El sol que més escalfa.

És el que podem dir després de veure com s’ha comportat la premsa cule després del partit de dissabte amb el Barça. Una premsa que a la portada parlaven de remuntades, de seguir lluitant i donar esperança, però que desprès a les pàgines interiors llençaven amb bala. Una cosa és fer autocrítica i l’altra es fer una crítica totalment desmesurada i totalment injusta com han fet algunes de les “plomes il·lustrades” del periodisme culé. Aquests que amb el vent de cara tot és molt bonic i mera vellós però que després resulta que ataquen miserablement a un equip històric i que ha donat tant a l’espectador. El que abandera aquest moviment, el “senyor” Mascaró de Sport, que com molt bon periodista esportiu de nova generació, ha aconseguit anar pujant esgraons a costa de anar amb la direcció que bufa el vent. Els dos articles post partit contra el Villareal són lamentables i oportunistes i demostren el poc que en saben de futbol molts dels que opinen del Barça, ja sigui a l’Sport, mundo deportivo i tota la premsa cule. Que fàcil és matar al Barça el dia que no guanya!! Espero que els jugadors prenguin nota de qui està amb ells i qui no segons el moment per a després quan vagin amb el mateix vol i els llepin el cul saber que són uns falsos i posar-se ben lluny seu. Suposo que al “senyor” Mascaró, el sou que li dona Pedrerol i la influència de la caverna el deu començar a afectar i s’està “reformant” de cara a no perdre el sou, igual que ha fet el “senyor” Carazo, que ha preferit deixar l’Sport i anar amb el seu amic Pedrerol també per una suma de diners. Ara ja pot dir segons quines coses no s’atrevia a dir quan estava de director de l’Sport. Molt típic.

Doncs bé, aquest “gran” periodista es permet el luxe d’amollar tota la seva frustració pel partit i perquè no se li’n fotin a la caverna quan vagi, d’una forma totalment oportunista i porta dos articles llençant merda a tort i a dret. El primer.

http://www.sport.es/es/noticias/lluis-mascaro/falta-ambicion-fallan-las-fuerzas-1364401

I el segon:

http://www.sport.es/es/noticias/lluis-mascaro/veces-huelo-cosas-1366443

Que fàcil és parlar des del sofà de casa i “veure” aquest tipus de coses després mirant el resultat. Parla de problemes físics. No va veure que el Barça va lluitar fins al final i que va acabar el partit molt més bé físicament que el rival?? No va veure que es van generar ocasions de sobres per a guanyar però que no hi va haver sort??

Que fàcil és parlar de falta de profunditat, de falta d’intensitat, de falta de ganes i d’autocomplaença quan estàs assegut al sofà de casa. El més penós és que a les poques hores surt amb un videoblog:

http://www.sport.es/es/noticias/barca/mascaro-desde-sport-confiamos-remontada-1368401?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook

Que passa, que li han “picat” les orelles??

El Villareal va fer servir la tàctica del Madrid a la final de copa de l’any passat i li va sortir a la perfecció per a aconseguir un empat. La tàctica consisteix en pressionar al Barça des del minut un sobre la sortida de pilota, amb dos tres i fins a quatre jugadors com a bojos darrere del que tenia la pilota i anar “provant” a l’àrbitre. Provant el llistó que tenia pensat posar i condicionar-lo de forma descarada. La tàctica és apretar i tallar el ritme totalment a la primera part i deixar la pell. Després a la segona tancar-se amb tots els jugadors perquè ja estan físicament tocats i quan llavors el Barça només té una part per a poder marcar i anar perdent temps i aturant el partit per a posar més nerviosos als únics que van intentar guanyar aquest partit i si amb una contra podien marcar millor. Així els jugadors del Villareal van jugar tota la primera part mossegant a dalt com si es juguessin la final de la xampions, amb fins a tres jugadors sobre el que tenia la pilota i quan un dels que tenien la pilota aconseguien sortir de la pressió o fer una passada bona a la zona on no hi havia acumulació, fer una falta i tallar el ritme. A cada falta anaven a pressionar a l’àrbitre i posant-li a l’afició a sobre, així van aconseguir fer 15 faltes a la primera part sense que l’àrbitre ni s’hagués pensat en treure una targeta per reiteració. Un àrbitre que ja des del primer moment se li va veure que havia de solucionar “l’afronta” que segons la caverna li havia fet Teixeira el germà petit al madrid a la tornada de copa del rei. És el lobby Teixeira, quan un germanet la caga, als pocs partits l’altre el posen per a arreglar les coses. Ja va passar amb el Valencia quan el germanet gran la va cagar amb el penal d’Higuain, als pocs partits ja van posar al germà petit per arreglar-ho..

La segona part va donar pas a que qualsevol contacte era una lipotímia dels groguets i es quedaven a terra, demanant que la pilota la llencessin fora o intentant parar el rellotge. El gran Teixeira va para fins a dues vegades el joc quan un jugador del Villareal va quedar al terra, però en canvi va deixar seguir quan va ser al reves i Borja Valero va seguir la jugada. Ja comença a ser hora que el Barça no llenci més la pilota fora perquè ens prenen per tontos i ells segueixen les jugades i s’aprofiten del fair play del Barça per a tallar contraatacs o jugades de perill.

Però tornant al futbol, el senyor Mascaró i les plomes il·lustrades es veu que no es van adonar d’aquestes coses, i clar, com que no donen per a molt més, llavors van passar a dir que el Barça no tenia profunditat. Clar clar.

Per a mi Pep es va equivocar en l’alineació, per no treure al xaval Tello des d’un inici per una banda en lloc de posar a Alves d’extrem dret. Jo segueixo bastant el filial i Tello està fent una temporada molt bona i per a mi és bastant millor que Cuenca en l’un contra un, el que passa que després a l’hora d’escollir la jugada Cuenca és millor. Però Tello té molt més desequilibri. Per a mi aquesta va ser l’error, perquè a mi Alves m’agrada com a lateral dret, o com a molt com a mig dret. Perquè Alves és molt bo entrant a l’espai però quan juga tant avançat, malgrat compleix, no té desequilibri en parat i llavors es perd en centrades amb poc perill. Aquest va ser el gran error de Pep, baix el meu punt de vista clar, perquè és ell el que té els jugadors entrenant i veu les coses. La segona errada de Pep, per a mi va ser sortir amb Masche i Busquets al mateix temps, ja que la pressió del Villareal era molt forta i costava molt combinar al mig camp. Primer perquè Cesc ha de reciclar-se a la posició d’interior (comença a ser hora que progressi en aquest aspecte, perquè si no s’adapta que jugui Thiago) i no fa les funcions com a tal, ja que té massa tendència a anar cap avant i deixa molt sols als mitjos que han d’organitzar. Això facilita molt més la pressió. Si a sobre poses a Masche i Busquets, encara costa més, i si a sobre tens un Xavi que fa uns quants partits que està desaparegut (si està cansat que ho digui però que no jugui per decret arrastrant-s’hi pel camp, que ja té una edat per a començar a acceptar que no ho pot jugar tot) i que se’l veu més lent que menys, la cosa es complica i molt.

Està clar que el plantejament pot ser s’esperava una altra manera de jugar del Villareal, per això si Pep va pensar que era el millor onze doncs res a dir, però un cop veus com estan jugant em sembla que Thiago (que jo penso que en aquest equip ara mateix ha de ser titular) havia d’entrar bastant més aviat del que ho va fer, igual que Tello. Quan va fer el canvi per Piqué per Alexis havia de sortir ja Thiago en lloc d’Alexis. Després sortir Thiago per Xavi o Cesc i Tello per Adriano que els últims 30 minuts se’l veia molt cansat.  

Però bé tot i així el Barça va tenir oportunitats molt clares de marcar, però no va ser possible. Per això quan fas el que pots no estàs obligat a més i el Barça va fer l’esforç de desgast del rival i de treure forces d’on fos per a buscar el gol fins al final. Però clar els “entesos” de la tele i de la premsa escrita parlen d’una millora del joc del Barça a la segona part, però són incapaços de veure que la segona part es va jugar d’aquella manera gràcies a l’esforç de desgast de la primera. És la premsa que ens ha tocat viure, que hi farem. Però em sembla molt injust que es crucifiqui aquest equip perquè després no podran anar a fardar a la caverna. Aquest equip porta 13 dels últims 15 títols i ens ha donat moments estel·lars que tota la vida recordarem. Jo penso que guanyaran la lliga perquè el madrid encara no ha tingut la baixada i hi haurà algun partit es suposa que els àrbitres no els regalaran els punts quan no puguin guanyar-ho per futbol. Però ara que queda una volta ho dic, que si el Barça perd la lliga, doncs jo seguiré igual d’orgullós d’aquest equip perquè haurà seguit sent fidel als seus ideals i el seu esquema de joc i de moment, el Barça està a 7 punts per coses extra esportives i per la feina als despatxos de l’equip del govern, no perquè jugui pitjor ni perquè sigui pitjor equip que el que va primer. Només cal mirar tots els punts que el Barça ha perdut pels arbitratges i els que ha guanyat el que va líder. Ja s’ha vist des del primer dia de lliga que la cosa va encarada a que guanyi el madrid, per això espero que a final d’any aquesta lliga encara tingui més bon sabor de boca.

Perquè dissabte, una vegada més, va sofrir el Barça un arbitratge lamentable, on una vegada més, “casualment” el germanet Teixeira va mostrar una prepotència lamentable. Se li veia com estava disfrutant de fotre al Barça, perquè quan un àrbitre estàs amb els nervis del partit i li protestes alguna cosa i se te’n riu a la cara és molt penós. Va permetre que cada falta li protestessin els jugadors groguets i després a Messi el va amenaçar, és molt penós el poc respecte que li tenen a Messi els arbitres.

Després la diferència de criteris, no pots xiular joc perillós a Masche quan talla una pilota amb la part superior de la bota sense ensenyar els tacs i després permetre a Borja Valero fotre-li el peu a la cara de Busquets quan va de cap. Els lleis de l’avantatge típics que per no treure targeta et donen un avantatge que no és tal, como un joc perillós sobre Cesc a la mateixa àrea, que deixa seguir quan li cau als peus de Xavi pressionat per tres jugadors a la seva pròpia àrea. Això és un avantatge?? Jo diria que no. Una vegada més, també, un penal que no xiula sobre Alexis de Gonzalo que és claríssim després del xut al pal de Cesc. No hi ha ningú a la volta que el pugui tapar i està a molt pocs metres de la jugada. A mi els penals quan vas guanyant me la suen (encara que Crc porta 2 gols més que Messi i resulta que porta 7 gols de penal més que l’argentí, després vacil·len de bota d’or i de pitxitxi) però ja han caigut molts de punts per aquests penals. A San Sebastian, a Cornellà, a València i Villareal, 8 punts que no ha sumat el Barça “gràcies” als àrbitres. Ja comença a estar bé la broma.

Com l’any passat.

Tot el que ha passat des de que Teixeira va xiular el final del partit m’he recordat i molt al que va passar després de la eliminatòria de la xampions. Conclusions de tot el personal relacionat amb l’esport dient que si el Madrid ha estat superior que si mereixia guanyar el partit, que els ha robat l’àrbitre i bla bla bla. Jo recomanaria als periodistes que fan les cròniques i tal que veiessin els partits un altre cop abans d’opinar i de fer aquestes cròniques basades amb el resultat o les estadístiques de partit, potser no farien tant el ridícul.

Es parla de que el madrid va ser tant superior al Barça, que si li va donar un bany, que el Barça va jugar fatal, etc. El problema és que inclús la premsa cule va venent aquesta moto quan haurien de defensar el joc del Barça que ni molt menys va ser pitjor que el del Madrid. Sembla que la gent no té en compte que era una eliminatòria a doble partit i que gran part de la feina estava feta ja, que qui havia d’arriscar era el Madrid i no el Barça. Es parla que si el Madrid hauria de jugar sempre així i no tancant-se darrera i que Mou va llençar l’eliminatòria a l’anada.

El Madrid no va jugar diferent en cap cas dels partits que ha hagut de arriscar al Camp Nou perquè a casa no ha fet la feina. No li hauria de sorprendre a ningú el plantejament i com va anar el partit perquè va ser el mateix que a la tornada de xampions i de supercopa. Partits on necessita sortir a fer gols i fer un partit obert.

Aquí es on es va equivocar el Barça. El Madrid va crear ocasions molt clares als primers minuts per errades pròpies del Barça, no pel joc en si del madrid. El que passa és que des de Madrid es necessiten donar arguments positius per a vendre el gran joc i sortir com els guanyadors morals però el madrid realment de joc res. Que va crear tres ocasions clares els primers minuts, si, però les dos que té Higuain són per errades de Piqué i Pinto que li donen pastat i l’ocasió que té Crc igual, recuperació al mig camp per una errada en una passada, passada de Kaká a Crc i xut d’aquest. Els primers 25 minuts, que és quan el Barça va sortir una mica empanat i va perdre algunes pilotes que no es poden perdre mai. Però el principal error va ser aquests minuts contagiar-se del joc d’anada i tornada del Madrid. En aquests minuts, més que mai el que havia de fer el Barça és baixar els seus jugadors una mica més enrere i començar a combinar en curt. Fer el seu joc, però com que els deixaven espais més endavant van entrar en una espiral d’atac i gol per part de tots dos on el madrid és superior. Però d’aquí a dir que el Madrid va ser millor que el Barça hi ha un bon trep. Després d’aquests 25 minuts el Barça va començar a fer el que dic i el partit va entrar en una dinàmica on el Madrid volia arribar ràpid a dalt i no podia i on el Barça començava a tenir possessions llargues i a fer córrer el rival. Van ser uns minuts on el Barça tenia la pilota i el Madrid no rascava bola i quan Messi i els de dalt començaven a desequilibrar anaven al terra “gratis” perquè l’àrbitre no ho va saber parar. Així va venir la falta d’Arbeloa que es carrega a Iniesta (no per una patada sinó per desequilibrar-lo en carrera i llavors es trenca el manxec, quina llàstima amb el bé que estava) o unes de les moltes patades que va rebre Messi. Quan la cosa arribava al final va arribar el gol de Pedro després de gran jugada de Messi. Jugada posterior perdona l’expulsió a Lass quan ja anaven 1-0 i s’arribava al descans i quan Messi havia estat amonestat per una jugada menys dura que la de Lass. Es veu a la imatge com anava amb la mà a la butxaca i quan veu que és Lass se la treu covardament per a no deixar el Madrid amb 10. El que venen fent quan juga el Madrid amb el Barça des de que es van passar setmanes plorant que sempre acabaven amb deu. Ara els expulsen als darrers minuts, quan ja no val per a res i així no enfaden al madrid i al mateix temps intenten acontentar al Barça. Ja veus tu el que m’importa a mi que expulsin a Ramos al minut 90 quan porta 90 minuts (bé 180 perquè ja no hagués hagut de jugar aquest partit) pegant patades. Però bé de la falta de Lass ve el golas de Dani Alves, un gol que és imparable i espectacular i que millor no es pot empalar una pilota que com ho va fer Alves. Gol que semblava que sentenciava l’eliminatòria però que a la postre va fer-li més mal al Barça que al Madrid.

Perquè la segona part el Madrid va sortir a no encaixar una golejada i a que passessin els minuts. I els primers vint minuts així va ser, inclús l’emissora que jo escoltava el partit deien que els recordava molt al partit del 5-0 i que estava totalment controlat. Llavors Mourinho va treure dos mitjos del camp i va donar entrada a dos davanters i va passar a jugar amb 4-2-4 i a penjar pilotes des de darrera amb els defenses i el partit al mig camp es va acabar. Va ser una tàctica a la desesperada, per molt que volen vendre que el Madrid li va donar un bany al Barça i que volen jugar així. La realitat és que amb aquesta tàctica el Madrid només juga quan ha de remuntar i llavors es va trobar amb el gol de Crc. Dic es va trobar perquè fins aquell moment en la segona part, no havien passat de mig camp i no mereixien aquell gol, que la passada d’Ozil va ser molt bona i Crc va definir bastant bé (Pinto el va ajudar una mica per això). Des d’aquell moment, el madrid s’ho va tornar a creure i el Barça inexplicablement li va seguir el joc. En lloc d’aparèixer els del mig camp per a tocar es va passar un altre cop a una anada i tornada que no beneficiava gens al Barça. Als pocs minuts una molt afortunada acció (tant que parlen de cagada de Piqué) on Piqué rebutja i li pega al cap de Callejón i es transforma en una assistència a Benzemá, que al estar Piqué més endarrerit aprofita la seva situació avantatjosa respecte a Puyol per a definir amb un barret inclòs quan Puyol es llança a la desesperada a tapar el xut. A partir de llavors el Barça si que es va bloquejar totalment i l’ansietat va fer que no aprofitessin les ocasions clares de gol que van tenir per sentenciar el partit, sobretot les dos de Messi que llença fora i la rematada de cap de Pedro que estava sol i podia controlar però va optar per rematar de primeres i li va sortir molt centrada. Ocasions molt clares per a sentenciar el partit que no es van produir. Mentrestant el madrid seguia bombejant pilotes i jugant 4 davanters contra 4 defenses amb el corresponent perill.

Però realment no va ser tal el perill, sinó més els nervis de la incertesa del marcador ja que si el madrid marcava passava de ronda i el Barça no tenia pràcticament temps de remuntar. Però des de que el madrid marca el segon, ja no van xutar més a porta en la resta de partit.

Per tant, uns bons primers vint minuts aprofitant les errades del Barça i deu minuts molt afortunats a la segona part els van servir per a vendre la moto de que va ser un bany i un robatori.

Un robatori on al Barça li fan dos penals a Alexis i no passa res, on Pepe torna a agredir a un jugador, on després li pega una patada per darrere a Alves i quan està a terra el xafa i un Ramos que mereixia estar expulsat molt abans i que s’indignen amb la expulsió. La mateixa targeta, per cert, que la que va veure Piqué al bernabeu amb un xoc amb Pepe. Però clar llavors demanaven vermella. Un partit on el madrid amb 1-0 en contra s’hagués hagut de quedar amb deu per expulsió de Lass a la primera part. Un madrid que demanen expulsió de Messi quan gràcies que li treu groga després d’haver perdonat tres grogues seguides en un parell de minuts al madrid. Demanen un penal on la repetició frontal es veu que li toca a la panxa a Busquets (però clar aquesta desapareix per donar pas a la que ells diuen que es veu més clar en una toma lateral que és la única que sembla mà, curiosament el dia del penal de Valencia d’Higuain la toma que es veia més clara era la frontal on costava més de veure la mà) i un penal d’Abidal quan li fa un joc perillós Ramos a la cara amb una xilena. Flipant.

Per tant em recorda i molt a l’any passat amb la xampions, que el Barça va jugar molt millor i va sentenciar a l’anada i en lloc d’atacar a Mourinho la conclusió va ser que els havien robat i que per culpa dels arbitres no van passar. Quan tot el món va veure que al camp només un equip va voler jugar un equip a futbol, l’altre va voler jugar a pegar patades i a la que no xiulava l’àrbitre aprofitar la “recuperació” per a contraatacar i aprofitar els jugadors de dalt amb una sola passada. El mateix que ahir...

Els dos fantàstics.

Partit fàcil a Màlaga marcat per les rotacions, que no es van notar en excés i que el descans de cara a la copa dels titulars s’ha trobat que els suplents tenen moltes ganes de demostrar i suposo que faran que Pep es plantegi de cara al futur fer més rotacions de cara a alguns partits on el rival a priori no és tant important. Almenys jo ho faria perquè hi ha partits fora de casa que alguns jugadors estaven una mica acomodats i amb un resultat just es dosificaven de cara a partits següents mentre que els que tenen menys minuts per dir-ho d’alguna manera “mosseguen” més.

Però el que està clar és que hi ha dos jugadors que brillen per sobre de la resta i són Iniesta i Messi. De Messi poc queda per dir, amb dir que és el millor jugador de la història ja està tot dit, però ell segueix trencant rècords i sumant i sumant estadístiques individuals que no estan a l’abast de ningú. Hi ha altres jugadors que necessiten dels penals per a seguir-li el ritme, perquè sinó per joc són incapaços de fer-ho, o necessiten les últimes jornades on ja no es juguen res i aprofitant que Messi ha descansat per a jugar la final de xampions per a jugar tots els minuts en partits contra rivals ja sense objectius i ajudes dels penals poder avançar-lo. És trist perquè després resulta que aquest altre s’endu la bota d’or per estar a un equip que li xiulen penals guanyant 4-0 i sent el temps de descompte mentre que altres no els xiulen ni jugant-se el partit. Però bé, els culers títols individuals apart, tenim la sort de gaudir-lo partit rere partit, ja que per molt malament que estigui, sempre deixa alguna cosa per al record. Sense anar més lluny contra el Betis, que no va ser el millor partit va fer dos gols i va crear molt perill amb les seves jugades. Ahir directament va estar espectacular i només la mala sort li va impedir marcar almenys cinc gols. Un luxe de jugades per a la vista i que fan que els culers que estem vivint aquesta època (almenys jo) no pugui fer més que donar-li les gràcies per signar el tovalló de paper i escollir al Barça.

El mateix podríem dir del “segon magnífic”. Un altre jugador que li hem d’agrair que sent merengue de petit optés per escollir la masia per a fer-se futbolista i que es va poder “reconvertir”. Un dels jugadors més elegants a un camp que han vist els meus ulls i que dona goig cada partit que juga amb els seus moviments al camp, plens d’intel·ligència futbolística i que tenen un coneixement del joc i una sang freda per a veure passades i jugades on ningú les veu i el més important, especialista en jugar a tres quarts de camp. Un jugador que quan juga a la seva posició és imparable amb la seva mobilitat i la seva capacitat per a desequilibrar a l’un contra un. No perquè tingui un regat típic dels extrems hàbils ni res per l’estil, sinó perquè amb els controls orientats i la seva forma de veure el joc i canviar de ritme i trencar a l’oponent al moment adequat no necessita massa filigranes. Tot i això té molt moviments de Laudrup (la croqueta que feia el danès que és el jugador al que li he vist fer més sovint i amb més facilitat) i de Zidane (jugador que malgrat va jugar al Madrid és un dels grans del futbol) i és un espectacle veure’l a un partit qualsevol. Perquè és un dels seus punts forts també, que tant se val el partit i el rival que ell sempre juga a un nivell espectacular. Li falta una mica de definició, que a vegades t’exaspera una mica, no perquè falli perquè té tot el dret de fallar, que no existeix el jugador perfecte, però després de veure la gran jugada moltes vegades aquesta falta de resolució és la que exaspera. Perquè mereix tenir més sort aquest crack, per aquest motiu no està aquest any entre els tres millors de la pilota d’or, perquè per desgràcia moltes de les jugades per a emmarcar que ha fet no ha tingut el premi del gol. Encara que de tant en tant la sort del futbol l’hagi recompensat en gols molt importants per a la culerada i per a ell personalment amb la selecció.

Són els dos puntals on es recolza el Barça i el barcelonisme, dos jugadors que són els millors en la seva feina i que fora del camp són exemples per als nens pel seu comportament i la seva humilitat. Dos jugadors que fan que el Barça sigui tant estimat (juntament amb els altres clar, només faltaria) i que són indispensables en aquest Barça.

Ahir va tornar a quedar demostrat. Està clar que l’equip amb els titulars habituals és millor que el que va jugar ahir sobre el paper, però jo crec que mentre estiguin aquests dos jugadors al camp, els que els envolten són circumstancials, un cop poden ser els habituals i un altre els menys habituals, que si juguen tots dos alhora són una garantia de bon joc l’equip. Es va demostrar que per exemple, la tonteria que porten amb Xavi és més una història de la premsa que el que realment es veu al camp. L’equip sense ell va fer un gran joc i Thiago va fer un molt bon partit, donant joc per als companys i treballant molt en la recuperació. Està clar que va perdre alguna pilota en alguna mala passada, però el canvi en aquest noi ha estat abismal en quant al seu joc “estilista de cara a la galeria i poc treballador” (segons deien alguns clar) que ha canviat a un jugador que assegura més les passades i que talla moltes pilotes.

Però si parlem de tallar pilotes hem de parlar de Busquets. El de Badia porta uns partits espectaculars en quan a la seva feina de recuperar pilotes i de donar equilibri a l’equip. Però és que a més està millorant bastant en les passades llargues a l’extrem i sobretot alguns moviments tècnics (ruletes, fintes, retalls,etc) que trenquen una linia de pressió en algunes ocasions.

Alexis és un altre jugador que feia molta falta al Barça els darrers temps, perquè dona l’empenta que ja donava Alves que contagia a l’equip i cada cop es mou millor i s’entén millor al camp amb els de davant. Un gran fitxatge destinat a donar moltes alegries al barcelonisme. Davant molt bon partit també d’Adriano, que té la mala sort dels problemes físics però que cada cop que surt a jugar compleix i suma per a l’equip.

Darrera igual que sempre, Abidal i Piqué estan a un nivell d’excel·lent, el primer tapant totes les mancances defensives amb la seva velocitat i després sumant-s’hi a l’atac, ja no només pel gol de l’altre dia al bernabeu, sinó que ahir semblava un tercer extrem. Piqué ha recuperat el seu to dels darrers anys i té pinta que la rotació serà Puyol-Mascherano normalment, ja que són dos jugadors que van molt bé al tall, que s’anticipen molt bé però que els falta una mica de joc de peus, el que complementa Pique que li’n sobra.

El Barça va fer el millor partit fora de casa de la temporada i resulta que van descansar Xavi, Cesc, Puyol i Pedro va poder sumar uns minutets per agafar ritme. Ja veurem com va la cosa de cara al clàssic però pinten bé les coses. També cal recordar que encara que elimini al Madrid després li tocarà un altre os de cara a les semis, que és el València. No se si val la pena tant d’esforç per un títol menor la veritat.

Però el Barça, potser per la presència dels menys habituals (o potser no qui sap) va demostrar que vol guanyar aquesta lliga i ho va fer amb un gran futbol i amb molta gana, tant de cara a porta com amb la pressió avançada i el domini del joc en tot moment. Partit molt plàcid que encara ho hagués estat més si Undiano hagués expulsat com mereixia a Camacho per clavar els tacs a la cuixa de Busquets en lloc d’ensenyar-li groga. No entenc perquè, quan juga el Barça i va guanyant, els àrbitres es relaxen i es mengen moltes targetes, expulsions i penals a favor del Barça. Que barat que surt pegar als jugadors culers...

Per acabar una menció al tema Pepe. Em sembla molt penós com ha tractat el tema el Barça la veritat. Al final el jugador s’ha lliurat de la sanció perquè el Barça no ha denunciat el tema al comitè, amb la excusa de que les imatges ja parlaven per si soles. Però és que com ha quedat demostrat els darrers anys, el comitè no fa res si no es denuncia, sobretot si l’afectat és el Madrid. Per tant, no entenc perquè no s’ha protegit com deu mana al millor jugador del món i que mereixia una defensa com deu mana. Amb l’excusa de no enverinar les relacions amb el madrid s’han creuat de braços molt covardament. El senyor Rossell i la seva junta haurien de saber que representen a tot un club que té més socis dels que caben al camp i que una gran majoria era partidària de que es demanes sanció per al jugador. Per tant, menys quedar bé amb l’amiguet Florentino i mes defensar els interessos del club que representes i la afició que vol que defensis al jugador franquícia del Barça. Total si després veus els partits i veus que cada cop van més a sac a pegar patades i a fer mal i provocar. Si cada cop veus als jugadors del madrid (nacionals i no nacionals) que estan desquiciats, que es veu a companys de selecció com ara Xabi Alonso fent el porc pel camp a tot el que li passa prop d’ell. Que has d’enverinar més?? Si ja només falta que surtin a jugar amb una navalla amagada als calçotets. De veritat que no entenc com s’amaguen d’una forma lamentable cada cop que passa una cosa contra el Barça i s’ha d’actuar. No entenc res. Amb Laporta això no hagués passat perquè al dia següent de la xafada de Pepe ja tindrien la denuncia on faci falta. A Rossell només li ha faltat donar gràcies a Pepe per no trencar-li la mà...penós.
També voldria fer una mica de difusió d'una imatge lamentable respecte al tolerància al bernabeu respecte els catalans i els seus símbols, cultura i tradicions. Ja estàvem “acostumats” a veure com menyspreaven el català a la xampions quan s’havien de dirigir en català a l’afició del Barça, ja estàvem “acostumats” a que l’afició insulti constantment la nostra terra i els socis del club, però faltava la censura dels fatxes del bernabeu a l’hora de retirar una estelada de la grada. És curiós com no els fan cap nosa símbols franquistes i banderes franquistes i banderes espanyoles anticonstitucionals, però es veu que amb la ràbia del resultar i l’odi que han aconseguit els mitjans cap a Catalunya fan que després ens faltin al respecte d’aquestes maneres. Una vergonya.

http://www.ara.cat/el_radar/Agents-seguretat-Bernabeu-requisen-estelada_3_632966706.html

A mig gas.

Un partit més al bernabeu i una nova victòria. Ja pot provar coses l’entrenador merengue que no hi ha res a fer. Partit molt similar al de les semis de xampions que com en aquell cas va sortir victoriós el Barça.

Perquè el Barça no va fer el millor dels seus partits al bernabeu, però en va tenir prou per a guanyar. Un partit que va jugar de forma molt intel·ligent i que no va perdre el seny malgrat que el Madrid es va posar per davant al marcador. Perquè si hagués perdut el cap anant a fer el gol a camp contrari potser li haguessin entrat al joc del que volia el portuguès. La llàstima és que no va entrar la primera rematada d’Alexis amb el cap perquè llavors el que va passar a la segona part s’hagués vist també durant tota la primera i potser fins i tot el marcador hagués pogut ser més feridor per a l’equip blanc i s’hagués pogut sentenciar l’eliminatòria.

Així doncs, el Barça, malgrat el marcador advers, va seguir controlant la possessió de la pilota sense perdre pilotes tontes que poguessin causar contraatacs molt perillosos. El gol era qüestió de temps i ja a la primera part es van crear varies oportunitats clares de gol que es van salvar pels pèls els merengues. El madrid també va ajudar i molt amb la seva tàctica de l’autobús com va fer amb l’Inter de Milà, però en aquell partit varem dir tots que de 10 partits el Barça en guanya 9, per tant, per molt que es posin darrere, el Barça sempre genera ocasions de gol, llavors depèn de l’encert. Ahir d’estar més encertats s’hagués sentenciat l’eliminatòria, ara faltarà la tornada a veure que passa.

Molts cops les tàctiques no depenen dels jugadors que poses sinó de la predisposició i l’ambició i la qualitat individual dels jugadors. Per exemple el Barça, la final del mundialet la va jugar sense cap davanter nat, amb tres defenses i set mitjos que sobre el paper eren mitjos. Però després el partit va ser totalment ofensiu i amb molts gols, malgrat l’acumulació de mitjos. Ahir va ser a la inversa. El madrid va jugar amb tres davanters, però lluny de ser ofensius, va ser un dels partits més defensius de tots els clàssics, juntament amb mitja primera part i tota la segona part de la final de copa del rei. Per molt que va treure tres davanters purs, aquestos pràcticament feien de laterals o de mitjos defensius al seu propi camp i els tres mitjos gairebé estaven incrustats amb els centrals. Per tant jugaven amb set defenses i tres mitjos. A mi personalment em sembla que és d’equip molt petit això, però allà ells amb la seva autoexigència. És el que passa amb el Madrid, que segons el resultat opinen d’una manera o d’una altra.

Ahir mateix, quan Casillas la primera pilota que toca pega pilotada es van escoltar xiulets, igual que quan veien que el seu equip es tancava al seu camp. Però quan Crc va marcar el gol, els xiulets es van convertir en aplaudiments i suport a l’equip i cada cop que intentaven una contra es tornaven bojos. Es va acabar la primera part i se’n van anar entre aplaudiments al vestidor. El que passa és que després el resultat ja no va ser tant favorable i tots els que aplaudien estaven indignats. És la diferència entre el Barça i el madrid i el motiu pel qual el primer és el club més admirat en la actualitat i l’altre no. El Barça sempre intenta jugar bé i guanyar mentre que els altres només intenten guanyar. Quan els surt el partit bé tot és molt bonic, però quan perden llavors tots s’indignen i es tornen bojos al acabar el partit que ho fotrien fora tot. Mentre que en el cas del Barça, sent molt exigents també en la victòria, s’enfaden més quan no juguen bé.

Una cosa que no m’ha agradat al postpartit i durant el mateix partit (que lamentable és el comentarista de c+ i que parcial, dona fàstics la veritat) el linxament públic a Pinto. No ja per part de la caverna perquè és d’esperar, és l’únic lloc on podien anar per a fotre mala maror. L’entorn i aficionats blaugrana igual. No entenc aquesta mania amb el Pinto per part de tothom. No va estar encertat amb el gol. I que? Que no va fotre una cagada monumental Valdés al clàssic de fa un mes?? No la va cagar Valdés el partit contra el Milà?? Però la gent el recolza per les altres parades que fa. També té dret a equivocar-se alguna vegada, o té molt mèrit perquè li arriben molt poc. Que passa, que a Pinto no??

El que passa és que com diu Pep té aquesta pinta exterior, jo afegeixo que quan juga amb els peus té aquesta postura un xic preocupant però és una qüestió de plasticitat. O és que l’elegància de Piqué a l’hora de jugar la pilota és la mateixa que Masche o Puyi?? Pinto ahir va fallar amb el gol, és cert, però després va jugar amb els peus molt bé, sense perdre cap pilota perillosa i donant una bona sortida. Igual que Valdés es va sobreposar a l’errada, Pinto també. Igual que Valdés ha donat molts punts i algun que altre títol, Pinto també en va donar un. Per tant no m’agrada la veda aquesta que s’ha obert sobre Pinto. A més de que és un tema de vestidor i una idea del tècnic.

Un dels secrets de Pep Guardiola és com ha convençut a l’equip i com els ha inculcat les seves idees i s’ha guanyat el respecte del grup i ha format una pinya. Si des del primer dia Pep ha dit repetidament que la copa la juga el segon porter, que són un equip i els que tenen menys minuts jugaran a la copa perquè són importants també, si la gent el segueix incondicionalment, que pensaria la plantilla si al primer partit difícil diu:

- Ah no, que el que vaig dir era si jugàvem amb rivals inferiors, ara Pinto a la banqueta.

On quedaria llavors la credibilitat de l’entrenador davant de l’equip?? Jo trobo molt bé el que està fent Pep amb Pinto, igual que si fos un altre porter, perquè fa que aquest s’entreni amb il·lusió cada dia, que potser amb un altre porter que no jugués ni la copa (com per exemple Adan del Madrid, que amb la Ponferradina si, però a la que toca un equip de primera posa a Casillas) com trobaria la motivació per a entrenar i estar endollat. Es parla molt de la millora progressiva de Valdés amb els peus, però en canvi no es parla de la de Pinto, que de quan va venir a l’actualitat és una diferència molt gran. Això diu molt d’un porter de 37 anys amb ambició i ganes de millorar encara que estiguis al final de la carrera.

Del partit molt destacable Alexis, un jugador del qual molts se’n reien (a la caverna sobretot) i parlaven de fitxatge caríssim i que havien estafat al Barça i que cada partit que passa se l’estan menjant en patatetes. Un jugador que està demostrant que li ha anat de perles la seva experiència italiana perquè primer era un “tirilles” molt tècnic però que tenia molts problemes a l’hora d’aguantar les tarrascades i els contactes cos a cos. Per això el pas per Italia, on predomina el físic i on creixen en quant a musculatura ara fa que sigui un jugadoras espectacular. Un jugador capaç d’aguantar la pilota com està demostrant en els partits que ha jugat, a més de la velocitat que té i el desequilibri i la definició. Molt bon fitxatge de la part tècnica del club i una bufetada a Rossell que no el volia, igual que a Cesc. Ell solet va aguantar l’atac del Barça perquè Messi tenia la feina de baixar a combinar al mig del camp i Iniesta la rebia al peu per a intentar desequilibrar per banda, però la rebia després d’haver aguantat la pilota els de banda dreta i amb canvis de joc constants de Piqué, un Piqué que ha recuperat la seva millor versió i ahir va fer un altre partidas.

Però no voldria acabar la entrada d’avui sense parlar de l’àrbitre i de la reacció del madrid. És una vergonya que els que decideixen qui ha de xiular posin a covards com a Muñiz Fernandez, més preocupat d’engominar-se el cabell i de maquillar-se que no pas de fer un bon arbitratge. No entenc com després del precedent de l’any passat en lliga han tornat a posar al paquet aquest a xiular un clàssic. Bé si que ho entenc, aquest personatge és fill del linier de Diaz Vega que no cal recordar als culers qui és Diaz Vega i els seus assistents perquè són dels arbitres més merengues que han xiulat a primera, amb atracaments escandalosos al Barça. Per tant no es de sorprendre que un àrbitre que quan xiula al Barça, dona una barra lliure lamentable (que després en altres partits es veu que és de targeta fàcil) i que cada cop que va al bernabeu s’acovardeix, li donin aquest partit veient com està el tema des de que Florentino va decidir “restablir” relacions amb Villar.

El resultat va ser una caça constant als jugadors del Barça. Si al primer minut ja va ensenyar als blancs que tindrien barra lliure quan a la primera que toca Messi li fan un entrepà entre Pepe i Coentrao que l’aixequen a l’aire i no xiula ni falta. Si va haver-hi fins a tres jugades de corner clar que Ramos li va senyalar porta i va xiular de seguida. El linier igual. Jugada legal del Barça que Ramos es posa a protestar com un boig i a dir-li de tot al linier i va i no té els collons de treure la targeta. Però la feina ja estava feta perquè va xiular un fora de joc totalment inexistent a Alexis quan estava sol davant Casillas i va mirar cap a un altre lloc quan Pepe va simular descaradament. Però clar un reben targetes per rebre un penal de llibre mentre altres simulen una agressió i se’n van de rosetes. La targeta que li perdona després, només començar la segona part a Ramos sobre Alexis al mig camp, amb una patada sense pilota pel mig i que es queda només en falta doncs els deixava clar als blancs que seguia la barra lliure. Igual que es veu a la trepitjada de Pepe a Messi com està a un metre de la jugada i mirant aquell lloc i mira cap a un altre lloc com el covard que és. La conclusió de tot això va ser la lamentable actuació de mal perdre del Madrid, que impotents davant la superioritat blaugrana només van saber pegar patades miserables, perquè algunes de elles inclús van ser amb el joc aturat, com una de Xabi Alonso (un altre que perd els papers cada cop que juga amb el barça d’una forma miserable) amb el jugador a terra i amb falta xiulada que s’acosta i li pega patada. Molt penós el que va fer el Madrid ahir permès per l’àrbitre miserablement, però ells mateixos ja van quedar retratats. No m’he centrat amb Pepe perquè és normal el que fa perquè ho fa cada cop que juga amb el Barça i molts dels jugadors del madrid van estar gairebé a la mateixa alçada. Per tant no és un tema de personalitzar perquè va ser tot l’equip.

Per acabar comentar que em va semblar “curiós” veure com mig govern recent estrenat estava a la llotja presidencial. No cal dir res més. Igual que ja ens podem preparar perquè la tornada, si no hi ha “cacicada” d’última hora amb un canvi de designació per a posar a Undiano o Lahoz per a augmentar el llistó, xiula Teixeira la tornada.

Igualet.

Avui després del partit d’ahir veient la premsa y mitjans és per a flipar que posin al mateix sac al Barça que al Madrid. Parlen que si estan tots dos malament, que si les seves estrelles no estan a l’alçada i un seguit de barbaritats que no tenen volta ni solta. La inútil eterna comparació de tots dos clubs basant-se en teories absurdes.

També em sorprèn que ahir la gent es va sorprendre tant del partit amb el Betis. JO personalment, m’esperava un partit com el que va passar anit.  No perquè tingui poders mentals ni res per l’estil, simplement perquè els darrers anys ha passat el mateix. El que passa és que com que es mira el resultat final a l’hora d’analitzar els partits doncs després passa el que passa. L’any passat, el Betis estava a segona divisió i feia un futbol totalment atractiu i molt ofensiu i es va creuar amb el Barça a la copa. En aquesta competició a l’anada, el Betis va jugar exactament igual que ahir, el que va decidir el partit va ser l’efectivitat cara a porta, igual que ahir. Llavors van quedar 5-1 però el partit hagués pogut acabar 5-4 perfectament o 8-0. La tornada encara va ser més complicada que a la mitja part el Barça perdia 3-0 si no recordo malament i molts culers ja tenien els collons a la gola fins que no va marcar Messi el gol “tranquil·litzador”. Però el Betis va jugar igual que va jugar ahir al Camp Nou, però la memòria dels mitjans és molt selectiva i agafen el marcador final i punt.

Tots els equips tenen les seves bèsties negres, és a dir, equips que a priori són inferiors però que tenen un estil de joc que no li va gens bé i li compliquen més la vida que la resta. Per al Barça aquest equip és el Betis. Un equip que juga amb una pressió molt avançada i que quan té la pilota té jugadors ofensivament bastant bons i que fa temps que juguen junts i tenen una molt bona tècnica individual a l’hora d’associar-se. Aquest mateix equip, que ahir el seu president davant la càmera del plus treia pita de plantar cara al Barça i de tenir un estil definit, que va estar a punt de fer fora a l’entrenador i que li va fer canviar el sistema de joc si volia seguir al càrrec. Aquest mateix equip que quan tenia mals resultats els mitjans, comentaristes dels partits i tal, demanaven un canvi de sistema per a sumar punts. Ara tots aquests, després del partit d’ahir s’estan omplint la boca amb el gran joc del Betis i el seu estil ofensiu. Tot una colla d’hipòcrites que parlen segons la direcció que bufa el vent. Ahir la nit i avui són un equip molt valent i amb una aposta futbolística, fa tres setmanes demanaven el cap de l’entrenador i l’acusaven d’esbojarrat i de tenir molt la pilota i no generar perill.

Però clar, com que l’estil aquest de joc li va molt bé per a plantar cara al Barça ahir ja eren herois quan són els mateixos que han estat un munt de jornades perdent. Els mateixos que els van dir que eren molt blans e innocents quan van anar al bernabeu i dominant el partit van fallar ocasions cantades i se’n van anar amb una derrota cap a casa. Però clar llavors es va parlar de que si el Madrid tenia tanta “pegada” i bla bla bla.

És la diferència amb el Barça. El Barça només sap jugar d’una manera i ni li surt al seu entrenador ni als seus jugadors de replegar-se i sortir al contraatac. En canvi el madrid històricament el futbol els la sua, només els interessa que al final del partit el marcador reflecteixi que han guanyat. En el partit contra el Betis per exemple es va xiular al madrid al seu camp, però com al final va guanyar doncs es van convertir en aplaudiments i en alegria de l’afició. El madrid quan li donen la pilota intenta atacar, però quan es troba equips com el Betis, Rayo, etc. equips inferiors a priori però que juguen un bon futbol, no té cap rubor en tancar-se tots al darrere i aprofitar un contraatac i sentenciar el partit, perquè la urgència que tenen i la poca exigència que té per part de l’afició li permet jugar així.

El Barça en canvi no ho pot fer, perquè no té jugadors per a defensar. Per això els partits com el d’ahir són tan complicats, perquè el Betis és l’equip que més li ha tret la pilota els darrers anys. Per això ahir va ser un dels partits més difícils de l’any i per això l’equip va patir tant. A més, les aturades de Valdés, en lloc de ser beneficioses casi que van ser contraproduents. Perquè a més no hi ha que oblidar que dimecres es juguen mitja eliminatòria de copa amb un partit menys de descans. Tots aquests condicionants van portar al Barça a baixar la pistonada.

Perquè de patir un gol en contra i posar-se les piles es van trobar amb un 2-0 a favor relativament fàcil. Això sumat al partit de dimecres els va fer que algun jugador es va dosificar al camp de forma descarada de cara al partit de dimecres. Tampoc va ajudar que la línia de tres la van formar Puyol, Masche i Abidal, perquè de cara a la sortida de pilota va ser molt més difícil perquè ni Masche ni Puyol són els que treuen millor la pilota precisament.

Però el principal problema del partit va ser que van haver dos jugadors que es van esborrar del camp i aquests dos jugadors eren ahir molt importants de cara a mantindre el control de la pilota i del ritme del partit. Aquests dos jugadors evidentment són Xavi i Cesc. Xavi encara ara estic flipant de veure com l’Sport li dona un 8 i li dona el mvp del partit quan es va amagar descaradament al camp, igual que l’altre dia amb l’español. Si “el millor constructor del món”, el que diuen que és el far del Barça no es mostra ni s’ofereix per a controlar la pilota i Cesc no s’acaba de trobar al camp, llavors l’engranatge no funciona. Messi ha de baixar a rebre al mig camp massa enrere i llavors Alexis està molt sol a dalt i Iniesta s’ha de multiplicar a dalt i fer la feina al mig camp. Tampoc Cuenca va estar gens afortunat però faltaria més que la culpa fos seva, simplement el joc es va abocar per la banda esquerra on estaven Alexis i per darrere Iniesta intentant posar-se l’equip a l’esquena i el van assortir poc de pilotes. El canvi d’Alves del descans va ser molt encertat perquè li va donar força a la banda dreta i una mica més d’esperit i de ganes de guanyar el partit. Quan va sortir a la segona part l’equip i es va veure que tot seguia igual, el canvi de Thiago havia de ser molt abans, per Cesc (perquè Xavi a la segona part va millorar una mica a l’hora de voler la pilota) i no haver d’arribar a encaixar el segon gol.

Tot i això molt destacable l’esperit de lluita que van tenir els jugadors del Barça i que van ser capaços de sobreposar-se a l’empat i van embotellar al Betis al seu camp, tant amb deu com onze jugadors.

Dic això perquè em sembla molt simple que el seu entrenador, després del bon partit del seu equip va justificar la derrota a quedar-se amb deu jugadors. El més penós de tot es que reconeixen que l’expulsió va ser justa però al mateix temps donen a entendre que va ser injusta. Tant ells com la caverna i els diferents seguidors del madrid que he pogut “sondejar” que parlen de que la expulsió va ser injusta i se la va poder estalviar. Això és el més flipant de tot.

On estaven tots aquests quan el mateix Mario pega una entrada de vermella directa al mig del camp sobre Iniesta, sense cap opció de tocar la pilota, llançant-se com un boig pel terra?? L’àrbitre inexplicablement va deixar seguir i després no li va mostrar ni groga. Que es queixen si va tenir un quart d’hora “gratis” de jugar quan no havia d’estar al camp?? És flipant la manera que tenen la caverna i l’equip que perd d’analitzar les coses que aquesta jugada ni la van repetir tampoc els del plus. Com pot dir Mel que van perdre per quedar-se amb deu si amb un àrbitre decent amb onze hagués xiular el penal sobre Iniesta??

Un àrbitre que per desgràcia no és nou que al Barça no li regalin res quan ho necessita (a diferència d’altres que tenen totes les necessitats que volen) i que va fer un arbitratge lamentable a més no poder. El més indignant de tot és el que fa setmanes que s’està veient, que entrades de vermella o de grogues clares als rivals els hi surt gratis i a Messi porten dues setmanes amonestant per controlar una pilota amb la mà. Que és targeta per reglament és evident, però si estàs menjant- t’hi targetes de tots els colors al rival per joc dur, suposadament per a no carregar-te el partit que fas amonestant a un jugador per controlar una pilota amb la mà en atac, que no talla cap jugada de gol i que no li fa cap mal a ningú. És flipant.

Per desgràcia s’està veient que els àrbitres no és que tinguin una ordre de la federació per a xiular contra el Barça, però que saben que si xiulen en contra del Madrid surten tota la setmana als mitjans de la caverna i al mig d’una diana als diaris de la caverna. Que el seu entrenador munta un pollastre com va fer l’any passat que s’està una setmana parlant. Mentre que si perjudiques al Barça, com que no es queixen dels àrbitres públicament no passa res. Com a molt sortiran a l’Sport i Mundo el dia després i als mitjans catalans que només es poden veure a la comunitat. Mentre que si ho fan amb el madrid es veuen a tot el país i els problemes són més grans. Per tant, estaria bé que de cara al públic el senyor Rossell no es queixés públicament i seguís amb el que dicta l’entrenador. Però un “toc” a la federació de forma privada com fa el madrid no estaria malament. De fet al madrid tot el que va fer l’any passat s’ha demostrat que li va perfecte. Aquest any és una bassa d’oli, ni villaratos ni rodes de premsa incendiaries ni res, perquè la feina bruta ja la van fer l’any passat i els altres i ara recullen els fruits. Està clar que qui no plora no mama per desgràcia.

Atracament d’or.

Aprofitant que avui es dona la pilota d’or podem dir que el senyor Turienzo Alvarez li haurien de donar aquest any el guardó, perquè no es pot fer més descarat.

Però abans d’entrar en tema arbitral també s’ha de mirar des de la vessant esportiva. Ahir el Barça va jugar malament, sobretot Pep des de la direcció de camp i els jugadors per no anar a per totes a sentenciar el partit. Primer que res Alves, que no és que estigués més malament que la resta però quan té un partit d’aquestes característiques no es pot jugar el 3-4-3 amb ell de migcampista. Ho hagués hagut de veure molt abans Pep i o bé posar la defensa de quatre o bé treure’l per Pedro o per un altre migcampista per a donar força a la medul·lar. Perquè ni creava res en atac i es quedava massa avançat i provocava problemes en la defensa de tres.

Com molts cops ha explicat Pep, aquest sistema s’ha de jugar quan es té molt de control de la pilota i no es poden cometre pèrdues absurdes i ahir ni es va tenir el control i a més es van perdre moltes pilotes perilloses al mig camp. Perquè aquest gran Espanyol que ens han volgut vendre (ahir van demostrar un cop més que són el filial del Madrid) i la seva gran aposta de joc va consistir en posar set tios darrere de forma permanent i amb els que quedaven a dalt jugar una mica més a fer la goma. És a dir, quan atacava el Barça feien la feina d’un migcampista més, tombant als jugadors que trencaven en jugada individual sense cap mania i quan recuperaven una pilota en zona perillosa sortien els mateixos de sempre cap a dalt deixant sempre com a mínim els quatre defenses més dos pivots defensius, un d’ells central que s’incrustava a la línia de quatre. Aquesta és la gran tàctica que tant alaben, un cop més amb el resultat a la mà de forma oportunista. M’ha fet molta gràcia també veure a Pochettino traient pit per la “valentia” dels seus jugadors i parlant d’agressivitat positiva. L’única nota positiva que puc entendre per part seva és que Turienzo es va menjar la gran majoria de targetes quan van mostrar aquesta agressivitat la veritat. Tots els cules li haguessin estat molt agraïts a Pochettino si contra el Madrid al mateix camp, haguessin mostrat la mateixa valentia de posar sis tios a la seva frontal de l’àrea de forma permanent i no posar a l’equip amb la defensa gairebé al mig del camp deixant tots els espais del món per als davanters del Madrid, que va semblar més el trofeu de pretemporada de l’espanyol que un partit on es jugués alguna cosa. També hagués estat bé que hagués mostrat la mateixa “agressivitat positiva” amb el Madrid i cada cop que un jugador controlava deixar-li el recadet com van fer ahir amb el Barça.

Però bé tornem al Barça. Ahir el millor organitzador del món em sembla que no va estar al camp, suposo que pensava més en la gala d’avui que amb el que realment importava, que era el partit d’ahir. Va estar tot el partit amagat i sense buscar la pilota, suposo que les quatre patades que li van pegar al començament li van fer pensar-s’ho dues vegades. Messi tampoc va aparèixer en excés i Cesc, encara que va fer el gol va jugar un partit molt dolent. Alexis molt treballador però molt poc incisiu cara a porta. El principal error del Barça ahir va ser un cop fet el primer gol, no anar a pel segon només començar la segona part. Però el principal error (per a mi està clar) va ser de Pep per no canviar les coses quan es va estancar o treure a qui ho mereixia. Si vols treure a Keyta no el treguis al minut 85 de partit. A més el plantejament o la lectura dels jugadors no va ser la millor. Es van entorpir durant el partit i no ho va corregir. Alexis entrava al davanter centre des de l’esquerra i Cesc en lloc de baixar a ajudar al mig camp es va quedar a la zona del fals nou creant un tap allà que va fer impossible la combinació. El millor jugador del partit sens dubte va ser Iniesta, que va ser l’únic que va tenir clar el que havia de fer en cada moment i el que millor va interpretar el partit. Tots tenim una opinió respecte els moviments a fer, per a mi, el partit demanava fer els canvis abans i Pedro havia de sortir per Cesc o per Xavi, en el primer cas posant a Pedro per la dreta obrint el camp i Alexis per l’altra i així haguessin creat més espai pel centre. Si el canvi era per Xavi endarrerir a Cesc. Però jo hagués tret a Pedro per Cesc i a Thiago per Xavi. Un Thiago que ha evolucionat molt en quant a la defensa i donar treball a l’equip, cosa que ahir Xavi no estava per a fer.

He començat pel tema esportiu perquè és molt fàcil posar-ho tot a la motxilla de Turienzo. La seva actuació va ser lamentable, però la culpa no és d’ell de ser tant dolent, la culpa és del que el designa per aquest partit. Ja fa unes quantes temporades que es va treure les designacions per ordinador precisament per això, per a fer i desfer segons interessos. Es va justificar amb que hi ha partits que no els pot xiular qualsevol, però després resulta que designen a Turienzo per a xiular un partit d’aquestes característiques. Un Turienzo que s’ha de posar en antecedents per a entendre perquè es menja el penal voluntàriament.

http://estaticos.archivo.marca.com/primeras/07/04/g0415.jpg

http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/real_madrid/es/desarrollo/964592.html

Aquest senyor va estar més d’un any de baixa d’arbitrar perquè no estava psicològicament preparat, després de rebre amenaces tant ell com la seva família i els seus fills les van passar putes al col·legi.

Com aquest senyor, després de passar el que ha passat, havia de xiular aquest penal i tornar a reviure la mateixa situació?? Està clar que va fer el possible per a no tindre problemes. Per tant, del que el posa a xiular aquest partit és la culpa.

Perquè ja no va ser només aquesta jugada, és veure com al bernabeu li treuen groga als 20 minuts al porter del Granada per perdre temps i el porter de l’espanyol perd un minut del temps afegit i a sobre va i l’amonesta (el que volia el porter vaja) i encara perd més temps. Un àrbitre que en una jugada que no fa mal a ningú, com és la mà de Messi al gol que li anul·la i que després permet que un jugador gairebé li trenqui el turmell a Iniesta en una entrada brutal sense targeta, que després resulta que aixequen tres pams del terra a Alexis i es queda en fora de banda, recadets sense pilota i un llarg etc. que com sempre es mengen quan és a favor del Barça. Que barat que surt castigar els turmells i les entrades per darrera als que juguen contra el Barça. Que un jugador hagi d’estar més pendent de saltar o d’evitar la patada que de jugar a futbol és una mica penós, però és així, que hi farem...

Curiós també la vista que va tenir per a veure la mà de Messi i que en canvi ni ell, ni l’àrbitre ni el quart àrbitre poguessin veure el penal. Curiós també veure com la jugada que remata Verdú i que després salva in extremis Valdés comença amb Thievy en fora de joc clar i llavors no el veu, però clar ja es va veure des d’abans de començar el partit que prohibeix jugar amb la indumentària habitual. Es parla molt del penal de l’últim minut però n’hi ha un altre de claríssim que sorprenentment tampoc xiula. A la primera part la jugada que fa Cesc que fa una volta sobre si mateix dintre de l’àrea sobre la línia de corner i quant va a xutar el defensa l’empenta clarament i li impedeix xutar amb condicions, ajudat per un altre que es llença pel terra i que en cap moment toca pilota i aixeca dos pams a Cesc. Molt lamentable la veritat.

Després resulta que li llencen una llauna al linier i aquest avisa a l’àrbitre que es recorre tot el camp per anar fins allà, agafa la llauna i torna a recórrer el camp un cop més amb la llauna a la mà amb tota la parsimònia, s’atura a renyar a un jugador de l’espanyol, i va cap a la banda a demanar que deixin de llençar objectes. Així doncs, per a que collons porten els micros i els pinganillos?? No li pot dir a l’àrbitre i aquest dir-li al quart que avisi al delegat de camp?? S’ha de perdre un munt de minuts per a això??

Però el fet més destacable de les ganes que tenia l’àrbitre de que acabes així és el descompte que va donar. Quan entren les assistències s’ha d’afegir un minut però no quan és el porter. Amb els minuts que es van perdre amb la lesió i el canvi de Cristian Álvarez, com pot afegir quatre minuts de descompte només, quan ja s’han perdut amb la lesió del porter?? Si aquests quatre minuts ja els havia d’afegir per fer els sis canvis i per les pèrdues de temps, com per exemple el tema de la llauna. Una vergonya i se li va veure massa el llautó, però bé així ja “li ha tornat” al madridisme...Un descompte que ni va deixar arribar als quatre minuts.

El problema ja no és aquest partit, el problema es que, sense entrar amb detalls amb les moltes ajudes que porta rebudes el Madrid aquest any, resulta que al Barça ja li han robat 2 punts a València, 1 punt a Getafe i 2 punts més ahir. En total 5 punts (sense entrar en penals no xiulats que afecten a l’average o la permissivitat que ha costat més d’una lesió) que són els que porta el Madrid d’avantatge. De dependre d’ells ara s’ha d’esperar una punxada del Madrid, que juga amb xarxa, com es va veure dissabte que els dos primers gols no són legals...