Comença com va acabar.

Poques coses es poden treure del partit d’anit contra la Reial Societat, un partit sense més història que els primers quinze minuts on es va decidir i els blaugrana es van dedicar més a contemporitzar amb la pilota i si trobaven algun forat intentar marcar algun altre golet. Però els partits de debut a casa contra rivals més inferiors no tenen cap mena de dificultat ja que els rivals encara no estan al 100% i pot més la motivació dels que juguen a casa i que fan l’estrena oficial. A més, ahir amb el debut de Tito a la banqueta i tot el que envoltava l’equip després de perdre lliga i xampions l’any anterior, estava clar que sortirien a tope. No crec que hi hagi ningú que pensés quan va veure el rival al sorteig del calendari que el Barça perdria en el seu debut a casa.

Però d’aquí al que s’ha dit per part de la caverna hi ha un abisme. Per això comença com va acabar, el Barça guanyant molt sobrat per qualitat i la caverna llevant mèrits a la victòria i dient que poc més que els bascs es van deixar guanyar i que només van mirar en lloc de posar la cama. La qüestió es intentar manipular la realitat de cara a no haver de dir que Messi segueix amb tan espectacular com sempre, un Messi que va poder fer un hat-trick en quinze minuts de partit i un Barça que està confirmant el que hem estat veient durant la pretemporada. Demostrant que segueix igual que l’any passat, amb la mateixa fam, el mateix respecte pels rivals, amb les mateixes ganes de divertir-se i de guanyar-ho tot per a seguir demostrant que són els millors.

Quan parlo de respecte pel rival per exemple, és que el Barça va sortir a per la feina ràpidament per a poder viure més còmodament després i començar a pensar en l’anada de la supercopa. Són maneres d’encarar un partit que per exemple el Madrid va fer tot el contrari, com acostuma a fer, però després només es mira quants de gols fa i els punts i ja són la repera per a la caverna. Però el Madrid ahir va sortir pensant en la supercopa com el Barça, però la diferència és que la seva prepotència va fer que sortís al tran tran que en alguna jugada aïllada ja marcaria i guanyaria el seu partit. Va marcar primer i es va tirar enrere descaradament i amb el risc de que si empatava el València, després físicament acusarien el començament de temporada i els costaria més i així va ser. Amb el resultat d’un gol a favor es van tirar enrere i esperar la contra, el que solen fer i llavors quan el rival surt els maten al contraatac. La diferència és que el València no es va posar nerviós i va seguir fent el que tenia planejat i va empatar i li va sortir bé. Millor hagués pogut sortir fins i tot, si el linier que no va tenir dubtes amb el gol d’Higuain es va cagar als calçotets amb el fora de joc que li assenyala a Soldado i que posava el marcador amb 1-2 a mitjan de la segona part. No canvien les coses a la lliga, el Madrid quan té problemes i perilla la victòria ja estan els del xiulet per a fer el covard.

L’equip blaugrana va ser molt similar al que porta jugant des de que l’ha agafat Tito, té una continuïtat respecte l’equip dels últims quatre anys, però ja vaig dir que sembla que aquest any vol aprofitar més les bandes que l’anterior, més semblant al Barça dels seus inicis que al de l’any passat. Per molt que la premsa estigui encaparrada en dir que no ha canviat res, que segueix jugant igual i que segueix amb l’herència de Pep, hi ha alguns matisos respecte els anteriors anys. Però així queden bé amb el que se n’ha anat i no s’han de cremar molt els cervells a l’hora d’analitzar el que passa al camp. No cal dir que juga més per bandes, que Busquets està agafant més protagonisme i s’avança una mica per a donar la sortida a Xavi que endarrereix un pel la posició en diferents fases de partit, per a que Busquets pugi estar més prop de la pressió quan es perd la pilota. Tampoc es diu que es busquen més els canvis d’orientació per a deixar un contra un a l’extrem i generar més espais, que hi ha un central que està assumint més protagonisme a l’hora de trencar al mig camp rival amb incorporació amb la pilota, que Cesc es mou més per tot el camp, etc. Però amb dir que és igual que l’any passat acabem de seguida.

Del partit hi ha unes quantes coses que em van agradar, primer que Pedro sembla que torna a estar com estava, ràpid, elèctric i més afinat en les parets i combinacions en curt amb Messi i els jugadors de davant, ahir va estar encertat també en la definició. Me n’alegro moltíssim perquè s’ho mereix i l’any passat va tenir molt mala sort, a veure si aquest any amb la bona pretemporada que ha fet té menys lesions.

Em va agradar també l’atreviment de Tito de posar a Tello a l’extrem, ja que Alexis venia d’un viatge llarg i venia carregat i va optar per un extrem en lloc de posar a Iniesta de fals extrem, bona senyal i vol dir que Iniesta jugarà on li pertoca. També calla la boqueta de més d’un que deia que no li havien donat dorsal per a forçar-lo a marxar, doncs quina manera de forçar-lo fer-lo jugar de titular el primer partit!!

Evidentment també me n’alegro molt pel retorn amb gol de Villa, un jugador que ha hagut de passar una desgràcia i estar molt de temps sense jugar per a que la gent se n’adonés de la feina que feia en aquest Barça. Ara tothom es puja al carro de la falta que feia, dels gols que es van trobar a faltar i de la seva importància amb els moviments sense pilota. Els mateixos que el van matar, que estaven constantment rajant de les seves males ratxes cara a porta, de la seva ansietat i que deien que sempre estava en fora de joc, ara tots se l’han envainada i ara parlen del necessari que era aquest jugador. Molt típic de la culerada, quan em convé et mato i després et ressuscito.

El que no em va agradar massa va ser el partit de Xavi, per molt que la premsa li doni un vuit i posi el seu partit pels núvols se’l va veure molt lent en els seus moviments i es va veure que li falta encara molt de to físic. A veure si es recupera aviat perquè en un partit més important aquesta versió de Xavi per a mi no em val com a titular, havent-hi jugadors com Thiago, Cesc i Sergi Roberto a la banqueta. Més val que es posi les piles perquè el  Madrid per exemple no serà tan benvolent en la pressió com la Reial.

Un altre que ha de trobar el seu lloc ràpidament és Cesc, ahir va tenir mobilitat però no acaba de trobar-se al camp en aquest nou rol a l’equip que vol agafar, ni acaba de ser un mig amb arribada ni un mig organitzador. Esperem que agafi el seu lloc ràpidament també perquè el necessitem més que mai.

Tampoc em va agradar per exemple, que es mati a Alves pel gol encaixat. Potser si que estava massa prop de Puyol, però tampoc es pot assegurar que més apegat a la banda no hagués acabat amb gol. Si s’ha de començar a matar a Alves a cada errada que faci, obrim la veda i parlem de les dos cagades de Mascherano per intentar anticipar i que va deixar un forat espectacular, una d’elles amb targeta inclosa perquè va haver de tombar al jugador. No m’agrada que es personalitzi en segons quin jugador si cau millor o pitjor a la premsa en general.

Però bé en línies generals els cules podem estar contents de l’arrencada del Barça en aquesta lliga i de les sensacions que transmeten, però és a partir d’ara on es veurà les autèntiques possibilitats del Barça, ja que com he dit abans les coses comencen igual que l’any passat. Per a començar un penal que no xiulen perquè el  marcador era de 4-1, que sembla que ja no calgui xiular-lo però que al Madrid ben bé que els hi xiulen, encara que portin set gols. Un partit que podia acabar amb hat-trick de Messi i començar a agafar distància, un gol tangat ja. Igual que el tema del calendari i designacions. Ja vaig comentar les designacions arbitrals, però resulta que ara mires el calendari i el Barça té entre els dos partits de supercopa la sortida a Pamplona, un camp tradicionalment molt complicat i que després toca el València. Amb 5 partits en 10 dies, mentre que el Madrid té la “dificilíssima” sortida a Getafe entre els dos partits de supercopa. A més de la designació de Muñiz Fernández per a Pamplona clar, l’àrbitre que va mirar cap a un altre lloc quan Pepe va trepitjar a Messi. Les coses han començat igual que van acabar, l’única diferència és que aquest any el Barça té ganes de vendetta i de recuperar els títols que mereix per qualitat, veurem si amb això és suficient per a lluitar contra els despatxos.

Per acabar el fitxatge de Song, un fitxatge que seguim amb que les coses no canvien i que la caverna ja parla de jugador que no és per al Barça i que és poc més que un tronc. Es pot qüestionar que defensivament té algunes llacunes, que és el que em planteja a mi dubtes, es pot plantejar el tema del preu, un preu per a mi massa elevat, encara que és el preu que ha de pagar un club gran quan va a comprar. Aquest fitxatge el València per exemple, l’hagués tret per menys de 15, però quan truca el Barça el preu es duplica, ja ho sabem això.

Però el que no es pot acceptar es que es dubti de la seva tècnica individual i la seva capacitat ofensiva, entre altres coses perquè s’haurien d’informar que el jugador l’any passat va donar 14 assistències de gol, s’hauria de veure quants de jugadors l’any passat van arribar a tenir aquestes xifres d’entre les vaques sagrades.

Del Gamper ja vaig parlar l’altre dia, la meva opinió no ha canviat, encara ha anat a pitjor després de veure el trist homenatge que se li farà al dream team amb la mala planificació de la data del Gamper. Penós, però no es una cosa que sorprengui aquestes alçades de la pel·lícula...