar a la cama d’un central i acaba en gol, el segon que fa Villa a passada de Cesc pega en tres jugadors i a la mà de Cesc i el deixa sol davant del porter i assisteix a Villa. El dia del Milan jugades que semblaven gol segur, va tocar a un pal, el porter la va parar in extremis, etc. O si mirem els darrers partits del Madrid que tant a Zagreb com al camp del Llevant, d’estar encertats el primer quart d’hora haguessin decidit el partit, però no van marcar ocasions clares i es van complicar tots dos i el Madrid va jugar horrible, o si més no, més horrible que habitualment.

Inclús amb el tema de Cesc. Ara tots s’estan corrent de gust amb la connexió amb Messi de Cesc, de que si es tan bon fitxatge, que sembla que no hagi estat 8 anys fora i tot el que s’està dient ara. Però clar, ja no se’n recorden tots aquells que van dir que no havia de venir, que li frenaria la projecció a Thiago, que no hi havia lloc per a tots, que pagar 40 quilos per un de la pedrera era una barbaritat i més havent marxat ell. Ara tothom flipa en colors amb la connexió amb Messi i amb l’arribada que té. Però en canvi el dia que es va empatar contra el Milan ja va resultar que Cesc no havia estat tant brillant com els últims partits. Per un partit que no va marcar!!

Per aquests motius entenc perfectament la reacció de Pep aquests darrers dies quan s’ha crucificat a Busquets o s’ha fet una crítica desmesurada o si més no, que no es correspon a la realitat parlant de falta de desig o falta de gana dels jugadors per guanyar tant. Entenc perfectament que l’entrenador que veu que passa tot el contrari i els veu entrenar cada dia, els defensi tal com ha fet els darrers dies en roda de premsa.

Encara que els mitjans cavernaris els hagi interessat vendre la moto de que Pep està enfadat, que es comporta diferent perquè l’equip havia empatat dos partits seguits, etc. És el que passarà d’aquí fins a final de temporada, perquè des de la caverna han vist com el seu cavall de batalla d’aquest any que era fomentar el mal ambient per les suplències d’alguns jugadors resulta que de moment no es tal perquè hi ha hagut lesions i molts jugadors estan tenint molts minuts a l’equip. Per tant que els queda? Intentar punxar a Pep cada roda de premsa aprofitant que cada tres dies n’hi ha una. L’altre dia ja va començar el de Radio Marca amb la tonteria de perquè era de Radio Marca ja el tractava de forma diferent. A la posterior la cosa va seguir amb que si estava enfadat que no celebrava tant els gols i si estava enfadat amb l’equip. Li van preguntar fins a tres vegades fins que al final els va dir que això és el que ells voldrien. Llavors de seguida va saltar un altre que si deia que hi havia mitjans que desitjaven que el Barça perdi i que els desitjaven per dir-ho d’alguna manera la desgràcia al Barça. Llavors Pep va contestar d’una forma més que clara i extensa. Però clar, a l’endemà a Cuatro ja va sortir la contestació tallada amb el que els interessava per a pintar com que Pep estava enfadat i nerviós. Així ja van poder començar amb la nova campanya a les teles de que Pep no era tant diferent a Mourinho i que si té dues cares, una quan van les coses bé i una altra quan els resultats no acompanyen.

El típic de sempre per a no haver de parlar de futbol. Per desgràcia ja fa temps que quan es parla del Barça i Madrid es parla més de coses que no tenen que veure amb el futbol que les que realment importen. Jo habitualment veig les rodes de premsa de Pep i moltes preguntes que li fan de qüestions tàctiques se’n pot aprendre molt de futbol del que diu, ja sigui tàctic o de gestió de plantilles, però com que el que diuen que és el millor entrenador del món (diuen perquè ho demostra ben poc) tant si guanya el seu equip com si no ho fa és perd tot el temps en parlar de tonteries extra esportives, llavors els mitjans cavernaris han de buscar treure-li algunes frases que no tinguin res a veure amb el futbol per a pintar que tots dos són iguals quan són la nit i el dia. I encara surt el Vehíls avui recriminant a Pep que no fa entrevistes a mitjans i que hauria de fer sortit a Vilanova. Així li va al Barça i a Pep, que els mitjans catalans ja són inferiors en quant a “altaveu” als de la caverna, només falta que es posin a favor seu. Jo no veig mitjans catalans que vagin a les rodes de premsa de Mourinho a provocar-lo, a les rodes de premsa del Madrid tots són amiguets de Florentino i que cada cop que el portuguès se’n riu o és irònic s’escolten fins i tots els riures de fons. A can Barça en canvi s’ha d’aguantar que vinguin a donar pel cul els Marca, Sexta, Cuatro, Telecinc, etc.

Si es parla de futbol llavors han de dir que el Barça cada any que passa es supera a si mateix, creix en recursos tàctics per a solucionar els problemes que li plantegen els rival i els seus tècnics (perquè no només està Pep) proven coses noves i sistemes diferents amb moltes variants. A més els treballen als entrenaments. Perquè és tant important, perquè hi ha equips que quan van perdent comencen a fer canvis de treure davanters per defenses i com que no estan treballats es creen descompensacions que a la mínima que el que està defensant recupera una pilota pot crear molt perill. Si a Mestalla per exemple, el Barça rep`algun gol i necessita jugar amb tres defenses ja ho té treballat, no com el Madrid que el seu “gran2 tècnic té un onze pràcticament fet i que exprimeix al màxim i que en quan té algun inconvenient no té pràcticament solucions per a canviar perquè no ho té ni treballat ni aplicat a cap partit. A vegades li sortirà bé perquè el rival es tancarà molt i amb la seva famosa “èpica merengue” algun partit remuntaran. Però quan agafa un equip que juga amb tranquil·litat i no té res a perdre perquè els del Llevant tampoc són un equip dels anomenats grans sinó el partit no hagués acabat amb 1-0. Però clar, després Mourinho és un gran estratega...

Per acabar un parell de cosetes sobre el Barça B. Jo ja vaig dir que amb Eusebio les coses no anirien gaire bé i que no era una bona elecció. El que no m’esperava era que fos tan malament des del primer moment. Vaig veure el partit contra l’Hercules i no és normal perdre un partit com es va perdre. Després el sents en roda de premsa i resulta que és per falta d’ofici, perquè no estan conjuntats i tal. Però resulta que mires la defensa i part del mig camp i és pràcticament el mateix que amb Luis Enrique. És cert que contra l’Hercules van pecar de passerells, sobretot al segon gol, però no és menys cert que no va oferir cap alternativa tàctica al partit quan tenia un jugador més des de la primera part i es va limitar a “canviar cromos” de les mateixes posicions sense variar en res el partit, l’equip en lloc de millorar va empitjorar i molt. A més s’ha carregat de l’onze a un jugador com Carmona que l’any passat va ser molt bo i que amb el primer equip va demostrar que pot inclús en alguna situació delicada jugar amb ells i no desentonar. L’elecció d’Eusebio va ser un error i més tenint a Oscar Garcia que va aconseguir unes puntuacions rècord al curs d’entrenador i que està fent un gran treball amb el juvenil i que coneix perfectament als que han pujat al B aquest any. Espero equivocar-me però té pinta que aquest any es patirà i molt amb Eusebio a la banqueta, amic d’ algú deu ser....

Si fos jugador del Barça.

Si jo fos un jugador del Barça de l’actual plantilla després del que ha passat aquests dies em pensaria seriosament si val la pena defensar aquests colors perquè és increïble el que s’ha arribat a escriure i a dir pels mitjans audiovisuals després d’aquests dos empats.

Em dona la mateixa sensació que l’altre dia quan li donaven la medalla a Pep on sortien a la foto molts dels mateixos que van rajar i de valent de l’entrenador quan va començar i va perdre al camp del Numancia. Ara tots surten a la foto agafadets de Pep i llepant-li el cul. És indignant.

Jo personalment, com a cule, sento vergonya dels mitjans que tracten la informació del Barça i de gran part de la culerada que segueix amb aquest esperit tant pessimista i amb tanta poca confiança amb l’equip.

Com per exemple Busquets. Jo si fos ell em pensaria seriosament l’oferta del City després d’aixecar-se avui i veure com tota la premsa l’ha crucificat i l’ha assenyalat com al principal culpable de la derrota, igual que com van fer a Anoeta. Així li agraeixen que el jugador faci l’esforç de jugar en una posició que no és la seva i que hagi complert amb escreix cada partit que ha jugat. Però clar, quan el resultat és positiu tot és meravellós i es parla de la polivalència de la plantilla d’aquest any, però llavors quan s’empata s’assenyala al de sempre i ja fa falta un central. Molt patètic tot plegat.

Avui llegint l’sport la meva indignació anava amb augment veient la crònica que feien del partit en base al resultat final i que de no haver marcat el gol el Milan al descompte hagués estat diferent. Quina facilitat tenen per a parlar de baixades de tensió i d’errades de concentració tant a la lleugera per a explicar el que no veuen al camp. Normal quan molts dels que opinen són periodistes que no han jugat mai a futbol i que estan als llocs que estan per l’enxufisme que tots sabem que existeix en els mitjans de comunicació.

Clar com que marquen al minut 1 i al 93 ja podem parlar d’errors de concentració, com que el Barça no va sentenciar el partit ja podem parlar de conformisme i d’autocomplaença. Quan són jugadors que si una cosa han demostrat és que lluiten fins al minut 90 de partit i sempre volen més i agradar a la seva afició. És ridícul veure anàlisis totalment interessats de gent que li tenia ganes tant a Pep com al Barça i que s’estaven guardant des de fa temps tota la bilis que tenien acumulada i que no podien treure pels èxits del Barça. Ho estaven esperant i ara han pogut treure una miqueta de la bilis guardada.

Per posar algun exemple de que no saben ni del que parlen i es diuen periodistes esportius. Avui a l’Sport.

http://www.sport.es/es/noticias/barca/20110913/mejor-peor-del-barca-milan/1149353.shtml

http://www.sport.es/es/noticias/barca/20110913/barca-regala-empate-milan/1149344.shtml

http://www.sport.es/es/noticias/barca/20110914/1x1-los-jugadores-del-barca/1149390.shtml

El cas de l’1x1 és vergonyós. Primer excusa a Mascherano perquè segons ells és tot culpa de Busquets i a Busquets ja directament l’acusen de tots els mals. Que fàcil eh?? La culpa és d’un error de Busquets als dos gols. Analitzem el primer.

http://www.youtube.com/watch?v=ZOS1HNosIz0

Si parem el vídeo als primers segons es veu a Iniesta pressionant al que té la pilota i a Keyta mirant la pilota i passant de Pato defensant-lo a distància, si seguim observant veurem que Xavi ni està col·locat correctament per a pressionar-lo ni per a tallar la passada que li faran a posteriori a Pato, s’està marcant a ell mateix perquè no hi ha ningú a prop. Segueix la jugada i la pilota li arriba a Pato i tornem a parar la imatge. Keyta com que no estava a sobre de l’únic jugador que podia rebre la pilota que era Pato en quant el brasiler controla ja està fora de la jugada. Busquets es queda entre dos aigües perquè al darrera té a l’altre davanter que es desmarca i l’encarregat d’entrar-li a Pato és MASCHERANO. Però l’argentí ni talla la pilota ni li fa falta al jugador i el deixa passar. Llavors el brasiler, molt més ràpid que els defenses blaugranes va en carrera mentre que els defenses han d’arrencar en parat. I clar, quin és l’últim jugador que persegueix a Pato?? Si Busquets, però el jugador ja està en carrera i probablement ni Usain Bolt l’hagués agafat ja a Pato. Però clar que passa, que tant Masche com Keyta són les “ninetes” de Pep i no sigui cosa que s’enfadi amb els que escriuen i li passi com al de TV3 l’any passat que li va contestar malament. I a Xavi tampoc se’l pot criticar. Doncs que fan, que d’una errada col·lectiva als 30 segons on l’equip encara s’ha d’assentar al camp la solució és culpar a Busquets, que l’única culpa que té és no tenir una velocitat punta d’un corredor de 100m.

El segon gol encara és més sagnant, perquè tenen la poca vergonya de dir que ha estat gol perquè Busquets ha fallat en la marca....jajaja. que tristos que són per favor. Si hi ha una cosa que qualsevol que hagi seguit mínimament al Barça és que les jugades a pilota parada el Barça les defensa en zona, per tant ningú marca a cap jugador sinó que ocupen zones del camp. La jugada no té més secrets, la defensa en zona el problema que té els que els jugadors, per molt atents que estiguin no poden saltar dos metres i si un jugador rival entra en carrera i el córner està ben sacat, és molt possible que acabi en gol perquè es salta molt més amb impuls que de parat a terra. Però clar, que han de fer culpar a Pep de fer defensar a l’equip en zona?? No, no sigui cosa que s’enfadi. Doncs que fem, el que està més a prop és Busquets, per tant és un error de marca. Que simples que són!!

Però és que a més ja no és un tema només de culpar a un jugador o no, sinó que segons el resultat es permeten el luxe de dir que el corner ve per un error de relaxació i el gol igual. El corner ve d’una pilotada llarga, que Abidal es veu obligat a enviar a corner, són coses que passen al futbol no perquè s’hagin relaxat. El més patètic de tot és que si el resultat hagués acabat 2-1 totes aquestes tonteries no s’haguessin dit i s’hagués parlat que el Barça s’ha dosificat perfectament de cara al diumenge.

El Barça va jugar un partit més que correcte i ningú que estigues mirant el partit podia imaginar que el Milan hagués pogut empatar, entre altres coses perquè estaven perdent 2-1 i havien baixat els braços i molts ni corrien tampoc ja i estaven tots darrere defensant i sense cap tipus d’ambició. El Barça va fer el que havia de fer durant tota la segona part però no són màquines i a aquestes alçades de la temporada van pagar l’esforç que van haver de fer per remuntar i la pressió adalt que van fer tot el partit per a provocar les pilotades dels italians i recuperar la pilota. Però clar com que van empatar, tots els “cracks” del periodisme han sortit amb que els italians no estan mai morts, que no es donen mai per vençuts i els típics tòpics patètics per a omplir linies del diari.

També m’ha fet molta gràcia la preocupació per les lesions musculars de alguns jugadors ja aquesta temporada. Ara resulta que s’està qüestionant si la preparació fisica és l’adequada. Que passa que de cop i volta els preparadors han decidit que no s’entreni com deu mana?? Si es que és increïble. Em recorda l’any dels creuats que inclus van investigar la gespa i tot. Són coses que passen i casualitats del futbol i punt. Però clar en cas de derrota s’ha de buscar tot.

Per tant d’aquí venia el títol de l’entrada d’avui. Perquè que ho facin des de la caverna que ja tornen a parlar de final de cicle i de crisis ja és d’esperar, però la poca confiança de l’entorn amb aquest equip si jo fos jugador és com per a pensar-s’ho la veritat. Un equip que ha guanyat 12 dels últims 15 títols en joc i que a la que empata dos partits a començament de temporada es munti aquest cisma és més que penós. Els llegeixes i els escoltes i sembla que el Barça no pugui empatar o perdre un partit. Que es pensen que són màquines o que?? Que han de fer més per a que es confiï en aquest equip? Si fins i tot l’any passat va passar algo similar, és va perdre a casa 0-2 amb l’Hercules i es va punxar a xampions amb el Rubin Kazan i tots sabem com va acabar l’any. Que fàcil és parlar des de la butaca de casa o la cadira del despatx on treballen els suposats periodistes esportius...El partit d’ahir és el que tocava fer degut al plantejament del Milan i només una jugada desgraciada va empanyar una molt bona actuació del Barça. A la lliga s’han perdut dos punts al començament i a la xampions és la primera jornada, amb un Milan que com tots els anys punxarà en algun dels partits amb els altres dos rivals segur, tots els anys ho fa, sense anar més lluny l’any passat al grup del Madrid, que li va plantar cara als blancs i després va punxar amb els altres. Però sembla que sigui la fi del món...

Per acabar avui he llegit que el “gran” Sauca, una vegada més, ha demostrat el que “aprecia” tot el que està relacionat amb els colors blaugrana. Ahir en plena retransmissió va arribar a dir que Pep feia fàstic per tot el que havia aconseguit. Una vegada més paraules desafortunades que va camuflar com si fos algo positiu però que es podia dir de moltes maneres sense haver de dir que et fa fàstic  una persona. Però clar així segueix amb la simpatia de la majoria merengue, que és el que li interessa, i més veient que tant el del PP com el del PSOE que es presenten a les eleccions són merengues. Així no li faltarà feina. Estaria bé que el senyor Rossell es deixes la tonteria de Neymar de banda i les campanyes proQatar i es posi una mica més seriós amb TVE perquè amb una carteta ja es va veure l’últim cop que se li’n riuen a la cara i demanen perdó a les 4 del matí quan nungú ho veu. Igual que al patètic comentarista que ho fa en català. Aquests de TVE són la hòstia, et donen la opció de poder-ho escoltar en català, però clar, es veu que era molt demanar que el que radia no sigui merengue. Ja que el sents en català, almenys et fots i et toca suportar com quan s’apropen a l’àrea del Barça fa més força que Berlusconi per a que marquin i canta els gols dels equips que juguen contra el Barça com si fossin espanyols. No li pot dir algú que l’equip “de casa” és el que va de blau i grana??? És patètic.



De mal en pitjor.

És la sensació que dona quan veus els arbitratges tant a primera com a segona divisió. Els àrbitres en lloc d’estar més preparats tècnicament amb les evolucions al món de l’arbitratge i les trobades que fan (que pel que es veu no serveixen per a res) encara tenen més errades que abans i cadascú aplica el reglament com li dona la gana. Cada cop s’estan permetent més les patades i es mengen més tarjetes de reglament que mai, en canvi totes les tonteries de seguida la treuen. És una cosa increïble la veritat, és com si un policia es passa el codi de circulació pel forro i només multa a qui vol o un jutge que apliqui la llei com vol i tanqui només a segons quina persona. Són dos exemples clars, encara que per desgràcia també n’hi ha a tots dos sectors que ho fan segons si coneixen al que han de multar per exemple o si l’acusat en un judici és una persona influent i amb diners. Una cosa molt similar als arbitratges que en cas de dubte afavoreixen al que té la premsa més “sorollosa”, és a dir als grans, més al madrid que al Barça entre aquests dos.

La cosa va evidentment pel senyor Mateu Lahoz, un àrbitre que per part de gran part dels que comenten els partits, la premsa cavernària i molts jugadors estan molt contents amb ell. Al·leguen que els agrada perquè és un àrbitre que deixa jugar molt i que fa que els partits no es parin en excés però resulta que estan contents per un altre motiu, pel qual no tenen collons de dir-ho, perquè aquest àrbitre viu un arbitratge paral·lel al reglament que aplica com li dona la gana. El pitjor de tot és que l’arbitratge va més en aquesta direcció (i molts l’estan començant a imitar em major o menor mesura) que en aplicar el reglament com deu mana i afavorir l’espectacle i el joc d’atac. Un àrbitre que sembla que vagi als partits a veure’ls a peu de camp i que dona la sensació que no tingui ganes de “treballar”, perquè jo soc partidari de que les típiques tonteries que xiulen, els contes i les piscines o els mínims contactes no es xiulin. Però per a fer això s’ha d’estar molt atent perquè sinó passa el que esta passant a tots els partits que s’intenta arbitrar així, que el partit s’endureix i sempre es perjudica al que intenta jugar a futbol i moltes faltes clares no es xiulen.

Es veu en cada partit que xiula aquest àrbitre però és que cada vegada va a més i els jugadors ja ho saben i cada cop van més fort amb les entrades i la cosa durant el partit va pujant cada cop més. Al final el perjudicat, el que intenta jugar a futbol com sempre. I que consti que no ho dic només pel Barça, perquè Alves al primer minut fa una entrada més que perillosa que com a mínim mereixia groga i Keyta en fa una que talla un contracop amb una patada a la cama que no té pilota el jugador que acaba sense càstig. Però que passa, que el partit segueix i els de la real també peguen i veuen que no passa res, fins que passa el que era d’esperar. Jugada per la banda i Alexis que pugna en velocitat amb un defensa de la real, total que el jugador veu que no el pot guanyar en carrera i fa una entrada terrorífica amb les dos cames quan el jugador té el peu recolzat a terra i amb una cama el trava per la part de baix i amb l’altra a l’alçada del genoll. Total que li trenca l’abductor dret. El més patètic de l’acció es que estàs veient l’acció repetida que és brutal i escoltar al suposadament objectiu Carlos Martínez de canal + dir que el jugador s’ho fa tot sol que l’entrada no el toca, igual que asquerosament cada cop que creu que l’àrbitre s’equivoca a favor del Barça es torna boig i quan s’equivoca en contra es calla la boca. Així li va al Barça.

Però és que resulta que l’àrbitre no xiula ni falta. Que barat que surt carregar-te a un jugador durant dos mesos no?? Doncs gracies a tots els que alaben a aquest àrbitre patètic que està per sobre del reglament igual que per exemple l’anglès Howard Webb, cada cop se li’n va més el cap i cada cop es menja més targetes i faltes clares. Tots dos patètics. Però resulta que després veus anàlisis arbitrals i el deixen pels núvols i que diuen que ha controlat bé el partit sense tenir que amonestar a molts jugadors. Així és més valorable que un àrbitre es salti el reglament con tal de que no expulsi a ningú que no pas que el faci complir com toca. Lamentable.

Després està molt bé veure com els mitjans es centren en la jugada polèmica de Busquets de la mà per a així poder seguir amb les tonteries de que beneficien al Barça, però resulta que “casualment” s’obliden de que a la primera part hi ha tres jugades que amb el jugador cule amb pilota ja controlada davant del porter assenyala fora de joc. Jugades que es demostra que no són fora de joc, dues d’elles per més d’un metre.

La real va empatar el partit per dues errades del Barça, però potser amb un 0-4 a la primera part aquests errors no haguessin estat tant importants no?? Però clar la polèmica arbitral nomes es centra en si Busquets havia de ser expulsat o no. El típic vaja.

Una jugada que ni ells mateixos s’aclareixen, n’hi ha que diuen que era penal i expulsió segons el reglament, d’altres que si la jugada acaba amb gol es resol amb groga. No ho entenc la veritat, perquè també estava la norma que en un penal no es pot donar avantatge. Per a mi és penal i expulsió de Busquets i s’equivoca l’àrbitre en la seva habitual interpretació personal del reglament. Però era una jugada que no havia de ser decisiva pel que he dit abans dels fores de joc i que no és el mateix quedar-te amb 2-4 (si marca el penal) i amb deu que amb 2-2.

Però el principal problema no va ser ni aquests dos fores de joc ni la jugada de Busquets. El principal problema és aquesta permissivitat que dona als rivals per a frenar el joc de qualsevol manera i que es quedi només en falta la jugada. Els patètics comentaristes també deien que l’empat havia fet que el Barça no pogués fer cap gol més i que els havia deixat tocats. Però clar, casualment es van deixar de dir que un cop empatat el partit les patades van anar que volaven sense cap tipus de sanció. Així els de la real cada cop que la tenia Messi al mig camp anaven com a bojos a frenar-lo i llençar-lo a terra, com per exemple Zurutuza, que quan Messi rebia ja li pegaven i si se’n podia anar igual, un altre l’acabava de tombar. Cesc que probablement no coneixia a Lahoz flipava en colors cada cop que el tombaven i no xiulava ni falta. Llavors va arribar una falta que un jugador agarra i es penja de Messi, per sort treu tarjeta Lahoz, però a la següent hi ha una altra agarrada i llavors es veu que ja no li apetia amonestar a un altre jugador tant aviat. És una vergonya la manera d’arbitrar d’aquest senyor i de moment ja ha costat dos mesos de lesió d’un jugador. Però clar aquest àrbitre seguirà sent estimat fins que el lesionat no sigui un jugador important del Madrid que llavors serà quan tota la premsa i els mitjans cavernaris el posaran en una diana i ja no caurà tant bé, ni als periodistes, ni als comentaristes. Però mentre de moment només siguin dels altres equips seguirà sent alabat per tots.

Per acabar amb l’actuació arbitral la jugada de Messi. És indignant que li tregui targeta groga a l’argentí, un jugador que sempre intenta jugar i encara que li peguin patada intenta seguir amb la jugada. Aquestes jugades com sempre amb l’arbitratge cadascú les interpreta com vol, perquè en la jugada de Messi el penal existeix. El defensa de la real li pega a la cama i li impedeix seguir amb la jugada, penal tonto però penal. Llavors Messi exagera la caiguda. Les amonestacions s’han de treure quan un jugador intenta enganyar a l’àrbitre i no hi ha contacte, però quan hi ha contacte un àrbitre pot xiular penal o no però mai pot amonestar al jugador. Això també depèn de a qui li fan pel que es veu, perquè al partit posterior resulta que Crc deixa la cama i es llença a la piscina, però clar ja tenia una groga i l’equip estava patint. L’única diferència és que al Barça xiulava Lahoz i que al Madrid li xiulava l’àrbitre que va expulsar a Pep a Almería i que després van enganxar a ell i els seus liniers celebrant un gol del Madrid a l’hotel.

Té molta raó Mou quan diu que els seus equips guanyen més al segon any, perquè al primer es passa tot l’any plorant i fent que els mitjans i directius també ho facin i llavors ve quan el segon any els regals van que peten. De moment al primer partit que ho han necessitat primer regal de l’any. També va dir que qualsevol partit que un àrbitre l’ajudés que repetirien el partit, però clar l’altre dia va reconèixer el regal però llavors deia que haurien guanyat igual...clar clar

Del partit a Anoeta en quant a futbol poc a dir, primera part més que correcta i que haguessin tingut que tancar el partit i segona part que van fer dos errades clares, la segona més pròpia d’un juvenil, que amb l’empat va donar molta moral als de la Real Societat i amb un arbitratge propici per a fer-ho van poder mantenir l’empat els minuts que van quedar de partit.

Dir que no passa res tampoc és cert perquè es perdran molts pocs punts aquest any, però en el cas del Barça es pot estar tranquils perquè el Madrid ara està a tope físicament i no té una banqueta com per a solucionar moltes coses i quan el físic baixi una mica punxaran en més d’una ocasió. Els equips de Mou sempre empaten bastants partits i acaba de començar la lliga. A més amb el calendari que tenen uns i altres és normal que agafin una mica d’avantatge. Sense anar més llunys el Barça té que jugar amb l’Atletico i Valencia consecutivament (amb Osasuna abans) i ja ha jugat amb el Villareal, mentre que el Madrid de moment està jugant amb equips de la zona baixa de la taula. El que dèiem de Mou vaja, que va plorar l’any passat pel calendari i aquest anys sembla que l’hagi fet ell. No deixa de ser sorprenent també veure com els mitjans van parlant de que el Barça sempre pensa amb el Madrid fins i tot quan guanya i que el titular de la crònica del partit fos “a dos puntos del Barça”. Qui és qui està obsessionat amb qui?

Punts calents de l’assemblea.

Tres són els punts calents de l’assemblea que està prevista per al 24 de setembre: el tema de publicitat per part de Qatar, el tema de prohibir fumar a l’estadi i el tema de la grada jove.

Començant amb el tema de Qatar, m’ha semblat molt penós escoltar a alguns periodistes tapar les vergonyes del que passa realment a Qatar i de alts càrrecs i portaveus del Barça intentant vendre la moto de que si no s’accepta aquesta oferta el que voti en contra va contra el club, que no volen que el club sigui gran i fins i només els ha faltat dir que els assenyalaran amb el dit quan vagin pel carrer si voten en contra.

El problema amb Qatar Foundation, no és que paguin poc, que la gent estigui en contra del projecte educatiu d’aquesta fundació o fins i tot que sigui una organització sense ànim de lucre (o almenys és el que ells diuen, però l’altre dia veient com parlava el vicepresident amb Jordi Ebole alies “el follonero”, dona la sensació que quan s’acabi el petroli serà el recurs més gran per a ingressar diners, per tant podríem dir que ara no és amb ànim de lucre però ja veurem en un futur). El problema d’aquesta publicitat és que es contradiu totalment amb la que porta a la part de darrera. Perquè des de la fundació cap enfora venen la moto de que són una gran  família, però que jo sàpiga les famílies no es queden tots els diners uns i permeten que els altres es morin de gana. O una família no li dona el tracte a la dona que tenen els d’aquest país.  O sigui que per molt que ho vulguin encobrir, Qatar és una dictadura i no respecten els drets humans. Al reportatge de l’altre dia que he esmentat, a més hi ha una ombra de censura per part del que està controlant la entrevista per a no parlar de política en cap moment ni de respondre cap pregunta conflictiva que dona que pensar que les coses no són tan boniques com les estan pintant, com ara les beques que tenen el nom d’un personatge  que està a favor dels suïcides o que és un radical confés. Per tant em sembla indignant escoltar comentaris com ara el que vaig escoltar ahir d’un periodista que va dir que les dones no estaven tan malament allà, que inclús les deixaven conduir i tot i algun que altre comentari en aquest sentit. Molt penós veure com la premsa intentar camuflar i encaminar a la gent per a que voti a favor. La premsa catalana, tant que parlem de la cavernaria, són els mateixos gossos amb diferent collar, per desgràcia.

Amb això no vull dir que s’hagi de votar que no, però almenys que diguin la veritat. Primer perquè si no s’aprova aquesta patrocini, l’equip no desapareixerà, és un 6% del pressupost total del club. Però sobretot perquè entra en contradicció amb el que s’havia fet fins ara amb Unicef ja que al davant hi haurà una publicitat d’una país que no respecta els drets humans i al darrere d’una que lluita per que es respectin. Està clar que hi haurà gent que pot pensar que si miréssim això no compraríem res, perquè molts productes estan fets a Xina per exemple i allà no es que es respectin molt tampoc. El que molesta de la campanya que estan fent és que sembla que t’incitin a votar a favor perquè sinó perjudicaràs enormement al club i seràs un mal barcelonista. Aquí està el problema.

El segon tema és el de fumar a l’estadi. No m’estranya que des de la directiva vulguin portar Qatar perquè cada cop s’està semblant més a un dictadura la política del que manen. No entenc a que ve la persecució ara dels fumadors a l’estadi. Em sembla perfecte que vulguin prohibir fumar a les zones tancades del camp, però que ho vulguin prohibir a l’aire lliure ja em sembla demencial. Diuen que és amb l’excusa de que van molts nens al camp i que estaria bé que no es fumés. Per la mateixa regla de tres també haurien de prohibir la entrada als aficionats que insulten a l’àrbitre i als jugadors perquè són un mal exemple per als nens, s’hauria de prohibir que tots els que tenen el privilegi d’entrar a l’estadi al pàrquing privat ja siguin cotxes o motos, no ho puguin fer, perquè també provoca que els nens s’hagin de tragar la fum dels vehicles. Total un seguit de coses que s’haurien de prohibir perquè els nens van al camp. Però resulta que només ho fan amb el tabac. S’ha de tenir amb compte també que molts partits són a horaris que els nens no poden anar al camp, per tant llavors aquells dies que fem??  És una norma totalment absurda, perquè qualsevol persona que va al camp i fuma, no són animals sense sentit comú, és tan fàcil com demanar per favor als que hi ha al costat si poden llençar el fum cap adalt i se’n va sense que cap nen l’hagi de respirar. Per tant em sembla bé que es pugui arribar a fer una campanya de conscienciació per a que la gent respecti al del costat, però que a una persona que es gasta un dineral per entrar al camp, ja sigui soci o amb entrada, després d’aguantar les prohibicions a tot arreu en recintes públics tancats, que a sobre els prohibeixin fumar a l’aire lliure ja em sembla surrealista.

Per últim està el tema de la grada jove. En aquest apartat hi ha molts punts foscos a l’hora de saber si és recomanable o no, entre altres coses perquè es poden colar gent que no respecta a ningú i llavors és quan comencen els problemes. Tampoc m’agrada que sense ser socis puguin accedir i tindre els privilegis que aquests no tenen, com per exemple possiblement millors localitats que alguns que ja fa temps que estan intentant canviar-se de lloc. També és molt perillós que no es pot assegurar, ja sigui per part dels mossos com del club, que la gent que hi accedeixi no siguin boixos perquè no tots estan fitxats i detectats. Aquesta grada estaria bé sempre i quan es faci amb gent que ja fa temps que estan al club i que no hagin creat mai cap problema més que permetre entrar a gent nova a l’estadi desconeguda. A més com en el cas del tabac, més que crear aquesta grada jove s’hauria de fer una campanya de conscienciació per a que la gent animi i no haver de crear una colla per a que “obligui” a la resta. Això ha de sortir de cadascú perquè per molt que hi hagi una grada d’animació no vol dir que els que ara passen de animar i van al teatre més que a un camp de futbol els segueixin i l’únic que pot fer això és crear més d’un aldarull si es cola gent que no hauria d’estar.

Jo personalment preferiria que el president del Barça, en lloc de posar-se en fregats que no porten enlloc es preocupes més a l’hora de controlar el tracte de la federació al club. Perquè no és normal per exemple el calendari de lliga que li ha tocat al Barça els primers partits quan encara s’està rodant l’equip. Ja no saben com provar-ho. Primer van posar tots els “classe mitja” un darrere l’altre, després gran part d’ells juntets durant la fase final de la xampions, ara aquest any a començament de lliga i el Madrid abans del mundialet. No se a que estan jugant però no és normal que el Barça debuti al camp del Màlaga (encara que es va aplaçar), després el Villareal, després a Anoeta i després Atletico i Valencia consecutius i coincidint amb les primeres jornades de xampions. D’això és del que s’ha de preocupar el senyor Rossell, que amb la tonteria del Villarato tots els anys ens passen la mà per la cara...

Per acabar he llegit avui que els clubs demanen més poder dintre del tema de escollir dates fifa i cobrar més diners per la cessió de jugadors. En lloc de l’afany recaptatori aquest, el que han de fer és vetllar per a fer desaparèixer aquestes clàusules que signen les seleccions per als amistosos que obliguen que jugadors tinguin que jugar tot el partit. Ahir per exemple Messi per contracte va haver de jugar tot el partit i no li van partir la cama de miracle. Mentrestant hi ha altres clubs que tenen amiguets que els perdonen jugar els amistosos como el Madrid amb Portugal i Alemanya per exemple. Lluitar contra les desigualtats, no voler més diners. Jo personalment, i suposo que el 90% de l’aficionat culé, prefereix que no els donin ni un euro i que Messi no hagi de viatjar a India per a jugar un amistós contra un equip que es dedica a parar el joc amb patades i cops.

No ho suporten.

És el que es pot deduir d’aquest cap de setmana amb les dues supercopes que s’han jugat i en les quals participava el Barça. Per a començar la absurda contra programació que va fer que coincidís en una franja horària similar, totes dues supercopes i el partit de la selecció espanyola de basquet. Es veu que tenint tot el cap de setmana com tenien no podien programar-ho de forma que es pogués veure tot. Després es queixen de que no tenen audiència aquests esports de menys rellevància mediàtica. Per desgràcia no és la primera vegada que ho han fet i “casualment” sempre passa amb el Barça i les seves seccions.

Per tant els interessats no vam poder veure-ho tot, així els aficionats no veiem els atracaments que s’han produït. És una constant per part dels que manen als diferents esports on participen les seccions blaugrana. No agrada que el Barça ho guanyi tot i es fa tot el possible per a posar-los en dificultats. Així doncs totes dues supercopes es van jugar a territori que de neutral tenia poc i que sempre dificulta en quant a distancies per a que no pugui anar molta gent del Barça. Per desgràcia és habitual. No deixa de ser curiós també el tracte que han tingut totes dues supercopes que quan les guanya el Barça no surten a les noticies ni de conya i als mitjans com més avall de les seves webs i com més enrere dels diaris millor. En canvi ahir estava a primer nivell de rellevància totes dues victòries, casualment per part de dos equips de Madrid...coses que passen.

Ja de per si s’intenta que guanyi el que juga contra el Barça, però es que si a més l’equip que juga és de Madrid ja la cosa es converteix en una qüestió d’estat. Així els que critiquen als catalans per barrejar política amb esport, poden cantar e insultar als catalans i tal. Com ara ahir al pavelló de Vistalegre o el pavelló on va jugar la supercopa de futbol sala. Amb càntics de l’estil “que viva españa”, “yo soy español”, “puto Barça y puta Catalunya”, etc. Però clar llavors com que es produeixen en pavellons del territori espanyol els mitjans “casualment” no se n’adonen. Els mateixos mitjans que es tornen bojos quan Cesc porta una estelada o quan al Camp Nou es veu alguna pancarta de Catalunya is not spain i coses per l’estil. La típica hipocresia cavernaria vaja.

Però és que el més lamentable de tot ja no és que els afavoreixin en quant a jugar pràcticament a casa, que tinguin ambients molt contraris als cules, etc. El pitjor de tot és que a sobre tenen els arbitratges totalment tendenciosos per a afavorir a aquests equips quan les coses van mal dades. Ahir durant la primera part del futbol sala (la segona ja no la vaig poder veure, perquè també feien handbol i partidas de basquet) l’arbitratge va ser vergonyós, com sempre amb dos criteris diferents, fins i tot van haver dos mans del porter d’Interviu fora de l’àrea que eren falta perillosa i targeta, una de les dos inclús l’equip madrilenys estava amb l’amenaça del doble penal. Però clar, és tan fàcil com no xiular-les i punt, no fos cosa que el Barça se n’anés del marcador. Així l’equip madrileny va poder empatar dos cops durant la primera part i va sentenciar la segona part. Amb la corresponent permissivitat de posar el cos, la cama i el que fos falta per suposat. Al final 4-3 per als madrilenys.

Tampoc es pot dir que el Barça perdés per l’arbitratge exclusivament perquè són jugades importants però que no decideixen totalment un partit. També van haver moltes errades típiques del primer partit de la temporada oficial i que fa que moltes coses estiguin encara per fer. Com ara els dos fitxatges d’aquest any. Espero que el Gabriel aquest que han fitxat es posi a punt i sigui important a l’equip però ahir va estar molt innocent amb atac i molt tendre en defensa. El primer gol que li fan al Barça no pot deixar que el jugador se li’n vagi per la banda tan fàcilment sense tombar-lo en una jugada de corner atacant del Barça i que li facin una contra tan fàcil. Un gol molt important perquè de jugar amb la tranquil·litat després de marcar el primer gol, de seguida va suposar l’empat que els va donar molta moral als madrilenys. Esperem que amb un quants partits agafin la forma i no es produeixin errades tan clares perquè al segon gol el que va fallar va ser l’altre fitxatge. Així que serà qüestió de donar-los tranquil·litat però que es posin les piles que no estan jugant a un equipet...

Però és que amb l’handbol encara va ser més descarat. Estava clar que la tornada de l’equip històric de l’Atletico de Madrid  havia de ser una festa nacional i no podia ser que la victòria s’escapés de Madrid per a anar a Catalunya. Així doncs es va produir el típic arbitratge de cada cop que el Barça ha jugat amb el Ciudad Real (ara Atletico de Madrid, abans tenien el poder perquè eren l’equip més proper de Madrid i el president de la federació va ser entrenador molts anys d’aquest equip, ara encara més que l’equip està a Madrid ciutat). Partits de diferent criteri als quals per a l’equip madrileny no existeixen els passius ni les amenaces d’aquestos, que els defenses poden tombar a jugadors cules sense pilota i agarrar-los davant mateix de l’àrbitre, cops a la cara després de llançament, tombar al jugador quan se’n va sol cara al porter sense exclusió, etc. que a l’altra part no permeten de cap manera. Després un cop l’equip que volen que s’avanci se’n va del marcador, llavors tornen a xiular com ho haguessin tingut que fer des del primer moment i així quan un després llegeix fredament les estadístiques no veu gaires diferències entre uns i altres, però el que no es veu amb les fredes estadístiques és que ho fan quan ja és gairebé irremuntable el partit. Són molt bons en aquest aspecte. Després alaben el partidas del porter perquè en para moltes però tota persona que ha jugat a handbol sap que gran part de la importància per a aturar pilotes depèn de la defensa de l’equip que tapa molts de forats, si no el porter no té res a fer, per molt que sigui el millor del món. Llavors si a un li deixes dificultar més el llançament que a l’altre equip, normal que el seu porter en pari moltes més. I si tenim en compte que els àrbitres van xiular en un pavelló amb un ambient brutal amb més de 11 mil persones, rècord històric encara més difícil que no es caguin als calçotets. Quan veig aquests ambients fora em donen  enveja sana mentre el palau ben just en caben 6 mil i és un pavelló totalment antiquat. Però clar la nova junta si mira fins i tot les despeses de tinta com ha de fer un pavelló nou. No sigui que hagin d’avalar alguna cosa...

Però en el cas de la supercopa d’handbol no es pot culpar totalment a l’arbitratge perquè aquestos influeixen moltíssim però quan un equip et guanya de deu gols no és només per l’arbitratge. Gran part de la culpa la té el  de sempre. L’entrenador d’handbol del Barça que per desgràcia segueix sent Xavi Pascual. Jo ja ho vaig dir quan va guanyar la xampions i la lliga que me n’alegrava molt de la victòria del Barça però que tenia un desavantatge molt important i era que suposaria la renovació de Pascual. I així va ser.

Ahir el senyor Pascual va donar un recital de com desaprofitar els teus jugadors i com no saber les virtuts que té cadascun. Per a començar el tio va i surt amb Sorahindo de pivot titular en atac i deixa a Nodesbo a la banqueta. Total, primeres ocasions de gol del Barça amb el pivot fallades estrepitosament pel jugador francès. Però si això no era suficient va i treu en defensa a Nodesbo quan precisament no és el seu fort. Una defensa que va fer aigües tota l’estona pel mateix lloc i que l’entrenador va ser totalment incapaç de corregir. Però bé tot i això gràcies a Saric la cosa es va igualar i el partit anava variant al marcador un gol amunt, un avall. I clar va arribar el moment en que els àrbitres a la mínima que poden fan fora a un jugador blaugrana quan veuen que l’equip rival no s’escapa. Total que se’n van de dos i l’equip s’encalla una mica. Llavors el “brillant” Pascual, com sempre, es menja el temps mort durant tota la primera part fins a l’últim atac en lloc de parar la sangria que s’estava produint. Quan va demanar el temps mort podia agafar la cartolineta i fotre-se-la pel cul. Perquè a falta de 20 segons el temps mort no val per a res i menys contra el CR. Total que a més fallen l’atac i el Barça se’n va perdent de 3. Una renta més que complicada ja contra un equip que juga a casa i de la qualitat que tenen. Però és que comença la segona part i el tio va i canvia el porter!! Si un dels millors porters del món no pot parar, la culpa està a la defensa no al porter...Total que seguia el forat defensiu, incapaç de llegir-lo al camp ( es veu que si durant la setmana no li fan l’scouting no té ni idea de preparar res, partit que li han plantejat una sorpresa tàctica partit que l’equip s’ha encallat i ha costat una diferència de gols important) durant la primera part i llavors la segona va començar com era d’esperar. Una continuació del final. I el senyor Pascual, com que a la primera part no l’havia cagat prou es veu, demana temps mort als deu minuts de partit quan ja perdien de 8 gols. No cal dir on s’havia de fotre la cartolina verda un altre cop no?? Algú dirà, és que és molt arriscat demanar temps mort tan aviat perquè queda tota la segona part. Però és que aquest any hi ha una nova normativa que en pots demanar dos, sempre que no siguin molt seguits els darrers minuts. Es veu que el “brillant” Pascual no la sabia aquesta nova norma, perquè sinó no s’explica com pot permetre que un equip de la qualitat del CR se’n vagi de 8 gols els primers deu minuts del segon temps. Clar com que ell no juga i no ha de sofrir el ridícul amb el màxim rival i un camp amb 11 mil i pico persones es veu que encara es pensava que remuntaria. Tenim un entrenador patètic per desgràcia. És molt frustrant veure els jugadors que té el Barça i veure com no se’ls treu profit...

Per acabar unes cosetes sobre el tema de Qatar a la samarreta per a la nova assemblea. Si volien fer-ho a votació, ja van tenir una assemblea per a fer-ho, no ara quan ja està tot arreglat i amb la campanya que estan fent tots plegats (mitjans afins i president), que si el Barça serà més petit i tal i qual. El Barça serà el mateix, simplement ingressaria 30 milions més d’un pressupost de més de 400 milions. A més està molt bé el tema de pintar que la Qatar foundation és una organització sense ànim de lucre i sobretot pintar que allà no hi ha una dictadura. Però ahir casualment vaig trobar un d’aquests programes que fa el famós “follonero” que va anar a Qatar per a “investigar” una mica. D’aquest documental vaig poder informar-me, que realment és una fundació que està invertint molt amb el tema educatiu i van sortir les instal·lacions que estan construint els darrers anys per a crear molts talents per a utilitzar després. Però al mateix temps, vaig poder veure que políticament no es tant bonic com ho pinten i vaig veure algunes cosetes que em fan pensar que allò és una dictadura pura i dura. Molt recomanable per al que vulgui veure una mica d’informació no manipulada al voltant de la nova publicitat que lluirà el Barça. Jo personalment estava molt content quan el Barça portava Unicef i era el millor equip del món igualment. També és cert que a mi no em costa un euro perquè no soc soci. Però no em va agradar gens el que vaig veure al tram final del reportatge...