És el que podem dir després de veure com s’ha comportat la
premsa cule després del partit de dissabte amb el Barça. Una premsa que a la
portada parlaven de remuntades, de seguir lluitant i donar esperança, però que
desprès a les pàgines interiors llençaven amb bala. Una cosa és fer autocrítica
i l’altra es fer una crítica totalment desmesurada i totalment injusta com han
fet algunes de les “plomes il·lustrades” del periodisme culé. Aquests que amb
el vent de cara tot és molt bonic i mera vellós però que després resulta que
ataquen miserablement a un equip històric i que ha donat tant a l’espectador.
El que abandera aquest moviment, el “senyor” Mascaró de Sport, que com molt bon
periodista esportiu de nova generació, ha aconseguit anar pujant esgraons a
costa de anar amb la direcció que bufa el vent. Els dos articles post partit
contra el Villareal són lamentables i oportunistes i demostren el poc que en
saben de futbol molts dels que opinen del Barça, ja sigui a l’Sport, mundo deportivo
i tota la premsa cule. Que fàcil és matar al Barça el dia que no guanya!!
Espero que els jugadors prenguin nota de qui està amb ells i qui no segons el
moment per a després quan vagin amb el mateix vol i els llepin el cul saber que
són uns falsos i posar-se ben lluny seu. Suposo que al “senyor” Mascaró, el sou
que li dona Pedrerol i la influència de la caverna el deu començar a afectar i
s’està “reformant” de cara a no perdre el sou, igual que ha fet el “senyor”
Carazo, que ha preferit deixar l’Sport i anar amb el seu amic Pedrerol també
per una suma de diners. Ara ja pot dir segons quines coses no s’atrevia a dir
quan estava de director de l’Sport. Molt típic.
Doncs bé, aquest “gran” periodista es permet el luxe d’amollar
tota la seva frustració pel partit i perquè no se li’n fotin a la caverna quan
vagi, d’una forma totalment oportunista i porta dos articles llençant merda a
tort i a dret. El primer.
I el segon:
Que fàcil és parlar des del sofà de casa i “veure” aquest
tipus de coses després mirant el resultat. Parla de problemes físics. No va
veure que el Barça va lluitar fins al final i que va acabar el partit molt més
bé físicament que el rival?? No va veure que es van generar ocasions de sobres
per a guanyar però que no hi va haver sort??
Que fàcil és parlar de falta de profunditat, de falta d’intensitat,
de falta de ganes i d’autocomplaença quan estàs assegut al sofà de casa. El més
penós és que a les poques hores surt amb un videoblog:
Que passa, que li han “picat” les orelles??
El Villareal va fer servir la tàctica del Madrid a la final
de copa de l’any passat i li va sortir a la perfecció per a aconseguir un
empat. La tàctica consisteix en pressionar al Barça des del minut un sobre la
sortida de pilota, amb dos tres i fins a quatre jugadors com a bojos darrere
del que tenia la pilota i anar “provant” a l’àrbitre. Provant el llistó que
tenia pensat posar i condicionar-lo de forma descarada. La tàctica és apretar i
tallar el ritme totalment a la primera part i deixar la pell. Després a la segona
tancar-se amb tots els jugadors perquè ja estan físicament tocats i quan
llavors el Barça només té una part per a poder marcar i anar perdent temps i
aturant el partit per a posar més nerviosos als únics que van intentar guanyar
aquest partit i si amb una contra podien marcar millor. Així els jugadors del
Villareal van jugar tota la primera part mossegant a dalt com si es juguessin
la final de la xampions, amb fins a tres jugadors sobre el que tenia la pilota
i quan un dels que tenien la pilota aconseguien sortir de la pressió o fer una
passada bona a la zona on no hi havia acumulació, fer una falta i tallar el
ritme. A cada falta anaven a pressionar a l’àrbitre i posant-li a l’afició a
sobre, així van aconseguir fer 15 faltes a la primera part sense que l’àrbitre
ni s’hagués pensat en treure una targeta per reiteració. Un àrbitre que ja des
del primer moment se li va veure que havia de solucionar “l’afronta” que segons
la caverna li havia fet Teixeira el germà petit al madrid a la tornada de copa
del rei. És el lobby Teixeira, quan un germanet la caga, als pocs partits l’altre
el posen per a arreglar les coses. Ja va passar amb el Valencia quan el
germanet gran la va cagar amb el penal d’Higuain, als pocs partits ja van posar
al germà petit per arreglar-ho..
La segona part va donar pas a que qualsevol contacte era una
lipotímia dels groguets i es quedaven a terra, demanant que la pilota la
llencessin fora o intentant parar el rellotge. El gran Teixeira va para fins a
dues vegades el joc quan un jugador del Villareal va quedar al terra, però en
canvi va deixar seguir quan va ser al reves i Borja Valero va seguir la jugada.
Ja comença a ser hora que el Barça no llenci més la pilota fora perquè ens
prenen per tontos i ells segueixen les jugades i s’aprofiten del fair play del
Barça per a tallar contraatacs o jugades de perill.
Però tornant al futbol, el senyor Mascaró i les plomes
il·lustrades es veu que no es van adonar d’aquestes coses, i clar, com que no
donen per a molt més, llavors van passar a dir que el Barça no tenia
profunditat. Clar clar.
Per a mi Pep es va equivocar en l’alineació, per no treure
al xaval Tello des d’un inici per una banda en lloc de posar a Alves d’extrem
dret. Jo segueixo bastant el filial i Tello està fent una temporada molt bona i
per a mi és bastant millor que Cuenca en l’un contra un, el que passa que
després a l’hora d’escollir la jugada Cuenca és millor. Però Tello té molt més
desequilibri. Per a mi aquesta va ser l’error, perquè a mi Alves m’agrada com a
lateral dret, o com a molt com a mig dret. Perquè Alves és molt bo entrant a l’espai
però quan juga tant avançat, malgrat compleix, no té desequilibri en parat i
llavors es perd en centrades amb poc perill. Aquest va ser el gran error de Pep,
baix el meu punt de vista clar, perquè és ell el que té els jugadors entrenant
i veu les coses. La segona errada de Pep, per a mi va ser sortir amb Masche i
Busquets al mateix temps, ja que la pressió del Villareal era molt forta i
costava molt combinar al mig camp. Primer perquè Cesc ha de reciclar-se a la
posició d’interior (comença a ser hora que progressi en aquest aspecte, perquè
si no s’adapta que jugui Thiago) i no fa les funcions com a tal, ja que té
massa tendència a anar cap avant i deixa molt sols als mitjos que han d’organitzar.
Això facilita molt més la pressió. Si a sobre poses a Masche i Busquets, encara
costa més, i si a sobre tens un Xavi que fa uns quants partits que està
desaparegut (si està cansat que ho digui però que no jugui per decret
arrastrant-s’hi pel camp, que ja té una edat per a començar a acceptar que no
ho pot jugar tot) i que se’l veu més lent que menys, la cosa es complica i
molt.
Està clar que el plantejament pot ser s’esperava una altra
manera de jugar del Villareal, per això si Pep va pensar que era el millor onze
doncs res a dir, però un cop veus com estan jugant em sembla que Thiago (que jo
penso que en aquest equip ara mateix ha de ser titular) havia d’entrar bastant
més aviat del que ho va fer, igual que Tello. Quan va fer el canvi per Piqué
per Alexis havia de sortir ja Thiago en lloc d’Alexis. Després sortir Thiago
per Xavi o Cesc i Tello per Adriano que els últims 30 minuts se’l veia molt
cansat.
Però bé tot i així el Barça va tenir oportunitats molt
clares de marcar, però no va ser possible. Per això quan fas el que pots no
estàs obligat a més i el Barça va fer l’esforç de desgast del rival i de treure
forces d’on fos per a buscar el gol fins al final. Però clar els “entesos” de
la tele i de la premsa escrita parlen d’una millora del joc del Barça a la
segona part, però són incapaços de veure que la segona part es va jugar d’aquella
manera gràcies a l’esforç de desgast de la primera. És la premsa que ens ha
tocat viure, que hi farem. Però em sembla molt injust que es crucifiqui aquest
equip perquè després no podran anar a fardar a la caverna. Aquest equip porta
13 dels últims 15 títols i ens ha donat moments estel·lars que tota la vida
recordarem. Jo penso que guanyaran la lliga perquè el madrid encara no ha
tingut la baixada i hi haurà algun partit es suposa que els àrbitres no els
regalaran els punts quan no puguin guanyar-ho per futbol. Però ara que queda
una volta ho dic, que si el Barça perd la lliga, doncs jo seguiré igual d’orgullós
d’aquest equip perquè haurà seguit sent fidel als seus ideals i el seu esquema
de joc i de moment, el Barça està a 7 punts per coses extra esportives i per la
feina als despatxos de l’equip del govern, no perquè jugui pitjor ni perquè
sigui pitjor equip que el que va primer. Només cal mirar tots els punts que el
Barça ha perdut pels arbitratges i els que ha guanyat el que va líder. Ja s’ha
vist des del primer dia de lliga que la cosa va encarada a que guanyi el
madrid, per això espero que a final d’any aquesta lliga encara tingui més bon
sabor de boca.
Perquè dissabte, una vegada més, va sofrir el Barça un arbitratge
lamentable, on una vegada més, “casualment” el germanet Teixeira va mostrar una
prepotència lamentable. Se li veia com estava disfrutant de fotre al Barça,
perquè quan un àrbitre estàs amb els nervis del partit i li protestes alguna
cosa i se te’n riu a la cara és molt penós. Va permetre que cada falta li
protestessin els jugadors groguets i després a Messi el va amenaçar, és molt
penós el poc respecte que li tenen a Messi els arbitres.
Després la diferència de criteris, no pots xiular joc perillós
a Masche quan talla una pilota amb la part superior de la bota sense ensenyar
els tacs i després permetre a Borja Valero fotre-li el peu a la cara de
Busquets quan va de cap. Els lleis de l’avantatge típics que per no treure
targeta et donen un avantatge que no és tal, como un joc perillós sobre Cesc a
la mateixa àrea, que deixa seguir quan li cau als peus de Xavi pressionat per
tres jugadors a la seva pròpia àrea. Això és un avantatge?? Jo diria que no.
Una vegada més, també, un penal que no xiula sobre Alexis de Gonzalo que és
claríssim després del xut al pal de Cesc. No hi ha ningú a la volta que el
pugui tapar i està a molt pocs metres de la jugada. A mi els penals quan vas
guanyant me la suen (encara que Crc porta 2 gols més que Messi i resulta que
porta 7 gols de penal més que l’argentí, després vacil·len de bota d’or i de
pitxitxi) però ja han caigut molts de punts per aquests penals. A San
Sebastian, a Cornellà, a València i Villareal, 8 punts que no ha sumat el Barça
“gràcies” als àrbitres. Ja comença a estar bé la broma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario