El Barça la jornada passada va jugar un partit horrible al camp del Granada. Tots els anys es passa un petita ratxa on els jugadors tenen la davallada física i l’important és no perdre aquests partits com es va fer l’altre dia, malgrat que no es va sofrir en cap moment durant el partit, no es va acabar de tancar i sempre et queda el dubte de que una jugada desgraciada no llenci per terra tot el treball del partit. Al final es va guanyar amb més pena que glòria, però demanar explicacions per un partit a un equip que ha jugat ratllant la perfecció durant aquests anys em sembla ridícul. Igual que dir que estan en crisis o començar a dubtar de l’equip. Per sort la ratxa aquesta va durar ben poquet, però per desgràcia d’aquí poc torna a haver-hi una nova parada per seleccions, per a que aquestes s’omplin les butxaques a costelles de jugadors que reben els seus sous dels clubs. Així, molts jugadors hauran de fer milers de quilòmetres per a jugar amistosos i tindran novament el risc de lesions o que no arribin amb el millor estat. El cas més sagnant és el d’Alexis, que encara no té l’alta i que ja ha estat convocat per a jugar contra Uruguai i Paraguai, dos equips molt rocosos i molt durs que tenen un estil de joc on la patada és el que predomina, de fet és tot el futbol sudamericà que prima més el joc barroer. Una Xile, que el seu entrenador està qüestionat pels darrers partits i que es juga molt en aquests dos partits, algú pensa que, ofegat com està, tindrà el més mínim mirament a l’hora de dosificar el jugador?? Però clar el senyor Rossell en lloc de preocupar-se tant de Laporta hauria d’apretar a la federació xilena, però els mitjans callen perquè tots sabem com funciona. Després si el jugador es lesiona tot seran articles plorant per les seleccions en lloc de demanar responsabilitats a qui els pertoca. També està el cas de Piqué, que una vegada més torna d’una lesió i ha de marxar a jugar a Anglaterra i a Costa Rica. Ja veurem si una vegada més, el marqués l’exprimeix els 180 minuts com va fer l’altra vegada, perquè és vergonyós. Els jugadors també tenen una part de culpa, perquè si estan tocats el que han de fer és dir-ho al seleccionador i no callar i jugar com fan, però clar com que volen mantenir el seu status de titulars cara a la pròxima eurocopa per aprofitar el cicle guanyador d’aquest equip no diuen res.
Però bé deixem el tema de seleccions perquè de moment no hi ha cap solució i només fa que posar al personal de mala hòstia. El títol de la entrada d’avui ve pel partit contra el Mallorca.
Moltes vegades quan veiem les alineacions que fa Pep ens posem les mans al cap perquè són molts cops arriscades, d’altres voldríem que juguessin uns altres. Jo més d’un cop he escrit que no entenc perquè no juga un o un altre, i ho reconec que és molt fàcil parlar. Perquè tots els que parlem no sabem realment com està l’equip per dintre. Dissabte va ser un exemple més.
Estic segur que qualsevol que va veure el partit del Barça, quan va veure la alineació que treia contra el Mallorca, es va posar les mans al cap o va pensar que Pep s’havia tornat boig. Jo personalment, he de reconèixer que no m’esperava que el Barça jugués tan bon partit amb l’alineació que sortia i pensava que es patiria una mica. Però per sort es va marcar molt aviat i el partit es va encarrilar ràpid. Però el títol de la entrada ve per això. Tots vam pensar que l’alineació era una “Guardiolada” més, però resulta que tot té un sentit. Primer que res per un tema tàctic. El Barça sofreix molt quan els equips se li tanquen al darrera amb 10 tios i li deixen les bandes tapant els passadissos interiors i la zona central, on el Barça és més fort. Pateix perquè tots són baixets i per molt que arribi algú a banda i centri mai hi ha ningú per a rematar, o si hi ha algú, no pot arribar a les pilotes per un tema d’alçada i per un tema d’instint rematador. Així Pep va treure dos extrems molt definits i va posar a Messi i Villa pel mig per a rematar, a més de fer jugar a Keyta que va molt bé de cap o Busquets i que entressin de segona línia i posar a Alves en terra de ningú amb una defensa de tres que per moments semblaven dos, per a que Alves pogués fer les assistències ja que no hi havia cap jugador “d’última passada” excepte Thiago (que un vegada més va jugar d’escàndol). Així si que es podien penjar pilotes i es va encarrilar el partit molt ràpidament. Amb un 2-0 llavors ja es pot tornar al sistema tradicional. És l’avantatge que té el Barça respecte als altres rivals, que pot canviar d’un sistema a un altre, perquè té jugadors que poden jugar amb tots els sistemes. A més, es treballen als entrenaments i no queda la cosa improvisada com fan molts equips quan van perdent, que llavors hi ha errades garrafals perquè no s’ha entrenat el canvi tàctic.
Però el principal motiu d’aquesta alineació és que hi ha molts jugadors que estan tocats físicament i que no se sap de cara al públic i que la gent se’n va adonar a la roda de premsa posterior al partit. Per això molts cops ens quedem flipant amb les alineacions i no en sabem res del que realment passa. Si no ho arriba a dir Pep no haguéssim sabut que Xavi no estava per a jugar, que Iniesta no està encara com per a jugar regularment, que Cesc encara té molèsties i un llarg etc. Però clar, tu veus jugar a Iniesta contra el Sevilla i el Victoria Pilsen i sembla que estigui perfectament recuperat, en canvi no és així. Se saben molt poques coses del que passa realment a dintre del vestidor i això fa anar de bòlid a l’afició quan l’entrenador pren algunes decisions arriscades.
Respecte al partit en si, una vegada més Messi demostra qui és el millor. Per molt que han volgut intentar fer quedar malament a Messi, d’una forma totalment oportunista de cara a la pilota d’or i de posar a Crc per sobre, la trista realitat (per a aquestes persones) és que Messi és el mateix i que es dedica exclusivament a jugar a futbol i a callar boques. El dia del Sevilla va ser el millor del partit per part del Barça i per fallar un penal ja semblava que va estar horrible, el dia de Granada igual, el que va fer l’argentí és del poc que es va poder salvar en atac, però clar la diferència està en un pam, que és el que li va faltar per a que la vaselina pogués entrar i no treure-la el defensa. Però clar, els típics anàlisis resultadistes que al no marcar un gol ja sembla que el partit de Messi hagi estat horrible. M’agradaria que aquests mateixos personatges fessin els anàlisis iguals per a la seva estrella, que dels últims sis partits, en cinc d’ells no ha marcat. Però en aquest cas s’ha d’enaltir la seva generositat per a tapar les seves misèries golejadores. I que s’ha de fer per tapar-ho?? Doncs el que fan sempre, parlar d’una altra cosa, intentar tirar per terra a Messi per a que quedin a la mateixa alçada. Ahir sense anar més lluny, al programa cavernari per excel·lència, van dir que parlarien dels gestos de Crc contra la Reial Societat, però la realitat és que van estar més d’una hora un altre cop intentant llençar merda sobre Messi, tornant als dos partits anteriors i parlant de la celebració que no es creien que li dedicava a un amic. És curiós com quan els interessa busquen declaracions i coses per l’estil, encara que s’hagin dit a Barça tv o a un canal encara més local, però que “casualment” no vegin l’explicació del perquè de la celebració que fa de cara a la càmera. Perquè si li fan un cop sortit del vestidor i tal es pot dir que és una excusa que li han dit que posi algun company o del staff tècnic, però que passa, que al camp mateix va anar a dir-li algú a Messi que havia de dir?? Si ho va dir només acabat el partit a l’entrevista típica que fan a peu de camp!! És curiós com no es creuen res del Barça i que es creuen tot el que surt per part del Madrid. Si haguessin tret les declaracions per a c+ lliga llavors no podien fer més d’una hora de debat i haguessin hagut de parlar del mal joc merengue i de la patètica actitud, un cop més, del seu estimat Crc. Així van parlar a la matinada, quan no ho mira ja ni deu i encara van tenir la poca vergonya d’intentar justificar-ho, un cop més també. Però bé, per a ells farà, més grossa serà la caiguda.
Els cules estem d’enhorabona perquè el Barça segueix sent el millor club del món i perquè tenim la sort de poder fer jugar nois de la casa que pugen del filial i que donen un gran rendiment. Al Barça des de la caverna li exigeixen l’excel·lència en cada partit jugant amb més de mig equip de la casa i al seu Madrid, amb unes despesses en fitxatges indecents als temps que corren i el pressupost més gran, exigència 0. El partit de Isaac Cuenca a Granada va ser molt bo, però és que el del Mallorca va ser espectacular. El noi va estar molt atrevit i sobretot amb molta precisió cada cop que centrava. El que necessita encara bastant és Deulofeu. Té molt bones condicions, però aquest noi té un problema d’egoisme molt important i per molt que l’intenten polir segueix igual. Té un problema seriós a l’hora de saber quan ha de fer la jugada individual i quan passar la pilota. Si li fan entrar al cap i li corregeixen aquest aspecte té un futur molt bo, però si segueix amb aquest divisme i amb aquesta obsessió per fer tota la jugada ell, tindrà molts problemes i probablement no durarà molt al primer equip. Esperem que amb el temps reflexioni i comenci a jugar per l’equip i no per a ell. D’ell depèn ser un gran jugador per al Barça o un Cristiano més de la vida amb problemes amb els companys.
Per acabar, igual que vaig criticar a Eusebio per la mala gestió de l’equip, no em costa res reconèixer que l’equip està molt millor aquests darrers partits i que va a l’alça, encara que aquesta setmana van guanyar gràcies probablement a l’àrbitre que va menjar-se un parell de jugades decisives a favor del Nàstic. També dir que en clau de futbol sala, el primer partit que va jugar Lozano amb el Barça també vaig dir que havia d’espavilar, doncs bé ara ja ha espavilat i està a un nivell espectacular, per desgràcia no podem dir el mateix de l’altre fitxatge de la temporada de moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario