És el que es dedueix de la premsa cule després de la derrota del Madrid. Ja han quedat enrere totes les crítiques i ara ja tot torna a ser meravellós.
És molt patètic el canvi d’opinió que es té d’un dia per a l’altre perquè un resultat és més positiu i amb golejada respecte els dos darrers empats. Ara aquesta setmana ja tocava treure pit i fer els prepotents i els bavosos amb l’equip oblidant-se tots de les barbaritats oportunistes d’abans del partit.
Perquè el Barça no va jugar molt diferent del dia del Milan o contra la Reial Societat. Simplement són partits diferents on l’equip rival juga diferent també. Els italians van jugar amb tots enrere i defensar inclús perdent i els bascs van jugar un pel més avançats en quant on jugava l’equip però també amb molta acumulació de gent. En canvi l’Osasuna va jugar a pressionar molt a dalt i deixar molts espais darrera, cosa que feia que cada vegada que es passava la primera línia de pressió gairebé era ocasió de gol, molt semblant al partit de supercopa contra el Madrid.
Però clar, com sempre els anàlisis són sempre en base al resultat per part dels periodistes esportius. És la lacra que tenim avui en dia. Perquè van haver-hi les mateixes errades que als altres partits, amb la diferència de que el resultat va ser diferent.
A la primera part hi va haver una ocasió de corner molt clara on el jugador d’Osasuna va rematar tot sol des del punt de penal, però clar com que no va fer gol com el del Milan ja no es va qüestionar si el tipus de defensa era el correcte o si no s’havia d’assenyalar a ningú en quant a l’errada. També Abidal va perdre una pilota el primer minut de partit que hagués pogut costar molt cara jugant contra un altre equip amb més qualitat a dalt, però clar no va acabar amb gol i la va fer Abidal i com que jugava a la seva posició ja no calia dir res al respecte.
També hi va haver més d’una jugada en la qual van agafar l’esquena a la defensa i que hagués pogut costar més d’un gol si per exemple Nino li passa a Ibrahim que estava sol i era una passada de la mort. O un parell de jugades més que es van plantar gairebé sols davant del porter. Però clar tampoc van acabar en gol i no calia qüestionar la defensa, ni dir que falten centrals, no assenyalar directament a Busquets quan va acabar jugant de central en aquests moments.
Amb tot això no estic criticant errades del Barça ni jugadors perquè tampoc ho vaig criticar l’altre dia que van empatar, és una manera de comentar els patètics anàlisis que fan molts periodistes que s’anomenen esportius i no saben la forma que té una pilota i que a sobre surten a la tele a opinar al respecte. Jo soc de l’opinió que els jugadors es poden equivocar perquè no són perfectes i que a vegades la jugada acaba en gol i d’altres no, és part del futbol, però és que el periodisme esportiu d’avui en dia és lamentable i no fa més que buscar crispació quan es perd o empata i fer un elogi desmesurat en la victòria. Al món del futbol el resultat, per desgràcia és importantíssim però més important és el joc de l’equip perquè si jugues sempre bé hi haurà dies que no guanyaràs, però n’hi haurà més que guanyaràs que no pas els altres. Perquè el futbol, ja sigui el Barça o el Llevant la cosa va a dies i hi ha dies que s’està millor i es té més sort i d’altres que es tot el contrari.
Dissabte per exemple, hi ha un gol que li rebota a Villa després de tocar-la el porter i torna a rebotar a la cama d’un central i acaba en gol, el segon que fa Villa a passada de Cesc pega en tres jugadors i a la mà de Cesc i el deixa sol davant del porter i assisteix a Villa. El dia del Milan jugades que semblaven gol segur, va tocar a un pal, el porter la va parar in extremis, etc. O si mirem els darrers partits del Madrid que tant a Zagreb com al camp del Llevant, d’estar encertats el primer quart d’hora haguessin decidit el partit, però no van marcar ocasions clares i es van complicar tots dos i el Madrid va jugar horrible, o si més no, més horrible que habitualment.
Inclús amb el tema de Cesc. Ara tots s’estan corrent de gust amb la connexió amb Messi de Cesc, de que si es tan bon fitxatge, que sembla que no hagi estat 8 anys fora i tot el que s’està dient ara. Però clar, ja no se’n recorden tots aquells que van dir que no havia de venir, que li frenaria la projecció a Thiago, que no hi havia lloc per a tots, que pagar 40 quilos per un de la pedrera era una barbaritat i més havent marxat ell. Ara tothom flipa en colors amb la connexió amb Messi i amb l’arribada que té. Però en canvi el dia que es va empatar contra el Milan ja va resultar que Cesc no havia estat tant brillant com els últims partits. Per un partit que no va marcar!!
Per aquests motius entenc perfectament la reacció de Pep aquests darrers dies quan s’ha crucificat a Busquets o s’ha fet una crítica desmesurada o si més no, que no es correspon a la realitat parlant de falta de desig o falta de gana dels jugadors per guanyar tant. Entenc perfectament que l’entrenador que veu que passa tot el contrari i els veu entrenar cada dia, els defensi tal com ha fet els darrers dies en roda de premsa.
Encara que els mitjans cavernaris els hagi interessat vendre la moto de que Pep està enfadat, que es comporta diferent perquè l’equip havia empatat dos partits seguits, etc. És el que passarà d’aquí fins a final de temporada, perquè des de la caverna han vist com el seu cavall de batalla d’aquest any que era fomentar el mal ambient per les suplències d’alguns jugadors resulta que de moment no es tal perquè hi ha hagut lesions i molts jugadors estan tenint molts minuts a l’equip. Per tant que els queda? Intentar punxar a Pep cada roda de premsa aprofitant que cada tres dies n’hi ha una. L’altre dia ja va començar el de Radio Marca amb la tonteria de perquè era de Radio Marca ja el tractava de forma diferent. A la posterior la cosa va seguir amb que si estava enfadat que no celebrava tant els gols i si estava enfadat amb l’equip. Li van preguntar fins a tres vegades fins que al final els va dir que això és el que ells voldrien. Llavors de seguida va saltar un altre que si deia que hi havia mitjans que desitjaven que el Barça perdi i que els desitjaven per dir-ho d’alguna manera la desgràcia al Barça. Llavors Pep va contestar d’una forma més que clara i extensa. Però clar, a l’endemà a Cuatro ja va sortir la contestació tallada amb el que els interessava per a pintar com que Pep estava enfadat i nerviós. Així ja van poder començar amb la nova campanya a les teles de que Pep no era tant diferent a Mourinho i que si té dues cares, una quan van les coses bé i una altra quan els resultats no acompanyen.
El típic de sempre per a no haver de parlar de futbol. Per desgràcia ja fa temps que quan es parla del Barça i Madrid es parla més de coses que no tenen que veure amb el futbol que les que realment importen. Jo habitualment veig les rodes de premsa de Pep i moltes preguntes que li fan de qüestions tàctiques se’n pot aprendre molt de futbol del que diu, ja sigui tàctic o de gestió de plantilles, però com que el que diuen que és el millor entrenador del món (diuen perquè ho demostra ben poc) tant si guanya el seu equip com si no ho fa és perd tot el temps en parlar de tonteries extra esportives, llavors els mitjans cavernaris han de buscar treure-li algunes frases que no tinguin res a veure amb el futbol per a pintar que tots dos són iguals quan són la nit i el dia. I encara surt el Vehíls avui recriminant a Pep que no fa entrevistes a mitjans i que hauria de fer sortit a Vilanova. Així li va al Barça i a Pep, que els mitjans catalans ja són inferiors en quant a “altaveu” als de la caverna, només falta que es posin a favor seu. Jo no veig mitjans catalans que vagin a les rodes de premsa de Mourinho a provocar-lo, a les rodes de premsa del Madrid tots són amiguets de Florentino i que cada cop que el portuguès se’n riu o és irònic s’escolten fins i tots els riures de fons. A can Barça en canvi s’ha d’aguantar que vinguin a donar pel cul els Marca, Sexta, Cuatro, Telecinc, etc.
Si es parla de futbol llavors han de dir que el Barça cada any que passa es supera a si mateix, creix en recursos tàctics per a solucionar els problemes que li plantegen els rival i els seus tècnics (perquè no només està Pep) proven coses noves i sistemes diferents amb moltes variants. A més els treballen als entrenaments. Perquè és tant important, perquè hi ha equips que quan van perdent comencen a fer canvis de treure davanters per defenses i com que no estan treballats es creen descompensacions que a la mínima que el que està defensant recupera una pilota pot crear molt perill. Si a Mestalla per exemple, el Barça rep`algun gol i necessita jugar amb tres defenses ja ho té treballat, no com el Madrid que el seu “gran2 tècnic té un onze pràcticament fet i que exprimeix al màxim i que en quan té algun inconvenient no té pràcticament solucions per a canviar perquè no ho té ni treballat ni aplicat a cap partit. A vegades li sortirà bé perquè el rival es tancarà molt i amb la seva famosa “èpica merengue” algun partit remuntaran. Però quan agafa un equip que juga amb tranquil·litat i no té res a perdre perquè els del Llevant tampoc són un equip dels anomenats grans sinó el partit no hagués acabat amb 1-0. Però clar, després Mourinho és un gran estratega...
Per acabar un parell de cosetes sobre el Barça B. Jo ja vaig dir que amb Eusebio les coses no anirien gaire bé i que no era una bona elecció. El que no m’esperava era que fos tan malament des del primer moment. Vaig veure el partit contra l’Hercules i no és normal perdre un partit com es va perdre. Després el sents en roda de premsa i resulta que és per falta d’ofici, perquè no estan conjuntats i tal. Però resulta que mires la defensa i part del mig camp i és pràcticament el mateix que amb Luis Enrique. És cert que contra l’Hercules van pecar de passerells, sobretot al segon gol, però no és menys cert que no va oferir cap alternativa tàctica al partit quan tenia un jugador més des de la primera part i es va limitar a “canviar cromos” de les mateixes posicions sense variar en res el partit, l’equip en lloc de millorar va empitjorar i molt. A més s’ha carregat de l’onze a un jugador com Carmona que l’any passat va ser molt bo i que amb el primer equip va demostrar que pot inclús en alguna situació delicada jugar amb ells i no desentonar. L’elecció d’Eusebio va ser un error i més tenint a Oscar Garcia que va aconseguir unes puntuacions rècord al curs d’entrenador i que està fent un gran treball amb el juvenil i que coneix perfectament als que han pujat al B aquest any. Espero equivocar-me però té pinta que aquest any es patirà i molt amb Eusebio a la banqueta, amic d’ algú deu ser....
No hay comentarios:
Publicar un comentario