Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, octubre 17

No se que volen més.

De veritat que no entenc el barcelonisme tant per part de l’entorn i mitjans com per part de l’afició que va al camp. La gent ha sumat a l’etern pessimisme, l’actual exigència per sobre de tots els límits acceptables. Primer per part dels que retransmeten els partits o que fan els resums. Primer que res vaig haver de sofrir la lamentable retransmissió de ona fm perquè és la opció que et donen per a escoltar-ho en català i vaig pensar, millor dolents en català, que no pas dolents en castellà i a sobre merengues. Doncs bé, només vaig poder aguantar fins a la mitja part. Primer que res perquè no entenc aquesta nova manera de fer ràdio, que en lloc de retransmetre els partits i explicar el que passa el camp, sembla una quedada de quatre amics que s’asseuen a veure un partit i a comentar el partit i a explicar-se la vida. Les ràdios ja fa temps que en lloc de fer la seva feina s’han acomodat i retransmeten els partits com si tothom ho estes veient per la tele. No és només per part de Ona fm perquè el dia contra el Bate Borisov vaig escoltar la primera part a Catalunya ràdio i la segona part a Rac1 i la veritat és que em van decepcionar bastant totes dues, a més comentant el partit amb una desgana espectacular, amb ganes de que xiules el final i tots cap a casa.
Doncs bé, dissabte, a la pèssima retransmissió es va unir que el so anava retardat varis segons amb la imatge, al contrari del que sol passar habitualment, que va avançat. Però el principal problema de que deixes d’escoltar-ho és l’absurda exigència que tenen amb l’equip. No és només culpa de les ràdios perquè amb TV3 també ho he comprovat més d’un cop. Quan l’equip als deu minuts no guanya o no ha creat una ocasió clara de gol, els escoltes i sembla que tot sigui un desastre. Dissabte tots estaven ja als deu minuts que si el virus Fifa, que si el Barça estava jugant fatal, molt espès, etc. Als deu minuts de partit!! Clar, ara resulta que si no es guanya als deu minuts 2-0 o no s’han creat 4 ocasions clares l’equip ja sembla que estigui en crisis.
Una cosa és no fer el millor partit de la història i l’altra és matar-ho tot sense tenir en compte en cap cas ni el rival, ni el que està passant al camp, ni els antecedents previs. Que fàcil és dir que el Barça no està tan fluït des de la cadira de comentarista o del sofà de casa amb el portàtil al davant. El Racing de Santander, equip de Cúper que tots sabem com se les gasta, amb 10 tios al seu camp defensant i als deu minuts ja volien anar guanyant i jugant sobrats. Sense tenir en compte el difícil que és jugar amb aquest tipus de defenses, on hi ha partits on els que no juga el Barça i que els rivals d’aquestes defenses ni xuten a porta en tot el partit. Contra aquest mateix equip el Madrid va empatar a 0 i no va crear ni una ocasió de gol, per posar un exemple, i no van jugar tan defensius com al Camp Nou. Doncs be, contra aquesta defensa als deu minuts es marca un gol espectacular i amb una possessió de més del 75 per cent, es creen a la primera part fins a 4 ocasions clares de gol i d’altres no tant clares però amb un cert perill. I els de la ràdio seguien dient que el partit del Barça era dolent!! Jo recomanaria als que critiquen aquests partits del Barça que no surten rodons en quant a espectacularitat i gols, que quan s’acaba el partit es posin a veure el partit que va després, o el del dia després, fins i tot el del Madrid. Bé, el del Madrid no, perquè des de que el senyor Mourinho es va queixar dels horaris que aquest any gairebé sempre que juga en dissabte ho fa a les 6 de la tarda, l’horari que ell volia. Si es solapen diversos partits on la gent paga perquè es suposa que pagant pots veure’ls tots (o almenys és la moto que han venut amb els canvis d’horaris, que van dir que es jugaria només un partit cada dues hores per a que l’espectador els pugui veure tots, però clar al final el que s’acaba fotent per a que el ploramiques de Setúbal jugui a l’hora que vol ell són la resta).
Ho dic perquè després veus un altre partit i sembla que siguin un altre esport. Però clar l’afició de nous rics blaugranes (els que pugen al carro quan guanya) sembla que no les entenguin aquestes coses.
Ho dic perquè després el públic va fer el mateix. Als deu minuts se’ls van posar de corbata i semblava un funeral. Ni amb els gols es van posar a animar a l’equip. Això no és una qüestió de grada d’animació no, sinó de rejovenir el Camp Nou, perquè sembla un teatre la veritat.
El Barça, després de poder entrenar un dia i mig, contra un rival que fa quinze dies que està preparant el partit, va tenir un partit molt plàcid. Un equip que malgrat anar guanyant va pressionar fins a l’últim minut perquè en volia més quan no feia falta i haguessin pogut dosificar-se. Després es queixen i veuen històries rares quan es lesionen els jugadors, però a la que guanyant clarament es dosifiquen una miqueta, ja comencen les veus crítiques. La qüestió és sempre queixar-se. És molt penós la veritat.
Però el més penós sense cap mena de dubte és la lesió de Piqué. Per molt que Pep no va voler fotre guerra i va excusar a la selecció, no hi ha excusa que valgui, ni per part de la selecció, ni per part del jugador, ni per part del club. Pep no pot fer res, perquè ni està amb la selecció ni és el que s’ha de queixar a qui correspongui.
Per a començar el jugador. Tant de català que se les dona de cara a la galeria, tant que estima al Barça i tal, comença a ser hora de que es comporti com al professional que se suposa que és i que ha demostrat fins a final de temporada de l’any passat. Està clar que no es pot afirmar que les lesions siguin per una cosa o una altra, és indemostrable. Però per a començar, les vacances que es va pegar aquest estiu, no són les més adients per a un futbolista que venia tant carregat. El jugador el que havia de fer era descansar i no anar de gira amb Shakira com va fer. Un mes que tens de vacances no pots anar de gira, de concert en concert, agafant un avió cada dia-dos dies, viatges amb cotxe d’un lloc a l’altre, concerts, canviar les dinàmiques de descans, etc. Està clar que no es pot demostrar que des del primer dia de pretemporada que no ha estat bé i amb problemes físics que sigui per això, però tampoc és la millor manera de descansar d’una temporada molt exigent on ho has jugat tot per la plaga de lesions de la defensa.
Per tant, si ja fa dies que t’estan dosificant al teu club, el més normal és que li diguis a Del Bosque que no estàs per a jugar els 90 minuts, que pensis més amb el club que et paga que no amb la selecció a un partit intranscendent, perquè el lloc ja el tens assegurat quan estiguis bé. Mira Xavi com va demanar el canvi quan va veure que el marqués no tenia intenció de descansar. Comença a ser hora de que els jugadors del Barça no siguin tan passerells a l’hora d’anar amb les seleccions, que n’hi ha d’altres que a la mínima que poden es tiren del carro y ningú els posa en dubte a la selecció, com ara Xabi Alonso, que per un cop no va jugar i resulta que als dos dies és titular amb el seu club i juga els 90 minuts. Però clar ell no es català i juga al Madrid, per la qual cosa no necessita demostrar el seu compromís cada dia.
Després està el club, que una vegada més, el senyor Rossell no es queixa de res i ens la foten per tot arreu. Però és una cosa que per desgràcia ja no sorprèn, des de que ha entrat a la presidència que Pep a més de fer la feina d’entrenador, ha de fer la feina de president perquè aquest només surt a les que li interessa. Estan amb la política de no enfadar a ningú i ja estem veient com ens va, ni ens xiulen els penals, ni els arbitres respecten a l’equip, la federació fa el que vol amb la eliminatòria de copa, fa el que vol amb els partits amistosos recaptatoris a costelles dels culers, etc. I mentrestant tot és bonic.
Però el principal culpable de tot és el marqués. Perquè tant que segueix als jugadors i com estan i parla amb tothom, no sap que Piqué no ha jugat ni un partit sencer amb lo que va de lliga?? No sap que se li està donant minuts progressivament?? Perquè s’arrisca amb Piqué i el fa jugar 90 minuts quan ve d’una lesió muscular?? Perquè un jugador amb molèsties del Madrid directament no juga ni un minut?? Perquè Villa no acaba un entrenament per una sobrecàrrega al dia següent el fa jugar?? Si es fa mal Albiol i tenia pensat fer-lo servir per a que Piqué no jugués els 180 minuts, perquè no li truca a un central que faci cap a Alacant per a jugar contra Escòcia en lloc de forçar a Piqué?? Sempre arrisca amb els mateixos, un seleccionador que es baixa els pantalons davant de la caverna d’una forma lamentable i que exprimeix als cules una vegada més. Per desgràcia no serà l’única. La pròxima serà a la parada de la repesca, que els jugadors del Barça hauran de jugar l’anada de copa, al dia següent viatjar cap a Anglaterra per a jugar contra ells i després contra Costa Rica a casa d’ells també. Però clar, no cal provar jugadors, més val exprimir als del Barça....

No hay comentarios:

Publicar un comentario