Resultat enganyós.

El Barça com ja dèiem la setmana passada, tenia un partit trampa que hagués pogut costar molt car, ja que és l’equip de la era Lucho que més dificultats ha plantejat per a poder-los ja no guanyar, fins i tot marcar un gol. El resultat però, va ser enganyós, ja que el Barça va generar ocasions més que suficients per a guanyar de manera folgada malgrat les dificultats plantejades pel Málaga.

Abans de parlar del partit, però, comentar el tema institucional. No entraré amb la vergonyosa gestió, que s’ha fet per part d’aquesta junta des que els van advertir que tenien un període de fitxatges per arreglar la temporada i mitja següent, sense poder fitxar, perquè ja l’hem comentat amb escreix. Però si que voldria comentar el tema del poder institucional perquè és vergonyós. El Barça, quan ja feia riure en aquest aspecte, va tenir la brillant idea de posar al senyor Albert Soler, que havia estat dintre del consell superior d’esports, secretari d’estat per als esports i un extens currículum dintre del món de l’esport, com a responsable de l’àrea de representació i com a encarregat de restablir les relacions i recuperar el poder institucional que tenia Laporta. Però clar, quan aquest senyor ve de retir daurat i es dedica a somriure a les càmeres i a viatjar i anar d’àpat en àpat a costelles del club, en lloc de venir a fer la seva feina, llavors passa el que passa. Passa que les designacions arbitrals i els corresponents arbitratges fan molta pudor, no se que porta fent aquest senyor els darrers anys per a arreglar-ho, però la realitat és que portem 4 arbitratges bastant dolents i resulta que dos d’ells són de Madrid, un altre és nascut a Madrid i col·legiat a Castellà i Lleó i l’altre que treballa i viu a Madrid sent col·legiat a Aragó. És el que va anunciar Simeone a començament de temporada i que ja ens podem fer a l’idea, els àrbitres aquest any quan xiulin al Barça serà una competició de a veure qui els fot més, amb el premi de la internacionalitat a final de temporada per al guanyador. El cas de l’àrbitre d’ahir ja era un pack total, treballant a Madrid, aragonès de naixement i militar de professió. Un independentista total vaja, que li va deure fer una gràcia venir a un estadi ple d’estelades i escoltar crits d’independència, que flipes. Així es va deixar les targetes al vestidor i es va menjar dos penals clars en menys de 3 minuts de diferència. És curiós com el mateix penal al Bernabeu, es xiula i es veu molt claret quan el fa Piqué i després al Camp Nou es mira cap a un altre lloc, exactament la mateixa acció. Però el problema ja no és que et xiulin o no un penal, que es pot equivocar, el problema ve quan et peguen contínuament patades i l’únic que fa és xiular falta, després al temps de descompte en va treure 3 de targetes clar, perquè així la estadística queda arregladeta, li treu a Tissone targeta als 45 de la segona part, quan ja portava 6 faltes a quina més dura i sense opció de tocar pilota. Amb això juguen aquests senyors.

Però bé anem al partit. Un cop més va costar molt amb el Málaga, com costarà amb qualsevol equip que jugui com ells i que el Barça no sigui efectiu de cara a porta i el partit es vagi complicant i donant-los més moral i forces veient que aguanten el resultat. No és una novetat els problemes que té el Barça quan un equip es tanca moltíssim i els tanca els passadissos interiors i la zona frontal i els deixa les bandes relativament lliures, relativament perquè hi ha sempre dos contra un en banda però hi ha molts més espais. És per això que el Barça necessita aprofitar les ocasions que crea els primers 15 minuts de partit, que és quan els rivals encara s’estan col·locant al camp i tenen algun error de cobertura o de marcatge, després ja les defenses es van ajustant i la cosa es complica exponencialment. Es complica perquè a la plantilla no tenim jugadors de desequilibri individual per banda i puguin trencar l’entramat defensiu rival, perquè els dos laterals són d’entrar de segona línia per sorpresa i els extrems, tant Messi com Neymar, són de fer la diagonal cap a dintre, poden trencar ocasionalment per banda, com es va veure ahir en algunes ocasions, però no és una norma i l’estil del Barça fa que entrin cap a dintre per a deixar espais als laterals. En aquests partits s’hauria de demanar a tots dos, ja se que és difícil per la seva tendència i perquè se senten més còmodes, però se’ls hauria de demanar que obrin el camp i que intentin driblar per a que es trenqui la defensa i es generin espais per als interiors i sobre tot per a Suárez, que si no és així es troba embotellat entre els dos centrals i els mig centres defensius de torn, malgrat que faci moviments de ruptura i desmarcatge, després llavors quan té la pilota i va a fer la centrada, ha d’esperar que arribin els de segona línia que a més venen molt tapats pels defenses que els estan seguint el moviment de desmarcada. També s’hauria de xutar més de fora de l’àrea, se suposa que Rakitic va venir per a això, Messi en va pegar un parell ahir, però Neymar i Suárez van tenir la opció i no ho van fer i el cas d’Iniesta amb els xuts de fora de l’àrea tots sabem que no és el seu fort, malgrat que ho intenti en cada partit. Però Rakitic està jugant a la posició d’interior més endarrerida, per ajudar a Busquets i es troba en la zona de més trànsit ja que és on hi ha més jugadors pensant amb la defensa zonal de Messi i els moviments de l’argentí fan que li taponin molts cops els espais per la zona de rematada i que fan que hagi d’aprofitar més els espais de la zona de banda que deixa Messi quan arrastra defenses cap al mig. En aquestes situacions penso que haurien de canviar posicions Iniesta i Rakitic i deixar al croat més a prop de l’àrea i amb més espais per al xut. Però bé, són coses que hauran d’analitzar els tècnics del Barça, perquè s’ho trobaran i molt durant la temporada, amb la majoria d’equips provant aquest sistema ja que veuen que és el que dona més possibilitats de puntuar davant l’equip blaugrana, perquè si marquen a l’home amb la qualitat que tenen els trenquen amb facilitat i si juguen de tu a tu amb pressió avançada, els maten a la contra. Per tant el més exitós és posar defenses zonals i tapant els passadissos interiors. El problema no ve pels equips que són de la zona baixa, perquè com es va demostrar ahir, després són molt innocents per a crear perill la majoria d’ocasions que surten al contraatac després de pèrdua del Barça, encara que Alba en va salvar una in extremis de Charles al darrer minut de partit, que guanyant 1-0 no es pot produir de cap manera. El problema ve si aquest tipus d’oportunitats el tenen, ja no dic el Madrid, sinó els equips de mitja taula cap amunt, perquè són gol segur. En aquest tipus de partits, ja se que és difícil, però s’han de minimitzar moltíssim les pèrdues, perquè està tot l’equip a camp contrari i una pèrdua es gairebé ocasió de gol, com es va veure ahir, que d’una falta clara no xiulada a Messi, es van quedar tots parats i es va generar una situació de dos contra un, que sort que es va errar la passada, perquè era un 0-1 faltant molt poquet.

A l’equip se li pot recriminar poc del partit d’ahir, perquè van córrer, van provar-ho una vegada rere l’altra, van generar ocasions, van portar el ritme del partit i no es van obsessionar i van atacar amb criteri inclús quan faltava poc per al final i no es marcava. Només és recriminable el que deia abans de buscar més les bandes, encara que després amb 8 tios defensant la centrada és molt difícil, però encara ho és més entrar fins la cuina. Però el més recriminable va ser la poca picardia de faltant dos minuts de partit, perdre la pilota de forma absurda com ho van fer que de no ser per Alba, Charles remata des de l’àrea petita una passada de la mort, això si que es imperdonable i no es pot tornar a repetir de cap manera.

En l’apartat individual, destacar primer que tot a Messi, que va provar-ho de totes les maneres i que va ser el motor de l’equip, que va estar a totes les jugades de perill ja sigui generant o finalitzant jugades i que malgrat tenir poc encert a la definició i Kameni parar-li tot, ho va provar fins al final.

Els altres dos davanters van tenir un partit molt poc plàcid, Suárez molt marcat i sense espais als que poder-se moure, apart de ser l’ase dels cops permès miserablement per l’àrbitre, no se li pot recriminar res perquè va treballar moltíssim per l’equip, però no va ser el millor partit amb el Barça. El cas de Neymar, va tenir 10 minuts d’inspiració a la segona part que haguessin pogut trencar el partir, de ser més egoista i buscar ell finalitzar, però durant la primera part va estar desaparegut i la resta de segona part també. En el seu cas té una mica d’excusa, ja que va incorporar-se més tard que molts companys i en plena pretemporada per a carregar físicament, va tenir les galteres que van tallar-li la progressió. En el seu cas s’espera que vagi a molt més i sobretot que aporti més regularitat durant tot el partit, no aparèixer deu minuts i desaparèixer la resta, encara que aquests deus minuts siguin molt bons i marqui tres gols, ha d’aconseguir ser més regular.

La mitja va tenir un partit bastant plàcid a l’hora de recuperar pilotes i de baixar a defensar, perquè amb una bona pressió inicial es van recuperar moltes pilotes, però després van tenir un partit molt desagraït, perquè no tenien línies de passada i tenien molt trànsit per la seva zona, malgrat tot van generar algunes ocasions de perill i van interpretar prou bé el partit, buscant molts canvis d’orientació per a trobar a banda contraria espais sense que poguessin bascular els malaguenys. El més inspirat dels tres va ser Iniesta, encara que no va estar encertat a la darrera passada, va ser el que va generar més entre línies i el que ho va tindre més clar en tot moment. Busquets com sempre decisiu a l’hora de tallar totes les opcions de perill abans que es produïssin però va tenir poca transcendència en atac. Rakitic va tenir  un partit molt espès també i Lucho li va donar un merescut descans, buscant la frescor de Rafinha, més capaç de driblar i trencar al seu oponent i generar alguna cosa amb el desequilibri individual que amb les passades i la incorporació de segona línia que té el croat.

La defensa va tenir molt poc treball realment, el millor que podem dir és que van col·locar-se molt bé per a evitar mals majors i van estar encertats a l’hora de combinar i de trencar línies amb penetracions cap endavant. Les ocasions que va tenir el Málaga tampoc van poder fer res perquè estaven realment venuts, però van tallar bastantes jugades al moment adequat per a que no arribessin a més. Destacable Vermaelen pel gol, ja que són tres punts que al final de lliga no es recordarà però va ser molt decisiu, amb una rematada que no era fàcil. Poc a poc va agafant físic però sobretot calma, que els primers partits se’l va veure molt accelerat. La qualitat la va demostrar a l’Arsenal, el problema han estat sempre les lesions, aquest és el principal motiu pel qual jo he dubtat d’aquest fitxatge, perquè necessita estar físicament molt bé per a rendir i els darrers anys ha tingut lesions continuades que li han tallat la progressió física. Si està bé, és evident que li pega 40 patades a Mathieu, sobretot perquè no fa que l’equip estigui pendent d’esperar la seva errada més que de fer les seves funcions. És un jugador que és segur amb la pilota i que no pega pedrades al jugador que té a dos metres. Està clar que s’ha entès amb Masche, però esperarem al partit al Calderón, amb una exigència defensiva més gran per a fer una valoració. El mateix podem dir de Sergi Roberto al lateral, ahir va fer un bon partit, però veurem amb rivals de més entitat amb davanters molt desequilibrants.

Bravo un cop més totalment intranscendent, pràcticament haguessin pogut jugar ahir amb un con a la porteria que no s’hagués notat. Al final més que el porter sembla un lliure dintre de l’àrea per a donar sortida i ajudar amb la combinació als defenses.

A Lucho poc li podem dir i poc li podrem dir durant la temporada, perquè els partits que es complicaran poc podrà fer des de la banqueta amb els recanvis que té, la majoria d’ells no són jugadors que et puguin canviar un partit. Ahir va fer el que podia, posar a Rafinha pel mig que estava més fluixet i treure a Sandro o Munir per un defensa si no s’hagués pogut marcar, poc més pot fer amb el que li han donat.

Seguim amb ple de victòries una mica més prop de l’objectiu d’arribar a gener amb disposició de lluitar per la lliga, veurem que passa la pròxima jornada al Calderón després de l’aturada de seleccions, primer pas important dels molts que haurà de donar fins a gener, jugant a camps molt difícils.

Bon començament.

Ha començat la lliga i el Barça ha fet el millor començament que podia fer, guanyant a un camp molt complicat i amb el rival amb el pitjor moment possible per a enfrontar-se amb ells. No es pot parlar d’alegria completa per les lesions, però es pot dir que amb la punxada del Madrid les coses comencen millor del que s’esperava.

Primer que tot el comiat de Pedro, comiat merescut, que li donessin el seu moment per acomiadar-se, que pogués explicar la seva sortida i anar-se’n per la porta gran. Potser si hagués fet aquesta roda de premsa a començament de pretemporada no s’hagués muntat tot el rebombori de les supercopes i tal, on s’ha demostrat que les crítiques al director esportiu han estat molt injustes perquè era cert que Pedro ha demanat marxar, el seu silenci no ha ajudat en absolut a prendre’s aquesta sortida amb normalitat i com mereixia ell i el club. Només queda desitjar-li molta sort, excepte a la xampions si es troba amb el Barça, a més d’agrair-li els serveis prestats. A Pedro no se li pot recriminar el seu comportament en moments que no jugava, ni falta de professionalitat, l’únic recriminable ha estat el rendiment ofensiu de les darreres dues temporades i sobretot l’egoisme ofensiu que ha mostrat en aquest període, malgrat que ha treballat per l’equip i s’ho ha deixat tot al camp mentre ha jugat. Que li vagi molt bé i a pensar a qui portem per a substituir-lo.

Un jugador que sabent que marxava, ja hauria d’estar aquí el seu relleu per a poder tenir tres mesos per a aclimatar-se a l’equip, preparar físicament com correspon a les circumstàncies i poder agafar automatismes i entrenaments amb un sistema de joc que no s’assembla a gairebé cap equip, pel seu estil de joc. Però clar, suposo que d’aquí no molt, ve una assemblea de socis compromissaris i al club no li interessava que les despeses surtin en aquest exercici. Els va importar ben poquet en període electoral pagar un sobre cost pels jugadors que ha fitxat, però clar llavors eren cromos electorals. Ara que ja han enganyat al soci i han picat, ja no tenen cap interès en fer les coses pensant amb l’equip, ara els interessa que els aprovin els comptes de la temporada anterior, l’equip que es foti que ja tenen 6 anys assegurats. Així va aquesta directiva, però ha estat votada democràticament, ja ho ploraran. Al final el resultat d’esperar a fitxar per a tenir cromos electorals en lloc de fer-ho quan tocava mentre podien fitxar ha portat a aquesta situació actual, que ara està l’equip sota mínims i encara més amb aquestes lesions inesperades a la primera jornada. També hem de comparar que l’any passat amb una pretemporada ben planificada, l’equip va tenir poquíssimes lesions, aquest any amb la pretemporada prioritzant el negoci, mal organitzada i en condicions climàtiques molt adverses, en una pretemporada que era importantíssima per la exigència de les dues supercopes amb molt poc temps de diferència, havent-hi copa Amèrica pel mig i sabent que els americans tornarien molt justos, no s’ha tingut res en compte i s’ha prioritzat la pela a les bones condicions per a l’equip. Amb una plantilla compensada i ben planificada, un parell de lesions no són dràstiques, per desgràcia no és el cas, en aquest cas hem vist el forat que ha deixat Alba durant la seva lesió i que al lateral dret ha de jugar Sergi Roberto, que amb la baixa de Neymar ha de jugar Rafinha de davanter i estem veient el curta que és la plantilla i els problemes que tindrem fins gener com a mínim. Una autèntica desfeta, però a ells que, si els interessaven els títols per a les eleccions, ara ja poden seguir mangonejant la caixa i fent fitxatges de comissions per Brasil i tal.

De moment els ha salvat que el Barça ha començat bé l’any, veurem com evoluciona la cosa. L’inici era el pitjor que els podia tocar, jugant a San Mamés, davant d’un Athletic que està molt més fort físicament que qualsevol equip que et pots trobar ara a la lliga, amb la baixa de Neymar davant i amb la sanció de Piqué a l’eix defensiu. Malgrat tot això, l’equip va fer un partit molt seriós, sobretot controlant el ritme del partit i la pilota per a així evitar sofriments a l’hora d’encarar un partit d’anada i tornada que tal i com estaven tots dos equips podia ser molt perjudicial. Fins als deu últims minuts, on l’equip basc no tenia res a perdre i va començar a penjar pilotes i pressionar molt a dalt, no van arribar a porta i no van crear gens de perill, això és un punt molt favorable per a un equip blaugrana que estava patint de seguretat defensiva, Bravo pràcticament no va haver ni de treballar. El partit va ser molt igualat i amb poques ocasions, en gran part degut a aquesta diferència física de començaments de temporada que feia que els jugadors bascs podien arribar a pilotes que en condicions normals no podrien, es van tancar moltíssim al seu camp i van jugar al límit del reglament, això va fer que el Barça pogués generar poques ocasions i l’equip basc encara menys perquè estava tancat completament al seu camp. El penal que va xiular l’àrbitre, que no era i compensava el que si que ho era i no havia xiulat, hagués pogut obrir el partit, però Messi va ajustar molt i no li va donar potència i la maniobra il·legal del porter, avançant-se gairebé un metre, va poder fer que pogués arribar a fer l’aturada, un penal que s’havia de repetir però que l’àrbitre ja feia bastanta estona que havia perdut els papers i s’havia deixat influenciar per l’ambient.

En quant a l’apartat individual m’agradaria destacar a dos jugadors, Vermaelen i Sergi Roberto. Igual que he criticat al jugador belga durant alguns partits aquesta temporada, és just destacar-lo quan faci les coses bé. Va fer un partit molt seriós, sense cometre pràcticament cap errada i va estar molt segur en el joc aeri, enfront un equip que és el seu punt fort, va treure moltes pilotes aèries que haguessin pogut ser molt perilloses i va estar prou bé amb la sortida de pilota i les passades en curt. Si continua a aquest ritme segurament estarà per davant de Mathieu i Bartra a l’hora de donar descans als centrals titulars.

En el cas de Sergi Roberto la nova posició que li ha trobat Lucho és una conseqüència de les seves característiques principals. Sergi Roberto és un jugador al que se li demana que sigui un jugador desequilibrant i vistós quan mai ho ha estat, el xaval li recordo pocs partits on no hagi sortit a jugar i no hagi complert amb el que s’espera d’ell, el que passa és que si no l’has vist jugar mai i llegeixes i veus els programes que et venen dient que si és la perla de la seva lleva, que si és un jugador espectacular i tal i després veus el que aporta al camp i llavors no crida massa l’atenció. Sergi Roberto, els que l’hem vist jugar a les categories inferiors, sabem que és un jugador molt físic, un jugador tot terreny que no es complica la vida a l’hora de combinar, que té una tècnica individual molt bona i que té una arribada de segona línia fantàstica. No li demanis que se’n vagi de tres jugadors i o que et faci una assistència des de 40 metres com pot fer Rakitic per exemple, però és un jugador que compleix, que no perd massa pilotes, que sempre li dona al que està en millors condicions i que treballa molt  per l’equip. Aquestes característiques fan que Lucho hagi pensat molt encertadament en provar-lo al lateral. Perquè es pot adaptar? Perquè té una molt bona tècnica i no es posa nerviós quan trepitja posicions atacants, degut a que ho ha fet tota la seva carrera quan ha arribat de segona línia, a més cada cop que centra a l’àrea, totes van en bona direcció i generen perill. Apart té la capacitat física suficient per a pujar i baixar la banda durant tot el partit sense cap problema. Però el seu punt fort és detectar el millor moment per a entrar de segona línia, és un instint que ha mostrat de sempre i per a jugar de lateral al Barça és una capacitat molt útil, ja que els laterals amb el sistema blaugrana, s’espera que arribin per sorpresa, en segona jugada, no que arribin a dalt a la primera basculació i que es quedin ja pràcticament com a extrems, un exemple ben clar és el gol de Suárez, que ve d’una passada d’Alba que arriba per sorpresa per a rebre la passada de 40 metres de Rakitic. Per això Sergi està generant molt perill, perquè sap perfectament quan ha d’entrar per a sorprendre.

Evidentment que no tot són punts forts, sinó ja faria temps que seria lateral i no hagués calgut fitxar-ne cap, és una solució d’emergència però en cap cas és una solució definitiva, ja que té clares deficiències per a jugar en aquesta posició, almenys de moment si no les poleix que serà molt difícil ja que els problemes que té són pel seu físic. Problemes de mobilitat evidents quan ha de defensar un contra un a un extrem rival, problemes de velocitat punta quan algú el repta en velocitat i problemes a l’hora de fer algunes tasques típiques d’un defensa, cobertures, mantenir la línia defensiva, aguantar quan t’encaren, etc. Són coses que aprenen els defenses des que són petits i que es van adquirint amb el pas dels anys, per això se li noten aquestes mancances, perquè no les ha fet mai, coses que per sort són entrenables, a diferència dels problemes de velocitat de sortida i elasticitat defensiva. Però bé, com a solució provisional no està malament i tens a un jugador en plantilla que pot jugar en un moment determinat a qualsevol de les posicions del camp i en moments puntuals al lateral.

Bon partit també de Messi, malgrat que va fallar un penal i els absurds periodistes carregats de bilis ja l’ataquin a la mínima que no marca. Sense marcar cap gol va ser el millor del seu equip un cop més i cada cop que la pilota passa pels seus peus, sempre surt la jugada millorada, és el jugador que té un marcatge col·lectiu de tot l’equip rival, apart de tenir dos jugadors sempre a sobre i és capaç igualment de portar el pes de l’equip i de ser decisiu en tot moment. És molt patètic el que fan molts periodistes de fer la relació “marca o assisteix = bon partit sinó mal partit”. Entenc que molts que el volien enterrar fa dues temporades tenen la bilis a petar perquè els ha fet quedar com el cul, però que cada cop que no marca surtin a pegar-li canya de forma miserable és per a que després el club no els deixi ni entrar a les rodes de premsa. Però bé, demanar que el club faci alguna cosa positiva a l’hora de defensar al seu jugador franquícia és utòpic.

Un altre que va fer un partidas que ser Suárez, ja no pel seu gol decisiu, sinó per la seva mobilitat i sobretot per la seva capacitat de jugar amb el seu cos per a aguantar pilotes i baixar pilotades dels centrals i el porter que es treien la pilota de sobre i amb jugadors tant durs i físics com els bascs poder aguantar-les i donar aire a l’equip. És un jugador bàsic per al Barça actual, per a evitar que els equips puguin embotellar-los en situacions de partit complicades per a l’equip.

Els migcampistes van fer un partit molt seriós a l’hora de treballar cap enrere, de recuperar pilotes amb la pressió i fer-los la vida més fàcil als del darrera, a més cada cop que la van tenir als peus la van jugar amb molt criteri i amb dos registres diferents. En el cas d’Iniesta es va associar més en curt i va desequilibrar bastant conduint amb la pilota cosida al peu, mentre que Rakitic va ser més organitzador i era el que feia els canvis d’orientació i llençava els contraatacs, apart d’entrar de segona línia aprofitant els espais que deixava Messi. Busquets com sempre va tallar-ho pràcticament tot i va tenir una lluita molt complicada amb Aduriz per a neutralitzar les passades llargues que anaven al cap del jugador basc per a segones jugades, el jugador de Badia no falla mai, llàstima de la lesió que esperem que no sigui res.

La defensa fins a l’últim quart d’hora no va tenir excessiu perill, però es va mostrar prou sòlida tant per dalt com a l’hora d’intentar tapar les segones jugades quan la pentinava Aduriz. No van tenir errades en la sortida de pilota i es van entendre bastant bé els dos centrals. Després quan més va apretar l’Athletic, excepte alguna errada puntual van controlar molt bé, en un moment en el que estava la parella de centrals de la supercopa que aquell dia va ser un desastre. Molt bona notícia no encaixar gols, sobretot faltant Piqué que esperem que doni confiança de cara als propers partits.

La temporada ha començat amb bon peu però les circumstàncies de plantilla fins a gener no fan que la cosa sigui molt optimista, els jugadors hauran de fer un gran esforç que pot passar factura a la segona volta de la temporada i que pot fer que es trenquin molts jugadors. Només queda creuar els dits i esperar que no es lesionin molt.

Surrealista.

Per sort el Barça ha perdut la supercopa i s’ha acabat la tonteria del sextet. Si s’havia de perdre alguna de les competicions evidentment era aquesta, contra un rival que cau simpàtic a la majoria del culers i que per a ells era un títol molt esperat, després de més de 30 anys sense guanyar res. Però això no treu que hagi sorgit una corrent de crítiques a l’entrenador surrealistes després del partit d’anada. És extremadament injust que es critiqui a l’entrenador per fer rotacions després de jugar una pròrroga i cinc hores de viatge 48 hores abans. Jo ja ho vaig avisar a l’entrada anterior, amb la banqueta que teníem el dia de la final de la supercopa europea, però sobretot veient el calendari d’aquí fins a poder comptar amb els nous fitxatges pinta negra la cosa.

Però el més miserable, per part de l’entorn, és atacar l’entrenador per fer la seva feina correctament. No és culpa de l’entrenador que la junta, sabent que passaria això, no va fer els fitxatges pertinents per a no trobar-se en aquesta situació. Però ja no tant sols el tema de no fitxar i de vendre tota la classe mitja que donava relleu als cracks, sinó amb la merda de planificació de pretemporada, criticada pel tècnic i criticada pels jugadors. Així doncs, tenim que 8 jugadors s’incorporen una setmana abans de la supercopa, el mateix Messi juga 45 minuts al Gamper i després es menja una final amb pròrroga. Jo és que hagués jugat amb els de més rodatge a la pretemporada, si al final igual s’ha perdut, s’ha portat a un sobre esforç a segons quins jugadors, en plena càrrega de preparació abans de la temporada. Però és el que té l’entorn, que es pensen que això del futbol és com el Fifa, que poses als jugadors i sempre estan bé per a jugar i poden jugar els 90 minuts de tots els partits, ells només volen guanyar-ho tot per a poder treure pit i fer els prepotents, quan potser s’hauria de mirar que abans d’arribar a gener el Barça ha de jugar fora contra l’Athletic, el Sevilla, el València i el Madrid, apart dels partits de xampions. No es pot jugar amb 11 jugadors fins a gener. Jo entenc que queda molt guai el tema del sextet, que si l’únic equip en fer-ho dos cops i tal, però a mi dóna’m tots els anys lliga i xampions i els altres quatre per als altres. Però és molt patètic culpar a l’entrenador d’una situació on els principals culpables són els que acaben de guanyar les eleccions, que porten un any preparant-les i se’ls en fot el club, precisament els que ens han portat a aquesta situació. Però clar, ja se sap que s’han de pagar els favors i els privilegis i és més fàcil culpar a l’entrenador que als autèntics responsables.

L’únic que va fer Lucho és posar a jugadors que estan al Barça i que haurien de donar un rendiment normal, si li porten a Mathieu i a Vermaelen entre altres que collons volen que faci per a fer rotacions? Molts diran que els ha demanat ell, molts que no pensen el que diuen, perquè evidentment si no tens centrals i et diuen només et podem portar aquests dos jugadors, que ha de dir, que no els vol? Però els que portaven tres anys buscant un central i després n’han fitxat a dos semi acabats per 40 milions, per a quatre anys, no ha estat Lucho. No ha estat Lucho el que ha dit que volia un lateral i un mig però que els volia per al gener, potser s’havia de fer l’esforça abans de la sanció i deixar-los cedits als equips que estaven, no era ni necessari fer-ho públic, sinó negociar-ho els clubs i signar clàusules de confidencialitat i ara ja els tindríem disponibles. Però clar, si es feia així, el senyor Bartomeu no tenia cromos de cara a les eleccions.

El Barça no ha merescut guanyar aquest títol, per molt que el “brillant” director tècnic digui el contrari, però no per culpa seva, ha estat una qüestió purament física. L’equip basc ja porta gairebé un mes de pretemporada, per a preparar la fase prèvia de la Europa League, està físicament a anys llum del Barça en aquests moments, que estan en la fase de cames pesades de molta càrrega física. Això feia que els jugadors bascos poguessin arribar a tots els talls i poder fer les cobertures a temps, la diferència i la intensitat entre els dos equips ha estat abismal. Si a això li sumem que cada cop que aconseguien marcar alguna diferència, es feia la falta i no passava res, ha fet dos partits molt complicats. Malgrat això, el Barça ha controlat tots dos partits, ha portat el ritme i ha generat ocasions de gol, no tantes com acostuma, però si les suficients per a poder guanyar sense problemes. L’Athletic ha tingut una efectivitat molt gran, s’ha limitat a defensar ordenat, aprofitar la superioritat física, jugar amb més intensitat i ganes i jugar al límit del reglament. Aquest últim aspecte no és culpa seva, és l’àrbitre qui ha de marcar el llistó i en tots dos partits ha sigut molt baix per als jugadors bascs. L’Athletic s’ha limitat a defensar i esperar la seva oportunitat, perquè jugant amb una defensa Alves, Bartra, Vermaelen i Adriano, segur que n’havien de tenir d’ocasions i no poques. El partit de Vermaelen i Adriano va ser molt mediocre, com ho va ser el de Mathieu a la supercopa europea i al partit d’ahir, que va acabar fins i tot xiulat. Ell no té la culpa de ser incapaç de controlar una pilota que ve de 40 metres, ni de ser incapaç de fer una passada a dos metres amb condicions, la culpa és de qui el va fitxar per 20 milions. És que per a gastar-te això amb un senyor de 32 anys, arrisca i fitxa a una jove promesa, pitjor segur que no ho farà i el podràs tenir per al futur. Ahir per exemple era molt frustrant veure com la pilota quan arribava a la banda esquerra, amb aquest senyor incapaç de fer una passada amb condicions i de Pedro que no se’n va absolutament de ningú, que corre com un pollastre sense cap i que aporta zero en atac. El problema del Barça d’ahir va ser bàsicament de bandes, Messi anava cap al centre i quan entrava Alves de segona línia o Rakitic, hi havia fins a 8 jugadors defensant la centrada, amb l’altra banda totalment nul·la era una qüestió de buscar una genialitat de Messi, de Suárez o d’Iniesta, però amb tant pocs espais era impossible. Perquè si tu poses a dos extrems de nivell i perillosos, obligues al rival a posar dos homes com a mínim, això fa que es generin espais pel mig. Però clar, si tens a Mathieu i a Pedro a una banda i li deixes l’altra a Alves per a que arribi i centri, doncs evidentment et pots centrar amb tapar les passades interiors. Tot i això, d’estar mig encertats haguessin pogut fer un parell de gols més a la primera part per a posar molta pressió, que a mesura que no marcaven li donaven força i tranquil·litat als jugadors bascs. Però bé, el partit es va acabar amb l’expulsió de Piqué.

Una expulsió que podem  dir que és rigorosa, que si en cada partit hauria d’expulsar a 7 persones pel mateix, tot el que es vulgui, però la trista realitat és que Piqué es va portar com un crio i va demostrar que ara mateix no pot ser capità del Barça, la raó per la qual es vota a Masche com a quart capità i no a ell. És molt simpàtic i queda molt guai per a alguns quan es posa amb el Madrid, però la trista realitat és que tot el que té de bon jugador ho té de poc viu. Està xiulant un senyor que t’ha expulsat com t’ha expulsat dos cops ja, que saps que no et pot veure, que estàs al centre de la diana per tot el que t’ha matxacat la premsa, que l’equip et necessita que té baixes en defensa i alguns no donen la talla i fa la tonteria aquesta que no costarà cara no, costarà extremadament caríssima. Aquest any les sancions es compleixen a la lliga i tots sabem que Piqué no és el més estimat per la federació ni pels aficionats, això farà que li caigui un pur que li costarà molt car al Barça, li cauran mínim tres partits, veient que el Barça juga a San Mamés i a la jornada 3 al Calderón, és una autèntica pífia.

D’altra banda és una cosa a la que ens tindrem que acostumar  tota la temporada, ja ho va deixar anar Simeone a començaments de temporada, quan va dir que aquest any la lliga era per al Madrid, que feia uns quants anys que no la guanyava i que no es podia acceptar per part d’alguns. No és una casualitat que, dos dels pitjors àrbitres de primera, xiulin l’anada i la tornada de la supercopa, que tots dos siguin de la zona central i que tots dos xiulin amb barra lliure per al rival del Barça. Només s’ha de comparar el penal que xiula amb 3-0 a l’anada i el penal que no xiulen a la tornada amb 0-0. Tampoc és qüestió d’estendre’s ja que suposo que tothom va veure el partit. No és casualitat que el calendari hagi caigut com ha caigut, amb una supercopa 48 hores després de la d’Europa, que comencin a San Mamés i que després de l’aturada de seleccions la tercera jornada es jugui al Calderón. No és casualitat que el senyor que no pot veure a Piqué a la mínima li foti vermella directa sabent que complirà els partits a la lliga. Tot un conjunt de problemes que ens trobarem d’aquí al desembre i que amb el planter extremadament curt i que ara segurament marxarà Pedro, serà brutalment dur i serà decisiu arribar amb opcions al gener.

Però bé, totes aquestes coses les hem d’agrair a la directiva que ha votat un 65% del soci, que són uns pringats i se’ns en foten  a la cara cada dia que passa.

Així que, serà qüestió de prendre’s la temporada amb filosofia, saber el que ens espera i criticar el mínim possible i recolzar a l’equip, que ho necessitarà més que mai. Jo no penso criticar a un entrenador que fa el màxim possible per a que els jugadors arribin amb condicions a final de temporada i que li han donat un planter de merda comparat amb els equips grans que van per Europa. El que digui que el Barça pot competir amb aquest planter, que faci un exercici d’autocrítica i que pensi, quants dels suplents del Barça actuals, seria titular en un dels 4 millors equips de cada lliga, però que ho pensi quan les coses no vagin bé, abans de fotre merda sobre un entrenador que va agafar un equip destrossat i que el va tornar a pujar al tron d’Europa, si ha de fotre merda, que li fotin al principal responsable de tot això i que acaba de guanyar unes eleccions. El Barça necessita clarament un central decent i fotre fora als dos paquets en aquesta posició, portar un lateral esquerrà decent que pugui competir la titularitat i un davanter de nivell que pugui donar relleu de garanties als tres de dalt. Ja es poden posar les piles, piles que no es van posar quan tocava.

Millor perdre.

A tothom li agrada guanyar, els títols són molt golosos, però el millor que li hagués pogut passar al Barça de cara a la temporada hagués estat perdre la supercopa i que s’acabés la tonteria del “sextete”. Amb tant que els agrada mirar a l’etern rival i no aprenen del que li va passar al Madrid l’any passat. Jo entenc que molts jugadors vulguin aconseguir-ho i demostrar que ells eren els artífexs quan va entrenar Pep i el president vol ser igual que Laporta. A mi em semblaria perfecte si preparen la temporada com l’any anterior, ja que per qualitat i amb els rivals que toquen per a guanyar-los, no hi hauria d’haver cap problema per a guanyar. El problema és si es cau amb el mateix error que el Madrid l’any passat, el problema és si s’encara la temporada per arribar a un cim de forma al desembre per a guanyar el mundialet. Ja veurem com evoluciona la cosa, però espero que Lucho hagi previst i la planificació de la temporada sigui pensant amb arribar bé al final i no al desembre. A mi m’interessen la lliga i la xampions, la resta són títols menors que no fan cap falta de cara a tenir prestigi internacional, són copetes per a guanyar diners els que les organitzen però que tenen ben poc prestigi.

Perquè aquesta opinió? Molt fàcil. Ahir la banqueta del Barça era Bravo, Sergi Roberto, Sandro, Pedro i Munir. Amb la més que probable marxa de Pedro, aquesta serà la banqueta que tindrà el Barça, sumat Rafinha quan torni Neymar, que tindrà el Barça fins al primer dia de gener. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions de la planificació del Barça, no ja aquest estiu, sinó el període de fitxatges que sabien que passaria això i es va fitxar a Mathieu, Vermaelen i Douglas. Parlo de la planificació de la temporada perquè fins al mercat hivernal Lucho haurà d’exprimir al màxim als onze titulars i ho pot pagar clarament al final de temporada.

Però bé, no és la única perla que ha deixat la directiva. Una directiva que encara no puc entendre com ha guanyat les eleccions, ha estat de les pitjors juntes de la història, ha portat al club a una imatge lamentable als tribunals, ha portat al Barça a tenir el planter que té ara, ha perdut tot el poder que tenia a les institucions, només s’ha de veure l’arbitratge d’ahir, un personatge escocès que no se que collons pintava allà, només cal veure el calendari que està tenint el Barça aquesta temporada, on comença a San Mamés i dos jornades després al Calderón, després de jugar la supercopa ahir i jugar l’altra divendres i dilluns. Ja veurem qui xiula les supercopes.

Unes eleccions, per cert, que van ser les menys imparcials i transparents de la història, amb el senyor Bartomeu demanant joc net mentre ell utilitzava al club per a fer precampanya durant la segona part de la temporada passada, utilitzant tots els recursos mediàtics de que disposa el club i sobretot les dades privades del cens de socis blaugranes. Després, el dia abans de sortir, fitxa dos cromos i renova a l’entrenador, pagant pels dos cromos molt més del que haurien d’haver costat, dos jugadors que sabent que no podien jugar fins desembre, no hi havia cap pressa per a incorporar-los, la única pressa de presentar-los a la campanya electoral, igual que la renovació de l’entrenador, que tenia un any més de contracte. Unes eleccions tant poc imparcials, que inclús el dia d’anar a votar, estaven els voltants de l’estadi plens de publicitat seva. És surrealista que aquest senyor, que tant malament ho ha fet i que al debat va parlar tant malament i va ser destrossat per la competència, hagi  guanyat amb tanta diferència. No puc entendre que un president, que durant tot l’any ha estat xiulat a l’estadi, després guanyi per un 65% dels vots. És la demostració de la poca memòria que té la gent i que només mira el curt termini, el triplet ha tapat que el gener aquest president va fer fora al director esportiu per a salvar el seu cul i que ha fet una gestió horrorosa del club. Un club que no oblidem que no és només el futbol i que amb les eleccions totalment tardanes (ja sabia que si no les feia després de la temporada i ho fiava tot a possibles títols, era impossible guanyar), ha perjudicat moltíssim a la secció del basquet, que amb el buit de poder que hi havia, ha fet que els cracks s’hagin escapat tots i que s’hagi hagut de fitxar, excepte alguna excepció, mitjanies que en circumstancies normals serien impensables. Però bé, això és el que el soci ha volgut, ells s’ho trobaran.

Dos coses més que vull comentar que no tenen a veure amb el partit. La primera els 25 títols d’Iniesta i Messi que igualen al que alguns diuen que és la llegenda del Barça. Penso que abans de parlar i posar la etiqueta de llegendes s’ha de pensar una mica. Avui és l’últim dia que parlaré de Xavi, ja ha marxat, que li vagi molt bé i que els seus amics de la premsa continuïn llepant-li el cul des d’aquí, obrint informatius amb que ha marcat un gol a l’entrenament a Qatar. A Xavi se li ha d’agrair la seva dedicació al club, les nombroses temporades que ha defensat la samarreta, però per a posar la etiqueta de llegenda a algú això ja són paraules majors. Aquest senyor ha estat 17 anys al club i ha tingut la sort de coincidir amb la generació irrepetible de jugadors de la casa que es va formar, aquest senyor va tenir tres anys a un molt bon nivell de 17 i els títols que va guanyar són gràcies, en gran part, a l’autèntica llegenda d’aquest club, el petitó que ahir clava dos gols de falta quan l’equip més ho necessitava, acompanyat del millor mig que ha tingut el Barça, Iniesta. No fotem posant cartells de llegendes a segons quins jugadors home!! Llegendes són els Messi, Kubala, etc. Aquests dos cracks, tenen els mateixos títols amb 4 i 6 anys menys respectivament, que el que anomenen com a llegenda. Potser més d’un hauria de reflexionar.

La segona el tema Pedro. Entenc que Pedro no vulgui quedar com un pessetero o com una persona que no estima el club i que no digui clara i públicament que vol marxar, vol sortir per la porta del davant i no la del darrere. Però hi ha periodistes que s’haurien de tapar una mica i ser una mica més coherents. Perquè els darrers dies i ahir mateix a TV3, sembla que el Barça estigui fent fora al pobre Pedro quan és tot el contrari. Pedro vol ser titular i Van Gaal li ha promès que ho seria al ManU i ell ha demanat marxar al club. Ja està bé de mentir a la gent per a tornar segons quins favors. Ahir a la caverna més que parlar del partit van estar atacant al Barça que si feia fora a Pedro, els de TV3 que si ho celebrava de banda i que si estava molt trist. La situació de Pedro se l’ha buscat Pedro, ningú més. Ahir que, estava emprenyat per ser suplent? A mi em sembla perfecte. Si tens el cap a un altre lloc, el més normal és que jugui un company més ficat al partit. El que no és normal és que encara sigui la pobra víctima quan és ell qui vol marxar, no li ha dit ningú que se’n vagi. A sobre que l’hem aguantat els darrers anys que no fot un gol a l’arc de San Martí, que pilota que tocava anava cara a barraca i que, sense negar-li el treball col·lectiu, ofensivament ha estat molt individualista, resulta que vol marxar i són la resta els que l’han fet fora? No fotem!!

El partit d’ahir, esperem que sigui el partit típic de pretemporada, un partit on el Barça mentre els va durar el físic van ser netament superiors i quan van baixar físicament, amb el marcador clarament a favor, es van relaxar massa i quan van voler reaccionar, les cames ja no funcionaven. Un partit on es van encaixar molts gols que no s’haurien d’haver encaixat, però clar, si tens a un paquet al lateral, que quan vas guanyant la caga i es deixa guanyar l’esquena i que a continuació fa un penal absurd, doncs és més difícil. El Barça s’ha de plantejar fitxar a un lateral esquerrà però ja, no es pot confiar amb aquest jugador per a partits mínimament competitius, ja no són les errades de marcatge, les decisions equivocades, són les passades que fa, la lectura de joc, és un conjunt de males decisions i d’inseguretat que contagia a l’equip. El quart gol s’equivoca Bartra, estem d’acord, com s’equivoca Mathieu de no seguir al que es desmarca, com s’equivoca Piqué i com s’equivoca Alves que es deixa guanyar l’esquena. En aquell moment de partit, el Barça estava sent molt desastrós, amb una separació entre línies i una manca de concentració impròpia d’un partit que es jugava un títol, però quan hi ha tant cansament el cos no respon.

El partit va començar com tots els de pretemporada, encaixant gols molt aviat i havent de remuntar. La diferència és que ahir estava Messi i els altres partits no. Va decidir amb dos golassos de falta i el partit va ser un altre, ja que el Sevilla es va veure la golejada i es va tancar moltíssim, esperant una contra i mantenir-se al partit fins al final, on el seu davanter centre estava més enrere del seu mig cercle a camp propi. Llavors el partit ja va ser molt més habitual, amb el Barça controlant la pilota i generant ocasions de gol, que no es van aprofitar i haguessin pogut sentenciar a la primera part.

El Sevilla el mèrit que va tenir va ser no llençar la tovallola i a la segona part anar a pel Barça, que va coincidir tot plegat, la pujada de línies sevillista, la desconnexió blaugrana i els gols que van donar ànims als jugadors. El problema és que quan el Barça havia de reaccionar ja no podia. La pròrroga va ser un monòleg blaugrana encara que no es generaven ocasions, al Sevilla ja li anava bé i anava tirant d’ofici per arribar als penals, totes les pilotes acabaven a peus de Messi per a que es tragués alguna cosa de la mànega, fins que es va inventar una falta molt perillosa, que xuta i es produeix un penal, que l’àrbitre no va voler xiular i que empalma novament i la mala aturada de Beto li deixa als peus de Pedro que marca xutant amb l’ànima. Però el Barça estava fos i el Sevilla encara va tenir temps de generar dues ocasions de gol que per poc no acaba la cosa amb penals.

En l’apartat individual, hi ha dos parts diferenciades, mentre va durar el físic i quan es va acabar la gasolina.

El millor del partit va ser Messi, que va donar un recital els primers 60 minuts, Suárez va fer el que acostuma a fer i amb la línia de tota la pretemporada, generant coses molt positives per a l’equip, marcant un gol i donant-ne un altre.

Molt destacable també el partit de Rafinha, en una posició que no està acostumat, ja que o ha jugat d’interior o a l’extrem dret. Va fer un gran treball, a la zona que va jugar, no perjudiquen tant les conduccions i va demostrar tenir una molt bona arribada. Esperem que sigui la temporada de consolidació i que li respectin les lesions.

La defensa va fer un molt bon partit també excepte Mathieu i van treure la pilota amb criteri i van defensar molt bé les continuacions de Iborra als davanters.

La mitja també va estar molt diferenciada, Rakitic va tenir un partit molt regular però poc participatiu en atac, mentre que va treballar moltíssim per a tapar les pujades d’Alves i mantenir l’equilibri i ajudar a Busquets. Un Busquets que va fer una primera part espectacular i un cop més va fer una recuperació i assistència que va acabar amb gol, per sort ja ens estem acostumant a veure aquest tipus de situacions, la temporada passada gairebé a cada partit.

També s’està veient un Iniesta a un gran nivell, però ens estem acostumant a veure aquesta temporada que a la segona part li peguen una tarrascada i ha de ser substituït per precaució. Esperem que canviï la sort i pugui tenir més continuïtat, perquè se li està veient una molt bona lectura de joc i un desequilibri que serà molt beneficiós per a l’equip.

Ter Stegen poc va poder fer als gols, el més destacable és que va fer algunes bones sortides per dalt, que ja parlava l’any passat que era un aspecte a millorar, encara que va arriscar en excés en un parell de passades que haguessin pogut costar cares.

Per últim Lucho, l’únic que no em va agradar va ser el canvi que va sortir Bartra per Rafinha, quan penso que l’equip no necessitava més defenses, el problema no estava al darrera, estava amb que els de dalt estaven fosos. Però igual que es va equivocar, va saber rectificar durant el partit i al final va resultar decisiu.

La conclusió final del partit és que quan hi havia gasolina, el Barça va ser un molt bon equip, la part positiva és que la baixada física se suposa que anirà disminuint de cara al futur i per tant s’encaixarà menys gols. Ara a recuperar bé perquè en dos dies s’ha de jugar a San Mamés, amb un Athletic que està a tope físicament perquè han hagut de preparar una fase prèvia per a poder jugar a Europa.

Resum.

Bé, s’acaba la temporada i és moment de donar les notes de final de curs. Ja vaig dir fa unes setmanes, abans de guanyar res, que per a mi era una temporada de notable alt encara que no es guanyés res, ja que l’equip havia demostrat que era molt competitiu i que podia jugar-li de tu a tu a qualsevol equip, cosa que no podíem dir els darrers anys. Al final s’han assolit tots els títols i ha podem parlar de temporada gairebé perfecta, ja que es va tenir una fase de mal joc que li treu la perfecció de la temporada però la perfecció no existeix i aquest equip s’ha acostat bastant al que s’espera d’una temporada perfecta. Però bé, no tots han tingut una temporada perfecta i també és just analitzar els diferents sectors del club, ja que al moment de pensar amb aquest equip, es recordarà que ho van guanyar tot i alguns passaran a la història del club sense merèixer-ho.

Directiva: suspens total.

És la part més negativa de la temporada, plena de ridículs institucionals i de gestions horribles que fan que per molt que l’equip els hagi salvat el cul, que hagi estat una gestió nefasta i que no mereixen cap alabança.

Primer que tot per la gestió de l’equip, la gestió interna del club i la gestió dels poders institucionals que han fet que no hi hagi hagut el més mínim respecte per al club, amb arbitratges sospitosos, decisions de calendaris estranys, horaris, controls sorpresa dels vampirs de la Uefa, sancions, passejos del nom del club pels jutjats, no acabaríem mai. A Berlín es va tornar a veure, sectors juventins del camp, sospitosos que tenien més entrades que el club, a la copa va passar el mateix. No pot ser que sempre li toqui al Barça ser el passerell, la darrera la notícia aquesta que corre que el Barça va haver de pagar la felicitació del Madrid contra reemborsament. Estem de conya? No hi ha ningú amb els pebrots suficients de trucar al president del Madrid i dir-li que es foti la felicitació pel cul? Celebrar dinar de directives quan saps que a l’ombra t’estan intentant fotre per tot arreu, que penses que t´han denunciat a la Fifa. No pot ser que els que se suposa que han de defensar al club sempre acotxin el cap i s’abaixin els pantalons. El Barça necessita un president amb dos collons o amb uns bons ovaris de dir prou a segons quines coses.

Una directiva i sobretot un president, que han estat unes titelles de Rossell, que igual que Bartomeu va utilitzar a Zubi per a seguir i abaixar el suflé de l’entorn, Rossell es va apartar però segueix sent el president a l’ombra, perquè era el que tocava, jo marxo però vosaltres seguiu i arregleu tots els contractes i adjudicacions. Així el senyor Bartomeu fins al final ha manegat el que ha pogut, amb l’adjudicació de la construcció del Mini, amb els contractes televisius, la negociació de samarretes i publicitat, etc. Apart d’utilitzar al club com a arma electoral, que els altres candidats s’han queixat de la utilització de les xarxes socials blaugrana en favor de Bartomeu. El pitjor de tot ha estat la utilització del club a corre cuita per aconseguir mèrits de cara a presentar-los a les eleccions dintre de la seva candidatura. Luis Enrique no feia falta renovar-lo tres anys, li quedava un any més de contracte i se suposa que qui guanyi no tindrà problema en continuar amb un entrenador que ha aconseguit un triplet i ha aconseguit que l’equip sigui molt competitiu i que torni a utilitzar la estratègia i que hagi aconseguit una solidesa defensiva. Tampoc era necessari aconseguir la renovació de Neymar i supeditar-la al nou president per a penjar-se la medalleta. Tampoc era necessari, després d’estar tot l’any menystenint i faltant al respecte a Alves per a aconseguir després una renovació exprés quan portes tot l’any intentant-lo fer fora. Però sobretot, si Aleix Vidal era una petició de l’entrenador, no es que sigui un jugador top mundial per anar a corre cuita a fitxar-lo, que cap gran estava interessat en fitxar-lo, hi havia marge de sobres per a fitxar-lo a un preu molt més assequible que els 18 milions més 4 variables que ha costat. Les presses per fitxar-lo i presentar-lo han fet que es pagui una barbaritat per aquest jugador. Només cal veure que acaben de vendre a Deulofeu a l’Everton per 6 milions d’euros i se’n gasten 18 amb Aleix Vidal. El cas Deulofeu és més que surrealista, un jugador que marxa gairebé regalat i que si el vols recuperar has de pagar més del que has rebut. Han venut a una futura promesa del futbol, pel mateix preu gairebé que el que van pagar per Douglas. I no s’acaba aquí, ara resulta que està a punt de marxar un dels futurs millors centrals del món per 12 milions d’euros de clàusula, per una clàusula que hi havia al contracte, després de perdre a Thiago per una misèria, van cometre el mateix error amb Bartra. Ara mitja Europa es baralla per ell i clar, fart d’esperar la seva oportunitat al Barça, sembla que té més que decidit de marxar, cosa que no podrà impedir ningú perquè hi ha un buit de poder ara mateix, com va passar fa uns anys amb Cesc. Després si torna que, li farem com a Cesc?? Lamentable. I ja ni parlem, amb el que s’està pagant avui en dia, per quan regalen a Montoya, perquè Douglas els tocarà pagar per a que marxi, perquè no el voldrà ningú ni regalat.

La gestió del director esportiu també ha estat més que ridícula, li donen el poder total, l’aguanten malgrat cagar-la any rere any i quan hi ha una mica de mala maror el foten fora com a salvavides de la temporada, quan la planificació no l’hagués hagut de fer ell després de no saber fitxar un central en tres anys. La temporada més important, que saps que no podràs fitxar, li donen a una persona que ha demostrat no estar capacitada i quan el mal ja està fet, el foten fora com a solució, per a portar al Braida aquest que l’han portat per a fitxar a Pogba. Per a fitxar a Pogba no necessites al vividor aquest, sobretot per a pagar 80 milions a la Juve i pagar-li una morterada al jugador. Resulta que l’ha d’intentar convèncer!!! Si un jugador necessites convèncer-lo per a que vingui al millor club del món, que li acaba de guanyar una xampions als morros i a viure a una ciutat com Barcelona amb les butxaques plenes, pleguem veles. Que se’n vagi on vulgui doncs!

Després el director esportiu, no cal entrar en molts detalls perquè ho he parlat un munt de cops, la seva patètica gestió. Al final del que ha fitxat, els porters, Suárez i Rakitic que no calia ser un Einstein per a saber que eren jugadors per al barça i poca cosa més, ja que Rafinha va tornar de la cessió. No entrarem en detalls de l’adquisició estrella de Douglas, Mathieu i Vermaelen. Molt malament també la gestió de les sortides, ja que per molt que s’hagi guanyat un triplet penso que va ser un gran error vendre a Cesc i Alexis i quedar-se amb Xavi i Pedro. Dos jugadors que han tingut un rendiment molt bo als seus clubs i que li haguessin anat ni que pintats al Barça, en una temporada on no es podrà fitxar, per a poder rotar la davantera i per a tenir un relleu d’Iniesta que ja comença a fer-se gran, sense haver de gastar un euro. De Zubi jo li puc agrair el seu comportament, la seva discreció i el seu suport a l’equip en tot moment, però la seva gestió de la plantilla ha estat lamentable i hagués hagut de ser fora del Barça abans de la temporada. No em va semblar bé que el fotessin fora al moment que ho van fer, menys encara quan es cessat per dir que el president tenia la culpa del que estava passant amb la Fifa, que ell era el que signava, per això el van fer fora. Això no em va agradar, però que no era adient per al càrrec ja portàvem varies temporades dient-ho.

Tampoc m’agradaria oblidar tot el que hi ha a la intrahistòria del fitxatge Neymar, amb sou per al seu pare i tot un seguit de coses que estem veient, amb els diners pagats per opcions preferencials de jugadors dels Santos, que ja no estan ni al club algun d’ells perquè no donaven el nivell, com els tres brasilers del Fluminense, que amb 19 anys encara estan a Brasil i que no han anat convocats amb la sub-20 de Brasil dos dels tres, que ja s’han pagat 3 milions per una opció de tempteig. No fa una mica d’oloreta de Rosell per aquí o m’ho imagino jo?? El que deia, no està a la poltrona però és el que mou els fils.

Equip tècnic. Excel·lent.

El treball del cos tècnic ha estat fantàstic, amb un entrenador més que correcte en públic i que ha dit les coses com eren i a la cara en tot moment. No ha perdut els papers en tota la temporada i ha tingut a ratlla als periodistes tot l’any, potser per això s’ha emportat més pals dels que mereixia. L’equip ha assolit una solidesa que feia anys que no tenia i en moltes fases de la temporada un molt bon joc, ha aconseguit sobretot solidesa tàctica, a l’hora de defensar sense patir amb excés i una evident millora de les jugades d’estratègia, tant a l’hora de fer gols com a l’hora de no rebre’n. Perquè no té matrícula d’honor? Doncs perquè va tenir una fase de la temporada que es va deixar mangonejar una mica pels poders interns i externs i va transigir amb les seves idees, quan tenia a Xavi per al que realment està avui en dia i en canvi li va donar per les pressions una importància que no mereixia. Així ho van pagar amb el ridícul al bernabeu i en altres partits importants que no es van assolir els resultats esperats. També va abusar una mica de les rotacions totes de cop en diversos partits canviant 8-9 jugadors i l’equip ho va notar perquè no tenia encara els automatismes i els nous no es coneixien com per a jugar junts encara. Però bé tot això es peccata minuta respecte al gruix total de la temporada.

Jugadors.

Bravo: Un notable alt pel rendiment general de la temporada, ha tingut alguna errada important, com per exemple a Sevilla, però si fem el rati amb tota la temporada és un percentatge molt petit, ha demostrat poder jugar al Barça, tenir un acceptable domini de l’espai i un molt bon joc de peus que ha proporcionat molt bona sortida de la pilota. Necessita millorar però amb el joc aeri, cosa que amb la edat que té no se si tindrà temps ja.

Ter Stegen: Notable alt per a ser la seva primera temporada al futbol espanyol i a un equip tant exigent com el Barça, segur amb els peus i molt bon rendiment la majoria de partits, amb aturades de mèrit. Sota el meu punt de vista, té el mateix problema que Bravo, les sortides, amb l’agreujant que fa metre noranta ha de controlar millor aquest aspecte, el punt a favor és que és molt jove i que té molt marge de millora. Porter per a molts anys per al Barça i el major mèrit de Zubi com a director esportiu.

Masip: Malauradament no té espai en aquest barça, però és un gran porter, com els que seguim el filial vàrem poder comprovar els anys anteriors. Jo el cediria fins que marxi Bravo.

Alves: Temporada d’excel·lent, ha patit durant una part d’aquesta ser el focus de les crítiques quan l’equip no estava bé, però ha tingut la capacitat de revertir la situació i ha acabat la temporada de forma espectacular, sent peça clau al tram final de temporada i a les dues finals. Una renovació més que merescuda per al per mi encara millor lateral dret que hi ha al món.

Piqué: Temporada de notable alt, ja que ha estat una temporada clarament partida, el començament amb problemes al camp i extra esportius i una segona part absolutament brutal, peça clau per a que el Barça hagi recuperat solidesa defensiva, sobretot amb l’estratègia i que torna a ser un dels millors centrals del món. Apart és clau al vestidor juntament amb Alves i Neymar, perquè aporta el bon rotllo necessari per a que les coses funcionin dintre d’un vestidor. No cal dir tampoc que és un dels que parla més clar i català de tots i que contesta a qui faci falta.

Mascherano: Excel·lent temporada del jefecito, un jugador que compleix a dues posicions del camp i que aporta un caràcter que acostumava a aportar Puyol i que contagiava a l’equip. Un jugador que fa molt poques errades i que és respectat per tots els companys i és un pes pesat del vestidor sense necessitat de ser capità. Clau en les cobertures i amb una capacitat d’anticipació espectacular.

Alba: Un altre que ha estat excel·lent, amb una temporada molt regular i pràcticament sense lesions, cosa que l’ha fet millorar moltíssim en quant a rendiment aquesta temporada respecte la anterior. Un jugador que mentre tingui aquesta velocitat és indiscutible en aquest equip, ja que pot trencar des del darrere en atac i recupera molt fàcil la posició en defensa i ajuda molt quan al costat està el tronc francès.

Adriano: Temporada per a oblidar la seva, aprovat raspat perquè tampoc ha fotut cap cagada recordable que hagi costat un gol, però el seu rendiment quan ha jugat no és el que s’espera d’un jugador del Barça. Li costa molt jugar de tant en tant, és un jugador que necessita jugar partits seguits per aconseguir rendiment, com que té aquesta continuïtat no se si és bo que es quedi al Barça. Jo me’l quedaria per a suplent d’Alves i Alba, així podria donar descans als dos i tindria el ritme com per a tindre bon rendiment. Aquest any, pobre, ha fet pena veure com la seva banda era un colador.

Mathieu: Suspens evident, ja no tant sols pel seu rendiment, sinó perquè pel seu preu abusiu, ha fet que li tregui minuts a Bartra i que aquest vulgui marxar. Un jugador que no pot jugar dos partits seguits, que no té qualitat per a jugar al Barça, no té capacitat per a sortir des del darrera i és un flam defensiu, que condiciona el joc de tota la defensa i de Busquets, que han d’estar més pendents del que caldria. I no li poso un zero perquè ha fet dos gols que han tingut rellevància, però que no poden tapar les seves mancances.

Bartra: Un Bé alt per al jugador perquè no ha tingut ni la continuïtat ni la confiança de l’entrenador suficients per a consolidar-se a l’equip, un jugador amb molta projecció i que quan ha jugat no ha desentonat en absolut, però que entenc que vulgui marxar perquè no té les oportunitats que mereix. Un jugador pel qual la culerada es penedirà i molt de la seva marxa, quan el vegin triomfar a un altre equip. Bé alt perquè no ha tingut la incidència que mereix, no perquè hagi jugat malament cap dels partits que ha jugat, simplement ha jugat poc. Una pena.

Vermaelen: Jugador que no es pot valorar perquè no ha jugat, si està bé, allà on ha jugat ha demostrat ser un bon central, però porta dos anys i mig amb lesions i veig difícil que assoleixi el nivell que tenia. Espero equivocar-me i que el respectin les lesions, seria una bona incorporació, però em sembla que ens el menjarem en patates.

Douglas: La única explicació que li veig a aquest fitxatge, és que sigui un pagament pendent encobert a l’empresa Traffic. Encara no se que fa al Barça la veritat, algun dia algú haurà d’explicar perquè està al Barça, un jugador que amb 24 anys encara jugava a Brasil.

Montoya: Presencia testimonial, quan ha jugat ha complert, un aprovat, perquè ha jugat poquíssim. Un jugador que no se que li ha passat al primer equip quan al filial prometia molt i era indiscutible i amb molt marge de millora. L’equip que se l’endugui farà un molt bon fitxatge, jo li posaria una clàusula de repesca per si un cas.

Xavi: Suspens evidentment. Un jugador que ha preferit interessos personals que els del club que diu que tant estima, s’ha menjat amb la seva presència els minuts destinats a fer la transició al mig camp amb els dos xavals que hi havia aquesta temporada. Un jugador que, per molt que surti a totes les portades i que sembli que hagi guanyat ells els títols, ha estat totalment intranscendent i ha jugat els partits menors, per al que està ara mateix a màxim nivell, ha marxat un any tard. Els partits potents que ha jugat ell s’ha fet el ridícul, especialment al bernabeu. Jugador que estava per al que ha estat al final, sortir amb el partit resolt per aixecar les copes, poca cosa més. A més, amb les seves declaracions contra Neymar, després d’abandonar el Barça, ha demostrat ser un hipòcrita.

Sergi Roberto: Un jugador que ha patit l’egoisme de Xavi i que li ha tret tots els minuts, ha jugat poquíssim. Un aprovat perquè sempre ha complert, però aquest noi mereix més minuts, és un jugador total, un portent físic, que tenim molt desaprofitat aquí. Si no ha de tenir minuts que el cedeixin, l’equip que el rebi serà molt afortunat.

Rafinha: Un altre que ha patit el síndrome Xavi, apart de tenir molt mala sort amb les lesions. Un Bé alt perquè ha fet molt bons partits i poc a poc ha anat tornant a guanyar minuts. La temporada que ve ha de ser la de la seva consolidació, jugador amb capacitat per a ser un jugador molt complert i que només necessita fer el petit salt d’aprendre quan conduir i quant jugar ràpid a un o dos tocs.

Iniesta: Un notable alt per al futur capità, no té un excel·lent perquè ha patit lesions que l’han anar llastrant, però que quan ha estat bé és indiscutible encara en aquest equip. L’any que ve suposo que li tocarà agafar el rol de ser l’organitzador de l’equip i cedir-li més galons a Rakitic. Un jugador que llegeix el joc perfectament i que continua tenint capacitat de desequilibri i última passada, però que amb el pas dels anys té més dificultats per a replegar, però això és inevitable.

Rakitic: Temporada excel·lent culminada amb gol a la final de xampions. No ha sigut fàcil per a ell, acostumat a jugar-ho tot i que ha tingut danys col·laterals també del efecte Xavi, però que s’ha sabut sobreposar per a fer-se indiscutible en aquest equip. Un jugador que ha donat un equilibri que faltava els darrers anys, una gran ajuda per a un desbordat Busquets, que demanava a crits el sistema de joc del Barça. Jugador que la temporada que ve penso que encara anirà a més, ja que està totalment integrat i li falta explotar ofensivament.

Busquets: Excel·lent com no podia ser d’una altra manera, un jugador que cada any que passa és millor i domina més registres del joc, un jugador que llegeix el futbol com ningú i amb la picaresca suficient per a menjar-li la orelleta als àrbitres i trasbalsar als  rivals. És un dels futurs capitans del Barça i és el que té la feina més fosca de totes, apart de cobrir posicions i d’intentar trencar els atacs rivals, és l’encarregat sempre de lluitar les pilotes aèries de l’equip rival al seu davanter. Treball impagable que combina a més amb una, cada cop més, capacitat a l’hora d’accelerar la circulació i de fer sempre la passada adequada.

Suárez: Excel·lent, ha estat clau recuperar un jugador de les seves característiques que no teníem des de l’època d’Eto’o, un jugador amb caràcter, que lluita totes les pilotes i encomana a l’equip, que s’ho deixa tot al camp, però que a més de tot el treball que fa, li suma al conjunt una gran capacitat d’associació, un olfacte de gol espectacular, una generositat que no tenen molts de nous al món i una gran capacitat de moviments sense pilota, apart de la fam de títols amb la que venia. Una gran incorporació que fa que Messi i Neymar puguin jugar amb més llibertat pels espais que genera. Va començar ansiós, però ha acabat la temporada d’una forma brutal. A més, pel que diuen, és una bona peça per al vestidor i s’ha acoblat molt bé a l’equip. És l’exemple del que parlava abans de Pogba, Suárez ha demostrat moltes ganes per venir, no es va necessitar fitxar un intermediari per a que li anés menjant l’orelleta tot l’any per a convèncer-lo, aquests jugadors són els que necessitem.

Messi: Per a definir el que fa aquest senyor es necessitaria escriure un llibre, la seva qualificació no existeix, hauria d’haver alguna per sobre de cum laude per a ell perquè ja s’han esgotat tots els qualificatius. El que podem dir és que sent el millor del món amb diferència, any rere any ha anat incorporant registres al seu joc, ha anat assolint una maduresa per a llegir els partits brutal i ha tingut la humilitat suficient per a després d’una mala temporada buscar solucions per a continuar sent el millor però a més aportar per a que l’equip ho guanyi tot, que no és fàcil quan ja ets el millor, tenir l’ambició al mateix temps que la humilitat de saber que tens que millorar alguns aspectes de la vida. L’any passat va tenir molts problemes fora del camp, però sembla que ja és passat, la millor notícia per al Barça que hagi tornat a estar al nivell que tenia. Que vagi fent lloc al seu museu de títols per a una altra piloteta d’or i que ampliarà sempre i quan ell vulgui. L’únic que se li pot dir a aquest senyor és moltes gràcies per escollir al Barça quan era un marrec.

Neymar: La temporada de Neymar sentint-ho molt l’he de qualificar com a notable raspat. Altres jugadors amb la seva temporada es podria parlar d’excel·lent, però amb el seu cas no estem parlant d’un jugador normal i se li ha d’exigir com a tal. Ha d’assolir més importància al joc en moltes més facetes i no dedicar-se a esperar que Suárez o Messi li donin els gols cantats. Aquest any ha fet massa partits dolents i intranscendents que un o dos gols han tapat. L’estem veient a la copa Amèrica el que és capaç de fer a l’hora d’aportar el seu desequilibri al joc col·lectiu de l’equip i al Barça l’hem vist molt aïllat a la banda i amb poques ganes de ser important en quant al joc. Necessita fer un pas endavant i no limitar-se només a fer gols, necessita millorar la seva aliança amb els seus companys de banda, sacrificar-se una mica més amb la pressió i l’ajut al seu lateral, però sobretot el que necessita és tenir més regularitat i no perdre’s en disputes i discussions amb els seus marcadors.

Pedro: Temporada d’aprovat, ja que quan ha jugat no es pot negar que no s’ho hagi deixat tot al camp, però amb atac ha fet una mala interpretació del que ha de fer com a davanter. Ha fet una relació “si marco més gols igual a jugaré més” i això ha fet que quan ha sortit hagi estat molt individualista i massa obsessionat amb el gol. Ha d’entendre que no juga perquè els altres tres són molt bons, no perquè no hagués fet bé la seva feina anteriorment, ha de pensar més amb l’equip i els gols ja li arribaran, perquè si cada cop que ha de sortir ha d’anar boig amb marcar, mal negoci farem. No se li pot recriminar res en quant a treball i ajudes als seus companys, però ha pecat massa d’individualista.

Jugadors del filial (Munir, Sandro, Samper): Els podríem donar un notable, perquè quan han jugat han aportat a l’equip i el millor que es pot dir, que no se’ls ha notat que venien del filial, marcant gols importants tant Munir com Sandro i Samper fent bon paper a la xampions. Van complir el seu paper mentre Suárez estava sancionat i han tingut la humilitat necessària per a entendre que era una cosa temporal i que havien de seguir treballant amb el filial. Són tres jugadors, juntament amb Adama i Halilovic, que els han de cedir i no es poden fer malbé a segona B.

Bé per acabar només em queda desitjar-vos a tots un bon estiu, que gaudiu de la copa Amèrica, si us agrada el futbol, que si no passa res ens veiem quan torni la temporada ja que em dona bastanta peresa parlar de les eleccions la veritat.

Gran final.

El títol de la entrada pot servir per a definir tant la temporada com la final que es va disputar aquest dissabte. Gran final de temporada perquè s’ha aconseguit els tres títols però sobretot perquè podem dir que tenim un equip tremendament competitiu i que pot mirar a la cara a qualsevol equip d’Europa, cosa que no podíem dir la temporada passada amb el pseudo entrenador Tata Martino. Gran final perquè ha estat una de les finals amb més qualitat i bon joc dels darrers temps, dos equips que van buscar la victòria des del minut 1 de partit i que van oferir un gran espectacle, reconegut per la majoria del món, excepte pels mateixos de sempre clar.

El partit, va ser molt més complicat del que esperàvem tots els culers, sobretot quan va empatar la Juve que el Barça va notar el cop i es va trontollar durant uns deu minuts aproximadament, fins que va marcar Suárez. El partit de dissabte, és l’exemple de com un partit a priori més senzill dels que has tingut abans d’arribar a la final, es pot complicar de la manera més tonta, una pèrdua a la sortida de pilota des del darrera i gol en contra i a remar contra corrent, a patir com es va patir i sort que l’àrbitre no va caure amb el parany de Pogba, si no potser no estaríem parlant ara del triplet. Un penal en contra a falta de vint minuts hagués pogut ser letal. Però és un exemple del que et pot passar quan perdones una i una altra ocasió i quan et relaxes perquè ho veus guanyat. El partit va començar amb moltes imprecisions, potser va sorprendre també la Juve pressionant molt a dalt, quan tothom esperàvem un catenaccio pur i dur. Però va arribar el gol molt aviat en una gran jugada col·lectiva que va donar molta tranquil·litat, una jugada a més molt típica de tota la temporada, Messi controlant i atraient la defensa col·lectiva del rival i fent un canvi de joc perfecte per a generar superioritat a banda contraria, bona combinació entre extrem i lateral i entrada de segona línia dels mitjos, amb gol final d’un Rakitic que mereixia tenir una nit així amb el treball que porta fent aquesta temporada. A partir d’allà va facilitar molt la feina perquè la Juve va tenir que obrir-se en busca del gol i a partir d’aquí va aparèixer el bon joc de toc del Barça, malgrat es seguien perdent pilotes a la sortida des del darrera que generaven ocasions de perill en contra, el Barça estava sent molt superior. Així van anar arribant les ocasions blaugrana, amb combinacions entre els tres de dalt més Iniesta i Rakitic, però o bé aturada de forma espectacular Buffon o es llençaven fora de la porteria, com ara les de Messi i Neymar que van passar fregant el pal.

La segona part va començar amb el mateix guió que la primera, un Barça dominador i una Juve que volia però no del tot, ja que els seus dos laterals, que acostumen a ser gairebé extrems, no s’atrevien a pujar a ajudar en atac, llavors quedava molt aïllada la davantera de la resta de l’equip. Però va arribar una recuperació molt bona de la Juve quan el Barça estava sortint que va deixar molts forats que van aprofitar els italians per a fer el gol de l’empat, malgrat la molt bona aturada de Ter Stegen, no fa refusar cap a fora i li va caure als peus de Morata que va marcar a plaer. El Barça va acusar el cop lògic quan estàs còmode i tranquil perquè no estàs patint i vas davant al marcador, que li van entrar els fantasmes de que podia perdre la final també, cosa que ni s’havien plantejat. Així van arribar els millors moments dels italians, que van apretar força i el Barça estava patint, però va aparèixer el petitó que no entén de pors i minuts abans de fer la jugada decisiva, va posar-se al mig camp, al costat de Busquets, per a organitzar el joc d’atac i associar-se amb Iniesta i Rakitic, per a calmar els ànims i per a ordenar un equip que havia perdut una mica els papers. I fruit d’aquestes combinacions, es va treure una jugada marca de la casa que va acabar amb el gol de Suárez, un gol gairebé calcat al de la Juve, amb una aturada de Buffon que no refusa a un costat i ho aprofita el killer del Barça, el que té més gana i està sempre al lloc per a posar-la dintre. A partir de llavors es va aconseguir novament la tranquil·litat necessària i es va passar a un partit on la Juve tenia que marcar i el Barça tenia oportunitats clares a la contra, el Barça va defensar molt bé en els moments complicats, amb un Piqué estel·lar que les va treure pràcticament totes, excepte una de Pogba, que hagués pogut acabar amb gol perfectament. Molt bona final ja que va tenir alternatives al marcador, alternatives al domini de la pilota i territorial i va tenir emoció i ocasions de gol, poc més es pot demanar a una final.

El que si es pot demanar és un arbitratge just i imparcial, cosa que no es va produir. És el que passa quan poses a un àrbitre reconegut madridista. Si ja ens trobem que en aquest tipus de partits són més reticents a treure targetes, si et trobes amb un àrbitre cagueta que és del Madrid doncs encara més problemes. La permissivitat que va concedir als jugadors de la Juve va ser lamentable, es van fer un fart de tallar el joc del Barça amb faltes dures, sobretot Vidal, Pogba, Bonucci i Barzagli, que van unflar a patades als jugadors ofensius del Barça. Amb un arbitratge just, als vint minuts de partit el Barça hagués guanyat 1-0 i jugat amb un home més, però així són els arbitratges covards que agraden  a la Uefa. L’afegit que va donar després ja va ser la cirereta d’un pastís en forma d’arbitratge nefast. Lamentable.

En l’apartat individual, el MVP se’l va endur Iniesta. Tampoc podem parlar d’injustícia, perquè el manxec va fer un partit molt bo i va ser el motor blaugrana mentre el físic el va acompanyar, no es va posar nerviós en cap moment i va dirigir l’equip amb molt d’encert, amb incorporacions de segona línia quan era necessari, com a la jugada del primer gol i amb els seus típics eslàloms quan els tres davanters estaven molt marcats, per a poder obrir espais, va perdre poquíssimes pilotes i va fer bastantes passades de mèrit.

Però també podem dir que Rakitic va fer un autèntic partides, buidant-se en defensa, acompanyant ofensivament a l’equip i marcant el primer gol del partit. Es mereix el croat aquest gol, després de patir la primera part de la temporada la injustícia de rotar més del degut per a que jugues algú per decret, fins que es va fer amb el lloc definitivament i ha sigut clau a l’hora de donar equilibri a l’equip i de no deixar sol a Busquets, ja que juga a la banda on hi ha més descompensació amb Alves i Messi. Molt bon partit del croat.

Després està Messi, que em fa gràcia quan sento als rabiosos dir que va estar desaparegut i que no va fer un bon partit. Fins a quins extrems arriba el fanatisme i la manca de qualitat periodística d’alguns. Clar, els mediocres fan la relació, no ha marcat, partit de merda i es queden tan amples. Però quan veus el partit, veus que el primer gol ve d’una passada seva de 40 metres, veus que el segon gol ve d’una jugada seva i que el tercer és el que fa la passada que llença el contraatac. A més de tenir varies ocasions més i generar la majoria de les jugades que van acabar amb perill al Barça. Però clar, per a la mediocritat no va marcar. Jo per a mi va ser el MVP del partit, però bé tampoc em sembla malament que li donin a Iniesta.

La resta de la davantera van estar a un gran nivell, Suárez barallant-se amb els centrals i rebent més patades i cops subterranis dels que un davanter hauria de suportar, va ser lamentable, malgrat això no es va arrugar i va controlar moltes passades en llarg que es van fer per a trencar la pressió alta de la Juve. En atac es va moure com acostuma i va estar tot el partit olorant de prop el gol, però que no arribava a les passades pels pèls. Al final va tenir el seu premi al treball de tot el partit, me n’alegro molt que hagi tingut aquest moment de glòria perquè és un jugador que ha tingut bastanta mala sort durant la seva carrera i ara ha pogut gaudir d’un moment com aquest.

En quant a Neymar, va fer el partit que qualsevol blaugrana li hauria d’exigir, ser perillós amb la pilota als peus, donar sortida als defenses quan la treuen jugada, desequilibrar i no ser egoista, baixar a ajudar per la seva banda i no perdre’s en batalles absurdes amb els seus marcadors. Partit molt complert del brasiler que va poder tenir el premi final del gol, gràcies a un Pedro, que els darrers temps no acostuma a fer-ho, però que en aquest cas va ser molt generós. Un Pedro que no va tenir massa minuts al partit, però que va tenir un mínim d’incidència per a que es recordi que va jugar, no com altres que ni la van olorar i que després ha semblat que la copa l’hagi guanyada ell.

De la mitja només falta Busquets, el que va fer el treball fosc com sempre, el que es baralla amb les torres rivals per les pilotes aèries al mig camp i que poques són les que no guanya, sempre ben col·locat al camp i el primer a pressionar quan es perd. Jugador que fa una feina impagable i que té una lectura del joc privilegiada. Partidàs novament del de Badia, que a una capacitat de recuperació que no s’ensenya ni s’entrena, li va afegint cada cop més la capacitat de donar ritme a la circulació i d’escollir sempre la millor opció de passada. A més sempre és l’encarregat de menjar-li la orelleta a l’àrbitre en cada falta que xiula. Jugador indispensable en aquest equip i que apunta a capità en un futur no molt llunyà.

Els dos centrals van estar a un nivell espectacular, van començar una mica nerviosos, perdent pilotes a la sortida des del darrera que haguessin pogut costar cares, però poc a poc es van anar entonant i van fer un molt bon treball quan estaven amb defensa estàtica, perquè quan la Juve atacava post recuperació de pilota, estaven descol·locats i no poden fer miracles. Molt bé per dalt, sobretot Piqué, que va tenir forces per a pujar fins i tot a l’atac els darrers minuts de partit, amb gana de fer un gol, oportunitat que va tenir després d’una passada espectacular de Rakitic però que la va xutar massa alta. Mascherano per la seva part va assecar totalment a Tevez. Molt bona parella de centrals i que tenen molt recorregut encara.

Els dos laterals van ser dos extrems més en moltes fases del partit, la primera part d’Alves per a emmarcar, per a mi dels millors del partit, donant sempre sortida als centrals i mitjos per la seva banda, associant-se molt bé i arribant bé a la zona de centrada a l’àrea, a més va tenir una oportunitat de gol que va parar Buffon in extremis. Però el millor va ser la força que va posar i la pressió post pèrdua de pilota, es va menjar a Pogba i a Evra, dos jugadors que no es que vagin mancats de físic precisament i va ser decisiu a la jugada amb Pogba, que va evitar quan el francès es quedava sol. Gran partit del brasiler.

Com gran partit d’Alba, que no va brillar tant en atac però que sempre era una alternativa en atac, la jugada del primer gol és el que trenca la defensa i va ajudar molt en defensa amb la seva velocitat al replegament defensiu.

En quant a Ter Stegen, realment va tenir poca feina, amb la pilota als peus va estar a un bon nivell i va parar les pilotes parables que li van enviar a la porta, el gol, un cop refusada al centre, ja no podia fer res per evitar-ho. Sota el meu punt de vista, li falta millorar una mica el joc aeri, ja que amb l’alçada que té, no té l’autoritat que hauria de tenir a l’àrea, la rematada de Pogba, per exemple, és de dintre de l’àrea petita. Però bé, és molt jove i té temps i ambició suficients per a millorar-ho.

En conclusió, victòria soferta però amb molt bon gust de boca, ja que l’equip va jugar a un gran nivell i és una xampions que ha guanyat eliminant al campió d’Anglaterra, de França i d’Alemanya i a la final al campió italià que domina amb superioritat insultant la seva lliga. Excepte la anglesa que ha guanyat el Chelsea, la resta de lligues aquesta temporada han tornat a guanyar els mateixos. Xampions amb molt mèrit i no com altres.

Temporada amb matrícula d’honor que ja comentarem  al proper i darrer post de la temporada. Felicitats a tots els blaugranes ja no pels títols, sinó perquè tornem a tenir un equip del qual estar orgullosos per la seva competitivitat.

Un pas més.

Al Barça li queda un pas més el darrer dissabte per a entrar novament a la història, repetir l’únic que han aconseguit fer ells mateixos un cop amb Pep, un triplet quan es parlava de finals de cicles i de tonteries per l’estil. Tal i com estan físicament i a nivell de joc és com per a estar plenament optimistes amb aquesta final, no saps mai que pot passar, però jugador per jugador la diferència és abismal amb la Juventus, amb tots els respectes. L’equip italià va demostrar davant el Madrid, que li falta molt de futbol i encara que té un onze amb molta qualitat, no tenen al millor jugador de la història ni davanters del nivell d’aquest Barça. L’únic però que li veig és la més que probable baixa d’Iniesta, sempre i quan el substitueixi Xavi, perquè amb ell al camp l’equilibri de l’equip grinyola força. Si juga Rafinha cap por, però jugar amb el de Terrassa de titular, ja vàrem veure dissabte que el joc de l’equip va canviar força amb la seva entrada, inclús l’Athletic va començar a tenir la pilota i va fer un gol. Que surti quan l’equip vagi guanyant de dos gols per aixecar la copa i bon viatge tingui, pel bé del Barça.

Per començar a parlar de la final, voldria començar amb la gran cagada de la junta, és lamentable que un cop més hi haguessin dues terceres part de seguidors bascs quan en principi han de tenir les mateixes entrades. Que te la peguin un cop, pot passar, però que te la peguin tres cops és molt recriminable. Amb una directiva decent, hagués fet força e imposat més entrades per a compensar que les de la federació van totes cap a Bilbao, però quan li va preguntar Bernat Soler farà cosa de tres setmanes a una entrevista, amb la resposta que va donar l’inútil del president, ja sabia que passaria. Això és simplement perquè ells no tenen cap problema amb les entrades, si familiars dels jugadors o de la junta, es quedessin sense, això ja faria temps que estaria solucionat, però clar, ells tots tenen cobertes les problemàtiques de les entrades, a ells que si es queden 20000 persones sense entrada socis del club, ells tenen a tota la seva família ben col·locada al camp i ells a la llotja amb càtering inclòs, per a que lluitar pel soci?? És una vergonya i una més d’aquesta miserable e incompetent junta del club. Amb la xampions és el mateix, encara més vergonyós. Inclús estan denunciats per una plataforma de socis perquè han fet un repartiment il·legal de les entrades segons els estatuts. Els estatuts diuen que el 85% de les entrades són per al soci, en canvi el Barça només en dona un 68%, ja que de les 19950 entrades, 3323 van a les penyes i el club es queda 3033 entrades per a compromisos. 3033 entrades!!! Per a repartir-les entre els seus amiguets i familiars i per a donar-les a patrocinadors per a que facin negoci amb elles. Una autèntica vergonya, com una vergonya és que els clubs en tinguin 19950 i que la Uefa es quedi 37000 entrades per a compromisos i fer negocis. És increïble que es permetin aquest tipus de coses a l’època que vivim, perquè abans no hi havia tanta transparència i aquestes coses no es sabien, però que ho facin amb la cara folrada a la vista de tothom, és de jutjat de guàrdia.

Després està el tema del himne. En aquest tema hi ha molta hipocresia la veritat. Comencem pel fet que és un partit de futbol, no un esdeveniment polític on les dues parts han aconseguit treure’n profit i un rèdit polític. Aquest problema no existiria si no fos per les seqüeles de la època de la dictadura on va quedar molt instaurat el típic i molt espanyol “por mis cojones”. La situació era molt fàcil d’evitar, és un esdeveniment polític, entre dos clubs del mateix país, no cal posar cap himne, per molt protocol reial que hi hagi, així t’estalvies tot aquest problema. És més, el rei hagués hagut de tenir un mínim de dignitat, ja que s’ha col·locat al capdavant del país, sense preguntar-nos si ho volíem o no, acceptant una successió que tots sabem com va anar quan es va votar al 78. Era tant fàcil com que aquest vividor a costelles nostres, hagués trucat a qui pertocava i hagués dit que no calia que el posessin l’himne, sabent que cap dels aficionats de ambdós clubs no el volien. Però clar, un cop va imperar més el “por mis cojones”. Així doncs es va arribar al lamentable moment que va servir per a utilitzar-se políticament per les dues parts. Per això dic que és molt hipòcrita, hipòcrita perquè als catalans també ens fotria que ens xiulessin Els Segadors, però clar com que xiulem l’himne d’uns altres amb el que no ens sentim identificats se’ns en fot. Els espanyols igual, els fot profundament el que va passar, però ells en canvi, no van tenir cap problema en xiular, no fa molt, la Marsellesa en un partit de seleccions contra França. En aquell cas, cap espanyol es va posar les mans al cap, cap condemna pública del fet per cap polític, el govern no va emetre una nota pública anunciant sancions i no va passar absolutament res, cap sanció, però clar, llavors no es posaven amb “els seus”. Un minut d’un esdeveniment que va durar un dia sencer, sense cap incident i germanor entre les dues aficions, va cobrar  més protagonisme que tota la resta, perquè als independentistes els interessava i al PP encara més després de la patacada a les darreres eleccions. Tot i que la declaració dels drets humans diu que xiular és una acció dintre de la llibertat d’expressió i que no s’hauria de prendre com una ofensa, entenc que els que senten l’himne i són patriotes espanyols es sentissin ofesos, com els catalans ens sentiríem si es faltes al respecte al nostre himne. És per això que no era el millor acte per a reivindicar políticament de forma pacífica i civilitzada, no va ser la manera més intel·ligent de fer-ho. S’hagués pogut desplegar una pancarta gegant al gol d’una afició que posés en català “no volem tenir un rei”, a l’altra en basc “no volem ser espanyols” i al lateral una de gegant que posés “independència” en català i basc. Hagués tingut un efecte molt similar i no hagués provocat tot el que ha provocat i no li haguéssim fet el joc als polítics. Al final, un cop més, hem caigut a la trampa dels polítics i hem fet el  que ells han volgut, com no han de fer el que fan, si cada cop que ells volen els demostrem el quant d’influenciables som? Tampoc estic d’acord amb els que comparen el tema dels himnes i del patriotisme entre els americans per exemple i nosaltres. No es pot comparar cap context polític de països com EEUU, França o Anglaterra amb la situació que es viu a Espanya. Es podria comparar amb països de la ex URSS o un serbi amb un montenegrí, seria comparable en aquests contextos, no comparant el patriotisme americà amb el d’un país ple de nacionalismes. El tema de l’himne hauria de ser una qüestió d’educació. Amb el tema dels himnes jo tinc una anècdota personal que em va passar al mundial de bàsquet d’aquest estiu passat. Vaig anar al Sant Jordi a veure el partit EEUU-Lituània de semifinals amb uns amics. Quan van sonar els himnes, els meus amics i jo estàvem fent-la petar perquè no era cap dels nostres himnes. Al costat meu hi havia una dona que em va cridar l’atenció i em va fer aixecar de la cadira. Jo li vaig dir “disculpi si l’he ofesa, és que jo no soc ni americà ni lituà, he vingut simplement a veure el partit”. Llavors ella em va contestar “jo tampoc ho soc, soc holandesa, porto 40 anys anant a tots els mundials i europeus i veient el respecte que es té als himnes per part de la gent de tot arreu, aprens a tenir respecte veient el respecte que tenen pel teu a fora d’aquí”. Se’m va quedar gravat i és una raó com un temple, necessitem viatjar bastant més i veure món i aprendre a respectar a la resta com voldrien que ens respectessin a nosaltres. També s’hauria de diferenciar que els espanyols van xiular la Marsellesa simplement per un acte de mala educació, mentre que en el cas de catalans i bascs era una mesura de reivindicació, que és bastant diferent, encara que al final sigui la mateixa falta de respecte i de civisme.

Però bé anem al futbol, a un partit que va tenir molt poca història i que va ser més fàcil de l’esperat. Dic que poc història perquè va ser fàcil, perquè vaja si va tenir història amb l’actuació que vàrem veure un cop més del millor de tots els temps, el gol que va fer passarà a la història de la copa i del futbol en general, serà un gol, juntament amb el de la trencada a Boateng, que segurament veurem a la gala de la pilota d’or a principis de l’any vinent. La primera part de Messi va ser absolutament meravellosa, a mi m’agrada bastant escoltar el dia següent aquest tipus de gols que només pot fer ell, narrats pels diferents comentaristes a les teles i ràdios. Es fantàstic veure com es queden  sense qualificatius i com es tornen bojos davant d’un micro. És el que vàrem sentir tots en veure la jugada, posar-nos les mans al camp i pensar que ho ha tornat a fer. Però el més fort és quan li preguntes a l’entrenador en roda de premsa i sempre diu que no li sorprèn gaire ja, que als entrenaments encara fa coses més increïbles. És un geni del futbol i l’únic que podem fer els fanàtics d’aquest esport és donar gràcies de ser contemporani seu i de poder veure en directe el que els nostres nets i rebesnéts veuran en vídeos i sentiran  parlar.

I això que Valverde va plantejar un partit d’intentar aguantar al darrera i de posar un entramat defensiu per a poder parar-lo, va posar-li una “mosca collonera” a sobre amb marcatge individual, marcatge a pegar patades i d’intentar treure’l del partit, a més va posar a Mikel Rico en aquella banda per a intentar tapar quan Balenziaga el perseguia per tot el camp, amb ajudes dels mitjos Beñat i San José i cobertures de Laporte, va intentar engabiar-lo entre aquests jugadors i els primers minuts es va sentir incòmode, s’anava emprenyant cada cop més amb les patades que el miserable de l’àrbitre MADRILENY permetia un cop rere l’altre. Però aquest entramat tàctic va tenir una errada, ja que Messi va llegir ràpidament que si anava cap al centre, es creava un buit a la banda esquerra basca que van saber aprofitar molt bé tant Alves com Rakitic. El joc es va bolcar a la banda aquesta i es generaven molts espais, els tres gols van venir per aquesta banda. L’Athletic va pagar molt car el seu canvi d’estil de joc ja que no es va veure còmode en cap moment i va ser una joguina a mans del Barça, que si hagués estat un equip menys “amic” hagués estat un resultat històric ja que ho van tenir molt fàcil, no es va patir pel títol en cap moment. Faria bé l’equip de posar-se al cap que la final de xampions no serà tant senzilla, ja que la Juventus en defensa té jugadors molt físics i dos mitjos molt físics i durs també com son Vidal i Pogba.

En l’apartat individual evidentment el més destacat va ser Messi, però ja no pel gol, sinó per com va moure l’equip i com va generar perill tal i com ell acostuma, abans del gol ja li va regalar un gol a Neymar, que el lamentable linier va anul·lar de forma ridícula, després li va donar un altre pastat a Suárez, que va fallar el control que el deixava sol davant el porter i va portat totalment de corcoll a Balenziaga i a tot el flanc esquerre de l’equip basc. Quan Messi està així és imparable, si a sobre li fan la feina d’aclarit Suárez amb els moviments a l’espai estirant a l’equip, Neymar amb diagonals cap a dintre atraient contraris i Rakitic i Alves estan al nivell de combinació i tant incisius com van estar ahir, se li genera un forat per a Messi que és impossible que no aprofiti.

El tema Alves és una autèntica vergonya, és surrealista que el millor lateral dret del món, quan saps que no pots fitxar, tingui peu i mig fora del club. Espero que li passi molta factura a Bartomeu de cara a les eleccions per molts cromos i molts títols que porti sota el sarró. Dissabte va tornar a fer un partidàs, es va entendre molt bé amb Rakitic i Messi i va ser un perill constant, a més de tancar molt bé la seva banda.

Després està el gran treball de Rakitic al mig camp, que li dona un equilibri brutal a l’equip i que aporta moltíssim en atac, com es va veure al segon gol o amb les entrades de segona línia que d’estar una mica més clarividents els seus companys del mig camp o de la zona central de la defensa, amb una bona passada l’haguessin deixat varies vegades sol davant el porter.

La resta doncs Iniesta va estar força bé fins que es va trencar i la defensa no va estar gens exigida, malgrat això van fer molt bones cobertures i anticipacions per a que el perill s’acabés al mig camp. El tàndem Piqué-Masche va tornar a estar a gran nivell i Jordi Alba en la seva línia, bé en atac i corregint enrere amb la seva velocitat. Ter Stegen pràcticament inèdit, excepte una errada que hagués pogut costar cara, però a mi m’agraden els jugadors que arrisquen i ell és d’aquests.

Per últim Neymar, el brasiler va fer un molt bon partit, el Neymar que tots esperem, amb desequilibri, volent la pilota i fent jugades de molt mèrit. L’he deixat per al final per comentar el rebombori amb la seva “lambretta” al final del partit. Em sembla ridícul tot el  que es va muntar, jo prefereixo jugadors com ell, que no els que es passen el partit repartint patades. A més ell aquest tipus de regats no ho fa per a vacil·lar, ho fa igual amb 3-1 que amb 0-0. És una cultura brasilera que la tens o no la tens, ells juguen així i enfadar-se com ho van fer és de ser molt mal perdedors. El més lamentable de tot és que després de rebre per tot arreu, que ell sigui el dolent per buscar fer coses que aixequin al públic del seu seient, que són els que paguen i mantenen el negoci del futbol. Va ser molt lamentable també, la permissivitat de l’àrbitre tot el partit, però encara més al moment de la tangana, que estava davant mateix i els va deixar fer el que van voler amb el brasiler i tot el que va passar posteriorment, que els jugadors bascs cada cop que rebia anaven a per ell i en canvi per una falta li va treure targeta a la primera. El tracte arbitral amb el brasiler ha estat lamentable durant tota la temporada, però bé, és el que passa quan tens una directiva que només fa que acotxar el cap.

Per acabar felicitacions per a la secció d’Handbol blaugrana, que ha guanyat la seva novena copa d’Europa aquest cap de setmana. Té un gran mèrit guanyar amb un entrenador tant mediocre, que està d’adornament a la banqueta, sort que tenim al millor porter del mon i teníem al millor jugador de camp del mon, perquè amb aquest senyor no es pot anar a cap lloc, portàvem anys fent el ridícul per Europa i aquest cop, si no és per Saric hagués estat el mateix. Dissabte en dos ocasions guanyant de 4 gols, va permetre que ens remuntessin sense tallar la remuntada amb un temps mort, que després se’ls va fotre pel cul perquè ja no li van fer falta, sort que Saric va fer quatre parades seguides decisives. Ahir igual, cinc gols amunt i permet que es posin a un gol sense demanar cap temps mort, que un cop més sort de les aturades de Saric, perquè estaven un a sota i amb exclusió. Un gran comiat per a Karabatic, que torna a casa i a qui trobarem molt a faltar, ja que va ser decisiu tant a semis com a la final quan l’equip estava més encallat. Veurem a qui es fitxa per a substituir-lo, ja que serà decisiu encertar per al futur de l’equip.

La mala notícia del cap de setmana el descens del filial, però no dol tant ja que era previsible des de començaments de temporada, veient a qui teníem al càrrec, després el remei ha estat pitjor que la infermetat, no ha vingut de nou aquest descens, ja se sabia per desgràcia veient com jugava l’equip i veient els experiments que feien tant Eusebio com després Vinyals. Lamentable. Un Vinyals que està col·locat  per Bartomeu a dit, ja que els que manen a la secció volien posar a un altre entrenador. Una més d’aquest personatge que diuen que és el president.