No s’entén.

Avui llegint el diari deia que Alexis ja està gairebé fitxat i que demà vindrà a ultimar el fitxatge. Després citen fonts de la selecció xilena que diuen que després de parlar amb el representant el jugador els ha dit que se’n va al Barça. Després deia que han ofert a l’Udinese 28 de fixe + almenys 10 de variables i que igual entra Soriano per a reduir els variables. Unes declaracions del president del Udine que diu que val 50 kilos i que estan molt allunyades les posicions de tots dos clubs i continua amb un “confidencial” alabant la gestió de Bertomeu i Zubi i la seva discreció i dient que fins que no estigui fitxat no diran res. I tot això en dues pàgines del mateix diari!! Com poden ser tan penosos?? Que s’asseguin els quatre que han donat les noticies, que facin la seva feina i que es posin d’acord, perquè sinó és ridícul la veritat.

Per a començar, si el presi dels italians diu que no, que pinta la noticia de que Alexis ha dit que va al Barça?? Si diu que són tan sigil·losos i discrets d’on han tret l’oferta que diuen que ha fet el Barça?? Si es certa l’oferta que diuen que han fet, tal com estan els preus de mercat (que et demanin 40 i 50 milions per jugadors no consolidats manen ous la veritat) com pot ser que amb el màxim golejador de segona amb 35 gols només puguis reduir una part dels variables?? Si molts equips de segona es mantindrien sense problemes al calcio...Moltes contradiccions en dues pàgines la veritat. Si no està gairebé fitxat, perquè viatja a Barcelona demà el jugador?? Entenc que hagin d’emplenar pàgines però no d’aquesta manera.

Comença a ser hora que es reguli d’alguna manera el tema dels fitxatges per part de la Fifa i Uefa perquè no és normal. Amb aquest format hi ha equips que es passen tres pobles. No és normal que per qualsevol xaval vagin els clubs grans i els venedors vulguin salvar els clubs econòmicament a costelles seves i que després en canvi comprin als d’aquests equips molts a preus regalats. S’està demanant 40 milions per Cesc, Alexis, Rossi quant si mirem una mica enrere 40 milions és el que va pagar el madrid per Ronaldo, o 25 el Barça per Ronnie, 18 per Deco. En canvi s’està parlant de Bojan per 10, Thiago per 10, Soriano ni 10. I resulta que el Manchester fitxa a un angles sub 21 per gairebé 20 kilos i el Liverpool gairebé 25 per un altre sub-21. Dos jugadors que van jugar contra Espanya i que han fet riure durant l’eurocopa sub-21. Inexplicable.

Però seguint amb els mitjans tantes pàgines que tenen per emplenar i resulta que coses que són molt destacables i que fan un benefici al futbol no surten enlloc. Ahir escoltant Catalunya Radio van trucar a un entrenador del futbol del futbol base del Sevilla per felicitar-lo i no sabia de que parlaven. Resulta que en un torneig jugaven el Sevilla i l’Español d’alevins la final. L’español com fa moltes vegades, al igual que el Barça (el mundial sub17 que va perdre la final l’altre dia estava plagat de cadets), van a jugar amb equips de jugadors més petits del que correspon a l’edat. L’español va perdre als penals la final i l’entrenador del Sevilla els va donar la copa al·legant que havien estat millors durant el torneig i a la final contra ells. Un gest d’esportivitat espectacular que no ha tingut el més mínim ressò i que només s’ha vist la noticia a la premsa local i a la web de l’español. Amb tantes pàgines que hi ha per omplir i ni ha sortit al diari. En canvi quan fa un temps dos equips del Barça van deixar-se fer un gol van sortir a tota pàgina als principals diaris esportius. Així està muntat per desgràcia.

Parlo de l’esportivitat perquè s’entén que això no pot passar amb equips professionals que es juguen el pa però si amb categories inferiors que no es demostra. Perquè per culpa de l’educació al futbol base, veus equips que juguen igual que els grans a perdre el temps, a llançar-se i a fer joc brut. S’ha vist amb el madrid sub17 al torneig de mundialet de clubs. Aquests jugadors semblaven rèpliques de Di Maria i Cristiano i cada partit es llencaven a la piscina i intentaven enganyar als àrbitres, protestant cada jugada presionant ja que el mundialet es jugava a madrid. L’equip del Corintians igual. Llançant-se intentant provocar faltes a la frontal, perdent temps, simulant lesions, etc. Coses que no s’haurien de veure en aquestes categories però que són habituals. Igual que veure equips filials que juguen al catenaccio de forma descarada, jugadors totalment disciplinats que no passen del mig camp encara que vagin sols. Molt trist la veritat, veure com els ensenyen. I justament l’equip que ho ha fet que és el que el seu primer equip és el més garramós, que té el delegat més rastrer de primera, que té els jugadors més provocadors i que és el més antiesportiu en quant a recull pilotes i jugades “fosques”. Està bé doncs, que almenys separin el professionalisme amb l’educació dels nois.

Sobretot és d’agrair veure aquestes coses perquè el que passa als camps de futbol moltes vegades es culpa de l’educació que reben, sumat a l’excessiu escalfament per part dels mitjans i de clubs i que suposen episodis lamentables com els que han passat els darrers dies.

Com per exemple l’eliminatòria per pujar a primera entre Granada i Elx, veure els jugadors com simulen, com fan “joc subterrani”, com un jugador té una estrebada i cauen plomats a un metre del fora de banda, escoltar pels micròfons d’ambient com des de la banqueta ordenen que un jugador es tiri a terra per perdre temps, etc. S’han vist imatges per part de tots dos equips i aficions que han donat llàstima la veritat. On està l’esportivitat de reconèixer al guanyador i anar-te’n cap a casa que això és un esport?? La culpa és dels mitjans i equips mateixos que han escalfat de mala manera els partits per aconseguir ambients molt intimidatoris. Però no ha estat només a la final perquè als partits anteriors ja hi havia hagut molts aldarulls. Si la gent necessita aquests tipus de provocacions de generar violència per anar a animar als seus equips, potser el millor seria acabar amb el futbol. S’escalfen tant els ambients que després passa el que passa. Gent llençant pedres i botelles als seguidors visitants que estaven encaixonats sense poder posar-se a cobert, baralles dintre dels vestidors entre tots dos equips, baralles de la seguretat amb la premsa. Molt penós la veritat.

Però és que no passa només amb el futbol. Ha passat aquests dies amb el futbol sala a Segòvia. S’escalfen les coses de mala manera i després sempre hi ha algun impresentable que la lia. Com al tercer partit que va haver-hi intents d’agressió als jugadors del Barça per part del públic. Uns públics que jo entenc que puguin insultar als jugadors o pressionar als àrbitres (vaja si va funcionar el quart partit amb àrbitres MADRILENYS que no calia pressionar-los massa tampoc) per a que siguin casolans (espero que el “gran” Rossell, ja que estava al costat del president de la lliga de futbol sala li digues que esperava que l’arbitratge del cinquè sigui igual de casolà), però una altra cosa és insultar a l’aficionat d’un club. Perquè ja fa molt de temps que allà on va a jugar el Barça s’escolta el càntic de “ser del Barça és...i que l’acaben dient sent un subnormal” o càntics contra els catalans en general. Però clar aquests càntics no els reprova ningú a la premsa de fora de Catalunya, en canvi no li diguis res a Cristianet o un jugador del Madrid que es tornen bojos.