Massa premi.

Avui començarem parlant del tema institucional, de veure com no s’aclareixen entre cap de les parts implicades, del ridícul públic que estan fent. Per una part la directiva, que va el simulacre de president actual del Barça de “bolos” pels mitjans, dient que s’està planificant la temporada vinent i les possibles substitucions, després el director esportiu que com sempre no diu absolutament res, el pitjor de tot és que ni sembla que treballi al respecte, després, per acabar, un entrenador que diu públicament que ell no ha anat a cap planificació de la temporada. Ara surt un personatge de l’entorn, diu que la setmana passada hi havia prevista una reunió per parlar-ne i que, el que se suposa que ha de ser l’entrenador l’any vinent (almenys és el que diu el seu contracte), no es presenta. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra i no és molt normal que les parts que han de decidir la temporada vinent del Barça, una temporada molt important perquè venen renovacions i baixes importants, que encara no sàpiguen cap on han de tirar ni el que faran. Sobretot en una temporada que ve mundial i on tots els jugadors, a poc que facin alguna cosa al mundial, es revaloritzen i costen un ull de la cara. Per aquests volts de temporada, l’equip de la temporada vinent ja ha d’estar pràcticament previst, no esperar a veure si destaca algun jugador i ens costa les ganes. Però és el que passa quan tens una directiva patètica que està més pendent de la remodelació de l’estadi i de deixar el futur dels seus amiguets assegurats que de planificar el que ha de planificar. Mentrestant se’n foten a la cara del Barça amb els horaris que s’estan produint les darreres jornades, veiem com posen un àrbitre per al clàssic molt favorable per als interessos de l’equip rival i veiem com està sent un despropòsit la planificació de la temporada vinent. Fatal. La setmana que veiem que un àrbitre retirat diu públicament que no xiula una final de copa entre el Madrid i el Barça perquè el Madrid va vetar la seva presència, hem d’aguantar com cada cop que hi ha un partit important posen un àrbitre a la carta del rival. El mateix Pepe, sabent l’àrbitre que toca, ja està esmolant els tacs de les botes, ja està fent punteria com ahir a Màlaga amb Duda. Per a deixar ben col·locadetes les empreses dels amiguets per a la remodelació i la obsessió per recaptar amb les noves llotges privades i històries per l’estil, estan deixant de banda tot el que realment li importa al soci, perquè l’estadi pot aguantar molts més anys, no és una urgència.

Però és que després escoltes coses com la de la renovació de Messi, que li ofereixen menys diners que la oferta anterior i a sobre li demanen un percentatge alt de la seva publicitat. Una cosa que el Barça no demana a cap futbolista, que s’han abaixat els pantalons en aquest aspecte en el cas Neymar, resulta que al millor jugador del món li vas tocant els collons d’aquesta manera. Resulta que ha de veure com s’han abaixat els pantalons i han muntat el pollastre que han muntat amb el tema Neymar, per un jugador que de moment no està demostrant valer aquests calers, En canvi Messi ha de veure com, sent el jugador que treu les castanyes del foc, que és més de mig equip i li fas aquesta oferta ofensiva. No se que espera aquesta directiva a convocar eleccions i a deixar la tonteria de la remodelació i que l’afronti una nova junta legitimada. Però clar, així no s’endurien la pasta els amiguets de qui tots sabem. I els mitjans que es callen la boca i ho tapen tot, com sempre. Ara ja torna a ser tot fantàstic, després de guanyar al City i golejar avui, ja s’ha oblidat Valladolid i ja es torna a aspirar a tot.

És igual que el dia de xampions no es va quedar eliminats perquè Messi va decidir que no volia quedar eliminat, perquè el Barça va jugar els partits canviats. El dia que tenia que sortir a un intercanvi de cops, per a marcar en camp contrari, fa un partit soporífer de possessió de pilota sense profunditat ni perill. El dia que ha de controlar la pilota i que corri el rival, sense arriscar, resulta que surt a arriscar i a jugar un partit d’anada i tornada. Un partit on un cop més el resultat va tapar les misèries, perquè a la primera part pot encaixar dos gols perfectament per anar-se’n alegrement a l’atac, la segona part ni diguem, amb un primer quart d’hora on el City pot marcar tres gols perfectament amb una empanada espectacular dels blaugranes, perdent pilotes absurdes. Però clar, com que es va guanyar tot és meravellós.

Avui Osasuna ha rebut massa càstig per al partit que ha fet, el partit no és ni molt menys de 7-0, de fet els primers 20 minuts cap aficionat de l’estadi podia estar molt content del seu equip, amb un equip jugant a la pilotada i sense controlar ni el ritme de joc ni la pilota. Després arriba un gol amb una jugada aïllada i es soluciona tot. El segon gol ja és una gran combinació entre Iniesta i Alba que acaba en gol d’Alexis. El primer és un gran gol de Messi, perquè demostra la fam que té de marcar i com va com un boig a buscar la pilota per a marcar, anticipant-se al seu defensor. El tercer gol és un golàs, del gran Iniesta, que com se’l va notar a faltar a Valladolid, jugador que torna a estar a gran forma i que és bàsic per al joc entre línies blaugrana. Un dels habituals pocs gols, però espectaculars als que ens té acostumats el manxec cada temporada, amb la cama dolenta, que li surt un obús pràcticament a l’escaire. El partit llavors segueix sense pena ni glòria, amb un Osasuna que ja abaixa els braços i un Barça que tampoc vol abusar massa, sempre i quan no l’agafi Messi clar, perquè té una gana que no se com s’atreveixen a criticar aquest jugador. Tots els que el van criticar el dia de Valladolid, els darrers dos partits i tots els anteriors és per a treure’ls els carnet de periodistes i els carnets d’entrenadors a alguns. No entenc com una persona pot criticar aquest jugador, per un partit on no marqui, perquè va generar-se ell les oportunitats, sense ajuda de ningú. Doncs avui ha tornat a donar un recital de joc, d’ambició i de qualitat. El quart gol és espectacular, se’n va de dos amb una croqueta, fa una paret amb Iniesta a l’àrea petita i marca un golàs imparable aguantant l’empenta del defensa. Bestial. Després arriben dos gols més, un golàs de Tello amb un xut de fora l’àrea i Pedro després d’una gran passada de Messi, després de fer una altra jugada espectacular, com espectacular la jugada que fa que torna boig al porter al seu tercer gol, gran definició.

Però clar, és una golejada molt enganyosa i molt estèril, perquè es va llençar mitja lliga la setmana passada, ara se l’han complicada molt i depèn del partit de la setmana vinent. Al Barça li valen dos resultats sota el meu punt de vista, evidentment la victòria i un empat. La primera opció no cal comentar-la, la segona un empat no seria mal resultat per al Barça. El Barça no pot quedar-se a 7 punts del primer perquè seria pràcticament la sentència amb el que falta de lliga, però un empat li donaria l’average a favor i el Barça té molt millor calendari que el Madrid, que encara ha d’anar a camp del Sevilla, de la Reial Societat i a camps que s’estaran jugant la vida. Si es queden a 4 punts, guanyant-ho tot serien campions de lliga penso jo, ja que el Madrid encara pot empatar un parell de partits. Però clar, han de jugar com els dos darrers partits, no com l’anada de xampions o contra l’Almeria o el Valladolid. Després dependrien d’ells mateixos i amb encreuaments de xampions on segurament es realitzaran rotacions, encara quedaria molta lliga.

Tornant al partit d’avui, és molt difícil destacar jugadors individualment, quant es juga un partit així, encara que també s’ha de dir que jugaven amb Osasuna i que s’ha trencat el partit molt aviat. Destacar evidentment al millor jugador de la història i des d’avui el màxim golejador de la història del Barça. Apart de fer tres gols ha participat en totes les facetes del joc i ha donat una nova assistència de gol. També m’agradaria destacar a un Iniesta que ha demostrat una gran professionalitat després de les males notícies familiars dels darrers dies, que ja porta un mes de molt bon futbol, se’l necessitarà d’aquí a final de temporada.

Molt destacable també el partit de Jordi Alba, que dona una profunditat a la seva banda i una capacitat de recuperar desequilibris defensius amb la seva velocitat que no tenim amb Adriano, encara que Adriano té altres capacitats molt importants també.

Molt bé els dos extrems, treballant i sent desequilibrants i les incorporacions d’Alves de segona línia.

Destacable, però en la part negativa, un cop més, l’entrenador blaugrana, deixant-se mangonejar per la vaca sagrada i posant-lo sempre per decret. Encara que avui ha tingut la valentia de pegar-li un toc a Neymar, a veure si espavila, però que després l’ha cagat bastant amb els canvis. Aquest senyor fa uns canvis que no entén ni ell. Si vols treure a Song, el canvies per Busquets, no per Xavi. Si vols canviar a Xavi el canvies per Cesc, però clar, llavors es nota massa la diferència en positiu i és un problema per a l’entrenador, perquè llavors se li  veu el llautó. Els altres dos canvis doncs un normal i l’altre una animalada, però és que a més molt tard, quan ja pràcticament no tocava. Aquest senyor no és entrenador per al Barça. És un alineador i ni això fa bé, perquè posa a la gent segons el nom i el que cobren, no per rendiment. A més de cagar-se a sobre cada cop que ve un partit important que es limita a convertir al Barça en la roja dels collons i que fa un equip més pla i sense desequilibri a dalt. L’únic que ens pot salvar de cara a una nova cagada al clàssic és que Xavi s’hagi retirat lesionat i que no tingui més remei a treure un altre davanter.