La tàctica Mourinho.

Molts quan han escoltat a Mourinho dir que els seus equips quan guanyaven era a partir del segon any pensaven que era perquè a partir d’aquest és quan l’equip ja té els conceptes de l’entrenador assumits del tot i perquè l’equip ja està com es diu habitualment “conjuntat”.

Però la tàctica Mourinho va més enllà de tot això. La tàctica de que el seu millor any és el segon és perquè com a tots els equips, durant el primer any sembra les llavors per a poder recollir els fruits a l’any següent.

A totes les lligues ha fet el mateix, de fet l’any passat van circular diferents vídeos de les seves “actuacions” a les altres lligues que ha participat i els seus plors eren calcats als que va fer l’any passat i al segon any en totes elles va recollir els seus fruits.

Així doncs, l’any passat va estar plorant pel calendari que li tocava a ell i el que li tocava al Barça durant tota la temporada. Va dir que ell preferia que el clàssic fos el primer a Madrid i que volia guanyar els deu primers partits consecutius per a aconseguir una bona renta de cara a la part de la lliga en la que hi ha diferents competicions i s’ha de rotar els equips. Doncs bé resulta que “casualment” després d’anys de tocar el primer al Camp Nou aquest any toca el primer a Madrid. Després resulta que mirem el calendari d’un equip i l’altre i resulta que el madrid les primeres deu jornades té com a rivals: Atlethic (a casa), Saragossa, Getafe, Llevant, Racing, Rayo, Espanyol (filial), Betis, Villareal. En canvi si mirem els del Barça: Málaga, Villareal, R. Societat,  Osasuna, València, Atlético, Sporting, Racing, Sevilla i Granada. En definitiva que les primeres jornades de lliga a les quals el barça sempre arriba més justet perquè és el que acaba més tard i per tant comença més tard, resulta que ja haurà jugat contra tots els equips a priori anomenats grans de la lliga, mentre que el Madrid només contra el Villareal. A més l’anada del clàssic es juga uns pocs dies abans del mundialet per encara putejar més. A la cagada aquesta se li suma el tema del partit de copa que li han d’aplaçar perquè juga el mundialet i resulta que li posen des de la federació un dia Fifa per a que juguin les seleccions. Una data en la qual, per a no perdre la costum, la selecció busca una merda de partit contra la “totpoderosa” Costa Rica, al seu país, amb una afany únicament recaptatori. Resulta que a més està la norma absurda de que han de jugar com a mínim 7 jugadors del primer equip a l’onze en partits de copa i ara resulta que la federació, que segons els mitjans cavernaris ajuda tant al barça, resulta que no troba cap solució al respecte. Doncs la solució està molt clara si la junta actual blaugrana no fossin uns covards i volguessin quedar bé amb tothom. Perquè és tan fàcil com negar-se a cedir als jugadors per a un amistós perquè tenen un partit oficial amb el seu club i no caldria buscar tres peus al gat. Però clar, el problema està en que les estrelles de la roja, per molta ràbia que els faci a la caverna, són del Barça majoritàriament i en aquests contractes signats entren clàusules absurdes que posen als clubs entre l’espasa i la paret. Però bé així van les coses, en dates fifa el que es fot amb la roja sempre és el barça. El que tant plora, resulta que té carta blanca amb les seleccions de Portugal i de Alemanya. Els del Barça estan obligats, però resulta que un portuguès “deserta” de la seva selecció i la federació només el sanciona interinament quan li poden caure 4 mesos que no podria jugar xampions. Trucadetes als seleccionadors i jugadors que no van convocats als amistosos com Ozil o Khedira. Però clar després el que plora és el portuguès.

Però seguim amb la tàctica Mou. Després del calendari al seu gust, el següent pas és el tema arbitral. Tot l’any passat plorant pels arbitratges i dient que afavorien al Barça que inclús jugant malament sempre els ajudaven per a guanyar. Total que tant de plor, acompanyat del seu corresponent suport mediàtica de la caverna fa que els àrbitres aquest any estiguin cagats de xiular res en contra del Madrid, ja que si ho fan surten en portada tota una setmana senyalant-los i tots tenen present el record del que la premsa cavernaria pot fer amb la vida d’un àrbitre. És el cas de Turienzo Alvarez que va xiular en contra del Madrid (sense equivocar-se com les imatges van demostrar), doncs al dia següent va sortir en un diari cavernari en portada al mig d’una diana i amb el titular, aquest és el culpable de que el Madrid no guanyi la lliga. I com que el madrid no és que no tingui pocs hooligans va començar a rebre amenaces ell i la seva família i va estar de baixa per depressió. Doncs bé, si ja hi ha molts àrbitres que de per si són merengues i no necessiten cap pressió per a xiular a favor, la resta per pors també ho fan. Així doncs podem veure com els darrers anys els arbitratges al madrid, sempre que té algun problemeta (i si no el té moltes vegades també) li xiulen algunes ajudes per a que pugui seguir el ritme del Barça.

A la pressió aquesta de l’entrenador i premsa se li suma la del seu president que treballa a l’ombra però vaja que si treballa. El president del Madrid ja ha fet tots els possibles per a “restablir relacions” amb el poder des de que ha tornat a la presidència. Perquè el madrid sempre ha estat el beneficiat pels àrbitres o els estaments, però hi ha hagut un època els darrers anys, des de que va entrar Florentino per primera vegada que això s’havia frenat una mica. Per una causa molt clara. El president va posar-se al bàndol del candidat que no era Villar els primers anys de mandat i en sortir escollit aquest li va passar factura. Després va entrar Calderón i les coses van tornar a la normalitat, però en tornar a entrar Florentino va dir que el que més li interessava era restablir ell relacions i vaja si ho ha fet. Des de que està Florentino novament al poder resulta que les estadístiques de penals són de 23-8 a favor del Madrid. Molts d’ells regalant victòries com la darrera contra el Getafe que li van xiular un penal fora de l’àrea o contra el Rayo quan tenien dificultats, va ser una cosa exagerada. En canvi si mirem el cas del Barça, l’equip que més ataca, resulta que per a que li xiulin un penal ja no se que li han de fer als seus jugadors, com s’està veient des de fa temps. Però clar aquest any, la plorona de Setúbal, ja tot són alabances com l’altre dia a la gala marca, de cara als àrbitres i la federació, perquè ara ja ha aconseguit el que volia.

Però és que a les ajudes arbitrals, ara se li han sumat les ajudes institucionals. Tots sabem que el president del comitè Alfredo Flórez era soci del Madrid i durant els darrers anys s’han produït nombrosos exemples al respecte de que és “més que benevolent” amb el club blanc. I una vegada més, amb tota la cara dura del món, novament ha tornat a demostrar que el Madrid té una barra lliure més que preocupant.

Preocupant perquè si dues setmanes abans dius que el que ha fet el portuguès és una falta greu, que són segons el reglament de 4 a 12 partits a complir en totes les competicions no pots, de cop i volta, canviar a falta lleu. Ahir vaig llegir a l’Sport que el Madrid estava treballant a l’ombra pressionant per a que la cosa passés a falta lleu i jo no m’ho podia creure. Però avui resulta que quina és la meva sorpresa quan veig que si que s’ha passat a falta lleu. A més quan veig que un atenuant per a rebaixar la sanció i per a posar-li’n una a Vilanova d’un partit és que segons ells Vilanova va provocar-lo prèviament!! El que estan plorant des de la caverna, president inclòs a l’assemblea, de que va haver-hi provocació prèvia. Aquí és on entra la indignació general.

Perquè quan es jutja una cosa d’aquestes, s’ha de tenir en compte els fets que es puguin demostrar, i l’únic que es pot demostrar és que li posa el dit a l’ull. Si l’haguessin sancionat per la clatellada posterior em semblaria fins a cert punt acceptable, però per una provocació prèvia?? On estan els vídeos que ho demostren?? On està la prova de so que hagi gravat algú?? Per primer cop en la meva vida, veig que es tenen en compte coses que no s’han pogut demostrar i que venen d’una part interessada en reduir la sanció. És increïble tot plegat.

Així doncs, una vegada més, el comitè s’ha abaixat els pantalons davant el Madrid i ha creat un precedent molt perillós al respecte. Encara el tema és més sagnant quant veiem que a un jugador de rugby italià li han clavat 15 setmanes. Però bé, la trista realitat, és que Mourinho tenia raó, quan deia que les seves millors temporades venien a partir de la segona. Perquè durant el primer any ha sembrat tots els plors habituals i ha aconseguit el que volia, convertir-se en un deu intocable per a la parròquia blanca i aconseguir tots els tractes de favors possibles, tant a l’estament arbitral com l’institucional. Ha durat poc el càstig al madrid. De tota la història de la lliga, un parell d’anys que no ha estat tant descaradament a favor. Ara ens tocarà esperar uns cent anys més....llàstima que ja no ho veurem.