Bé, la inauguració d’aquest humil blog fa referència a la importància del temps mort i la mala aplicació que hi fan més d’un entrenador què rep fer-se càrrec d’un equip més per estar al lloc adequat en el moment adequat que no pas per mèrits i coneixements.
El que encapçala la llista és evidentment, Xavi Pascual, l’entrenador de la secció d’handbol del Barcelona Borges. Aquest senyor l’han posat allí pensant-se que pel fet de ser de la casa, ser relativament jove i català, ja es pensen que tots seran Peps Guardiola i no sempre funciona.
Aquest senyor és el màxim exponent de no saber gestionar un partit. L’any passat ja ho va demostrar sobradament després de que en moltes ocasions l’equip, amb el seu treball a la pista, aconseguia avantatges significatius i els dilapidava per una mala gestió dels temps morts. Aquest senyor suposo que algú en un moment puntual, en el qual si que era necessari demanar el temps mort a falta de 20 segons i el pobre s’ho va prendre com una norma perquè no entenc la manera de malgastar els temps morts aquest senyor. L’any passat a la final de la champions es va perdre en gran part perquè aquest senyor va comportar que el Kiel alemany va remuntar la diferencia de sis gols i el tio sense immutar-se ni demanar el temps mort quan tocava (no és el mateix jugar amb una diferència de 2-3 gols que amb un empat) i va comportar la remuntada per no parar el partit quan tocava. I va demanar tempos mort quan van remuntar els alemanys i es van posar per davant,jugant a casa, amb el suport de tot el pavelló i amb l’augment de confiança que suposava remuntar. Aquest senyor en lloc de parar el partit quan van remontar 2-3 gols es va esperar fins que ens van sobrepassar i va llençar una copa d’europa.
En un moment donat es podria justificar la seva inexperiència però es que l’altre dia a la supercopa va fer el mateix. Guanyant de 4 gols va permetre que el Ciutat Reial, amb la corresponent ajuda arbitral, va imposar un ritme d’anada i tornada que els afavoria per estar més rodats i el tio va veure impassible com els remuntaven 4 gols sense que fes res. Però es que a falta de 3 minuts, es guanyava un altre cop de 3 gols i va tornar a fer la mateixa errada!! Total que tant de reservar el temps mort, al final se’l va menjar en patates perquè els arbitres van permetre que el ciutat reial mantingues la possessió de pilota més d’un minut i mig, i quan feia falta no el va demanar per no quedar-se sense. Doncs al final es va menjar la cartolina verda en patates, perquè a falta de 15 segons va fer tard a l’hora de demanar-lo.
El temps mort és una eina que tenen els entrenadors per a tallar el ritme, per a fer retocs tàctics, per a quan veus que l’equip li costa atacar un canvi defensiu, etc. Però hi ha entrenadors que tenen la tendència a esperar i esperar fins a que no es pot més i llavors és massa tard. Si has de demanar el temps mort a la meitat d’un quart o d’un temps de joc perquè les coses no van bé, que ho facin, perquè després quan el demanen ja és massa tard. Si el demanes i les coses van bé, tranquil que l’entrenador rival a la fi el demanarà ell mateix, no esperis a que sigui massa tard.
És un error que fan molts entrenadors i que s’ha vist en el últims temps. L’entrenador de bàsquet Xavi Pascual, al començament ho feia més, al final sembla que es va posar al seu lloc i no fallava tant en aquest aspecte. De partits que anava guanyant el Regal Barça de 10-15 punts i permetre que els rivals es posessin a 2-3 punts o per davant i llavors demanar el temps mort. La enorme qualitat de l’equip feia que en moltes ocasions s’acabin guanyant però no és el més adequat. Si veus que l’equip no sap atacar una zona per exemple, no esperis a que et remuntin els 15 punts perquè després igual és massa tard. Demana temps mort i dona les consignes tàctiques per a superar les adversitats.
L’altre dia va passar també amb Scariolo amb Lituania. Que va posar la segona unitat a jugar i guanyaven de 18 punts a falta de 3 minuts per acabar el tercer quart. Ja en aquests minuts es va veure que no estaven donant la talla. I va començar l’últim quart i va estar més de 5 minuts impassible sense demanar temps mort fins que es van posar davant els lituans. Total que quan ell va reaccionar els teòrics titulars ja estaven gelats després d’estar asseguts gairebé un quart sencer i amb el “marrón” d’haver de tornar a remuntar perquè els lituans s’havien avançat al marcador. Total que va fer tard i van perdre i gràcies de Nova Zelanda sinó s’hagués fet el ridícul. I tot per no demanar temps mort quan tocava, mantens la distancia de 10 puntets, poses algun titular en pista i acabes el partit tranquil.
Bé, esperem que la gent hi participi i hi pugui opinar. La propera entrada si no passa res anirà sobre el premi príncep d’ Astúries que li han donat a la selecció totalment injust.
No hay comentarios:
Publicar un comentario