Bé, s’acaba la temporada i és moment de donar
les notes de final de curs. Ja vaig dir fa unes setmanes, abans de guanyar res,
que per a mi era una temporada de notable alt encara que no es guanyés res, ja
que l’equip havia demostrat que era molt competitiu i que podia jugar-li de tu
a tu a qualsevol equip, cosa que no podíem dir els darrers anys. Al final s’han
assolit tots els títols i ha podem parlar de temporada gairebé perfecta, ja que
es va tenir una fase de mal joc que li treu la perfecció de la temporada però
la perfecció no existeix i aquest equip s’ha acostat bastant al que s’espera
d’una temporada perfecta. Però bé, no tots han tingut una temporada perfecta i
també és just analitzar els diferents sectors del club, ja que al moment de
pensar amb aquest equip, es recordarà que ho van guanyar tot i alguns passaran
a la història del club sense merèixer-ho.
Directiva: suspens total.
És la part més negativa de la temporada, plena
de ridículs institucionals i de gestions horribles que fan que per molt que
l’equip els hagi salvat el cul, que hagi estat una gestió nefasta i que no
mereixen cap alabança.
Primer que tot per la gestió de l’equip, la
gestió interna del club i la gestió dels poders institucionals que han fet que
no hi hagi hagut el més mínim respecte per al club, amb arbitratges sospitosos,
decisions de calendaris estranys, horaris, controls sorpresa dels vampirs de la
Uefa, sancions, passejos del nom del club pels jutjats, no acabaríem mai. A
Berlín es va tornar a veure, sectors juventins del camp, sospitosos que tenien
més entrades que el club, a la copa va passar el mateix. No pot ser que sempre
li toqui al Barça ser el passerell, la darrera la notícia aquesta que corre que
el Barça va haver de pagar la felicitació del Madrid contra reemborsament.
Estem de conya? No hi ha ningú amb els pebrots suficients de trucar al
president del Madrid i dir-li que es foti la felicitació pel cul? Celebrar
dinar de directives quan saps que a l’ombra t’estan intentant fotre per tot
arreu, que penses que t´han denunciat a la Fifa. No pot ser que els que se
suposa que han de defensar al club sempre acotxin el cap i s’abaixin els
pantalons. El Barça necessita un president amb dos collons o amb uns bons
ovaris de dir prou a segons quines coses.
Una directiva i sobretot un president, que han
estat unes titelles de Rossell, que igual que Bartomeu va utilitzar a Zubi per
a seguir i abaixar el suflé de l’entorn, Rossell es va apartar però segueix
sent el president a l’ombra, perquè era el que tocava, jo marxo però vosaltres
seguiu i arregleu tots els contractes i adjudicacions. Així el senyor Bartomeu
fins al final ha manegat el que ha pogut, amb l’adjudicació de la construcció
del Mini, amb els contractes televisius, la negociació de samarretes i
publicitat, etc. Apart d’utilitzar al club com a arma electoral, que els altres
candidats s’han queixat de la utilització de les xarxes socials blaugrana en
favor de Bartomeu. El pitjor de tot ha estat la utilització del club a corre
cuita per aconseguir mèrits de cara a presentar-los a les eleccions dintre de
la seva candidatura. Luis Enrique no feia falta renovar-lo tres anys, li
quedava un any més de contracte i se suposa que qui guanyi no tindrà problema
en continuar amb un entrenador que ha aconseguit un triplet i ha aconseguit que
l’equip sigui molt competitiu i que torni a utilitzar la estratègia i que hagi
aconseguit una solidesa defensiva. Tampoc era necessari aconseguir la renovació
de Neymar i supeditar-la al nou president per a penjar-se la medalleta. Tampoc
era necessari, després d’estar tot l’any menystenint i faltant al respecte a
Alves per a aconseguir després una renovació exprés quan portes tot l’any
intentant-lo fer fora. Però sobretot, si Aleix Vidal era una petició de
l’entrenador, no es que sigui un jugador top mundial per anar a corre cuita a
fitxar-lo, que cap gran estava interessat en fitxar-lo, hi havia marge de
sobres per a fitxar-lo a un preu molt més assequible que els 18 milions més 4
variables que ha costat. Les presses per fitxar-lo i presentar-lo han fet que
es pagui una barbaritat per aquest jugador. Només cal veure que acaben de
vendre a Deulofeu a l’Everton per 6 milions d’euros i se’n gasten 18 amb Aleix
Vidal. El cas Deulofeu és més que surrealista, un jugador que marxa gairebé
regalat i que si el vols recuperar has de pagar més del que has rebut. Han
venut a una futura promesa del futbol, pel mateix preu gairebé que el que van
pagar per Douglas. I no s’acaba aquí, ara resulta que està a punt de marxar un
dels futurs millors centrals del món per 12 milions d’euros de clàusula, per
una clàusula que hi havia al contracte, després de perdre a Thiago per una
misèria, van cometre el mateix error amb Bartra. Ara mitja Europa es baralla
per ell i clar, fart d’esperar la seva oportunitat al Barça, sembla que té més
que decidit de marxar, cosa que no podrà impedir ningú perquè hi ha un buit de
poder ara mateix, com va passar fa uns anys amb Cesc. Després si torna que, li
farem com a Cesc?? Lamentable. I ja ni parlem, amb el que s’està pagant avui en
dia, per quan regalen a Montoya, perquè Douglas els tocarà pagar per a que
marxi, perquè no el voldrà ningú ni regalat.
La gestió del director esportiu també ha estat
més que ridícula, li donen el poder total, l’aguanten malgrat cagar-la any rere
any i quan hi ha una mica de mala maror el foten fora com a salvavides de la
temporada, quan la planificació no l’hagués hagut de fer ell després de no
saber fitxar un central en tres anys. La temporada més important, que saps que
no podràs fitxar, li donen a una persona que ha demostrat no estar capacitada i
quan el mal ja està fet, el foten fora com a solució, per a portar al Braida
aquest que l’han portat per a fitxar a Pogba. Per a fitxar a Pogba no
necessites al vividor aquest, sobretot per a pagar 80 milions a la Juve i
pagar-li una morterada al jugador. Resulta que l’ha d’intentar convèncer!!! Si
un jugador necessites convèncer-lo per a que vingui al millor club del món, que
li acaba de guanyar una xampions als morros i a viure a una ciutat com
Barcelona amb les butxaques plenes, pleguem veles. Que se’n vagi on vulgui
doncs!
Després el director esportiu, no cal entrar en
molts detalls perquè ho he parlat un munt de cops, la seva patètica gestió. Al
final del que ha fitxat, els porters, Suárez i Rakitic que no calia ser un
Einstein per a saber que eren jugadors per al barça i poca cosa més, ja que
Rafinha va tornar de la cessió. No entrarem en detalls de l’adquisició estrella
de Douglas, Mathieu i Vermaelen. Molt malament també la gestió de les sortides,
ja que per molt que s’hagi guanyat un triplet penso que va ser un gran error
vendre a Cesc i Alexis i quedar-se amb Xavi i Pedro. Dos jugadors que han
tingut un rendiment molt bo als seus clubs i que li haguessin anat ni que
pintats al Barça, en una temporada on no es podrà fitxar, per a poder rotar la
davantera i per a tenir un relleu d’Iniesta que ja comença a fer-se gran, sense
haver de gastar un euro. De Zubi jo li puc agrair el seu comportament, la seva
discreció i el seu suport a l’equip en tot moment, però la seva gestió de la
plantilla ha estat lamentable i hagués hagut de ser fora del Barça abans de la
temporada. No em va semblar bé que el fotessin fora al moment que ho van fer,
menys encara quan es cessat per dir que el president tenia la culpa del que
estava passant amb la Fifa, que ell era el que signava, per això el van fer
fora. Això no em va agradar, però que no era adient per al càrrec ja portàvem
varies temporades dient-ho.
Tampoc m’agradaria oblidar tot el que hi ha a
la intrahistòria del fitxatge Neymar, amb sou per al seu pare i tot un seguit
de coses que estem veient, amb els diners pagats per opcions preferencials de
jugadors dels Santos, que ja no estan ni al club algun d’ells perquè no donaven
el nivell, com els tres brasilers del Fluminense, que amb 19 anys encara estan
a Brasil i que no han anat convocats amb la sub-20 de Brasil dos dels tres, que
ja s’han pagat 3 milions per una opció de tempteig. No fa una mica d’oloreta de
Rosell per aquí o m’ho imagino jo?? El que deia, no està a la poltrona però és
el que mou els fils.
Equip tècnic. Excel·lent.
El treball del cos tècnic ha estat fantàstic,
amb un entrenador més que correcte en públic i que ha dit les coses com eren i
a la cara en tot moment. No ha perdut els papers en tota la temporada i ha tingut
a ratlla als periodistes tot l’any, potser per això s’ha emportat més pals dels
que mereixia. L’equip ha assolit una solidesa que feia anys que no tenia i en
moltes fases de la temporada un molt bon joc, ha aconseguit sobretot solidesa
tàctica, a l’hora de defensar sense patir amb excés i una evident millora de
les jugades d’estratègia, tant a l’hora de fer gols com a l’hora de no rebre’n.
Perquè no té matrícula d’honor? Doncs perquè va tenir una fase de la temporada
que es va deixar mangonejar una mica pels poders interns i externs i va
transigir amb les seves idees, quan tenia a Xavi per al que realment està avui
en dia i en canvi li va donar per les pressions una importància que no
mereixia. Així ho van pagar amb el ridícul al bernabeu i en altres partits
importants que no es van assolir els resultats esperats. També va abusar una
mica de les rotacions totes de cop en diversos partits canviant 8-9 jugadors i
l’equip ho va notar perquè no tenia encara els automatismes i els nous no es
coneixien com per a jugar junts encara. Però bé tot això es peccata minuta
respecte al gruix total de la temporada.
Jugadors.
Bravo: Un notable alt pel rendiment general de
la temporada, ha tingut alguna errada important, com per exemple a Sevilla,
però si fem el rati amb tota la temporada és un percentatge molt petit, ha
demostrat poder jugar al Barça, tenir un acceptable domini de l’espai i un molt
bon joc de peus que ha proporcionat molt bona sortida de la pilota. Necessita
millorar però amb el joc aeri, cosa que amb la edat que té no se si tindrà
temps ja.
Ter Stegen: Notable alt per a ser la seva
primera temporada al futbol espanyol i a un equip tant exigent com el Barça,
segur amb els peus i molt bon rendiment la majoria de partits, amb aturades de
mèrit. Sota el meu punt de vista, té el mateix problema que Bravo, les
sortides, amb l’agreujant que fa metre noranta ha de controlar millor aquest
aspecte, el punt a favor és que és molt jove i que té molt marge de millora.
Porter per a molts anys per al Barça i el major mèrit de Zubi com a director
esportiu.
Masip: Malauradament no té espai en aquest
barça, però és un gran porter, com els que seguim el filial vàrem poder
comprovar els anys anteriors. Jo el cediria fins que marxi Bravo.
Alves: Temporada d’excel·lent, ha patit durant
una part d’aquesta ser el focus de les crítiques quan l’equip no estava bé,
però ha tingut la capacitat de revertir la situació i ha acabat la temporada de
forma espectacular, sent peça clau al tram final de temporada i a les dues
finals. Una renovació més que merescuda per al per mi encara millor lateral
dret que hi ha al món.
Piqué: Temporada de notable alt, ja que ha
estat una temporada clarament partida, el començament amb problemes al camp i
extra esportius i una segona part absolutament brutal, peça clau per a que el
Barça hagi recuperat solidesa defensiva, sobretot amb l’estratègia i que torna
a ser un dels millors centrals del món. Apart és clau al vestidor juntament amb
Alves i Neymar, perquè aporta el bon rotllo necessari per a que les coses funcionin
dintre d’un vestidor. No cal dir tampoc que és un dels que parla més clar i
català de tots i que contesta a qui faci falta.
Mascherano: Excel·lent temporada del jefecito,
un jugador que compleix a dues posicions del camp i que aporta un caràcter que
acostumava a aportar Puyol i que contagiava a l’equip. Un jugador que fa molt
poques errades i que és respectat per tots els companys i és un pes pesat del
vestidor sense necessitat de ser capità. Clau en les cobertures i amb una
capacitat d’anticipació espectacular.
Alba: Un altre que ha estat excel·lent, amb
una temporada molt regular i pràcticament sense lesions, cosa que l’ha fet
millorar moltíssim en quant a rendiment aquesta temporada respecte la anterior.
Un jugador que mentre tingui aquesta velocitat és indiscutible en aquest equip,
ja que pot trencar des del darrere en atac i recupera molt fàcil la posició en
defensa i ajuda molt quan al costat està el tronc francès.
Adriano: Temporada per a oblidar la seva,
aprovat raspat perquè tampoc ha fotut cap cagada recordable que hagi costat un
gol, però el seu rendiment quan ha jugat no és el que s’espera d’un jugador del
Barça. Li costa molt jugar de tant en tant, és un jugador que necessita jugar
partits seguits per aconseguir rendiment, com que té aquesta continuïtat no se
si és bo que es quedi al Barça. Jo me’l quedaria per a suplent d’Alves i Alba,
així podria donar descans als dos i tindria el ritme com per a tindre bon
rendiment. Aquest any, pobre, ha fet pena veure com la seva banda era un colador.
Mathieu: Suspens evident, ja no tant sols pel
seu rendiment, sinó perquè pel seu preu abusiu, ha fet que li tregui minuts a
Bartra i que aquest vulgui marxar. Un jugador que no pot jugar dos partits
seguits, que no té qualitat per a jugar al Barça, no té capacitat per a sortir
des del darrera i és un flam defensiu, que condiciona el joc de tota la defensa
i de Busquets, que han d’estar més pendents del que caldria. I no li poso un
zero perquè ha fet dos gols que han tingut rellevància, però que no poden tapar
les seves mancances.
Bartra: Un Bé alt per al jugador perquè no ha
tingut ni la continuïtat ni la confiança de l’entrenador suficients per a
consolidar-se a l’equip, un jugador amb molta projecció i que quan ha jugat no
ha desentonat en absolut, però que entenc que vulgui marxar perquè no té les
oportunitats que mereix. Un jugador pel qual la culerada es penedirà i molt de
la seva marxa, quan el vegin triomfar a un altre equip. Bé alt perquè no ha
tingut la incidència que mereix, no perquè hagi jugat malament cap dels partits
que ha jugat, simplement ha jugat poc. Una pena.
Vermaelen: Jugador que no es pot valorar
perquè no ha jugat, si està bé, allà on ha jugat ha demostrat ser un bon
central, però porta dos anys i mig amb lesions i veig difícil que assoleixi el
nivell que tenia. Espero equivocar-me i que el respectin les lesions, seria una
bona incorporació, però em sembla que ens el menjarem en patates.
Douglas: La única explicació que li veig a
aquest fitxatge, és que sigui un pagament pendent encobert a l’empresa Traffic. Encara
no se que fa al Barça la veritat, algun dia algú haurà d’explicar perquè està
al Barça, un jugador que amb 24 anys encara jugava a Brasil.
Montoya: Presencia testimonial, quan ha jugat
ha complert, un aprovat, perquè ha jugat poquíssim. Un jugador que no se que li
ha passat al primer equip quan al filial prometia molt i era indiscutible i amb
molt marge de millora. L’equip que se l’endugui farà un molt bon fitxatge, jo
li posaria una clàusula de repesca per si un cas.
Xavi: Suspens evidentment. Un jugador que ha
preferit interessos personals que els del club que diu que tant estima, s’ha
menjat amb la seva presència els minuts destinats a fer la transició al mig
camp amb els dos xavals que hi havia aquesta temporada. Un jugador que, per
molt que surti a totes les portades i que sembli que hagi guanyat ells els
títols, ha estat totalment intranscendent i ha jugat els partits menors, per al
que està ara mateix a màxim nivell, ha marxat un any tard. Els partits potents
que ha jugat ell s’ha fet el ridícul, especialment al bernabeu. Jugador que
estava per al que ha estat al final, sortir amb el partit resolt per aixecar
les copes, poca cosa més. A més, amb les seves declaracions contra Neymar,
després d’abandonar el Barça, ha demostrat ser un hipòcrita.
Sergi Roberto: Un jugador que ha patit
l’egoisme de Xavi i que li ha tret tots els minuts, ha jugat poquíssim. Un
aprovat perquè sempre ha complert, però aquest noi mereix més minuts, és un
jugador total, un portent físic, que tenim molt desaprofitat aquí. Si no ha de
tenir minuts que el cedeixin, l’equip que el rebi serà molt afortunat.
Rafinha: Un altre que ha patit el síndrome
Xavi, apart de tenir molt mala sort amb les lesions. Un Bé alt perquè ha fet
molt bons partits i poc a poc ha anat tornant a guanyar minuts. La temporada
que ve ha de ser la de la seva consolidació, jugador amb capacitat per a ser un
jugador molt complert i que només necessita fer el petit salt d’aprendre quan
conduir i quant jugar ràpid a un o dos tocs.
Iniesta: Un notable alt per al futur capità,
no té un excel·lent perquè ha patit lesions que l’han anar llastrant, però que
quan ha estat bé és indiscutible encara en aquest equip. L’any que ve suposo
que li tocarà agafar el rol de ser l’organitzador de l’equip i cedir-li més
galons a Rakitic. Un jugador que llegeix el joc perfectament i que continua
tenint capacitat de desequilibri i última passada, però que amb el pas dels
anys té més dificultats per a replegar, però això és inevitable.
Rakitic: Temporada excel·lent culminada amb
gol a la final de xampions. No ha sigut fàcil per a ell, acostumat a jugar-ho
tot i que ha tingut danys col·laterals també del efecte Xavi, però que s’ha
sabut sobreposar per a fer-se indiscutible en aquest equip. Un jugador que ha donat
un equilibri que faltava els darrers anys, una gran ajuda per a un desbordat
Busquets, que demanava a crits el sistema de joc del Barça. Jugador que la
temporada que ve penso que encara anirà a més, ja que està totalment integrat i
li falta explotar ofensivament.
Busquets: Excel·lent com no podia ser d’una
altra manera, un jugador que cada any que passa és millor i domina més
registres del joc, un jugador que llegeix el futbol com ningú i amb la
picaresca suficient per a menjar-li la orelleta als àrbitres i trasbalsar als rivals. És un dels futurs capitans del Barça i
és el que té la feina més fosca de totes, apart de cobrir posicions i
d’intentar trencar els atacs rivals, és l’encarregat sempre de lluitar les
pilotes aèries de l’equip rival al seu davanter. Treball impagable que combina
a més amb una, cada cop més, capacitat a l’hora d’accelerar la circulació i de
fer sempre la passada adequada.
Suárez: Excel·lent, ha estat clau recuperar un
jugador de les seves característiques que no teníem des de l’època d’Eto’o, un
jugador amb caràcter, que lluita totes les pilotes i encomana a l’equip, que s’ho
deixa tot al camp, però que a més de tot el treball que fa, li suma al conjunt
una gran capacitat d’associació, un olfacte de gol espectacular, una
generositat que no tenen molts de nous al món i una gran capacitat de moviments
sense pilota, apart de la fam de títols amb la que venia. Una gran incorporació
que fa que Messi i Neymar puguin jugar amb més llibertat pels espais que
genera. Va començar ansiós, però ha acabat la temporada d’una forma brutal. A
més, pel que diuen, és una bona peça per al vestidor i s’ha acoblat molt bé a l’equip.
És l’exemple del que parlava abans de Pogba, Suárez ha demostrat moltes ganes
per venir, no es va necessitar fitxar un intermediari per a que li anés menjant
l’orelleta tot l’any per a convèncer-lo, aquests jugadors són els que
necessitem.
Messi: Per a definir el que fa aquest senyor
es necessitaria escriure un llibre, la seva qualificació no existeix, hauria d’haver
alguna per sobre de cum laude per a ell perquè ja s’han esgotat tots els
qualificatius. El que podem dir és que sent el millor del món amb diferència,
any rere any ha anat incorporant registres al seu joc, ha anat assolint una
maduresa per a llegir els partits brutal i ha tingut la humilitat suficient per
a després d’una mala temporada buscar solucions per a continuar sent el millor
però a més aportar per a que l’equip ho guanyi tot, que no és fàcil quan ja ets
el millor, tenir l’ambició al mateix temps que la humilitat de saber que tens
que millorar alguns aspectes de la vida. L’any passat va tenir molts problemes
fora del camp, però sembla que ja és passat, la millor notícia per al Barça que
hagi tornat a estar al nivell que tenia. Que vagi fent lloc al seu museu de
títols per a una altra piloteta d’or i que ampliarà sempre i quan ell vulgui. L’únic
que se li pot dir a aquest senyor és moltes gràcies per escollir al Barça quan
era un marrec.
Neymar: La temporada de Neymar sentint-ho molt
l’he de qualificar com a notable raspat. Altres jugadors amb la seva temporada
es podria parlar d’excel·lent, però amb el seu cas no estem parlant d’un
jugador normal i se li ha d’exigir com a tal. Ha d’assolir més importància al
joc en moltes més facetes i no dedicar-se a esperar que Suárez o Messi li donin
els gols cantats. Aquest any ha fet massa partits dolents i intranscendents que
un o dos gols han tapat. L’estem veient a la copa Amèrica el que és capaç de
fer a l’hora d’aportar el seu desequilibri al joc col·lectiu de l’equip i al
Barça l’hem vist molt aïllat a la banda i amb poques ganes de ser important en
quant al joc. Necessita fer un pas endavant i no limitar-se només a fer gols,
necessita millorar la seva aliança amb els seus companys de banda, sacrificar-se
una mica més amb la pressió i l’ajut al seu lateral, però sobretot el que
necessita és tenir més regularitat i no perdre’s en disputes i discussions amb
els seus marcadors.
Pedro: Temporada d’aprovat, ja que quan ha
jugat no es pot negar que no s’ho hagi deixat tot al camp, però amb atac ha fet
una mala interpretació del que ha de fer com a davanter. Ha fet una relació “si
marco més gols igual a jugaré més” i això ha fet que quan ha sortit hagi estat
molt individualista i massa obsessionat amb el gol. Ha d’entendre que no juga
perquè els altres tres són molt bons, no perquè no hagués fet bé la seva feina
anteriorment, ha de pensar més amb l’equip i els gols ja li arribaran, perquè
si cada cop que ha de sortir ha d’anar boig amb marcar, mal negoci farem. No se
li pot recriminar res en quant a treball i ajudes als seus companys, però ha
pecat massa d’individualista.
Jugadors del filial (Munir, Sandro, Samper):
Els podríem donar un notable, perquè quan han jugat han aportat a l’equip i el
millor que es pot dir, que no se’ls ha notat que venien del filial, marcant
gols importants tant Munir com Sandro i Samper fent bon paper a la xampions.
Van complir el seu paper mentre Suárez estava sancionat i han tingut la
humilitat necessària per a entendre que era una cosa temporal i que havien de
seguir treballant amb el filial. Són tres jugadors, juntament amb Adama i
Halilovic, que els han de cedir i no es poden fer malbé a segona B.
Bé per acabar només em queda desitjar-vos a
tots un bon estiu, que gaudiu de la copa Amèrica, si us agrada el futbol, que
si no passa res ens veiem quan torni la temporada ja que em dona bastanta
peresa parlar de les eleccions la veritat.
