No sempre es pot.

El gran problema que té aquest Barça, gràcies als èxits i les exhibicions dels darrers anys és que per part dels mitjans i de l’entorn hi ha una exigència moltes vegades exagerada, fins al punt de passar a una prepotència i supèrbia que comença a donar fàstic.

Sembla que el Barça no li pugui bufar ningú, que als deu minuts de partit ja hagi d’estar guanyant 3-0 i que tot el que no sigui una exhibició ja sigui un partit horrible i que s’hagi de canviar tot o com diuen els “analistes” que el Barça ha de prendre moltes notes del partit perquè això no pot tornar a passar. Ja s’ha arribat a un punt que el rival no compta per a res, que sembla que sigui impossible que un equip amb menys pressupost i menys estrelles mundials que no pugui plantar cara a qualsevol equip. Si fos així l’esport en general i el futbol en particular ja no existiria, perquè sempre guanyarien els millors, no caldria fer quinieles perquè tots l’encertaríem 15 cada setmana.

Ho dic perquè estic llegint que el Barça poc més que se l’hauria de fer fora del país pel partit d’ahir, en un camp al qual el gran Barça l’any passat va perdre. El partit d’ahir no va ser un tema d’actitud ni d’estil de joc, sinó un problema de definició i de precisió. No sempre es pot estar perfecte en cada partit, no sempre es pot marcar en cada jugada que es té i no sempre es pot fer el partit de la seva vida. El Barça en cap cas va ser inferior al seu rival, va tenir moltes més ocasions clares per a guanyar el partit fàcil i no va trair el seu estil en cap moment. Però sembla que com he dit abans als deu minuts ha d’estar sentenciat, com per exemple els comentaristes patètics i asquerosos de c+ liga, que és més blanc que la llet i que posen a comentar el Barça quan el Madrid no juga per aquest canal (per tant ja ens podem imaginar amb qui va del minut un), als deu minuts ja aprofitaven per a llençar merda sobre el seu joc. Però tampoc es pot personalitzar en aquests, perquè els de TV3 també donen fàstics en aquest aspecte...

El Barça va jugar un partit dijous la nit (que va acabar divendres) molt exigent, tant mentalment com físicament, sobretot amb les dates que estem i la calor que fa. Ahir va haver de jugar un partit molt intens i molt revolucionat, amb un equip que pressiona moltíssim a dalt, que ha tingut tota la setmana per a preparar el partit i que no porta la exigència del començament de temporada del Barça per exemple. Un camp molt petit, on desapareixen els espais que es poden tenir en un altre partit. Aquesta tàctica d’Osasuna, la posa en pràctica al Camp Nou i el partit acaba amb golejada a la primera part, perquè els espais són molt més grans. Però a Pamplona aquests espais no estan, si l’equip no té una precisió i les idees molt clares i juga a un o dos tocs, és impossible poder dominar i controlar aquest partit. Per tant es transforma en un partit d’anada i tornada on qualsevol errada es veu molt més.

El problema que va tenir el Barça va ser d’efectivitat cara a porta de cara, perquè si claven les primeres que van tenir molt clares, el partit s’acaba a la primera part i es converteix en un passeig pràcticament. Igual que si Osasuna està encertat. Va ser un partit de pressió constant per part de tots dos equips i al no estar encertats en quan a precisió i efectivitat es va veure un partit sense amo, però no per això ha de ser necessàriament un partit dolent i de mal joc, simplement va ser un partit més igualat gràcies a la feina del rival, que també juga, encara que això no es tingui en compte per la prepotència que ha adquirit l’entorn blaugrana.

El partit comença amb una pilota de gol de Cejudo (que atura brillantment Valdés, aquell porter que fa dos dies volien matar), després xut al pal de Tello i a la jugada següent acaba en gol de Llorente. Cosa que suposa els diferents nervis del resultat i les imprecisions i les urgències. El Barça no va fer el millor partit, però tot i això, la primera part genera les suficients ocasions per a remuntar i sentenciar el partit, però no s’està gens encertat cara a porta. A la segona part igual.

Del partit d’ahir hi ha diferents jugadors que no van estar massa encertats, cosa que va pagar l’equip. Una de les coses que va donar el partit, és el mal partit que va jugar Cesc a la posició de Xavi. Sort que Thiago està ja gairebé recuperat, perquè Cesc ahir va demostrar que no serveix per a substituir a Xavi, per molt que es va dir la típica tonteria de l’ADN i tot el que es sol dir d’un jugador format a casa. Almenys el partit d’ahir, per a mi ha estat el pitjor partit de Cesc des de que està al Barça. Ja veurem si va ser un partit esporàdic o és que realment ha de donar descans a Iniesta i no a Xavi. Quan va sortir Xavi es va notar bastant al joc de l’equip, igual que quan juga malament ho dic, ahir es va notar molt la seva presència.

Iniesta també va tenir un partit discret, sobretot en la definició, perquè només a la primera part ja va tenir tres ocasions clares de gol que va definir bastant malament, però almenys va estar al lloc adequat per crear-les i un altre dia entraran, però són aquest tipus de jugades les que l’aparten de la pilota d’or. Va ser el que va notar més el cansament de l’esforç de la supercopa, juntament amb Messi, que ahir malgrat els dos gols, no va tenir el seu millor dia, però que amb un gol d’oportunisme i un altre de qualitat en la definició va decidir el partit i va participar en totes les accions de perill.

També va errar, sota el meu punt de vista, Vilanova posant a Puyol de titular al partit d’ahir, perquè li costa molt més treure la pilota jugada des de darrere i quan anaven a pressionar a Piqué i la pilota acabava als peus de Puyol, moltes jugades van acabar amb pilotada quan hi havia millors opcions de passada i de sortir més ordenats i que van fer que el Barça no dominés el ritme de joc com acostuma. Però posar a Puyol tampoc és un disbarat, ningú pot discutir a Puyol, però en un camp petit d’espais reduïts on es necessitava una mica més de precisió potser Mascherano o Bartra haguessin fet més bon paper. Tampoc em va agradar el gol d’Osasuna, no et pot rematar el davanter centre pràcticament apegat al pal en una centrada de la banda. Aquella pilota era de Valdés o en tot cas d’Alba, va ser una errada bastant important, però tothom falla en un partit, l’únic que hi ha errades més i menys vistoses o decisives.

L’important del partit d’ahir és que el Barça ja s’ha tret de sobre un rival molt difícil fora de casa, en un partit que li servirà per haver entrenat la pressió si el Madrid s’equivoca i el seu entrenador decideix sortir a pressionar molt a dalt amb Pepe i Ramos de centrals i la línia molt prop de mig camp. Si van solucionar aquests problemes en un camp tan petit, al bernabeu els serà més fàcil.

Per acabar el tema arbitral. Una vegada més el gomines quan xiula al Barça se li nota un criteri ben diferenciat que quan xiula al seu estimat Madrid, l’equip del seu benefactor Diaz Vega. No he vist mai a Muñiz ni tan sols avisar a la banqueta blanca quan li diuen de tot els partits que els xiula, però en canvi no té cap problema en expulsar a la mínima a Tito. Un àrbitre que es maquilla abans de sortir al camp, demostra que té un afany de protagonisme ja predisposat. Aquest àrbitre no hauria d’estar xiulant a primera divisió però el seu “padrí” el té ben defensat, perquè a sobre li treu les castanyes quan el posa a xiular al Madrid. Aquest àrbitre ja ha xiulat diferents clàssics els darrers anys amb partits on el Madrid ha pegat tot el que ha volgut (xafada de Pepe inclosa) i on el Barça s’ha endut més targetes. Aquest àrbitre quan xiula al Barça deixa una permissivitat patètica als rivals i en canvi no s’ho pensa dues vegades respecte els blaugranes. Ahir sense anar més lluny va demostrar un criteri molt diferenciat, quan amonesta a Busquets per una falta més que normaleta quan portava l’equip 3 faltes mentre que Osasuna ja portava unes quantes tarrascades als jugadors del Barça en quan tenien  la pilota més temps del que dona un control i passada. Els davanters del Barça ja havien sortit vàries vegades rebotats amb patades per darrera dels centrals, però en canvi a la mínima targeta per a Busquets. També va ser molt il·lustrativa la groga que li treu a Piqué en un salt al rematar un córner i que després Lamah li trenca el pòmul a Puyol i que no té els collons de treure ni una groga.

Va ser un arbitratge molt dolent, on hi va haver el gol del Barça amb fora de joc d’Alexis, una jugada molt recurrent per a la caverna i els seus sicaris, però que després en canvi els va passar per alt el fora de joc que li xiula a Messi a la primera part que es quedava tot sol, o el que li xiula sortint del seu propi camp. Fins i tot el gol de Llorente, que diuen que trenca Puyol el fora de joc amb el peu i resulta que aquest partit ja no val el que si una part que pot fer gol està més avançada està en fora de joc, dijous si que valia clar. Ara es parla que l’errada del gol és decisiva al resultat. No és decisiu un fora de joc que el teu millor davanter es queda sol davant el porter a la primera part i que hagués fet que el Barça empates molt aviat?? La jugada del primer gol és calcada a la que Ozil ahir va xutar al travesser, perquè Crc comença la jugada en fora de joc, però clar això ja no els interessa. El típic doble raser.

Però bé, la millor notícia d’aquest cap de setmana és que el Barça demostra que segueix amb fam de victòria, que ha aconseguit una bonda renta de punts i que amb la crisis viatjant amb el pont aeri fa que a les dues del matí estiguessin a les oficines del bernabeu redactant un contracte de Modric per a presentar-lo com a cortina de fum. Em recorda a temps passats del Barça això...