Bona pinta.

Després dels darrers partits amistosos del Barça aquesta pretemporada, està clar que no es pot afirmar res ja que són amistosos i les alineacions no són les habituals, però la veritat és que la cosa té bastant bona pinta de cara a començar la temporada.

No per la tonteria que porta la premsa blaugrana amb l’obsessió de parlar de línia continuista, que si el més important és precisament que no ha canviat res, etc. Tot donant-li el mèrit a Pep del que està passant clar. Era d’esperar, per això Tito va dir que perdria tota comparació possible. Si les coses van bé serà perquè no ha tocat res i perquè s’aprofiten del que ha fet Pep, però si van malament serà culpa del que ha fet Tito. Sembla que no recordin que Tito era el segon de Pep, però bé que hi farem. Em fa gràcia també aquesta obsessió dels darrers dies de jugar amb un onze totalment de la pedrera, de si el somni de Van Gaal i totes les animalades que estan escrivint. Pel que estic llegint aquests temps des de que ha entrat Tito, la premsa s’ha desmelenat i ja “s’atreveix” a donar consells i gairebé exigir algunes coses, sense tindre el més mínim respecte per Tito. Per sort de moment no està cedint a cap ordre encoberta de la directiva, esperem que segueixi així de cara al futur.

Però per molt que diguin que les coses no han canviat gens hi ha alguna coseta diferent respecte a l’equip de l’any anterior. Per a començar el joc de Messi. Sembla que aquest any la cosa anirà més per donar gols que per fer-los, encara que en faci un cabàs igual. Però d’aquests partits s’està veient a un Messi que atrau als defenses cap a ell i que està generant espais per a les entrades dels extrems i del mig amb arribada. Aquest any sembla (de moment) que el Barça té la intenció de jugar amb els extrems més oberts per a generar espais als de dintre, en lloc de ser més segons davanters com eren l’any passat. Sembla que els jugadors de l’extrem tindran més arribada encara que l’any anterior, a més de una millor entrada pels laterals perquè l’amenaça serà més inesperada perquè amb Alba i Adriano per una banda i Alves per l’altra (i Montoya els partits que jugui), l’equip tindrà perill per qualsevol de tots dos laterals. Aquí está la diferència fins ara. Messi s’està quedant una mica com a mitja punta, atrau defenses i obre a les bandes, ja sigui a l’extrem que fa la diagonal o bé al lateral, amb l’entrada de l’altre extrem de la banda contraria o bé el migcampista que vagi a la rematada, llavors ell entra una mica més per sorpresa i es queda entre la frontal i el punt de penal, esperant la passada enrere quan l’extrem o el lateral arriba a línia de fons, així se soluciona la falta d’un nou rematador, amb dos línies de passada, de forma horitzontal (la típica passada de la mort) o bé en diagonal cap enrere. Molt bona tàctica ja que els defenses tenen tendència a, amb la inèrcia de la jugada, anar a tapar als que van al primer pal i al segon en la “primera onada” de rematadors i molts cops deixen el punt de penal i la frontal de l’àrea gran desguarnida.

També m’està agradant d’aquesta pretemporada l’actuació dels diferents jugadors de la pedrera als que està provant en cada partit. A mi no em sorprèn perquè estic acostumat a veure el filial i tinc clar que els jugadors que han pujat al primer equip aquest any tenen qualitat de sobres per a jugar els minuts (pocs) que es deixen durant  la resta de temporada exigent i que hi ha minuts per a tots. Avui he llegit que Afellay està oferint-se als equips per a anar cedit aquesta temporada, això pot ser que el rendiment de Rafinha i Sergi Roberto hagi convençut a Tito de que poden ocupar aquests minuts que pot oferir Afellay i que li han obert la porta, perquè sinó no entenc perquè es va oferint als clubs, sobretot veient el protagonisme (encara que no ha marcat Messi li ha donat molts de gols cantats) aquesta pretemporada.

Està clar també que a Tito no li ha convençut gaire el treball de Dos Santos a la posició de Busquets, veient les noticies dels darrers dies. Quan veus “com es mou” la premsa del club es va quedant prou clar quin és l’objectiu de cara als fitxatges o al que falta. Dels darrers dies es desprèn que Neymar està fitxat si o si, el que queda per determinar és quan vindrà. Primer que res per la campanya de neteja d’imatge i de promoció que li han estat fent els darrers dies, els mateixos mitjans que quan sonava per al Madrid treien gestos, celebracions i notícies negatives sobre el jugador, ara ja fa dies que és tot meravellós. Després està el tema que la cosa l’ha mogut Rossell, que després de demostrar que fins ara ha molestat més que no pas ha ajudat al club, esportivament parlant i en la defensa del club dels atacs de la caverna, es mor de ganes de que la seva època es recordi alguna cosa bona. I aquesta bona cosa (a priori, falta veure com s’acobla, jo no ho acabo de veure clar) és Neymar. El que falta només ja és veure si la seva arribada és al mercat d’hivern (quan s’acaba la temporada brasilera), al pur estil Nuñez o Gaspart, si les coses no van el bé que s’espera, com a cortina de fum, o si ve la pretemporada de l’any vinent i és el fitxatge mediàtic de l’estiu.

L’altre és Song. Han sonat molts de noms aquest estiu, però quan tots els mitjans coincideixen amb la mateixa notícia hi ha dos opcions, o els que negocien estan donant un os als gossos de la premsa o estan negociant de veritat. A més veient els moviments de l’Arsenal sembla que la cosa va per que vingui, sobretot quan és un jugador que ja es parlava els darrers anys quan estava Pep i que torna a sonar amb força.

Que és un bon jugador no ho pot negar ningú, però jo no el veig per a la funció que el vol portar el Barça. És un jugador bastant tècnic, amb bona visió de joc i físicament és bastant potent, però sense anar més lluny, jugant “de Busquets”, l’última  eliminatòria que es va creuar contra el Barça, o la que es va creuar contra el Milà, no va donar la talla a l’hora de tapar els forats, al Camp Nou per exemple, perquè era un partit europeu, però als trenta minuts de partit ja mereixia ser expulsat i va ser un col·lador. Com a central no és molt més consistent. Té a favor el seu preu assequible però no té res a veure amb Javi Martinez per exemple. És més un jugador per a jugar amb un mig centre al costat que un mig centre pur com poden ser Busquets o Javi Martinez. Potser al Barça no se li notarà molt perquè els partits importants de debò se suposa que els jugarà Busquets o Mascherano, per tant si juga en partits on el rival és molt inferior i es tanca amb onze tios al seu camp, clar que pot jugar com a central o lateral, però també ho pot fer Dos Santos, Bartra o Fontàs.

Ja veurem com acaba la cosa, però té pinta de que serà el darrer fitxatge del Barça i que donarà un bon rendiment, pel seu preu sobretot.

Per acabar una petita reflexió després de veure la brillant actuació de Bolt als 100 m més ràpids de la història (en total, Bolt va fer la segona millor marca) esportiva. Està coincidint la pitjor època econòmica i el món de merda que estem vivint, però esportivament som uns privilegiats. Estem sent contemporanis del millor tenista de tots els temps, del millor jugador de futbol de tots els temps, el millor equip de futbol i el millor estil de futbol, el millor atleta de velocitat de tots els temps i un llarg etc. de bèsties esportives sobre les quals podrem parlar als nostres nets, nebots o el que sigui. Si arribem i no ens morim de gana clar, que amb els temps que corren igual ni arribem a poder fer-ho.

I parlant dels jocs la gran polèmica sobre el bàsquet per exemple. Es parla d’esperit olímpic i d’imatge, però sempre es parla quan els implicats són els espanyols, després se’n foten a la cara. Resulta que està molt malament, deixar-se perdre amb els brasilers per a evitar a les semis als americans, quan a mi em sembla molt lícit. Aquí tothom ve a guanyar la màxima medalla possible, si no perjudica a ningú quin problema hi ha en protegir els teus interessos. Es parla de netedat i resulta que avui mateix Rússia ha jugat a mig gas i ha perdut amb Australia. Quina diferència hi ha entre l’esperit olímpic entre deixar-se perdre contra el teu rival, quan tots dos us esteu jugant la segona i tercera plaça i no afecta a ningú més, amb que un equip classificat si que perjudiqui a uns equips que es juguin la quarta plaça?? Al final és la hipocresia de sempre...