El perquè de tot plegat.

El Barça la jornada passada va jugar un partit horrible al camp del Granada. Tots els anys es passa un petita ratxa on els jugadors tenen la davallada física i l’important és no perdre aquests partits com es va fer l’altre dia, malgrat que no es va sofrir en cap moment durant el partit, no es va acabar de tancar i sempre et queda el dubte de que una jugada desgraciada no llenci per terra tot el treball del partit. Al final es va guanyar amb més pena que glòria, però demanar explicacions per un partit a un equip que ha jugat ratllant la perfecció durant aquests anys em sembla ridícul. Igual que dir que estan en crisis o començar a dubtar de l’equip. Per sort la ratxa aquesta va durar ben poquet, però per desgràcia d’aquí poc torna a haver-hi una nova parada per seleccions, per a que aquestes s’omplin les butxaques a costelles de jugadors que reben els seus sous dels clubs. Així, molts jugadors hauran de fer milers de quilòmetres per a jugar amistosos i tindran novament el risc de lesions o que no arribin amb el millor estat. El cas més sagnant és el d’Alexis, que encara no té l’alta i que ja ha estat convocat per a jugar contra Uruguai i Paraguai, dos equips molt rocosos i molt durs que tenen un estil de joc on la patada és el que predomina, de fet és tot el futbol sudamericà que prima més el joc barroer. Una Xile, que el seu entrenador està qüestionat pels darrers partits i que es juga molt en aquests dos partits, algú pensa que, ofegat com està, tindrà el més mínim mirament a l’hora de dosificar el jugador?? Però clar el senyor Rossell en lloc de preocupar-se tant de Laporta hauria d’apretar a la federació xilena, però els mitjans callen perquè tots sabem com funciona. Després si el jugador es lesiona tot seran articles plorant per les seleccions en lloc de demanar responsabilitats a qui els pertoca. També està el cas de Piqué, que una vegada més torna d’una lesió i ha de marxar a jugar a Anglaterra i a Costa Rica. Ja veurem si una vegada més, el marqués l’exprimeix els 180 minuts com va fer l’altra vegada, perquè és vergonyós. Els jugadors també tenen una part de culpa, perquè si estan tocats el que han de fer és dir-ho al seleccionador i no callar i jugar com fan, però clar com que volen mantenir el seu status de titulars cara a la pròxima eurocopa per aprofitar el cicle guanyador d’aquest equip no diuen res.

Però bé deixem el tema de seleccions perquè de moment no hi ha cap solució i només fa que posar al personal de mala hòstia. El títol de la entrada d’avui ve pel partit contra el Mallorca.

Moltes vegades quan veiem les alineacions que fa Pep ens posem les mans al cap perquè són molts cops arriscades, d’altres voldríem que juguessin uns altres. Jo més d’un cop he escrit que no entenc perquè no juga un o un altre, i ho reconec que és molt fàcil parlar. Perquè tots els que parlem no sabem realment com està l’equip per dintre. Dissabte va ser un exemple més.

Estic segur que qualsevol que va veure el partit del Barça, quan va veure la alineació que treia contra el Mallorca, es va posar les mans al cap o va pensar que Pep s’havia tornat boig. Jo personalment, he de reconèixer que no m’esperava que el Barça jugués tan bon partit amb l’alineació que sortia i pensava que es patiria una mica. Però per sort es va marcar molt aviat i el partit es va encarrilar ràpid. Però el títol de la entrada ve per això. Tots vam pensar que l’alineació era una “Guardiolada” més, però resulta que tot té un sentit. Primer que res per un tema tàctic. El Barça sofreix molt quan els equips se li tanquen al darrera amb 10 tios i li deixen les bandes tapant els passadissos interiors i la zona central, on el Barça és més fort. Pateix perquè tots són baixets i per molt que arribi algú a banda i centri mai hi ha ningú per a rematar, o si hi ha algú, no pot arribar a les pilotes per un tema d’alçada i per un tema d’instint rematador. Així Pep va treure dos extrems molt definits i va posar a Messi i Villa pel mig per a rematar, a més de fer jugar a Keyta que va molt bé de cap o Busquets i que entressin de segona línia i posar a Alves en terra de ningú amb una defensa de tres que per moments semblaven dos, per a que Alves pogués fer les assistències ja que no hi havia cap jugador “d’última passada” excepte Thiago (que un vegada més va jugar d’escàndol). Així si que es podien penjar pilotes i es va encarrilar el partit molt ràpidament. Amb un 2-0 llavors ja es pot tornar al sistema tradicional. És l’avantatge que té el Barça respecte als altres rivals, que pot canviar d’un sistema a un altre, perquè té jugadors que poden jugar amb tots els sistemes. A més, es treballen als entrenaments i no queda la cosa improvisada com fan molts equips quan van perdent, que llavors hi ha errades garrafals perquè no s’ha entrenat el canvi tàctic.

Però el principal motiu d’aquesta alineació és que hi ha molts jugadors que estan tocats físicament i que no se sap de cara al públic i que la gent se’n va adonar a la roda de premsa posterior al partit. Per això molts cops ens quedem flipant amb les alineacions i no en sabem res del que realment passa. Si no ho arriba a dir Pep no haguéssim sabut que Xavi no estava per a jugar, que Iniesta no està encara com per a jugar regularment, que Cesc encara té molèsties i un llarg etc. Però clar, tu veus jugar a Iniesta contra el Sevilla i el Victoria Pilsen i sembla que estigui perfectament recuperat, en canvi no és així. Se saben molt poques coses del que passa realment a dintre del vestidor i això fa anar de bòlid a l’afició quan l’entrenador pren algunes decisions arriscades.

Respecte al partit en si, una vegada més Messi demostra qui és el millor. Per molt que han volgut intentar fer quedar malament a Messi, d’una forma totalment oportunista de cara a la pilota d’or i de posar a Crc per sobre, la trista realitat (per a aquestes persones) és que Messi és el mateix i que es dedica exclusivament a jugar a futbol i a callar boques. El dia del Sevilla va ser el millor del partit per part del Barça i per fallar un penal ja semblava que va estar horrible, el dia de Granada igual, el que va fer l’argentí és del poc que es va poder salvar en atac, però clar la diferència està en un pam, que és el que li va faltar per a que la vaselina pogués entrar i no treure-la el defensa. Però clar, els típics anàlisis resultadistes que al no marcar un gol ja sembla que el partit de Messi hagi estat horrible. M’agradaria que aquests mateixos personatges fessin els anàlisis iguals per a la seva estrella, que dels últims sis partits, en cinc d’ells no ha marcat. Però en aquest cas s’ha d’enaltir la seva generositat per a tapar les seves misèries golejadores. I que s’ha de fer per tapar-ho?? Doncs el que fan sempre, parlar d’una altra cosa, intentar tirar per terra a Messi per a que quedin a la mateixa alçada. Ahir sense anar més lluny, al programa cavernari per excel·lència, van dir que parlarien dels gestos de Crc contra la Reial Societat, però la realitat és que van estar més d’una hora un altre cop intentant llençar merda sobre Messi, tornant als dos partits anteriors i parlant de la celebració que no es creien que li dedicava a un amic. És curiós com quan els interessa busquen declaracions i coses per l’estil, encara que s’hagin dit a Barça tv o a un canal encara més local, però que “casualment” no vegin l’explicació del perquè de la celebració que fa de cara a la càmera. Perquè si li fan un cop sortit del vestidor i tal es pot dir que és una excusa que li han dit que posi algun company o del staff tècnic, però que passa, que al camp mateix va anar a dir-li algú a Messi que havia de dir?? Si ho va dir només acabat el partit a l’entrevista típica que fan a peu de camp!! És curiós com no es creuen res del Barça i que es creuen tot el que surt per part del Madrid. Si haguessin tret les declaracions per a c+ lliga llavors no podien fer més d’una hora de debat i haguessin hagut de parlar del mal joc merengue i de la patètica actitud, un cop més, del seu estimat Crc. Així van parlar a la matinada, quan no ho mira ja ni deu i encara van tenir la poca vergonya d’intentar justificar-ho, un cop més també. Però bé, per a ells farà, més grossa serà la caiguda.

Els cules estem d’enhorabona perquè el Barça segueix sent el millor club del món i perquè tenim la sort de poder fer jugar nois de la casa que pugen del filial i que donen un gran rendiment. Al Barça des de la caverna li exigeixen l’excel·lència en cada partit jugant amb més de mig equip de la casa i al seu Madrid, amb unes despesses en fitxatges indecents als temps que corren i el pressupost més gran, exigència 0. El partit de Isaac Cuenca a Granada va ser molt bo, però és que el del Mallorca va ser espectacular. El noi va estar molt atrevit i sobretot amb molta precisió cada cop que centrava. El que necessita encara bastant és Deulofeu. Té molt bones condicions, però aquest noi té un problema d’egoisme molt important i per molt que l’intenten polir segueix igual. Té un problema seriós a l’hora de saber quan ha de fer la jugada individual i quan passar la pilota. Si li fan entrar al cap i li corregeixen aquest aspecte té un futur molt bo, però si segueix amb aquest divisme i amb aquesta obsessió per fer tota la jugada ell, tindrà molts problemes i probablement no durarà molt al primer equip. Esperem que amb el temps reflexioni i comenci a jugar per l’equip i no per a ell. D’ell depèn ser un gran jugador per al Barça o un Cristiano més de la vida amb problemes amb els companys.

Per acabar, igual que vaig criticar a Eusebio per la mala gestió de l’equip, no em costa res reconèixer que l’equip està molt millor aquests darrers partits i que va a l’alça, encara que aquesta setmana van guanyar gràcies probablement a l’àrbitre que va menjar-se un parell de jugades decisives a favor del Nàstic. També dir que en clau de futbol sala, el primer partit que va jugar Lozano amb el Barça també vaig dir que havia d’espavilar, doncs bé ara ja ha espavilat i està a un nivell espectacular, per desgràcia no podem dir el mateix de l’altre fitxatge de la temporada de moment.

Difama que algo queda.

És la tàctica que fa servir la caverna i els mitjans quan els interessa. Després el dia següent rectifiquen o desmenteixen les coses però la cosa ja ha quedat.

Ja fa temps que la imatge del Barça està a anys llum de la del Madrid i això es tradueix a l’hora d’aconseguir més simpaties per part de la gent que no és seguidora de tots dos clubs i sobretot internacionalment, que és el que realment importa de cara al marketing i a vendre samarretes o aconseguir patrocinis i gires d’estiu. El Barça té les simpaties aquestes perquè és l’equip que millor juga a futbol i que millor es comporta dintre d’un camp. Això és el que li fot al ser superior apart de que guanyi els títols de la manera que ho fa i els mitjans fan tot el possible per a que el Barça quedi malament per a intentar parar aquest boom barcelonista per tot arreu.

Així, el dia que el Madrid probablement segons es diu fa el millor partit de la temporada en quant a joc i que no hi ha res que se’ls pugui recriminar en quant a actituds, resulta que el tema estrella de la caverna dels debats d’ahir va ser la tangana entre Cesc i Kanouté. És igual que ells aclareixin el tema mitjançant una trucada de telèfon i que tots dos donin la seva versió mitjançant twitter (hi ha que veure com van al twitter quan els interessa i que quan no els va bé perquè els caga el programa el twitter passi a un segon pla) i que tot quedi aclarit, ells han de fer el debat que els interessa per a intentar fer quedar malament al Barça.

El pitjor de tot és que no és la primera vegada que passa. Ara està de moda, quan un equip la munta contra el Barça, que es culpi als jugadors de provocar amb insults racistes perquè sembla que així es justifiquen millor els actes lamentables. Com que és un tema tabú on internacionalment ja fa temps que estan molt a sobre, amb campanyes i UEFA inclosa, doncs així aprofiten per a llençar merda contra el Barça. Un club que està al capdavant de les obres benèfiques i del comportament i solidaritat envers els més necessitats, que són els nens, com que és una cosa que està molt ben vista sembla que toqui fer aquestes lamentables acusacions per a llençar per terra la imatge blaugrana.

Ja es va fer al clàssic de l’any passat en el qual sembla que Busquets li digui alguna cosa a Marcelo, però ningú pot afirmar amb proves que ho hagi dit. Malament Busquets per insultar a Marcelo o per lo que li hagi dit, però fer-lo quedar com un racista sense proves és patètic. Que fan, estan una setmana llençant merda i engegant el ventilador per a que els mitjans estrangers se’n facin ressò i per a justificar la seva patètica actuació en tots dos partits. Així tota Europa va comentar i condemnar aquest acte quan la mateixa UEFA no va sancionar al jugador perquè no tenia proves d’això. Però clar la llavor ja estava llençada.

Segon acte, tangana a la supercopa. Les imatges demostren que a la tangana Ozil i Villa s’empenten i es piquen entre tots dos i acaben expulsats. Les imatges es veu clar com Villa reacciona a una provocació d’Ozil que passa per allà i empenta a Villa i llavors es munta la picabaralla entre tots dos. Malament tots dos, però clar com han de dir que són tots dos. Ha de quedar com que és culpa del jugador del Barça clar, sinó com podran vendre les provocacions que diuen que hi va haver...Llavors el senyor Ozil dona una entrevista a un mitjà del seu país dient que Villa s’havia posat amb la seva religió. L’entrevista es desmenteix al dia següent, però clar la llavor un altre cop està llençada i per molt que després es desmenteixi ja ha pegat la volta per totes bandes i queda com si el pobre Ozil reacciones a una afronta imperdonable, encara sembla la víctima. De moment ja en portem dues.

I el tercer acte és el que va passar dissabte. Resulta que es xiula un penal i els rastreros del Sevilla, perquè només es pot dir així, es tornen bojos i comencen a increpar a l’àrbitre, després “l’esportiu i tant bona persona” kanoute resulta que molesta a Messi i es queda dintre de l’àrea per a retardar la sacada del penal. L’amonesta Iturralde i mentre apunta la targeta encara té la poca vergonya d’anar i treure la pilota d’on ja estava plantada. Li recrimina Cesc l’acció i suposo que com en tot partit amb la tensió que hi havia insulta a Kanoute. Jo em crec que l’insulta perquè jo ho hagués fet veient el numeret antiesportiu que havia muntat el de Mali. Llavors Kanoute se li creuen els cables i agredeix a Cesc. Malament tots dos, un per insultar i l’altre per reaccionar. Però clar, des de Sevilla, que tontos no són precisament, resulta que tenen la brillant idea de “filtrar” que han estat insults racistes. Ho fan per dos motius. El primer per part del Sevilla, perquè si diuen que l’ha insultat i l’altre ha agredit el de mali queda com el cul i la sanció pot ser encara més greu del que serà ara, però clar al treure els insults racistes llavors la cosa es mira amb uns altres ulls. El segon perquè saben que la caverna, al veure que poden utilitzar-lo per atacar al Barça i sobretot a la seva imatge, es faran seva la causa i li faran la feina bruta de neteja d’imatge del Sevilla.

Així va ser. Anit a tots dos programes cavernaris, va resultar que la culpa era de Cesc per insultar a Kanoute. El que fa Cesc no està bé i comença a ser hora que els entrenadors peguin un toc als jugadors que no treguin la llengua a passejar. Però el que no és normal és que sembli que sigui més greu insultar a un jugador que tot el que fa el de Mali per a que no es saqui el penal com deu mana. I amb els insults racistes que es filtren però que després Kanoute no té els pebrots de dir-ho públicament a twitter. Si és veritat, perquè no ho fa públic?? Perquè segurament li va dir fill de .... però clar mentre la premsa especula a ell ja li va bé i com que públicament no diu res llavors no el poden denunciar ni res. A més, els serveix a la caverna per a vendre la moto del racisme, que és el tema que internacionalment més es condemna i més es critica perquè així aprofiten per a posar-se amb la imatge del Madrid. Igual que quan un membre del Madrid fa alguna cosa malament, que de seguida busquen alguna cosa similar per part d’un del Barça per a posar-los a la mateixa alçada.

Per tant, la caverna, en lloc de presumir d’haver superat al Barça a la classificació i de jugar un bon partit a Màlaga, és més “útil” el tema del racisme contra el Barça. Perquè si es posen a parlar de joc pur i dur, el Barça té totes les de guanyar perquè és l’equip que més bé juga a futbol i per aquest camí no aconseguiran desbancar al Barça. El seu únic camí és llençar merda i merda, encara que no sigui veritat i que s’hagi desmentit abans de fer aquest programes perquè saben que l’única alternativa que tenen és intentar tacar l’ imatge d’un club que porta Unicef a la samarreta i que aquell mateix dia havia engegat una campanya de suport amb Bill Gates contra la polio. Però clar això no interessa a la caverna, interessa més el que fa un jugador a títol personal que la filosofia total d’un club. Així rajant d’un jugador intenten tacar la imatge de tot un club. Són molt patètics.

Del partit poca cosa a dir, em fa molta gràcia quan escolto que Marcelino li pega un bany tàctic a Pep o que el Sevilla juga un gran partit de futbol. Així posar onze tios a la meitat de mig camp i esperar el miracle resulta que és una lliçó tàctica. Que un porter faci el partit de la seva vida és una lliçó tàctica. Si entra una de les moltes ocasions que es van crear i el partit acaba guanyant el Barça algú hagués ni nombrat a Marcelino?? La resposta és que no. Però clar, és més fàcil agafar el marcador final del partit i fer la crònica i dir que el Barça va jugar malament i que no va saber atacar al Sevilla i que Marcelino és un crack. Doncs sort que no van saber atacar-la, amb 12 ocasions clares de gol!!

Però que el Barça jugués un bon partit i va merèixer guanyar de sobres no vol dir que no es fessin malament algunes coses. Com ara posar a Adriano d’extrem dret perquè li tapava la banda a Alves quan havia de jugar per l’esquerra Adriano. També la mania de Pep amb Keyta. No podia complir el partit 100 contra el Granada aquest dimarts?? Contra el Sevilla havia de jugar Busquets tota la vida, Keyta no hauria de jugar mai al camp Nou i a menys que el partit no estigui resolt. Després tampoc em va agradar que el canvi de Pedro fos per Thiago, perquè el que mereixia sortir era Xavi que estava més que espès i que sort que Rakitic no va estar encertat sinó el marcador hagués estat un altre. D’altra banda Messi tampoc va xutar gens bé el penal, ja que mai s’ha de llençar un penal a mitja alçada. Però Messi pot fallar els penals que vulgui i les ocasions que vulgui perquè el que ha fet pel Barça els culers no ho oblidarem mai.

Tampoc em va agradar Iturralde que va permetre que els del Sevilla se li’n fotessin a la cara perdent temps contínuament. El Sevilla va perdre 25 minuts de temps del partit. I El senyor Iturralde, pressionat per la caverna tota la setmana va fer-se el cec i ho va permetre tot. Varas no havia de parar el penal perquè havia d’estar expulsat per perdre temps descaradament. Però els àrbitres no tenen els ous d’expulsar a un porter i en quant li treuen una targeta ja se’ls en foten a la cara. Varas inclús feia botets amb la pilota quan tenia una targeta. També el penal Caceres entra abans de temps dintre de l’àrea, però clar la setmana passada al filial li van fer repetir el penal, però es veu que Iturralde no li va sortir dels collons. Aquesta història la xiulen només quan els interessa. Així li va al futbol, amb equips tan lamentables com el Sevilla...

No se que volen més.

De veritat que no entenc el barcelonisme tant per part de l’entorn i mitjans com per part de l’afició que va al camp. La gent ha sumat a l’etern pessimisme, l’actual exigència per sobre de tots els límits acceptables. Primer per part dels que retransmeten els partits o que fan els resums. Primer que res vaig haver de sofrir la lamentable retransmissió de ona fm perquè és la opció que et donen per a escoltar-ho en català i vaig pensar, millor dolents en català, que no pas dolents en castellà i a sobre merengues. Doncs bé, només vaig poder aguantar fins a la mitja part. Primer que res perquè no entenc aquesta nova manera de fer ràdio, que en lloc de retransmetre els partits i explicar el que passa el camp, sembla una quedada de quatre amics que s’asseuen a veure un partit i a comentar el partit i a explicar-se la vida. Les ràdios ja fa temps que en lloc de fer la seva feina s’han acomodat i retransmeten els partits com si tothom ho estes veient per la tele. No és només per part de Ona fm perquè el dia contra el Bate Borisov vaig escoltar la primera part a Catalunya ràdio i la segona part a Rac1 i la veritat és que em van decepcionar bastant totes dues, a més comentant el partit amb una desgana espectacular, amb ganes de que xiules el final i tots cap a casa.

Doncs bé, dissabte, a la pèssima retransmissió es va unir que el so anava retardat varis segons amb la imatge, al contrari del que sol passar habitualment, que va avançat. Però el principal problema de que deixes d’escoltar-ho és l’absurda exigència que tenen amb l’equip. No és només culpa de les ràdios perquè amb TV3 també ho he comprovat més d’un cop. Quan l’equip als deu minuts no guanya o no ha creat una ocasió clara de gol, els escoltes i sembla que tot sigui un desastre. Dissabte tots estaven ja als deu minuts que si el virus Fifa, que si el Barça estava jugant fatal, molt espès, etc. Als deu minuts de partit!! Clar, ara resulta que si no es guanya als deu minuts 2-0 o no s’han creat 4 ocasions clares l’equip ja sembla que estigui en crisis.

Una cosa és no fer el millor partit de la història i l’altra és matar-ho tot sense tenir en compte en cap cas ni el rival, ni el que està passant al camp, ni els antecedents previs. Que fàcil és dir que el Barça no està tan fluït des de la cadira de comentarista o del sofà de casa amb el portàtil al davant. El Racing de Santander, equip de Cúper que tots sabem com se les gasta, amb 10 tios al seu camp defensant i als deu minuts ja volien anar guanyant i jugant sobrats. Sense tenir en compte el difícil que és jugar amb aquest tipus de defenses, on hi ha partits on els que no juga el Barça i que els rivals d’aquestes defenses ni xuten a porta en tot el partit. Contra aquest mateix equip el Madrid va empatar a 0 i no va crear ni una ocasió de gol, per posar un exemple, i no van jugar tan defensius com al Camp Nou. Doncs be, contra aquesta defensa als deu minuts es marca un gol espectacular i amb una possessió de més del 75 per cent, es creen a la primera part fins a 4 ocasions clares de gol i d’altres no tant clares però amb un cert perill. I els de la ràdio seguien dient que el partit del Barça era dolent!! Jo recomanaria als que critiquen aquests partits del Barça que no surten rodons en quant a espectacularitat i gols, que quan s’acaba el partit es posin a veure el partit que va després, o el del dia després, fins i tot el del Madrid. Bé, el del Madrid no, perquè des de que el senyor Mourinho es va queixar dels horaris que aquest any gairebé sempre que juga en dissabte ho fa a les 6 de la tarda, l’horari que ell volia. Si es solapen diversos partits on la gent paga perquè es suposa que pagant pots veure’ls tots (o almenys és la moto que han venut amb els canvis d’horaris, que van dir que es jugaria només un partit cada dues hores per a que l’espectador els pugui veure tots, però clar al final el que s’acaba fotent per a que el ploramiques de Setúbal jugui a l’hora que vol ell són la resta).

Ho dic perquè després veus un altre partit i sembla que siguin un altre esport. Però clar l’afició de nous rics blaugranes (els que pugen al carro quan guanya) sembla que no les entenguin aquestes coses.

Ho dic perquè després el públic va fer el mateix. Als deu minuts se’ls van posar de corbata i semblava un funeral. Ni amb els gols es van posar a animar a l’equip. Això no és una qüestió de grada d’animació no, sinó de rejovenir el Camp Nou, perquè sembla un teatre la veritat.

El Barça, després de poder entrenar un dia i mig, contra un rival que fa quinze dies que està preparant el partit, va tenir un partit molt plàcid. Un equip que malgrat anar guanyant va pressionar fins a l’últim minut perquè en volia més quan no feia falta i haguessin pogut dosificar-se. Després es queixen i veuen històries rares quan es lesionen els jugadors, però a la que guanyant clarament es dosifiquen una miqueta, ja comencen les veus crítiques. La qüestió és sempre queixar-se. És molt penós la veritat.

Però el més penós sense cap mena de dubte és la lesió de Piqué. Per molt que Pep no va voler fotre guerra i va excusar a la selecció, no hi ha excusa que valgui, ni per part de la selecció, ni per part del jugador, ni per part del club. Pep no pot fer res, perquè ni està amb la selecció ni és el que s’ha de queixar a qui correspongui.

Per a començar el jugador. Tant de català que se les dona de cara a la galeria, tant que estima al Barça i tal, comença a ser hora de que es comporti com al professional que se suposa que és i que ha demostrat fins a final de temporada de l’any passat. Està clar que no es pot afirmar que les lesions siguin per una cosa o una altra, és indemostrable. Però per a començar, les vacances que es va pegar aquest estiu, no són les més adients per a un futbolista que venia tant carregat. El jugador el que havia de fer era descansar i no anar de gira amb Shakira com va fer. Un mes que tens de vacances no pots anar de gira, de concert en concert, agafant un avió cada dia-dos dies, viatges amb cotxe d’un lloc a l’altre, concerts, canviar les dinàmiques de descans, etc. Està clar que no es pot demostrar que des del primer dia de pretemporada que no ha estat bé i amb problemes físics que sigui per això, però tampoc és la millor manera de descansar d’una temporada molt exigent on ho has jugat tot per la plaga de lesions de la defensa.

Per tant, si ja fa dies que t’estan dosificant al teu club, el més normal és que li diguis a Del Bosque que no estàs per a jugar els 90 minuts, que pensis més amb el club que et paga que no amb la selecció a un partit intranscendent, perquè el lloc ja el tens assegurat quan estiguis bé. Mira Xavi com va demanar el canvi quan va veure que el marqués no tenia intenció de descansar. Comença a ser hora de que els jugadors del Barça no siguin tan passerells a l’hora d’anar amb les seleccions, que n’hi ha d’altres que a la mínima que poden es tiren del carro y ningú els posa en dubte a la selecció, com ara Xabi Alonso, que per un cop no va jugar i resulta que als dos dies és titular amb el seu club i juga els 90 minuts. Però clar ell no es català i juga al Madrid, per la qual cosa no necessita demostrar el seu compromís cada dia.

Després està el club, que una vegada més, el senyor Rossell no es queixa de res i ens la foten per tot arreu. Però és una cosa que per desgràcia ja no sorprèn, des de que ha entrat a la presidència que Pep a més de fer la feina d’entrenador, ha de fer la feina de president perquè aquest només surt a les que li interessa. Estan amb la política de no enfadar a ningú i ja estem veient com ens va, ni ens xiulen els penals, ni els arbitres respecten a l’equip, la federació fa el que vol amb la eliminatòria de copa, fa el que vol amb els partits amistosos recaptatoris a costelles dels culers, etc. I mentrestant tot és bonic.

Però el principal culpable de tot és el marqués. Perquè tant que segueix als jugadors i com estan i parla amb tothom, no sap que Piqué no ha jugat ni un partit sencer amb lo que va de lliga?? No sap que se li està donant minuts progressivament?? Perquè s’arrisca amb Piqué i el fa jugar 90 minuts quan ve d’una lesió muscular?? Perquè un jugador amb molèsties del Madrid directament no juga ni un minut?? Perquè Villa no acaba un entrenament per una sobrecàrrega al dia següent el fa jugar?? Si es fa mal Albiol i tenia pensat fer-lo servir per a que Piqué no jugués els 180 minuts, perquè no li truca a un central que faci cap a Alacant per a jugar contra Escòcia en lloc de forçar a Piqué?? Sempre arrisca amb els mateixos, un seleccionador que es baixa els pantalons davant de la caverna d’una forma lamentable i que exprimeix als cules una vegada més. Per desgràcia no serà l’única. La pròxima serà a la parada de la repesca, que els jugadors del Barça hauran de jugar l’anada de copa, al dia següent viatjar cap a Anglaterra per a jugar contra ells i després contra Costa Rica a casa d’ells també. Però clar, no cal provar jugadors, més val exprimir als del Barça....

Varis post-seleccions.

Ja ha passat una nova convocatòria amb les seleccions i d’aquestes n’han derivat unes quantes coses que criden una mica l’atenció.

La primera la premsa cule amb Messi. El crack argentí, que ja en té prou amb la premsa del seu país que per ser el millor jugador del món li fa sempre totes les culpes del que passa amb la selecció, se li ha sumat des del primer dia la cavernaria per a fotre pressió al jugador i a l’entorn blaugrana amb el que sigui, ja que esportivament no poden dir res del Barça. Doncs bé, només faltava que la premsa del Barça, que és la que li ha de donar suport i defensar-la com deu mana, que per a posar al Barça per sobre i llepar-li el cul al seu benefactor Rossell, hagi de fer una comparativa del jugador amb el club i la selecció, per a poder dir que si amb el Barça ho guanya tot perquè té els millors jugadors, el millor entrenador i vinga a regalar elogis cap al Barça. Ja li foten prou canya per tot arreu, no fa falta que ho faci inclús la premsa cule. Si els èxits i el bon joc el fes amb la selecció argentina i el Barça no funciones com a club i no guanyes partits ni de conya hagués sortir la comparativa. Però es veu que per a vendre diaris s’ha de fer el que sigui, que ja tindran temps de “restablir” relacions amb el crack argentí.

Després està l’altra cara de la moneda. La premsa cavernaria que per a treure pit i per a poder fardar de bon joc i de ser campions, s’apropia dels jugadors i del sistema del Barça, com si el joc d’aquesta fos gracies al marques Del Bosque. Quan parlen de la selecció és quan se’ls veu el llautó de que són uns venuts del poder blanc i que no tenen els pebrots de parlar bé del Barça. No deixa de ser curiós que quan Espanya fa el joc del “tiki-taka” sigui tot meravellós i el millor joc del món admirat per tothom. Avui surt una editorial al respecte i a la portada d’un diari fan una comparativa de que la selecció, l’altre dia contra Escòcia, va destrossar el número de combinacions del millor Barça amb 62 passades més que l’equip blaugrana, que si Del Bosque va donar una altra volta de cargol al sistema de joc posant un sistema de joc on Silva jugava de davanter fals igual que Messi, que si el joc havia estat meravellós i que tota Europa dos dies més encara en parlava. Ara resulta que com ha fet més tocs que el Barça en un partit ja és ressenyable que un equip toqui molt la pilota i tingui molta possessió. Quan ho fa el Barça llavors és molt horitzontal, avorreix i al Bernabeu aquest estil de joc el xiularien. L’única diferència entre tots dos jocs és que un el fa el Barça i no poden fardar d’aquest i han de llepar el cul al madrid respecte a la selecció que és de la premsa de la caverna i així poden treure pit internacionalment, així solten una mica de la bilis i la enveja que tenien guardada quan la Espanya de la fúria i la testiculina no passava de quarts i s’havien de menjar els estels a la samarreta de les altres seleccions. Així ara resulta que el gran artífex és Del Bosque. Un tècnic madridista de tota la vida i que el mateix ser superior va fer fora perquè no tenia glamour. Però clar millor alabar a Del Bosque que no pas fer-ho amb un Aragonès, al qual li té jurada gairebé tota la premsa cavernària pel tema Raúl i altres, o per no alabar a Pep Guardiola que ha estat el que ha fet aquest canvi tàctic al Barça, que fa que els seus jugadors hagin treballat una i altra vegada als entrenaments aquest sistema de joc. Resulta que és una gran jugada de Del Bosque per aplicar aquest sistema. On han treballat aquest sistema?? En un parell d’entrenaments amb la selecció es pensen que ja es pot canviar de sistema així com així?? És molt ridícul.

Tots els mèrits són del marqués perquè casualment és del Madrid, però el marqués si alguna cosa ha fet amb aquesta selecció és empitjorar-la més que evolucionar. Està aprofitant-se primer del treball d’Aragonès i després de les solucions tàctiques fetes per Pep. És molt patètic veure com li atribueixen els mèrits a una persona que ha heretat tot el joc d’un bloc campió. Primer va agafar la selecció després de guanyar una eurocopa amb un grup plagat de “petits” que feia un futbol espectacular i que guanyaven sense massa sobresalts. Doncs bé, la seva “aportació” va estar, després de la irrupció de jugadors com Pedro i Busquets, posar amb calçador a Xabi Alonso. Com?? Doncs posant un absurd doble pivot defensiu i carregant-se el joc de combinació pel qual destacava la selecció. Es va guanyar el mundial, però tots els partits patint pel resultat i amb un joc més ben pobre amb els jugadors que hi ha. Convocant a jugadors que no ho mereixen perquè no juguen amb els seus clubs, però com que juguen al Madrid i són espanyols, han d’anar gairebé “per decret” per a que així la premsa cavernaria pugui fardar d’aportar molts internacionals a l’equip perquè els rebenta la bilis cada cop que s’escolta per fora d’Espanya que la selecció guanya i juga així pels jugadors del Barça. Així van convocats Arbeloa per a jugar de lateral esquerrà, quan no hauria d’anar ni com a lateral dretà, una perquè no juga i l’altra perquè no té qualitat per a jugar en aquesta selecció. L’altre el senyor Albiol, que no desentona amb la selecció per qualitat però que no juga al seu club més que quan estan gairebé tots els centrals lesionats. En canvi per a que vagi un jugador que no juga al seu club es renuncia a provar centrals esquerrans, com Amorebieta que se n’ha anat a Veneçuela o Domínguez, o d’altres que estan destacant als seus clubs.

Aquestes són les aportacions de Del Bosque a la selecció, empitjorar un grup i una selecció que enamorava pel seu joc i que ara guanya simplement perquè té els millors jugadors al centre del camp. Però clar, posa a set titulars del Barça, a Alba que ha jugat a la cantera del Barça, Cazorla que ha jugat en un estil molt similar al Villareal durant anys i a Silva de fals 9. Un Silva al que jo ja fa temps que demano per al Barça i que sortiria molt més barat que Neymar dels collons i que ja és un tio contrastat a dues lligues europees. Així el marques una vegada més que s’aprofita del sistema Barça més que mai i resulta que la premsa li dona tot el mèrit a Del Bosque per a no haver de reconèixer el mèrit blaugrana de les victòries nacionals. És molt penós.

Però encara és més penós que la selecció francesa forci a Abidal a jugar els 90 minuts quan ve d’una lesió i marxa a la concentració ja lesionat. Ni que fos Ribery l’Abidal, que necessitin tan urgent al del Barça com per arriscar que es trenqui de mala manera. El més normal és que el Barça hagués fet tornar al jugador al dia després d’anar-se’n cap a França, però clar tenim una directiva covard que no vol entrar en conflicte amb ningú, excepte amb Laporta clar. Un Laporta que no paro de veure als mitjans tirant-lo per terra que si va cobrar una comissió de 10 milions per fer uns assessoraments al govern d’Uzbekistan aprofitant que era president del Barça. La pregunta és, el Barça fa assessoraments a governs per a muntar negocis al país?? Així perquè qüestionen que el seu despatx ho faci?? Si ho fa Florentino tothom calla, però Laporta sembla el dimoni. El que passa és que hi ha molta enveja, però tothom hagués fet el mateix. Si una persona treballa a una empresa qualsevol i li ve un client d’aquesta empresa i parlant surt el tema que necessita un fontaner, si tens un fontaner que sigui família o tu tens una empresa de fontaneria apart no li donaràs el telèfon?? Doncs tots ho faríem, la única diferència és que ell ha cobrat deu milions per fer-ho. Quina culpa té si aquests països llencen els diners. Però clar la qüestió és traure i traure merda per a que quan convoquin la assemblea extraordinària la gent tingui a la retina encara les factures i el tema Uzbekistan.

Per acabar el tema Argentina. La selecció argentina, fins que no contracti un seleccionador estranger, que es mogui per temes esportius únicament, la selecció argentina no farà res. Perquè ara ha entrar el Sabella aquest i ha muntat una selecció per a jugar totalment al contraatac. I com tots els seleccionadors argentins quant entren al càrrec, convoquen a “amiguets” en lloc de portar i posar als millors. Així, per a les posicions que no estan clares ha portat a jugadors que ell tenia a Gimnasia i esgrima que no tenen el nivell per a jugar, com el Sosa aquest per exemple, o el lateral Rojo que és molt justet. Quan vaig veure l’altre dia el partit contra Veneçuela i vaig veure un doble pivot, que un era Mascherano i l’altre Di Maria vaig flipar en colors. Jo soc Grondona i després de veure l’animalada aquesta el faig fora. Si tens un esquema de joc i no entra Di Maria, el que no pots fer és fer fora a un mig per a posar-lo. Després passa el que passa i llavors la culpa és de Messi. Ja contra Xile van tenir molta sort amb el marcador però van jugar horrible i contra Veneçuela no els va acompanyar ni el marcador.

Més val mirar a casa.

Avui ha sortit a un diari esportiu una llista dels possibles fitxatges del Barça de cara a la temporada que ve. Són noms que ja fa un temps que venen sonant i són els típics que surten cada cop que no es té res per a emplenar els diaris. Però com diu la dita popular quan el riu sona aigua porta, per tant causa una mica de preocupació perquè no és massa il·lusionant de cara al futur.

Començarem per la porteria. Es parla del porter de l’Arsenal per a vindre a ser un suplent de Valdés. El porter de l’Arsenal l’he vist bastants cops quan no a la premier, a la xampions i no em sembla un porter massa bo com per a ser titular al Barça, ni tan sols suplent. Ja no per les seves cantades com a porter sinó perquè el seu joc de peus deixa molt que desitjar. També s’ha de tenir en compte que Valdés té una edat jove per a un porter i que encara li queden bastants anys a un molt bon nivell i el més important, amb una gran continuïtat per la qual cosa el porter que vingui a fer de suplent no jugarà massa partits. Per tant no cal gastar diners en un porter fitxant-lo a cap club. Amb un dels canterans (a mi personalment m’agrada molt més Oier que no pas Miño) a preu 0 o un porter molt experimentat estil Pinto i que acabi contracte va que peta.

Després es parla d’un lateral esquerrà, que si se’n va Abidal serà de primer nivell i que si es queda serà jove amb projecció. Avui en dia hi ha pocs laterals esquerrans que siguin d’un nivell extraordinari i la majoria o estan a grans clubs o són ja bastant veterans com es parla de Cole el del Chelsea. Un lateral de 30 anys i que al diari es parlava de que aquest any amb ofertes superiors als 25 milions no l’ha venut el seu club. Per a gastar-te 30 milions amb Cole el més normal és que vagis a per Gareth Bale que costarà un preu similar i que és molt jove i amb una gran projecció. Però això sempre i quan marxi Abidal segons el club. Si no marxa i has de fitxar a un lateral jove i amb projecció i a un cost baix, quan estaran Adriano i Abidal ja, el més normal, un cop més és apostar per un jugador de casa. Si els laterals esquerrans que estan pujant més joves estan a casa o al costat. Qui és el campió europeu i mundial de les seleccions inferiors?? O bé l’equip espanyol, brasiler o mexicà. Si vas a intentar fitxar a un jugador brasiler en nom del Barça et demanaran una milionada i en canvi els espanyols dos d’ells ja els tens a la pedrera que són Grimaldos i Planes. Per tant, si ja tens a Abidal i Adriano, el més normal és pujar a Planes al primer equip i a Grimaldos al B i que es vagin foguejant. O en tot cas fitxar a Jose Angel (si no el van fitxar per 4 kilos perquè era massa car ara ves i demana preu a la Roma) o a Didac Vila, que sent del Milà i cedit a l’español no el regalaran precisament. O una opció intermèdia és pagar uns 10 milions al Valencia per Jordi Alba, que pot complir perfectament a can Barça i ja no són els 30 llargs per Bale o per Cole.

El tema del central és encara més sagnant, perquè ara es parla de fitxar a Victor Ruiz quan acaba de fitxar-lo el València per un preu assequible i ara ves i demana preu. Però ja no és per un tema de preu sinó per si realment fa falta, més veient el rendiment de Mascherano de central i el que ve per darrere a la cantera. És preocupant el tema de Fontàs. El gironí té un problema per a mi que no és tan greu com per a que no hagi tingut gairebé minuts aquesta temporada, ja que el tenen molts centrals i és que no té velocitat punta i molt menys quan corre cap enrere a l’hora de tapar davanters ràpids, ja que per dir-ho d’alguna manera li falta una mica de “cintura” per a rectificar moviments. Però això al Barça no és un problema tant greu ja que la major part de partit la pilota la té el Barça i ataquen molt poc els rivals, per tant el que es necessita és un bon toc de pilota i joc posicional. Això si que ho té Fontàs. Per tant no entenc perquè s’ha de gastar el club una milionada en portar a algú quan per al poc que el fas servir ja en tens un de central de garanties. I això sense comptar a Bartra i a Sergi Gomez, que no són esquerrans però que poden jugar perfectament en aquesta posició i són gratis. Per tant, no entenc tant que es miren els números i que es vulguin llençar diners en segons quins fitxatges que no siguin indispensables.

Per sort del mig camp no se’n parla perquè es va més que sobrats i més amb el que puja també del planter.

El cas de Neymar és un caprici del president que encara no ha fet un gran fitxatge que sigui seu i es mor de ganes per portar al brasiler en plan Ronaldinho quan va entrar amb Laporta. Ara mateix Neymar no fa gens de falta al Barça i tant que plora pels números no entenc com es vol gastar de l’ordre de 60 milions per a portar a un jugador que ara li costaria molt ser titular al Barça. Si el fitxa el Madrid que el fitxi, que de moment tenim Messi per a almenys 7 anys i la posició de 9 és per a ell de forma clara. L’únic que podria substituir-se a un plaç relativament curt (2-3 anys) és Villa per l’edat que té, però amb el que es cuida pot ser encara siguin més anys. Quan sigui aquest moment, se suposa que ja estaran preparats per a suplir-lo gent com Deulofleu i Rafinha, per tant si tant malament està el club de diners, perquè fitxar per fitxar??

Per tant tenen al Barça té a la seva pedrera els jugadors amb més projecció d’Europa que són dels més destacats en tornejos de equips inferiors (l’equip d’Òscar està meravellant a la xampions juvenil, jugant contra pedreres de primer nivell) i té jugadors que per edat tenen una continuïtat de bastants anys, per a que gastar diners que segons el club no es tenen?? Si d’aqui un any i mig la Uefa es posarà molt més en serio amb el tema financer i molts equips encara baixaran més de nivell perquè hauran de complir els requisits de la Uefa. Doncs si es preveuen uns diners per a fitxatges cada any no cal gastar-los si no fa falta i així ja vas arreglant els números que tant preocupen.

Perquè es veu que només preocupen els números a l’hora de crucificar a Laporta. Ara resulta que el que va denunciar a la junta, ara vol demanar una assemblea extraordinària per a decidir si es va contra Laporta o no. És a dir el que van votar quan Rossell va posar a l’assemblea contra Laporta i després ell va votar en blanc rentant-se les mans. Ara, com que Pep va parlar i l’ambient sembla enrarit perquè sembla que la gent està començant a dubtar, resulta que servint-se d’aquest senyor volen tornar a preguntar a l’assemblea si segueixen endavant o no, perquè així li carregaran tot el mort als compromissaris i podran seguir amb la seva vendetta personal contra Laporta. Perquè tots sabem que li preguntarien a la junta si volen que els elefants volin i tots votarien a favor. Aquestes assemblees ja ho diuen bé quan parlen de “compromissaris” perquè estan teledirigides des de sempre. Però serveixen per a rentar-se les mans i així poder fer coses que no s’atreveixen a fer a títol personal.

Ho dic perquè el senyor Rossell ha tingut un bon mestre amb el seu homòleg madrileny a l’hora de controlar les masses mitjançant la premsa. Primer surt que es farà probablement una junta extraordinària, Després, per “art de màgia”, comencen a sortir per la premsa dades de les despeses de Laporta quan era president blaugrana de festes i de despeses d’hotels i tal i qual. Comencen a sortir factures que es suposa que no poden sortir a la llum pública perquè estan als informes del club. Però “casualment” després de anunciar la assemblea extraordinària surten a la llum. Es parla d’uns 350 mil euros de despeses per part de Laporta en diferents àmbits. Però que són aquests diners per a un pressupost de 400 milions?? Jo em sembla perfecte si demostren que Laporta s’ha embutxacat diners, que el jutgin i que facin el que han de fer. Fins i tot si s’ha gastat aquests diners en coses que no tenen justificació que ho pagui de la seva butxaca. Però justificar  amb aquestes factures, com està fent la junta, per a carregar-li el mort de més de 40 milions d’euros per a no haver d’avalar ells em sembla miserable. Que passa, que Rossell es paga de la butxaca els dinars que fa amb les altres directives?? Quant van costar les celebracions de l’any passat?? La setmana passada, després de la junta se’n van anar tots a sopar al Princesa Sofia per a “fer pinya”. Això qui ho va pagar??

Si tant bona gent són i ho fan tot pel Barça, per què aquesta obsessió per a carregar-li tot el mort a Laporta per no haver d’avalar?? Si que hagin d’avalar no vol dir que hagin de pagar. A més si tots són de la classe alta catalana quina por els fa avalar si estan tots forrats?? Em sembla molt miserable com està utilitzant Rossell els mitjans per a intentar menjar la bola dels pocs compromissaris que no té controlats com va fer amb Qatar. El més normal era fer un referèndum a tots els socis però clar amb una assemblea van els seus “amics” i els pocs que no són amics van condicionats per números interessats.

No he vist els darrers dies aquests mitjans parlar de la decisió que va prendre Laporta, quan tots els mitjans treien enquestes a favor de Mourinho i tots li giraven l’esquena a Pep, augmentant considerablement després de punxar a Numància i a casa contra el Racing. I Laporta, amb tot en contra i ben assessorat va optar per Pep. Quants diners val això? Quants diners val pujar a Pedro i Busquets de tercera i a cost 0?? Però clar només interessen aquests 47 milions perquè els toca avalar. Molt miserable la veritat...

La tàctica Mourinho.

Molts quan han escoltat a Mourinho dir que els seus equips quan guanyaven era a partir del segon any pensaven que era perquè a partir d’aquest és quan l’equip ja té els conceptes de l’entrenador assumits del tot i perquè l’equip ja està com es diu habitualment “conjuntat”.

Però la tàctica Mourinho va més enllà de tot això. La tàctica de que el seu millor any és el segon és perquè com a tots els equips, durant el primer any sembra les llavors per a poder recollir els fruits a l’any següent.

A totes les lligues ha fet el mateix, de fet l’any passat van circular diferents vídeos de les seves “actuacions” a les altres lligues que ha participat i els seus plors eren calcats als que va fer l’any passat i al segon any en totes elles va recollir els seus fruits.

Així doncs, l’any passat va estar plorant pel calendari que li tocava a ell i el que li tocava al Barça durant tota la temporada. Va dir que ell preferia que el clàssic fos el primer a Madrid i que volia guanyar els deu primers partits consecutius per a aconseguir una bona renta de cara a la part de la lliga en la que hi ha diferents competicions i s’ha de rotar els equips. Doncs bé resulta que “casualment” després d’anys de tocar el primer al Camp Nou aquest any toca el primer a Madrid. Després resulta que mirem el calendari d’un equip i l’altre i resulta que el madrid les primeres deu jornades té com a rivals: Atlethic (a casa), Saragossa, Getafe, Llevant, Racing, Rayo, Espanyol (filial), Betis, Villareal. En canvi si mirem els del Barça: Málaga, Villareal, R. Societat,  Osasuna, València, Atlético, Sporting, Racing, Sevilla i Granada. En definitiva que les primeres jornades de lliga a les quals el barça sempre arriba més justet perquè és el que acaba més tard i per tant comença més tard, resulta que ja haurà jugat contra tots els equips a priori anomenats grans de la lliga, mentre que el Madrid només contra el Villareal. A més l’anada del clàssic es juga uns pocs dies abans del mundialet per encara putejar més. A la cagada aquesta se li suma el tema del partit de copa que li han d’aplaçar perquè juga el mundialet i resulta que li posen des de la federació un dia Fifa per a que juguin les seleccions. Una data en la qual, per a no perdre la costum, la selecció busca una merda de partit contra la “totpoderosa” Costa Rica, al seu país, amb una afany únicament recaptatori. Resulta que a més està la norma absurda de que han de jugar com a mínim 7 jugadors del primer equip a l’onze en partits de copa i ara resulta que la federació, que segons els mitjans cavernaris ajuda tant al barça, resulta que no troba cap solució al respecte. Doncs la solució està molt clara si la junta actual blaugrana no fossin uns covards i volguessin quedar bé amb tothom. Perquè és tan fàcil com negar-se a cedir als jugadors per a un amistós perquè tenen un partit oficial amb el seu club i no caldria buscar tres peus al gat. Però clar, el problema està en que les estrelles de la roja, per molta ràbia que els faci a la caverna, són del Barça majoritàriament i en aquests contractes signats entren clàusules absurdes que posen als clubs entre l’espasa i la paret. Però bé així van les coses, en dates fifa el que es fot amb la roja sempre és el barça. El que tant plora, resulta que té carta blanca amb les seleccions de Portugal i de Alemanya. Els del Barça estan obligats, però resulta que un portuguès “deserta” de la seva selecció i la federació només el sanciona interinament quan li poden caure 4 mesos que no podria jugar xampions. Trucadetes als seleccionadors i jugadors que no van convocats als amistosos com Ozil o Khedira. Però clar després el que plora és el portuguès.

Però seguim amb la tàctica Mou. Després del calendari al seu gust, el següent pas és el tema arbitral. Tot l’any passat plorant pels arbitratges i dient que afavorien al Barça que inclús jugant malament sempre els ajudaven per a guanyar. Total que tant de plor, acompanyat del seu corresponent suport mediàtica de la caverna fa que els àrbitres aquest any estiguin cagats de xiular res en contra del Madrid, ja que si ho fan surten en portada tota una setmana senyalant-los i tots tenen present el record del que la premsa cavernaria pot fer amb la vida d’un àrbitre. És el cas de Turienzo Alvarez que va xiular en contra del Madrid (sense equivocar-se com les imatges van demostrar), doncs al dia següent va sortir en un diari cavernari en portada al mig d’una diana i amb el titular, aquest és el culpable de que el Madrid no guanyi la lliga. I com que el madrid no és que no tingui pocs hooligans va començar a rebre amenaces ell i la seva família i va estar de baixa per depressió. Doncs bé, si ja hi ha molts àrbitres que de per si són merengues i no necessiten cap pressió per a xiular a favor, la resta per pors també ho fan. Així doncs podem veure com els darrers anys els arbitratges al madrid, sempre que té algun problemeta (i si no el té moltes vegades també) li xiulen algunes ajudes per a que pugui seguir el ritme del Barça.

A la pressió aquesta de l’entrenador i premsa se li suma la del seu president que treballa a l’ombra però vaja que si treballa. El president del Madrid ja ha fet tots els possibles per a “restablir relacions” amb el poder des de que ha tornat a la presidència. Perquè el madrid sempre ha estat el beneficiat pels àrbitres o els estaments, però hi ha hagut un època els darrers anys, des de que va entrar Florentino per primera vegada que això s’havia frenat una mica. Per una causa molt clara. El president va posar-se al bàndol del candidat que no era Villar els primers anys de mandat i en sortir escollit aquest li va passar factura. Després va entrar Calderón i les coses van tornar a la normalitat, però en tornar a entrar Florentino va dir que el que més li interessava era restablir ell relacions i vaja si ho ha fet. Des de que està Florentino novament al poder resulta que les estadístiques de penals són de 23-8 a favor del Madrid. Molts d’ells regalant victòries com la darrera contra el Getafe que li van xiular un penal fora de l’àrea o contra el Rayo quan tenien dificultats, va ser una cosa exagerada. En canvi si mirem el cas del Barça, l’equip que més ataca, resulta que per a que li xiulin un penal ja no se que li han de fer als seus jugadors, com s’està veient des de fa temps. Però clar aquest any, la plorona de Setúbal, ja tot són alabances com l’altre dia a la gala marca, de cara als àrbitres i la federació, perquè ara ja ha aconseguit el que volia.

Però és que a les ajudes arbitrals, ara se li han sumat les ajudes institucionals. Tots sabem que el president del comitè Alfredo Flórez era soci del Madrid i durant els darrers anys s’han produït nombrosos exemples al respecte de que és “més que benevolent” amb el club blanc. I una vegada més, amb tota la cara dura del món, novament ha tornat a demostrar que el Madrid té una barra lliure més que preocupant.

Preocupant perquè si dues setmanes abans dius que el que ha fet el portuguès és una falta greu, que són segons el reglament de 4 a 12 partits a complir en totes les competicions no pots, de cop i volta, canviar a falta lleu. Ahir vaig llegir a l’Sport que el Madrid estava treballant a l’ombra pressionant per a que la cosa passés a falta lleu i jo no m’ho podia creure. Però avui resulta que quina és la meva sorpresa quan veig que si que s’ha passat a falta lleu. A més quan veig que un atenuant per a rebaixar la sanció i per a posar-li’n una a Vilanova d’un partit és que segons ells Vilanova va provocar-lo prèviament!! El que estan plorant des de la caverna, president inclòs a l’assemblea, de que va haver-hi provocació prèvia. Aquí és on entra la indignació general.

Perquè quan es jutja una cosa d’aquestes, s’ha de tenir en compte els fets que es puguin demostrar, i l’únic que es pot demostrar és que li posa el dit a l’ull. Si l’haguessin sancionat per la clatellada posterior em semblaria fins a cert punt acceptable, però per una provocació prèvia?? On estan els vídeos que ho demostren?? On està la prova de so que hagi gravat algú?? Per primer cop en la meva vida, veig que es tenen en compte coses que no s’han pogut demostrar i que venen d’una part interessada en reduir la sanció. És increïble tot plegat.

Així doncs, una vegada més, el comitè s’ha abaixat els pantalons davant el Madrid i ha creat un precedent molt perillós al respecte. Encara el tema és més sagnant quant veiem que a un jugador de rugby italià li han clavat 15 setmanes. Però bé, la trista realitat, és que Mourinho tenia raó, quan deia que les seves millors temporades venien a partir de la segona. Perquè durant el primer any ha sembrat tots els plors habituals i ha aconseguit el que volia, convertir-se en un deu intocable per a la parròquia blanca i aconseguir tots els tractes de favors possibles, tant a l’estament arbitral com l’institucional. Ha durat poc el càstig al madrid. De tota la història de la lliga, un parell d’anys que no ha estat tant descaradament a favor. Ara ens tocarà esperar uns cent anys més....llàstima que ja no ho veurem.

Era d’esperar.

Era d’esperar, quan vaig veure la designació arbitral del partit del Barça i del Madrid d’aquesta setmana com es desenvoluparien tots dos partits, veient a més on anava a jugar cadascun.

Perquè ahir el Barça va tenir com a àrbitre a un dels pitjors de la primera divisió, que si no fos perquè cada vegada que xiula al Madrid els ajuda en tot el que necessiten, ja no xiularia a primera divisió. Un àrbitre i assistents, que van enganxar a un hotel els periodistes que segueixen el Barça veient el Madrid per la tele, lamentant-se d’una jugada del Madrid que no va acabar en gol (al pal) moments després de xiular al Barça a Almeria i expulsar a Pep Guardiola falsejant l’acta. En veure a la premsa es van aixecar i se’n van anar a veure la resta de partit a les seves habitacions de l’hotel. Un àrbitre que va xiular un penal a Crc fa pocs dies, quan va ser fora de l’àrea i que va fer un arbitratge desastrós. Era d’esperar també quan vaig veure que Teixeira xiulava al Madrid perquè és un dels habituals quan el Madrid va a jugar a un camp calent per a fer-li més fàcils les coses. És un dels habituals quan el madrid juga amb els rivals més forts de la lliga.

Doncs bé, ahir, com sempre que xiula al barça, es va menjar el xiulet i es va dedicar a mirar cap a un altre lloc cada cop que passava alguna cosa al partit. El problema ja no va ser un penal més que es mengen sobre Messi (després vacil·len de Crc quan saca uns 6-7 penals més per temporada) perquè per desgràcia ja ve sent habitual que els àrbitres, condicionats per la premsa cavernaria que si xiulen a favor del Barça surten en portada al mig d’una diana i coses per l’estil, en cas de dubte xiulin en contra del Barça i es mengin els penals perquè el Barça gairebé sempre acaba guanyant igual i si no guanya no es queixen dels àrbitres.

El principal problema és la permissivitat que tenen els rivals quan juguen contra el Barça i que no tenen quan juguen contra el Madrid, com es va demostrar ahir a Cornellà, que en 3 minuts l’àrbitre es va inventar 3 grogues a l’espanyol. El principal problema és que els jugadors van provant a l’àrbitre i quan veuen que deixa pegar llavors comencen a anar-se’n de mare. A mi em sembla perfecte que un equip surti a pressionar molt fort i que als contactes juguin amb força, que el futbol és un esport de contacte. Però em sembla patètic que permetin coses com les que van passar ahir al Molinón. Perquè una cosa és que els jugadors entrin fort i l’altra és que cada cop deixin un recadet sense pilota pel mig o que facin entrades de vermella directa i que es quedin amb groga o fins i tot algunes sense targeta. A messi cada cop que soltava la pilota li deixaven el recadet a qualsevol zona del camp, n’hi va haver una que fins i tot es va encarar amb qui li va fer perquè no tenia cap sentit.

Això és el que va fer el “senyor” Clos Gómez durant el partit, que a més, encara se’n fotia dels jugadors cada cop que es menjava una falta clara i obria els braços dient que no passava res. Esta sonriseta del malparit aquest és el pitjor de tot, el riure de se que és falta però no te la xiulo desquicia a qualsevol. El partit va acabar amb 19 faltes l’Sporting i 7 el Barça, però com sempre les targetes dos per a cadascú. A més hi ha una entrada a Busquets a la primera part després d’intentar-li fer falta a Messi i que no van poder la pilota li arriba a Busquets i li peguen una patada per darrere amb la planxa per davant clavant-li els tacs al taló quan la pilota estava ben lluny de ser jugada i a la segona part una altra clavada de tacs “made in Pepe” que quan li fan a Crc aquell jugador poc més que mereix anar a la presó, però quan li fan a un jugador del Barça és que s’ha tirat o que simula. Dues entrades de vermella directa que van acabar amb groga i gràcies. Va ser el criteri de la bassura d’àrbitre que va xiular ahir, les entrades de groga falta i prou i les de vermella targeta groga. Lamentable. Perquè no acabo d’entendre, a més que una falta clara de reglament que és targeta, com pot ser una agafada de samarreta o unes mans clares que xiula l’àrbitre que només es quedin en falta. Després un salt d’Alves que li peguen una hòstia al cap i el que li pega encara l’increpa que diu que no l’ha tocat.

La veritat és que no em va agradar gens el comportament dels jugadors de l’Sporting ahir que es van passar d’agressius. Però sobretot el que no em va agradar gens va ser l’estat del terreny de joc. No és possible que a Astúries amb el clima que fa l’Sporting presenti un terreny de joc com el que es va veure ahir, que s’aixecava per totes bandes i que estava alt i sec. Comença a ser hora que els que es reuneixen per a fer menjarets i cubates es preocupin del que realment importa i que aquestes coses es comencin a controlar per normativa. No pot ser que si tu tens que tenir el camp en unes determinades condicions d’enllumenat, accessos, etc. que la part més important de l’estadi que és on es juga a futbol no estigui en les millors condicions possibles. Em fa molta gracia quan llegeixo o escolto coses com que el Barça no va estar ahir tant bé com acostuma. No entraré a valorar les opinions dels mitjans cules perquè ja fa dies que ho estic fent i em donen fàstics els seus anàlisis post-resultat totalment oportunistes, parlant malament de l’actuació de Messi i que no tenen els sants collons de dir res dolent de Xavi per exemple, que no va fer ni una passada a les desmarcades de Villa o Messi a l’espai i que cada vegada preferia pegar la seva habitual volteta i obrir a banda, però clar la culpa del resultat d’ahir va ser segons ells que Messi semblava el seu germà o que Pedro va anar perdut pel camp. Molt bé si senyor. I molt menys amb els cavernaris que ahir l’únic que els va importar del partit és si Alves havia fet un penal sobre un jugador en una jugada que xoquen dos jugadors de l’Sporting, perquè Alves té una mà al cos d’un d’ells. En canvi “casualment” s’obliden del penal sobre Romaric que porta d’una part de l’àrea a l’altra agafat de la samarreta en un córner. Per tant no mereixen ni comentaris al respecte.

El Barça no va fer el millor partit de la temporada, això està clar, però tant que parlaven els comentaristes i els anàlisis posteriors per exemple que si el Barça havia sofert molt i que es va patir pel resultat és totalment fals. Em fa gracia també que parlen d’un anàlisi del partit i que s’oblidin de que li han tangat un penal claríssim al Barça que era el 2-0 i la tranquil·litat ja a la primera part. Però clar aquestes coses per als lamentables del plus sempre s’obliden, al contrari de quan és amb el madrid que està tot el partit recordant la jugada. Curiós també el tracte de la realització, que es totalment interessada i que sempre estan buscant tres peus al gat, buscant alguna jugada per a dir que han ajudat al Barça, repetint un munt de vegades imatges de possibles fores de joc quan no havien acabat en res de perill o repetint faltes de Messi i menjant-se les repeticions de les entrades terrorífiques d’alguns jugadors de l’Sporting. La veritat és que el plus fa pena amb els seus comentaristes merengues jugui qui jugui i la seva rastrera obsessió per buscar jugades quan juga el Barça i que casualment quan televisen el Madrid totes aquestes jugades que un jugador del Madrid es queda tot sol només les repeteixen si es xiula, però en cada partit sempre hi ha jugades que et quedes amb les ganes de saber si ho era. Només fan que manipular les retransmissions per als seus interessos blancs. Donen fàstics.

Per acabar fer una menció a l’español. Ho poso amb ñ amb tota la intenció perquè són el filial del Madrid descaradament. Ho poso perquè no mereixen que es posi el nom en català a un equip que permet que es menyspreï l’ idioma per part d’un portuguès dintre de Catalunya mateix.

El més sorprenent és veure com gran part de l’afició perica ahir estava satisfeta del partit i sobretot el seu entrenador i jugadors amb la frase més repetida que va ser “hem donat la cara”. I ja està?? Espero que donin la mateixa cara quan vagi a jugar el Barça, que també li juguin als culers amb l’agressivitat de canaris que van demostrar ahir i amb un jugador menys al camp (és el que passa quan juga Romaric), amb un davanter del B i que juguin “de tu a tu” com li van jugar al Madrid. Que després ve el Barça i les patades van que volen i no es que li juguin precisament amb la tàctica que li juguen al madrid. Però clar que s’havia d’esperar d’un entrenador que diu que prefereix que guanyi la lliga el Madrid, que és un enamorat de Mourinho i que només li va faltar besar-li els peus quan es van trobar. M’hagués agradat també que el gran Pochetino, s’hagués queixat de l’arbitratge en lloc de dir que tot va ser meravellós i que havien jugat un molt bon partit. Exigencia 0 però clar si gran part dels pericos són pericos i del Madrid com li havien d’exhigir que modifiqués l’equip i sobretot la tàctica per a poder puntuar davant els blancs. Al final sempre és el mateix des que està Pochetino contra el Madrid, en lloc de pensar com puntuar, surt amb l’excusa dels pressupostos, amb resignació i surt a jugar “de tu a tu” al Madrid i a plantejar un partit d’anada i tornada, precisament el que millor li va al Madrid. Però es veu que aquests punts no els volen guanyar pel que sembla, ja li va bé a Pochetino haver encaixat 16 gols i no marcar-ne cap. Allà els pericos, espero que aquests 6 punts els facin falta després per a mantenir la categoria.

Per acabar menció un cop més al Barça B que avui he vist que a l’Sport per exemple analitzaven el perquè dels mals resultats i es centraven en els que ja no estan o amb la joventut de la plantilla però ni una sola menció al vertader culpable de tot. El senyor Eusebio que ja va demostrar al Celta que no donava la talla i que ara està enfonsant al Barça B. Em sembla molt bé les excuses de la joventut dels jugadors i tal i qual però li haurien de recordar a aquest senyor que amb Luis Enrique també eren molt joves tots. Com pot parlar d’excuses un tio que posa de central titular a Armando que no hauria ni d’estar a aquest equip o que deixa a Carmona a la banqueta i posa al Riverola aquest que és molt fluixet, o que deixa fora de la convocatòria o a jugar molt pocs minuts a Deulofeu. Que es centri en fer jugar a l’equip i menys excusetes típiques de quan un filial no guanya.