Un partit més al bernabeu i una nova victòria. Ja pot provar coses l’entrenador merengue que no hi ha res a fer. Partit molt similar al de les semis de xampions que com en aquell cas va sortir victoriós el Barça.
Perquè el Barça no va fer el millor dels seus partits al bernabeu, però en va tenir prou per a guanyar. Un partit que va jugar de forma molt intel·ligent i que no va perdre el seny malgrat que el Madrid es va posar per davant al marcador. Perquè si hagués perdut el cap anant a fer el gol a camp contrari potser li haguessin entrat al joc del que volia el portuguès. La llàstima és que no va entrar la primera rematada d’Alexis amb el cap perquè llavors el que va passar a la segona part s’hagués vist també durant tota la primera i potser fins i tot el marcador hagués pogut ser més feridor per a l’equip blanc i s’hagués pogut sentenciar l’eliminatòria.
Així doncs, el Barça, malgrat el marcador advers, va seguir controlant la possessió de la pilota sense perdre pilotes tontes que poguessin causar contraatacs molt perillosos. El gol era qüestió de temps i ja a la primera part es van crear varies oportunitats clares de gol que es van salvar pels pèls els merengues. El madrid també va ajudar i molt amb la seva tàctica de l’autobús com va fer amb l’Inter de Milà, però en aquell partit varem dir tots que de 10 partits el Barça en guanya 9, per tant, per molt que es posin darrere, el Barça sempre genera ocasions de gol, llavors depèn de l’encert. Ahir d’estar més encertats s’hagués sentenciat l’eliminatòria, ara faltarà la tornada a veure que passa.
Molts cops les tàctiques no depenen dels jugadors que poses sinó de la predisposició i l’ambició i la qualitat individual dels jugadors. Per exemple el Barça, la final del mundialet la va jugar sense cap davanter nat, amb tres defenses i set mitjos que sobre el paper eren mitjos. Però després el partit va ser totalment ofensiu i amb molts gols, malgrat l’acumulació de mitjos. Ahir va ser a la inversa. El madrid va jugar amb tres davanters, però lluny de ser ofensius, va ser un dels partits més defensius de tots els clàssics, juntament amb mitja primera part i tota la segona part de la final de copa del rei. Per molt que va treure tres davanters purs, aquestos pràcticament feien de laterals o de mitjos defensius al seu propi camp i els tres mitjos gairebé estaven incrustats amb els centrals. Per tant jugaven amb set defenses i tres mitjos. A mi personalment em sembla que és d’equip molt petit això, però allà ells amb la seva autoexigència. És el que passa amb el Madrid, que segons el resultat opinen d’una manera o d’una altra.
Ahir mateix, quan Casillas la primera pilota que toca pega pilotada es van escoltar xiulets, igual que quan veien que el seu equip es tancava al seu camp. Però quan Crc va marcar el gol, els xiulets es van convertir en aplaudiments i suport a l’equip i cada cop que intentaven una contra es tornaven bojos. Es va acabar la primera part i se’n van anar entre aplaudiments al vestidor. El que passa és que després el resultat ja no va ser tant favorable i tots els que aplaudien estaven indignats. És la diferència entre el Barça i el madrid i el motiu pel qual el primer és el club més admirat en la actualitat i l’altre no. El Barça sempre intenta jugar bé i guanyar mentre que els altres només intenten guanyar. Quan els surt el partit bé tot és molt bonic, però quan perden llavors tots s’indignen i es tornen bojos al acabar el partit que ho fotrien fora tot. Mentre que en el cas del Barça, sent molt exigents també en la victòria, s’enfaden més quan no juguen bé.
Una cosa que no m’ha agradat al postpartit i durant el mateix partit (que lamentable és el comentarista de c+ i que parcial, dona fàstics la veritat) el linxament públic a Pinto. No ja per part de la caverna perquè és d’esperar, és l’únic lloc on podien anar per a fotre mala maror. L’entorn i aficionats blaugrana igual. No entenc aquesta mania amb el Pinto per part de tothom. No va estar encertat amb el gol. I que? Que no va fotre una cagada monumental Valdés al clàssic de fa un mes?? No la va cagar Valdés el partit contra el Milà?? Però la gent el recolza per les altres parades que fa. També té dret a equivocar-se alguna vegada, o té molt mèrit perquè li arriben molt poc. Que passa, que a Pinto no??
El que passa és que com diu Pep té aquesta pinta exterior, jo afegeixo que quan juga amb els peus té aquesta postura un xic preocupant però és una qüestió de plasticitat. O és que l’elegància de Piqué a l’hora de jugar la pilota és la mateixa que Masche o Puyi?? Pinto ahir va fallar amb el gol, és cert, però després va jugar amb els peus molt bé, sense perdre cap pilota perillosa i donant una bona sortida. Igual que Valdés es va sobreposar a l’errada, Pinto també. Igual que Valdés ha donat molts punts i algun que altre títol, Pinto també en va donar un. Per tant no m’agrada la veda aquesta que s’ha obert sobre Pinto. A més de que és un tema de vestidor i una idea del tècnic.
Un dels secrets de Pep Guardiola és com ha convençut a l’equip i com els ha inculcat les seves idees i s’ha guanyat el respecte del grup i ha format una pinya. Si des del primer dia Pep ha dit repetidament que la copa la juga el segon porter, que són un equip i els que tenen menys minuts jugaran a la copa perquè són importants també, si la gent el segueix incondicionalment, que pensaria la plantilla si al primer partit difícil diu:
- Ah no, que el que vaig dir era si jugàvem amb rivals inferiors, ara Pinto a la banqueta.
On quedaria llavors la credibilitat de l’entrenador davant de l’equip?? Jo trobo molt bé el que està fent Pep amb Pinto, igual que si fos un altre porter, perquè fa que aquest s’entreni amb il·lusió cada dia, que potser amb un altre porter que no jugués ni la copa (com per exemple Adan del Madrid, que amb la Ponferradina si, però a la que toca un equip de primera posa a Casillas) com trobaria la motivació per a entrenar i estar endollat. Es parla molt de la millora progressiva de Valdés amb els peus, però en canvi no es parla de la de Pinto, que de quan va venir a l’actualitat és una diferència molt gran. Això diu molt d’un porter de 37 anys amb ambició i ganes de millorar encara que estiguis al final de la carrera.
Del partit molt destacable Alexis, un jugador del qual molts se’n reien (a la caverna sobretot) i parlaven de fitxatge caríssim i que havien estafat al Barça i que cada partit que passa se l’estan menjant en patatetes. Un jugador que està demostrant que li ha anat de perles la seva experiència italiana perquè primer era un “tirilles” molt tècnic però que tenia molts problemes a l’hora d’aguantar les tarrascades i els contactes cos a cos. Per això el pas per Italia, on predomina el físic i on creixen en quant a musculatura ara fa que sigui un jugadoras espectacular. Un jugador capaç d’aguantar la pilota com està demostrant en els partits que ha jugat, a més de la velocitat que té i el desequilibri i la definició. Molt bon fitxatge de la part tècnica del club i una bufetada a Rossell que no el volia, igual que a Cesc. Ell solet va aguantar l’atac del Barça perquè Messi tenia la feina de baixar a combinar al mig del camp i Iniesta la rebia al peu per a intentar desequilibrar per banda, però la rebia després d’haver aguantat la pilota els de banda dreta i amb canvis de joc constants de Piqué, un Piqué que ha recuperat la seva millor versió i ahir va fer un altre partidas.
Però no voldria acabar la entrada d’avui sense parlar de l’àrbitre i de la reacció del madrid. És una vergonya que els que decideixen qui ha de xiular posin a covards com a Muñiz Fernandez, més preocupat d’engominar-se el cabell i de maquillar-se que no pas de fer un bon arbitratge. No entenc com després del precedent de l’any passat en lliga han tornat a posar al paquet aquest a xiular un clàssic. Bé si que ho entenc, aquest personatge és fill del linier de Diaz Vega que no cal recordar als culers qui és Diaz Vega i els seus assistents perquè són dels arbitres més merengues que han xiulat a primera, amb atracaments escandalosos al Barça. Per tant no es de sorprendre que un àrbitre que quan xiula al Barça, dona una barra lliure lamentable (que després en altres partits es veu que és de targeta fàcil) i que cada cop que va al bernabeu s’acovardeix, li donin aquest partit veient com està el tema des de que Florentino va decidir “restablir” relacions amb Villar.
El resultat va ser una caça constant als jugadors del Barça. Si al primer minut ja va ensenyar als blancs que tindrien barra lliure quan a la primera que toca Messi li fan un entrepà entre Pepe i Coentrao que l’aixequen a l’aire i no xiula ni falta. Si va haver-hi fins a tres jugades de corner clar que Ramos li va senyalar porta i va xiular de seguida. El linier igual. Jugada legal del Barça que Ramos es posa a protestar com un boig i a dir-li de tot al linier i va i no té els collons de treure la targeta. Però la feina ja estava feta perquè va xiular un fora de joc totalment inexistent a Alexis quan estava sol davant Casillas i va mirar cap a un altre lloc quan Pepe va simular descaradament. Però clar un reben targetes per rebre un penal de llibre mentre altres simulen una agressió i se’n van de rosetes. La targeta que li perdona després, només començar la segona part a Ramos sobre Alexis al mig camp, amb una patada sense pilota pel mig i que es queda només en falta doncs els deixava clar als blancs que seguia la barra lliure. Igual que es veu a la trepitjada de Pepe a Messi com està a un metre de la jugada i mirant aquell lloc i mira cap a un altre lloc com el covard que és. La conclusió de tot això va ser la lamentable actuació de mal perdre del Madrid, que impotents davant la superioritat blaugrana només van saber pegar patades miserables, perquè algunes de elles inclús van ser amb el joc aturat, com una de Xabi Alonso (un altre que perd els papers cada cop que juga amb el barça d’una forma miserable) amb el jugador a terra i amb falta xiulada que s’acosta i li pega patada. Molt penós el que va fer el Madrid ahir permès per l’àrbitre miserablement, però ells mateixos ja van quedar retratats. No m’he centrat amb Pepe perquè és normal el que fa perquè ho fa cada cop que juga amb el Barça i molts dels jugadors del madrid van estar gairebé a la mateixa alçada. Per tant no és un tema de personalitzar perquè va ser tot l’equip.
Per acabar comentar que em va semblar “curiós” veure com mig govern recent estrenat estava a la llotja presidencial. No cal dir res més. Igual que ja ens podem preparar perquè la tornada, si no hi ha “cacicada” d’última hora amb un canvi de designació per a posar a Undiano o Lahoz per a augmentar el llistó, xiula Teixeira la tornada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario