Els dos fantàstics.

Partit fàcil a Màlaga marcat per les rotacions, que no es van notar en excés i que el descans de cara a la copa dels titulars s’ha trobat que els suplents tenen moltes ganes de demostrar i suposo que faran que Pep es plantegi de cara al futur fer més rotacions de cara a alguns partits on el rival a priori no és tant important. Almenys jo ho faria perquè hi ha partits fora de casa que alguns jugadors estaven una mica acomodats i amb un resultat just es dosificaven de cara a partits següents mentre que els que tenen menys minuts per dir-ho d’alguna manera “mosseguen” més.

Però el que està clar és que hi ha dos jugadors que brillen per sobre de la resta i són Iniesta i Messi. De Messi poc queda per dir, amb dir que és el millor jugador de la història ja està tot dit, però ell segueix trencant rècords i sumant i sumant estadístiques individuals que no estan a l’abast de ningú. Hi ha altres jugadors que necessiten dels penals per a seguir-li el ritme, perquè sinó per joc són incapaços de fer-ho, o necessiten les últimes jornades on ja no es juguen res i aprofitant que Messi ha descansat per a jugar la final de xampions per a jugar tots els minuts en partits contra rivals ja sense objectius i ajudes dels penals poder avançar-lo. És trist perquè després resulta que aquest altre s’endu la bota d’or per estar a un equip que li xiulen penals guanyant 4-0 i sent el temps de descompte mentre que altres no els xiulen ni jugant-se el partit. Però bé, els culers títols individuals apart, tenim la sort de gaudir-lo partit rere partit, ja que per molt malament que estigui, sempre deixa alguna cosa per al record. Sense anar més lluny contra el Betis, que no va ser el millor partit va fer dos gols i va crear molt perill amb les seves jugades. Ahir directament va estar espectacular i només la mala sort li va impedir marcar almenys cinc gols. Un luxe de jugades per a la vista i que fan que els culers que estem vivint aquesta època (almenys jo) no pugui fer més que donar-li les gràcies per signar el tovalló de paper i escollir al Barça.

El mateix podríem dir del “segon magnífic”. Un altre jugador que li hem d’agrair que sent merengue de petit optés per escollir la masia per a fer-se futbolista i que es va poder “reconvertir”. Un dels jugadors més elegants a un camp que han vist els meus ulls i que dona goig cada partit que juga amb els seus moviments al camp, plens d’intel·ligència futbolística i que tenen un coneixement del joc i una sang freda per a veure passades i jugades on ningú les veu i el més important, especialista en jugar a tres quarts de camp. Un jugador que quan juga a la seva posició és imparable amb la seva mobilitat i la seva capacitat per a desequilibrar a l’un contra un. No perquè tingui un regat típic dels extrems hàbils ni res per l’estil, sinó perquè amb els controls orientats i la seva forma de veure el joc i canviar de ritme i trencar a l’oponent al moment adequat no necessita massa filigranes. Tot i això té molt moviments de Laudrup (la croqueta que feia el danès que és el jugador al que li he vist fer més sovint i amb més facilitat) i de Zidane (jugador que malgrat va jugar al Madrid és un dels grans del futbol) i és un espectacle veure’l a un partit qualsevol. Perquè és un dels seus punts forts també, que tant se val el partit i el rival que ell sempre juga a un nivell espectacular. Li falta una mica de definició, que a vegades t’exaspera una mica, no perquè falli perquè té tot el dret de fallar, que no existeix el jugador perfecte, però després de veure la gran jugada moltes vegades aquesta falta de resolució és la que exaspera. Perquè mereix tenir més sort aquest crack, per aquest motiu no està aquest any entre els tres millors de la pilota d’or, perquè per desgràcia moltes de les jugades per a emmarcar que ha fet no ha tingut el premi del gol. Encara que de tant en tant la sort del futbol l’hagi recompensat en gols molt importants per a la culerada i per a ell personalment amb la selecció.

Són els dos puntals on es recolza el Barça i el barcelonisme, dos jugadors que són els millors en la seva feina i que fora del camp són exemples per als nens pel seu comportament i la seva humilitat. Dos jugadors que fan que el Barça sigui tant estimat (juntament amb els altres clar, només faltaria) i que són indispensables en aquest Barça.

Ahir va tornar a quedar demostrat. Està clar que l’equip amb els titulars habituals és millor que el que va jugar ahir sobre el paper, però jo crec que mentre estiguin aquests dos jugadors al camp, els que els envolten són circumstancials, un cop poden ser els habituals i un altre els menys habituals, que si juguen tots dos alhora són una garantia de bon joc l’equip. Es va demostrar que per exemple, la tonteria que porten amb Xavi és més una història de la premsa que el que realment es veu al camp. L’equip sense ell va fer un gran joc i Thiago va fer un molt bon partit, donant joc per als companys i treballant molt en la recuperació. Està clar que va perdre alguna pilota en alguna mala passada, però el canvi en aquest noi ha estat abismal en quant al seu joc “estilista de cara a la galeria i poc treballador” (segons deien alguns clar) que ha canviat a un jugador que assegura més les passades i que talla moltes pilotes.

Però si parlem de tallar pilotes hem de parlar de Busquets. El de Badia porta uns partits espectaculars en quan a la seva feina de recuperar pilotes i de donar equilibri a l’equip. Però és que a més està millorant bastant en les passades llargues a l’extrem i sobretot alguns moviments tècnics (ruletes, fintes, retalls,etc) que trenquen una linia de pressió en algunes ocasions.

Alexis és un altre jugador que feia molta falta al Barça els darrers temps, perquè dona l’empenta que ja donava Alves que contagia a l’equip i cada cop es mou millor i s’entén millor al camp amb els de davant. Un gran fitxatge destinat a donar moltes alegries al barcelonisme. Davant molt bon partit també d’Adriano, que té la mala sort dels problemes físics però que cada cop que surt a jugar compleix i suma per a l’equip.

Darrera igual que sempre, Abidal i Piqué estan a un nivell d’excel·lent, el primer tapant totes les mancances defensives amb la seva velocitat i després sumant-s’hi a l’atac, ja no només pel gol de l’altre dia al bernabeu, sinó que ahir semblava un tercer extrem. Piqué ha recuperat el seu to dels darrers anys i té pinta que la rotació serà Puyol-Mascherano normalment, ja que són dos jugadors que van molt bé al tall, que s’anticipen molt bé però que els falta una mica de joc de peus, el que complementa Pique que li’n sobra.

El Barça va fer el millor partit fora de casa de la temporada i resulta que van descansar Xavi, Cesc, Puyol i Pedro va poder sumar uns minutets per agafar ritme. Ja veurem com va la cosa de cara al clàssic però pinten bé les coses. També cal recordar que encara que elimini al Madrid després li tocarà un altre os de cara a les semis, que és el València. No se si val la pena tant d’esforç per un títol menor la veritat.

Però el Barça, potser per la presència dels menys habituals (o potser no qui sap) va demostrar que vol guanyar aquesta lliga i ho va fer amb un gran futbol i amb molta gana, tant de cara a porta com amb la pressió avançada i el domini del joc en tot moment. Partit molt plàcid que encara ho hagués estat més si Undiano hagués expulsat com mereixia a Camacho per clavar els tacs a la cuixa de Busquets en lloc d’ensenyar-li groga. No entenc perquè, quan juga el Barça i va guanyant, els àrbitres es relaxen i es mengen moltes targetes, expulsions i penals a favor del Barça. Que barat que surt pegar als jugadors culers...

Per acabar una menció al tema Pepe. Em sembla molt penós com ha tractat el tema el Barça la veritat. Al final el jugador s’ha lliurat de la sanció perquè el Barça no ha denunciat el tema al comitè, amb la excusa de que les imatges ja parlaven per si soles. Però és que com ha quedat demostrat els darrers anys, el comitè no fa res si no es denuncia, sobretot si l’afectat és el Madrid. Per tant, no entenc perquè no s’ha protegit com deu mana al millor jugador del món i que mereixia una defensa com deu mana. Amb l’excusa de no enverinar les relacions amb el madrid s’han creuat de braços molt covardament. El senyor Rossell i la seva junta haurien de saber que representen a tot un club que té més socis dels que caben al camp i que una gran majoria era partidària de que es demanes sanció per al jugador. Per tant, menys quedar bé amb l’amiguet Florentino i mes defensar els interessos del club que representes i la afició que vol que defensis al jugador franquícia del Barça. Total si després veus els partits i veus que cada cop van més a sac a pegar patades i a fer mal i provocar. Si cada cop veus als jugadors del madrid (nacionals i no nacionals) que estan desquiciats, que es veu a companys de selecció com ara Xabi Alonso fent el porc pel camp a tot el que li passa prop d’ell. Que has d’enverinar més?? Si ja només falta que surtin a jugar amb una navalla amagada als calçotets. De veritat que no entenc com s’amaguen d’una forma lamentable cada cop que passa una cosa contra el Barça i s’ha d’actuar. No entenc res. Amb Laporta això no hagués passat perquè al dia següent de la xafada de Pepe ja tindrien la denuncia on faci falta. A Rossell només li ha faltat donar gràcies a Pepe per no trencar-li la mà...penós.
També voldria fer una mica de difusió d'una imatge lamentable respecte al tolerància al bernabeu respecte els catalans i els seus símbols, cultura i tradicions. Ja estàvem “acostumats” a veure com menyspreaven el català a la xampions quan s’havien de dirigir en català a l’afició del Barça, ja estàvem “acostumats” a que l’afició insulti constantment la nostra terra i els socis del club, però faltava la censura dels fatxes del bernabeu a l’hora de retirar una estelada de la grada. És curiós com no els fan cap nosa símbols franquistes i banderes franquistes i banderes espanyoles anticonstitucionals, però es veu que amb la ràbia del resultar i l’odi que han aconseguit els mitjans cap a Catalunya fan que després ens faltin al respecte d’aquestes maneres. Una vergonya.

http://www.ara.cat/el_radar/Agents-seguretat-Bernabeu-requisen-estelada_3_632966706.html