Mes clau.

El Barça ahir va guanyar un partit amb més pena que glòria, un partit que fins que no li van xiular el penal semblava un partit de costellada i que a partir del gol es va decidir i va activar als blaugrana. Fins aquell moment el Barça, sense jugar malament, perquè jugar malament és no posar ganes i no jugar de forma col·lectiva, no estava generant gens de perill, cap jugador podia desbordar i el Betis no estava patint gens defensivament, era un partit correcte amb el control de la pilota i del ritme però sense generar res. La jugada del penal, errada clara de l’àrbitre trenca el partit. Un àrbitre que és molt dolent i molts cops ja ho he comentat, que va fer un partit horrorós i va permetre al Betis pegar tot el que va voler, que va fer una errada en tot el partit a favor del Barça, la del penal i no veure la falta posterior de Rakitic al central que fa el gol a pròpia.

Però clar, al acabar amb gol ja ha servit a tota la caverna per a posar al mateix sac una errada a favor en tota la primera volta, amb el robatori que es va produir ahir al bernabeu, on la Reial Societat va rebre dos penals en contra que no eren i no li van xiular dos penals a favor que si que ho eren, a més de no expulsar a Nacho amb vermella directa, per una jugada molt similar a la que si que la va rebre el jugador del Rayo, Tito, al partit anterior al mateix estadi. Comparar un arbitratge com el del Bernabeu amb el del Camp Nou i posar-ho al mateix sac dient que als dos grans els beneficien sempre, és més que patètic. Sobretot quan els blaugranes estan rebent arbitratges lamentables, amb designacions més que sospitoses i no parlem dels horaris i el calendari. Lamentable.

A partir del gol, el Barça ja recupera una mica d’alegria amb el joc i el segon gol arriba molt aviat, que trenca el partit definitivament ja que el Betis estava jugant a fer faltes constants i defensar el resultat, sense passar gairebé de mig camp, on el seu porter estava sent el millor del partit. Només va faltar el tercer gol només sortir dels vestidors que va ser una llosa definitiva per als andalusos i llavors el Barça ja va entrar per on va voler, va fer un munt de jugades ofensives i hagués pogut fer encara més gols dels que va aconseguir. És la diferència entre un partit i l’altre que volen igualar, el Barça segurament sense el penal hagués guanyat igual, perquè estava controlant totalment el partit i era qui tenia les ocasions, es veia que era qüestió de temps, en canvi el Madrid en tot moment es va veure dominat i superat per la Reial Societat i si no és per les ajudes no guanya, tots dos equips es van posar amb 1-0 d’un gol que no havia de pujar al marcador, és la única cosa igual que es va produir, perquè a partir de llavors el Barça va fer el segon i va seguir dominant, mentre que al Madrid li van empatar el partit i li van perdonar en vàries ocasions el gol fins que es va posar 2-1.

En l’apartat individual abans del gol no s’hagués pogut destacar pràcticament ningú, semblava que els pesaven els torrons i la gent ja començava a patir per la maledicció del campió del mundialet, però a partir del gol molts jugadors van estar a un molt bon nivell. Probablement el més regular va ser Sergi Roberto, que als minuts pre-penal va ser el que va provar més coses i el que va trencar amb conduccions plenes de potència física, però sense resultat final perquè llavors els de dalt estaven marcats. A partir del gol va seguir a un bon nivell i va fer una molt bona pressió a la sortida de la pilota, va iniciar ell un parell de transicions molt perilloses amb una molt bona arrencada i va fer un partit molt complert. Els dos mitjos que el van acompanyar van fer un partit molt similar, però a més van tenir incidència amb els gols, Rakitic molestant al central (i fent-li falta) que el va forçar a tocar la pilota i fer-se el gol a pròpia porta, mentre que Busquets, un cop més i ja no se quants en van, va tornar a fer una recuperació avançada amb assistència de gol inclosa que acaba amb el tercer gol del Barça. El treball del de Badia és absolutament impagable i decisiu i farà bé Lucho d’aprofitar les noves cares per a donar-li descans, ja que amb l’arribada d’Arda podrà jugar allà Sergi Roberto o Rakitic en algun partit de dificultat menor.

La davantera va fer un molt bon partit, tant Messi que va començar un pel dubitatiu, que va posar el cor en un puny als aficionats quan després d’un cop se’l va veure queixant-se durant uns minuts i quan al final va fer una senya a la banqueta ja em vaig témer el pitjor, sortosament només tenia problemes amb les botes i va fer una molt bona segona part, molt actiu i amb ganes de donar espectacle, a més de sacar magistralment unes quantes faltes que el travesser es va encarregar d’evitar. És un dels pocs aspectes on té millora, perquè s’apropa bastant al gol en cada falta però li falta una mica més d’efectivitat, però sobretot penso que alguns cops es passa d’optimista xutant faltes molt llunyanes que en un mal gest pot generar una lesió important, penso que no hauria d’arriscar tant.

Molt bon partit de Neymar malgrat no marcar i la mala sort al penal. Ja fa dies que se’l veu ansiós amb el gol i no ho hauria d’estar, perquè ja arribarà, l’important és el que està fent amb la pilota i el que està generant, que està formant part de la majoria dels gols del Barça, ja sigui començant la jugada o assistint i això és el que li ha de quedar al final del partit, no si marca o no, perquè si no entrarà en un període d’ansietat per marcar que li farà baixar el rendiment. També s’ha de dir que alguns jugadors ja fa dies que l’estan buscant amb excés amb la connivència de l’àrbitre, que em sembla molt penós, des que es van iniciar les campanyes des de la caverna merengue que està sent el sac dels cops amb el permís dels àrbitres. Molt lamentable la veritat.

Com molt lamentable que el senyor Suárez no hagi estat nominat a la pilota d’or ni que la revista francesa l’equip l’hagi inclòs al seu onze de gala, posant a la vedette madridista quan no ha guanyat res i quan no ha marcat gols importants durant la temporada, penso que no importa quants en marquis, sinó la importància de quan els facis i Suárez ha fet gols molt decisius, però és un altre dels jugadors marcats des de la mossegada, és trist però és així. Ahir va tornar a fer un partidàs, movent-se molt intel·ligentment per tot el front d’atac, oferint-se als seus companys i caient a banda per a generar espais, apart de marcar dos gols clar, que surt a gairebé gol per partit, ahir inclús en va fallar un a porta buida que era el seu hattrick. Apart de tot el que lluita i el que pressiona al rival, un altre jugador imprescindible, que a veure si porten algú per a jugar al davant i també pot descansar, perquè al no tenir lesions ha estat el davanter més utilitzat amb diferència.

La defensa no va tenir gens de feina, ni el porter tampoc, va haver-hi una ocasió de Ceballos per una errada d’Alves que ell mateix va recuperar la posició i va impedir el xut a porta. Ahir amb la defensa que hi havia era per a posar-se a tremolar, un flanc esquerre amb Mathieu de lateral i Vermaelen fent-li les cobertures, terrorífic. Sort que el Betis no va atacar molt perquè mare meva quin risc innecessari. Mascherano va estar al nivell que acostuma, molt seriós i alternant molt bones jugades i anticipacions importants amb alguna errada que amb un equip potent hagués pogut costar cara, va portar el pes de la línia defensiva i va sortir bé amb la pilota controlada, però de treball defensiu ben poquet. Bravo pràcticament ni es va veure.

L’únic que va rendir a un nivell prou alt ofensivament, en quant als defenses va ser Alves, que a punt va estar fins i tot de fer un golàs. El brasiler ha acabat molt bé l’any i és bastant indiscutible, però ara ve el mercat d’hivern i és el motiu pel qual ve el títol de la entrada d’avui.

És un mes clau perquè ara, encara que sembli contradictori, és el moment més important de l’any. Quan podíem pensar que s’havia passat el pitjor, de jugar amb el planter tant reduït, sense poder fer rotacions i sense poder fitxar, ara és quan realment s’ha de tenir més cura i penso que serà un mes clau de cara al desenllaç final.

Lucho ha de trobar un terme mig entre posar als nous per a que entrin en dinàmica però sense abusar. Penso que té una oportunitat única ja que aquest mes és quan es juga gran part de la copa del rei i el tècnic tindrà partits de sobres per a poder posar als nous sense afectar al rendiment global de l’equip. Perquè de la qualitat dels nous no en dubta ningú, però no sempre tocar alguna cosa quan va bé és del tot productiva. Per exemple Alves, que fins ara ho ha jugat casi bé tot, veurem com li va perdre una mica de continuïtat amb l’entrada d’Aleix Vidal, perquè Lucho li haurà de donar minuts per a que entri en dinàmica. El mateix passa amb Arda, no dubta ningú de les seves capacitats, però entra en fred a un equip rodat i també necessitarà molts partits per a fer-se amb els companys, això farà que Iniesta perdi una mica de continuïtat que tampoc sabem com els afectarà, tampoc sabem com anirà el tema Sergi Roberto amb Rakitic, perquè sabem dels altres anys que al croat com més juga millor li va i quan descansa al partit següent li costa agafar el to, veurem si rotarà molt seguit o com gestionarà els jugadors. Per això dic que és clau i per això penso que la copa arriba al moment exacte, perquè li pot servir a Lucho per a fer jugar als menys habituals entre setmana i a l’onze titular els partits de lliga, així podran entrar progressivament als partits importants.

També falta per veure les gestions que farà la directiva i a qui portarà, perquè es parla de Nolito i de Denis Suárez, dos jugadors que en principi tenen rols semblants i juguen un al lloc de Neymar i l’altre o bé al mateix lloc o bé al lloc d’Iniesta i Arda. No té cap sentit quan el que el Barça necessita és un central competent, ja que no es compta amb Bartra i fer fora a Mathieu, Douglas i Adriano i portar un lateral esquerrà competitiu, apart d’un dels dos citats anteriorment, però no tots dos perquè un dels dos llavors gairebé no jugarà. Si ve Nolito o Denis poden jugar a totes dues bandes i es pot rotar cada partir a un dels tres de dalt, ja que poden jugar tots tres a les tres posicions d’atac. Lamentablement per la norma que ells mateixos van posar, que els sous no poden passar d’un percentatge concret del pressupost total, si no és així s’ha de tornar a convocar eleccions, ara resulta que gairebé no hi ha diners per a fitxar. Potser si no renovessin als jugadors cada any pràcticament quan tenen contractes de llarga durada aquestes coses no passarien, però que esperar d’aquesta junta.

El cas Denis Suárez és sagnant, és de jutjat de guàrdia. Per la màfia aquesta de quadrar comptes fan cada dos per tres el ridícul. Resulta que Denis Suárez és un jugador que fitxen del City, se suposa que barat, però després resulta que amb les clàusules del fitxatge el City guanyarà al voltant de 10 milions només amb que jugui el jugador gallec al Barça. Els mitjans que fan la feina bruta i alerten del que pot costar el fitxatge, com si fos alguna cosa dolenta, que el jugador per jugar i tenir un bon rendiment costi deu milions més. Però si amb tot això costaria molt menys que Vermaelen o Mathieu!! Si portar-lo val ara mateix el que va costar Douglas! Un jugador de rendiment immediat i acostumat a jugar a la lliga. És ridícul la veritat. Però per a tenir ingressos els venen amb opcions de recompra, quan són cessions realment. Ara ens trobem amb que un jugador que és teu, que per aquestes mafiades fas com si els vens al Sevilla, que al mateix temps el ven al Villareal, amb una clàusula a final d’any de 3 milions de recompra. Però és que la cosa no s’ha acabat aquí, resulta que ara si el vols has de negociar amb el Villareal, que ja ha demanat més de tres milions i un 20% de futures vendes. És surrealista la veritat.

Però que hem d’esperar d’aquesta directiva, que contracta gent com el personatge que estava l’altre dia a Miami, que impedeix als alevins del Barça fer-se una foto amb Raúl. Tant que parla el club d’imatge, valors i de treball ben fet i contracten al personatge aquest que fa quedar al club en ridícul, igual que els que contracten a un jugador que posa tonteries al twitter contra Catalunya i a favor del Madrid i no només se’ls passa, és que després el fan fora a les dues hores de contractar-lo. Si te l’has menjat amb patates, doncs t’aguantes, que presideixes un club de futbol professional, no la selecció de Catalunya, quedes pitjor fent-lo fora que donant una oportunitat a algú que comet un error de joventut i no li dones cap opció de rectificar, com si el Barça no tingués socis de fora de Catalunya que pensin el mateix. Però clar, així queda bé amb el sectaris.

M’ha fet gràcia també veure al president anar a Dubai, a fer-se fotos com a millor president del món, amb totes les cagades que porten fent aquest any i que no han arreglat, perquè a una feina quan la cagues de mala manera et fan fora, en canvi a can Barça els responsables que el club faci el ridícul segueixen al club. Preferiria que el president, quan va a Japó per exemple i es troba a Villar, li digués quatre coses ben dites per a deixar que els tracti la federació com una merda, amb els calendaris que es troben cada any, preferiria que el senyor Bartomeu, anés al despatx del senyor Tebas i li digués que estan fins als pebrots de jugar a les 16 hores els dissabtes, que com és l’horari que pitjor els va als jugadors cada dos per tres toca aquest horari, amb menys d’una volta ja porten 8 partits a aquesta hora, el següent amb els pericos també i el proper amb el Granada. Però clar, demanar que el president del Barça treballi per a defensar el club i no els seus interessos personals és demanar molt.

Ja era hora.

Finalment s’ha acabat el mundialet dels collons, ara ja podem començar a pensar amb el que realment importa i deixar-se d’aventures exòtiques. A mi personalment és un títol que no em genera la més mínima il·lusió penso que és una pedra a la sabata que no val per a res, només fa que generar-te molèsties de viatges, de modificacions de calendari i problemes físics i de jet lag total per a portar un escut a la samarreta que no fa falta, perquè si ja de per si tothom sap que la competició més important a nivell de clubs és la xampions, qui la guanya és el millor equip del món, no fa falta jugar un partit per a demostrar-ho. És com si el campió de la NBA hagués de jugar un partit contra el guanyador de la eurolliga per a saber que és el millor equip de bàsquet del món.

Si a sobre li sumem que aquest torneig és una pantomima comercial, per a que la FIFA guanyi diners a costelles dels clubs, que a sobre has d’anar a jugar amb un equip normalment sud-americà que només fan que pegar patades i joc subterrani, que a sobre posen a àrbitres exòtics que fomenten el joc violent, com vàrem veure l’altre dia a la final, que semblava una batalla campal, amb un àrbitre iranià que va permetre als argentins el que no està escrit. Aquest torneig a les dates i el lloc on es juguen fa més nosa que servei, ara el partit que tocava jugar aquest cap de setmana passat, resulta que s’haurà de jugar una de les poques setmanes que tenen lliures durant el que resta de temporada, en mig d’una eliminatòria complicada davant l’Arsenal.

Amb aquest trofeu hi ha molta hipocresia, perquè si el guanyes és un trofeu molt menor i si el perds és un ridícul monumental, passa com amb les supercopes, per a l’únic que serveixen és per a recaptar els que manen i al club li ha anat de perles per a pegar-se el viatget de gorra a Japó, per a fer-se les fotos de rigor i per a fer negocis i buscar patrocinadors, però realment a nivell de prestigi per als europeus res de res, per als sud-americans si que li donen una importància capital, fins al punt que els seus aficionats perden els papers amb dos compatriotes seus a l’aeroport amb escopinades i insults.

Aquesta copa també ha servit per a demostrat el nivell periodístic dels mitjans de comunicació, com cadascú va amb la bufanda posada i encara tenen la poca vergonya d’aprofitar sempre que poden per a criticar els de l’altre bàndol. És el que han fet els mitjans culers amb el tweet que va posar Piqué per acusar a la premsa de Madrid de ser tant parcials i la diferència de criteri en quant a importància mediàtica donat al trofeu. Però clar són tant hipòcrites que no recorden que ells l’any passat el tracte mediàtic va ser un raconet diminut en portada, en canvi aquest any portades a tot color. No se’n cansen de fer el ridícul.

Futbolísticament la cosa va tenir molt poca història. Aquest torneig realment és una modificació de la copa intercontinental (la que quan la guanyava el rival era la copa Toyota) que per acontentar a les federacions molt menors per part de la FIFA, s’ha transformat en una copa de campions de les diferents federacions mundials, així doncs, participen els campions de la copa asiàtica, africana, etc. Però realment s’acaba traduint, excepte sorpresa sonada, amb una final entre l’equip europeu i el campió de la Libertadores. Les semifinals són un pur tràmit, encara que amb les absències de Neymar i Messi al primer partit es podia tenir una mica de por per part dels culers antics que no fan més que patir, però realment era un partit molt fàcil. Encara van aguantar més del que s’esperava els xinesos sense encaixar el gol, al final mentre es veia el partit es veia que era qüestió de temps, un equip molt ordenat i molt disciplinat però molt inexpert al mateix temps, només calia esperar l’errada garrafal típica que fan aquests equips durant el partit i es va produir amb un refús a xut de Rakitic que Suárez estava amb la canya preparada. A partir del gol partit sense més història que Suárez va aprofitar per a divertir-se a la segona part i fer el que va voler.

Un Suárez que em sembla lamentable que no estigui a la gala de la pilota d’or, després de marcar cinc gols al mundialet, marcar a la final de la xampions, marcar a totes les eliminatòries de la mateixa, a la final de la copa del rei i als partits importants de lliga, després de guanyar els tres títols com els altres dos companys i s’ha de veure com estirà a la gala un jugador que no ha guanyat res i que s’ha dedicat a fer gols de penal i de passades de la mort, simplement per un tema mediàtic. Aquest trofeu ja fa uns quants anys que han perdut els papers i estan desprestigiant-lo a pressa feta.

Però bé tornem al mundialet. La final va ser molt similar a les semis, amb la diferència que els jugadors de River tenien més mala hòstia que els xinesos i una mica més d’intensitat, però no deixaven de cometre també moltes errades defensives i sobretot amb el replegament post pèrdua de pilota. Molts cops els problemes que tenen aquests equips és que als seus campionats són els que estan acostumats a portar el pes del partit, però quan juguen amb els rivals europeus, se saben molt inferiors i fien el partit a pegar patades i tallar el joc contínuament a base de faltes i a esperar una ocasió per a poder marcar i aguantar el resultat, és la manera com va guanyar el darrer equip sud-americà (contra el Barça precisament). Així doncs el partit va ser de clar domini blaugrana, on es veia que no tardarien molt a marcar perquè el ritme de joc era molt baix i cada canvi de ritme dels de dalt era pràcticament una ocasió de gol ja que destrossaven tot l’entramat defensiu. Aquest ritme va ser perfecte per a que Messi, encara ranquejant i posant-se a to físicament, apart del còlic nefrític, pogués jugar a plaer sense haver de desgastar-se en excés amb un partit d’intensitat alta i alternances al joc, podien jugar pràcticament caminant. 

Quan va arribar el primer gol, la cosa ja es va veure que s’havia acabat i només va faltar la recuperació de Busquets més passada fantàstica a l’espai, per acabar de destrossar una defensa lamentable, amb el marcador de Suárez totalment descol·locat el jugador ho va tenir facilíssim per a fer el segon i el tercer ja va ser una gran passada de Neymar al cap de Suárez que va definir a la perfecció. A partir de llavors el Barça va baixar encara més el pistó i només acceleraven una mica els davanters quan tenien la oportunitat de tornar a marcar, jo hagués tret a Neymar i Messi molt abans per a que descansessin, però també entenc que era complicat, en un partit on estaven molt còmodes, però corria un risc alt de lesions per les patades de River. 

Al final la cosa es va estabilitzar i els mateixos jugadors de River van deixar de pegar patades i els del Barça tampoc van atacar. Va ser un partit amb molt poca història, molt fàcil, la única manera d’igualar-ho una mica hagués estat si hagués jugat Mathieu, però per sort no ho va fer.

En l’apartat individual volia destacar a Iniesta, que sense tenir els focus a sobre va fer una molt bona copa, ja que va jugar tots dos partits a un molt bon nivell, penso que mereixia el trofeu de plata i Messi el bronze, però clar quan fas una final com la que va fer Messi, és complicat que després se’n recordin de les semis.

El manxec, juntament amb Suárez, van ser els que van portar el pes de l’equip durant tot el torneig, està bé que el primer tingui reconeixement als seus dos partits malgrat no marcar, mentre que el segon fer cinc gols i emportar-se el MVP, després de la cacicada de la pilota d’or, també mereixia el reconeixement, va ser decisiu a semis quan més falta feia i a la final va estar molt encertat cara a porta per a sentenciar la final. Apart de tota la lluita i l’esforç, però això és una cosa que va inherent al jugador i que veiem a cada partit, li vagin bé les coses o no, gran fitxatge i una peça que feia molta falta des de la marxa d’Eto’o.

Messi va fer una molt bona final, malgrat el còlic dels dies previs, va ser el que va obrir la llauna i se’l va veure bastant actiu en tot moment, va portar el pes ofensiu i va generar la majoria d’ocasions de gol, apart se’l va veure a un ritme de joc més alt que els darrers partits, l’únic dubte que queda és saber si destacava més pel baix ritme del rival o si realment està posant-se a to, veurem el pròxim partit de lliga.

Un altre que va jugar a un gran nivell va ser Neymar, sortit de la lesió no es va notar en cap moment que venia d’estar parat, no va tenir sort cara a porta però va fer molt bones jugades individuals, un parell d’elles de videoteca si arriba a poder acabar-les amb gol. L’únic que em preocupa del brasiler és que des que ha tornat Messi ha perdut protagonisme golejador i ara és la segona o tercera opció quan amb la lesió de l’argentí era la primera, ha perdut protagonisme cara a porta i em preocupa que perdi una mica de l’alegria amb el joc que tenia abans, que perdi una mica de confiança. Esperem que no.

La resta algunes pinzellades de Rakitic, un molt bon rendiment de Sergi Roberto que va fer unes bones semis i uns bons minuts a la final. Després els dos laterals van complir molt bé amb la seva funció ofensiva però poca cosa més de la majoria, ja que els rivals no van exigir en excés, el porter va haver de fer una parada en tot el mundial i quan ja estaven 3-0, molt poca exigència.

El repte que té ara el Barça és no caure en picat com ho va fer el Madrid l’any passat, a veure ara com s’adapten els nous, que és el darrer pas important a veure, no crec que hi hagi problemes ja que Arda té qualitat Barça de sobres i un treball que ja porta de l’anterior club en quant a intensitat, pressió i ajudes defensives. 

En el cas d’Aleix doncs ja ha jugat al futbol base i no crec que tingui problemes d’adaptació, faltarà veure el que porten per a jugar davant, però m’ha sobtat llegir avui que s’ha descartat a Yarmolenko perquè busquen un nou pur, quan penso que el que fa falta és un davanter de bandes que pugui jugar també de nou, ja veurem que porta la secretaria tècnica. De moment només es parla d’un mitjapunta brasiler (que estrany, un brasiler manant Rosell!!!) per al filial.

Un filial per cert que està en llocs de descens a segona divisió B, algun dia hauran d’explicar la decisió de posar a Gerard López a la banqueta, sense cap experiència com a entrenador i després de fracassar a can Barça, però la realitat és que està fent el ridícul.

Sembla que és un fet habitual d’aquesta directiva donar equips a gent que no està preparada, amb el bàsquet vàrem veure el darrer ridícul a Krasnodar a l’eurolliga, que amb el primer lloc pràcticament assegurat, dos derrotes seguides (una a casa amb el Zalgiris, ridícul) que ens han portat a jugar al grup de la mort. I mentrestant Pedro Martínez fent història amb el València, després de fer un gran treball amb el Gran Canària i amb el Manresa. No se que ha de fer més aquest tècnic català per a que li donin d’una punyetera vegada la oportunitat de dirigir al millor club català.

Accident evitable.

La setmana passada parlàvem d’un empat totalment immerescut, on el València va aconseguir un punt amb un sol xut a porta i en un partit on el Barça, va jugar a un molt bon nivell, avui no podem parlar amb els mateixos termes i l’equip blaugrana ha jugat un partit molt discret que ha merescut guanyar als punts, no de forma totalment meritòria. Mai estaré a favor d’un equip que jugui com ho ha fet el Depor avui, que ha sortit amb dos laterals a cada banda, amb 8 defenses i els davanters molestant als mitjos del Barça, tots al seu camp, s’han limitat a tapar espais i defensar, fins que ha arribat el segon gol blaugrana, que llavors el seu entrenador ha reaccionat i ha posat més jugadors ofensius i s’han fet amb el partit, en un moment on el Barça ja estava amb el cap a Japó i que després no s’han sabut refer. Parlo d’accident evitable, perquè el primer canvi del Barça, era el que acostuma a fer quan no està el trident, treu a un dels dos joves i posa a l’altre, el segon canvi també era lògic, jo fins i tot pensava que Rakitic avui estaria a la banqueta i jugaria Sergi, ja que el croat porta una tralla al cos, que pot portar risc de lesió, però el tercer canvi era el totalment evitable i el que ha provocat l’empat del Depor, quan ha decidit treure a Mathieu Lucho s’ha pegat un tret al peu. No se quantes oportunitats més de cagar-la li han de donar a aquest paquet, degut al preu que va costar, m’agradaria que Bartra tingués la meitat de carta blanca que té aquest senyor per a cagar-la, perquè no és normal que un dia rere l’altre sigui lamentable la seva actuació i torni a jugar al següent partit, no entenc perquè si volia donar descans a Alba no ha sortit Adriano. Aquest personatge ja és dolent quan surt de titular, ja ni et vull explicar quan surt de suplent, hi ha exemples molt variats cada cop que surt a jugar amb el partit mig sentenciat. És vergonyosa la seva apatia, ha estat sortir ell i convertir-se la banda esquerra en un colador, trenca el fora de joc al primer gol dos metres més endarrerit que la línia defensiva, el segon gol està a anys llum del davanter que va per la seva banda, encara que qui la caga més sigui Busquets, és intolerable com ha sortit aquest personatge al camp. A un jugador se li pot perdonar una errada en un moment determinat, són humans, se li pot perdonar un mal partit, un mal dia el té qualsevol, el que no es pot permetre és que un jugador no surti al 100% de concentració i actitud, que és el que passa cada cop que aquest personatge surt de la banqueta.

No li està malament a Lucho, per seguir confiant amb un dels pitjors jugadors qualitat-preu de la història del Barça, que amb dos minuts al camp s’ha convertit en el millor jugador del Depor. El jugador va costar 20 milions, ha quedat més que demostrat que va ser un fracàs de fitxatge, perquè seguir incidint amb el mateix error dia rere dia? No serà ni el primer ni l’últim mal fitxatge del Barça, no entenc aquesta tossuderia amb intentar demostrar que no es van equivocar, quan és palmari el fracàs, que no jugui més, els diners ja estan gastats, el mal ja està fet, no incidim en fer més mal i que encara surti més car amb el seu rendiment.

El partit ha estat molt avorrit, amb un equip que ha vingut a jugar amb vuit defenses, dos mitjos i un davanter tots al seu camp i el Barça que els partits a les 16 hores, se li encallen (la primera volta de lliga el Barça haurà jugat 7 partits en aquest horari, però clar el senyor Bartomeu això de queixar-se li ve gran), la combinació ha estat el que s’ha vist al camp, dos gols per jugades individuals i molt de control amb poques ocasions, amb el cap a Japó i amb una afició que per a variar sembla que no estigui més que per a cridar independència al 17:14 de cada part. Malgrat això, l’equip havia pogut resoldre el partit jugant a mig gas, però la llençat per la borda d’una forma bastant lamentable, perquè s’ha deixat robar la pilota i el domini del partit, pensant que a una contra marcaria el tercer, però ha sortit Mathieu i ha suposat el gol visitant que ha trencat els esquemes als blaugrana i ha donat molta moral al Depor, que s’ha vist amb opcions de pescar un punt i ha pujat la intensitat. Els jugadors ja han sortit prou al tran tran, no són màquines i un cop desconnectes, no és tant fàcil activar-se un altre cop i menys quan tens la pressió d’un marcador ajustat i el rival motivat, ha estat un empat en un moment molt tardà que no ha donat temps a reaccionar.

L’entrenador rival ha encertat el seu plantejament tancant tots els espais interiors i posant a dos laterals a jugar de mitjos, per ajudar als laterals per les sortides d’Alba i Alves, apart ha posat als dos davanters a sobre de Busquets i a tapar la línia de circulació entre el de Badia i els dos interiors, no s’han complicat la vida i davant de la possibilitat de perdre la pilota se l’han tret de sobre sense miraments.

Amb l’apartat individual avui queda bastant desert, l’equip ha jugat un partit correcte en quant a entrega i actitud però molt poc brillant, sense destacat massa pràcticament cap jugador. Preocupant l’estat que està Messi, que malgrat això ha estat el millor del partit amb diferència, ja no pel gol, sinó perquè ha participat molt en la construcció i ha donat moltes passades de mèrit que els companys no han sabut aprofitar. Però el veus pel camp i no sembla el jugador que va començar la temporada, els moviments pel camp recorden més al Messi de fa dues temporades, amb problemes als isquios, que jugava a mig gas, per molt que diguin que no passa res i Lucho digui que està perfecte, se’l veu sense la velocitat i l’estat físic adient, esperem que sigui un procés normal després de lesionar-se un lligament del genoll, però que no venguin la moto que està bé perquè està molt lluny de com estava abans de la lesió.

Rakitic també ha fet un molt bon partit, gol inclòs, però ha notat el desgast a la segona part, ha fet un partit com acostuma a can Barça, molt seriós, recuperant pilotes i ajudant a Busquets a la contenció i les cobertures sobretot quan puja Alves, ho ha provat en vàries ocasions de fora de l’àrea i esperem que el gol que ha marcat, l’animi a provar-ho més en un futur, ja que té totes les condicions per a fer-ho i l’equip ho necessita, en aquestes ocasions que es tanquen molt i tapen les passades interiors.

Iniesta i Busquets han complert l’expedient, però tampoc han fet un partit brillant, el de Badia inclús ha estat decisiu negativament a la jugada de l’empat. Han fet un partit com la majoria, sense destacar massa i complint amb les seves funcions.

Suárez avui no ha estat tot el resolutiu que s’espera d’ell, malgrat haver marcat i anul·lar-li el gol injustament, ha tingut algunes jugades de mèrit però se l’ha vist una mica més apagat que de costum en atac, malgrat que ha estat el jugador que més ha corregut i pressionat al rival i el que ha arrastrat a la resta a fer la pressió, encara que avui no era massa necessari ja que el Depor la regalava ja que tenia tots els jugadors a camp propi i pegaven pilotades a seguir. Si sumem el desencert seu, l’estat de Messi i que amb Sandro no es confia, trobem el resultat del partit d’avui. Entenc que la gent digui que Sandro i Munir no són jugadors per al Barça, perquè aquests mesos no han complert les expectatives que van posar els aficionats, però en moltes ocasions han sofert la indiferència dels seus companys, ja que Sandro avui no ha jugat malament i ha tingut moltes oportunitats que estava sol per a encara el porter i tant Suárez com Messi, han decidit acabar ells la jugada.

Probablement, els que han estat més entonats han estat els dos laterals, que han fet pràcticament d’extrems i que han recolzat molt als mitjos amb la sortida de pilota, encara que no han estat gens precisos quan han arribat a línia de fons. Els dos centrals avui han estat molt fluixos, han tingut poca feina i la poca que han tingut no l’han resolta gens bé, a part que avui no han ajudat als mitjos fent conduccions per a trencar línies, avui que l’equip rival s’ha concentrat en tapar la circulació amb Busquets, aquestes conduccions eren molt necessàries i no s’han produït. En quant al porter ha fet una parada molt meritòria i molt important a la primera part, quan l’equip encara anava empatant, però al segon gol em sembla que pot fer una mica més.

Al final, un partit que estaven avisats, que venia el sisè classificat, que s’havia cobert l’expedient i resolt sense gaire esforços, es llencen dos punts que a final de temporada igual es troben molt a faltar, ha dit Lucho en roda de premsa que els canvis no han aportat el que esperava, que ho apuntava i que era errada seva. Si aquesta punxada ha de servir per a que apunti a la seva llibreta que Mathieu és un inepte, que no és jugador per al Barça i que juguin els altres, jo els dono per molt útils aquests dos punts perduts.

Per acabar alguns temes extra esportius. Primer que res la demostració que els mitjans són igual de caverna a Madrid que aquí a Barcelona. Aquestes darreres setmanes s’han produït dos accions patètiques, de prepotència per part de tots dos clubs, una ja la vaig comentar que va ser la denuncia al TAS del Barça pel tema Arda, l’altra el fracàs coper del Madrid. Les dues accions són ridícules, dos clubs recorrent sancions perquè es pensen que són els amos del món i actuant amb una prepotència lamentable. Que ha passat? Doncs que totes dues cavernes han decidit “informar” (bonica paraula, llàstima que el periodisme l’hagi desterrat del seu full de ruta), segons el que han volgut els clubs que els manen i han atacat a l’altra part. Que surti la premsa blaugrana a parlar de la prepotència blanca i que es callin la boca amb el ridícul del Barça amb el tema TAS, doncs no fa més que demostrar un cop més la seva submissió lamentable i la seva pèrdua d’independència, si ets bo per a criticar el Madrid per prepotents, has de ser bo per a criticar al Barça pel mateix.

Igual que ara, tots estan parlant que si el Barça està espiant a Dybala de la Juventus, que si és l’objectiu d’aquest estiu, però es callen un cop més de la patètica gestió que fa el club, de la feina que fan els seus scoutings i xarxes de captació, però clar això no tenen els collons de dir-ho, no sigui cosa que s’enfadi el senyor Bartomeu i no els doni merchandising per a fer col·leccionables. Aquest noi, el segueix el club des que jugava a l’Argentina, des que va fer el salt a Itàlia i els diferents equips que ha anat passant, però resulta que s’interessen pel jugador i el volen fitxar quan es parla als mitjans d’entre 50 i 60 milions, quan es seguia al jugador des que en valia 1. Al final un cop més es demostra la incapacitat d’aquests senyors per a gestionar un club i per a fitxar jugadors quan valen poc, anar a fitxar a Dybala quan val 60 milions i està jugant a la Juventus i sent dels millors del Calcio, no té cap mèrit, el mèrit és tenir un director esportiu i un organigrama que el porti quan valgui 1-2 milions. Ara anirà el Braida aquest a justificar el seu salari, quan fa ja més de dos anys que està al club i que se suposa que coneix el mercat de jugadors, més encara el mercat italià. És molt ridícul la veritat.

Però els mitjans es callen la boca, com callen a l’hora d’exigir al president del Barça, que tingui cura de les seccions en lloc de presentar-se només quan hi ha possibilitats de títol per a fer-se la foto. Ja no vull parlar de posar als dos Pascual, a dirigir els clubs amb pressupostos milionaris per any rere any llençar-los a la brossa, és que el propi Palau fa pena, és que l’afluència de públic cada cop és més escassa. Porten prometent un pavelló nou des de l’anterior període de govern i de moment l’únic que estem veient és que el Barça de basquet, amb un dels pressupostos més grans d’Europa i una història al darrere, que se li ha baixat la categoria per la merda de pavelló obsolet que tenen, que cada cop que es televisa al Barça com a partit de la jornada a l’Eurolliga, els culers hem de veure avergonyits com el club queda com un equipet de carrer, sempre amb problemes amb els marcadors i els cronòmetres. Ja està bé de fer el ridícul a tota Europa, que fins i tot el Financial Times ha hagut de sortir a desmentir al president del Barça dient que en pocs anys el Barça tindria uns ingressos de mil milions, perquè esperen obtenir molts ingressos de patrocini. Però si no són capaços de trobar un patrocini adient al prestigi del club, que han de pidolar a Qatar i promocionar una dictadura que té a la seva gent sense drets i que patrocinen als terroristes islàmics. Com volen aconseguir mil milions? Ja per a cloure, la darrera notícia dels insults de Cardoner a la cantant Marina Rosell, per recriminar-li el tema de Qatar, són les formes d’alguns dirigents del club, quan no hi ha càmeres pel voltant. En mans d’aquesta gentussa està el club que diuen que és Més que un club.

Empat amb gust a derrota.

En circumstàncies normals un empat a Mestalla no es pot considerar un mal resultat, és un dels camps més complicats de primera divisió i és un rival que sempre posa les coses molt difícils al Barça. El problema ve quan veus el partit i te n’adones que el Barça va ser infinitament superior, llavors l’empat té una mica de gust a derrota perquè tres punts que tenies guanyats amb total mereixement al final és com si en perdessis dos més que no pas guanyar-ne un.

El Barça va fer un partit molt seriós i a la primera part hagués pogut sentenciar clarament el partit, va ser molt superior al rival i va generar infinitat d’ocasions, dominant el ritme de joc, el control de la pilota i sense patir en excés al darrera més que alguna sortida a la contra del València que es va poder tallar el perill ràpidament. S’estava fent un gran partit malgrat l’estat del terreny de joc, un problema que la federació de futbol se li’n fot solucionar-lo, perquè l’únic equip dels grans de la lliga, que necessita un terreny de joc en condicions per a fer aquest tipus de joc, és el Barça, tant Madrid, com Atlètic com València, entre altres, juguen a la pilotada i a la contra, no generen ocasions a partir de la combinació i associacions en curt, si fos així, la federació ja hagués treballat per a posar una norma per a que es reguin els camps i la gespa tingui l’altura adequada per a poder jugar a futbol, però clar, ja els va bé que el Barça pateixi quan vagi a jugar fora del seu estadi, així els equips que li interessa a la federació podran retallar punts que en altres situacions no podrien. El terreny de joc ahir era lamentable veure com la pilota no rodava gens, amb una gespa alta i molt seca. A mi si fos soci del club que ho fa em cauria la cara de vergonya de veure aquest tipus de tàctiques barroeres per a igualar el partit, amb el cas dels valencianistes, que ho van celebrar com una victòria l’empat, suposo que tots deuen estar contents, de veure al seu equip defensant tots al seu camp, córrer darrera la pilota i pegant pilotades, amb un xut a porta en tot el partit.

Als jugadors del Barça se’ls va veure molt incòmodes, les passades a l’espai no rodaven, es fallaven controls que no s’acostumen a fallar, quan driblaven a algú molts cops es podien refer perquè la pilota no rodava, etc. Malgrat això a la primera part es van generar moltíssimes ocasions i es va fer un bon futbol, als jugadors del Barça al partit d’ahir no se’ls pot recriminar res en quant a anar a pel partit des del minut 1, esforçar-se i fer el joc que acostumen, malgrat algun moment esporàdic, es va aconseguir controlar el joc d’anada i tornada de l’equip ché i l’equip no va sofrir en excés, no es pot recriminar falta d’actitud, ni que els jugadors no s’esforcessin en tot moment. Les jugades de perill del València van ser per errades pròpies, no per mèrits del rival, van xutar dos cops a porta, una jugada per una errada de Busquets, que per les condicions del camp se li queda una passada curta i la jugada del gol que per a mi és una errada greu dels dos centrals. Entenc que el Barça intenti recuperar sempre la pilota, que no es talli el ritme, que els seus jugadors siguin molt nets, però hi ha cops que s’ha de ser contundent i la jugada del gol en contra primer que res la pilota aèria no pot controlar-la el jugador entre els dos centrals perquè cap dels dos vagi a refusar-la, però sobretot el que no pot fer és deixar que passi el jugador, allà s’hagués hagut de fer falta, si la fa Masche i se’n va al carrer, faltaven menys de 5 minuts i el Barça tenia els tres canvis per a fer, el següent partit a casa davant el Depor, la falta s’havia de fer, ja no entro en que es va defensar malament després perquè al entrar-li Masche en lloc de Piqué, el central català queda fora de la jugada, perquè el que acompanyava a Alcacer se n’anava per l’altra banda. En aquest tipus de jugades s’ha de tenir una mica més de mala llet, però bé suposo que és una cosa que parlarà Lucho durant la setmana amb els seus jugadors. Tampoc és com per a tornar-se bojos, és una errada greu però és un error durant tot un partit, no són màquines, és tant greu com el xut de Messi dintre de l’àrea petita que li llença a les mans del porter o la de Neymar que tot sol davant del porter la fot als núvols, són errades greus que poden passar en un partit.

Perquè aquesta va ser la causa de no emportar-se els tres punts, la manca d’encert davant la porteria dels davanters del Barça, ja ho parlava l’altre dia en els casos que no s’està encertat i que el rival si, amb el Celta o Sevilla com exemples, ahir però no va ser exactament igual perquè no va ser partit d’anada i tornada, aquest aspecte el van controlar bé. És normal durant l’any que un jugador no estigui encertat, normalment la resta tapen la situació i s’acaba guanyant igual. Encara és menys habitual que cap dels davanters estigui del tot encertat, passa molt poc durant l’any i ahir va ser un d’aquests dies, que hi farem, a pensar amb el següent partit. El que s’ha de pensar és que el Barça ja ha jugat als camps més difícils de primera, excepte el del Villareal i va líder a dos punts del segon i a quatre del tercer, amb l’equip rebentat i amb totes les lesions que s’han patit, qualsevol signaria aquesta situació a començament de temporada i encara més tal i com s’ha desenvolupat la primera volta.

En l’apartat individual és complicat destacar a ningú, perquè l’equip no va fer un mal partit, però va ser un partit més col·lectiu que no pas de brillantor individual, es van veure petits detalls de tots en moments determinats però que no van ser constants cap d’ells com per a dir que van fer un partidàs. Per exemple Neymar, va tenir moments molt brillants quan va aconseguir quedar-se un contra un amb el lateral provisional que tenia ahir el València, el va trencar com va voler, però es va apagar i la segona part pràcticament ni es va veure, també va ajudar que les jugades que estava tot sol per a rebre en perill, tant Messi com Suárez no el van veure o no el van voler veure i no va tocar la pilota que havia tocat a la primera part. Va ser una de les coses que més em van sobtar veient el partit, que amb la primera part de desequilibri que va fer, no fos la primera opció d’atac a la segona. Els altres dos davanters van estar voluntariosos però no tant encertats com acostumen, Messi va fer el joc que acostuma, però possiblement és el partit que li he vist més problemes per a poder conduir la pilota, va fer moltes errades en aquest sentit i jugades que acostuma a resoldre no va poder fer-ho. Suárez va estar bé a la jugada del gol, però es va perdre massa en baralles amb Abdennour, que es va passar tot el partit provocant-lo.

El mig camp va estar molt bé com acostuma, no se li pot retreure res al treball de tots tres, Iniesta va controlar el joc com fa sempre, va tenir menys incidència ofensiva del que acostuma però es va oferir en tot moment, simplement ni hi havia espais per a fer-ho ni el camp l’ajudava a conduir la pilota, partit molt voluntariós però amb poca brillantor ofensiva, tot i això va ser dels millors del partit. Busquets i Rakitic van donar un cop més una lliçó de recuperacions tant per bona posició al camp com per bona interpretació de la pressió, Rakitic anava a la pressió avançada i Busquets es quedava per a escombrar les restes, partit molt seriós de tots dos i que van fer molt bones cobertures als laterals.

Uns laterals que ahir van estar molt actius i que semblaven extrems, que van fer molt mal al rival, la tàctica emprada pel València ajudava també, ja que en defensa no estaven gens exigits, van estar molt bé ofensivament i sobretot a l’hora de combinar en curt per a sortir de les pressions avançades del rival, partit molt complert de tots dos.

Els dos centrals malgrat l’error del gol, que també hem de dir que ve d’un corner a favor propi, que es saca en curt i es perd la pilota, van fer un partit molt seriós, van sortir bé amb la pilota i amb bones conduccions i per dalt no van tenir massa problemes, van tenir molt poca feina per això, potser aquesta inactivitat va ajudar a la passivitat del gol rival. Per últim Bravo, que va ser un espectador més, inclús a la jugada del gol, que poc més pot fer que mirar.

Deixant el partit, volia comentar l’enèsim ridícul de la directiva del Barça, la xorrada aquesta d’anar al TAS pel tema de la no inscripció d’Arda després de la lesió, segons el club per aconseguir una victòria moral. Victòria moral? Estem de conya? Per a que collons volem una victòria moral si el que volíem era que el jugador hagués pogut jugar en lloc de Rafinha, que portem dos mesos i mig i encara ara envien el recurs al TAS. Ara s’ho poden fotre pel cul, ja ho vaig dir quan es parlava del TAS després de la lesió del brasiler, que quan es resoldria tot ja seria el mercat d’hivern i no valdria per a res. Ara l’únic que fan és emprenyar més amb el tema a una FIFA que ja et té el centre de la diana, però demanar intel·ligència i capacitat negociadora és inútil, ara es gastaran un dineral per aconseguir una victòria moral, molt bé si senyor.

Per últim un petit comentari de les seccions, on els dos Pascuals han demostrat un cop més la seva incapacitat per a dirigir aquests equips amb tant bons jugadors, el de bàsquet que és un robot quadriculat que ha de repartit els minuts que té assignats des d’un començament, és igual que el jugador se n’estigui sortint i trenquis la dinàmica de l’equip, ha de sortir perquè està estipulat i punt, és igual que el que surt sigui un desastre, ha d’estar aquell número de minuts determinats en pista, sempre i quan no sigui un jove clar, perquè llavors si que és molt valent. El partit davant del PAO, va ser un màster de com no s’ha de dirigir un equip, surt del descans, havent de remuntar deu punts, necessitant defensa i treu al mateix equip a Navarro i Arroyo, és surrealista la veritat.

Després el de l’handbol, que és tant incompetent que permet que et remuntin  4 gols a favor i encara te’n facin dos més per a demanar un temps mort, total per a utilitzar-los quan queda un minut de partit i no valen per a una merda, a diferència de l’entrenador rival, que els va demanar quan el seu equip li acabaven de remuntar dos gols (guanyava de quatre) per a trencar la remuntada. Però no passa res, amb un equip brutal ja guanyarem els 2-3 títols de costellada nacional i la xampions a fer el ridícul si no passa res, perquè l’any passat estava Karabatic per a treure les castanyes, aquest any està el pre-jubilat Jicha, que ha fitxat Pascualet i que ara s’ha d’operar de pubalgia. És tant bon entrenador que l’equip portava 13 minuts de partit i només havia pogut fer dos gols i la seva brillant solució va ser canviar el porter. No demanar temps mort per a organitzar l’equip, per a que podent-lo demanar faltant un minut perdent de dos gols quan ja no val per a res.

A seguir millorant.

El Barça continua amb la ratxa triomfant dels darrers dies guanyant i marcant molts gols, però estaria bé que els elogis no portin a pensar que ja està tot pràcticament fet, s’està guanyant amb claredat però hi ha partits on el resultat és una mica enganyós. Portàvem tres partits consecutius a un nivell bestial, ja no pel resultat final, sinó perquè el Barça s’assemblava, salvant les distàncies, a l’equip de l’era Pep. Salvant les distàncies perquè allò probablement serà irrepetible, però si semblant amb la forma de controlar el partit, tant en quant a ritme com a la pilota. Ahir però no va ser així, la Reial Societat va fer un partit bastant digne al Camp Nou i fins a encaixar el segon gol inclús va tenir opcions de competir-lo. Els primers vint minuts, l’equip basc va sortir decidit a complicar la vida al Barça amb la pressió avançada i l’equip molt junt a camp contrari, fins i tot va tenir alguna ocasió i moltes aproximacions perilloses que no acabaven en ocasions per diferents motius. Això evidentment comporta que si pressiones molt a dalt tinguis molt espai al darrera de la defensa, que amb els davanters que tens puguis destrossar al rival, sense anar més lluny quan millor estava la Reial en una jugada aïllada Suárez es planta sol davant el porter.

El partit donava la sensació que el Barça el trencaria d’un moment a l’altre amb tants espais, això va fer que l’equip es relaxés una mica i llavors es va passar a un partit d’anada i tornada, cosa que al Barça no li interessa amb absolut sota el meu punt de vista, en algun moment donat del partit et pot servir per a trencar-lo quan l’equip rival està molt tancat i no deixa espais, però en circumstàncies normals és un risc que no cal córrer davant la majoria d’equips de la lliga, més que res perquè normalment sortiràs guanyant degut a la qualitat que tenen els teus davanters, però quan no tens el dia et pot passar com a Balaídos o al Sánchez Pizjuán, que tenint ocasions de gol clares al final acabes perdent amb claredat.

La primera part va ser un anar i tornar on Mathieu va quedar retratat pràcticament en cada jugada, si paréssim la imatge cada cop que es produïa una aproximació de perill de la Reial, es veuria Mathieu a 5 metres de la jugada tornant de l’atac i Mascherano i Busquets salvant-li el cul. Per sort tots dos estaven en mode activat i les jugades no van acabar amb el perill que pintaven quan es produïa la recuperació i contraatac de l’equip basc. Els equips quan juga Mathieu ja es freguen les mans, ja tenen clar el forat per on fer mal, ja sigui pressionant-lo una mica per a que perdi la pilota, ja que és incapaç de donar una passada amb condicions al que té a tres metres, o bé atacant a la seva esquena, perquè llegeix fatal el joc i perd la posició amb facilitat, posició que mai pot recuperar com si que fan els altres laterals-centrals. Si féssim un mapa de calor mentre va estar Mathieu al camp, veuríem que la majoria dels atacs dels bascs es situen per la seva zona, que sort que fallaven la última passada, perquè era una autèntica autopista on només hi havia un peatge, Mascherano. Per sort no va acabar amb massa perill per al Barça i es van fer dos gols amb bastanta facilitat que van acabar amb l’empenta del rival. La segona part ja va ser un partit més espès i on només hi havia una mica d’interès amb quan agafa la pilota un dels davanters amb carrera i la expectació del que podien fer tots tres plegats.

Tots tres que per cert s’està passant una mica l’entorn amb el seu bon rollo i que bé que es porten, està molt bé que tinguin una bona relació dintre i fora, és molt positiu per a l’equip, però potser s’estan passant una mica els mitjans fent vídeos del bé que es porten, preguntant a tots pel bé que es porten i tal. S’estan fent molt pesats la veritat. La pròpia realització semblava més interessada amb aquest tipus de xorrades que amb les jugades del partit, enfocant a les famílies en ple partit.

En l’apartat individual, abans de parlar dels tres davanters, jo vull destacar a Iniesta, que està a un nivell brutal des que ha tornat de la lesió, està oferint una lliçó insultant partit rere partit de com dirigir un equip, el ritme que interessa en tot moment, de tenir clar que fer en cada jugada que rep la pilota i de precisió a l’hora de fer les passades i els canvis d’orientació. Es parla molt de la MSN però per a que la MSN rebi pilotes també s’ha de produir un joc previ al mig camp i tant els dos interiors com Busquets estan jugant a un gran nivell, entrant a més de segona línia i generant perill entre línies. Ahir el manxec va fer un altre gran partit i ja en van uns quants. Al final per sort s’haurà de fitxar ben poc perquè aquesta posició amb ell, la arribada al gener de Turan i l’explosió de Sergi Roberto, aquesta posició està molt ben coberta, al final probablement amb Sergi Roberto de comodí i l’arribada dels dos que ja estan entrenant probablement només farà falta un davanter per a donar relleu a la MSN i vendre a Adriano i fitxar a un lateral esquerrà decent per a quan no jugui Alba. Ahir Mathieu va demostrar un cop més que li ve molt gran aquest equip i la posició de lateral encara més. Ja no dic un central perquè amb Vermaelen, el tronc i Bartra, si porten un central estan reconeixent la seva incapacitat a la hora de fitxar, perquè amb Bartra no es compta, encara no entenc perquè, però si no l’has de fer servir, el millor és portar algú que tinguis la confiança de posar-lo en qualsevol partit, ja vàrem veure el que va fer ahir Mathieu, el que va fer Vermaelen amb la Roma, que té menys cintura que un tronc i va fer probablement un dels penals més clars de la història de la xampions.

Per sort les dos laterals estan a un gran nivell i Piqué també. Ahir Alves va fer un partidàs, beneficiat pels espais va ser un extrem més, va donar una assistència i mitja, perquè la segona que li donen com a assistència realment es compta perquè acaba amb gol, no perquè fos una passada per a ell, és Suárez qui la transforma en assistència. Va fer un partit molt seriós encara que va deixar la banda una mica abandonada en defensa, no tant com Mathieu, però alguna jugada va tardar en baixar. Partit bastant complet del brasiler que va tenir el seu premi de part del públic en ser substituït, un descans que ja li feia falta ja que és el que més està pagant les lesions dels companys i la falta de rotacions.

De Mathieu ja pràcticament ho de dit tot, només em falta recordar, per als que es queden amb la passada de gol a Neymar, que al final alguna n’havia d’encertar, però que es tant mediocre que va tenir oportunitats de sobres per assistir però que com és tant dolent o fallava el control o la passava sense ni mirar on estaven els companys. Inclús el gol està en fora de joc ja que no és ni capaç d’entrar a l’espai jugant de lateral sense caure en fora de joc. Un dels pitjors fitxatges qualitat preu de la història del club.

Piqué ja porta dies a un gran nivell, li van venir bé els partits de sanció per acabar d’agafar la forma que li sol costar assolir a començament de temporada. Ara mateix està al nivell del millor Piqué a can Barça, amb ambició golejadora, amb molt bones conduccions per a trencar línies i que li falta una mica de confiança a l’hora d’arriscar les passades quan un company entra des del darrera, ahir van haver unes quantes internades d’Alves que no es va atrevir a fer-li la passada i el va deixar en fora de joc. Molt segur per dalt a les pilotes aturades i molt tranquil i ben col·locat al camp.

Una tranquil·litat que també aporta Bravo els darrers partits, molt segur a les sortides i molt tranquil amb la combinació en curt per a la sortida de pilota, de parades en fa poques, perquè no acaben d’arribar amb perill, però està atent i ben col·locat gairebé sempre, el que s’acostuma a demanar a un porter del Barça.

Els dos mitjos que falten tenen el handicap que la davantera està sent molt vistosa i eclipsa a la resta, però el treball que estan fent Busquets i Rakitic és impagable, ja no només a l’hora d’organitzar i donar una sortida neta a la pilota des del darrere, ni les cobertures quan pugen els laterals, el que millor estan fent és coordinar la pressió post pèrdua de pilota, estan ofegant, amb l’ajuda d’Iniesta i Suárez principalment, la sortida dels equips rivals, recuperacions que generen moltes ocasions de gols als davanters, que ja encaren defensors sense ajudes perquè l’equip rival està el plena sortida i amb els mitjos descol·locats.

Per últim els tres davanters, Suárez i Neymar estan a un nivell brutal ara mateix, estan absolutament rodats i han fet la passa endavant que demanava l’equip després de la lesió de Messi, quan ha tornat Messi, quedava el dubte de si tornarien a fer com abans, que sempre la primera opció era buscar a Messi i es perdien moltes ocasions de gol per això. Messi ha tornat en molt bones condicions, li falta rodatge per assolir el ritme pre-lesió però va amb pel bon camí. El millor de tot és que sembla que l’argentí no ha entrat novament a l’equip amb exigències, ha acceptat el rol que tenen els altres dos i la bona relació que tenen dintre i fora sembla que fa que vulguin compartir els focus i no protagonitzar-los com en altres equips, encara que corren el risc de passar-se, com ahir que quan ja havien marcat tots dos vagin massa a intentar que marqui el tercer, es va veure davant la Roma i es va veure ahir, que es van perdre ocasions clares per voler assistir al que no havia marcat encara, dimecres amb Neymar i ahir amb Messi, si ho fan amb el partit decidit i troben un punt d’equilibri no hi ha problema.

Partits com el d’ahir no suposen cap problema perquè saps que al final acabaràs guanyant per qualitat dels teus jugadors, però la fragilitat defensiva en fases del partit i l’anada i tornada que es va veure, amb un equip gran pot plantejar molts problemes. De moment podem estar contents que s’ha recuperat bastant l’estil, ara falta retrobar la seguretat defensiva, encara que pel que sembla depèn més de la qualitat del rival que estan més o menys concentrats.

Tarda per a la història.

Aquest cap de setmana els aficionats blaugrana han estat testimonis directes, d’un d’aquests partits que se’n parlarà d’aquí 20-30 anys, com a nits històriques del barcelonisme, entra al grup històric dels 0-5, 5-0, 2-6 etc. Però probablement serà recordat com un dels partits on la superioritat ha estat més insultant de tota la història, davant d’un dels equips blancs amb més noms a l’onze titular, probablement la temporada que nom per nom hi ha més diferència en quant als dos planters.

És per això que és quan té més mèrit, perquè la superioritat va ser insultant, el 2-6 per exemple, va haver-hi fases del partit que el Madrid va jugar relativament bé i va tenir ocasions de gol, inclús es va apropar al marcador, però es que tret d’un parell d’ocasions quan l’equip es va relaxar una mica, el Madrid no va inquietar per a res a Bravo, que va fer un parell de parades per a la foto, excepte la que li para en l’un contra un amb la vedette madridista, la resta són pilotes que va parar per estar al lloc adequat, perquè el Madrid va apretar una miqueta al començament de la segona part però amb xuts de fora, no per jugades de mèrit, les úniques ocasions madridistes van ser per errades pròpies del Barça a la sortida de pilota o per una contra a un corner desafortunat.

Però bé abans de parlar del partit m’agradaria comentar un parell de coses, perquè aquesta última aturada de seleccions ha estat una vergonya el que ha passat amb el Madrid i el Barça, la diferència de tracte dels seleccionadors a l’hora d’amnistiar jugadors per a que no anessin a jugar. Comença a ser hora que alguns diguin prou d’aquests privilegis a l’hora de donar permisos a segons quins jugadors, com es diu per les meves terres “o follem tots o la puta al riu”. No pot ser que el Barça hagi de cedir a cinc jugadors a la selecció espanyola, mentre que els del Madrid s’esborrin i no passi res, no pot ser que Isco se’n vagi de la concentració per una sobrecàrrega, que ramos ni viatgi i que en canvi es canviï a Busquets al primer amistós per molèsties musculars i que viatgi a Bèlgica per a jugar al proper partit. No pot ser que Mascherano acabi el primer partit amb una contractura muscular i que en lloc de tornar a Barcelona el Tata el forci per a jugar un partit a Colòmbia. Perquè va passar el tema dels atemptats, si no el Madrid hagués pogut preparar el partit amb tots els titulars durant 15 dies mentre els del Barça haguessin arribat a dos dies del clàssic a Barcelona. El més lògic seria que els clubs es plantessin i s’acabés aquest mercadeig en dates FIFA per a recaptar les federacions i organismes, però ja que els clubs no ho fan conjuntament, hauria d’haver al club algú que s’ocupés d’aquestes coses i de pressionar per a que no passi, però clar demanar que al Barça els que manen facin la seva feina, es veu que és demanar molt, ells només els interessa Qatar.

Va ser vergonyós que els dos clubs estatals més grans, hagin de fer el minut de silenci per les víctimes de París amb la jaqueta del xandall perquè tots dos porten publicitats dels països que subvencionen els terroristes. Ja és lamentable i hipòcrita que es faci un minut de silenci per les víctimes de París quan ja porten mesos i mesos matant a gent per tot arreu del món i que només es faci ara perquè les víctimes són del primer món, però que a sobre s’hagin de tapar les publicitats és molt lamentable i encara no s’ha acabat perquè té tota la pinta de que tornaran a renovar. Quin fàstic veure al pit de la samarreta del Barça, compartint samarreta amb Unicef (ben petiteta i a un raconet quan abans estava al mig del pit i el club era admirat per això), un país que té a les dones com si fossin poc menys que un gos i que patrocinen a Isis. Amb això s’ha convertit el Barça des que va entrar Rosell a fer de president, un mercadeig continu amb Qatar i Brasil per a interessos propis. Però clar, com entra la piloteta tots contents, així estem, al punt de mira de la FIFA-UEFA i que ens prenen per tot arreu com a ninotets.

Però bé anem al futbol. Dissabte es va veure al bernabeu la diferència clara del que és un equip i el que és una associació d’estels. La diferència evident del que és un equip que vagin tots a una i corrin respecte un equip partit amb 5 que defensen i 5 que ataquen. El Barça va posar el futbol i el Madrid les patades, el no saber perdre i les piscines ridícules d’impotència per no poder crear jugades de gol.

M’agradaria donar molt mèrit a l’entrenador, perquè va aprendre dels errors del passat i va sortir amb 4 mitjos i va sacrificar un davanter. Sovint a can Barça es fan moltes palles mentals alguns “savis” de l’entorn que si s’ha de respectar la filosofia i no es pot sortir del 4-3-3. Bajanades que un cop més Lucho es va encarregar de demostrar que el que el Barça ha de respectar és la seva filosofia de combinar i atacar a partir d’associació amb pilota, de pressionar a dalt quan la perds per a recuperar-la el més ràpid possible i d’atacar ordenats i amb més possessió útil que el rival. El Barça ha fet probablement el millor partit de la era Lucho, en quant a controlar el ritme i la possessió i atacar amb la pilota, el més semblant a l’època del Barça de Pep, amb 4 mitjos i només dos davanters. Lucho va aprendre (espero que sigui per això i no perquè no podia jugar Messi d’inici), que l’any passat el Madrid li va fer un estrep al bernabeu per la superioritat al mig camp i el control de la possessió. En aquest cas Lucho va saber rectificar i a més va “copiar” la tàctica que va posar en pràctica Pep el dia que va posar d’extrem a Alves per a contrarestar la banda esquerra merengue. Va posar a Sergi Roberto a la banda per a que ajudés Alves amb les pujades de Marcelo i que l’any passat van destrossar a l’equip per les superioritats en banda esquerra que es van produir. Mai sabrem si va ser per la lesió de Messi o per la decisió tàctica, el que si que podem dir és que va sortir a la perfecció i el Barça es va fer amo i senyor del control de la pilota i va fer que el Madrid pràcticament ni generés jugades de perill, va fer que el partit no fos d’anada i tornada, va desbaratar totalment el joc blanc i van semblar un equipet de carrer que només feia que perseguir ombres. Probablement ha estat el clàssic que l’equip blaugrana ha patit menys en defensa i això que jugava Mathieu, però és que no van tenir ni oportunitat de provar-lo defensivament, es van limitar a alguns xuts des de lluny i pilotes aturades. Va ser un bany en tota regla.

El Barça es va dedicar a tocar amb calma, esperant que l’equip blanc, pressionat per jugar a casa, anés a buscar-los a dalt per a sortir amb combinacions en curt i un cop superada la primera línia de pressió es convertia tot en un solar per a que els de dalt, capitanejats per Iniesta i amb els dos estilets ofensius es dediquessin a fer mal i a tenir tot un repertori d’avantatges per a poder trencar als seus marcadors. La pressió a dalt necessita d’una gran coordinació i un gran esforç físic per part de tots, si es fa desordenada es generen uns forats brutals i el Barça es va dedicar a fer rondos gegants esperant a que es generessin aquests forats, és el que té tenir a tres davanters que no corren cap enrere. Hi ha una dada que ho diu tot, Suárez va recuperar més pilotes que la BBC junta, el Madrid ja fa temps que no juga en equip, per a guanyar a segons quins equipets tipus Español, Las Palmas, etc. ja li va bé, perquè al madridista si es guanya ja li està bé, però és el problema que té ser resultadista, que llavors quan perds ja no tens res que defensi el teu joc. El Madrid quan ha tingut rivals d’entitat al davant ha fet riure, però com s’ha anat guanyant, com per exemple amb el Celta, que va ser dominat inclús amb superioritat numèrica, però com es va guanyar es tapa tot. Després et ve un equip amb cara i ulls i caminant et fot un bany i es genera una crisis brutal que ja es vol enviar a jugadors, entrenador i president a pastar fang. Em fa gràcia que ara es veu que el president li ha dit a l’entrenador que és ell qui mana al vestidor i que si ha d’asseure a les estrelletes a la banqueta que ho faci. Potser arriba una mica tard ja, el mal ja està fet, potser si no hagués imposat que juguin els seus fitxatges les coses no estarien com estan ara, però bé tots sabem com funciona el Madrid.

La situació tàctica del partit va fer que Iniesta jugues alliberat totalment i es dediqués a ajudar als dos davanters i a moure’s pel camp lliurement oferint alternatives de passada amb curt a qualsevol que tingues el control de la pilota i tingués dificultat, va ajudar moltíssim amb la pressió avançada i estava fresc per a pujar a ajudar als davanters i fer la darrera passada, ja que tenia al darrera a Rakitic, Busquets i Sergi Roberto que li feien la feina fosca, va poder controlar el ritme com i quan va voler accelerar-lo i va poder estar més pendent de Modric, la peça clau en la sortida de pilota i va destrossar al Madrid amb el seu joc entre línies, va ser el millor del partit amb diferència i no m’estranya que sortís del camp aplaudit pels seus propis rivals, ja que va fer un partit per a emmarcar i que va arrodonir amb un dels seus gols marca de la casa, que en fa pocs però són tots brutals i en partits importants. Me n’alegro moltíssim ja que aquest any amb els galons que mereixia des de fa un parell de temporades està callant moltes boques d’alguns que l’atacaven perquè no podien atacar a Xavi i d’alguns que ja el volien jubilar.

És complicat destacar individualment a algun jugador perquè tots van estar a un gran nivell, Suárez va destrossar el centre de la defensa blanca, va portar als dos centrals de corcoll i va fer dos golassos, es va col·locar al camp com acostuma, va aguantar les pilotes que tenia que aguantar quan més pressionat va estar l’equip en la sortida de pilota i va ser decisiu en la majoria dels gols, ja fos marcant ell o com per exemple la recuperació que fa al segon gol, que li pren la cartera a Modric i és el que inicia la jugada de gol. Va estar molt ben secundat per Neymar, que va ridiculitzar primer a Danilo i després a Carvajal, va ser tant insultant la seva superioritat que als darrers minuts es van dedicar a caçar-lo miserablement, fruit de la impotència de no poder-lo parar, es va moure molt bé entre línies també i va trencar el partit quan i com va voler.

Després Messi, se’l va notar faltat de ritme però va fer algunes arrancades i jugades marca de la casa que demostra que està recuperat, encara que li faltin un parell de partits per a posar-se a to, jo li donaria una part davant Roma i Real Societat per a que agafi ritme progressivament i estigui ja al màxim per a visitar Mestalla. De totes formes faltat de ritme aporta més que Munir, que està acusant la pressió que arriba nadal i no ha acabat de demostrar que es pot quedar a can Barça i és carn de cessió, dissabte va fallar dos ocasions claríssimes, una fins i tot traient-li la pilota dels peus a Piqué, que tots esperàvem que fes el gol per a poder treure la maneta i venjar-se de les ridícules xiulades que rep en cada partit. Les jugades dels darrers minuts de Piqué també són indicatiu del baix rendiment del Madrid que va fer tant poca por, que fins i tot el central del Barça va poder dedicar-se a fer de palomero els darrers vint minuts de partit.

La mitja va fer un partit espectacular i va ser decisiva per a poder trencar el partit com es va trencar, ja que van monopolitzar la pilota i van fer un treball de pressió conjuntament amb la resta de l’equip brutal, amb menció especial per a Sergi Roberto, que un cop més va demostrar que té lloc en aquest Barça per a donar relleu a molts jugadors titulars i que se’n va sortir jugant d’interior avançat, va generar la jugada del primer gol i va eixugar completament a Marcelo. Rakitic i Busquets van fer també un gran treball i entre els tres juntament amb Iniesta, van destrossar al Madrid, van jugar pràcticament caminant, com si fessin un entrenament i amb això en van tenir prou.

Els defenses van tenir ben poc treball, però van fer-ho molt bé, Alves va mantenir més la posició que de costum i va estar molt atent a les cobertures, com la jugada que el Madrid recupera a l’àrea blaugrana i li treu pel darrera la pilota a la vedette madridista quan ja anava a xutar davant de Bravo. Alba va pujar més per banda però també va ser molt selectiu amb les pujades i fins i tot va assistir a Suárez al quart gol. Piqué va fer de mariscal i va refusar la majoria de pilotes aturades que va sacar el Madrid i va estar ajudat per Mathieu, que a falta de treball defensiu va aportar el poc que pot aportar, joc aeri als corners i fer nosa quan xutaven de fora de l’àrea.

Bravo va fer també un partidas, ja no per les aturades, que excepte la del mà a mà amb la vedette madridista, la majoria van ser d’estar ben col·locat, el millor va ser el seu joc de peus, que va arriscar amb les passades i van destrossar la primera línia de pressió, no va pegar pràcticament pilotades i va estar molt sobri i molt atent durant tot el partit.

El resultat a hores d’ara en lliga probablement no pot ser millor i és sense cap mena de dubte molt millor del que tots vàrem poder imaginar a començaments de temporada veient el calendari, a sis punts del Madrid i a quatre de l’Atlètic, havent visitat pràcticament els camps més complicats de la lliga i amb les forces justíssimes, la veritat és que la lliga pinta molt bé, ja falta menys per arribar al mercat d’hivern i que pugui jugar sobretot Arda, jugador que li donarà molt a l’equip en atac i amb el treball a la pressió.

La única nota negativa del cap de setmana, després de la victòria de l’handbol a pista del Vardar macedoni (on un cop més Jallouz i Pérez de Vargas li van salvar el cul a Pascual), ha estat la derrota del basquet a pista del Laboral Kutxa, un partit que va anar guanyant pràcticament tota la estona, amb diferències de 6-7 punts, que va arribar als darrers segons empatat i que es va anar a una pròrroga que amb un entrenador decent no s’hagués arribat, perquè tenint la darrera possessió, va ordenar un atac per a que es jugués el tir Peperouglu, amb els jugadors que té el Barça manen ous!! Però el problema ja no és ni aquest, el problema és que aquest senyor prioritza que s’esgoti la possessió a que es faci una jugada decent. Com pots pretendre que una jugada et surti bé si consisteix en botar la pilota fins que faltin 5 segons de possessió? N’hi ha per a que li retirin el carnet d’entrenador. Quin personatge....

Millor impossible.

El Barça arriba al clàssic de la millor manera possible, amb els dos davanters amb ratxa, amb l’equip jugant a un molt bon nivell i amb una victòria de molt mèrit. Està clar que podria arribar millor amb tots els efectius, però amb totes les dificultats de la temporada i les baixes el Barça no pot arribar millor al partit del bernabeu.

Per desgràcia no tot són bones notícies, un cop més hem de veure com se’ns en foten a la cara degut al poc poder institucional que tenim al club. Es va contractar al “senyor” Soler per a millorar aquest tipus de situacions però pel que es veu se’l va contractar per a tornar algun favor que li devia deure Rosell o Bartomeu i li va oferir un càrrec al Barça per a que es pugui tocar els ous tot el dia i viure la vida. Estem veient com Navas és alliberat de jugar amb Costa Rica, per una lesió a la carta que segons el partit està bé i segons quin partit no, Ramos el mateix, Marcelo segurament també es lliurarà, després alliberen a Kroos, a Cristiano, etc. En canvi hem de veure que el marqués convoca a cinc jugadors del Barça per a jugar dos amistosos de merda abans de jugar el clàssic. Puc entendre que, els que es juguen alguna cosa, vagin amb les seves seleccions, però que vagin cinc jugadors del Barça amb la selecció espanyola és més que ridícul. Això es soluciona agafant el telèfon i trucant a qui s’hagi de trucar i posar uns límits, no acotxant el cap i cedint a tots els teus jugadors. Després veiem que ve a xiular un àrbitre lamentable que fa tot el possible per a muntar el numeret, no cal recordar tots els arbitratges rebuts fins ara. La cosa comença a ser molt descarada, però clar, si els que manen a can Barça prefereixen acotxar el cap i callar-se la boca, després passa el que passa. Aquesta darrera setmana hem vist com Soldado ha jugat al Camp Nou perquè al darrer partit hi va haver un defecte de forma a l’acta i el club groguet va recórrer i va aconseguir anul·lar la sanció. En canvi a can Barça, les imatges demostren que hi va haver un error a l’acta i el club en lloc de recórrer va acatar la sanció. Són els petits detalls on es veu els clubs que tenen gent treballant per al club i altres que es dediquen a assistir als partits de gorra i a viure la vida, en lloc de treballar. Es va contractar un nou advocat especialitzat en dret esportiu i sembla que l’únic que importi es la tonteria de les estelades, que per a rentar la cara d’alguns s’estan enredant davant la Uefa, cosa que reportarà mals arbitratges i persecucions com la que està rebent ara mateix. El tema inscriure a Arda Turan en lloc de Rafinha, encara estem esperant i ja fa més d’un mes que es va lesionar. Tot plegat un seguit de ridículs que com entra la piloteta la gent té una vena als ulls.

Amb el tema estelada és una cosa surrealista, l’ANC i Òmnium estan fotent merder i utilitzant políticament al Barça, perquè clar, les denúncies i els problemes els té el Barça. La utilització política que estan fent alguns del club és vergonyosa i el senyor Bartomeu com veu que així puja la popularitat, com ell no paga res que ho paga el club, tots a utilitzar al Barça. És lamentable.

Per sort la piloteta està entrant. El partit d’ahir probablement ha estat el millor partit del Barça des que es va lesionar Messi, juntament amb el de Sevilla encara que es va acabar perdent. Normalment el mèrit d’un partit s’ha de veure segons el rival, ahir el Barça tenia un dels pitjors partits que li podien tocar, en quant a tenir un rival que el posa en problemes. Era un dels pitjors perquè el Barça acostuma a dominar els partits i quan perd la pilota fa una pressió molt ràpida post pèrdua, però la dificultat davant aquest rival és que no es posen nerviosos amb la pilota, que surten amb aquesta controlada i tenen capacitat per a jugar amb possessions llargues i generar perill mitjançant el joc de combinació, a més tenen un més que acceptable contraatac i jugadors que poden trencar individualment.

Així doncs va ser un partit molt difícil però el Barça va fer el millor partit perquè va minimitzar molt al rival i va sofrir molt poc defensivament, només quan el paquet de Mathieu feia de les seves, ja fos perdent la posició de forma absurda o bé calculant malament una pilota aèria i menjant-se-la en patates, continuo sense entendre que fot jugant aquest senyor quan Bartra i Vermaelen estan en condicions per fer-ho, així com continuo sense entendre com es va fitxar aquest senyor per vint milions o a Vermaelen per 19, mentre el Villareal  fitxava a Bailly per menys de 8 milions o el Valencia fitxava a Mustafi per 8 milions i poc més d’un milió de fitxa per temporada, a Otamendi per menys de 10 milions. Em sembla surrealista la veritat.

Però bé deixem els ridículs i tornem al partit, un partit molt igualat on tots dos equips volien la possessió i amb un Barça que va ser més dominant que l’equip groguet i que va dominar grans fases de partit a camp contrari, però el Villareal feia molt bé la seva feina i costava molt entrar, tenia ben encaixonat a Neymar, tapava molt bé les línies de passada i sempre tenia 2-3 jugadors a cada banda per a tapar les entrades dels laterals. La primera part va costar moltíssim i només algunes combinacions entre Iniesta (va fer un partidàs) i Neymar o amb Suárez caient a banda, generaven una mica de perill però sempre es fallava la darrera passada. La segona part el Barça va sortir molt millor i més decidit, malgrat perdre el nord uns minuts degut a la inexplicable actuació arbitral, l’equip es va centrar i va comprendre que només podia trencar el partit recuperant una pilota molt a dalt i agafant al equip visitant una mica fora de posició, perquè amb atac estàtic estaven fent un gran treball. Així doncs, un dia més i en van ja uns quants, el que sembla que no estigui mai per als que fan les llistes de la pilota d’or, però que sempre és bàsic i decisiu al Barça, va trencar el partit amb una recuperació fantàstica i una assistència a Neymar encara millor, que el brasiler va resoldre molt bé. A partir d’obrir la llauna les coses van ser molt més fàcils, ja que el Villareal es va descol·locar una mica i al haver de sortir a fer un gol va ser quan se’l va acabar de matar, primer amb un penal de llibre, que va xutar Suárez contra pronòstic, però que diu molt de l’harmonia que hi ha a l’equip, va decidir definitivament el partit, que després va posar la cirereta Neymar amb un golàs, probablement influenciat pel gol de William que havia fet pel matí a San Mamés, per a mi encara millor que el de Neymar i que se n’ha parlat ben poc, però clar l’Athletic no és el Barça mediàticament parlant, em sembla bastant injust, però així està muntada la paradeta.

En l’apartat individual està clar que els flaixos se’ls emporta Neymar després del golàs i de marcar un altre gol i fer la jugada del penal, però a mi m’agradaria destacar el treball que va fer el mig camp blaugrana al complert, on Sergi Roberto va complir amb escreix, on Busquets va estar imperial i on Iniesta va semblar el de les grans ocasions. És una molt bona notícia de cara al clàssic que tots tres acabessin el partit amb molt bones sensacions, si li sumem la més que probable incorporació de cara al clàssic de Masche, podem anar al bernabeu amb la tranquil·litat que no serà un desastre com l’any passat, veurem si es pot aportar solidesa i que després entre Iniesta, Neymar i Suárez puguin generar perill com per a poder marcar gols, inclús alguna entrada de segona línia de Sergi que pugui trencar la defensa merengue, perquè jo dono per fet que Lucho aprendrà dels errors de l’any passat i no sortirà amb inferioritat al mig camp.

S’ha de destacar que el Barça ha millorat bastant defensivament i ha aconseguit que li marquin molts menys gols els darrers partits, té molt mèrit jugant amb Mathieu, espero que al bernabeu la parella de Piqué sigui Bartra o Vermaelen. Bartra té un gran problema a can barça, que se’l veu massa semblant a Piqué i no li agrada a Lucho jugar amb dos jugadors de característiques tant similars, cosa que fa que el de Sant Jaume jugui molt menys del que mereix, però si és el substitut de Piqué, en Gerard és el que juga més partits al centre de la defensa.

Ahir Piqué va estar a un molt bon nivell i els dos laterals també, tots dos van tallar pilotes importants fent la cobertura que haguessin pogut ser molt perilloses i van saber pujar més selectivament que de costum, on pugen a totes les jugades, ahir sabent la dificultat del partit i el perill del rival, van ser més selectius i l’equip ho va agrair.

Bravo va tenir poca feina però la va resoldre molt bé, especialment a l’única ocasió que va tenir el Villareal on va estar molt ràpid amb la seva sortida i va fer una molt bona parada, apart va jugar com acostuma amb els peus que a l’hora de donar tranquil·litat i sortida neta de pilota en superioritat sempre ajuda.

En quant als davanters, parlar de Neymar no fa molta falta ja que ho va veure tothom, igual que Suárez, realment estem repetint setmana rere setmana el mateix perquè estan sent decisius tots dos i el més important, molt regulars i apareixent als moments importants. Ahir a més se’ls va sumar un actiu Munir, que va ajudar molt per la seva banda i que va provocar molt hàbilment el penal.

Per acabar un petit apunt del clàssic, és un tòpic que un clàssic no se sap mai el que pot passar i que és igual com arribin els equips. Jo penso que és més un tema de petits detalls, ahir es va veure al Pizjuán com un gol pot canviar tant a un equip i un altre, com un partit que semblava plàcid per al Madrid es va convertir en un malson a partir del primer gol del Sevilla, on uns van caure en picat i els altres van decidir el partit recolzats pel seu públic quan menys s’ho esperava ningú. El Barça té una gran oportunitat de pescar en aigües revoltes i de treure un bon resultat al bernabeu que li aplani una mica la lliga i sobretot l’average particular, però ha d’anar amb peus de plom i no cometre errades absurdes i pèrdues de pilota estúpides, perquè un gol a favor del Madrid pot fer-los pujar com la escuma i amb el seu públic convertir-se en una desfeta, com va passar l’any passat, que el Barça va sortir millor al partit, va marcar primer i després un gol dels blancs ho va canviar tot. El Barça ha de sortir amb molta tranquil·litat i concentració, sabent que la pressió per guanyar la tenen ells i que han d’esperar el seu moment, esperem que s’hagi après dels errors del passat i sobretot aïllar-se de l’actuació arbitral, que ahir ja vàrem veure que no va ajudar en res i que els va treure uns minuts del partit, tots sabem que els àrbitres aniran amb el Madrid, el Barça ha de tenir paciència i sobretot no protestar perquè està vist que aquest any als culers no els en deixen passar ni una, mentre veiem altres jugadors cridar a un pam de la cara de l’àrbitre o el linier i no passa res, però aquests porten una altra samarreta, amb una directiva que sap com obtenir el poder institucional, no com la nostra.

Pell molt fina.

Avui començarem parlant per la famosa festa de Halloween a Getafe per part d’alguns jugadors del Barça. La situació no deixa de ser còmica, però reflexa la classe de gent que està dintre del món del futbol i en que s’ha convertit. Ja fa anys que això és un autèntic negoci on interessa més vendre i guanyar diners a costa dels seguidors que tractar com el que realment era, un esport.

Aquest cap de setmana hem vist com una broma sense cap tipus de maldat, l’han utilitzada alguns per a posar com a dimonis als jugadors del Barça per fer el que fa qualsevol persona, molts cops oblidem que són persones com nosaltres, amb més diners i privilegis això està clar, però no deixen de tenir els seus problemes i les seves ganes de divertir-se i de desconnectar de la feina com tenim tots. El problema ja no és que les crítiques vinguin de la caverna merengue, ells ja fa dies que estan rabiosos perquè quan es va lesionar Messi ja es fregaven les mans esperant les punxades de l’equip, ells que tant els agrada vendre la Messi dependència (com si no fos el més normal del món que es noti quan el teu millor jugador, que a sobre és el millor de la història, no està al camp) del Barça, que es pensaven que començarien a punxar partits un rere l’altre. El problema és quan les crítiques venen dels teus propis mitjans.

La situació està molt clara, el vídeo fins i tot es veu com els mateixos jugadors se n’adonen que s’han equivocat, com expliquen també després al comunicat que fan públic. Es van disfressar per a marxar directament a les seves respectives festes i van planejar fer la conya davant els mitjans a la zona mixta. El problema va ser que es van equivocar de porta i van fer cap a la sala de rodes de premsa. Una equivocació que en un món de l’esport normal no deixaria de ser una anècdota, però clar, quan els mitjans no tenen res a vendre en contra del Barça, llavors passa a ser una qüestió d’estat, encara que ni sigui el seu equip, encara que el Getafe els importi una merda, que el menyspreïn tot l’any passant d’ells tot i ser un equip de la capital. I clar, al president, soci madridista, els ha anat de perles per anar a fer un tour per les ràdios i fer-se les víctimes. A tota aquesta gent, fa uns anys, quan va guanyar la selecció la eurocopa al 2008, poc els va importar que els jugadors anessin fent la conga per la zona mixta, quan els jugadors alemanys estaven fent declaracions després de perdre el mundial, però clar, dissabte era una gran falta de respecte que el dia de Halloween els jugadors es disfressessin. És una reacció molt hipòcrita però tots sabem com està muntada la cosa, quan afecta al nostre equip s’intenta minimitzar i quan és a l’inrevés els altres són uns prepotents i uns superbs i falten al respecte. No cal anar molt lluny, va passar no fa molt amb el tema de l’himne espanyol, que es van tornar bojos amb les xiulades i ells xiulen a qualsevol himne de l’equip rival. És el típic “no veure la biga a l’ull propi i veure la palla a l’ull de l’altre”.

El problema es que ho pinten d’unes maneres que amb el tipus de gent que va als camps després és quan apareix la violència i, el que hauria de ser un esdeveniment esportiu, una festa per als aficionats, es transforma en batalles campals i en violència gratuïta. El periodisme avui en dia té una gran part de culpa del que passa pels camps, saben que el públic que va als camps és el que és i l’únic que miren és vendre el màxim número de diaris o tenir el màxim número d’oients o espectadors per a recaptar més amb publicitat, total si després s’atonyinen o agredeixen o insulten a un jugador, llavors tenen per a fer dos o tres programes més. El futbol espanyol i sobretot el seu periodisme, hauria d’aprendre dels americans a l’hora de parlar d’espectacles i vendre un producte i no el que fan aquí, però veient qui està al càrrec dels estaments i dels mitjans és l’únic que podem esperar.

S’ha d’acabar amb aquesta tendència que quan es perd és una gran desgràcia i que tots hem d’estar tristos i emprenyats i que no ens puguin ni mirar. Si es perd o es guanya no deixa de ser un esport, si els que juguen, després del partit, se’n van a les seves magnífiques cases, amb els seus magnífics cotxes i les seves butxaques plenes de diners, se’ls en fot, estaran emprenyats potser aquella mateixa nit, però bàsicament se’ls en fot. Perquè nosaltres ens ho hem d’agafar d’aquesta manera, si els principals implicats no ho fan? Nosaltres haurem d’anar a treballar igual al dia següent (els que tinguin sort de treballar), ens hauria d’importar una merda que es disfressin després d’un partit. Si ho haguessin fet els del Madrid, als aficionats del Getafe i al seu president no els hagués afectat tant, encara haguessin rigut, però clar, després de l’any passat aconseguir un empat davant del Barça, contra els catalans, estaven molt animats i llavors és quan ve la ràbia quan perden.

Els hauria de fer més ràbia com van jugar i la poca competitivitat que van oferir al camp, però clar el tema Halloween els va servir per a disfressar les misèries esportives, com als mitjans de la caverna els va servir per a no haver de parlar que el seu equip va fer un partit bastant lamentable, amb fins i tot alguns xiulets al camp a la segona part i gent abandonant l’estadi bastant abans d’acabar el partit, amb la majoria d’entrevistats a les portes de l’estadi, decebuts amb el joc del seu equip, tampoc van haver de parlar d’una nova agressió del seu estimat Cristiano, que tots els partits li pega una punyada a algú a una pilota aturada o com dissabte una patada sense pilota pel mig, amb total impunitat. És lamentable com aquest personatge, quan no marca els gols que vol o els companys no li passen, perd els papers de mala manera, amb total impunitat.

Però bé anem al partit del Barça. El partit va ser realment plàcid, el Getafe va oferir molt poca resistència, es va limitar a intentar defensar, tapant espais i tots tancats al seu camp i pràcticament no va sortir del seu propi camp en tot el partit. Va ser un partit molt plàcid per als defenses, on els laterals van ser pràcticament extrems i tant el porter com la línia defensiva i de mitjos va tenir poca feina. La poca feina que van tenir la van resoldre bé, sobretot gràcies al treball de recuperació de Busquets, que va impedir que les jugades anessin a més i amb l’ajuda de Rakitic van posar un mur per on no van aconseguir passar l’equip madrileny.

El més interessant de tot plegat al partit va ser el canvi tàctic que es va produir a la segona part, perquè el partit es veia que el Barça caminant tard o d’hora es resoldria per alguna jugada individual dels de dalt i al final el que va decidir va ser Sergi Roberto. El canvi tàctic quan va sortir Iniesta al lloc de Munir i es va passar a jugar amb només dos davanters i quatre mitjos. Perquè va ser interessant? Perquè en principi és impensable que el Barça jugui amb només dos davanters, però segons contra quins equips, potser no sigui tant mala idea optar per aquest sistema tàctic. L’any passat al Bernabeu, el Barça es va veure bastant superat perquè va sortir amb tres mitjos mentre que el Madrid ho va fer amb quatre i aquesta superioritat numèrica es va notar moltíssim, el Barça no podia recuperar la pilota amb la pressió alta i quan la tenia li durava molt poc. Suposo que Lucho va prendre bona nota d’aquell partit i espero que, més encara sabent que Messi no arriba al partit, sigui una tàctica de cara a jugar al Bernabeu, ja que el Madrid segurament sortirà amb quatre mitjos i es poden tenir els mateixos problemes que l’any passat, el Barça pot jugar amb Suárez i Neymar de davanters i posar de connexió amb el mig camp a Iniesta amb quatre jugadors en rombe, amb Rakitic i Sergi Roberto ajudant a Busquets i arribant a dalt per sorpresa i que Iniesta es mogui per on vulgui donant sempre opcions als companys per a combinar en curt i donar sortida a la pilota. Amb Messi al camp, està clar que seria més difícil, a no ser que Messi jugués de mitjapunta i es prescindís d’un mig i jugar tots més juntets, però amb la seva absència es pot prescindir perfectament de Sandro o Munir. Al Barça tal i com estan ara a la lliga, empatats a punts a la primera posició, veient que els de sota punxaran més previsiblement, un empat al Bernabeu li aniria força bé de cara al average particular, que falta veure aquesta jornada que ve, que tots dos juguen amb dos rivals molt perillosos, encara que el Villareal vindrà amb baixes importants al Camp Nou i veurem com surt el Sevilla davant el Madrid després del partit de xampions d’entre setmana, però tot apunta que s’arribarà al clàssic empatats a punts. El clàssic diuen que només són tres punts, numèricament és cert, però si no perds a casa del teu màxim rival per al títol, en una lliga on en cas d’empat es decideix pel doble enfrontament, és molt important no perdre i si perds, perdre per la mínima i havent marcar gols a camp contrari. El Barça ha d’arribar a gener a dalt de tot i després ja es veurà com s’arregla l’equip, hi ha jugadors fent un sobreesforç que suposo que durant el gener i febrer tindran els seus partits de descans per arribar a final d’any al màxim rendiment.

En l’apartat individual molt destacable el partit de Sergi Roberto, que poc a poc es va soltant i va donant mostres del que pot aportar. Si parlàvem a començaments de temporada que els del filial havien de fer un pas endavant per ajudar l’equip, Rafinha fins lesionar-se, Bartra quan el posen i Sergi Roberto si que estan complint amb escreix, Sandro i Munir no se’ls pot recriminar el seu treball, tenen alguns detalls a cada partit, però s’espera més d’un davanter del Barça. Sergi Roberto dissabte va fer un partidas, ja no per les assistències dels dos gols, sinó pel seu desplegament i claredat a l’hora de jugar la pilota.

Després ja fa dies que parlem dels dos davanters que estan amb gols aguantant l’equip, però realment qui està aguantant l’equip és Busquets, està donant recitals de com col·locar-se al camp i com estar sempre al lloc adequat, a més quan ha jugat d’interior ha estat profund i ha filtrat passades de molt mèrit, està jugant-ho tot sense defallir i està exercint al camp de capità més que mai. És un dels jugadors que han donat un pas endavant més evident. Ajudat per un Rakitic que no està brillant ofensivament però que totes les pilotes que passen pels seus peus estan sortint amb criteri i millorant sempre la jugada, no són passades de gol que surten a les estadístiques, però són molt importants per al funcionament de l’equip, per exemple per a deixar a Neymar en un contra un i poder desequilibrar individualment.

Els dos davanters estan al nivell que s’espera de dos cracks que han costat el que han costat i que cobren el que cobren. Suárez més amb l’aspecte de treball per a generar-li espais a Neymar i als mitjos que entren de segona línia i definir les que té, sempre al lloc exacte per a rematar i sent bastant efectiu. Neymar als gols hi està sumant la capacitat de desequilibri que es necessita per a trencar defenses tancades, encara que al partit va entrar una mica tard, ja que els primers 25 minuts es va encomanar del ritme lent i espès que tenia el partit.

La línia defensiva i el porter no es poden valorar molt que diguéssim, ja que van tenir molt poc treball, es poden destacar més per les seves incorporacions en atac dels laterals i dels centrals en conducció més que per la feina defensiva.

Fins al moment no es pot recriminar res a l’equip amb les circumstàncies que s’han produït fins al moment. L’equip tenia partits assequibles després de la lesió de Messi, a la que se li va sumar la d’Iniesta, excepte Sevilla i Villareal, el primer no van merèixer perdre ni molt menys per joc i ocasions, el segon la propera jornada veurem com va, però és més important del que sembla. Amb millor o pitjor joc s’han tirat endavant la resta de partits, que és el que demanàvem quan es va trencar l’argentí. Ara falta l’espenta final per a poder arribar a gener amb opcions de títol, a partir de gener és quan podrem exigir més en quant a joc.