Seguim igual.

Després del partit d’ahir ja ha tornat gran part del seguidor culer pessimista, ja han sortit els que tenien moltes ganes de començar a atacar a Tito i els que tenen ganes de que el projecte no vagi bé. Els que la setmana passada Tito era un crack, que va posar el mateix equip en un principi, però que la lesió d’Alves va fer modificar algunes coses. Però la setmana passada era Deu i ara aquesta ja poc més i l’han de fer fora.

Entenc que es no tot siguin flors i violes, molt menys després de perdre un títol, però aquest linxament i aquesta crítica em sembla desmesurada i molt més encara quan s’assenyali a segons quins jugadors quan això és un joc de conjunt. He escoltat i llegit que han “matat” a Piqué, a Mascherano, a Busquets i a Valdés com a resultat d’aquest títol perdut. Els dos primers per accions desafortunades, al tercer perquè ahir no va destacar com a l’anada i Valdés per l’errada de l’altre dia. Els dos primers són els mateixos que la setmana passada eren la repera (que els va perjudicar clarament que el Madrid no regués el camp, per a no perdre la costum i que la jugada de Piqué per exemple la pilota es queda clavada), però es veu que no poden errar mai, potser si mirem més endavant també trobarem que el jugador que fa la passada no té a cap jugador a sobre per a que no pugui fer-la, però clar mola més criticar a un de sol i així quedes bé amb els altres. El Barça sempre s’ha dit que la seva força és que defensen tots i que ataquen tots, que el millor defensor és el primer davanter que fa la pressió i el millor atacant és el defensa que puja amb la pilota jugada, fins i tot el porter. Però clar, quan es produeix un gol com els dos d’ahir, resulta que la culpa només és d’una persona.

El problema del Barça d’ahir no va ser només per aquestes errades, que tothom pot cometre, perquè si mirem també els errors davant de porta també podem dir alguna cosa, si marquen els de davant aquests dos gols no se’n parlaria avui. El problema del Barça ahir, és que l’equip rival no va voler jugar a futbol amb els seus jugadors de mig camp i va voler portar el partit a un partit d’anada i tornada sense passar pel mig, on realment el Barça té superioritat. El Madrid ahir, per molt que parlen de lliçó tàctica i de que li va passar per sobre al Barça (els que necessiten arreglar la desfeta del mal començament de temporada i vendre la moto clar), va dedicar-se a pegar pilotades des de la defensa a l’esquena de la defensa blaugrana. Acabaven la jugada i llavors quan sacava Valdés pressió molt a dalt i que Valdés hagués de sacar en llarg. Com que els mitjos del Barça i davanters no tenen alçada per aguantar la pilota, era una pilota novament per a llençar-la a l’esquena dels defenses blaugranes. Per això entre altres coses Busquets no va destacar durant el partit o el Barça li va costar molt aguantar la pilota i controlar el ritme. El Madrid va jugar un futbol primitiu total, així ja jugaven els anglesos quan van crear el futbol, per tant em fa molta gràcia quan veig coses com que el Madrid li va passar per sobre al Barça o que va ser molt millor que ells. Simplement els jugadors de mig camp i de la davantera només veien passar la pilota per sobre dels seus caps i els defenses havien de jugar-se-la un contra un contra els davanters corrent cap enrere.

És molt fàcil jugar a això amb els jugadors que té el Madrid i amb l’arbitratge que tenien. El que hauria d’aixecar la copa és Florentino i no Casillas, el que realment va treballar més per a guanyar-la, als despatxos i va aconseguir designacions a la carta i regals tots dos partits. Jo ja m’ho esperava que passaria el que va passar ahir, permissivitat total al Madrid i que després de tombar al que porta la pilota, els senyor Lahoz no xiularia res i passada llarga a buscar l’esquena dels blaugrana. Era la tàctica de Mou des del primer dia que va saber qui xiularia la tornada, igual que sabia com jugaria l’equip després de veure qui xiulava l’anada. És així de clar. El senyor Lahoz li ha d’estar molt agraït a Mourinho, perquè de menjar-se els mocs a primera, després de les seves alabances, ja és internacional. I cada partit que li xiula li agraeix clarament.

Ahir estava mirant la prèvia a Barça Tv i resulta que tenien una càmera de tots dos equips fent l’escalfament. Doncs bé, amb el gran que és el camp, resulta  que la tripleta arbitral va anar a fer l’escalfament a un metre dels del Madrid, tot eren somriures, abraçades i salutacions amb els jugadors merengues, després es retiren al vestidor i passen pel costat dels jugadors del Barça i va passar mirant a terra i passant d’ells com si fossin onze merdes de vaca amb compte de no xafar-les.

Però és que comença el partit i li peguen una tarrascada  a Messi (Pepe com no) a la frontal de l’àrea i no xiula ni falta, després va a avisar-lo clar, el mateix amb Alonso amb Xavi, un jugador que cada cop és més marrano i antiesportiu, li fa la falta i després encara el xafa, després li va tocar el torn a Khedira, que agafa a un jugador i el tomba, també el va avisar. Però quines coses, la primera falta que va fer el Barça, una obstrucció de Mascherano, acaba en targeta groga per al central. Quan vaig veure això, i encara no s’havia vist cap gol, ja sabia que el Barça no guanyaria. Perquè directament cada cop que el Barça s’acostava a tres quarts de camp el jugador acabava a terra sense xiular falta, cosa que provocava les contres madridistes. Jo ja m’ho esperava abans del partit això, per això quan va acabar el partit d’anada, ja sabia que el Barça no guanyaria la supercopa. Si a casa ja ens van tangar dos penals i tot el que va permetre als merengues, que no havia de permetre Lahoz a casa seva!!!

Perquè, el Madrid ha anat provant solucions, fins que ha arribat a la conclusió que la única manera de guanyar al Barça es que et posin un àrbitre permissiu amb el teu equip i que puguis fer el que et dona la gana. Primer van començar els primers partits amb marcatges de varis jugadors sobre Messi, ja fa 2-3 anys. Com que la cosa no funcionava va arribar el segon nivell o solució, que va ser pegar-li patada cada cop que passava prop d’algun jugador, però clar, això amb àrbitres normals suposava moltes targetes i expulsions. Per tant la última solució és la que s’ha vist els darrers partits, àrbitre totalment permissiu i tombar a Messi cada cop que desborda o intenta una paret com ja van dir fa un temps algun mitjà madridista que ho demanava “por lo civil o lo criminal”, així doncs, els darrers partits, em vist un repertori amplíssim de com eliminar a Messi de les parets i de les jugades d’atac per a que no generi perill. A la zona entre mig camp i tres quarts de camp, agarrades sense que la pilota estigui a disposició de ser jugada, sense cap sanció ja que l’àrbitre permissiu dona la llei de l’avantatge, encara que estigui un jugador del Barça entre quatre del Madrid, con tal de no xiular la falta i treure targeta. És la nova manera de parar a Messi, placatges de rugbi sense que tingui ja ni la pilota. Ahir, com a l’anada, Messi va acabar desquiciat amb l’arbitratge, varis jugadors de fet, perquè no entenien que l’àrbitre tingués un criteri tan diferenciat i que a sobre quan es queixaven se’l en reia a la cara. Les estadístiques són brutals, el Madrid va fer 18 faltes XIULADES per 8 del Barça, el Madrid va rebre quatre targetes grogues i el Barça 3 grogues i una vermella. Més del doble de faltes, les mateixes targetes. Això és beneficiar al futbol d’atac si senyor!!

Però és que el problema ve quan veus que Adriano és expulsat per agarrar a Crc sent l’últim defensa, fins aquí res a dir, és expulsió clara. Però després quan veus a Di María fent entrades de Kung-fu amb el peu a l’alçada del cap d’Alba, quan veus que agafa a un jugador quan se li’n va i no xiula falta, que després ho torna a fer, que ho fa Alonso, que ho fa Khedira, que ho fa Ozil amb Messi i que algunes no xiula ni falta i que a les altres no treu ni targeta, llavors és quan et planteges que collons està fent aquest personatge xiulant aquest partit.

Perquè si veus que el teu equip intenta jugar a futbol, que quan arriba a certa zona del camp et ve un maromo i et tomba al jugador i que no passa res, com va passar varies vegades amb Ramos i Messi, quan veus que et poden fer qualsevol tipus de falta que està estipulada com a targeta i que no li treu i que fan el que els passa pels collons al camp amb total impunitat, llavors de que estem parlant, de que se’ls omple la boca amb fair play i tonteries quan s’està perjudicant l’espectacle en favor dels interessos als despatxos d’ algú. Quan veus que per tenir el millor jugador del món, s’ha de passar olímpicament del reglament, amb la connivència dels que manen, permetent fer el que es vulgui sobre aquest jugador de que estem parlant?? L’esport no se suposa que és un joc net on guanya el millor?? Perquè aquestes trampes permeses per a igualar les coses?? Si no volen que guanyi el Barça, que ens ho diguin i marxem a un lloc on si que ens vulguin, però jugar una competició amb les cartes marcades per a que guanyi l’equip del govern, això ja és tornar a temps passats. Ja només falta que vinguin amb un decret llei i que se’ns enduguin Iniesta i Messi com van fer amb Di Stefano. És una vergonya.

Tot i això, jo me n’alegro de ser seguidor d’un equip que malgrat els pals a les rodes que els posen als despatxos (gràcies Rossell per ser un titella de Florentino) el Barça segueix sent superior i segueix demostrant-ho cada partit que juga, un Barça que fa un futbol modern i atractiu per a l’espectador i que per això és admirat fora de les nostres fronteres, un equip que malgrat jugar amb deu jugadors, és capaç d’arraconar als covards madridistes a la seva cova i fins a l’últim minut tenir opcions de guanyar la supercopa, tenir un grup de jugadors que quan després de la tangada de supercopa com ha vist tothom, és capaç de quedar-se esperar com reben el trofeu quan el més normal era enviar a la merda a Villar i als seus sicaris. Un equip que no és comporta com un equip petit que jugant a casa es tanca i que no rega el camp per a que la pilota vagi més lenta i que boti malament. Avui més que mai visca el Barça i seguiu igual que aquest és el camí, als culers no ens va la prostitució de joc per aconseguir un fi determinat...

No sempre es pot.

El gran problema que té aquest Barça, gràcies als èxits i les exhibicions dels darrers anys és que per part dels mitjans i de l’entorn hi ha una exigència moltes vegades exagerada, fins al punt de passar a una prepotència i supèrbia que comença a donar fàstic.

Sembla que el Barça no li pugui bufar ningú, que als deu minuts de partit ja hagi d’estar guanyant 3-0 i que tot el que no sigui una exhibició ja sigui un partit horrible i que s’hagi de canviar tot o com diuen els “analistes” que el Barça ha de prendre moltes notes del partit perquè això no pot tornar a passar. Ja s’ha arribat a un punt que el rival no compta per a res, que sembla que sigui impossible que un equip amb menys pressupost i menys estrelles mundials que no pugui plantar cara a qualsevol equip. Si fos així l’esport en general i el futbol en particular ja no existiria, perquè sempre guanyarien els millors, no caldria fer quinieles perquè tots l’encertaríem 15 cada setmana.

Ho dic perquè estic llegint que el Barça poc més que se l’hauria de fer fora del país pel partit d’ahir, en un camp al qual el gran Barça l’any passat va perdre. El partit d’ahir no va ser un tema d’actitud ni d’estil de joc, sinó un problema de definició i de precisió. No sempre es pot estar perfecte en cada partit, no sempre es pot marcar en cada jugada que es té i no sempre es pot fer el partit de la seva vida. El Barça en cap cas va ser inferior al seu rival, va tenir moltes més ocasions clares per a guanyar el partit fàcil i no va trair el seu estil en cap moment. Però sembla que com he dit abans als deu minuts ha d’estar sentenciat, com per exemple els comentaristes patètics i asquerosos de c+ liga, que és més blanc que la llet i que posen a comentar el Barça quan el Madrid no juga per aquest canal (per tant ja ens podem imaginar amb qui va del minut un), als deu minuts ja aprofitaven per a llençar merda sobre el seu joc. Però tampoc es pot personalitzar en aquests, perquè els de TV3 també donen fàstics en aquest aspecte...

El Barça va jugar un partit dijous la nit (que va acabar divendres) molt exigent, tant mentalment com físicament, sobretot amb les dates que estem i la calor que fa. Ahir va haver de jugar un partit molt intens i molt revolucionat, amb un equip que pressiona moltíssim a dalt, que ha tingut tota la setmana per a preparar el partit i que no porta la exigència del començament de temporada del Barça per exemple. Un camp molt petit, on desapareixen els espais que es poden tenir en un altre partit. Aquesta tàctica d’Osasuna, la posa en pràctica al Camp Nou i el partit acaba amb golejada a la primera part, perquè els espais són molt més grans. Però a Pamplona aquests espais no estan, si l’equip no té una precisió i les idees molt clares i juga a un o dos tocs, és impossible poder dominar i controlar aquest partit. Per tant es transforma en un partit d’anada i tornada on qualsevol errada es veu molt més.

El problema que va tenir el Barça va ser d’efectivitat cara a porta de cara, perquè si claven les primeres que van tenir molt clares, el partit s’acaba a la primera part i es converteix en un passeig pràcticament. Igual que si Osasuna està encertat. Va ser un partit de pressió constant per part de tots dos equips i al no estar encertats en quan a precisió i efectivitat es va veure un partit sense amo, però no per això ha de ser necessàriament un partit dolent i de mal joc, simplement va ser un partit més igualat gràcies a la feina del rival, que també juga, encara que això no es tingui en compte per la prepotència que ha adquirit l’entorn blaugrana.

El partit comença amb una pilota de gol de Cejudo (que atura brillantment Valdés, aquell porter que fa dos dies volien matar), després xut al pal de Tello i a la jugada següent acaba en gol de Llorente. Cosa que suposa els diferents nervis del resultat i les imprecisions i les urgències. El Barça no va fer el millor partit, però tot i això, la primera part genera les suficients ocasions per a remuntar i sentenciar el partit, però no s’està gens encertat cara a porta. A la segona part igual.

Del partit d’ahir hi ha diferents jugadors que no van estar massa encertats, cosa que va pagar l’equip. Una de les coses que va donar el partit, és el mal partit que va jugar Cesc a la posició de Xavi. Sort que Thiago està ja gairebé recuperat, perquè Cesc ahir va demostrar que no serveix per a substituir a Xavi, per molt que es va dir la típica tonteria de l’ADN i tot el que es sol dir d’un jugador format a casa. Almenys el partit d’ahir, per a mi ha estat el pitjor partit de Cesc des de que està al Barça. Ja veurem si va ser un partit esporàdic o és que realment ha de donar descans a Iniesta i no a Xavi. Quan va sortir Xavi es va notar bastant al joc de l’equip, igual que quan juga malament ho dic, ahir es va notar molt la seva presència.

Iniesta també va tenir un partit discret, sobretot en la definició, perquè només a la primera part ja va tenir tres ocasions clares de gol que va definir bastant malament, però almenys va estar al lloc adequat per crear-les i un altre dia entraran, però són aquest tipus de jugades les que l’aparten de la pilota d’or. Va ser el que va notar més el cansament de l’esforç de la supercopa, juntament amb Messi, que ahir malgrat els dos gols, no va tenir el seu millor dia, però que amb un gol d’oportunisme i un altre de qualitat en la definició va decidir el partit i va participar en totes les accions de perill.

També va errar, sota el meu punt de vista, Vilanova posant a Puyol de titular al partit d’ahir, perquè li costa molt més treure la pilota jugada des de darrere i quan anaven a pressionar a Piqué i la pilota acabava als peus de Puyol, moltes jugades van acabar amb pilotada quan hi havia millors opcions de passada i de sortir més ordenats i que van fer que el Barça no dominés el ritme de joc com acostuma. Però posar a Puyol tampoc és un disbarat, ningú pot discutir a Puyol, però en un camp petit d’espais reduïts on es necessitava una mica més de precisió potser Mascherano o Bartra haguessin fet més bon paper. Tampoc em va agradar el gol d’Osasuna, no et pot rematar el davanter centre pràcticament apegat al pal en una centrada de la banda. Aquella pilota era de Valdés o en tot cas d’Alba, va ser una errada bastant important, però tothom falla en un partit, l’únic que hi ha errades més i menys vistoses o decisives.

L’important del partit d’ahir és que el Barça ja s’ha tret de sobre un rival molt difícil fora de casa, en un partit que li servirà per haver entrenat la pressió si el Madrid s’equivoca i el seu entrenador decideix sortir a pressionar molt a dalt amb Pepe i Ramos de centrals i la línia molt prop de mig camp. Si van solucionar aquests problemes en un camp tan petit, al bernabeu els serà més fàcil.

Per acabar el tema arbitral. Una vegada més el gomines quan xiula al Barça se li nota un criteri ben diferenciat que quan xiula al seu estimat Madrid, l’equip del seu benefactor Diaz Vega. No he vist mai a Muñiz ni tan sols avisar a la banqueta blanca quan li diuen de tot els partits que els xiula, però en canvi no té cap problema en expulsar a la mínima a Tito. Un àrbitre que es maquilla abans de sortir al camp, demostra que té un afany de protagonisme ja predisposat. Aquest àrbitre no hauria d’estar xiulant a primera divisió però el seu “padrí” el té ben defensat, perquè a sobre li treu les castanyes quan el posa a xiular al Madrid. Aquest àrbitre ja ha xiulat diferents clàssics els darrers anys amb partits on el Madrid ha pegat tot el que ha volgut (xafada de Pepe inclosa) i on el Barça s’ha endut més targetes. Aquest àrbitre quan xiula al Barça deixa una permissivitat patètica als rivals i en canvi no s’ho pensa dues vegades respecte els blaugranes. Ahir sense anar més lluny va demostrar un criteri molt diferenciat, quan amonesta a Busquets per una falta més que normaleta quan portava l’equip 3 faltes mentre que Osasuna ja portava unes quantes tarrascades als jugadors del Barça en quan tenien  la pilota més temps del que dona un control i passada. Els davanters del Barça ja havien sortit vàries vegades rebotats amb patades per darrera dels centrals, però en canvi a la mínima targeta per a Busquets. També va ser molt il·lustrativa la groga que li treu a Piqué en un salt al rematar un córner i que després Lamah li trenca el pòmul a Puyol i que no té els collons de treure ni una groga.

Va ser un arbitratge molt dolent, on hi va haver el gol del Barça amb fora de joc d’Alexis, una jugada molt recurrent per a la caverna i els seus sicaris, però que després en canvi els va passar per alt el fora de joc que li xiula a Messi a la primera part que es quedava tot sol, o el que li xiula sortint del seu propi camp. Fins i tot el gol de Llorente, que diuen que trenca Puyol el fora de joc amb el peu i resulta que aquest partit ja no val el que si una part que pot fer gol està més avançada està en fora de joc, dijous si que valia clar. Ara es parla que l’errada del gol és decisiva al resultat. No és decisiu un fora de joc que el teu millor davanter es queda sol davant el porter a la primera part i que hagués fet que el Barça empates molt aviat?? La jugada del primer gol és calcada a la que Ozil ahir va xutar al travesser, perquè Crc comença la jugada en fora de joc, però clar això ja no els interessa. El típic doble raser.

Però bé, la millor notícia d’aquest cap de setmana és que el Barça demostra que segueix amb fam de victòria, que ha aconseguit una bonda renta de punts i que amb la crisis viatjant amb el pont aeri fa que a les dues del matí estiguessin a les oficines del bernabeu redactant un contracte de Modric per a presentar-lo com a cortina de fum. Em recorda a temps passats del Barça això...

Massa premi.

El Madrid una vegada més, amb una combinació de factors, s’ha endut més premi del que mereixia en un partit de futbol, una combinació de mala sort del rival cara a porta, d’arbitratge a favor i d’efectivitat, ha acabat amb un partit on tothom no donava ni un duro per ells i que se n’han anat cap a casa amb dos gols a favor totalment immerescuts i que li donen peu basats en el resultadisme, a donar valor a un partit absolutament horrible i d’on han pogut sortir golejats i on han xutat una vegada i mitja a porta.

Anit vam veure un Barça sota el meu punt de vista més que correcte donada l’alçada que està l’equip físicament i les dates en les quals els obliguen a jugar, per molt que vulguin vendre la moto des de Madrid de que uns estan físicament millor que els altres quan tots dos equips han tingut el mateix temps de pretemporada. Em fa gràcia quan escolto que és que el Madrid ha tingut internacionals que han jugat la euro copa i que s’han incorporat més tard. Que passa, que del Barça no en van anar a la selecció?? Són ridículs.

El resultat final i la jugada que pot acabar amb 4-1 i que acaba amb 3-2 a la gent li va deixar un mal sabor de boca i com sempre s’analitza el partit des del resultat, però si la gent tornava a mirar el partit se n’adonaria que el joc del Barça va ser boníssim i que s’està sent molt injust en aquest partit a l’hora de comentar-lo.

El Barça va controlar el partit des del minut 1 i la covardia del Madrid, amb la tàctica habitual de l’únic, que jo diria que és l’únic perquè és un dels pocs entrenadors que pot empetitir als equips de molt nivell i prestigi que entrena fent-los jugar com un equip que opta a la permanència o de categories inferiors, perdent temps amb el 0-0 i allunyant la pilota i tallant el joc cada vegada. És ridícul que encara treguin pit del resultat, amb un equip que a la primera part va tenir un 20% de possessió, on els seus jugadors pràcticament no van passar del mig camp i on els seus davanters i extrems feien de laterals pràcticament. A més, ja no és que defensessin amb ordre, sinó que es van dedicar a pegar patades, a tallar totes les parets tombant al jugador que anava a l’espai, tombant a Messi sense pilota sense cap mirament, anant a les pilotes dividides sense cap mirament i amb els tacs per davant, etc. Una actitud lamentable i antiesportiva, però la culpa no és d’ells, perquè a un equip rastrero no se li pot demanar que sigui esportiu, la culpa és de l’àrbitre que ho comporta i que des del minut 1 ja dona la consigna de que poden fer el que els doni la gana. L’actitud arbitral va ser lamentable, mirant cap a un altre lloc i sense voler veure res, una postura vergonyosa. Però si a la primera de Xabi Alonso, que és de vermella directa, només treu groga, després a la jugada immediatament posterior Adriano marxa per velocitat de Callejón i amb tota la caradura l’agarra per la samarreta i per l’espatlla i el frena i l’àrbitre només xiula falta. Jugada posterior, patada a Busquets i Callejón li pega balonada al cap quan està al terra, tampoc passa res. Un Callejón que està perdent els papers cada cop que juga contra el Barça, igual es pensa que així guanya afecte de la seva afició, però que l’únic que fa és donar llàstima a la resta d’aficionats al futbol. Arbitratge asquerosament permissiu al Madrid que va fer que el Barça no pogués fer el seu joc com acostuma. Malgrat això hi ha un penal no xiulat i tres ocasions prou clares de gol com per anar al descans amb un resultat prou còmode, amb algun jugador del Madrid a més expulsat, però al final es va marxar al descans amb empat a zero i amb una tranquil·litat de cara a l’afició considerable perquè el Madrid no havia arribat a porta en cap moment.

A la segona part comença amb un altre penal sobre Alexis, que no es xiula i a la jugada immediatament posterior s’avança el Madrid injustament en la seva primera rematada i en un córner, ni fer-se la jugada al contraatac tampoc. Malgrat el cop el Barça va reaccionar ràpidament amb el gol de Pedro. Un gol que si el mirem amb lupa està en fora de joc, però que realment es per la paranoia arbitral que tenen a la caverna i a les normes absurdes que posa el que fa les normes per a generar encara més polèmica. Perquè els dos jugadors estan a la mateixa alçada, la diferència és que un està més inclinat que l’altre, que han de fer ara els jugadors, córrer com a pals de granera?? La col·locació de Pedro no genera cap avantatge i en cas de dubte s’ha de deixar seguir. Però clar, des de la caverna i des de la banqueta les coses es veuen diferent en una diferència de quatre dies, de si el que està en fora de joc és Pedro o si el que està en fora de joc és Soldado. És curiós com diumenge passat no van parlar del linier i després del gol de Pedro si. Curiós també la diferència que hi ha a l’hora de “matar” a Casillas o a Valdés quan fan una errada. Quantes ganes li té la gent a Valdés que a la mínima que poden l’ataquen sense pietat. Potser haurien de agafar aquesta gent els vídeos de les últimes  xampions que ha guanyat el Barça i les seves aturades decisives tant en lliga com en aquests partits. Vergonyós tot el que he escoltat i llegit sobre el millor porter de la història del Barça.

El Barça va reaccionar molt bé i el partit es va obrir una mica i llavors va ser quan ja va ser un festival blaugrana. L’equip blaugrana va ridiculitzar al Madrid, per molt que vulguin vendre la moto, amb jugades espectaculars i dribblings brillants, amb un Iniesta sublim, encara que a la primera part va estar molt malament, però la segona part compensa amb escreix les errades de la primera. Partit per a sentenciar però que per desgràcia s’haurà d’anar a lluitar, que no treu el resultat que el Barça va donar un cop damunt la taula i va demostrat qui és el millor. La llàstima és que malgrat ser els millors molt em temo que el senyor Florentino té lligada la supercopa de cara a no haver de suportar veure al Barça aixecar el títol davant de la seva gent. Si l’àrbitre li xiula al Barça d’aquesta manera jugant a casa, no em vull ni imaginar el que serà la tornada al bernabeu amb Mateu Lahoz. Jo si fos Tito no posaria a Messi, perquè si jugant a casa va ser vergonyosa la cacera sobre ell i sobre Busquets desmesurada per part d’uns quants jugadors, no em vull ni imaginar amb Pepe sobre el camp i amb Lahoz amb el xiulet. Un Lahoz que sol ser molt valent però que quan va al bernabeu només sol ser valent en una direcció, no en va és el preferit de Mourinho.

Un Mourinho que per a variar fa el mateix que fa sempre, fer l’hipòcrita. Diu que aquest any no parlarà de les accions arbitrals i deixar-la anar al començament i al final de que el gol de Pedro és en fora de joc i parla d’error greu. El que fa sempre en una eliminatòria a doble partit, l’última sense anar més lluny contra el Bayern. No fa falta que ho faci per això, que ja té l’àrbitre amic i el president ja ha fet les gestions. Lamentable com Villar porta dos anys abaixant-se els pantalons de cara a mantenir la seva poltrona, cedint a la persecució de la caverna.

Aquí és on entra la meva indignació. El Barça té un president patètic, veien la tele m’hagués agradat estar al costat per a pegar-li una galtada amb la mà plana a veure si espavila el ninotet de Florentino. No m’estranya que la caverna li fes campanya de cara a les eleccions, si tenim l’enemic dintre de casa. Veient com estaven unflant als jugadors i que havien tangat dos penals i perdonat un parell d’expulsions i el senyor Rossell tot somrient fent broma amb Villar a la llotja. Aquest és el president que ha de defensar al Barça?? No fem riure si us plau.

Jo estic assegut al costat del responsable de la cacicada i l’atracament a casa que m’estan pegant i tinc al costat al responsable i li canto les quaranta, no li faig brometes i m’ho passo de conya i li llepo el cul. Quina vergonya aliena de president.

Un president per cert que va poder recaptar molts calerons, però que amb el seu afany recaptatori va carregar-se totalment l’ambient del Camp Nou en un clàssic, on hi havia 90000 persones i per moments s’escoltava el soroll de la pilota quan xutaven. Una vergonya la veritat, però els sicaris de la ploma que té al seu servei ben aviat van sortir a dir que amb això es pagava mig fitxatge de Song. Que miseriosos parlar de 7 milions com una barbaritat quan el club en factura 400. Potser amb aquests diners haguessin pogut pagar el metro i no perjudicar a tothom que va anar al camp i no fer el ridícul com a ciutat.

Respecte al Barça varis noms propis, el primer de tots Busquets, un jugador que ja vaig dir fa dies que el veia molt sobrat i que va fer un partit ratllant la perfecció, un jugador que està en constant evolució i que cada vegada és més important en atac, com la passada que li fa a Iniesta salvant dues línies de pressió i que el deixa gairebé sol a la frontal de l’àrea. L’altre Iniesta, que va fer sota la meva opinió una primera part molt discreta, va fallar unes quantes passades que haguessin pogut costar molt cares, però que la segona part va eclipsar-ho tot. Un jugador que és una passada veure’l partit rera partit i que és un exemple per a qualsevol migcampista.

Per molt que la premsa se li caigui la baba amb Xavi, un Xavi que serà un problema en el futur com ho va ser Raúl amb el Madrid, perquè té molta premsa i molta gent a favor de forma incondicional i que està en un rendiment molt inferior del que se li espera. Li va salvar el gol, perquè fins al moment portava un partit molt dolent, molt lent, imprecís amb les passades, molt lent a l’hora de veure els desmarcats i sobretot horrible amb el xut de fora de l’àrea. Jo cada cop que veig que va a xutar ja conto la jugada com a fora de porteria, és lamentable que un jugador amb aquesta qualitat faci aquests xuts que no faria ni un juvenil tan malament. Però bé, la premsa li va posar un 8 i va dir que era un supercrack, que hi farem...

Menció especial també per a tot l’equip perquè excepte Xavi i una mica Alexis, tot l’equip va estar molt bé, la millor notícia que es pot dir, en la meva opinió, és que molts jugadors semblen el que eren fa dues temporades, jugadors com Piqué i Pedro que estan tenint continuïtat i que estan responent. I un Messi que no he dit res perquè ja es pressuposa, però que malgrat estar voltat de 4-5 tios cada vegada, va ser capaç de generar perill de gol, de tornar boig a mig Madrid durant la segona part i trencant sempre al primer defensor que tenia a sobre i encarant als altres per a generar espais per a la resta. El Barça pel joc és clarament favorit, per desgràcia factors extra esportius probablement faran que el Barça no guanyi la supercopa, com van fer que no guanyés la lliga passada. Espero equivocar-me i que malgrat les patades i l’atracament previst per a la tornada, el Barça pugui mantenir el seu joc i guanyar el títol, un títol que per molt que la caverna amb la por al cos i el seu entrenador li treguin mèrit, és un títol que estan bojos per guanyar i pel qual s’han preparat a consciència. Si guanya el Barça o negaran clar, però si guanya el Madrid serà a tenir en compte de cara a la pilota d’or clar.

Comença com va acabar.

Poques coses es poden treure del partit d’anit contra la Reial Societat, un partit sense més història que els primers quinze minuts on es va decidir i els blaugrana es van dedicar més a contemporitzar amb la pilota i si trobaven algun forat intentar marcar algun altre golet. Però els partits de debut a casa contra rivals més inferiors no tenen cap mena de dificultat ja que els rivals encara no estan al 100% i pot més la motivació dels que juguen a casa i que fan l’estrena oficial. A més, ahir amb el debut de Tito a la banqueta i tot el que envoltava l’equip després de perdre lliga i xampions l’any anterior, estava clar que sortirien a tope. No crec que hi hagi ningú que pensés quan va veure el rival al sorteig del calendari que el Barça perdria en el seu debut a casa.

Però d’aquí al que s’ha dit per part de la caverna hi ha un abisme. Per això comença com va acabar, el Barça guanyant molt sobrat per qualitat i la caverna llevant mèrits a la victòria i dient que poc més que els bascs es van deixar guanyar i que només van mirar en lloc de posar la cama. La qüestió es intentar manipular la realitat de cara a no haver de dir que Messi segueix amb tan espectacular com sempre, un Messi que va poder fer un hat-trick en quinze minuts de partit i un Barça que està confirmant el que hem estat veient durant la pretemporada. Demostrant que segueix igual que l’any passat, amb la mateixa fam, el mateix respecte pels rivals, amb les mateixes ganes de divertir-se i de guanyar-ho tot per a seguir demostrant que són els millors.

Quan parlo de respecte pel rival per exemple, és que el Barça va sortir a per la feina ràpidament per a poder viure més còmodament després i començar a pensar en l’anada de la supercopa. Són maneres d’encarar un partit que per exemple el Madrid va fer tot el contrari, com acostuma a fer, però després només es mira quants de gols fa i els punts i ja són la repera per a la caverna. Però el Madrid ahir va sortir pensant en la supercopa com el Barça, però la diferència és que la seva prepotència va fer que sortís al tran tran que en alguna jugada aïllada ja marcaria i guanyaria el seu partit. Va marcar primer i es va tirar enrere descaradament i amb el risc de que si empatava el València, després físicament acusarien el començament de temporada i els costaria més i així va ser. Amb el resultat d’un gol a favor es van tirar enrere i esperar la contra, el que solen fer i llavors quan el rival surt els maten al contraatac. La diferència és que el València no es va posar nerviós i va seguir fent el que tenia planejat i va empatar i li va sortir bé. Millor hagués pogut sortir fins i tot, si el linier que no va tenir dubtes amb el gol d’Higuain es va cagar als calçotets amb el fora de joc que li assenyala a Soldado i que posava el marcador amb 1-2 a mitjan de la segona part. No canvien les coses a la lliga, el Madrid quan té problemes i perilla la victòria ja estan els del xiulet per a fer el covard.

L’equip blaugrana va ser molt similar al que porta jugant des de que l’ha agafat Tito, té una continuïtat respecte l’equip dels últims quatre anys, però ja vaig dir que sembla que aquest any vol aprofitar més les bandes que l’anterior, més semblant al Barça dels seus inicis que al de l’any passat. Per molt que la premsa estigui encaparrada en dir que no ha canviat res, que segueix jugant igual i que segueix amb l’herència de Pep, hi ha alguns matisos respecte els anteriors anys. Però així queden bé amb el que se n’ha anat i no s’han de cremar molt els cervells a l’hora d’analitzar el que passa al camp. No cal dir que juga més per bandes, que Busquets està agafant més protagonisme i s’avança una mica per a donar la sortida a Xavi que endarrereix un pel la posició en diferents fases de partit, per a que Busquets pugi estar més prop de la pressió quan es perd la pilota. Tampoc es diu que es busquen més els canvis d’orientació per a deixar un contra un a l’extrem i generar més espais, que hi ha un central que està assumint més protagonisme a l’hora de trencar al mig camp rival amb incorporació amb la pilota, que Cesc es mou més per tot el camp, etc. Però amb dir que és igual que l’any passat acabem de seguida.

Del partit hi ha unes quantes coses que em van agradar, primer que Pedro sembla que torna a estar com estava, ràpid, elèctric i més afinat en les parets i combinacions en curt amb Messi i els jugadors de davant, ahir va estar encertat també en la definició. Me n’alegro moltíssim perquè s’ho mereix i l’any passat va tenir molt mala sort, a veure si aquest any amb la bona pretemporada que ha fet té menys lesions.

Em va agradar també l’atreviment de Tito de posar a Tello a l’extrem, ja que Alexis venia d’un viatge llarg i venia carregat i va optar per un extrem en lloc de posar a Iniesta de fals extrem, bona senyal i vol dir que Iniesta jugarà on li pertoca. També calla la boqueta de més d’un que deia que no li havien donat dorsal per a forçar-lo a marxar, doncs quina manera de forçar-lo fer-lo jugar de titular el primer partit!!

Evidentment també me n’alegro molt pel retorn amb gol de Villa, un jugador que ha hagut de passar una desgràcia i estar molt de temps sense jugar per a que la gent se n’adonés de la feina que feia en aquest Barça. Ara tothom es puja al carro de la falta que feia, dels gols que es van trobar a faltar i de la seva importància amb els moviments sense pilota. Els mateixos que el van matar, que estaven constantment rajant de les seves males ratxes cara a porta, de la seva ansietat i que deien que sempre estava en fora de joc, ara tots se l’han envainada i ara parlen del necessari que era aquest jugador. Molt típic de la culerada, quan em convé et mato i després et ressuscito.

El que no em va agradar massa va ser el partit de Xavi, per molt que la premsa li doni un vuit i posi el seu partit pels núvols se’l va veure molt lent en els seus moviments i es va veure que li falta encara molt de to físic. A veure si es recupera aviat perquè en un partit més important aquesta versió de Xavi per a mi no em val com a titular, havent-hi jugadors com Thiago, Cesc i Sergi Roberto a la banqueta. Més val que es posi les piles perquè el  Madrid per exemple no serà tan benvolent en la pressió com la Reial.

Un altre que ha de trobar el seu lloc ràpidament és Cesc, ahir va tenir mobilitat però no acaba de trobar-se al camp en aquest nou rol a l’equip que vol agafar, ni acaba de ser un mig amb arribada ni un mig organitzador. Esperem que agafi el seu lloc ràpidament també perquè el necessitem més que mai.

Tampoc em va agradar per exemple, que es mati a Alves pel gol encaixat. Potser si que estava massa prop de Puyol, però tampoc es pot assegurar que més apegat a la banda no hagués acabat amb gol. Si s’ha de començar a matar a Alves a cada errada que faci, obrim la veda i parlem de les dos cagades de Mascherano per intentar anticipar i que va deixar un forat espectacular, una d’elles amb targeta inclosa perquè va haver de tombar al jugador. No m’agrada que es personalitzi en segons quin jugador si cau millor o pitjor a la premsa en general.

Però bé en línies generals els cules podem estar contents de l’arrencada del Barça en aquesta lliga i de les sensacions que transmeten, però és a partir d’ara on es veurà les autèntiques possibilitats del Barça, ja que com he dit abans les coses comencen igual que l’any passat. Per a començar un penal que no xiulen perquè el  marcador era de 4-1, que sembla que ja no calgui xiular-lo però que al Madrid ben bé que els hi xiulen, encara que portin set gols. Un partit que podia acabar amb hat-trick de Messi i començar a agafar distància, un gol tangat ja. Igual que el tema del calendari i designacions. Ja vaig comentar les designacions arbitrals, però resulta que ara mires el calendari i el Barça té entre els dos partits de supercopa la sortida a Pamplona, un camp tradicionalment molt complicat i que després toca el València. Amb 5 partits en 10 dies, mentre que el Madrid té la “dificilíssima” sortida a Getafe entre els dos partits de supercopa. A més de la designació de Muñiz Fernández per a Pamplona clar, l’àrbitre que va mirar cap a un altre lloc quan Pepe va trepitjar a Messi. Les coses han començat igual que van acabar, l’única diferència és que aquest any el Barça té ganes de vendetta i de recuperar els títols que mereix per qualitat, veurem si amb això és suficient per a lluitar contra els despatxos.

Per acabar el fitxatge de Song, un fitxatge que seguim amb que les coses no canvien i que la caverna ja parla de jugador que no és per al Barça i que és poc més que un tronc. Es pot qüestionar que defensivament té algunes llacunes, que és el que em planteja a mi dubtes, es pot plantejar el tema del preu, un preu per a mi massa elevat, encara que és el preu que ha de pagar un club gran quan va a comprar. Aquest fitxatge el València per exemple, l’hagués tret per menys de 15, però quan truca el Barça el preu es duplica, ja ho sabem això.

Però el que no es pot acceptar es que es dubti de la seva tècnica individual i la seva capacitat ofensiva, entre altres coses perquè s’haurien d’informar que el jugador l’any passat va donar 14 assistències de gol, s’hauria de veure quants de jugadors l’any passat van arribar a tenir aquestes xifres d’entre les vaques sagrades.

Del Gamper ja vaig parlar l’altre dia, la meva opinió no ha canviat, encara ha anat a pitjor després de veure el trist homenatge que se li farà al dream team amb la mala planificació de la data del Gamper. Penós, però no es una cosa que sorprengui aquestes alçades de la pel·lícula...

Comença com va acabar.

Poques coses es poden treure del partit d’anit contra la Reial Societat, un partit sense més història que els primers quinze minuts on es va decidir i els blaugrana es van dedicar més a contemporitzar amb la pilota i si trobaven algun forat intentar marcar algun altre golet. Però els partits de debut a casa contra rivals més inferiors no tenen cap mena de dificultat ja que els rivals encara no estan al 100% i pot més la motivació dels que juguen a casa i que fan l’estrena oficial. A més, ahir amb el debut de Tito a la banqueta i tot el que envoltava l’equip després de perdre lliga i xampions l’any anterior, estava clar que sortirien a tope. No crec que hi hagi ningú que pensés quan va veure el rival al sorteig del calendari que el Barça perdria en el seu debut a casa.

Però d’aquí al que s’ha dit per part de la caverna hi ha un abisme. Per això comença com va acabar, el Barça guanyant molt sobrat per qualitat i la caverna llevant mèrits a la victòria i dient que poc més que els bascs es van deixar guanyar i que només van mirar en lloc de posar la cama. La qüestió es intentar manipular la realitat de cara a no haver de dir que Messi segueix amb tan espectacular com sempre, un Messi que va poder fer un hat-trick en quinze minuts de partit i un Barça que està confirmant el que hem estat veient durant la pretemporada. Demostrant que segueix igual que l’any passat, amb la mateixa fam, el mateix respecte pels rivals, amb les mateixes ganes de divertir-se i de guanyar-ho tot per a seguir demostrant que són els millors.

Quan parlo de respecte pel rival per exemple, és que el Barça va sortir a per la feina ràpidament per a poder viure més còmodament després i començar a pensar en l’anada de la supercopa. Són maneres d’encarar un partit que per exemple el Madrid va fer tot el contrari, com acostuma a fer, però després només es mira quants de gols fa i els punts i ja són la repera per a la caverna. Però el Madrid ahir va sortir pensant en la supercopa com el Barça, però la diferència és que la seva prepotència va fer que sortís al tran tran que en alguna jugada aïllada ja marcaria i guanyaria el seu partit. Va marcar primer i es va tirar enrere descaradament i amb el risc de que si empatava el València, després físicament acusarien el començament de temporada i els costaria més i així va ser. Amb el resultat d’un gol a favor es van tirar enrere i esperar la contra, el que solen fer i llavors quan el rival surt els maten al contraatac. La diferència és que el València no es va posar nerviós i va seguir fent el que tenia planejat i va empatar i li va sortir bé. Millor hagués pogut sortir fins i tot, si el linier que no va tenir dubtes amb el gol d’Higuain es va cagar als calçotets amb el fora de joc que li assenyala a Soldado i que posava el marcador amb 1-2 a mitjan de la segona part. No canvien les coses a la lliga, el Madrid quan té problemes i perilla la victòria ja estan els del xiulet per a fer el covard.

L’equip blaugrana va ser molt similar al que porta jugant des de que l’ha agafat Tito, té una continuïtat respecte l’equip dels últims quatre anys, però ja vaig dir que sembla que aquest any vol aprofitar més les bandes que l’anterior, més semblant al Barça dels seus inicis que al de l’any passat. Per molt que la premsa estigui encaparrada en dir que no ha canviat res, que segueix jugant igual i que segueix amb l’herència de Pep, hi ha alguns matisos respecte els anteriors anys. Però així queden bé amb el que se n’ha anat i no s’han de cremar molt els cervells a l’hora d’analitzar el que passa al camp. No cal dir que juga més per bandes, que Busquets està agafant més protagonisme i s’avança una mica per a donar la sortida a Xavi que endarrereix un pel la posició en diferents fases de partit, per a que Busquets pugi estar més prop de la pressió quan es perd la pilota. Tampoc es diu que es busquen més els canvis d’orientació per a deixar un contra un a l’extrem i generar més espais, que hi ha un central que està assumint més protagonisme a l’hora de trencar al mig camp rival amb incorporació amb la pilota, que Cesc es mou més per tot el camp, etc. Però amb dir que és igual que l’any passat acabem de seguida.

Del partit hi ha unes quantes coses que em van agradar, primer que Pedro sembla que torna a estar com estava, ràpid, elèctric i més afinat en les parets i combinacions en curt amb Messi i els jugadors de davant, ahir va estar encertat també en la definició. Me n’alegro moltíssim perquè s’ho mereix i l’any passat va tenir molt mala sort, a veure si aquest any amb la bona pretemporada que ha fet té menys lesions.

Em va agradar també l’atreviment de Tito de posar a Tello a l’extrem, ja que Alexis venia d’un viatge llarg i venia carregat i va optar per un extrem en lloc de posar a Iniesta de fals extrem, bona senyal i vol dir que Iniesta jugarà on li pertoca. També calla la boqueta de més d’un que deia que no li havien donat dorsal per a forçar-lo a marxar, doncs quina manera de forçar-lo fer-lo jugar de titular el primer partit!!

Evidentment també me n’alegro molt pel retorn amb gol de Villa, un jugador que ha hagut de passar una desgràcia i estar molt de temps sense jugar per a que la gent se n’adonés de la feina que feia en aquest Barça. Ara tothom es puja al carro de la falta que feia, dels gols que es van trobar a faltar i de la seva importància amb els moviments sense pilota. Els mateixos que el van matar, que estaven constantment rajant de les seves males ratxes cara a porta, de la seva ansietat i que deien que sempre estava en fora de joc, ara tots se l’han envainada i ara parlen del necessari que era aquest jugador. Molt típic de la culerada, quan em convé et mato i després et ressuscito.

El que no em va agradar massa va ser el partit de Xavi, per molt que la premsa li doni un vuit i posi el seu partit pels núvols se’l va veure molt lent en els seus moviments i es va veure que li falta encara molt de to físic. A veure si es recupera aviat perquè en un partit més important aquesta versió de Xavi per a mi no em val com a titular, havent-hi jugadors com Thiago, Cesc i Sergi Roberto a la banqueta. Més val que es posi les piles perquè el  Madrid per exemple no serà tan benvolent en la pressió com la Reial.

Un altre que ha de trobar el seu lloc ràpidament és Cesc, ahir va tenir mobilitat però no acaba de trobar-se al camp en aquest nou rol a l’equip que vol agafar, ni acaba de ser un mig amb arribada ni un mig organitzador. Esperem que agafi el seu lloc ràpidament també perquè el necessitem més que mai.

Tampoc em va agradar per exemple, que es mati a Alves pel gol encaixat. Potser si que estava massa prop de Puyol, però tampoc es pot assegurar que més apegat a la banda no hagués acabat amb gol. Si s’ha de començar a matar a Alves a cada errada que faci, obrim la veda i parlem de les dos cagades de Mascherano per intentar anticipar i que va deixar un forat espectacular, una d’elles amb targeta inclosa perquè va haver de tombar al jugador. No m’agrada que es personalitzi en segons quin jugador si cau millor o pitjor a la premsa en general.

Però bé en línies generals els cules podem estar contents de l’arrencada del Barça en aquesta lliga i de les sensacions que transmeten, però és a partir d’ara on es veurà les autèntiques possibilitats del Barça, ja que com he dit abans les coses comencen igual que l’any passat. Per a començar un penal que no xiulen perquè el  marcador era de 4-1, que sembla que ja no calgui xiular-lo però que al Madrid ben bé que els hi xiulen, encara que portin set gols. Un partit que podia acabar amb hat-trick de Messi i començar a agafar distància, un gol tangat ja. Igual que el tema del calendari i designacions. Ja vaig comentar les designacions arbitrals, però resulta que ara mires el calendari i el Barça té entre els dos partits de supercopa la sortida a Pamplona, un camp tradicionalment molt complicat i que després toca el València. Amb 5 partits en 10 dies, mentre que el Madrid té la “dificilíssima” sortida a Getafe entre els dos partits de supercopa. A més de la designació de Muñiz Fernández per a Pamplona clar, l’àrbitre que va mirar cap a un altre lloc quan Pepe va trepitjar a Messi. Les coses han començat igual que van acabar, l’única diferència és que aquest any el Barça té ganes de vendetta i de recuperar els títols que mereix per qualitat, veurem si amb això és suficient per a lluitar contra els despatxos.

Per acabar el fitxatge de Song, un fitxatge que seguim amb que les coses no canvien i que la caverna ja parla de jugador que no és per al Barça i que és poc més que un tronc. Es pot qüestionar que defensivament té algunes llacunes, que és el que em planteja a mi dubtes, es pot plantejar el tema del preu, un preu per a mi massa elevat, encara que és el preu que ha de pagar un club gran quan va a comprar. Aquest fitxatge el València per exemple, l’hagués tret per menys de 15, però quan truca el Barça el preu es duplica, ja ho sabem això.

Però el que no es pot acceptar es que es dubti de la seva tècnica individual i la seva capacitat ofensiva, entre altres coses perquè s’haurien d’informar que el jugador l’any passat va donar 14 assistències de gol, s’hauria de veure quants de jugadors l’any passat van arribar a tenir aquestes xifres d’entre les vaques sagrades.

Del Gamper ja vaig parlar l’altre dia, la meva opinió no ha canviat, encara ha anat a pitjor després de veure el trist homenatge que se li farà al dream team amb la mala planificació de la data del Gamper. Penós, però no es una cosa que sorprengui aquestes alçades de la pel·lícula...

Més amor propi.

Ahir es va acabar la pretemporada del Barça de futbol, a partir d’ara, tot serà oficial per al Barça, primer partit de lliga i supercopa. De la part esportiva poca cosa a dir que sigui nova, ja que aquests partits només valen per a provar quatre jugades d’estratègia i posar-se a to físicament, sobretot amb un equip que fa molts anys que juga igual i que poques coses tàcticament s’ha de tocar.

En aquest cas m’interessa parlar una mica de la part de gestió del club i de gestió de la pretemporada. Perquè sota el meu punt de vista s’ha fet molt malament les coses. Parlo del poc respecte i de la poca defensa i la mala imatge que dona el club que es ven per quatre euros. No tinc res malament a dir de la idea de fer la pretemporada a la ciutat esportiva i per Europa, però si que hi ha molt a dir de cara a la resta de gestions.

El Barça actualment és el millor club del món, tant per la seva forma de jugar com per la seva vessant solidària, per la seva part econòmica i en quant a simpatia de la gent. Però els directius sembla que no se n’han adonat i estan fent del club un basar que es ven per quatre euros i que es baixa els pantalons enfront de clubs que haurien de posar una catifa per allà on passa el Barça pràcticament. Aquests contractes totalment absurds on sembla que els únics que posen condicions i exigències siguin els que paguen, quan el Barça penso que per seu “status” al món actual del futbol no hauria d’anar així pels camps. Primer el camp de l’Hamburg, que resulta que ha de jugar Messi per decret sinó perds un dineral, aquest tipus de contractes són bastant patètics, perquè de cara a l’exterior dones la impressió que estàs desesperat per guanyar pasta, posant en perill físicament als teus jugadors més importants per quatre euros. La premsa parlava de 800000 euros si no jugava Messi que s’hauria de tornar a l’Hamburg. Menys d’un milió d’euros com a condició arriscant a un jugador que cobra més de 10 milions.

Però es que després està el tema de l’amistós contra el Dinamo de dissabte. El mínim que pots exigir a un partit d’aquests, sinó vas en mode mercader de Venècia, és que hi hagi un camp decent per a jugar a futbol, sobretot quan tens dos jugadors que reapareixen després de vuit mesos sense jugar a futbol. Tot per dos milions d’euros, un club que ells mateixos diuen que té un pressupost de més de 400 milions d’euros, que aquest any li sobraran al voltant de 15 milions dels diners que havia d’invertir en fitxatges. Si el Barça ha d’anar pidolant per aquests camps sense ni exigir un camp d’acord amb l’equip que portes per a jugar em sembla a mi que el club queda com el cul i com una colla de mercenaris (els directius). Com pots criticar després que es faci un amistós a Puerto Rico de la selecció o altres que s’han jugat en camps lamentables, quan fas el mateix amb els teus jugadors. Jo ahir quan vaig veure començar el partit i que el camp de qualsevol club de segona divisió està millor, em va caure la cara de vergonya i vaig pensar: com pot ser  que a una setmana de començar la temporada, s’arrisqui als jugadors per dos miseriosos milions d’euros (sempre parlant segons el club clar) en aquest camp de patates??

Perquè després està l’altre tema ridícul que va unit amb aquest partit i el de dimecres passat, que no és altra cosa que el Gamper.

Resulta que es juga el trofeu Joan Gamper el dia després del primer partit de lliga. Més ridícul no es pot ser la veritat. No se qui és el lumbreres que ha decidit fer això, però és per a plantejar-se seriosament si realment val per a la feina que fa. Ja fa uns quants anys que el Barça està ridiculitzant el trofeu del seu fundador. Aquí hi ha dues opcions, o bé s’elimina de la pretemporada degut a l’ interès econòmic recaptatori de les gires o es tracta aquest trofeu com realment es mereix. El trofeu que serveix per a presentar al soci l’equip de cara a la temporada vinent i quan fa uns anys que es feia inclús a doble partit. Després ja es va passar directament del soci i es va adoptar a un interès econòmic de cara als guiris que hi ha per Barcelona en aquella època de l’any. Ara apart d’això ja no es té el mínim interès, ni per tenir un bon rival, ni per posar-lo la millor data possible de cara a que tingui un mínim prestigi. 

Si mires aquesta darrera setmana resulta que has jugat a Suècia contra tot un Manchester United per a fer caixa, no podries fer caixa amb els teus socis i els que van a veure el Gamper i oferir un partit d’aquestes característiques amb tota la teva plantilla que atraurà a més gent i li generarà algunes ganes de veure aquest partit?? O si no vols un rival tant fort, pots jugar el Gamper dissabte passat, amb un rival més assequible, en un dia on els nens poden anar a veure el partit sense cap problema i uns pocs dies abans de que tots els teus jugadors marxin amb les seleccions. No s’ingressaria dos milions d’euros, però potser si que se’n podria ingressar un milió i estalviar-te el viatge a Rumania i a jugar en un camp penós ple de forats i de perills de lesió.

Però bé, ja fa dies que el club està fent el miseriós i fent el ridícul amb els diners, ja no ve d’aquí, però quan veus que es juga el Gamper en dilluns la nit, després del partit de lliga, quan els internacionals apart del partit de lliga venen de jugar a Puerto Rico, quan veus que als dos dies es juga l’anada de la supercopa, no se qui anirà a veure aquest partit si el jugarà el filial.

Un filial, canviant de tema, que el senyor Eusebio no se que entén per la paraula filial, perquè està fent més fitxatges que tretze equips de primera divisió. El que ha de fer és fer bé la seva feina, no fitxar jugadors de cara a tenir més fàcil la permanència. Amb els jugadors de la pedrera blaugrana que hi ha, no és molt difícil que diguem mantenir la categoria si ets un entrenador decent, però igual el senyor Eusebio es pensa que ha de pujar a primera divisió. Un filial serveix per a que els jugadors que pugin de la pedrera es foguegin a una categoria exigent. Si fitxa a 4 davanters, dos centrals, un mig centre, etc, qui jugarà de la pedrera?? Entenc que s’aprofiti alguna “ganga” jove per a provar-la primer amb el B i anar entrenant amb el primer equip per veure si t’estalvies molts milions, però la primera intenció del filial és una tasca formativa, quan veus que signa a un jugador de 25 anys que jugava al Xeres i que té l’edat dels Messi, Piqué i cia. Si no tenia ni equip potser no era la millor solució. Molt malament el senyor Eusebio que per a mi deixa molt que desitjar com a entrenador. Després passa el que passa, que fitxes Rodris, Femenies i jugadors per l’estil pagant uns diners i resulta que tens jugadors a casa que estan rendint millor i et veus amb l’obligació de posar als altres pel que han costat.

Després està el tema dels fitxatges, altes i baixes. És molt penosa la campanya que s’està fent pels sicaris de la ploma al servei de Rossell venent la moto de Neymar, sense dir clarament els paràmetres econòmics i que a la primera de canvi que es va empatar a zero amb el ManU ja van sortir amb les tonteries del pla B i donant a entendre que podria arribar al mercat d’hivern. Es parla de 55 milions d’euros, una autèntica barbaritat diguin el que diguin sobretot quan el veus jugar uns quants partits seguits com se l’ha vist a les olimpiades. A la final per exemple va fer bastant el ridícul. Em sembla una barbaritat pagar 55 milions d’euros per aquest jugador quan encara no ha fet ni el salt a Europa i que ha demostrat en la majoria de partits importants que no ha donat la talla. Però bé és el llegat que vol deixar Rossell que no ha tingut cap influència amb els èxits blaugrana i que no ha fet cap fitxatge “florentinista” ni cap cosa positiva que se li pugui atribuir. Al contrari.

Després està el tema central - mig centre defensiu. Si volen portar a Song que el portin, però que no diguin que és un mig centre defensiu que pot jugar de central. O juga de mig centre amb un altre al costat o juga més avançat. Que sigui de color i tingui una certa planta física no vol dir que tingui la capacitat per a tapar com Busquets o com Mascherano. Un Busquets per cert, al que cada cop veig més sobrat jugant en aquesta posició (sobrat en el sentit d’una superioritat insultant no de prepotent).

No entenc si s’ha escollit a Song, que es tardi tant a negociar amb l’Arsenal quan ja fa temps que té un acord amb el jugador. Song no és un jugador que vingui de la pedrera que hagi mamat el sistema, necessita un temps d’adaptació, no se a que esperen a portar-lo, sobretot quan és l’únic presumible fitxatge aquesta temporada juntament amb Alba.

Per acabar, no m’han agradat gens les paraules de Cesc dient que no entenia el sistema per a justificar-se del mal final d’any. Però el que sobretot no m’agrada és l’anàlisi que es fa per part dels mitjans culers del rendiment dels jugadors segons qui és. Sort que TV3 ja no farà partits en obert, perquè cada dia donen més fàstics a l’hora de fer els partits. Porten des del primer partit fotent canya a dos jugadors Afellay i Alexis. El primer està fent una més que correcta pretemporada, amb moviments i jugades més que interessants, mostrant-se molt elèctric però amb mala sort cara a porta. Però es veu que hi ha interès en vendre’l o cedir-lo, per això s’analitza diferent respecte a la resta. En el cas d’Alexis diuen que venia amb la fama de desequilibrant però que no ho ha demostrat, encara que hagi marcat un munt de gols, donat assistències i un treball fantàstic. Però clar com venia amb la fama de driblar ara resulta que si no dribla no val una merda. Però en canvi Cesc venia amb el famós i absurd “adn Barça” que podia fer de Xavi o d’Iniesta i ara resulta que el propi jugador diu que li costa entendre el sistema. Però clar ve de la pedrera, Alexis no, els dos van costar el mateix, però Cesc és de la pedrera. Igual que amb el tema Xavi. No passa res per dir que juga malament, el dia del ManU els anàlisis deien que Xavi no se li van desmarcar els de davant. Com? Jajaja. Resulta que quan juga bé és perquè ell és molt bo, però quan juga horrible és que els de davant no se li mouen...clar clar. Ho dic perquè no és el primer cop que ho llegeixo després d’un partit horrible seu.

Bona pinta.

Després dels darrers partits amistosos del Barça aquesta pretemporada, està clar que no es pot afirmar res ja que són amistosos i les alineacions no són les habituals, però la veritat és que la cosa té bastant bona pinta de cara a començar la temporada.

No per la tonteria que porta la premsa blaugrana amb l’obsessió de parlar de línia continuista, que si el més important és precisament que no ha canviat res, etc. Tot donant-li el mèrit a Pep del que està passant clar. Era d’esperar, per això Tito va dir que perdria tota comparació possible. Si les coses van bé serà perquè no ha tocat res i perquè s’aprofiten del que ha fet Pep, però si van malament serà culpa del que ha fet Tito. Sembla que no recordin que Tito era el segon de Pep, però bé que hi farem. Em fa gràcia també aquesta obsessió dels darrers dies de jugar amb un onze totalment de la pedrera, de si el somni de Van Gaal i totes les animalades que estan escrivint. Pel que estic llegint aquests temps des de que ha entrat Tito, la premsa s’ha desmelenat i ja “s’atreveix” a donar consells i gairebé exigir algunes coses, sense tindre el més mínim respecte per Tito. Per sort de moment no està cedint a cap ordre encoberta de la directiva, esperem que segueixi així de cara al futur.

Però per molt que diguin que les coses no han canviat gens hi ha alguna coseta diferent respecte a l’equip de l’any anterior. Per a començar el joc de Messi. Sembla que aquest any la cosa anirà més per donar gols que per fer-los, encara que en faci un cabàs igual. Però d’aquests partits s’està veient a un Messi que atrau als defenses cap a ell i que està generant espais per a les entrades dels extrems i del mig amb arribada. Aquest any sembla (de moment) que el Barça té la intenció de jugar amb els extrems més oberts per a generar espais als de dintre, en lloc de ser més segons davanters com eren l’any passat. Sembla que els jugadors de l’extrem tindran més arribada encara que l’any anterior, a més de una millor entrada pels laterals perquè l’amenaça serà més inesperada perquè amb Alba i Adriano per una banda i Alves per l’altra (i Montoya els partits que jugui), l’equip tindrà perill per qualsevol de tots dos laterals. Aquí está la diferència fins ara. Messi s’està quedant una mica com a mitja punta, atrau defenses i obre a les bandes, ja sigui a l’extrem que fa la diagonal o bé al lateral, amb l’entrada de l’altre extrem de la banda contraria o bé el migcampista que vagi a la rematada, llavors ell entra una mica més per sorpresa i es queda entre la frontal i el punt de penal, esperant la passada enrere quan l’extrem o el lateral arriba a línia de fons, així se soluciona la falta d’un nou rematador, amb dos línies de passada, de forma horitzontal (la típica passada de la mort) o bé en diagonal cap enrere. Molt bona tàctica ja que els defenses tenen tendència a, amb la inèrcia de la jugada, anar a tapar als que van al primer pal i al segon en la “primera onada” de rematadors i molts cops deixen el punt de penal i la frontal de l’àrea gran desguarnida.

També m’està agradant d’aquesta pretemporada l’actuació dels diferents jugadors de la pedrera als que està provant en cada partit. A mi no em sorprèn perquè estic acostumat a veure el filial i tinc clar que els jugadors que han pujat al primer equip aquest any tenen qualitat de sobres per a jugar els minuts (pocs) que es deixen durant  la resta de temporada exigent i que hi ha minuts per a tots. Avui he llegit que Afellay està oferint-se als equips per a anar cedit aquesta temporada, això pot ser que el rendiment de Rafinha i Sergi Roberto hagi convençut a Tito de que poden ocupar aquests minuts que pot oferir Afellay i que li han obert la porta, perquè sinó no entenc perquè es va oferint als clubs, sobretot veient el protagonisme (encara que no ha marcat Messi li ha donat molts de gols cantats) aquesta pretemporada.

Està clar també que a Tito no li ha convençut gaire el treball de Dos Santos a la posició de Busquets, veient les noticies dels darrers dies. Quan veus “com es mou” la premsa del club es va quedant prou clar quin és l’objectiu de cara als fitxatges o al que falta. Dels darrers dies es desprèn que Neymar està fitxat si o si, el que queda per determinar és quan vindrà. Primer que res per la campanya de neteja d’imatge i de promoció que li han estat fent els darrers dies, els mateixos mitjans que quan sonava per al Madrid treien gestos, celebracions i notícies negatives sobre el jugador, ara ja fa dies que és tot meravellós. Després està el tema que la cosa l’ha mogut Rossell, que després de demostrar que fins ara ha molestat més que no pas ha ajudat al club, esportivament parlant i en la defensa del club dels atacs de la caverna, es mor de ganes de que la seva època es recordi alguna cosa bona. I aquesta bona cosa (a priori, falta veure com s’acobla, jo no ho acabo de veure clar) és Neymar. El que falta només ja és veure si la seva arribada és al mercat d’hivern (quan s’acaba la temporada brasilera), al pur estil Nuñez o Gaspart, si les coses no van el bé que s’espera, com a cortina de fum, o si ve la pretemporada de l’any vinent i és el fitxatge mediàtic de l’estiu.

L’altre és Song. Han sonat molts de noms aquest estiu, però quan tots els mitjans coincideixen amb la mateixa notícia hi ha dos opcions, o els que negocien estan donant un os als gossos de la premsa o estan negociant de veritat. A més veient els moviments de l’Arsenal sembla que la cosa va per que vingui, sobretot quan és un jugador que ja es parlava els darrers anys quan estava Pep i que torna a sonar amb força.

Que és un bon jugador no ho pot negar ningú, però jo no el veig per a la funció que el vol portar el Barça. És un jugador bastant tècnic, amb bona visió de joc i físicament és bastant potent, però sense anar més lluny, jugant “de Busquets”, l’última  eliminatòria que es va creuar contra el Barça, o la que es va creuar contra el Milà, no va donar la talla a l’hora de tapar els forats, al Camp Nou per exemple, perquè era un partit europeu, però als trenta minuts de partit ja mereixia ser expulsat i va ser un col·lador. Com a central no és molt més consistent. Té a favor el seu preu assequible però no té res a veure amb Javi Martinez per exemple. És més un jugador per a jugar amb un mig centre al costat que un mig centre pur com poden ser Busquets o Javi Martinez. Potser al Barça no se li notarà molt perquè els partits importants de debò se suposa que els jugarà Busquets o Mascherano, per tant si juga en partits on el rival és molt inferior i es tanca amb onze tios al seu camp, clar que pot jugar com a central o lateral, però també ho pot fer Dos Santos, Bartra o Fontàs.

Ja veurem com acaba la cosa, però té pinta de que serà el darrer fitxatge del Barça i que donarà un bon rendiment, pel seu preu sobretot.

Per acabar una petita reflexió després de veure la brillant actuació de Bolt als 100 m més ràpids de la història (en total, Bolt va fer la segona millor marca) esportiva. Està coincidint la pitjor època econòmica i el món de merda que estem vivint, però esportivament som uns privilegiats. Estem sent contemporanis del millor tenista de tots els temps, del millor jugador de futbol de tots els temps, el millor equip de futbol i el millor estil de futbol, el millor atleta de velocitat de tots els temps i un llarg etc. de bèsties esportives sobre les quals podrem parlar als nostres nets, nebots o el que sigui. Si arribem i no ens morim de gana clar, que amb els temps que corren igual ni arribem a poder fer-ho.

I parlant dels jocs la gran polèmica sobre el bàsquet per exemple. Es parla d’esperit olímpic i d’imatge, però sempre es parla quan els implicats són els espanyols, després se’n foten a la cara. Resulta que està molt malament, deixar-se perdre amb els brasilers per a evitar a les semis als americans, quan a mi em sembla molt lícit. Aquí tothom ve a guanyar la màxima medalla possible, si no perjudica a ningú quin problema hi ha en protegir els teus interessos. Es parla de netedat i resulta que avui mateix Rússia ha jugat a mig gas i ha perdut amb Australia. Quina diferència hi ha entre l’esperit olímpic entre deixar-se perdre contra el teu rival, quan tots dos us esteu jugant la segona i tercera plaça i no afecta a ningú més, amb que un equip classificat si que perjudiqui a uns equips que es juguin la quarta plaça?? Al final és la hipocresia de sempre...