Fi d’un any per a oblidar.

El partit d’ahir va tenir poquíssima història, com l’any que estem ja a punt d’acabar, esportivament parlant, un any on el Barça s’ha quedat en blanc i on poques conclusions positives es poden treure, tret de que ha tornat el millor Messi, que s’ha fitxat per fi a un entrenador de veritat i no un alineador i que ja estem més a prop de que marxi aquesta directiva d’inútils comandada per Rosell a l’ombra.

Que podem dir d’aquesta directiva, que s’ha encarregat de destrossar el millor Barça de la història, que amb la seva prepotència i creença que eren intocables, ha fet que tinguem una sanció duríssima per part de la Fifa que farà que es quedi a mitges la remodelació, d’un equip que ja fa dos anys que dona símptomes d’esgotament i que en un any, on se sabia ja que no es podria fitxar el vinent, s’han fet les coses pitjor impossible traient tot l’optimisme que havia generat l’arribada del nou tècnic i dels jugadors que s’havien ofert per a venir i que no han vingut, apart dels jugadors que no ens haguéssim hagut de preocupar en els pròxims anys del seu relleu i que s’han malvenut, deixant a velles glòries més pel que van fer que no pas pel que estan fent ara.

Sabent que no es podria fitxar l’any vinent, si s’haguessin quedat amb Cesc i Alexis, jugadors joves i en plena maduresa futbolística, no s’haurien de preocupar pel relleu del pròxim any, només fitxant a Reus, sumat a Suarez i Rakitic, el mig camp cap endavant hagués estat blindat de cara al futur i s’hagués pogut afrontar amb total tranquil·litat. Es parla que s’havia de fer caixa, d’un equip que factura 500 milions per temporada, que la temporada vinent no hagués hagut de gastar ni un euro perquè no podrà, els comptes quadraven perfectament. Però clar, per a això s’ha de tenir gent que sàpiga de futbol i no el que hi ha ara mateix manant al club. Total s’han hagut de vendre per a portar mitjanies a preus desorbitats, si tenim en compte la seva qualitat, es parlava de que feien falta centrals. Amb Bartra, recuperant a Piqué, Mascherano, més els dos centrals del filial que pinten bé, només feia falta com a molt fitxar-ne a un, però de qualitat, no gastar-te 40 milions en dos paquets com han fet aquest estiu, el mateix amb el lateral, que porten al paquet de Douglas encara no se sap perquè.

Al final, la patètica gestió, farà que Reus vagi al Madrid, el jugador estratègicament important, del poc amb molta qualitat que podia sortir d’un club els pròxims anys (la clàusula de 25 milions per a l’any vinent), que a més volia venir, ha estat un error estratègic que ens costarà car de cara al futur, com ens ha costat car que no hagi vingut Toni Kroos a preu de ganga, un jugador que és el més semblant al que oferien els dos mitjos blaugrana fa un parell d’anys, que ha marxat també al Madrid per la inutilitat dels que manen de dir que no les quatre vegades que se li va oferir al Barça. El Barça, si havia fet alguna cosa bé les darreres èpoques, quan manaven altres amb més cara i ulls clar, era encertar les decisions estratègiques de cara al futur. Es va fitxar a Ronaldinho i Deco mentre el Madrid va fitxar a Beckham (si, Laporta parlava de Beckham però al final no va venir) més obsessionats amb fotre-li al Barça, per part de Florentino i es va equivocar de ple. Després es va optar per un tècnic amb poc bagatge de títols però amb un gran coneixement del joc, es va aguantar amb ell quan anaven mal dades i quan ja es va acabar el cicle, van optar per un de la casa que sabia el que es feia, mentre s’ha vist el que ha fet aquesta directiva amb un tècnic cada any i donant tombs sense sentit ha derivat amb una destrossa del cicle guanyador.

El pitjor de tot això, és que tenim al millor jugador de la història, que se’l va cuidar d’una forma espectacular i se’l va envoltar d’un gran equip per a que les seves virtuts anessin a més. El resultat ha estat el millor Barça de la història i del millor equip de la història del futbol, amb gent de la casa de qualitat i que acompanyava al crack a les mil meravelles i sentien els colors. Ara, des de que han entrat aquesta gentussa, estem desaprofitant anys de cicle guanyador i estem igual que fa un parell de dècades, que es tenia al millor jugador del món, però que altres tenien millors col·lectius. Perquè s’ha perdut la oportunitat de regenerar progressivament a l’equip per una sobre utilització excessiva dels jugadors que els anys no passen en va i ja l’any passat es va veure que amb aquests jugadors no es pot aguantar tota una temporada. Es va veure que per a tenir un bon rendiment han de dosificar-se molt bé i no s’ha fet i els jugadors que s’han portat i que es van portar per a fer-se, han marxat farts de menjar banqueta o de no tenir el pes específic suficient per a ser el relleu, en el primer cas Thiago i en el segon Cesc, que va tenir més minuts, però que va estar constantment movent-se per tot el camp en quant a posicionament tàctic, en lloc d’apostar per ell en una posició de creació i donar-li continuïtat, com si que ha fet Mourinho al Chelsea. El Barça necessitava una ruptura amb el passat i començar de nou, com va fer Pep amb Ronaldinho, Deco i companyia, deixar-se de sentimentalismes i ser freds en les decisions. Ara s’està pagant amb escreix el pensar amb el que van fer i no el que estan aportant ara realment. Ara tenim, jugadors que no van i jugadors que no són titulars i juguen poc perquè s’ha de fer una regeneració progressiva. S’està marejant a Rakitic, sense jugar partits importants, ara d’interior dret, ara esquerrà, Rafinha se li donen estonetes i continuen jugant els que l’any passat ja es deia que necessitaven relleu. L’entorn no ajuda a aquesta regeneració i l’entrenador va començar molt bé, però poc a poc s’ha anat deixant influenciar i hem tornat als errors del passat. Es va començar la temporada amb un equip esperançador, amb aire fresc i energies renovades i s’ha tornat a la vella guàrdia i ja s’han vist els resultats, a 4 punts del primer quan se li havien tret 4 punts en cinc jornades. El més negre de tot és saber que els dos pròxims anys haurem de continuar amb el que hi ha ara, més incorporacions de cedits. El pitjor de tot és que sabent-se, s’ha permès que es perdi a Reus i altres jugadors, com ara un lateral dretà decent si saps que Alves acaba contracte i no confies en Montoya. Un desastre total.

Un desastre que encara és més gran si ens posem a mirar el pes que ha perdut el Barça institucionalment, el ridícul que ha fet els darrers mesos de jutjat en jutjat, les mentides que després s’han destapat, el tema del segrest del club per part de Qatar, però sobretot la pèrdua de poder institucional. El veure com la UEFA-FIFA se’n fot a la cara del Barça, veure com la federació espanyola se’n fot a la cara, veure com el Barça juga a les 16 hores dues jornades seguides i unes quantes més que ja han jugat a aquest horari, veure com et posen la tornada del clàssic la mateixa setmana que la tornada de xampions, que et toqui el “coco” dos anys consecutius a octaus sent primers de grup, les actuacions arbitrals als dos equips més grans de la lliga, horaris manipulats, etc. Un seguit de barbaritats que amb el senyor Laporta no passaven i que el senyor Rosell ja es va encarregar de perdre amb la seva prepotència, declaracions fora de lloc i mala gestió entre bambolines, de posar-se al cap de la lluita de l’associació de clubs contra les institucions europees, amb bolos inclosos per televisions estrangeres fotent merder, mentre els grans clubs europeus se’n fotien a les seves esquenes veient com els feia la “feina bruta” i com l’incompetent de Rosell quedava com la cara visible de la lluita contra les institucions. De totes les barbaritats ara tenim el que tenim, contractant a una persona només per a restablir relacions i que es veu que es passa el dia tocant-se els collons, perquè la cosa va a molt pitjor.

I si parlem fora del futbol encara estan més negres les coses, veient com seguim amb els errors del passat, posant a un entrenador incompetent en una càrrec tant important com preparar als jugadors del filial a l’últim escaló que és veure si valen per al primer equip o no i acabar de polir les mancances de cara a ser utilitzables per al futur. Amb el senyor Eusebio s’està fent tot el contrari, els jugadors està demostrat que s’estanquen, que els omple el cap de pardals, canviant-los de posicions i fent invents pensant-se que és Cruyff, a veure si així aconsegueix un equip de primera. A sobre se li posa al càrrec seu a jugadors que es fitxen a preus cars que són futures perles, a les quals està destrossant. Al capdavant del filial ha d’haver un tècnic amb un marcat objectiu formatiu, no que vol usar un filial com a trampolí professional.

Si passem a les seccions la cosa no és per a llençar coets tampoc, si exceptuem el futbol sala, dos entrenadors de la casa que estan fracassant amb planters espectaculars, a les competicions internacionals, on es veu realment la qualitat d’un entrenador. Els dos Pascuals porten anys fent el ridícul a la xampions d’handbol i a la eurolliga respectivament, on s’està fent el ridícul sent sempre favorits. Ara el de basquet ha renovat per dos anys més, una llàstima, els pobres joves a estancar-se novament o a esperar dos anys per a tenir minuts o esperar lesions dels titulars, com li està passant a Hezonja o com li passa a Todorovic que ha hagut d’anar a Bilbao per a demostrar la seva qualitat i ser un dels millors pivots de la lliga. Esperant, quan explotin marxaran a la nba i no els haurem pogut gaudir, així és Pascual.

Del partit d’ahir molt poca cosa a dir, un partit a un horari intempestiu, perjudicant al soci que treballa en dissabte, que es fot sense anar al camp, per a que ens puguin veure els xinesos, es veu que el soci de casa que es foti, que els que posen la pela i venen i arrasen la botiga de la entrada del camp són ells, al final l’únic que importa, acontentar els qatarins i vendre samarretes.

Un partit pre nadalenc, contra un rival gens apetitós, al que se’l va golejar caminant. No va ajudar tampoc el gol tan matiner per a relaxar excessivament a l’equip, que donava la sensació que li feia més nosa que menys aquest partit. Partit on no van mostrar gens de ganes i on es va jugar una primera part infumable, una segona una mica millor i que els gols va maquillar. Penso que Lucho hagués hagut de treure a jugadors una mica menys habituals, per a que posessin ganes i es veiés un molt bon partit, però va primar la necessitat de sumar per a marxar tranquils de vacances. Del partit el poc que es pot destacar és veure com un Messi totalment apàtic és capaç de fer dos gols, veure que Rakitic no ha perdut la qualitat amb la darrera passada i amb el llançament de llarga distància, ara ja només falta que pugui sacar les pilotes aturades amb més assiduïtat, destacable també el gol de Suárez, que ja feia falta per a que la premsa es callés la boca, la progressió positiva de Piqué i la positiva recuperació de Pedro cara a porta i a l’aportació ofensiva, esperem que no sigui un oasi produït al jugar amb dos equips molt menors i que comenci a sumar en atac.

Per últim em volia centrar amb Montoya. El noi va jugar un partit més que acceptable, amb alguns lògics errors quan tens la poca continuïtat que ha tingut el xaval, però que amb poc ha pogut demostrar que li pega vint voltes a Douglas i que tampoc mostra un rendiment abismal respecte Alves. Si marxa al mercat d’hivern, veient que el Barça no podrà fitxar, em sembla un gran error estratègic de cara al futur blaugrana, que no es pot quedar amb un Alves amb últim any de contracte i només la opció Douglas o Adriano de cara a l’any vinent. Penso que s’haurien d’asseure Lucho i Zubi i pensar-ho molt bé això i, si se li ha de donar més minuts, que se li donin, partits n’hi ha de sobres, però no ens podem quedar amb la inseguretat de que Alves marxi i haver de jugar amb Douglas.

Muntanya russa.

El Barça ahir va punxar a Getafe, un camp on no és la primera vegada que punxa, en un partit on, tothom pensava que es golejaria, veient la ratxa dels darrers partits, però els partits s’han de jugar i no saps mai com sortiran. El Barça no va fer el millor partit de la temporada, però tampoc el pitjor, la diferència va ser que no es va poder marcar i en altres si. El que no podem fer és aquesta muntanya russa de sensacions i de ser els millors passar a ser un desastre. Els darrers dies els “analistes” ja parlaven de liderat abans d’acabar l’any, que la tripleta de davant era poc més que meravellosa, que si el Barça estava tant bé, que Lucho havia trobat la tecla, etc. Ara les portades d’avui i anàlisis són poc més que un desastre i ja s’ha perdut la lliga a la jornada 14. La veritat és que tenen tots el que es mereixen, perquè no estan ajudant en absolut a que es produeixi la transició que tothom volíem a començament de temporada, moguts per amiguismes, fent més pressió per a que juguin les vaques sagrades que realment buscar trobar un equip que acabi amb el passat i es parteixi de nou en quant a sistema de joc i filosofia. Així doncs, després del partit amb el PSG resulta que la clau havia estat la sortida de Xavi i que havia de ser titular perquè encara era bàsic, és el que estan fent cada partit que la vaca sagrada surt des de la banqueta, vendre la moto que tot era un desastre fins que ell havia sortit. Amb el PSG resulta que, sense ell al camp, l’equip havia aconseguit remuntar el gol matiner d’Ibra i estava fent un acceptable partit, amb una pressió molt alta i arriscant al darrera, però tots corrent amb conjunt i tapant la majoria de forats, excepte els que deixa Mathieu clar, això feia que fos un partit obert. Llavors va arribar el punt d’inflexió, quan Blanc va tenir la temptació de començar a treure davanters i despoblar el mig camp, especialment Matuidi que estava fent un gran treball de nexe i d’evitar que l’equip francès es trenqués. Llavors va sortir Xavi, amb l’equip francès bolcat a l’atac i amb molts espais a l’esquena, així va arribar el tercer gol. Però clar, els “analistes”, com sempre, van trobar la manera oportunista de que havia estat tot degut a la sortida de Xavi clar, per a pressionar al mister de cara al proper partit. I per desgràcia, Lucho un cop més, es va abaixar els pantalons i ahir va tornar a ser titular i Rafinha va jugar 0 minuts, Iniesta va sortir faltant-ne 20 substituint a Rakitic (que aquesta és una altra, sempre canvia al croat i deixa al con al camp) mentre l’autèntic problema va seguir al camp. Però clar, avui els “analistes” diuen que és que la culpa va ser de tot l’equip, que Xavi no va poder fer res perquè la resta no van rendir al seu nivell, que no li van oferir solucions, que el Getafe va defensar molt bé, etc. El mateix de sempre, quan no juga ell és tot un desastre i feia falta al camp, quan surt de la banqueta la seva sortida va ser decisiva i quan juga i l’equip no rutlla, és que els seus companys no el van acompanyar. No faria falta ni que es dediquessin a escriure res després del partit, amb agafar un comentari anterior segons el resultat i una de les premisses anteriors canviant el nom del rival els valdria.

El problema és greu, ja ho era l’any passat amb el Tata, aquest que ara se’n recorden i comparen amb els punts d’un i altre tècnic a aquestes alçades, però clar, no miren que amb el tècnic actual s’ha jugat amb diversos sistemes, que no hi ha hagut una alineació igual, que s’estan fent rotacions, que s’està buscant evolucionar, com sempre agafen els números freds i a partir d’aquí munten una teoria. El Tata no treballava res, posava a les vaques sagrades que cobraven més i els va  socarrar de cara a final de temporada. Però clar, només mirem els punts. La veritat és que Lucho va començar molt bé, no li tremolava el canell a l’hora de donar minuts als joves i de buscar l’equip que volia. Però clar, tenir a la vaca sagrada, amiga de la premsa, cobrant una milionada (amb la corresponent pressió de la directiva), asseguda tants partits seguits s’estava produint una situació insostenible. És el que s’esperava quan va decidir quedar-se per diners, que li tallaria la projecció a Rafinha i Sergi Roberto i que no es podria produir el relleu que demanava l’afició a final de temporada passada. Però al gran culer pessetero que, si el Barça s’estanca, ell jugant i amb la butxaca plena se li’n fot el Barça.

Ahir es va veure un cop més un Barça estèril, amb un equip rival tancat en dues línies davant l’àrea, aprofitant la benevolència de l’àrbitre que permetia les faltes continuades i la pèrdua de temps, amb un camp horrible i unes condicions climatològiques dolentes. Un Barça on s’encaparra a atacar pel mig i on els extrems no s’ofereixen per a trencar les defenses rivals i els laterals no acaben d’arribar per sorpresa i juguen com un extrem més. En aquest tipus de situacions es necessita migcampistes que trenquin al seu marcador i generin un desequilibri a la defensa rival, que facin pensar als oponents i que es generin forats a la defensa. Si tenim un Rakitic que està bolcat a la banda dreta per ajudar a Alves en la creació i en les cobertures, ja que Messi parteix de banda però va cap al centre, que està fora de la posició de les assistències i del xut a porta des de fora, a l’altre interior es necessita un jugador que pugui desequilibrar, ja sigui amb un dribling, un canvi de ritme, una paret i una incorporació a la zona de rematada, etc. Els tenim al planter, Iniesta i Rafinha, inclús Sergi Roberto, el teníem en lloc d’enviar-lo a Sevilla, Denis Suárez. Però no, nosaltres hem de seguir ancorats al passat, jugar amb un jugador que si no se li mouen al davant és incapaç de generar res, que no fa una passada perillosa per assistir a un company ni de casualitat (no sigui cosa que després a les estadístiques li surti una passada dolenta) i que es dedica a jugar a zona de confort, propet de qualsevol altre jugador a qui li pugui passar el mort quan el pressionin i que estigui el suficientment prop per a no fallar la passada (tot i així els primers quinze minuts va donar un recital de pèrdues que gràcies al treball de la resta no van esdevenir contres perilloses). A mi em treu  de polleguera quan ve d’entre línies corrent quinze metres per a rebre i quan li donen la pilota, la torna de primeres al que li ha passat, que el té a dos metres de distància, passades totalment inútils. Perquè en un passat llunyà, quan era perillós per a l’entrenador contrari, almenys suposava que arrastrava jugadors, però és que ara saben que és inútil i el floten, com a molt el segueix el davanter que està pressionant per aquella zona. Estem jugant amb la part més important de l’equip, la sala de màquines, totalment estèril, sense crear res. Això suposa que Messi, fart de no rebre pilotes ni ell ni els seus companys de davant, baixi fins al cercle de mig camp a organitzar ell, a una zona on li poden fer faltes perquè no hi ha cap perill de rebre targetes, ni faltes perilloses de gol i ha de trencar ell a la defensa amb regats i conduccions de 20 metres i donar l’assistència ell. Això és molt ridícul i Lucho hauria de veure-ho. Una cosa és que baixi a tres quarts de camp per a per parets amb els interiors o amb Suárez i l’altra és que hagi de baixar a fer d’organitzador, perquè el que ho ha de fer se’n vagi a la zona de rematada. Si almenys tingués la qualitat per a fer-ho i marqués gols podria tenir una excusa, però és que ahir va donar un recital de rematades patètiques impròpies d’un jugador de primera divisió. És molt frustrant veure com els jugadors desequilibrants estan a la banqueta i que no hi ha cap capacitat d’organització en estàtic per part dels que estan al camp. El més patètic de tot és que la gent continua recolzant que jugui i fent la culpa a la resta, com ahir els de SER Catalunya, que la van pegar amb Alves i van estar tot el partit despotricant d’ell i de Rakitic, mentre l’altre es tocava els ous pel camp i cada cop que la tocava deien que era l’amo de la barraca i el far de l’equip. Doncs vaja far!!

El Barça necessita tornar als orígens de començaments de temporada, amb els dos interiors amb més capacitat de desequilibri i d’associació. Ahir al camp hi havia tres jugadors que no poden jugar més d’inici amb els partits per a resoldre, un l’esmentat ex jugador que continua sent titular, l’altre és Mathieu, que partit rere partit està demostrant que no té nivell per a jugar al Barça, amb errades que poden costar gols i sobretot errades en la sortida de pilota i de combinacions amb els seus companys. El tercer jugador que no pot ser titular és Pedro, que posa molta voluntat però que està negat cara a porta i no desequilibra a ningú, els rivals han perdut la por i es limiten a tapar-li la banda i desapareix. Quan a l’equip se li tanquen pel centre i li regalen les bandes es necessiten extrems oberts i ajudes dels laterals, les ajudes s’estan produint, però el treball dels extrems no està sent com hauria de ser, amb Messi que està de fals extrem i Pedro o Neymar quan juga, que se’n van cap a dintre i encara es produeix més embús pel mig.

En l’apartat individual el partit d’ahir només podem destacar les ganes de guanyar de Messi, cosa que la resta no va semblar en cap moment que ho volgués, jugant a un ritme molt inferior del que caldria. La segona part van donar més sensació de voler guanyar, però també va influir el desgast dels rivals. Em fa gràcia quan sento o llegeixo que el Barça va llençar la primera part i que hauria de jugar com a la segona, com si les forces del rival fossin iguals. A la primera arribaven a totes les cobertures i pressions i a la segona ja van començar a fallar. Lucho va tardar molt també a fer els canvis, el partit demanava la sortida d’Iniesta i de Rafinha al descans, es van llençar vint minuts de fer el mateix que a la primera part, quan va sortir Iniesta, pràcticament no va tenir temps d’agafar ritme de joc i va haver de jugar fora de posició, perquè el canvi va ser erroni ja que va treure a Rakitic quan el canvi era Xavi i que Iniesta jugués més a prop de l’àrea. I Rafinha per Pedro que el jugador brasiler té molta més mobilitat i és molt més ofensiu.

En atac Suárez va estar molt poc assistit, va fer moviments sense pilota com acostuma però va ser un partit molt desagraït per a ell, sense pràcticament oportunitats de crear res, lluitant amb els centrals, intentant combinar a la frontal amb Messi sobretot, però no hi havia espais i els extrems i laterals no ajudaven a crear-los. El problema que té Suárez és que si fa diagonals per a generar espais, després ho aprofita Alba que no té la claredat per a definir, ahir va arribar a línia de fons vàries vegades que va decidir molt malament i va centrar sense cap sentit.

El mig camp va estar molt apagat, Rakitic va estar molt tapat i escorat i va brillar més per jugades de cobertura i defensives que no pas el que s’espera d’última passada i xuts des de fora de l’àrea. Però clar per a això hauria de jugar més a prop i no apegat a una banda, també hauria de tenir més pes a les jugades d’estratègia, no entenc que fot sempre Xavi sacant els córners i faltes laterals quan està demostrat que el croat té molta més capacitat per a fer-ho.

Busquets va estar al nivell acostumat, bé en la pressió, bé en les cobertures, intentant donar una mica de fluïdesa a la circulació i sense complicar-se la vida. El que ha de fer un mig centre defensiu, la pena és que quan dona aquesta velocitat de circulació, el que ha de fer alguna cosa amb la pilota és totalment nul.

En defensa el millor va ser Piqué, amb molt d’atreviment i trencant la primera línia de pressió amb conduccions, incorporant-se a l’atac en varies jugades i defensant bé la seva zona en defensa. Cosa que no podem dir de Mathieu, que és un perill en la sortida de pilota i quan l’encaren un contra un, ahir un cop més va fer el ridícul, com el va fer contra el PSG, sent el forat defensiu que aprofiten els equips. Entenc que Masche no ho pot jugar tot, però havent-hi el partit de copa entre setmana, penso que no era el dia per a descansar la veritat.

Bravo va fer una parada decisiva i va estar bé en les pilotes per dalt als córners i faltes laterals, també en la combinació amb els peus amb els seus defenses, que ja és molt amb l’estat que estava el terreny de joc.

Tampoc vam tenir la sort que tenen altres equips, que quan estan encallats els xiulen el penal de rigor, molts cops sense ser-ho, però que en canvi amb el barça, sent penal clar no es xiula. Al final de temporada, quan ja no valdrà per a res, els xiularan un o dos penals per partit per a compensar les estadístiques i tot arreglat. Així quan al cap dels anys es miren els números sortirà que els penals a Barça i Madrid no se n’anirà de molt, però clar llavors no surt la importància i el moment d’aquests penals. Moltes gràcies a Rosell i els seus amiguets, que han fet que el Barça se li’n fotin a la cara any rere any.

Com se’n fot el senyor Eusebio, que té la poca vergonya de dir que els seus jugadors es prenen el filial com un aparador, quan és precisament el que està fent ell per aconseguir un equip de primera, a costa de destrossar futurs cracks en potència com està fent els darrers anys.

Messi tapa molt.

Un partit més que la qualitat individual de Messi soluciona la papereta a l’equip quan tenia molts números de tenir molts problemes al derbi, un derbi on l’español va sortir molt concentrat i sense cap por i va fer molt de mal a la contra. La primera part el Barça va fer bastant el ridícul i va ser un “pilotes a Messi” i que ens solucioni la papereta. Es veia molt descarat com jugador que rebia en zona del mig camp o una recuperació en defensa, es buscava a Messi en cada ocasió, per la banda dreta van intentar-ho una mica Alves i Rakitic en combinacions amb l’argentí, però la part esquerra va ser bastant nul·la i Neymar només feia que anar cap a dintre per a buscar-lo a veure si resolia alguna cosa.

És el que té tenir a un exjugador al mig camp que no genera res per si mateix, que necessita que li facin les coses fàcils la resta de companys i que quan aquests no estan inspirats o no tenen espais, es converteixen en partits mediocres. Jo es que no em voldria cebar amb excés amb aquest exjugador, ja en té prou ell que fa el ridícul partit rere partit, que no arriba a cap pilota dividida i que no genera res en atac. El que fa ell ho podria fer qualsevol jugador del juvenil que sap els conceptes. Mira que ho intento no haver de parlar d’ell, però després resulta que apareixen les patètiques campanyetes de la premsa i dels seus amiguets per a mantenir-lo a l’onze titular i Lucho que s’està baixant els pantalons d’una forma lamentable. Em fa molta gràcia quan veig que els mitjans diuen que ordena l’equip i marca el ritme del partit, quan surten coses com ahir que treuen l’estadística de passades bones i de totals i que tenen la poca vergonya de dir que li dona una assistència a Messi.

Ja fa temps que els mitjans s’estan flipant a l’hora de donar assistències al personal, s’ha perdut l’autèntic significat del que la paraula implica. Com poden dir que és una assistència quan li donen la pilota per a que xuti, s’entrebanca amb la pilota que gairebé cau i la deixa enrere amb una passada a Messi que està a dos metres de distància del semicercle de l’àrea, l’argentí rep, fa una finta de llançament amb la qual es desfà de dos defenses i la clava amb una rosca impossible des de fora de l’àrea, apegada al pal que fa inútil l’estirada del porter. Assistència de què?? El mateix passa amb l’assistència de Suárez, que no diguin que és perquè no puc veure al jugador de Terrassa. Com poden dir que és una assistència, una passada a Messi, que està encara més lluny que al gol anterior, fa una sotana i marca de fora l’àrea amb la dreta. És surrealista la veritat.

Com surrealista és que treguin l’estadística de passades bones de Xavi, quan resulta que li dona les passades a dos metres del seu company, sense generar cap avantatge per a la resta i molts cops cap enrere, com feia Bakero. Així qualsevol fa aquestes passades, jugant contra un rival que et cedeix la possessió, que et flota i marca a la resta, clar que pots fer aquestes passades i més i tot. En canvi em de sofrir veure com va amb la pilota als peus i mou els braços demanant que la resta es moguin, perquè sinó és un jugador totalment nul sobre el camp, és ridícul que hagi de baixar Messi al mig camp a donar les assistències com la que li dona a Alba a la primera part, que hagi de baixar l’argentí a fer la seva feina. Després, a sobre, resulta que quan la pilota arriba a banda contraria, se’n va a l’àrea a rematar, com si fos un gran rematador i deixa tota la seva zona totalment buida, si a això li sumem que Rakitic està una mica més escorat a banda dreta combinant amb Alves, això fa que li quedi un forat al mig camp brutal, que encara que no pugés a rematar seria el mateix, perquè no li manté una carrera a ningú, però almenys faria nosa, que ara li deixen tot el camp a Busquets que s’ha de multiplicar. S’ha vist tots els partits que ha jugat ell al mig camp, que ens han destrossat a la contra, el PSG, València, Madrid, Español, etc. Però el més frustrant és veure com l’estan flotant perquè saben que és incapaç de marxar de ningú, de generar res per ell mateix i que l’entrenador s’hagi baixat els pantalons d’aquesta manera, que amb Iniesta i Rafinha, jugadors que poden regatejar a un rival, que poden fer un canvi de ritme, dividir entre línies, qualsevol jugada de desequilibri i que continuï jugant per decret aquest senyor, perquè si no juga tota la premsa se li tira a sobre de l’entrenador i tota la setmana es fa insuportable. Ara com que ha tornat Iniesta i Rafinha està al 100%, ahir i avui ja han començat amb les campanyetes de si x passades, que si assistència que si és decisiu, fotent ja merder per a que jugui davant el PSG. Espero que la mitja sigui Busi-Iniesta-Rakitic, pel bé del Barça.

El partit un cop més va tapar Messi les seves carències, les carències d’un mig camp que quan juga amb l’exjugador és incapaç de trencar una defensa ben ordenada, incapaç inclús de generar ocasions, tot el que es va generar a la primera part, va haver de ser amb jugades individuals de Messi, buscant associacions i parets en curt o amb passades a l’espai o bé obertures a banda cap a Alba quan ja ha basculat tota la defensa degut als moviments de Neymar i Suárez per a que li generi el forat per la banda a Alba. Però clar, després quan controla el lateral, mira cap enrere per a buscar la jugada i només troba a Xavi, perquè Rakitic està basculat a banda dreta i els altres tres davanters estan preparats per a la rematada. Llavors o bé la penja a l’àrea o bé li dona a Xavi i s’acaba la jugada. És trist però és així i ja no parlem quan es perd la pilota, que llavors el mig camp blaugrana queda com un solar.

Però per sort, Messi va decidir que aquell partit no es podia perdre i va fer tot el necessari per no fer-ho, malgrat la mediocritat del migcampista de Terrassa i el dia espès en atac de Neymar. Va fer dos jugades inversemblants, que demostren qui és el millor jugador de la història. Aquesta setmana s’ha vist la diferència entre anar a buscar un hattrick respecte altres que esperen que els hi regalin, amb dues jugades que li regalen el gol i el penal de costum.

La pitjor notícia de tot això és que em recorda massa a les darreres temporades que el Barça guanyava perquè Messi volia, no pel joc col·lectiu i Messi no pot estar a aquest nivell tots els partits, necessita de la col·laboració dels seus companys. Esperem que amb la tornada d’Iniesta es torni al format de començament de temporada i Rakitic que sembla que torna a estar totalment en forma, és el que té quan tens continuïtat. Igual que passa amb els corners, portàvem mes i mig sacant els corners el mateix i cap gol, en quan ha sacat un jugador amb qualitat per fer-ho, primer gol del Barça a pilota aturada. Em sembla molt ridícul que amb Rakitic i Neymar al camp, que la segona opció a les faltes sempre sigui Xavi, ni que tingués un percentatge elevat de gols de falta, quan té uns números ridículs, però és un exemple més de com s’han abaixat els pantalons al vestidor. És un problema que s’hagués pogut solucionar a començaments de temporada, però clar, el gran culer va preferir omplir-se la butxaca, que proporcionar una transició tranquil·la al equip que diu que estima tant.

En l’apartat individual està clar que no hi ha color, va ser Messi i deu jugadors més. Ell va generar les ocasions, ell va definir les jugades amb gol i ell va portar tot el pes atacant del Barça. Va ser amb diferència el davanter més entonat de tots, amb un Neymar amb un altre partit mediocre. Per a tenir un jugador que només fa que regatejar un i altre cop sense avançar ni un metre i sense generar perill i profunditat per a això ja teníem a Deulofeu, tots dos tenen un treball cap enrere similar i l’altre era de casa i no valia 100 milions més clàusules amb el pare. Ahir un cop més l’únic que va fer va ser regatejar al seu oponent anant cap a dintre i donar-la al mig, ni desequilibri per banda (quan era el que necessitava l’equip) ni treball col·lectiu ni res de res, un altre partit que al no marcar no li va tapar la mediocritat. Necessita posar-se les piles perquè Pedro almenys treballa i, nul·litat per nul·litat en atac, almenys el canari pressiona i treballa defensivament. Ahir Pedro va tenir uns bons minuts, a veure si es posa a lloc i ara que ha marcat es treu la pressió i el buscar cada cop que rep fer el gol ell.

Suárez possiblement va jugar el pitjor partit des de que és al Barça en quan a participació i combinació amb la pilota amb els seus companys, però un cop més es va buidar amb la pressió i els constants moviments sense pilota per a generar-li els espais a Messi al centre de la defensa quan entrava amb carrera, caient a bandes i ajudant en tot moment.

Al mig camp Rakitic va fer un molt bon partit, amb la línia habitual dels darrers partits, ara només falta que li posin un company a la medul·lar que treballi igual que ell i que desequilibri amb la pilota als peus per a poder tenir una mica més d’arribada i no haver d’estar contínuament tapant forats. Molt ben secundat per Busquets, que va tenir el punt negre del gol de l’español, que malgrat que penso que va ser falta, s’hagués pogut complicar menys la vida, inclús llençar-la fora, però és el que té Busquets, normalment surt bé, jo no seré el que critiqui una errada seva amb tot el que li dona a l’equip.

La defensa va estar a un bon nivell, la parella Piqué-Masche es van entendre bastant bé i van estar molt bé en l’anticipació i en la recuperació abans de que les jugades es transformessin en més perilloses. Es parla molt del gol atacant a Piqué, que si li va donar molt d’espai, que si el va trencar, etc. Per a mi no és tant d’error de Piqué, va donar-li metres i va intentar frenar-lo per a que pogués arribar Masche, ja que era un dos contra un, el primer objectiu el va complir, després Sergio se’n va anar d’ell amb facilitat, però no és fàcil defensar, un contra un, corrent cap enrere, a un davanter com Sergio Garcia. A més va fer el gol de la tranquil·litat i van estar molt segurs a les pilotes aèries que es van produir. Mascherano com sempre impecable, molt pocs errors i aportant molt a l’equip, molta anticipació i moltes jugades frenades abans que fossin realment perilloses, és un jugador avui en dia vital per al Barça, tant si juga de central, com quan ho va fer després al mig camp.

Els dos laterals van estar prou bé, més bé Alba en atac amb un Alves que va saber entendre que el forat ahir estava a l’altre cantó, que ell bàsicament tenia que arribar a la zona d’atac per a que la basculació li generés espais a Alba. Va tenir una errada de marcatge en un parell de contres però en general van fer tots dos un bon partit, amb una passada espectacular inclosa d’Alba a Pedro que el va deixar tot sol davant el porter. Els dos laterals estan en bastant bona forma i s’està notant al joc col·lectiu. Esperem que vagi a més la cosa.

Per acabar volia comentar la victòria del filial a camp del Girona. Més que res perquè, com sempre, els periodistes, agafen el resultat final i a partir d’allà fan la crònica i llavors és quan fan el ridícul. El filial va guanyar amb moltíssima sort, contra un Girona que va ser molt millor i va tenir almenys cinc ocasions clares de mà a mà contra el porter, que unes va parar-les Ortolà, d’altres les van fallar inexplicablement, apart d’altres jugades que van tenir també el seu perill, xuts de fora, córners, etc. El Girona va passar per sobre del filial, però clar veus la premsa i sembla una altra cosa. El mateix passa a final de temporada, miren on ha quedat el filial i segons on ha quedat diuen que ha estat una gran temporada d’Eusebio o normaleta. El filial feia 5 jornades que no guanyava i ahir ho va fer de xurro. Els jugadors amb aquest mediocre entrenador s’estanquen i després quan arriben al primer equip els costa molt tenir minuts, són jugadors que apunten moltíssim i que en canvi no milloren a les seves mans. El Barça necessita ja un entrenador al filial que es dediqui a formar jugadors i a fer-los millorar, no a intentar aconseguir un contracte amb un equip de primera a costelles de cremar als petits cracks, com fa l’entrenador actual.

Dels grans Xavi Pascual de les seccions i dels seus darrers ridículs a Sevilla i a Cracòvia respectivament millor no en parlem, que no tinc ganes que em bulli la sang. És ridícul amb el poc que tenen que actuar durant l’any i que es llencin planters a la brossa d’aquestes maneres per posar entrenadors molt justets simplement per ser de la casa.

Pros i contres.

Partit d’infart, el que es va viure a Mestalla l’altre dia, partit amb final feliç, que si hagués estat el Madrid des de la caverna parlarien d’ADN madridista, d’èpica, de buscar la victòria fins a l’últim instant, però com que ha estat el Barça, els mateixos mitjans fa un parell de dies que parlen de sort. Era d’esperar vaja.

El partit però, no es pot amagar darrere d’un resultat positiu, algunes coses que no van donar gens de bon sabor de boca, almenys per al meu gust futbolístic. Està clar que l’equip no se li pot recriminar el seu esforç, el buscar el gol fins a l’últim instant, embotellar al rival jugant a casa seva, creure en la victòria i saber competir en un dels camps més complicats de la lliga. D’aquí ve el títol de la meva entrada, hi va haver coses molt positives, però d’altra banda n’hi va haver moltes de negatives.

Començant per l’alineació. Entenc el que buscava Lucho, però la veritat és que no ho comparteixo, però és ell qui pren decisions i s’ha de respectar, perquè se l’ha criticat moltíssim i està demostrant que no és un Tata Martino de la vida, de posar als que cobren més i que es busquin la vida, es veu que treballa els partits, analitza pros i contres del que pot fer el rival i, en base als anàlisis previs que fa, fa uns canvis o uns altres a l’alineació i a l’esquema de joc. Personalment em va fer mal a la vista veure jugar amb doble pivot a l’equip, encara que no juguessin en línia tots dos i Busi jugués més avançat, però no deixen de ser dos mig centres defensius a l’alineació.

Sota el meu punt de vista, penso que ho va fer en base a que el Valencia és un equip que contra ataca molt bé i té jugadors molt ràpids i bons de mig camp cap endavant, entenc que l’alineació es va deure a que els laterals del Barça pugen molt i que no arriben a defensar i volia tapar les contres per les bandes, sobretot a la dreta, on últimament cau Messi i que així se l’alliberava de perseguir al lateral de la seva banda. A més s’ha de tenir en compte que per l’altra banda jugaven Neymar, que tampoc brilla pel seu treball d’equip precisament i un Xavi, que segueixo sense entendre que fa jugant aquest tipus de partits amb exigència física, quan se’l veu córrer com un pollastre sense cap pel camp, sense arribar a cap cobertura i sense arribar a cap pilota dividida o passada que li vagi a un pam de la bota. En part per això també, va voler blindar el mig camp amb els dos mig centres defensius. Des d’aquest punt de vista  està ben pensat, encara que no va sortir massa bé, perquè, tot i les precaucions, el Valencia a la contra va tenir ocasions molt clares de gol, ja fos per errades pròpies o per encerts del rival, errades que algunes va salvar-les Bravo, d’altres la defensa. Perquè malgrat les precaucions, quan jugues amb dos extrems que no treballen i un interior que és un exjugador, doncs segueixen apareixent fuites per tot arreu, si li sumem que els dos laterals estaven sempre a dalt, era pràcticament jugada de gol cada errada pròpia i recuperació rival. En principi aquesta protecció de l’equip era el pro de la decisió tàctica de Lucho.

Els contres clarament van ser quan el Barça tenia la pilota, amb un Xavi totalment intranscendent, que li passava el marró als de darrere seu o als del mig, tornant-los la pilota  cada cop que rebia i fotent el camp cap a dalt, després amb la pilota als peus al Barça li costava molt crear joc, no acabaven de connectar en cap moment el mig amb la davantera i s’havia de buscar el perill amb passades llargues per part dels centrals, a l’esquena de la defensa, algunes van generar molt perill, però la majoria era regalar la pilota als rivals. El Valencia estava totalment tancat davant de la seva àrea amb defenses d’ajudes als tres cracks de davant, que estaven molt tapats, això feia que la pilota passés molt pels peus dels dos mig centres, ja que Xavi s’incrustava entre les dues línies i no s’oferia i els altres dos no tenen les característiques per a trencar línies amb parets o canvis de ritme, cosa que si tenen els tres mitjos que faltaven al camp, Rafinha, Iniesta i Rakitic, inclús Sergi Roberto té més arribada que l’ex jugador. Apart generava que molts cops Busquets es trobava en zona d’atac dintre de l’àrea sense saber molt bé que fer, perquè no són posicions naturals i al que està acostumat. Es van veure un parell de jugades que va tenir el xut i es va embolicar. El seu gol va ser a pilota aturada, tampoc va tenir res a veure amb la seva posició i quan es va canviar novament l’esquema es va veure novament a l’autèntic Busquets totalment còmode al camp. No em va agradar de Lucho, tampoc, el que va tardar a fer els canvis, penso que a la mitja part ja necessitava un parell de canvis la cosa, els canvis que va fer, però bastant abans. Del tema tàctic, també penso que amb Rakitic s’hagués pogut fer el mateix treball defensiu, que va fer Busquets, amb el punt a favor que en atac té més visió de joc i més xut.

El partit, si mirem les ocasions d’uns i altres, s’hagués pogut parlar d’un empat, encara que al Barça li van anular un gol bastant clar que era legal i va tenir un parell d’ocasions molt clares, però el València també en va tenir. Però jo, pels meus gustos futbolístics, no puc igualar un partit per ocasions de gol, no puc dir que el més just era un empat perquè no tolero els equips que es tanquen miserablement al darrera per aprofitar un contra atac, no m’agrada la mediocritat i les coses fàcils. Per molta igualtat d’ocasions, no es pot dir que un equip que va tenir el 70% de possessió i que va jugar gran part del partit a camp contrari, que sigui el mateix que un equip que juga tot el partit amb onze tios defensant davant la seva àrea. Es pot reconèixer l’esforç i el treball del València, però no puc aplaudir aquest estil de joc, amb jugadors davant com els que té, no puc aplaudir el conformisme del València diumenge. Està bé que els vagin pegant aquests cops morals, perquè a vegades va ve que hi hagi una mica de justícia divina i que aquest tipus d’equips acabin perdent.

A nivell individual, m’agradaria destacar, a Gerard Piqué. El més fàcil és matar-lo per la seva vida privada, ser l’ase dels cops, igual que Alves, que quan juguen bé la gent es calla la boca i quan juguen malament es treuen l’escopeta de seguida per a matar-los. A mi m’agrada ser just i quan ho fan bé s’ha de dir. I penso que Piqué diumenge va jugar un molt bon partit, molt més a prop del Piqué que a tots ens agrada que no pas de l’altre. Esperem que agafi aquesta inèrcia positiva i que vagi cap amunt, perquè està en edat de ser dels millors centrals del  món i no m’agradaria que per temes extra esportius i per falta d’ambició es quedés en un gran defensa de cicle curt. Va jugar un partit com als vells temps, de molt bona sortida de pilota i de molt bones prestacions defensives. No podem  dir el mateix de Mathieu, que segueix pegant les pedrades que pega i segueix cometent errades greus que poden ser decisives a un partit, l’entrada que li fa a Negredo, amb el jugador escorat a banda, que acaba en targeta, és per asseure’l a la mitja part la veritat. Quan va endarrerir a Masche la cosa es va veure bastant més segura i amb l’equip més ordenat i més còmodes i col·locats com acostumen a jugar la darrera mitja hora de partit va ser clarament blaugrana. Mascherano va fer un gran partit també, tant al mig camp com quan va anar cap al central, encara que una patinada inoportuna hagués pogut costar cara, per sort Negredo va xutar a l’abast de Bravo i no va tenir conseqüències.

Un Bravo, que va estar a molt bon nivell, també és just destacar-lo després de dir que es va equivocar amb el gol del Sevilla de l’altre dia. En línies generals la transició a la porteria ha estat molt bona i no se’n recorda ningú de Valdés ara mateix, un Valdés que també feia bastantes errades per temporada i que tenia més por a sortir a per la pilota que Bravo. No diré que Bravo és millor que Valdés, perquè seria enganyar al personal, però si que és just dir, que malgrat alguna errada puntual, està fent una bona feina a la porteria blaugrana.

Busquets també va fer un partit molt seriós, sacrificant-se i jugant incòmode, però treballant per l’equip en tot moment, apart de fer el gol decisiu clar, però comença a veure’s novament al millor Busquets, cosa que ha coincidit amb un millor replegament de l’equip i que juguen bastant més junts, cosa que li facilita el treball.

La davantera, excepte Suárez que va tenir vàries ocasions clares i es va moure molt bé, generant-se pràcticament sol les ocasions, va estar bastant apagadota i, fins als darrers vint minuts, no van aparèixer en excés. Messi perquè estava molt tapat i Neymar perquè segueix amb les seves guerres individuals i el poc joc col·lectiu. Però com sempre té la sort (o la qualitat) “d’aparèixer” a les jugades importants. No va fer pràcticament res, inclús hagués pogut ser expulsat per tonto, si l’arriba a veure l’àrbitre, però als resums, quedarà que la jugada clara de Suárez (la primera que té), ve d’un control amb errada seu i el gol de Busquets també ve d’una rematada prèvia seva, que falla estrepitosament, però surt als highlights. A mi, m’agradaria destacar la intel·ligència de Messi en la jugada del gol, que té la suficientment vista, de veure que s’amuntonaran tots a la zona de rematada, sent l’últim minut com era i obrir-se a un costat per a rebre tot sol i poder posar-la al cap de Neymar amb una qualitat espectacular, la posa amb una classe i una precisió que Neymar només ha de posar el cap. Fantàstic.

Per acabar la nefasta actuació arbitral. Les comparacions són odioses, però, quan el mateix linier, ve de no aixecar la setmana passada la banderola a Ipurua, després de dos fores de joc clars de Benzemá i de la vedette per a que marqui James, resulta que aquesta setmana si l’aixeca en un gol clarament legal de Suarez. Malauradament aquest àrbitre ja fa temps que s’està buscant les simpaties dels que manen a la federació, afavorint sempre al mateix i quan xiula al Barça se li veu massa el llautó. Fa dos anys ja va permetre a la supercopa, una cacera lamentable sobre els jugadors blaugrana per part dels jugadors de l’Atlètic de Madrid. El mateix àrbitre és el que veu una agressió de la vedette a Godín, a la tornada de la supercopa d’aquest any i resulta que li treu només groga. Aquest àrbitre que veu com li llencen una ampolla d’aigua a Messi, ho veu perquè ho posa a l’acta i que, li ensenyi targeta per perdre temps, és surrealista. És un àrbitre molt covard que té por de sortir als diaris, té por d’equivocar-se en contra del Madrid o a favor del Barça, perquè si ho fa sortirà per la caverna tota la setmana i perdrà punts de cara a mantenir la internacionalitat. Tots els àrbitres tenen clar que han de fer per optar a ella i no tenen el més mínim escrúpol per aconseguir-ho. Llavors és quan veiem arbitratges com el que es va produir a Màlaga, on el gol de Benzemá és il·legal perquè fa falta clara abans de rematar. Portem vàries jornades que el Madrid pateix i que li encarrilen el partit de forma miserable els del xiulet. Però bé, és el que hi ha quan tens una junta d’inútils que no defensa el seu, la sort que aquest any van crear una nova figura de cara a restablir relacions institucionals. No es que estigui fent massa bé la seva feina la veritat.

Ja no és per les cagades claríssimes del partit, són els petits detalls, la diferència de criteris a l’hora d’assenyalar faltes, la rapidesa per amonestar a jugadors blaugrana i la costum de deixar seguir la jugada per a no haver de fer-ho amb l’equip rival. Són en aquests petits detalls on es veu quan un àrbitre està per la feina de fotre a un equip de futbol, perquè al cap i a la fi, pots equivocar-te en alguna ocasió, són humans, però quan veus que jugades similars són jutjades diferents segons l’equip que les fa, llavors ja se’t veu el llautó. Apart són àrbitres que xiulen als equips en poques setmanes de diferència i, quan veus com el Vicanti Garrido este, va permetre una cacera fa uns dies al partit que li va xiular al Barça i veus que en canvi xiula totes les lipotímies dels jugadors blancs, es veu la diferència en molt poc temps de diferència. Em recorda a la lliga que va guanyar Mou per decret aquesta temporada, només cal veure els gols il·legals i els penals que porten els blancs en 13 jornades.

El més gran.

Un cop més, el petitó de la casa va fer història. Ja fa temps que només lluita contra ell mateix, diguin el que diguin els rabiosos de la caverna, diguin el que diguin els egòlatres que estan gelosos d’ell i que segueixen amb les tonteries típiques del que vol estar més amunt al podi històric i que no es reconegut com a tal. Messi ja fa temps que lluita contra la història, mai hi ha hagut un jugador tant desequilibrant, un jugador que amb el físic que té, ha jugat de davanter i hagi fet més gols, mai hi ha hagut un jugador tant decisiu i tant influent en el joc amb la regularitat que té aquest crack. L’aficionat blaugrana pot estar content de veure al jugador que se’n parlarà els propers anys sense haver-lo pogut gaudir-lo com ho estem fent nosaltres. Bé, nosaltres i la resta d’aficionats al futbol que no tenen una vena blanca als ulls i s’auto enganyen i busquen posar peròs a les gestes d’aquest jugador. Ja ho van fer quan va fer la barbaritat de gols que va fer, fa dues temporades, que van ressuscitar al famós Chitalu, jugador que no el coneixia ni Deu i que no hi havia actes de la majoria dels seus partits, per a intentar menystenir el rècord de Messi, ara ho han fet buscant gols de baix les pedres del gran Zarra, per a intentar fer veure que encara no l’havia superat el blaugrana, fins i tot la tele madridista va treure estadístiques de rati gols/partits jugats per a dir que el millor golejador de la història era la seva estimada vedette merengue. És surrealista haver de veure aquest tipus de periodisme rabiós i madridista que és incapaç de veure el jugador històric que estan tenint a la seva lliga. Un periodisme que agafa unes declaracions que ha dit 40 vegades des de que està al Barça i com que no hi havia lliga, s’havia de buscar tres peus al gat, anar a la roda de premsa de Mascherano a fer-li 8 de les 10 preguntes sobre Messi, després quan Masche s’enfada, ja tenen el titular muntadet. Després encara van dient que Messi només parla a Argentina. Com volen que els hi faci el joc a tota aquesta colla de miserables?? Per a això ja està el seu amiguet Xavi home, que després del homenatge va ser l’únic que va parar a parlar amb els del plus, dels 22 jugadors. A ell tant li fa que els tractin com una merda, ell menja apart a les retransmissions, on es fan 4 gols on ni apareix a prop de les jugades i el Robinson i l’altre llepaculs que van dient que és el millor del partit. Normal que es pari a parlar, si després recull els fruits.

Però bé tornem a Messi, gran homenatge de l’afició blaugrana al jugador un cop acabat el partit. De l’afició i del seu equip, perquè per part del club l’homenatge va ser molt millorable. Un vídeo molt fluixet, on sortien dos dels elements principals que estan fent que Messi no estigui tot el còmode que voldria. Bé, de fet tothom està incòmode amb aquests personatges, ja que els van xiular descaradament. Una parella que si tinguessin una mica de dignitat ja haurien fotut el camp, però clar, la titella de Rosell, fins que no deixi col·locadets als amics d’aquest i totes les adjudicacions assignades per a les obres de remodelació, deixar ben col·locats als seus amics de Qatar posicionats al capdamunt i segrestant el club, no marxarà. S’ha de tenir la cara folrada. Com folrada la de Zubizarreta, que encadena ridícul rere ridícul i segueix al càrrec, com va fer a Bilbao vaja, que fins que no el van fer fora i va cobrar l’acomiadament no el van treure ni amb aigua calenta.

Ja no és només el tema dels fitxatges, no és que s’hagi deixat enganyar un cop més per Wenger, és que se li estan escapant totes les perles i les que no les està aconseguint a un preu desorbitant, jugadors que estaven lligats i se’ls ha endut el Madrid pagant menys. És que la cosa ja està passant de ridícula. Bé, si ho mirem fredament, potser millor que no els portin, perquè portar-los per una milionada i deixar-los a les mans de l’inútil d’Eusebio, que aquesta setmana es va deixar remuntar un 1-3 a favor, doncs casi que millor fitxar-los i cedir-los, que tenir-los al filial.

Ara una nova lesió de Vermaelen, un jugador que va venir ja lesionat i que portava gairebé dos anys sense jugar, per les continuades lesions i el fitxen per a quatre anys. És surrealista la veritat. Tota Europa se n’està fotent encara del senyor Zubizarreta i el senyor Bartomeu, tota Europa veu com s’estan carregant el club i els estan fent la feina fàcil i que a sobre ara no podran ni fitxar el pròxim any i mig. El Bayern encara es descollona ara de veure com caurà Reus a les seves mans com fruita madura sense haver ni de lluitar per ell, perquè la opció de Reus, que era el Barça, estan lligats de caps i mans i veient com està el Dortmund serà la seva darrera temporada. Quina manera de destrossar un cicle guanyador, estan fent bo a Gaspart aquesta gentussa.

Almenys es van dignar a fer un vídeo (fluixot) per a que la gent tingués clar que s’havia de quedar a homenatjar al seu jugador franquícia, també va ajudar tot l’enrenou amb el tema de si marxava o no per a que l’ovació encara fos més sonada. El tema Messi no se perquè li donen tantes voltes la veritat. Si marxa per diners i perquè el Barça no li pot pagar, doncs moltes gràcies per tot i bona sort. Però si marxa per culpa d’algú, doncs aquest algú no pot continuar ni un minut més. Un algú per exemple, que amb tot el poder mediàtic que té el club i ha de permetre que l’ataquin de forma miserable sense defensar-lo. Un algú per exemple que està gestionant la renovació de l’equip de forma miserable i que, en lloc de muntar un equip il·lusionant, fitxa a cada paquet que per a que (excepte Rakitic, Suarez i Rafinha).

M’imagino que deu pensar Messi quan arriba a l’entrenament i es troba a “pedrades” Mathieu fent de les seves, a Vermaelen recuperant-se apart de l’equip, amb la vella glòria Xavi encara pel camp, amb Douglas per allà al mig del rondo que no jugaria ni al cuer de primera. Ha de ser surrealista el que passa pel seu cap. Veient que el Madrid fitxa per 10 milions a un xaval de 19 anys que es diu Varanne i que és un tros de central, que recomana Zidane, mentre que el Barça fitxa pel doble a Mathieu o a Vermaelen o que ha de jugar Mascherano de central. Ha de flipar en colors.

El partit de dissabte el va trencar ell amb jugades marques de la casa, ja que fins al primer gol el Barça estava jugant bé però no acabava de trencar al Sevilla, un equip amb molta qualitat al contracop i molt ben tancadets. Però clar, havia d’aparèixer i clavar un golas de falta per a trencar el partit, fantàstic, imparable, per a jugar amb una mica més de tranquil·litat i moure la pilota amb més seguretat i dominar més el partit. Llàstima de la jugada del gol només començar, que per sort es va remuntar aviat amb un gol a pilota aturada, per fi el con aconseguia, després de 12 jornades, penjar una pilota rematable que Neymar fot dintre. Després recital de l’argentí que va decidir el partit en pocs minuts, un cop es marca el 3-1 el Sevilla ja va baixar els braços i va ser un colador. Partit molt entretingut, dels millors de la temporada en atac.

El millor de tot és que l’equip va jugar molt junt i que va facilitar així la feina als de darrere i el mig camp, amb dues línies molt juntetes en la pressió que no van deixar espais al Sevilla per a sortir en perill. Bé, per a ser més exactes si que en van deixar algunes, els forats que deixava el con quan havia de córrer cap enrere i que es van veure vàries jugades on Rakitic o el mateix Messi es van haver de pegar esprints per a baixar a defensar. És un tema molt lamentable, veure com es tapa miserablement i com encara han d’anar a les rodes de premsa a preguntar una vegada i una altra pel senyor Xavi, malgrat fer un partit bastant mediocre, no arribar a cap pilota dividida i no arribar a la seva zona d’influència defensiva en cap jugada de perill sevillà i els companys haver de tapar-li les misèries. Juguen a que al preguntar-ho públicament saben que  l’entrenador no li fotrà un moc per a que li generin un problema mediàtic i així aprofiten les bones paraules de l’entrenador, forçat per la situació, per a després utilitzar-les en benefici del seu amiguet. És molt penós, però ja ho sabia el mercenari que passaria això si es quedava, però clar ell és molt culer, és tant culer que ha prioritzat els seus interessos propis en compte del club del que diu que es tan seguidor.

Al jugar tant junt, li van facilitat moltíssim les coses a Busquets, que va brillar com acostuma i com feia temps que no ho feia. Els il·luminats ja van sortir dient que si ja estava recuperat físicament i que per això va jugar així, clar clar...Igual que Alba, que ara diuen que torna a estar en forma quan el problema que tenia és que l’equip no estava ordenat com per a fer les pujades per sorpresa i li tapaven la banda entre Neymar i l’interior de torn. El Barça va fer un molt bon partit col·lectivament parlant i per això van poder brillar les individualitats. Normalment va així la cosa, encara que agradi a alguns personalitzar a sobre de les dianes preferides quan les coses van malament.

Enorme partit de Messi, que no només va brillar en l’apartat ofensiu, va lluitar molt en defensa i va pressionar molt efectivament. Cosa que per exemple no se li va veure a Neymar, almenys se li va veure alguna passada i paret de mèrit encara que continua aglutinant massa la pilota i tallant massa jugades que demanen una o dues passades i no controlar-la i pegar quatre tocs, l’assistència a Messi segueixo tenint els meus dubtes de si no anava directa a porta, però no ho sabrem mai. Partit normalet que el gol important que va marcar el va posar a un nivell més acceptable. Tot el contrari de Suárez, que no necessita marcar per a fer un gran partit, amb assistència inclosa a Rakitic. Els moviments que fa sense pilota i els controls orientats i com protegeix quan rep s’haurien d’ensenyar els vídeos a futures promeses que juguin de davanter centre, un gran fitxatge que encara anirà a més.

La part de mig camp molt destacable el treball de Busquets i de Rakitic, el primer saltant a la pressió fins i tot i entre tots dos combinant-se molt bé per a tapar el forat defensiu que deixa el jugador semi retirat. Apart Rakitic es va sumar molt bé a l’atac i van dominar el ritme del partit en tot moment.

La defensa bé en línies generals, molt bé els laterals i molt discrets els centrals. Amb el cas de Piqué almenys no va semblar un exfutbolista, encara que va alternar bones jugades amb errades considerables. El mateix que el gran fitxatge de Zubi, que alterna bons moviments i bones jugades als encreuaments i quan va al tall en velocitat però que segueix fotent unes pedrades espectaculars amb la pilota als peus, pilotes que moltes vegades no es poden ni controlar i errades perilloses que van poder costar bastant cares a l’equip amb regals infantils als rivals.

Bravo ha perdut una mica de confiança en les sortides i es nota com la errada del gol de Jordi Alba a pròpia porta. Aquesta pilota ha de ser d’ell tota la vida i ha de recuperar com abans millor les sortides en pilotes aturades perquè és una cosa que dona molta confiança a l’equip i que s’ha perdut una mica. El porter del Barça ha d’estar preparat en tot moment i dissabte no va ser així, el partit va anar molt bé pel gol de seguida de Neymar, però en un partit més complicat o que no es marca tant aviat, errades com aquesta poden costar punts.

Molt bon partit en general, que dona motius per a l’esperança donat el rival que era i que s’ha de seguir en aquesta línia. Suposo que per a propers enfrontaments la presència de Rafinha, com es va veure en els darrers minuts del partit o d’Iniesta, que faci que juguem amb onze un altre cop, és un bon motiu per a ser optimista.

Molt bé Luis Enrique.

L’anàlisi del partit davant l’Almeria, com sempre a can Barça que tot es compara amb el millor Barça dels 6 títols, va ser un autèntic atac a Luis Enrique, un entrenador que està passant bastant de ballar-los l’aigua i de fer favorets a la premsa i mitjans de la caverna blaugrana i que no s’està casant amb ningú. Com va passar amb la central lechera i Mourinho, els mitjans volia dir, afins però realment són els mitjans que es volen fer rics a costelles del club, com no estan aconseguint el que volen ara tot són atacs a l’entrenador, tot és culpa seva i van a lo fàcil i tot és un desastre, com que ja li han posat la creu, ara portem 5 minuts de partit i tot va fatal i és inacceptable. Com que aquests missatges calen a la gent, doncs ens trobem amb xiulets i amb les xarxes socials a vessar de mofes i de males paraules per a l’entrenador. Normalment es té molt mala memòria i es recorda només el que es vol, no recorden com el Barça amb Pep hi havia també molts partits que s’encallaven o que costaven molt de guanyar, sobretot fora de casa, no es recorda que també hi havia partits dolents. I ja no parlem de comparacions amb l’equip de Vilanova amb una segona volta desastrosa o tota la temporada del Tata. És el que té la prepotència de pensar-te que per ser el Barça has de guanyar sempre 4-0 i que els rivals no juguen ni fan bé cap cosa al camp, que si guanyes és el que havies de fer perquè ets molt superior i si perds és un desastre perquè ho has fet tot molt malament.

No seré tant fanàtic ni tant irreal de dir que el Barça va fer un bon partit, ho ha reconegut fins i tot l’entrenador, però potser hauríem de veure el perquè ha passat i no començar a atacar jugadors. Em va fer molta gràcia, veure les acusacions a Bartra, per part dels mateixos que, després del partit de l’Ajax demanaven la seva titularitat, dient que era una gran errada la jugada del gol i que no havia tingut la experiència suficient i ja es recordava la jugada amb Bale fins i tot per a “demostrar” les teories del perquè no jugava fins ara. Si hagués tombat al jugador i s’haguessin quedat amb 10 jugadors també l’haguessin acusat de inexpert i de deixar a l’equip amb inferioritat per una jugada que no era segur que fos gol i que hi havia temps per a remuntar el marcador en cas de fer gol. La qüestió és sempre atacar als dèbils. És més fàcil culpar a Bartra, l’ultima balda de la cadena del equip. Perquè la jugada ve d’una contra de l’Almeria, d’una pèrdua de Messi a la frontal que estava amb el cap aixecat buscant a qui passar-li i tots estaven amagats o fora de jugada, després la perd i el mig camp no arriba a tapar la jugada, el jugador rival té temps de fer una passada a l’espai en avantatge per a Thievy, que és molt més ràpid que Masche i Bartra. Però clar la culpa és del xaval perquè és lo fàcil.

El Barça va tenir molts problemes perquè no va poder controlar el ritme en gran part del partit, la resposta és molt fàcil, l’entrenador rival va poblar l’equip de jugadors africans molt potents físicament, va posar l’autobús davant la seva àrea i va deixar una gespa altíssima i molt seca que dificultava la circulació blaugrana i que a ells els anava perfecta, perquè una gespa alta i seva frena la pilota i les pilotades llargues fan bots estranys i frena pilotes llargues que en condicions normals els puntes no arribarien. Si a això li sumem que el mig camp Rakitic-Rafinha es van estar trepitjant tot el partit el mateix espai, que Pedro està nul, com jugar amb un menys i Munir fa el que pot, només quedava que Messi baixava a cobrir l’espai buit que deixaven els dos mitjos que es trepitjaven el mateix espai, però clar si Messi baixa i els davanters no es mouen ni fan diagonals la cosa es converteix en molt complicada. La jugada, per tant li anava bé a l’Almeria, que pilota que tallava era una pilotada al cap de Soriano que pentinava per a “llençar” en velocitat als dos davanters africans molt més ràpids que la defensa, que a sobre ha de córrer cap enrere. Jo entenc que el fàcil és culpar a segons quins jugadors, dir que estan malament i no analitzar el que passa. El fàcil és dir que Bartra i Masche no s’entenen, quan tenen que contenir a dos jugadors que els superen en físic i velocitat, que el mig camp no és capaç de tapar a Soriano quan el jugador fa un pam i mig més que qualsevol mig del Barça i que porta tota la vida fent això. Però clar, els analistes ho veuen tot molt fàcil, és el que deia abans de la prepotència, de no saber veure que potser el rival està fent coses bé.

Fent coses bé com jugar al seu estil i estar molt intensos en la pressió, aprofitant la lentitud de la circulació per terra de la pilota per arribar a les pressions que en condicions normals no arribarien i empentar a base de pilotes penjades i segones jugades. Al Barça li va costar molt agafar el ritme de partit perquè costava circular i els controls i les passades no eren el precises que s’hagués desitjat, llavors es recuperava la pilota i es penjava forçant corners, bandes i faltes laterals per part dels jugadors andalusos, clar, si pressiones llavors després d’una pilota aturada el barça no podia controlar el ritme, perquè moltes pilotes les tenia que rebutjar en llarg per a no crear perill a la seva porteria. Això va fer que la primera part fos molt difícil, perquè no es podien controlar bé les segones jugades i l’Almeria com que anava tenint aproximacions encara es motivaven més. L’aficionat del Barça s’ha d’acostumar a que la possessió i l’atac i gol ha passat a la història ja que els equips van a mil per hora la primera part de partit a pressionar la sortida des del darrera, fins que no baixen pistonada a la segona part això ho veurem durant tot l’any, perquè el Madrid quan passa això no tenen problemes en que el seu davanter, el que està més avançat estigui a camp propi entre el mig camp i l’àrea, amb dos línies defensives i maten als rivals a la contra. Això el Barça no ho fa, no ho sap fer i ens hem d’acostumar a que els primers minuts quan el rival surti a pressionar a dalt amb totes les forces serà complicat de gestionar, es va veure al camp de l’Ajax, on la primera part va ser complicada i la segona un  passeig.

La segona part va ser molt diferent, sobretot des de la sortida de Soriano que ja no podia pentinar les pilotes i llavors l’equip andalús ja no podia sortir del seu camp. A més va sortir Suárez, a jugar a la seva posició natural, que va acabar de trencar el partit. No la sortida de Neymar, ni la de Xavi, ja se que molts mitjans sempre volen fer coincidir la sortida d’aquest amb les remuntades, però com sempre no va participar en cap dels dos gols, però clar l’estadística molts cops et permet agafar números per a fer demostracions de teories. És igual que ell ja surti quan el rival ja està mort i totalment tancat, és igual que els gols no hi participi, tots sabem que sempre serà per la seva sortida al camp. Així li va al Barça amb aquests brillants analistes.

El partit va ser molt dolent en general de gairebé tots els jugadors, no es van trobar còmodes en cap moment i només es salvarien Messi i Suárez i una mica Alba, la resta bastant malament. Començant per un Bravo bastant insegur a l’hora de sortir de sota els pals a buscar pilotes dividides generant desconfiança als centrals, uns centrals que no van saber llegir les pentinades de Soriano, sobretot a la primera part, la segona van complir bastant bé tots dos. Els dos laterals van complir sense més estridències, sobretot Alba, Adriano va notar bastant la inactivitat dels darrers partits, encara que no se li pot criticar res, ja que no va fer cap errada destacable. La part central un Busquets totalment desconegut, que s’està equivocant i molt amb el tema de no voler parar d’una vegada i arreglar tots els problemes físics que té, que en canvi se’n va a la selecció, però d’això en parlarem d’aquí un moment. Rakitic i Rafinha no van tenir clar en cap moment com posicionar-se entre tots dos i, per al meu gust, massa obert a banda dreta Rakitic. Entenc que ha de fer la cobertura si puja el lateral, però és que molts cops semblava l’extrem i es desaprofita molt així. A tots dos se’ls pot “recriminar” que va faltar presència en l’organització del joc, però en cap cas l’esforça i el treball per a l’equip. De la davantera un Messi que va ser l’únic de l’equip, fins que va sortir Suárez, que va donar la sensació d’estar posat i de tenir ganes de guanyar i que li emprenyava com anava el partit, l’únic que va intentar coses. Munir va estar bastant desencertat però el xaval està complint la seva funció, dosificar a la davantera en partits a priori fàcils, ja anirà progressant per a ser decisiu en un futur. Lamentable un cop més Pedro, que excepte el nom i el status que té dintre del vestidor és l’única explicació que li veig a que jugui en lloc de Sandro la veritat.

Sort d’un Suárez espectacular que en molt pocs partits està demostrant el perquè del seu fitxatge, un davanter que apart de fer gols fa jugar als seus companys i genera espais per a que puguin gaudir del joc els altres, com per exemple la jugada de Messi que falla el mà a mà en una contra, que es queda sol davant del porter gràcies a una desmarcada de l’uruguaià que s’endú a dos defenses de cop. Apart de les assistències va demostrar que jugant de nou és decisiu i va demostrar un cop més, la capacitat que té per a obtenir avantatges amb el seu cos i els seus moviments. Un gran fitxatge.

No podem dir el mateix de Neymar, que porta una torrada damunt lamentable, les 3-4 primeres jugades que fa només sortir, amb el marcador en contra, de taconets i xafades de pilota i alentir la circulació, són per a que li posin els vídeos durant la setmana. De titular ja fa poc al camp, excepte algun gol, quan surt de la banqueta encara menys, mostrant una apatia vergonyosa com per a que algú li digui quatre cosetes ben dites al vestidor. Un dia més, el gol li va salvar un partit mediocre.

El que més em va agradar, amb diferència, van ser els collons de Luis Enrique, d’aquí ve el títol de la meva entrada. Va tenir els collons de pegar un cop damunt la taula i asseure a Piqué, Alves, Xavi i Neymar, a veure si espavilen una mica, va posar a Adriano de lateral dret, a veure si els suplents d’Alves es prenen les coses més seriosament i com a missatge a l’inútil del director tècnic, el missatge de “m’has donat tres laterals drets i he de posar a Adriano, fes-t’ho mirar company”. És el problema que té el Barça, que s’ha empobrit la competitivitat encara més respecte la passada temporada. Perquè es fa molt la culpa a l’entrenador, perquè sempre queda millor que assenyalar a jugadors, sobretot si a sobre estàs en guerra amb ell, però  ell no té la culpa de la poca professionalitat i de la poca ambició que tenen alguns jugadors de l’equip i si ha d’espavilar-los i que es motivin i entrenin com cal, a base de banqueta, benvinguda sigui. Ja està bé de vaques sagrades, volem cultura de l’esforç en cada entrenament i qui no vulgui, que marxi.

Per acabar el tema institucional. Un cop més han fet el ridícul i ara resulta que potser Laporta no era tan culpable com es deia, recorreran la sentencia com a pataleta però el jutge ha deixat clar que eren innocents. Un Laporta al qual se’l troba a faltar en coses com les que s’estan produïnt darrerament a can barça, com se’ns en estan fotent a la cara constantment per part de la federació espanyola, arbitratges i tema seleccions. Com se’ns estan enduent jugadors que ens han costat una milionada, per a fer bolos recaptatoris a milers de quilòmetres. El darrer cas sagnant el tema Busquets.

Resulta que surt del camp lesionat i el marqués dels collons el convoca igualment, en una convocatòria la qual diu que Diego Costa no va perquè té problemes de pubis i Mourinho se li’n fot a la cara i el fa jugar 90 minuts. En canvi Busquets que arrastra una pubalgia i que surt lesionat ha de viatjar i jugar dos partits. Estem bojos o que??

No hi ha ningú de la direcció tècnica que pugui agafar als jugadors i dir-los les coses clares?? Per a que collons s’ha portat a Puyol si no és per a fer aquest tipus de funcions?? Algú del club hagués hagut de trucar ahir a Del Bosque i dir-li que Busquets no pot anar a jugar que està lesionat i acabar amb la tonteria d’una punyetera vegada i que es recuperi bé a can Barça, que és el club que li paga. Però clar, per a això s’hauria de tenir a gent competent pilotant aquest transatlàntic, no a la colla d’inútils que l’estan portant ara. Això amb Laporta no passaria.

Desastre total.

El títol sembla dramàtic, es pot pensar que és extremadament pessimista, però tot el contrari. La paraula desastre no va per l’equip, que mereix un mínim de confiança, ni el seu entrenador, sinó per tot l’entorn, pels mitjans i sobretot per part del club, que ha fet una gestió d’un planter excepcional, de forma lamentable.

Començarem pel tema entorn, era una temporada de transició, de renovació del planter i de començar amb un nou projecte il·lusionant, amb un entrenador valent, que mereix tota la credibilitat possible i tot el respecte pel que ha fet pel Barça. Resulta que portaven tantes jornades imbatuts i sense encaixar un gol i tot eren meravelles, a començament de temporada tothom deia que s’havia de ser pacient i recolzar a l’equip. Però resulta que al primer partit, que costa de guanyar amb l’Happoel de Nicosia en xampions i es comencen a escoltar xiulets i es comencen a assenyalar jugadors. Però ja el punt culminant va ser el partit d’ahir, on van xiular, on no van recolzar a l’equip en moments complicats i sobretot com han atacat als jugadors després del partit. Un entorn que ha aconseguit el que volia, fer fora a segons quins jugadors a base de xiular-los i criticar-los de forma totalment oportunista, callant-se la boca quan jugaven bé i a la mínima que es perdia la pagaven amb ells, encara que no haguessin jugat, però era el més fàcil, abans que criticar a segons quines vaques sagrades i a jugadors de la pedrera que oferien molt pitjor rendiment. Ara se suposava que estaven tots contents, fins que s’ha perdut al bernabeu, fent uns 60 minuts bastant bons, però ja se sap, l’afició blaugrana s’oblida ràpid de segons quines coses, té una memòria molt selectiva. Em sembla bastant ridícula la poca paciència que han tingut amb l’equip i l’aviat que s’han abaixat del carro, els mateixos que quan les coses vagin bé seran els primers en anar a demanar entrades per a finals i tal, encara que hagin estat tot l’any fotent merder i criticant-los, seran els primers d’anar a les rues i de posar-se les samarretes al dia següent per anar a la feina, però quan realment han de demostrar el seu barcelonisme, es posen a xiular i assenyalar jugadors, de forma totalment injusta, perquè no sempre assenyalen als veritables culpables. Com van fer per exemple amb Alves, quan no crec que tingui cap culpa que els dos centrals vagin a per Nolito i que deixin al davanter tot sol. Però clar com sempre la culpa és d’Alves, el jugador que la premsa va obrir la veda ja fa dos anys i que és l’ase dels cops, sobretot ara que han marxat els altres dos “ases predilectes” per a l’afició. Molts cops a la gran afició blaugrana, se’ls oblida que això és un joc d’equip i que potser l’error individual d’un jugador, ve precedit per altres dos errors d’altres jugadors que havien de fer una feina determinada però que al jugar més avançats no es nota tant. Però bé, el tema de l’entorn és una cosa que no canviarà mai, es guanyin 5, 10 o 50 títols en un any.

Després està el “gran” entorn mediàtic. El que agafa el resultat final i segons el que ha estat munta una crònica o una altra. Els que exigeixen i “analitzen” des del sofà i que són incapaços d’entendre que un equip pugui tenir un mal dia i que no entenen que la lliga és molt llarga i que hi haurà mals moments per a tothom. Amb els mitjans tampoc m’estendré massa, perquè és una guerra molt perduda, són empreses que en lloc d’informar es dediquen a afavorir els seus interessos personals i a tornar favors a qui els hi fan prèviament. Qui ho vulgui entendre que agafi els partits de futbol quan juga el seu amiguet respecte els que no juga i que jutgin les diferències a l’hora d’analitzar els partits i la exigència. Dissabte, si algú escoltava l’àudio en català del plus, no cal que li expliqui res perquè van estar tot el partit vomitant que era un desastre, fins que es van produir els canvis, que llavors ja era tot fantàstic, perquè llavors jugava el que els dona entrevistes i filtracions clar. “Periodisme” en estat pur.

Per últim, en quant a desastres que estem parlant, la directiva i la direcció tècnica. És la principal culpable de tot el que està passant, per no saber reaccionar i no tenir el cap fred a l’hora de prendre decisions i de renovar la plantilla, gestionant-la pel que van ser i no pel que són ara mateix, hipotecant el club amb renovacions surrealistes i fitxatges encara més, el problema de tot això és que a sobre fins d’aquí un any no es pot fitxar per arreglar res. Parlo de la directiva ara que està tot en joc, no quan s’acabi segons els títols. Perquè s’ha criticat molt a Luis Enrique, que si els canvis que si no va saber fer reaccionar a l’equip. Que vols que reaccionin si a la banqueta estan Sergi Roberto, Adriano, Xavi, Pedro, Munir, Bartra i Ter Stegen?? Això és una banqueta per a un equip que vol aspirar a guanyar-ho tot??

La cúpula no ha sabut gestionar en cap moment l’èxit d’aquest equip i la seva renovació paulatina i s’han fet autèntiques barbaritats, jo ja n’he comentat més d’una durant l’any passat i la pretemporada, són molt evidents, però les tornarem a repassar. Primer que tot no han après dels errors passats i el Madrid els ha passat la mà per la cara en quant a renovació de l’equip. A diferència del Barça, no han tingut el més mínim problema a l’hora de vendre jugadors importants de l’equip i de portar-ne de més joves, ara tenen un equip de molta qualitat i amb una mitjana de 26 anys, mentre que el Barça la té de gairebé 30 i amb jugadors molt cascats i molts sobre explotats durant els darrers anys, que tenen més quilòmetres del que haurien per a l’edat que tenen, alguns cops la edat no és l’indicatiu a l’hora de valorar el rendiment i el Barça ha pecat moltíssim de no saber fer la renovació i de l’immobilisme a l’hora de prendre decisions importants. S’ha pres decisions més per sentimentalismes que per lògica i per analitzar el que estava passant.

Hi ha jugadors que se’ls ha renovat per a un munt d’anys quan fa varis anys que no estan al seu màxim rendiment, s’ha renovat a jugadors joves amb els quals ara mateix no s’hi compta gaire i que ocupen fitxes del planter i que no generen competència perquè els titulars saben que no tenen ara mateix la mateixa qualitat ni cobren el que cobren ells. Hi ha casos sagnants, com ara la renovació de Piqué, que fa dues temporades que no està al rendiment desitjat, ell mateix ho ha reconegut, s’ha renovat per a un munt d’anys a Xavi, quan fa dos anys que s’arrastra pels camps, a Iniesta que no tinc cap dubte de la seva qualitat, però quan està bé i ja fa massa temps que té moltes mini lesions que el fan parar i no acaba d’agafar el ritme adequat i se’l renova per a un munt d’anys tenint-ne 30. Després es renova a Montoya, Sergi Roberto i Bartra i realment no es confia amb ells, ocupen places de jugadors que haurien de ser de primer nivell si no s’ha d’utilitzar-los per falta de confiança. Això és un tema que haurien d’explicar, perquè o bé la direcció tècnica va per una banda i l’entrenador per una altra o Luis Enrique va tragar amb els jugadors i després no els ha agradat el seu rendiment als entrenaments. Algú hauria d’explicar el perquè de tot plegat. Com hauria d’explicar Zubizarreta com pot ser que un entrenador del filial, no posa a jugadors que baixen del primer equip o a jugadors que se’ls ha fitxat per una quantitat elevada de diners i que juga un lateral d’interior per davant d’ells. Hi ha moltes desavinences i moltes incoherències que no s’entenen per cap lloc.

S’ha mig regalat als jugadors que per edat i rendiment tenien més projecció i s’han utilitzat els diners per a fitxar mediocritats. Quan parlo de mig regalar, per exemple, parlo de vendre a Cesc per 35 milions quan a tu te n’estan demanant 60 per Koke, quan veus que el ManU acaba de pagar-ne gairebé 40 per Ander Herrera, parlo de vendre a Alexis per 40 milions quan veus que el Madrid acaba de fitxar a James per 80, quan veus que es paguen més de 80 per Di María, quan veus que el ManU paga més de 40 milions per Mata. I encara he d’escoltar per part de sectors dels aficionats i dels mitjans que són grans vendes i que són molt bones operacions. Bones operacions regalar-los i quedar-te amb les vaques sagrades pre jubilades?? No fotem home!!

Però es que després veus les inversions i resulta que aquests diners es gasten en fitxar a un lateral reconvertit, de 31 anys, per 20 milions i que no pot jugar dos partits seguits. El tema de Mathieu és més que sagnant, perquè l’altre dia escoltava a un periodista de València, que deia que a la ciutat tothom sabia que Mathieu té els tendons fets una merda, que el van passar al central perquè de lateral ni podia aguantar tot el partit sense carregar-se els tendons i que té un risc alt de lesions. No hi ha ningú dels analistes del club, dels que fan els informes, de la premsa, que es dignin a anar a assabentar-se d’aquestes coses?? És el mateix que el tema Vermaelen. Un jugador que per les lesions gairebé fa dos anys que no juga i vas i el fitxes lesionat i et gastes gairebé 20 milions per un jugador que no ha pogut ni debutar?? Resulta que se’t retira un central, fa tres anys que tens problemes en aquesta posició, Piqué ni té l’ambició ni la professionalitat suficient actualment per a jugar al Barça, només et queda Bartra que no se’l posa i Mascherano que no és central. Seguim amb els mateixos problemes i el que és més important, sense poder fitxar en tot un any. Una autèntica barbaritat, no se que esperen a fer-los una moció de censura i fotre’ls al carrer. Si tinguessin una mica de vergonya, després de demanar-li la dimissió una bona part del Camp Nou davant el Celta, fotrien el camp. Però clar, primer s’han de deixar a tots els amiguets arregladets amb les obres del Camp Nou adjudicades.

Del tema esportiu, el partit del bernabeu no va ser tant desastrós com es diu, els minuts que el Barça es va bolcar en atac i que van suposar deixar les esquenes descobertes, igual que dissabte, que van xutar tres cops a porta el Celta i va ser amb l’equip bolcat en atac. El Barça va controlar el partit, davant un molt bon equip i que està sent la sorpresa agradable del campionat, amb un sistema molt atrevit i sense renunciar a tenir la pilota, apart es tanquen molt bé i tenen gent ràpida a dalt i amb qualitat per a generar-te perill. El partit és un dels típics partits de cada temporada que es comencen molt bé, es generen ocasions i no s’aprofiten i llavors van passant els minuts i entra l’ansietat. Del partit la part positiva és la pressió efectiva en conjunt de Rafinha, Rakitic i Busquets, es va trobar a faltar la coordinació amb la davantera amb la pressió, però clar això ja depèn de les ganes que tinguin els de dalt de fer-ho, per exemple Suárez se li va veure, en canvi a Neymar no.

Va ser el típic partit que es guanya 2-3 a 0 per inèrcia i per qualitat a dalt, però per a això s’ha d’estar encertat, no fotre quatre pilotes al pal o que el porter sigui el millor partit de la seva vida.

Sota el meu punt de vista amb aquesta alineació hi ha dos punts negres. El primer és la posició de Suárez, que a mi em va fer mal a la vista veure a un tio que es menja l’àrea, allunyat d’ella a una banda i buscant donar-li el gol a Messi, inclús tenint el xut. La segona part va ser totalment diferent jugant a la seva posició, amb controls orientats, fintes i amb intents de parets, és on està còmode l’uruguaià. A això li hem de sumar un horrible Neymar, que el dia que no marca es veuen totalment les seves carències, quan li arriba la pilota al brasiler o acaba en jugada de gol seva individual o es mor la jugada. És molt frustrant que no tingui la capacitat d’aprendre, que a Europa es necessita més velocitat d’execució, que no has de driblar tres jugadors cada cop que reps la pilota. Les pilotes que li arriben a ell s’ha acabat la jugada, la toca 4-5 vegades i dona temps a que puguin fer la cobertura. Necessita una nova dosi de banqueta urgentment, a veure si espavila. El problema és que si el que l’ha de substituir és Pedro estem apanyats. Ja no és que estigui jugant de forma mediocre, és que a sobre ara quan surt des de la banqueta surt amb una apatia lamentable.

Es parla del problema del nou trident, jo no el veig com a tal si Messi passa a banda dreta i parteix des d’allà amb diagonal, amb Suárez de nou pur i Neymar per la dreta, o bé Suárez a cama canviada i Neymar per la dreta i que faci tàndem amb Alves. Però penso que la millor solució seria que Messi parteixi d’allà i li deixi la banda dreta per a les arribades per sorpresa d’Alves, però que siguin arribades per sorpresa, no que estigui allà col·locat com un extrem. Per l’altra banda pot passar una cosa similar amb Alba, però només un per jugada i amb la cobertura de Busquets més interior d’aquella banda.

El segon punt negre és la combinació de centrals. No poden jugar Mascherano i Mathieu a l’hora, perquè són dos centrals més d’anticipació i cobertura de l’altre central per a corregir la posició, que no pas centrals de veritat, tampoc són centrals purs sinó jugadors reconvertits i es juguen tots dos amb massa por i massa intenció de tapar l’errada de l’altre, això no genera gens de seguretat. L’exemple més clar és la jugada del gol, està clar que el fàcil és culpar Alves de tot, és l’esport nacional entre la culerada actualment, el tir a Alves. Però la jugada ve de la poca seguretat de Mascherano amb Mathieu, que va a tapar la seva esquena quan en principi entre Mathieu i Alba eren suficients per a tapar a Nolito, això suposa una descoordinació que suposa el gol gallec, en un moviment molt ràpid de cobertura de Mascherano que deixa tirat a Alves sense opcions de tapar al nou rival. És un problema evident de comunicació i de falta de confiança dels uns amb els altres.

L’altre aspecte negatiu és que no tenen la sortida de pilota necessària a can Barça, sobretot Mathieu que fot unes pedrades que són impròpies d’un jugador del Barça. Tampoc tenen la capacitat de dividir la línia de pressió i sortir des del darrera, cosa que si tenen Piqué i Bartra, cosa que és bàsica per al Barça per a trencar la línia rival i generar espais per a la part davantera de l’equip.

L’equip ara mateix juga massa llarg i poc coordinat, però portem molt pocs partits i els jugadors necessiten acoblar-s’hi al nou entrenador i el que demana i les lesions i rotacions necessàries no estan ajudant precisament. Però cal mirar el futur amb optimisme perquè hi ha 12-13 jugadors molt vàlids i la resta hi ha molts partits que poden donar descans a la resta d’aquests jugadors importants, es pot combinar els tres davanters amb Munir i Sandro en molts partits, han demostrat ser vàlids, inclús es pot aprofitar a Samper en partits poc transcendents. Però clar per a això falta que els jugadors vulguin tenir la ambició de fer-ho i no veig als Piqué, Xavi, Neymar, Pedro, etc. amb ganes d’aconseguir-ho.

Antics errors de sempre.

Primer que res demanar disculpes ja que per un problema informàtic no vaig poder fer entrada la setmana passada.

Decebedor el Barça ahir, en un partit on es jugava gran part de la credibilitat guanyada fins ara, que ja en va deixar una bona part al camp del PSG. Fins al partit de xampions el Barça anava perfectament, amb estadístiques molt bones en tots els aspectes i que donava moltes mostres per a l’optimisme.

Una època on casualment els mitjans i l’entorn es queixaven de que no jugava la nineta dels seus ulls, el que porta temps sent l’amo del vestidor i que no podien entendre com era que jugaven Rafinha, Munir o Sandro, inclús Sergi Roberto al davant seu, es queixaven dels seu poc protagonisme. Eren temps de bonança, on l’entrenador creia amb els seus ideals i no s’abaixava els pantalons davant dels mitjans i de l’entorn. Malauradament l’entorn blaugrana és molt cancerigen, molt manipulador i que es preocupa més del seu propi bé que del bé del seu club, com ells tenen la poca vergonya de dir, diuen que són els mitjans del Barça. Al final acaben ser de qui els passa filtracions de l’equip, que els dona entrevistes i que com ahir, surt a dir el que els fanàtics voldrien dir i no s’atreveixen, i aquest jugador, tants d’anys al club, sap que ha de dir per acontentar als mitjans. Així doncs, ahir el senyor Xavi Hernández, després del partit vergonyós que va fer, va atrevir-se a dir davant del micro, que creien amb el que feien i que el Madrid va guanyar a la contra. No és cert “senyor” Xavi, ahir el Barça va fer el ridícul al bernabeu i s’hagués pogut endur una golejada de les que es recorden molts anys, sort que, sorprenentment, el Madrid ahir va fallar en la seva millor característica, el contracop i la definició ràpida dels jugadors de dalt. El “senyor” Xavi, després del partit ridícul que va fer, el millor que podia fer és callar-se la boca i fer pensaments de fotre el camp al mercat d’hivern, si fos mínimament objectiu i tant bé que diuen que llegeix els partits. Aquest senyor ahir va fer un ridícul espantós, va demostrar que aquest tipus de partits ja li venen grans i que només està per a jugar partidets de poca monta durant l’any. Però clar, el “gran culer” que diu que es va quedar per sentiments quan el problema és que no li van voler pagar la diferència del que guanyaria a Estats Units o a Qatar, respecte el contracte actual que té. I un cop més ha segrestat el vestidor i l’entorn de manera que estem igual de malament que l’any passat, amb els mateixos errors i jugant per “aristocràcia” més que per meritocràcia.

El començament de temporada era il·lusionant perquè jugava qui ho mereixia, jugava qui estava més en forma, però ara no és així. Em sembla molt evident que Mascherano està millor que Busquets, que Bartra està millor que Piqué, que Sergi Roberto o Rafinha estan molt millor físicament que Iniesta i que sobretot Rakitic està molt millor que Xavi, que Sandro i Munir estan molt millor que Pedro. Se suposava que Luis Enrique venia per a fer el canvi generacional, però ha estat només fins que la premsa no ha parat de donar pel cul amb la titularitat de Xavi, que perquè no tenia més protagonisme, quan l’ha posat en partits menors han imposat la seva titularitat de forma patètica per partits molt normalets i al final Luis Enrique s’ha abaixat els pantalons. Esperem que el partit d’ahir, hagi servit per a que els palmers de la vaca sagrada s’hagin adonat d’un cop que ja no està per aquest tipus de partits, bé sembla que no perquè encara he vist a més d’un, dir que el canvi al partit es va produir per la seva sortida, així li va al Barça, amb analistes d’aquesta mena. Suposo que aquests “analistes” no van veure com defensava amb la mirada als mitjos rivals, com Marcelo se’l va pixar varis cops de forma ridiculitzant, veure com semblava un infantil jugant amb adults, gairebé sempre com si estigués al mig d’un rondo, corrent com un pollastres sense cap i sense cap productivitat. I ja si parlem en atac, fent carreres de 15 metres per a posar-se al costat d’un jugador i donar-li un altre cop passant-li el marró, com va fer un munt de vegades amb Busquets, quan realment hagués hagut d’agafar més galons, però clar després mires les estadístiques sense veure el partit i veus que ha fet un 80% de passades bones, que si has mirat el partit saps que són a dos metres de distància, així qualsevol té aquest percentatge. Que passa quan juga aquest zero a l’esquerra, que Messi ha de baixar més avall de tres quarts de camp, on realment perd tota la seva capacitat de fer la última passada i de desequilibrar.

Un jugador, si fos honrat amb el seu club, veient que els rivals et “floten” penso que hauria de ser prou humil d’assumir que ja no està per a jugar aquests partits. Ahir flotaven a Xavi i a Busquets i es dedicaven a marcar a la resta, amb superioritat numèrica, cosa que suposava que hi havia 2-3 jugadors a sobre de Messi, els que no havien de marcar als dos pivots del Barça. Ara avui he llegit que si el Barça està vell, que si no s’han de canviar coses, etc. Com poden tenir la poca vergonya ara, de parlar d’envelliment, quan porten dues setmanes demanant la titularitat de Xavi per al clàssic després de fer dos partits més que discrets davant els totpoderosos Eibar i Granada. Aquests són els partits que pot jugar Xavi, de poca exigència física, a casa i amb el rival tot tancat enrere. I tot i així les dues ocasions de gol de l’Eibar la setmana passada venen per una passada al darrere de la defensa quan el passador està totalment desmarcat per a fer la passada, qui el marcava?? Doncs el que després deien que si havia fet un partit meravellós i havia de ser titular, per un gol i un taconet.

L’equip, per a partits contra equips importants, necessita mitjos que puguin arribar a pressionar als seus homòlegs rivals, perquè el Barça juga amb molt risc, amb la defensa molt avançada i si deixes pensar i aixecar el cap als passadors, estàs mort. Per a això necessites gent que estigui al 100% físicament i ahir el Barça no va sortir precisament amb mitjos que estiguessin bé. Va jugar amb un jugador semi retirat que no arriba a cap pilota si no li va al peu, un Iniesta que estava al 50% físic i que es va acabar trencant i després un Busquets que està destrossat per la càrrega de partits dels darrers anys. Si a això li sumes que Suárez debutava, el còctel es fa ja impossible de suportar. El Barça va jugar bé fins que li va durar la gasolina, a partir de llavors va ser un autèntic colador. I que consti que no critico que Suárez jugués, perquè si jugués amb tres davanters i tres mitjos que estiguin bé, no hauria de ser un problema Suárez, que apart va aportar molts detalls interessants en atac. Però em molesta després que es culpi a Alves per exemple, quan resulta que, li posa a la mateixa banda a Suárez i a Xavi a defensar a Cristiano, a Marcelo a Isco i a Modric per aquella banda.

El Barça mentre va anar amb el marcador favorable (victòria i empat), quan el Madrid havia d’arriscar, va ser un partit molt parell, amb l’equip molt junt, però quan es van posar els blancs per davant, que van posar dues línies de 4 davant la seva àrea, per a sortir a la contra, amb l’equip blaugrana fos, va ser una autèntica massacre. És difícil de dir, però penso que amb el 2-1 van arriscar massa i van deixar massa espais, penso que sabent el perill del Madrid als corners rivals, havien de protegir més i no pujar tants a rematar o a camp contrari, perquè abans del tercer gol, ja havien avisat en dos corners més. Quan es va encaixar el tercer es va acabar el partit i el Barça ja va deixar tot el camp propi totalment buit i haguessin pogut fotre una golejada d’escàndol.

El partit té una lectura positiva i una negativa, la positiva és que jugant amb Piqué i Xavi al camp, el Barça va estar 60 minuts aproximadament, controlant bastant el partit, generant perill i jugant bé a futbol, cosa que invita a pensar que amb petites millores i posant a jugadors adequats l’equip pot millorar moltíssim.

La lectura negativa és que s’ha tornat als errors del passat i que van suposar que la temporada passada no es guanyés res. Se suposava que es feia una regeneració de l’equip amb varies baixes i moltes altes per a coses diferents, si en un partit important s’ha de caure amb els mateixos errors, estan perduts. Aquest partit no era per a fer proves de posar a Mathieu de lateral, que espero no veure més ja, amb Alba i Adriano a l’equip. Ni de posar a jugadors que ja no estan per a jugar aquest tipus de partits, cosa que ja es va veure l’any passat. Hagués entès la presència de Xavi, en un mig camp compost per 4 jugadors i prescindir d’un davanter, però amb en una defensa de tres va ser un suïcidi esportiu, sobretot quan saps que el Madrid aquest tipus de partits es replega i els seus davanters juguen de mitjos, cosa que va suposar ja de per si una superioritat al mig camp, si a sobre els teus mitjos, en inferioritat de 4 contra 3, no estan bé físicament, es converteix en una massacre.

En l’apartat individual, el més destacable del Barça per a mi va ser el partit de Suárez per a ser el primer sense tenir ritme de competició, va tenir detalls molt interessants i ganes i que mossegava als rivals mentre li va durar la gasolina i sobretot la solvència de Mascherano que va evitar una golejada que hagués fet mal. Un partit més, espectacular de Mascherano, que malgrat l’error de comunicació amb Iniesta, va fer un partit impecable. Penso que hauria de ser titular al mig i Busquets que s’operi per a arribar bé al tram decisiu, perquè no podem tenir un Busquets físicament fatal com es va veure ahir que va aguantar 50 minuts. De fet ja hauria d’estar operat, amb Mascherano, inclús amb Sergi Samper que pot jugar perfectament. Necessitem a un Busquets en plenitud de condicions, ahir un cop més fins que va aguantar físicament l’equip, va ser decisiu al mig camp, però quan els de dalt i els dels costats van començar a defallir es va convertir en un martiri per a ell, una llàstima haver-lo de veure en aquestes condicions.

Messi va començar molt bé, mentre el Barça tenia el ritme del partit i va tenir el 0-2 a les seves botes, que malauradament va fallar, va anar desapareixent del partit tancar entre 3-4 jugadors cada vegada que rebia havia de driblar a tots abans de començar a poder aixecar el cap. Aquí està el problema, el poc aprofitament de la resta.

Mathieu molt irregular, feia bé la jugada i després la cagava en la passada, o se li veia una mica de mancança en la recuperació cap enrere, se’l va veure menys fresc que l’altra vegada que va ser lateral, també era molt inferior el rival. Mathieu ha de jugar de central, tenint a Alba i Adriano, entenc que ho va fer pel joc aeri, però si al final igual t’acaben fent gol de corner, no se de que serveix la veritat, sacrificar a Alba.

La resta de la defensa va ser molt irregular. Alves va tenir una part del partit molt bona fins que els de dalt van decidir que podria defensar la seva banda tot sol i que a sobre ell va decidir que havia de pujar, amb el marcador en contra va ser un autèntic colador la seva banda, però va coincidir amb la davallada física de la resta. El mateix va passar amb Piqué, que va començar bé i que a partir de que li xiulen el penal va ser un cúmul de despropòsits i d’errades alternades amb encerts. Penso que ara mateix no està per a ser titular i si s’enfada i vol marxar a Manchester doncs gràcies i bon viatge, però no té la vida ordenada ni l’ambició per a ser el millor com per a que jugui per davant de Bartra.

Xavi, el partit en molt poques paraules, ridícul. Que marxi a nadal si us plau, si té la suficient vergonya i és tant culer com diu.

De Rakitic poc es pot dir, no se li pot demanar que surti a quinze minuts del final i que resolgui el partit, aquest jugador és més “diesel”, necessita minuts per a endollar-se al partit.

Però per a mi el més decepcionant va ser Neymar. El gol i poc més, cap jugada desequilibrant després del gol i cap interès en buscar als seus companys, apart de la poca ajuda en defensa per la banda. Un jugador que aquest any està marcant més gols que fer bons partits, quan marca i es guanya li tapen molt mals partits i ahir no va poder ser, va desaparèixer totalment i va ser molt poc intel·ligent a l’hora de llegir el partit, perquè Carvajal cada cop que controlava li pegava patada pel darrera, veient que l’àrbitre era asquerosament casolà, havia de ser suficientment viu per a veure que no li xiularia res a favor i pensar en esquivar més les patades i deixar córrer la pilota i fintes i desmarcades, més que rebre la pilota al peu, ja que cada cop que la parava tarrascada.

L’avís va ser molt ràpid als jugadors merengues que tindrien barra lliure, es va veure el primer quart d’hora quan Pepe pega dos viatges per darrera, Carvajal dos més i Kroos li fa entrada de vermella a Messi i no veu ni groga. L’àrbitre l’he deixat per al final perquè no va ser decisiu en el marcador, bé excepte el penal que els regala, perquè el reglament diu que la mà a terra quan estàs fent un “tackling” no es pot considerar penal, però es va passar tot el partit xiulant a favor del de casa i es veia que a la mínima que pogués els xiularia el penal. En aquesta jugada Piqué va ser molt poc intel·ligent, però clar és demanar-li això a Piqué, amb els antecedents que té, és com demanar peres a un taronger.

L’arbitratge va ser molt decebedor, perquè aquest és un dels millors àrbitres de la categoria i jo tenia esperances que no s’abaixés els pantalons a l’hora de xiular un partit. Però clar, el comitè ja es va encarregar l’any passat de posar-lo a la nevera una temporada per un partit que va tenir una errada de consideració en un partit que xiulava al Betis. I clar, quan tens la por al cos i saps que si la cagues ja t’han ensenyat el camí i més si surts tota la setmana als diaris de la caverna, doncs es va assegurar i molt que cap merengue sortís insatisfet del partit. La diferència de criteri a l’hora de treure targetes, va ser tant diferent, que qualsevol amb dos ulls sense cap vena blanca posada ho va veure el casolà que va ser. A mi personalment em va decebre molt perquè li pressuposava més valentia la veritat.