No ho suporten.

És el que es pot deduir d’aquest cap de setmana amb les dues supercopes que s’han jugat i en les quals participava el Barça. Per a començar la absurda contra programació que va fer que coincidís en una franja horària similar, totes dues supercopes i el partit de la selecció espanyola de basquet. Es veu que tenint tot el cap de setmana com tenien no podien programar-ho de forma que es pogués veure tot. Després es queixen de que no tenen audiència aquests esports de menys rellevància mediàtica. Per desgràcia no és la primera vegada que ho han fet i “casualment” sempre passa amb el Barça i les seves seccions.

Per tant els interessats no vam poder veure-ho tot, així els aficionats no veiem els atracaments que s’han produït. És una constant per part dels que manen als diferents esports on participen les seccions blaugrana. No agrada que el Barça ho guanyi tot i es fa tot el possible per a posar-los en dificultats. Així doncs totes dues supercopes es van jugar a territori que de neutral tenia poc i que sempre dificulta en quant a distancies per a que no pugui anar molta gent del Barça. Per desgràcia és habitual. No deixa de ser curiós també el tracte que han tingut totes dues supercopes que quan les guanya el Barça no surten a les noticies ni de conya i als mitjans com més avall de les seves webs i com més enrere dels diaris millor. En canvi ahir estava a primer nivell de rellevància totes dues victòries, casualment per part de dos equips de Madrid...coses que passen.

Ja de per si s’intenta que guanyi el que juga contra el Barça, però es que si a més l’equip que juga és de Madrid ja la cosa es converteix en una qüestió d’estat. Així els que critiquen als catalans per barrejar política amb esport, poden cantar e insultar als catalans i tal. Com ara ahir al pavelló de Vistalegre o el pavelló on va jugar la supercopa de futbol sala. Amb càntics de l’estil “que viva españa”, “yo soy español”, “puto Barça y puta Catalunya”, etc. Però clar llavors com que es produeixen en pavellons del territori espanyol els mitjans “casualment” no se n’adonen. Els mateixos mitjans que es tornen bojos quan Cesc porta una estelada o quan al Camp Nou es veu alguna pancarta de Catalunya is not spain i coses per l’estil. La típica hipocresia cavernaria vaja.

Però és que el més lamentable de tot ja no és que els afavoreixin en quant a jugar pràcticament a casa, que tinguin ambients molt contraris als cules, etc. El pitjor de tot és que a sobre tenen els arbitratges totalment tendenciosos per a afavorir a aquests equips quan les coses van mal dades. Ahir durant la primera part del futbol sala (la segona ja no la vaig poder veure, perquè també feien handbol i partidas de basquet) l’arbitratge va ser vergonyós, com sempre amb dos criteris diferents, fins i tot van haver dos mans del porter d’Interviu fora de l’àrea que eren falta perillosa i targeta, una de les dos inclús l’equip madrilenys estava amb l’amenaça del doble penal. Però clar, és tan fàcil com no xiular-les i punt, no fos cosa que el Barça se n’anés del marcador. Així l’equip madrileny va poder empatar dos cops durant la primera part i va sentenciar la segona part. Amb la corresponent permissivitat de posar el cos, la cama i el que fos falta per suposat. Al final 4-3 per als madrilenys.

Tampoc es pot dir que el Barça perdés per l’arbitratge exclusivament perquè són jugades importants però que no decideixen totalment un partit. També van haver moltes errades típiques del primer partit de la temporada oficial i que fa que moltes coses estiguin encara per fer. Com ara els dos fitxatges d’aquest any. Espero que el Gabriel aquest que han fitxat es posi a punt i sigui important a l’equip però ahir va estar molt innocent amb atac i molt tendre en defensa. El primer gol que li fan al Barça no pot deixar que el jugador se li’n vagi per la banda tan fàcilment sense tombar-lo en una jugada de corner atacant del Barça i que li facin una contra tan fàcil. Un gol molt important perquè de jugar amb la tranquil·litat després de marcar el primer gol, de seguida va suposar l’empat que els va donar molta moral als madrilenys. Esperem que amb un quants partits agafin la forma i no es produeixin errades tan clares perquè al segon gol el que va fallar va ser l’altre fitxatge. Així que serà qüestió de donar-los tranquil·litat però que es posin les piles que no estan jugant a un equipet...

Però és que amb l’handbol encara va ser més descarat. Estava clar que la tornada de l’equip històric de l’Atletico de Madrid  havia de ser una festa nacional i no podia ser que la victòria s’escapés de Madrid per a anar a Catalunya. Així doncs es va produir el típic arbitratge de cada cop que el Barça ha jugat amb el Ciudad Real (ara Atletico de Madrid, abans tenien el poder perquè eren l’equip més proper de Madrid i el president de la federació va ser entrenador molts anys d’aquest equip, ara encara més que l’equip està a Madrid ciutat). Partits de diferent criteri als quals per a l’equip madrileny no existeixen els passius ni les amenaces d’aquestos, que els defenses poden tombar a jugadors cules sense pilota i agarrar-los davant mateix de l’àrbitre, cops a la cara després de llançament, tombar al jugador quan se’n va sol cara al porter sense exclusió, etc. que a l’altra part no permeten de cap manera. Després un cop l’equip que volen que s’avanci se’n va del marcador, llavors tornen a xiular com ho haguessin tingut que fer des del primer moment i així quan un després llegeix fredament les estadístiques no veu gaires diferències entre uns i altres, però el que no es veu amb les fredes estadístiques és que ho fan quan ja és gairebé irremuntable el partit. Són molt bons en aquest aspecte. Després alaben el partidas del porter perquè en para moltes però tota persona que ha jugat a handbol sap que gran part de la importància per a aturar pilotes depèn de la defensa de l’equip que tapa molts de forats, si no el porter no té res a fer, per molt que sigui el millor del món. Llavors si a un li deixes dificultar més el llançament que a l’altre equip, normal que el seu porter en pari moltes més. I si tenim en compte que els àrbitres van xiular en un pavelló amb un ambient brutal amb més de 11 mil persones, rècord històric encara més difícil que no es caguin als calçotets. Quan veig aquests ambients fora em donen  enveja sana mentre el palau ben just en caben 6 mil i és un pavelló totalment antiquat. Però clar la nova junta si mira fins i tot les despeses de tinta com ha de fer un pavelló nou. No sigui que hagin d’avalar alguna cosa...

Però en el cas de la supercopa d’handbol no es pot culpar totalment a l’arbitratge perquè aquestos influeixen moltíssim però quan un equip et guanya de deu gols no és només per l’arbitratge. Gran part de la culpa la té el  de sempre. L’entrenador d’handbol del Barça que per desgràcia segueix sent Xavi Pascual. Jo ja ho vaig dir quan va guanyar la xampions i la lliga que me n’alegrava molt de la victòria del Barça però que tenia un desavantatge molt important i era que suposaria la renovació de Pascual. I així va ser.

Ahir el senyor Pascual va donar un recital de com desaprofitar els teus jugadors i com no saber les virtuts que té cadascun. Per a començar el tio va i surt amb Sorahindo de pivot titular en atac i deixa a Nodesbo a la banqueta. Total, primeres ocasions de gol del Barça amb el pivot fallades estrepitosament pel jugador francès. Però si això no era suficient va i treu en defensa a Nodesbo quan precisament no és el seu fort. Una defensa que va fer aigües tota l’estona pel mateix lloc i que l’entrenador va ser totalment incapaç de corregir. Però bé tot i això gràcies a Saric la cosa es va igualar i el partit anava variant al marcador un gol amunt, un avall. I clar va arribar el moment en que els àrbitres a la mínima que poden fan fora a un jugador blaugrana quan veuen que l’equip rival no s’escapa. Total que se’n van de dos i l’equip s’encalla una mica. Llavors el “brillant” Pascual, com sempre, es menja el temps mort durant tota la primera part fins a l’últim atac en lloc de parar la sangria que s’estava produint. Quan va demanar el temps mort podia agafar la cartolineta i fotre-se-la pel cul. Perquè a falta de 20 segons el temps mort no val per a res i menys contra el CR. Total que a més fallen l’atac i el Barça se’n va perdent de 3. Una renta més que complicada ja contra un equip que juga a casa i de la qualitat que tenen. Però és que comença la segona part i el tio va i canvia el porter!! Si un dels millors porters del món no pot parar, la culpa està a la defensa no al porter...Total que seguia el forat defensiu, incapaç de llegir-lo al camp ( es veu que si durant la setmana no li fan l’scouting no té ni idea de preparar res, partit que li han plantejat una sorpresa tàctica partit que l’equip s’ha encallat i ha costat una diferència de gols important) durant la primera part i llavors la segona va començar com era d’esperar. Una continuació del final. I el senyor Pascual, com que a la primera part no l’havia cagat prou es veu, demana temps mort als deu minuts de partit quan ja perdien de 8 gols. No cal dir on s’havia de fotre la cartolina verda un altre cop no?? Algú dirà, és que és molt arriscat demanar temps mort tan aviat perquè queda tota la segona part. Però és que aquest any hi ha una nova normativa que en pots demanar dos, sempre que no siguin molt seguits els darrers minuts. Es veu que el “brillant” Pascual no la sabia aquesta nova norma, perquè sinó no s’explica com pot permetre que un equip de la qualitat del CR se’n vagi de 8 gols els primers deu minuts del segon temps. Clar com que ell no juga i no ha de sofrir el ridícul amb el màxim rival i un camp amb 11 mil i pico persones es veu que encara es pensava que remuntaria. Tenim un entrenador patètic per desgràcia. És molt frustrant veure els jugadors que té el Barça i veure com no se’ls treu profit...

Per acabar unes cosetes sobre el tema de Qatar a la samarreta per a la nova assemblea. Si volien fer-ho a votació, ja van tenir una assemblea per a fer-ho, no ara quan ja està tot arreglat i amb la campanya que estan fent tots plegats (mitjans afins i president), que si el Barça serà més petit i tal i qual. El Barça serà el mateix, simplement ingressaria 30 milions més d’un pressupost de més de 400 milions. A més està molt bé el tema de pintar que la Qatar foundation és una organització sense ànim de lucre i sobretot pintar que allà no hi ha una dictadura. Però ahir casualment vaig trobar un d’aquests programes que fa el famós “follonero” que va anar a Qatar per a “investigar” una mica. D’aquest documental vaig poder informar-me, que realment és una fundació que està invertint molt amb el tema educatiu i van sortir les instal·lacions que estan construint els darrers anys per a crear molts talents per a utilitzar després. Però al mateix temps, vaig poder veure que políticament no es tant bonic com ho pinten i vaig veure algunes cosetes que em fan pensar que allò és una dictadura pura i dura. Molt recomanable per al que vulgui veure una mica d’informació no manipulada al voltant de la nova publicitat que lluirà el Barça. Jo personalment estava molt content quan el Barça portava Unicef i era el millor equip del món igualment. També és cert que a mi no em costa un euro perquè no soc soci. Però no em va agradar gens el que vaig veure al tram final del reportatge...