Com l’any passat.

Tot el que ha passat des de que Teixeira va xiular el final del partit m’he recordat i molt al que va passar després de la eliminatòria de la xampions. Conclusions de tot el personal relacionat amb l’esport dient que si el Madrid ha estat superior que si mereixia guanyar el partit, que els ha robat l’àrbitre i bla bla bla. Jo recomanaria als periodistes que fan les cròniques i tal que veiessin els partits un altre cop abans d’opinar i de fer aquestes cròniques basades amb el resultat o les estadístiques de partit, potser no farien tant el ridícul.

Es parla de que el madrid va ser tant superior al Barça, que si li va donar un bany, que el Barça va jugar fatal, etc. El problema és que inclús la premsa cule va venent aquesta moto quan haurien de defensar el joc del Barça que ni molt menys va ser pitjor que el del Madrid. Sembla que la gent no té en compte que era una eliminatòria a doble partit i que gran part de la feina estava feta ja, que qui havia d’arriscar era el Madrid i no el Barça. Es parla que si el Madrid hauria de jugar sempre així i no tancant-se darrera i que Mou va llençar l’eliminatòria a l’anada.

El Madrid no va jugar diferent en cap cas dels partits que ha hagut de arriscar al Camp Nou perquè a casa no ha fet la feina. No li hauria de sorprendre a ningú el plantejament i com va anar el partit perquè va ser el mateix que a la tornada de xampions i de supercopa. Partits on necessita sortir a fer gols i fer un partit obert.

Aquí es on es va equivocar el Barça. El Madrid va crear ocasions molt clares als primers minuts per errades pròpies del Barça, no pel joc en si del madrid. El que passa és que des de Madrid es necessiten donar arguments positius per a vendre el gran joc i sortir com els guanyadors morals però el madrid realment de joc res. Que va crear tres ocasions clares els primers minuts, si, però les dos que té Higuain són per errades de Piqué i Pinto que li donen pastat i l’ocasió que té Crc igual, recuperació al mig camp per una errada en una passada, passada de Kaká a Crc i xut d’aquest. Els primers 25 minuts, que és quan el Barça va sortir una mica empanat i va perdre algunes pilotes que no es poden perdre mai. Però el principal error va ser aquests minuts contagiar-se del joc d’anada i tornada del Madrid. En aquests minuts, més que mai el que havia de fer el Barça és baixar els seus jugadors una mica més enrere i començar a combinar en curt. Fer el seu joc, però com que els deixaven espais més endavant van entrar en una espiral d’atac i gol per part de tots dos on el madrid és superior. Però d’aquí a dir que el Madrid va ser millor que el Barça hi ha un bon trep. Després d’aquests 25 minuts el Barça va començar a fer el que dic i el partit va entrar en una dinàmica on el Madrid volia arribar ràpid a dalt i no podia i on el Barça començava a tenir possessions llargues i a fer córrer el rival. Van ser uns minuts on el Barça tenia la pilota i el Madrid no rascava bola i quan Messi i els de dalt començaven a desequilibrar anaven al terra “gratis” perquè l’àrbitre no ho va saber parar. Així va venir la falta d’Arbeloa que es carrega a Iniesta (no per una patada sinó per desequilibrar-lo en carrera i llavors es trenca el manxec, quina llàstima amb el bé que estava) o unes de les moltes patades que va rebre Messi. Quan la cosa arribava al final va arribar el gol de Pedro després de gran jugada de Messi. Jugada posterior perdona l’expulsió a Lass quan ja anaven 1-0 i s’arribava al descans i quan Messi havia estat amonestat per una jugada menys dura que la de Lass. Es veu a la imatge com anava amb la mà a la butxaca i quan veu que és Lass se la treu covardament per a no deixar el Madrid amb 10. El que venen fent quan juga el Madrid amb el Barça des de que es van passar setmanes plorant que sempre acabaven amb deu. Ara els expulsen als darrers minuts, quan ja no val per a res i així no enfaden al madrid i al mateix temps intenten acontentar al Barça. Ja veus tu el que m’importa a mi que expulsin a Ramos al minut 90 quan porta 90 minuts (bé 180 perquè ja no hagués hagut de jugar aquest partit) pegant patades. Però bé de la falta de Lass ve el golas de Dani Alves, un gol que és imparable i espectacular i que millor no es pot empalar una pilota que com ho va fer Alves. Gol que semblava que sentenciava l’eliminatòria però que a la postre va fer-li més mal al Barça que al Madrid.

Perquè la segona part el Madrid va sortir a no encaixar una golejada i a que passessin els minuts. I els primers vint minuts així va ser, inclús l’emissora que jo escoltava el partit deien que els recordava molt al partit del 5-0 i que estava totalment controlat. Llavors Mourinho va treure dos mitjos del camp i va donar entrada a dos davanters i va passar a jugar amb 4-2-4 i a penjar pilotes des de darrera amb els defenses i el partit al mig camp es va acabar. Va ser una tàctica a la desesperada, per molt que volen vendre que el Madrid li va donar un bany al Barça i que volen jugar així. La realitat és que amb aquesta tàctica el Madrid només juga quan ha de remuntar i llavors es va trobar amb el gol de Crc. Dic es va trobar perquè fins aquell moment en la segona part, no havien passat de mig camp i no mereixien aquell gol, que la passada d’Ozil va ser molt bona i Crc va definir bastant bé (Pinto el va ajudar una mica per això). Des d’aquell moment, el madrid s’ho va tornar a creure i el Barça inexplicablement li va seguir el joc. En lloc d’aparèixer els del mig camp per a tocar es va passar un altre cop a una anada i tornada que no beneficiava gens al Barça. Als pocs minuts una molt afortunada acció (tant que parlen de cagada de Piqué) on Piqué rebutja i li pega al cap de Callejón i es transforma en una assistència a Benzemá, que al estar Piqué més endarrerit aprofita la seva situació avantatjosa respecte a Puyol per a definir amb un barret inclòs quan Puyol es llança a la desesperada a tapar el xut. A partir de llavors el Barça si que es va bloquejar totalment i l’ansietat va fer que no aprofitessin les ocasions clares de gol que van tenir per sentenciar el partit, sobretot les dos de Messi que llença fora i la rematada de cap de Pedro que estava sol i podia controlar però va optar per rematar de primeres i li va sortir molt centrada. Ocasions molt clares per a sentenciar el partit que no es van produir. Mentrestant el madrid seguia bombejant pilotes i jugant 4 davanters contra 4 defenses amb el corresponent perill.

Però realment no va ser tal el perill, sinó més els nervis de la incertesa del marcador ja que si el madrid marcava passava de ronda i el Barça no tenia pràcticament temps de remuntar. Però des de que el madrid marca el segon, ja no van xutar més a porta en la resta de partit.

Per tant, uns bons primers vint minuts aprofitant les errades del Barça i deu minuts molt afortunats a la segona part els van servir per a vendre la moto de que va ser un bany i un robatori.

Un robatori on al Barça li fan dos penals a Alexis i no passa res, on Pepe torna a agredir a un jugador, on després li pega una patada per darrere a Alves i quan està a terra el xafa i un Ramos que mereixia estar expulsat molt abans i que s’indignen amb la expulsió. La mateixa targeta, per cert, que la que va veure Piqué al bernabeu amb un xoc amb Pepe. Però clar llavors demanaven vermella. Un partit on el madrid amb 1-0 en contra s’hagués hagut de quedar amb deu per expulsió de Lass a la primera part. Un madrid que demanen expulsió de Messi quan gràcies que li treu groga després d’haver perdonat tres grogues seguides en un parell de minuts al madrid. Demanen un penal on la repetició frontal es veu que li toca a la panxa a Busquets (però clar aquesta desapareix per donar pas a la que ells diuen que es veu més clar en una toma lateral que és la única que sembla mà, curiosament el dia del penal de Valencia d’Higuain la toma que es veia més clara era la frontal on costava més de veure la mà) i un penal d’Abidal quan li fa un joc perillós Ramos a la cara amb una xilena. Flipant.

Per tant em recorda i molt a l’any passat amb la xampions, que el Barça va jugar molt millor i va sentenciar a l’anada i en lloc d’atacar a Mourinho la conclusió va ser que els havien robat i que per culpa dels arbitres no van passar. Quan tot el món va veure que al camp només un equip va voler jugar un equip a futbol, l’altre va voler jugar a pegar patades i a la que no xiulava l’àrbitre aprofitar la “recuperació” per a contraatacar i aprofitar els jugadors de dalt amb una sola passada. El mateix que ahir...