Una setmana més poca cosa hi ha per a comentar en quant al partit del Barça. O té un partit sobradíssim i a la mitja hora ja està acabat o té partits que el rival li aguanta una mica però que al final acaba perdent per més d’un gol.
El que és més sorprenent és escoltar als comentaristes o premsa que quan es produeixen aquests ja sembla que el Barça jugui malament o que es temi pel partit. Molts cules no aprendran mai. Aquest equip és per a disfrutar-lo ja que estem vivint un moment històric i molts estan patint de mala manera quan no es guanya tant sobrat. Que els rivals també juguen!!! El partit de dissabte va servir per a veure que és molt difícil que el Barça acabi un partit sense marcar i que s’han de donar molts de condicionants a l’hora per a que perdi un partit (falta d’encert cara a porta, “espessor” del mig del camp, concentració màxima del rival i que aquests tinguin el dia i l’ocasió clara que tenen per partit la clavin i que el seu porter estigui 100 % inspirat. A més de grans dosis de sort). L’altra cosa a destacar, que per desgràcia és més que habitual, és lo barato que surt pegar-li patades als jugadors del Barça. L’ Hèrcules va començar bastant net el partit però a la mitja hora van començar a pegar i de quina manera. Entrada de vermella directa sobre Iniesta a la banda que acaba en groga, i el colombià encara té la caradura d’anar a recriminar a Iniesta la jugada!! Increïble, però es que a la segona part n’hi va haver moltes més que es quedaven només amb falta perquè el resultat era el que era. Això passa a tots els partits del Barça i ja comença a ser hora que es parin els peus perquè de moment Iniesta ja té un esquinç a l’espatlla després d’una entrada brutal que el van aixecar tres pams del terra. Després quan es lesiona algú tots ploren però cal parar-ho abans, però clar amb la pressió que ve des de Madrid es caguen als calçons. Més val equivocar-te contra el Barça, que com a molt sortiràs un parell de dies a la premsa i mitjans catalans (que molts no tenen difusió estatal) que no pas a favor del Barça i que tota la maquinaria cavernaria et posi al centre de la diana de mala manera.
Tampoc em va agradar el càntic que s’escolta a alguns camps de la lliga de “ser del Barça és ser un subnormal”. Que facin càntics contra el club o els jugadors són els que s’exposen al públic però no m’agrada que insultin als aficionats d’un equip. Però clar es veu que en aquest país només és reprovable quan canten algo contra el ninyato o Mourinho. Hipocresia pura i dura.
Però la entrada d’avui és per una sèrie de coses que em donen una mica de mala espina. Si d’alguna cosa s’enorgulleix l’aficionat culé, a part del joc del futbol i amb tanta gent de casa, és de ser un club amb moltes seccions i que aquestes també tenen molts d’èxits i que també fan un joc que es referència a Espanya i Europa.
Doncs bé, farà una setmana o així, vaig veure que el club buscava un espònsor per a totes les seccions de l’estil d’aquestos de Qatar i els diferents mitjans feien una reflexió del que costen les seccions al club i de que si són una gran despesa. També la comparaven amb pressupostos únics d’algun club de futbol per a emfatitzar les despeses amb una manipulació informativa lamentable. Fa dos dies vaig veure el senyor Vehils, subdirector d’SPORT que comparava al Barça amb la caixa (el tema de la fusió amb un banc) i tornava a insinuar que les seccions eren molt cares i que tot eren despeses i que potser en un futur alguna hauria de desaparèixer. Sembla una campanya de “conscienciació” per a que la gent estigui preparada per a quan passi, igual que van fer amb el patrocini de la samarreta, igual que està passant amb el tema Alves, etc. Però el que més em sorprèn de tot es que diguin que les seccions no donen el rendiment adequat. Mirant el palmarès del club em surten unes dades si més no curioses:
Basquet: 15 lligues, 21 copes, 2 eurolligues (i una robada amb el famós tap il·legal a Montero de Vrankovic), 2 koracs, 2 recopes d’Europa, 1 mundial de clubs, 4 supercopes espanyoles, 1 supercopa europea.
Handbol: 17 lligues, 17 copes del rei, 5 recopes d’Europa, 7 copes d’Europa, 14 supercopes d’espanya, 6 copes asobal, 5 supercopes d’Europa i una copa EHF.
Hoquei patins: 23 lligues, 17 copes del rei, 19 copes d’Europa, 1 recopa d’Europa, 7 supercopes d’Europa, 9 copes continentals, 3 copes intercontinentals, 4 supercopes d’Espanya.
Futbol Sala: 1 copa del rei i 1 recopa d’Europa.
Sense comptar copes de Catalunya, Lligues catalanes, copes ibèriques, etc. Si no encara hi haurien almenys 50 copes més entre tots.
A més s’ha de mirar que el basquet avui en dia és una referència tant a Europa com a Espanya i omple les pistes allà on va (no deixa de ser curiós que les omple totes menys la de casa que la gent no va la que hauria d’anar), l’equip d’handbol és actual subcampió d’Europa i d’Espanya i de tenir un entrenador decent potser s’estaria parlant de campions i no subcampions. L’hoquei patins no cal dir que fa anys que és la referència i que té un palmarès brutal. Per acabar la secció de futbol sala que és la que menys copes té però és actualment la principal favorita a guanyar la lliga i al copa que es jugarà en breu. Això sense comptar també altres seccions que no són professionals però que també tenen èxits i que ajuden a molta gent a poder practicar l’esport que els agrada.
Doncs bé segons l’estudi realitzat el dia que van parlar de que es buscava un patrocinador, totes les seccions van dir que costaven al voltant de 44 milions al club.
És a dir, la meitat del que van costar Ibrahimovic i Txigrinski. A més les seccions sempre han tingut patrocinis que ajuden una mica a quadrar els números. Esperem que aquests directius que havien de donar-ho tot al Barça i que deixaven les seves feines (de diners en tenen per a avorrir, la majoria de la junta de Rossell és gent de les famílies nobles catalanes per tant s’ho poden permetre) per a treballar pel Barça es trenquin les banyes per a trobar patrocinadors adients com deu mana i que no vagin al fàcil que és eliminar les seccions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario