Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, mayo 30

C. E. Barcelona.

Hauríem de començar a demanar que canviessin les sigles del nom de l’equip per les de Club Esportiu. Pot ser així els mitjans li començarien a donar la importància que mereixen les seccions del Barça i que moltes vegades no són reconegudes.
Primer que res per part de la premsa. Avui la portada de l’Sport surt tota la pàgina la celebració i la rua blaugrana i en petit Pique i Shakira. En canvi surt una línia a peu de pàgina i no surt ni foto de l’equip d’handbol. A mundo deportivo directament ni surt una línia tampoc en portada. Després resulta que entres a les webs i la tonteria de la waka celebració i la parelleta dels collons a dalt de tot i la victòria de l’handbol has de baixar gairebé fins a baix de tot per a veure noticies. Resulta que guanyen la copa d’Europa, després de sis anys de sequera, eliminant als almenys a casa seva i guanyant al Ciudad Real a la final, un equip que és el madrid de l’handbol, ja que té totes les ajudes institucionals possibles i un pressupost enorme i que els darrers anys ens ha fet la pell, i la repercussió mediàtica per part de la premsa catalana ha estat lamentable. Inclús ha tingut més repercussió per a un diari cavernari aprofitant la victòria per a fomentar l’esport espanyol que no pas la premsa cule. Patètic.
Però és que el gran Rossell que va fer un “gran esforç” per anar a rebre de matinada als jugadors de l’handbol a l’aeroport. Per a fer-se la foto més que res perquè he estat veient la programació de Barça tv i la web del Barça i no hi ha cap festa programada per avui de moment. Es veu que guanyar el mateix que al futbol no és important o igual és que suposa molta despesa.
Que volen que les seccions s’omplin de mercenaris o que?? Si tenim un equip de basquet que va camí de guanyar la lliga i que ja té dos títols més (llàstima de l’eurolliga que ens van tangar per a que guanyessin els grecs). Després un equip de futbol sala que també té la lliga encarrilada i ha guanyat els altres dos títols que ha disputat. Un handbol que ha fet doblet de lliga i xampions. Un equip d’hoquei que fa anys que està guanyant-ho tot i que aquest any que ha fet una mala temporada ha jugat les semis de Europa, ha guanyat dos títols i ha lluitat la lliga fins les dos últimes jornades. Un equip de futbol que tots sabem com està i les seccions no professionals que també estan donant un nivell espectacular. Però sembla que només interessi el futbol. Llàstima perquè són el millor club poliesportiu del món i en canvi representen tots al futbol allà on van perquè al nom de l’equip posa F.C. Barcelona. D’aquí la meva proposta.
Però bé anant als partits en si. L’handbol blaugrana l’any passat ja va merèixer guanyar la copa d’Europa perquè de no ser per l’entrenador que tenim l’hagués guanyat ja que va permetre al remuntada de cinc gols del Kiel per no demanar temps mort quan tocava. Aquest any ha estat diferent, entre altres coses perquè amb àrbitres europeus les actuacions arbitrals s’igualen una mica, encara que un cop el Barça es va desenganxar al marcador van fer tot el possible per a que no passes. Però bé, almenys no va ser tan descarat com quan xiulen àrbitres espanyols perquè són descaradament favorables al Ciudad Real llavors. Va ajudar molt també per a guanyar la final la lesió a les semis del porter titular manxec Sterbik. Primer perquè és un dels millors porters del món i després perquè els té la moral menjada als blaugrana i s’ha encallat davant d’ell els darrers partits fallant ocasions inexplicables. En canvi en aquesta final el que els va menjar la moral va ser el gran Saric. Ja li va salvar els mobles al patètic entrenador blaugrana a les semis amb parades decisives, però és que l’actuació a la final va ser brutal. Feia temps que no veia una influència tant gran en un partit d’handbol per part del porter, que li va menjar la moral sobretot a Kallman, un jugador que sempre els ha fet un rastre de gols. Més de mitja copa és de Saric i una gran part d’aquesta també de Rutenka i Noddesbo. El primer perquè hi ha partits que sembla que no vulgui jugar (i cobra una pasta com per no fer-ho) però se’l va fitxar sobretot per a això i un Noddesbo que per a mi és el millor pivot ofensiu del món i inexplicablement va estar gran part de la temporada passada apartat de l’equip i que ahir va fer 8 gols. Casi res. Però bé tot l’equip va estar a l’alçada. Gran fitxatge també el de Raul Entrerrios que li ha donat al Barça, juntament amb Sarmiento, que són dos centrals molt diferents i que li donen al Barça dos opcions de joc segons la defensa rival. Gran partit i gran alegria per als culers seguidors de les seccions i no només del futbol.
Ara anem al futbol. Quin festival dissabte la nit. El Barça de futbol va demostrar davant de tota Europa i països on es va seguir que el Barça jugant a futbol està per sobre de qualsevol equip i no un, sinó dos esgraons. Està clar que qualsevol equip que li vulgui jugar de tu a tu al Barça no hi ha res a fer. De totes formes és d’agrair l’aposta valenta de Ferguson d’intentar jugar a futbol, encara que per a mi es va equivocar, no en la tàctica sinó a l’hora d’escollir els jugadors i de col·locar-ne a algun al lloc que no li tocava. Però tot i això va ser valent i gràcies a això es va veure una gran final. Perquè sense anar més lluny, la final de la uefa entre Porto i Braga, a priori el Porto té un equipas i havia de guanyar fàcil al Braga, però aquestos es van tancar i va ser una merda de final en quant a futbol. Les semis contra el madrid igual. Un partit no val res si no juguen tots dos a futbol i hi ha equips que malgrat gastar-se 400 milions no tenen collons de jugar de tu a tu, perquè una vegada que ho han fet s’han endut una maneta.
Tot i això, és increïble veure com un equip amb la pilota als peus és capaç de minimitzar tant a un rival de l’entitat del Manchester. Un equipas que després veient el resultat és molt fàcil dir que no eren rival i que la final era Barça-Madrid perquè tots dos són molt superiors al Manchester. Com es pot ser tan patètics de treure mèrits al Barça com han fet des de la mateixa nit de la final. Si tant de mal els feia que el Barça hagués guanyat no haver fet un especial de la final als mitjans cavernaris. El que passa és que se les prometien molt felices i quan el Barça va guanyar no sabien on posar-se. Perquè no va ser només guanyar sinó el futbol que han fet a una final de xampions, on normalment la por a perdre fa que no es vegi un bon futbol i dissabte va ser espectacular des del primer minut.
Que bo que és Messi, que marca als partits decisius i no quan estan decidits per a omplir les estadístiques i quina influència que té al joc. Un jugador que fa tres anys consecutius que és màxim golejador de la xampions, que ahir va tindre ocasions per a superar el rècord històric en lloc d’igualar-lo com va fer al final. Un jugador que els culers podem donar mil gràcies al que el va portar a la masia blaugrana perquè està format aquí i sent els colors i que té sempre ganes de millorar tant els seus registres com el seu estil de joc. Un jugador que és pura inspiració dintre del camp i que inventa al moment. El dribling que fa a la banda que acaba amb el golas de Villa (qui diu que no marca) no l’havia gairebé mai. És un dribling típic de D’Alessandro i que li va vindre al moment per a deixar assegut a Nani. Brutal. És la gran diferència amb el que el comparen, un és tot físic i l’altre és màgia i saber jugar a futbol. Un necessita dels companys o de molts espais per a rendir i l’altre sigui el partit que sigui desequilibra. El millor jugador de la història.
També em va agradar que l’àrbitre es va equivocar en contra del Barça perquè així no els hi va quedar ni l’excusa del platinato. Gol anglès en fora de joc, penal d’Evra no xiulat i la no expulsió de Valencia que va ser l’únic jugador anglès que es va comportar d’una forma impresentable.
I per acabar el “gran” Cruyff que pel que es veu s’està morint de cels de Pep i del seu equip i comença a fer pena. Comença a ser hora que algú del club li digui que deixi en pau al Barça. Per a fotre malestar al club millor que es calli la boca i deixi a l’equip, junta i entrenador en pau d’una vegada. Patètics els tocs d’atenció a l’equip i l’entrenador durant l’any i aquests dies insinuant que Pep podia marxar després de la final o ara avui donant-li el valor a Laporta. Tots ho sabem que Laporta és el “pare” de tot això (ell i staff tècnic i junta) però no cal que vagis tocant els collons el dia després de guanyar la xampions...
Per acabar felicitats al Sabadell per l’ascens a segona i al Nàstic i Girona per mantenir la categoria. I sobretot a Angel Rangel, un rapitenc que l'any que ve jugarà a la premier league!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario