Igualet.

Avui després del partit d’ahir veient la premsa y mitjans és per a flipar que posin al mateix sac al Barça que al Madrid. Parlen que si estan tots dos malament, que si les seves estrelles no estan a l’alçada i un seguit de barbaritats que no tenen volta ni solta. La inútil eterna comparació de tots dos clubs basant-se en teories absurdes.

També em sorprèn que ahir la gent es va sorprendre tant del partit amb el Betis. JO personalment, m’esperava un partit com el que va passar anit.  No perquè tingui poders mentals ni res per l’estil, simplement perquè els darrers anys ha passat el mateix. El que passa és que com que es mira el resultat final a l’hora d’analitzar els partits doncs després passa el que passa. L’any passat, el Betis estava a segona divisió i feia un futbol totalment atractiu i molt ofensiu i es va creuar amb el Barça a la copa. En aquesta competició a l’anada, el Betis va jugar exactament igual que ahir, el que va decidir el partit va ser l’efectivitat cara a porta, igual que ahir. Llavors van quedar 5-1 però el partit hagués pogut acabar 5-4 perfectament o 8-0. La tornada encara va ser més complicada que a la mitja part el Barça perdia 3-0 si no recordo malament i molts culers ja tenien els collons a la gola fins que no va marcar Messi el gol “tranquil·litzador”. Però el Betis va jugar igual que va jugar ahir al Camp Nou, però la memòria dels mitjans és molt selectiva i agafen el marcador final i punt.

Tots els equips tenen les seves bèsties negres, és a dir, equips que a priori són inferiors però que tenen un estil de joc que no li va gens bé i li compliquen més la vida que la resta. Per al Barça aquest equip és el Betis. Un equip que juga amb una pressió molt avançada i que quan té la pilota té jugadors ofensivament bastant bons i que fa temps que juguen junts i tenen una molt bona tècnica individual a l’hora d’associar-se. Aquest mateix equip, que ahir el seu president davant la càmera del plus treia pita de plantar cara al Barça i de tenir un estil definit, que va estar a punt de fer fora a l’entrenador i que li va fer canviar el sistema de joc si volia seguir al càrrec. Aquest mateix equip que quan tenia mals resultats els mitjans, comentaristes dels partits i tal, demanaven un canvi de sistema per a sumar punts. Ara tots aquests, després del partit d’ahir s’estan omplint la boca amb el gran joc del Betis i el seu estil ofensiu. Tot una colla d’hipòcrites que parlen segons la direcció que bufa el vent. Ahir la nit i avui són un equip molt valent i amb una aposta futbolística, fa tres setmanes demanaven el cap de l’entrenador i l’acusaven d’esbojarrat i de tenir molt la pilota i no generar perill.

Però clar, com que l’estil aquest de joc li va molt bé per a plantar cara al Barça ahir ja eren herois quan són els mateixos que han estat un munt de jornades perdent. Els mateixos que els van dir que eren molt blans e innocents quan van anar al bernabeu i dominant el partit van fallar ocasions cantades i se’n van anar amb una derrota cap a casa. Però clar llavors es va parlar de que si el Madrid tenia tanta “pegada” i bla bla bla.

És la diferència amb el Barça. El Barça només sap jugar d’una manera i ni li surt al seu entrenador ni als seus jugadors de replegar-se i sortir al contraatac. En canvi el madrid històricament el futbol els la sua, només els interessa que al final del partit el marcador reflecteixi que han guanyat. En el partit contra el Betis per exemple es va xiular al madrid al seu camp, però com al final va guanyar doncs es van convertir en aplaudiments i en alegria de l’afició. El madrid quan li donen la pilota intenta atacar, però quan es troba equips com el Betis, Rayo, etc. equips inferiors a priori però que juguen un bon futbol, no té cap rubor en tancar-se tots al darrere i aprofitar un contraatac i sentenciar el partit, perquè la urgència que tenen i la poca exigència que té per part de l’afició li permet jugar així.

El Barça en canvi no ho pot fer, perquè no té jugadors per a defensar. Per això els partits com el d’ahir són tan complicats, perquè el Betis és l’equip que més li ha tret la pilota els darrers anys. Per això ahir va ser un dels partits més difícils de l’any i per això l’equip va patir tant. A més, les aturades de Valdés, en lloc de ser beneficioses casi que van ser contraproduents. Perquè a més no hi ha que oblidar que dimecres es juguen mitja eliminatòria de copa amb un partit menys de descans. Tots aquests condicionants van portar al Barça a baixar la pistonada.

Perquè de patir un gol en contra i posar-se les piles es van trobar amb un 2-0 a favor relativament fàcil. Això sumat al partit de dimecres els va fer que algun jugador es va dosificar al camp de forma descarada de cara al partit de dimecres. Tampoc va ajudar que la línia de tres la van formar Puyol, Masche i Abidal, perquè de cara a la sortida de pilota va ser molt més difícil perquè ni Masche ni Puyol són els que treuen millor la pilota precisament.

Però el principal problema del partit va ser que van haver dos jugadors que es van esborrar del camp i aquests dos jugadors eren ahir molt importants de cara a mantindre el control de la pilota i del ritme del partit. Aquests dos jugadors evidentment són Xavi i Cesc. Xavi encara ara estic flipant de veure com l’Sport li dona un 8 i li dona el mvp del partit quan es va amagar descaradament al camp, igual que l’altre dia amb l’español. Si “el millor constructor del món”, el que diuen que és el far del Barça no es mostra ni s’ofereix per a controlar la pilota i Cesc no s’acaba de trobar al camp, llavors l’engranatge no funciona. Messi ha de baixar a rebre al mig camp massa enrere i llavors Alexis està molt sol a dalt i Iniesta s’ha de multiplicar a dalt i fer la feina al mig camp. Tampoc Cuenca va estar gens afortunat però faltaria més que la culpa fos seva, simplement el joc es va abocar per la banda esquerra on estaven Alexis i per darrere Iniesta intentant posar-se l’equip a l’esquena i el van assortir poc de pilotes. El canvi d’Alves del descans va ser molt encertat perquè li va donar força a la banda dreta i una mica més d’esperit i de ganes de guanyar el partit. Quan va sortir a la segona part l’equip i es va veure que tot seguia igual, el canvi de Thiago havia de ser molt abans, per Cesc (perquè Xavi a la segona part va millorar una mica a l’hora de voler la pilota) i no haver d’arribar a encaixar el segon gol.

Tot i això molt destacable l’esperit de lluita que van tenir els jugadors del Barça i que van ser capaços de sobreposar-se a l’empat i van embotellar al Betis al seu camp, tant amb deu com onze jugadors.

Dic això perquè em sembla molt simple que el seu entrenador, després del bon partit del seu equip va justificar la derrota a quedar-se amb deu jugadors. El més penós de tot es que reconeixen que l’expulsió va ser justa però al mateix temps donen a entendre que va ser injusta. Tant ells com la caverna i els diferents seguidors del madrid que he pogut “sondejar” que parlen de que la expulsió va ser injusta i se la va poder estalviar. Això és el més flipant de tot.

On estaven tots aquests quan el mateix Mario pega una entrada de vermella directa al mig del camp sobre Iniesta, sense cap opció de tocar la pilota, llançant-se com un boig pel terra?? L’àrbitre inexplicablement va deixar seguir i després no li va mostrar ni groga. Que es queixen si va tenir un quart d’hora “gratis” de jugar quan no havia d’estar al camp?? És flipant la manera que tenen la caverna i l’equip que perd d’analitzar les coses que aquesta jugada ni la van repetir tampoc els del plus. Com pot dir Mel que van perdre per quedar-se amb deu si amb un àrbitre decent amb onze hagués xiular el penal sobre Iniesta??

Un àrbitre que per desgràcia no és nou que al Barça no li regalin res quan ho necessita (a diferència d’altres que tenen totes les necessitats que volen) i que va fer un arbitratge lamentable a més no poder. El més indignant de tot és el que fa setmanes que s’està veient, que entrades de vermella o de grogues clares als rivals els hi surt gratis i a Messi porten dues setmanes amonestant per controlar una pilota amb la mà. Que és targeta per reglament és evident, però si estàs menjant- t’hi targetes de tots els colors al rival per joc dur, suposadament per a no carregar-te el partit que fas amonestant a un jugador per controlar una pilota amb la mà en atac, que no talla cap jugada de gol i que no li fa cap mal a ningú. És flipant.

Per desgràcia s’està veient que els àrbitres no és que tinguin una ordre de la federació per a xiular contra el Barça, però que saben que si xiulen en contra del Madrid surten tota la setmana als mitjans de la caverna i al mig d’una diana als diaris de la caverna. Que el seu entrenador munta un pollastre com va fer l’any passat que s’està una setmana parlant. Mentre que si perjudiques al Barça, com que no es queixen dels àrbitres públicament no passa res. Com a molt sortiran a l’Sport i Mundo el dia després i als mitjans catalans que només es poden veure a la comunitat. Mentre que si ho fan amb el madrid es veuen a tot el país i els problemes són més grans. Per tant, estaria bé que de cara al públic el senyor Rossell no es queixés públicament i seguís amb el que dicta l’entrenador. Però un “toc” a la federació de forma privada com fa el madrid no estaria malament. De fet al madrid tot el que va fer l’any passat s’ha demostrat que li va perfecte. Aquest any és una bassa d’oli, ni villaratos ni rodes de premsa incendiaries ni res, perquè la feina bruta ja la van fer l’any passat i els altres i ara recullen els fruits. Està clar que qui no plora no mama per desgràcia.