Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, septiembre 12

De mal en pitjor.

És la sensació que dona quan veus els arbitratges tant a primera com a segona divisió. Els àrbitres en lloc d’estar més preparats tècnicament amb les evolucions al món de l’arbitratge i les trobades que fan (que pel que es veu no serveixen per a res) encara tenen més errades que abans i cadascú aplica el reglament com li dona la gana. Cada cop s’estan permetent més les patades i es mengen més tarjetes de reglament que mai, en canvi totes les tonteries de seguida la treuen. És una cosa increïble la veritat, és com si un policia es passa el codi de circulació pel forro i només multa a qui vol o un jutge que apliqui la llei com vol i tanqui només a segons quina persona. Són dos exemples clars, encara que per desgràcia també n’hi ha a tots dos sectors que ho fan segons si coneixen al que han de multar per exemple o si l’acusat en un judici és una persona influent i amb diners. Una cosa molt similar als arbitratges que en cas de dubte afavoreixen al que té la premsa més “sorollosa”, és a dir als grans, més al madrid que al Barça entre aquests dos.
La cosa va evidentment pel senyor Mateu Lahoz, un àrbitre que per part de gran part dels que comenten els partits, la premsa cavernària i molts jugadors estan molt contents amb ell. Al·leguen que els agrada perquè és un àrbitre que deixa jugar molt i que fa que els partits no es parin en excés però resulta que estan contents per un altre motiu, pel qual no tenen collons de dir-ho, perquè aquest àrbitre viu un arbitratge paral·lel al reglament que aplica com li dona la gana. El pitjor de tot és que l’arbitratge va més en aquesta direcció (i molts l’estan començant a imitar em major o menor mesura) que en aplicar el reglament com deu mana i afavorir l’espectacle i el joc d’atac. Un àrbitre que sembla que vagi als partits a veure’ls a peu de camp i que dona la sensació que no tingui ganes de “treballar”, perquè jo soc partidari de que les típiques tonteries que xiulen, els contes i les piscines o els mínims contactes no es xiulin. Però per a fer això s’ha d’estar molt atent perquè sinó passa el que esta passant a tots els partits que s’intenta arbitrar així, que el partit s’endureix i sempre es perjudica al que intenta jugar a futbol i moltes faltes clares no es xiulen.
Es veu en cada partit que xiula aquest àrbitre però és que cada vegada va a més i els jugadors ja ho saben i cada cop van més fort amb les entrades i la cosa durant el partit va pujant cada cop més. Al final el perjudicat, el que intenta jugar a futbol com sempre. I que consti que no ho dic només pel Barça, perquè Alves al primer minut fa una entrada més que perillosa que com a mínim mereixia groga i Keyta en fa una que talla un contracop amb una patada a la cama que no té pilota el jugador que acaba sense càstig. Però que passa, que el partit segueix i els de la real també peguen i veuen que no passa res, fins que passa el que era d’esperar. Jugada per la banda i Alexis que pugna en velocitat amb un defensa de la real, total que el jugador veu que no el pot guanyar en carrera i fa una entrada terrorífica amb les dos cames quan el jugador té el peu recolzat a terra i amb una cama el trava per la part de baix i amb l’altra a l’alçada del genoll. Total que li trenca l’abductor dret. El més patètic de l’acció es que estàs veient l’acció repetida que és brutal i escoltar al suposadament objectiu Carlos Martínez de canal + dir que el jugador s’ho fa tot sol que l’entrada no el toca, igual que asquerosament cada cop que creu que l’àrbitre s’equivoca a favor del Barça es torna boig i quan s’equivoca en contra es calla la boca. Així li va al Barça.
Però és que resulta que l’àrbitre no xiula ni falta. Que barat que surt carregar-te a un jugador durant dos mesos no?? Doncs gracies a tots els que alaben a aquest àrbitre patètic que està per sobre del reglament igual que per exemple l’anglès Howard Webb, cada cop se li’n va més el cap i cada cop es menja més targetes i faltes clares. Tots dos patètics. Però resulta que després veus anàlisis arbitrals i el deixen pels núvols i que diuen que ha controlat bé el partit sense tenir que amonestar a molts jugadors. Així és més valorable que un àrbitre es salti el reglament con tal de que no expulsi a ningú que no pas que el faci complir com toca. Lamentable.
Després està molt bé veure com els mitjans es centren en la jugada polèmica de Busquets de la mà per a així poder seguir amb les tonteries de que beneficien al Barça, però resulta que “casualment” s’obliden de que a la primera part hi ha tres jugades que amb el jugador cule amb pilota ja controlada davant del porter assenyala fora de joc. Jugades que es demostra que no són fora de joc, dues d’elles per més d’un metre.
La real va empatar el partit per dues errades del Barça, però potser amb un 0-4 a la primera part aquests errors no haguessin estat tant importants no?? Però clar la polèmica arbitral nomes es centra en si Busquets havia de ser expulsat o no. El típic vaja.
Una jugada que ni ells mateixos s’aclareixen, n’hi ha que diuen que era penal i expulsió segons el reglament, d’altres que si la jugada acaba amb gol es resol amb groga. No ho entenc la veritat, perquè també estava la norma que en un penal no es pot donar avantatge. Per a mi és penal i expulsió de Busquets i s’equivoca l’àrbitre en la seva habitual interpretació personal del reglament. Però era una jugada que no havia de ser decisiva pel que he dit abans dels fores de joc i que no és el mateix quedar-te amb 2-4 (si marca el penal) i amb deu que amb 2-2.
Però el principal problema no va ser ni aquests dos fores de joc ni la jugada de Busquets. El principal problema és aquesta permissivitat que dona als rivals per a frenar el joc de qualsevol manera i que es quedi només en falta la jugada. Els patètics comentaristes també deien que l’empat havia fet que el Barça no pogués fer cap gol més i que els havia deixat tocats. Però clar, casualment es van deixar de dir que un cop empatat el partit les patades van anar que volaven sense cap tipus de sanció. Així els de la real cada cop que la tenia Messi al mig camp anaven com a bojos a frenar-lo i llençar-lo a terra, com per exemple Zurutuza, que quan Messi rebia ja li pegaven i si se’n podia anar igual, un altre l’acabava de tombar. Cesc que probablement no coneixia a Lahoz flipava en colors cada cop que el tombaven i no xiulava ni falta. Llavors va arribar una falta que un jugador agarra i es penja de Messi, per sort treu tarjeta Lahoz, però a la següent hi ha una altra agarrada i llavors es veu que ja no li apetia amonestar a un altre jugador tant aviat. És una vergonya la manera d’arbitrar d’aquest senyor i de moment ja ha costat dos mesos de lesió d’un jugador. Però clar aquest àrbitre seguirà sent estimat fins que el lesionat no sigui un jugador important del Madrid que llavors serà quan tota la premsa i els mitjans cavernaris el posaran en una diana i ja no caurà tant bé, ni als periodistes, ni als comentaristes. Però mentre de moment només siguin dels altres equips seguirà sent alabat per tots.
Per acabar amb l’actuació arbitral la jugada de Messi. És indignant que li tregui targeta groga a l’argentí, un jugador que sempre intenta jugar i encara que li peguin patada intenta seguir amb la jugada. Aquestes jugades com sempre amb l’arbitratge cadascú les interpreta com vol, perquè en la jugada de Messi el penal existeix. El defensa de la real li pega a la cama i li impedeix seguir amb la jugada, penal tonto però penal. Llavors Messi exagera la caiguda. Les amonestacions s’han de treure quan un jugador intenta enganyar a l’àrbitre i no hi ha contacte, però quan hi ha contacte un àrbitre pot xiular penal o no però mai pot amonestar al jugador. Això també depèn de a qui li fan pel que es veu, perquè al partit posterior resulta que Crc deixa la cama i es llença a la piscina, però clar ja tenia una groga i l’equip estava patint. L’única diferència és que al Barça xiulava Lahoz i que al Madrid li xiulava l’àrbitre que va expulsar a Pep a Almería i que després van enganxar a ell i els seus liniers celebrant un gol del Madrid a l’hotel.
Té molta raó Mou quan diu que els seus equips guanyen més al segon any, perquè al primer es passa tot l’any plorant i fent que els mitjans i directius també ho facin i llavors ve quan el segon any els regals van que peten. De moment al primer partit que ho han necessitat primer regal de l’any. També va dir que qualsevol partit que un àrbitre l’ajudés que repetirien el partit, però clar l’altre dia va reconèixer el regal però llavors deia que haurien guanyat igual...clar clar
Del partit a Anoeta en quant a futbol poc a dir, primera part més que correcta i que haguessin tingut que tancar el partit i segona part que van fer dos errades clares, la segona més pròpia d’un juvenil, que amb l’empat va donar molta moral als de la Real Societat i amb un arbitratge propici per a fer-ho van poder mantenir l’empat els minuts que van quedar de partit.
Dir que no passa res tampoc és cert perquè es perdran molts pocs punts aquest any, però en el cas del Barça es pot estar tranquils perquè el Madrid ara està a tope físicament i no té una banqueta com per a solucionar moltes coses i quan el físic baixi una mica punxaran en més d’una ocasió. Els equips de Mou sempre empaten bastants partits i acaba de començar la lliga. A més amb el calendari que tenen uns i altres és normal que agafin una mica d’avantatge. Sense anar més llunys el Barça té que jugar amb l’Atletico i Valencia consecutivament (amb Osasuna abans) i ja ha jugat amb el Villareal, mentre que el Madrid de moment està jugant amb equips de la zona baixa de la taula. El que dèiem de Mou vaja, que va plorar l’any passat pel calendari i aquest anys sembla que l’hagi fet ell. No deixa de ser sorprenent també veure com els mitjans van parlant de que el Barça sempre pensa amb el Madrid fins i tot quan guanya i que el titular de la crònica del partit fos “a dos puntos del Barça”. Qui és qui està obsessionat amb qui?

5 comentarios:

  1. Bones!

    Et llegeixo sovint xo no comento per mandra! :-D

    Has llegit l'article d'avui del Roberto Gómez al M? Si no ho has fet, hauries de fer-ho. És al·lucinant.

    ResponderEliminar
  2. No l'he llegit, l'he estat buscant per la web però només he trobat que sortia a la portada d'avui per lo que em sembla que era a l'edició de paper.
    Seguiré buscant...

    ResponderEliminar
  3. http://www.youkioske.com/prensa-deportiva/diario-marca-12-septiembre-2011/

    pàgina 10

    ResponderEliminar
  4. collons, Iniesta lessionat i, a sobre, ens empaten al darrer minut per desídia nostra... i ja van dos de seguits :-P

    ResponderEliminar
  5. Més que per desídia jo penso que va ser mala sort. Es va concedir un corner com molts altres cops, l'única diferència és que Seedorf el va sacar de puta mare i que Tiago Silva va coordinar molt bé el salt i la rematada. Aquest córner te'l marquen una vegada de cada 100. Ningú es podia esperar aquest empat, inclús els italians reconeixen que els van ballar i que es va tenir molta sort.
    El que si es greu és la lesió d'Iniesta, perquè el Barça a diferència del Madrid, té un calendari molt difícil les primeres jornades i tant ell com Alexis es notaran a faltar.
    En quant a l'artícle del Roberto Gomez este. Aquest senyor, per dir-li d'alguna manera, no té ni p. idea de futbol i es mou entre els amiguismes merengues per a mantindre el seu status, tant a la premsa com amb el programa aquest de futboleros. Si té que llepar-li el cul a qualsevol ho fa sense cap mirament.
    L'artícle aquest és més que lamentable i caldria recordar-li que inclús els exmerengues que esmena, algun ho va dir públicament després del partit. I caldria recordar-li també que el noi aquest ha jugat més d'un partit al bernabeu amb el depor i l'han tangat, com l'any passat per exemple i que només cal seguir l'actualitat del futbol per a veure que al bernabeu sempre hi ha atracaments, sobretot quan l'equip ho necesita. és una vergonya d'artícle però així li renta la cara tant al director de marca com al de marca tv.
    És trist però així va el periodisme actual, encara que si no estic equivocat aquest senyo no és ni periodista.

    ResponderEliminar