Victòria caríssima.

Evidentment la pitjor notícia possible del partit d’ahir va ser la lesió del millor jugador de la història, un percentatge molt alt del rendiment de l’equip i que servirà per a veure de quina pasta està fet aquest equip. Podríem dir que del més mal el menys, ja que s’ha lesionat al moment de la temporada que agafa dues aturades per seleccions i que excepte la sortida a Sevilla i contra el Villareal a casa, la resta són rivals assequibles i que si amb els jugadors que té el Barça no són capaços de guanyar doncs és que no mereixen guanyar aquesta lliga, sincerament. És el moment que els dos davanters que queden facin un pas endavant i també Iniesta i Rakitic, per a donar ritme i opcions per a que els de dalt puguin ser decisius. La lesió de Messi, si el Barça es manté a les posicions capdavanteres encara li anirà bé al Barça i al jugador perquè no arribarà tant carregat al tram important de temporada, sempre i quan es recuperi bé i no li afecti al ritme i a la potència en curt que té ara, sempre s’ha de tenir aquesta precaució, perquè hi ha molts jugadors que quan es trenquen lligaments ja no són el que eren després en recuperar-se, esperem que no sigui el cas.

Serà una nova prova de foc per aquest equip i que tenen la obligació de guanyar per a seguir amb opcions de cara a final de temporada, l’important és arribar a gener amb opcions a tot i llavors en principi ja s’ha de poder arreglar tot, dic en principi perquè no hi confio gens en aquesta directiva i les solucions que poden aportar són poc més que zero.

Només cal veure el darrer ridícul amb la Fifa per a l’intent d’inscriure Arda en lloc de Rafinha. Com és possible que li preguntis a la Fifa si pots inscriure a un jugador o no i que no et sàpiguen dir amb un si o un no rotund, definitiu, que contestin que no estan segurs però que ells no ho recomanen. Estem de conya o que? Es pensen que son burros els del Barça? Home amb la directiva que hi ha no m’estranya, però no és normal la tebiesa i els pocs pebrots que tenen aquesta gent. No és gens seriós que una organització que es forra amb els diners a costelles dels clubs i els jugadors que els paguen els clubs, que no tinguin els sants collons ningú dels que treballen allà, de dir si poden inscriure un jugador o no. Així per a que collons està la Fifa?? És tant ridícul que no se ja com encarar tot aquest tema, veient els darrers recursos que ha enviat el club, no m’estranya gens que la Fifa se’n foti a la cara d’aquesta gentola. Els dos períodes de fitxatges de càstig al Barça ja han passat, la sanció ja ha passat i el Barça hauria de poder inscriure al jugador, però es que a sobre de que et putegen, encara no saben si ho pots fer o no. És molt surrealista.

De moment ahir es va poder solucionar la papereta encara que el partit la primera part va ser bastant fluixa, probablement l’equip va acusar el fort cop moral de la lesió de Messi i tampoc va ajudar que Lucho sortís amb doble pivot defensiu, encara que Busi va jugar més avançat i em va sorprendre gratament el seu rendiment en aquesta posició. Puc pensar que Lucho va optar per aquesta alineació per a donar fortalesa al mig camp i a veure si l’equip no patia tant en defensa i podia agafar una mica de confiança després dels últims errors en cadena que s’havien produït. Això va fer que la primera part no es generessin ocasions si no era per arrencades esporàdiques per part de Neymar que se’l va veure molt solt i animat, intentant agafar pes i intentar minimitzar l’absència de Messi, igual que Suárez. Són els dos que han de fer una passa endavant per a marcar gols i Suárez ho va fer i de quina manera, Neymar també va tenir ocasions, sobretot a la segona part i no va estar encertat, penal apart. El tema dels penals comença a ser preocupant, sobretot tenint a Rakitic o a Suárez que són garanties d’èxit. Igual que amb les faltes, jo entenc que Messi tingui l’estatus que té, però amb la seva absència, tenint a Neymar i Rakitic al camp, que la xuti Suárez a més de la manera que la va xutar. El Barça hauria de tenir una ranking de xutadors i no el que més ganes té en aquell moment.

La segona part va ser molt més animada, amb ocasions clares i de qualitat, amb un Neymar que desequilibrava amb facilitat, això és el que necessita l’equip d’ell, que un dia estigui encertat amb el gol o no ja és una altra història, però ell ha de trencar rivals i generar perill i ocasions per als seus companys, té aquesta capacitat i amb Brasil ho fa cada dia. És el que penso que se li ha d’exigir, no que faci molts gols, que també, que és davanter, però ha d’agafar galons al joc per als propers partits, ha de ser decisiu.

També ha d’augmentar el joc cap a Suárez, és un jugador que tant amb els equips que ha jugat com amb Uruguai, sempre ha demostrat que si l’equip juga per a ell respon cara a porta amb garantia total, ahir en va clavar dos i moltes més que en marcarà si se li donen bones pilotes, fins ara estava eclipsat per Messi, igual que Neymar, però ara l’equip ha d’intentar ser més sòlid i donar totes les facilitats i oportunitats per a que els dos cracks que queden al camp decideixin els partits. S’ha de ser optimista, el problema és la curtíssima plantilla i que ara els equips es podran centrar en defenses més col·lectives perquè no hauran de preparar plans específics per a  marcar a Messi. Veurem com ho va solucionant l’equip i el cos tècnic a mesura que vagin apareixent dificultats, per sort com he dit abans, excepte Sevilla s’han de visitar pocs camps difícils i de rival fort a casa només estarà el Villareal, fins que torni Messi, xampions apart amb el partit davant el Bayern Leverkusen. També s’ha tingut sort en aquest aspecte, ja que toquen els dos davant el BATE Borisov.

El partit va ser força tranquil defensivament i només un gran error de Mascherano va donar una mica d’emoció als instants finals, però l’equip amb els dos migcentres defensius i Rakitic va donar molta solidesa. L’equip canari no va inquietar massa però si va jugar massa dur, cosa que va permetre l’àrbitre novell, que va perdonar dues entrades de vermella que no va treure ni targeta, això va envalentir massa a l’equip canari que va jugar massa dur, un joc que no ha jugat mai però que ahir sorprenentment va emprar. L’arbitratge un cop més lamentable, sense incidir amb el resultat final, un àrbitre novell dolent de collons. Podem seguir donant les gràcies a la directiva i al titella que han posat per a solucionar aquesta situació perquè cada cop la cosa va a pitjor, o els xiulen àrbitres que saben el que han de fer, els del col·legi madrileny, Lahoz, Undiano, etc o els posen àrbitres novells que els va molt gran el partit, àrbitres que per cert no veig que xiulin mai al Madrid. Coses rares que passen...

En l’apartat individual, apart dels Neymar i Suárez que van ser decisius amb el joc ofensiu, vull destacar el treball de Busquets a una posició on no acostuma a jugar, també per la feblesa del rival no podem dir que sempre sigui així, però va fer un partit més que notable, amb la seva ja sabuda capacitat de recuperació, combinada amb moviments interessants en atac, com ara al segon gol de Suárez, que la deixa passar i trenca tota la defensa i gairebé fa que sigui una passada de la mort, però apart se’l va veure còmode en atac, jugant la pilota ràpid i donant bones passades, jugant molt bé amb el cos i fent controls orientats i jugades de bastant mèrit, no li podem demanar tampoc que faci eslàloms com Iniesta, però va resoldre bé la papereta.. Partit sorprenent del de Badia en aquesta posició la veritat. Va estar molt recolzat també per Mascherano, error apart, a més de Rakitic. Per a mi la errada de Masche és anecdòtica, no pot tacar el seu gran rendiment els altres 93 minuts de partit, fins i tot va tenir una ocasió de gol. Rakitic va fer un molt bon partit també, va treballar el que no està escrit i va portar el ritme del partit com va voler.

En defensa es va patir poc, amb la jugada del gol poc es pot fer, tant ells com el porter, els va deixar Masche venuts i després a sobre hi ha uin rebot que trenca a Stegen. La resta de partit van jugar acceptablement bé, excepte alguna de les típiques llacunes de Adriano que en un moment donat poden costar cares, però amb la plantilla es té ara mateix, és el que hi ha. Molt destacable un cop més el partit de Sergi Roberto, que sembla que brilli més quan juga de lateral però és perquè té molts més espais per a explotar les seves qualitats físiques i al mig camp està més ofegat amb les dues línies de quatre que solen plantejar els rivals. A mi em sembla un jugador molt vàlid i l’únic que necessita són partits, els que l’hem vist jugar en categories inferiors sabem el que pot aportar en condicions normals.

Al final l’equip es va sobreposar bé a la lesió de Messi i ara a veure com evoluciona en propers partits, aguantar a dalt aquests dos mesos serà totalment decisiu, però el més decisiu serà no forçar la reaparició de Messi i que torni progressivament, a mi se me’n fot si no juga al Bernabeu, prefereixo que no jugui i que es recuperi plenament, que total al final només són tres punts més com amb qualsevol rival, la resta és circ mediàtic. 

Tràmit.

El partit d’ahir va ser bastant infumable, per a que enganyar-nos, per molt que els mitjans diguin que no es van notar les rotacions o els que com que es van marcar 4 gols ja parlen de bon partit. És típic de la premsa, segurament alguns ni el van veure, perquè dir que l’equip no va notar les rotacions o que va ser un bon partit pels gols queda bastant en evidència.

El partit va ser molt dolent, un partit sense cap mena d’intensitat, cap mena de joc ofensiu i cap mena de ritme, semblava un entrenament on el Barça sabia que tard o d’hora marcaria i es va esforçar el més mínim possible. En circumstàncies normals, em sabria greu, perquè un equip com el Barça ha de tenir un nivell d’exigència en quant a joc totalment diferent al que va oferir ahir, tenir en ment que juguen per a un públic i intentar oferir el màxim espectacle possible per al que paga una entrada. Però la trista realitat és que hi ha uns condicionants els quals no podem obviar en cap cas i tots els aficionats i seguidors. En condicions normals amb una plantilla decent, s’hauria d’exigir, però tal i com està l’equip gràcies a la penosa directiva i a la mala sort per les lesions, aquest tipus de partits s’han de guanyar com sigui, amb el menor esforç possible i a poder ser amb les màximes rotacions possibles per a donar descans a l’equip. També s’ha de mirar que dimecres es juga a Balaídos, un camp habitualment difícil per al Barça per l’estil de joc dels gallecs i més a començaments d’aquesta temporada on han demostrat que estan a un molt bon nivell, tant físic com de joc.

A priori quan vàrem veure l’alineació més d’un segurament la va haver de veure dos cops perquè no s’ho creia el que estava veient, però la realitat és que si amb aquests jugadors no pots guanyar ni al Llevant a casa és que no mereixen estar al Barça. Afortunadament no hi va haver cap problema, malgrat que alguns van complir més que no pas altres.

El partit es pot resumir com un partit de molt poc nivell, amb poca intensitat i que Messi volia guanyar, és l’únic que es va veure, partit espès i avorrit fins que la tenia Messi als peus i accelerava el joc i tenia ambició de marcar o d’assistir. Un Messi que no és el primer cop que hi juga amb Lucho en aquesta posició, però que ho fa molt esporàdicament, es poden comptar amb els dits d’una mà. Per a ell no suposa cap problema perquè al cap i a la fi és la zona d’influència on arriba quan fa les diagonals cap a dintre, però tampoc està acostumat als automatismes de la posició i l’equip amb tant de canvi es veia una mica desorientat. Però com deia abans es va guanyar i el millor que es pot dir és que van poder descansar Iniesta i Suárez que ho havien jugat pràcticament tot, Alba que va tornar precipitadament després de la lesió, que no s’ha notat l’absència de Piqué, que va poder descansar bastants minuts Busquets i que va tornar Alves i va poder descansar Sergi Roberto per a donar descans al proper partit a Rakitic.

Però la millor notícia de tot va ser el rendiment de Marc Bartra, que va demostrar que ha de ser com a mínim el tercer central d’aquest equip. Va donar un recital de recuperacions de pilota, de domini del joc aeri i de sortida de pilota i rectificació i cobertura dels seus companys. Ja no compto el gol, perquè és un afegit que no s’ha de tenir en compte a l’hora d’avaluar a un central, si es fan molt millor, però no és la seva funció. Però es va fer un fart de recuperar pilotes, dos d’elles van acabar amb gol, el seu i assistint a Messi al quart gol.

En l’apartat individual pocs jugadors més es poden destacar, Messi que va portar tot el pes del joc, Neymar que ho va intentar amb més o menys encert i el treball habitual de Masche, Busi i Rakitic. Alves per haver tornat d’un lesió va oferir un bon rendiment i poca cosa més.

En l’apartat negatiu podem incloure el pèssim rendiment d’Adriano, que no està per a jugar en aquest equip, Munir que va estar horrible i força gana i Ter Stegen que està acusant molt els gols rebuts, encara que sota el meu punt de vista no siguin culpa seva per la posició que li exigeix col·locar-se el Barça però se l’està veient amb mancances de confiança. Ja ho vaig dir l’any passat que amb l’alçada que té hauria de controlar millor el joc aeri i penso que no està aprofitant per a res la lesió i la incorporació tardana de Bravo, no està aportant seguretat ni confiança a l’equip i alterna bones coses amb molt dolentes. Això no vol dir que l’haguem de “matar” ni res per l’estil, simplement vol dir que ha de millorar alguns aspectes per a ser el porter de garanties del Barça per als propers deu anys.

El mateix passa amb Sandro, ahir no va fer molt bon partit, però és un jugador que sempre que ha jugat ha rendit i un mal dia el pot tenir qualsevol, és dels jugadors de la pedrera, apart de Sergi Roberto i Rafinha, l’únic jugador aprofitable a hores d’ara.

En definitiva, molt bona rotació per part de Lucho, que no li està tremolant el pols a l’hora de donar descansos i que és la millor manera de poder optar a alguna cosa a finals de temporada, si arriba al gener amb opcions de guanyar la lliga amb la merda de planificació esportiva que li van fer i destrossant-li l’equip com han fet els dos darrers anys, li podrem fer un monument al Camp Nou. Aquest tipus de partits, molts d’ells seran dolents, però ens hem de fer a la idea que amb el que hi ha, s’haurà de tragar amb aquests atenuants.

Sorprenent.

He de confessar que no les tenia totes jo respecte al partit d’aquesta setmana, partit molt complicat, fora de casa, amb un equip molt agressiu i al qual li havien fet el favor de posar-li l’àrbitre més permissiu de primera, amb una gespa totalment nova sense període d’adaptació, amb els jugadors sud-americans arribant molt tard de les seves seleccions i amb la habitual dificultat que històricament han suposat els partits post seleccions. Quan va sortir la notícia després de la suplència de Messi va augmentar el dubte, sempre confies amb que el teu equip guanyarà tots els partits i més si és un gran, però jo no vull ser hipòcrita i dir que ja m’ho esperava perquè a mi personalment em va sorprendre i molt. No el fet que es guanyés, sinó el fet que l’equip sense Messi va jugar un autèntic partides, minimitzant moltíssim a l’equip rival que a casa sol apretar molt i pràcticament sense patir ocasions de perill, malgrat jugar amb el paquet de Mathieu, que ens va costar un gol una vegada més però que el resultat farà que s’oblidi la cosa. Entenc que mola més per a alguns culpar a Stegen, per no sortir quan tenia les de perdre i que li fessin vaselina, però la errada és del que volen que jugui de central i que no en té ni puta idea i que se’n va a intentar anticipar una pilota al mig camp, sense cap tipus de perill i deixar tot el seu carril buit com una autèntica autopista per a que Torres es quedés tot sol. Continuo sense entendre perquè aquest senyor juga per davant de Bartra la veritat.

L’equip va sortir amb ganes de guanyar el partit des del minut 1, amb tots els jugadors endollats i sabent el que es jugaven, van sortir molt concentrats per a no perdre pilotes absurdes, malgrat que es va produir alguna pèrdua esporàdica que hagués pogut costar molt cara, com la de Masche, que tapa molt bé Vermaelen, però en general va ser un partit molt plàcid. Molt plàcid perquè l’equip va jugar amb les línies molt juntes, pressionant molt a dalt després de perdre la pilota i que va embotellar a l’equip matalasser dintre del seu camp amb molt poques opcions de generar perill, la línia defensiva va prendre molt de risc però va acompanyar molt bé al mig camp per a no generar espais entre línies i sobretot va haver-hi una implicació molt alta, a l’hora de pressionar en conjunt, per part dels tres de dalt. Normalment Suárez ja ho fa i Messi es pren els seus descansos i Neymar passa una mica de la història, però dissabte tots tenien clar que havien de donar una mica més i la presència de Rafinha va augmentar aquest treball, però sobretot el que em va sorprendre va ser la implicació no habitual de Neymar, que va recuperar bastantes pilotes i va ajudar molt als seus companys de la seva àrea d’influència. El partit estava molt controlat i es veia que era qüestió de temps fins que la cagada de Mathieu va posar el partit molt costa amunt, llavors si que van començar a pintar les coses malament, perquè el rival és especialista en mantenir avantatges com va demostrar la setmana passada al Pizjuán, que va sobreviure a l’assetjament del Sevilla durant moltíssims minuts. Per sort el golàs de Neymar molt aviat va tornar a calmar els ànims i va posar el partit on com a mínim es mereixia, amb un empat. Llavors va sortir el petitó i va acabar de destrossar al rival, quan ells ja anaven amb la llengua una mica fora i l’argentí a tope de físic semblava que jugués amb alevins, amb una superioritat insultant, va ser quan es va pegar la petita accelerada definitiva per a trencar el partit, que va arribar amb una molt bona combinació, que ve d’una recuperació a l’àrea contrària per la gana de recuperar pilotes post pèrdua, que acaba amb una assistència brutal de Suárez a Messi que defineix com només ell pot fer, semblant que sigui molt fàcil una definició d’una complexitat espectacular amb dècimes de segon i amb un defensa i el porter a sobre. Genial com sempre, el Barça és l’únic equip que pot fer aquests tipus de gols, marcant des del cor de l’àrea amb jugadors pel mig i amb jugades d’una precisió quirúrgica.

Del partit ara tots els il·luminats dels mitjans parlen de gran decisió de Lucho, que si és una gran notícia que es posin d’acord que si era molt lògic, etc. Els mateixos que des que es va saber que era suplent van estar donant pel cul amb la decisió fins al començament de partit, els que ja tenien els ganivets preparats en cas de derrota i que un cop més segons els resultats una decisió és bona o dolenta, per desgràcia és el periodisme esportiu que tenim. El que va passar ahir amb Messi era la decisió més lògica que podia tenir l’entrenador, amb un jugador que no havia entrenat en tota la setmana i que a sobre va néixer el seu fill el dia abans de marxar cap a Madrid. Jo sempre estaré d’acord amb aquest tipus de decisions, ja sigui ara com ho vaig estar el dia d’Anoeta, hi hagi el resultat que hi hagi. L’equip està per sobre de tot i si no està en condicions, ni ell ni ningú, no han de jugar per decret, Messi ja és prou gran per a entendre aquestes coses i si no ho entén que s’emprenyi si vol, però s’ha de pensar amb el futur i més tal i com està la primera volta que estan curts d’efectius. Els que ara parlen de gran decisió i que abans del partit ja estaven començant a matar a Lucho, no em vull ni imaginar el que haguessin dit si surt de titular i es trenca. Que aquests que ara parlen així alabant la decisió, ja no parlarem d’Anoeta, no cal anar tant enrere, són els mateixos que van matar a Lucho a l’anada de la supercopa per no posar als titulars. Però bé, el futbol no té memòria i com que s’ha guanyat gran decisió, si no s’hagués guanyat gran errada.

Parlant de lesions la lesió de Vermaelen. Tots sabem del llarg historial de lesions d’aquest senyor, de l’esforç econòmic i el risc que va prendre el Barça fitxant-lo en l’estat que el fitxava, em sembla una vergonya que aquest senyor, després d’un any sense jugar, amb Piqué sancionat, se’n vagi a la seva selecció i jugui els 90 minuts dels dos partits sabent el que li espera quan vingui a Barcelona. Em sembla perfecte que aquest senyor vulgui anar amb la seva selecció, però potser hauria d’acordar amb el seleccionador un número determinat de minuts, amb el rol que té a la seva selecció, mirar una mica més pel club que li paga i que l’ha tornat a fer futbolista quan ja semblava desnonat per al futbol. És més, algú del club li hauria de fer veure, però això ja es demanar molt a un club que està governat per qui està governat.

Uns dirigents, per cert, que estem veient com han destrossat la pedrera, amb un filial que no només va baixar de categoria, sinó que va cuer de la següent que està jugant. És una autèntica vergonya la veritat, veure en mans de qui està l’equip i sobretot veure com jugadors que estarien lluitant per un lloc a primera divisió, s’estan podrint a la segona divisió B.

Tornant al partit, en l’apartat individual, és difícil destacar només un jugador, perquè amb les seves qualitats tots van estar a un nivell espectacular. Però ja que quan no ho fa se li recrimina, és just dir que el millor del partit va ser Neymar, ofensivament va ser el que més ho va provar, va marcar un golàs quan més ho necessitava l’equip, però sobretot va mostrar la implicació defensiva i la regularitat de la que molts cops es troba a faltar, probablement el partit més complert de blaugrana.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que sembla que s’hagi tret la llosa de sobre d’estar contínuament analitzat de si és vàlid per al Barça o no, se’l va veure molt solt pel camp, buscant regats, treballant molt per a l’equip i aportant en tot moment. La millor notícia és que van jugar per la banda ell i Sergi Roberto i que l’equip va fer un molt bon partit, a veure si amb confiança tots dos demostren les qualitats que tenen i que no poden demostrar quan no tenen minuts. Sergi Roberto tampoc va sofrir molt al camp amb jugadors de nivell i va fer moltes pujades per banda de qualitat entrant per sopresa.

Un altre jugador molt destacable va ser Iniesta, el manxec va fer un partit dels que acostuma quan ell se sent físicament en condicions, però a sobre de tot el que fa en atac, desequilibris i combinacions en curt i en llarg, va ajudar moltíssim als centrals i laterals, baixant al mig camp més del que acostuma i donant més alternatives per a trencar la pressió a dalt dels matalassers, apart va fer un treball defensiu impagable, juntament amb Rakitic i Busquets, que van acompanyar molt bé als davanters a les pressions post pèrdua de pilota. El cas de Rakitic va fer un treball molt fosc i no va brillar en atac, però és que el paper que té al Barça actual li impedeix aportar tant en atac com ell voldria, malgrat tot va tenir dos oportunitats de gol prou clares entrant de segona línia i hagués pogut marcar si l’hagués vist Neymar quan va fer la contra i la va acabar ell, jugador tot terreny que aquest any s’acabarà de consolidar com el pulmó de l’equip i el que aporta més equilibri ofensiu-defensiu.

Busquets va fer un partit imperial, va tallar totes les jugades de perill, va jugar la pilota amb moltíssim criteri i va llegir el joc de pressió millor que ningú, apart com sempre li va tocar lluitar totes les pilotes aèries. Partit completíssim del de Badia.

La defensa també va rendir a un gran nivell malgrat alguna errada puntual, tant de Masche i Vermaelen com els laterals, fins que va sortir Mathieu que va destarotar tot el treball realitzat amb una cagada espectacular. El que va fer ho acostuma a fer Masche, la diferència és que l’argentí llegeix bé aquest tipus d’anticipacions i si arriba tard, fa falta i talla la jugada, en canvi el francès va arribar tard i a sobre va deixar un forat brutal. Per sort el treball de pressió va minimitzar molt el perill perquè cada cop que juga aquest senyor el perill és duplica. Si no han de confiar amb Bartra, al gener ha de venir un central si o si.

Ter Stegen va tenir una molt poca incidència al joc, no va arriscar en les passades, com ha de ser en un partit d’aquest tipus i per molt que diguin poc va poder fer al gol matalasser, perquè si surt i arriba tard encara li hagués posat més fàcils les coses al davanter. 

Resultat enganyós.

El Barça com ja dèiem la setmana passada, tenia un partit trampa que hagués pogut costar molt car, ja que és l’equip de la era Lucho que més dificultats ha plantejat per a poder-los ja no guanyar, fins i tot marcar un gol. El resultat però, va ser enganyós, ja que el Barça va generar ocasions més que suficients per a guanyar de manera folgada malgrat les dificultats plantejades pel Málaga.

Abans de parlar del partit, però, comentar el tema institucional. No entraré amb la vergonyosa gestió, que s’ha fet per part d’aquesta junta des que els van advertir que tenien un període de fitxatges per arreglar la temporada i mitja següent, sense poder fitxar, perquè ja l’hem comentat amb escreix. Però si que voldria comentar el tema del poder institucional perquè és vergonyós. El Barça, quan ja feia riure en aquest aspecte, va tenir la brillant idea de posar al senyor Albert Soler, que havia estat dintre del consell superior d’esports, secretari d’estat per als esports i un extens currículum dintre del món de l’esport, com a responsable de l’àrea de representació i com a encarregat de restablir les relacions i recuperar el poder institucional que tenia Laporta. Però clar, quan aquest senyor ve de retir daurat i es dedica a somriure a les càmeres i a viatjar i anar d’àpat en àpat a costelles del club, en lloc de venir a fer la seva feina, llavors passa el que passa. Passa que les designacions arbitrals i els corresponents arbitratges fan molta pudor, no se que porta fent aquest senyor els darrers anys per a arreglar-ho, però la realitat és que portem 4 arbitratges bastant dolents i resulta que dos d’ells són de Madrid, un altre és nascut a Madrid i col·legiat a Castellà i Lleó i l’altre que treballa i viu a Madrid sent col·legiat a Aragó. És el que va anunciar Simeone a començament de temporada i que ja ens podem fer a l’idea, els àrbitres aquest any quan xiulin al Barça serà una competició de a veure qui els fot més, amb el premi de la internacionalitat a final de temporada per al guanyador. El cas de l’àrbitre d’ahir ja era un pack total, treballant a Madrid, aragonès de naixement i militar de professió. Un independentista total vaja, que li va deure fer una gràcia venir a un estadi ple d’estelades i escoltar crits d’independència, que flipes. Així es va deixar les targetes al vestidor i es va menjar dos penals clars en menys de 3 minuts de diferència. És curiós com el mateix penal al Bernabeu, es xiula i es veu molt claret quan el fa Piqué i després al Camp Nou es mira cap a un altre lloc, exactament la mateixa acció. Però el problema ja no és que et xiulin o no un penal, que es pot equivocar, el problema ve quan et peguen contínuament patades i l’únic que fa és xiular falta, després al temps de descompte en va treure 3 de targetes clar, perquè així la estadística queda arregladeta, li treu a Tissone targeta als 45 de la segona part, quan ja portava 6 faltes a quina més dura i sense opció de tocar pilota. Amb això juguen aquests senyors.

Però bé anem al partit. Un cop més va costar molt amb el Málaga, com costarà amb qualsevol equip que jugui com ells i que el Barça no sigui efectiu de cara a porta i el partit es vagi complicant i donant-los més moral i forces veient que aguanten el resultat. No és una novetat els problemes que té el Barça quan un equip es tanca moltíssim i els tanca els passadissos interiors i la zona frontal i els deixa les bandes relativament lliures, relativament perquè hi ha sempre dos contra un en banda però hi ha molts més espais. És per això que el Barça necessita aprofitar les ocasions que crea els primers 15 minuts de partit, que és quan els rivals encara s’estan col·locant al camp i tenen algun error de cobertura o de marcatge, després ja les defenses es van ajustant i la cosa es complica exponencialment. Es complica perquè a la plantilla no tenim jugadors de desequilibri individual per banda i puguin trencar l’entramat defensiu rival, perquè els dos laterals són d’entrar de segona línia per sorpresa i els extrems, tant Messi com Neymar, són de fer la diagonal cap a dintre, poden trencar ocasionalment per banda, com es va veure ahir en algunes ocasions, però no és una norma i l’estil del Barça fa que entrin cap a dintre per a deixar espais als laterals. En aquests partits s’hauria de demanar a tots dos, ja se que és difícil per la seva tendència i perquè se senten més còmodes, però se’ls hauria de demanar que obrin el camp i que intentin driblar per a que es trenqui la defensa i es generin espais per als interiors i sobre tot per a Suárez, que si no és així es troba embotellat entre els dos centrals i els mig centres defensius de torn, malgrat que faci moviments de ruptura i desmarcatge, després llavors quan té la pilota i va a fer la centrada, ha d’esperar que arribin els de segona línia que a més venen molt tapats pels defenses que els estan seguint el moviment de desmarcada. També s’hauria de xutar més de fora de l’àrea, se suposa que Rakitic va venir per a això, Messi en va pegar un parell ahir, però Neymar i Suárez van tenir la opció i no ho van fer i el cas d’Iniesta amb els xuts de fora de l’àrea tots sabem que no és el seu fort, malgrat que ho intenti en cada partit. Però Rakitic està jugant a la posició d’interior més endarrerida, per ajudar a Busquets i es troba en la zona de més trànsit ja que és on hi ha més jugadors pensant amb la defensa zonal de Messi i els moviments de l’argentí fan que li taponin molts cops els espais per la zona de rematada i que fan que hagi d’aprofitar més els espais de la zona de banda que deixa Messi quan arrastra defenses cap al mig. En aquestes situacions penso que haurien de canviar posicions Iniesta i Rakitic i deixar al croat més a prop de l’àrea i amb més espais per al xut. Però bé, són coses que hauran d’analitzar els tècnics del Barça, perquè s’ho trobaran i molt durant la temporada, amb la majoria d’equips provant aquest sistema ja que veuen que és el que dona més possibilitats de puntuar davant l’equip blaugrana, perquè si marquen a l’home amb la qualitat que tenen els trenquen amb facilitat i si juguen de tu a tu amb pressió avançada, els maten a la contra. Per tant el més exitós és posar defenses zonals i tapant els passadissos interiors. El problema no ve pels equips que són de la zona baixa, perquè com es va demostrar ahir, després són molt innocents per a crear perill la majoria d’ocasions que surten al contraatac després de pèrdua del Barça, encara que Alba en va salvar una in extremis de Charles al darrer minut de partit, que guanyant 1-0 no es pot produir de cap manera. El problema ve si aquest tipus d’oportunitats el tenen, ja no dic el Madrid, sinó els equips de mitja taula cap amunt, perquè són gol segur. En aquest tipus de partits, ja se que és difícil, però s’han de minimitzar moltíssim les pèrdues, perquè està tot l’equip a camp contrari i una pèrdua es gairebé ocasió de gol, com es va veure ahir, que d’una falta clara no xiulada a Messi, es van quedar tots parats i es va generar una situació de dos contra un, que sort que es va errar la passada, perquè era un 0-1 faltant molt poquet.

A l’equip se li pot recriminar poc del partit d’ahir, perquè van córrer, van provar-ho una vegada rere l’altra, van generar ocasions, van portar el ritme del partit i no es van obsessionar i van atacar amb criteri inclús quan faltava poc per al final i no es marcava. Només és recriminable el que deia abans de buscar més les bandes, encara que després amb 8 tios defensant la centrada és molt difícil, però encara ho és més entrar fins la cuina. Però el més recriminable va ser la poca picardia de faltant dos minuts de partit, perdre la pilota de forma absurda com ho van fer que de no ser per Alba, Charles remata des de l’àrea petita una passada de la mort, això si que es imperdonable i no es pot tornar a repetir de cap manera.

En l’apartat individual, destacar primer que tot a Messi, que va provar-ho de totes les maneres i que va ser el motor de l’equip, que va estar a totes les jugades de perill ja sigui generant o finalitzant jugades i que malgrat tenir poc encert a la definició i Kameni parar-li tot, ho va provar fins al final.

Els altres dos davanters van tenir un partit molt poc plàcid, Suárez molt marcat i sense espais als que poder-se moure, apart de ser l’ase dels cops permès miserablement per l’àrbitre, no se li pot recriminar res perquè va treballar moltíssim per l’equip, però no va ser el millor partit amb el Barça. El cas de Neymar, va tenir 10 minuts d’inspiració a la segona part que haguessin pogut trencar el partir, de ser més egoista i buscar ell finalitzar, però durant la primera part va estar desaparegut i la resta de segona part també. En el seu cas té una mica d’excusa, ja que va incorporar-se més tard que molts companys i en plena pretemporada per a carregar físicament, va tenir les galteres que van tallar-li la progressió. En el seu cas s’espera que vagi a molt més i sobretot que aporti més regularitat durant tot el partit, no aparèixer deu minuts i desaparèixer la resta, encara que aquests deus minuts siguin molt bons i marqui tres gols, ha d’aconseguir ser més regular.

La mitja va tenir un partit bastant plàcid a l’hora de recuperar pilotes i de baixar a defensar, perquè amb una bona pressió inicial es van recuperar moltes pilotes, però després van tenir un partit molt desagraït, perquè no tenien línies de passada i tenien molt trànsit per la seva zona, malgrat tot van generar algunes ocasions de perill i van interpretar prou bé el partit, buscant molts canvis d’orientació per a trobar a banda contraria espais sense que poguessin bascular els malaguenys. El més inspirat dels tres va ser Iniesta, encara que no va estar encertat a la darrera passada, va ser el que va generar més entre línies i el que ho va tindre més clar en tot moment. Busquets com sempre decisiu a l’hora de tallar totes les opcions de perill abans que es produïssin però va tenir poca transcendència en atac. Rakitic va tenir  un partit molt espès també i Lucho li va donar un merescut descans, buscant la frescor de Rafinha, més capaç de driblar i trencar al seu oponent i generar alguna cosa amb el desequilibri individual que amb les passades i la incorporació de segona línia que té el croat.

La defensa va tenir molt poc treball realment, el millor que podem dir és que van col·locar-se molt bé per a evitar mals majors i van estar encertats a l’hora de combinar i de trencar línies amb penetracions cap endavant. Les ocasions que va tenir el Málaga tampoc van poder fer res perquè estaven realment venuts, però van tallar bastantes jugades al moment adequat per a que no arribessin a més. Destacable Vermaelen pel gol, ja que són tres punts que al final de lliga no es recordarà però va ser molt decisiu, amb una rematada que no era fàcil. Poc a poc va agafant físic però sobretot calma, que els primers partits se’l va veure molt accelerat. La qualitat la va demostrar a l’Arsenal, el problema han estat sempre les lesions, aquest és el principal motiu pel qual jo he dubtat d’aquest fitxatge, perquè necessita estar físicament molt bé per a rendir i els darrers anys ha tingut lesions continuades que li han tallat la progressió física. Si està bé, és evident que li pega 40 patades a Mathieu, sobretot perquè no fa que l’equip estigui pendent d’esperar la seva errada més que de fer les seves funcions. És un jugador que és segur amb la pilota i que no pega pedrades al jugador que té a dos metres. Està clar que s’ha entès amb Masche, però esperarem al partit al Calderón, amb una exigència defensiva més gran per a fer una valoració. El mateix podem dir de Sergi Roberto al lateral, ahir va fer un bon partit, però veurem amb rivals de més entitat amb davanters molt desequilibrants.

Bravo un cop més totalment intranscendent, pràcticament haguessin pogut jugar ahir amb un con a la porteria que no s’hagués notat. Al final més que el porter sembla un lliure dintre de l’àrea per a donar sortida i ajudar amb la combinació als defenses.

A Lucho poc li podem dir i poc li podrem dir durant la temporada, perquè els partits que es complicaran poc podrà fer des de la banqueta amb els recanvis que té, la majoria d’ells no són jugadors que et puguin canviar un partit. Ahir va fer el que podia, posar a Rafinha pel mig que estava més fluixet i treure a Sandro o Munir per un defensa si no s’hagués pogut marcar, poc més pot fer amb el que li han donat.

Seguim amb ple de victòries una mica més prop de l’objectiu d’arribar a gener amb disposició de lluitar per la lliga, veurem que passa la pròxima jornada al Calderón després de l’aturada de seleccions, primer pas important dels molts que haurà de donar fins a gener, jugant a camps molt difícils.

Bon començament.

Ha començat la lliga i el Barça ha fet el millor començament que podia fer, guanyant a un camp molt complicat i amb el rival amb el pitjor moment possible per a enfrontar-se amb ells. No es pot parlar d’alegria completa per les lesions, però es pot dir que amb la punxada del Madrid les coses comencen millor del que s’esperava.

Primer que tot el comiat de Pedro, comiat merescut, que li donessin el seu moment per acomiadar-se, que pogués explicar la seva sortida i anar-se’n per la porta gran. Potser si hagués fet aquesta roda de premsa a començament de pretemporada no s’hagués muntat tot el rebombori de les supercopes i tal, on s’ha demostrat que les crítiques al director esportiu han estat molt injustes perquè era cert que Pedro ha demanat marxar, el seu silenci no ha ajudat en absolut a prendre’s aquesta sortida amb normalitat i com mereixia ell i el club. Només queda desitjar-li molta sort, excepte a la xampions si es troba amb el Barça, a més d’agrair-li els serveis prestats. A Pedro no se li pot recriminar el seu comportament en moments que no jugava, ni falta de professionalitat, l’únic recriminable ha estat el rendiment ofensiu de les darreres dues temporades i sobretot l’egoisme ofensiu que ha mostrat en aquest període, malgrat que ha treballat per l’equip i s’ho ha deixat tot al camp mentre ha jugat. Que li vagi molt bé i a pensar a qui portem per a substituir-lo.

Un jugador que sabent que marxava, ja hauria d’estar aquí el seu relleu per a poder tenir tres mesos per a aclimatar-se a l’equip, preparar físicament com correspon a les circumstàncies i poder agafar automatismes i entrenaments amb un sistema de joc que no s’assembla a gairebé cap equip, pel seu estil de joc. Però clar, suposo que d’aquí no molt, ve una assemblea de socis compromissaris i al club no li interessava que les despeses surtin en aquest exercici. Els va importar ben poquet en període electoral pagar un sobre cost pels jugadors que ha fitxat, però clar llavors eren cromos electorals. Ara que ja han enganyat al soci i han picat, ja no tenen cap interès en fer les coses pensant amb l’equip, ara els interessa que els aprovin els comptes de la temporada anterior, l’equip que es foti que ja tenen 6 anys assegurats. Així va aquesta directiva, però ha estat votada democràticament, ja ho ploraran. Al final el resultat d’esperar a fitxar per a tenir cromos electorals en lloc de fer-ho quan tocava mentre podien fitxar ha portat a aquesta situació actual, que ara està l’equip sota mínims i encara més amb aquestes lesions inesperades a la primera jornada. També hem de comparar que l’any passat amb una pretemporada ben planificada, l’equip va tenir poquíssimes lesions, aquest any amb la pretemporada prioritzant el negoci, mal organitzada i en condicions climàtiques molt adverses, en una pretemporada que era importantíssima per la exigència de les dues supercopes amb molt poc temps de diferència, havent-hi copa Amèrica pel mig i sabent que els americans tornarien molt justos, no s’ha tingut res en compte i s’ha prioritzat la pela a les bones condicions per a l’equip. Amb una plantilla compensada i ben planificada, un parell de lesions no són dràstiques, per desgràcia no és el cas, en aquest cas hem vist el forat que ha deixat Alba durant la seva lesió i que al lateral dret ha de jugar Sergi Roberto, que amb la baixa de Neymar ha de jugar Rafinha de davanter i estem veient el curta que és la plantilla i els problemes que tindrem fins gener com a mínim. Una autèntica desfeta, però a ells que, si els interessaven els títols per a les eleccions, ara ja poden seguir mangonejant la caixa i fent fitxatges de comissions per Brasil i tal.

De moment els ha salvat que el Barça ha començat bé l’any, veurem com evoluciona la cosa. L’inici era el pitjor que els podia tocar, jugant a San Mamés, davant d’un Athletic que està molt més fort físicament que qualsevol equip que et pots trobar ara a la lliga, amb la baixa de Neymar davant i amb la sanció de Piqué a l’eix defensiu. Malgrat tot això, l’equip va fer un partit molt seriós, sobretot controlant el ritme del partit i la pilota per a així evitar sofriments a l’hora d’encarar un partit d’anada i tornada que tal i com estaven tots dos equips podia ser molt perjudicial. Fins als deu últims minuts, on l’equip basc no tenia res a perdre i va començar a penjar pilotes i pressionar molt a dalt, no van arribar a porta i no van crear gens de perill, això és un punt molt favorable per a un equip blaugrana que estava patint de seguretat defensiva, Bravo pràcticament no va haver ni de treballar. El partit va ser molt igualat i amb poques ocasions, en gran part degut a aquesta diferència física de començaments de temporada que feia que els jugadors bascs podien arribar a pilotes que en condicions normals no podrien, es van tancar moltíssim al seu camp i van jugar al límit del reglament, això va fer que el Barça pogués generar poques ocasions i l’equip basc encara menys perquè estava tancat completament al seu camp. El penal que va xiular l’àrbitre, que no era i compensava el que si que ho era i no havia xiulat, hagués pogut obrir el partit, però Messi va ajustar molt i no li va donar potència i la maniobra il·legal del porter, avançant-se gairebé un metre, va poder fer que pogués arribar a fer l’aturada, un penal que s’havia de repetir però que l’àrbitre ja feia bastanta estona que havia perdut els papers i s’havia deixat influenciar per l’ambient.

En quant a l’apartat individual m’agradaria destacar a dos jugadors, Vermaelen i Sergi Roberto. Igual que he criticat al jugador belga durant alguns partits aquesta temporada, és just destacar-lo quan faci les coses bé. Va fer un partit molt seriós, sense cometre pràcticament cap errada i va estar molt segur en el joc aeri, enfront un equip que és el seu punt fort, va treure moltes pilotes aèries que haguessin pogut ser molt perilloses i va estar prou bé amb la sortida de pilota i les passades en curt. Si continua a aquest ritme segurament estarà per davant de Mathieu i Bartra a l’hora de donar descans als centrals titulars.

En el cas de Sergi Roberto la nova posició que li ha trobat Lucho és una conseqüència de les seves característiques principals. Sergi Roberto és un jugador al que se li demana que sigui un jugador desequilibrant i vistós quan mai ho ha estat, el xaval li recordo pocs partits on no hagi sortit a jugar i no hagi complert amb el que s’espera d’ell, el que passa és que si no l’has vist jugar mai i llegeixes i veus els programes que et venen dient que si és la perla de la seva lleva, que si és un jugador espectacular i tal i després veus el que aporta al camp i llavors no crida massa l’atenció. Sergi Roberto, els que l’hem vist jugar a les categories inferiors, sabem que és un jugador molt físic, un jugador tot terreny que no es complica la vida a l’hora de combinar, que té una tècnica individual molt bona i que té una arribada de segona línia fantàstica. No li demanis que se’n vagi de tres jugadors i o que et faci una assistència des de 40 metres com pot fer Rakitic per exemple, però és un jugador que compleix, que no perd massa pilotes, que sempre li dona al que està en millors condicions i que treballa molt  per l’equip. Aquestes característiques fan que Lucho hagi pensat molt encertadament en provar-lo al lateral. Perquè es pot adaptar? Perquè té una molt bona tècnica i no es posa nerviós quan trepitja posicions atacants, degut a que ho ha fet tota la seva carrera quan ha arribat de segona línia, a més cada cop que centra a l’àrea, totes van en bona direcció i generen perill. Apart té la capacitat física suficient per a pujar i baixar la banda durant tot el partit sense cap problema. Però el seu punt fort és detectar el millor moment per a entrar de segona línia, és un instint que ha mostrat de sempre i per a jugar de lateral al Barça és una capacitat molt útil, ja que els laterals amb el sistema blaugrana, s’espera que arribin per sorpresa, en segona jugada, no que arribin a dalt a la primera basculació i que es quedin ja pràcticament com a extrems, un exemple ben clar és el gol de Suárez, que ve d’una passada d’Alba que arriba per sorpresa per a rebre la passada de 40 metres de Rakitic. Per això Sergi està generant molt perill, perquè sap perfectament quan ha d’entrar per a sorprendre.

Evidentment que no tot són punts forts, sinó ja faria temps que seria lateral i no hagués calgut fitxar-ne cap, és una solució d’emergència però en cap cas és una solució definitiva, ja que té clares deficiències per a jugar en aquesta posició, almenys de moment si no les poleix que serà molt difícil ja que els problemes que té són pel seu físic. Problemes de mobilitat evidents quan ha de defensar un contra un a un extrem rival, problemes de velocitat punta quan algú el repta en velocitat i problemes a l’hora de fer algunes tasques típiques d’un defensa, cobertures, mantenir la línia defensiva, aguantar quan t’encaren, etc. Són coses que aprenen els defenses des que són petits i que es van adquirint amb el pas dels anys, per això se li noten aquestes mancances, perquè no les ha fet mai, coses que per sort són entrenables, a diferència dels problemes de velocitat de sortida i elasticitat defensiva. Però bé, com a solució provisional no està malament i tens a un jugador en plantilla que pot jugar en un moment determinat a qualsevol de les posicions del camp i en moments puntuals al lateral.

Bon partit també de Messi, malgrat que va fallar un penal i els absurds periodistes carregats de bilis ja l’ataquin a la mínima que no marca. Sense marcar cap gol va ser el millor del seu equip un cop més i cada cop que la pilota passa pels seus peus, sempre surt la jugada millorada, és el jugador que té un marcatge col·lectiu de tot l’equip rival, apart de tenir dos jugadors sempre a sobre i és capaç igualment de portar el pes de l’equip i de ser decisiu en tot moment. És molt patètic el que fan molts periodistes de fer la relació “marca o assisteix = bon partit sinó mal partit”. Entenc que molts que el volien enterrar fa dues temporades tenen la bilis a petar perquè els ha fet quedar com el cul, però que cada cop que no marca surtin a pegar-li canya de forma miserable és per a que després el club no els deixi ni entrar a les rodes de premsa. Però bé, demanar que el club faci alguna cosa positiva a l’hora de defensar al seu jugador franquícia és utòpic.

Un altre que va fer un partidas que ser Suárez, ja no pel seu gol decisiu, sinó per la seva mobilitat i sobretot per la seva capacitat de jugar amb el seu cos per a aguantar pilotes i baixar pilotades dels centrals i el porter que es treien la pilota de sobre i amb jugadors tant durs i físics com els bascs poder aguantar-les i donar aire a l’equip. És un jugador bàsic per al Barça actual, per a evitar que els equips puguin embotellar-los en situacions de partit complicades per a l’equip.

Els migcampistes van fer un partit molt seriós a l’hora de treballar cap enrere, de recuperar pilotes amb la pressió i fer-los la vida més fàcil als del darrera, a més cada cop que la van tenir als peus la van jugar amb molt criteri i amb dos registres diferents. En el cas d’Iniesta es va associar més en curt i va desequilibrar bastant conduint amb la pilota cosida al peu, mentre que Rakitic va ser més organitzador i era el que feia els canvis d’orientació i llençava els contraatacs, apart d’entrar de segona línia aprofitant els espais que deixava Messi. Busquets com sempre va tallar-ho pràcticament tot i va tenir una lluita molt complicada amb Aduriz per a neutralitzar les passades llargues que anaven al cap del jugador basc per a segones jugades, el jugador de Badia no falla mai, llàstima de la lesió que esperem que no sigui res.

La defensa fins a l’últim quart d’hora no va tenir excessiu perill, però es va mostrar prou sòlida tant per dalt com a l’hora d’intentar tapar les segones jugades quan la pentinava Aduriz. No van tenir errades en la sortida de pilota i es van entendre bastant bé els dos centrals. Després quan més va apretar l’Athletic, excepte alguna errada puntual van controlar molt bé, en un moment en el que estava la parella de centrals de la supercopa que aquell dia va ser un desastre. Molt bona notícia no encaixar gols, sobretot faltant Piqué que esperem que doni confiança de cara als propers partits.

La temporada ha començat amb bon peu però les circumstàncies de plantilla fins a gener no fan que la cosa sigui molt optimista, els jugadors hauran de fer un gran esforç que pot passar factura a la segona volta de la temporada i que pot fer que es trenquin molts jugadors. Només queda creuar els dits i esperar que no es lesionin molt.

Surrealista.

Per sort el Barça ha perdut la supercopa i s’ha acabat la tonteria del sextet. Si s’havia de perdre alguna de les competicions evidentment era aquesta, contra un rival que cau simpàtic a la majoria del culers i que per a ells era un títol molt esperat, després de més de 30 anys sense guanyar res. Però això no treu que hagi sorgit una corrent de crítiques a l’entrenador surrealistes després del partit d’anada. És extremadament injust que es critiqui a l’entrenador per fer rotacions després de jugar una pròrroga i cinc hores de viatge 48 hores abans. Jo ja ho vaig avisar a l’entrada anterior, amb la banqueta que teníem el dia de la final de la supercopa europea, però sobretot veient el calendari d’aquí fins a poder comptar amb els nous fitxatges pinta negra la cosa.

Però el més miserable, per part de l’entorn, és atacar l’entrenador per fer la seva feina correctament. No és culpa de l’entrenador que la junta, sabent que passaria això, no va fer els fitxatges pertinents per a no trobar-se en aquesta situació. Però ja no tant sols el tema de no fitxar i de vendre tota la classe mitja que donava relleu als cracks, sinó amb la merda de planificació de pretemporada, criticada pel tècnic i criticada pels jugadors. Així doncs, tenim que 8 jugadors s’incorporen una setmana abans de la supercopa, el mateix Messi juga 45 minuts al Gamper i després es menja una final amb pròrroga. Jo és que hagués jugat amb els de més rodatge a la pretemporada, si al final igual s’ha perdut, s’ha portat a un sobre esforç a segons quins jugadors, en plena càrrega de preparació abans de la temporada. Però és el que té l’entorn, que es pensen que això del futbol és com el Fifa, que poses als jugadors i sempre estan bé per a jugar i poden jugar els 90 minuts de tots els partits, ells només volen guanyar-ho tot per a poder treure pit i fer els prepotents, quan potser s’hauria de mirar que abans d’arribar a gener el Barça ha de jugar fora contra l’Athletic, el Sevilla, el València i el Madrid, apart dels partits de xampions. No es pot jugar amb 11 jugadors fins a gener. Jo entenc que queda molt guai el tema del sextet, que si l’únic equip en fer-ho dos cops i tal, però a mi dóna’m tots els anys lliga i xampions i els altres quatre per als altres. Però és molt patètic culpar a l’entrenador d’una situació on els principals culpables són els que acaben de guanyar les eleccions, que porten un any preparant-les i se’ls en fot el club, precisament els que ens han portat a aquesta situació. Però clar, ja se sap que s’han de pagar els favors i els privilegis i és més fàcil culpar a l’entrenador que als autèntics responsables.

L’únic que va fer Lucho és posar a jugadors que estan al Barça i que haurien de donar un rendiment normal, si li porten a Mathieu i a Vermaelen entre altres que collons volen que faci per a fer rotacions? Molts diran que els ha demanat ell, molts que no pensen el que diuen, perquè evidentment si no tens centrals i et diuen només et podem portar aquests dos jugadors, que ha de dir, que no els vol? Però els que portaven tres anys buscant un central i després n’han fitxat a dos semi acabats per 40 milions, per a quatre anys, no ha estat Lucho. No ha estat Lucho el que ha dit que volia un lateral i un mig però que els volia per al gener, potser s’havia de fer l’esforça abans de la sanció i deixar-los cedits als equips que estaven, no era ni necessari fer-ho públic, sinó negociar-ho els clubs i signar clàusules de confidencialitat i ara ja els tindríem disponibles. Però clar, si es feia així, el senyor Bartomeu no tenia cromos de cara a les eleccions.

El Barça no ha merescut guanyar aquest títol, per molt que el “brillant” director tècnic digui el contrari, però no per culpa seva, ha estat una qüestió purament física. L’equip basc ja porta gairebé un mes de pretemporada, per a preparar la fase prèvia de la Europa League, està físicament a anys llum del Barça en aquests moments, que estan en la fase de cames pesades de molta càrrega física. Això feia que els jugadors bascos poguessin arribar a tots els talls i poder fer les cobertures a temps, la diferència i la intensitat entre els dos equips ha estat abismal. Si a això li sumem que cada cop que aconseguien marcar alguna diferència, es feia la falta i no passava res, ha fet dos partits molt complicats. Malgrat això, el Barça ha controlat tots dos partits, ha portat el ritme i ha generat ocasions de gol, no tantes com acostuma, però si les suficients per a poder guanyar sense problemes. L’Athletic ha tingut una efectivitat molt gran, s’ha limitat a defensar ordenat, aprofitar la superioritat física, jugar amb més intensitat i ganes i jugar al límit del reglament. Aquest últim aspecte no és culpa seva, és l’àrbitre qui ha de marcar el llistó i en tots dos partits ha sigut molt baix per als jugadors bascs. L’Athletic s’ha limitat a defensar i esperar la seva oportunitat, perquè jugant amb una defensa Alves, Bartra, Vermaelen i Adriano, segur que n’havien de tenir d’ocasions i no poques. El partit de Vermaelen i Adriano va ser molt mediocre, com ho va ser el de Mathieu a la supercopa europea i al partit d’ahir, que va acabar fins i tot xiulat. Ell no té la culpa de ser incapaç de controlar una pilota que ve de 40 metres, ni de ser incapaç de fer una passada a dos metres amb condicions, la culpa és de qui el va fitxar per 20 milions. És que per a gastar-te això amb un senyor de 32 anys, arrisca i fitxa a una jove promesa, pitjor segur que no ho farà i el podràs tenir per al futur. Ahir per exemple era molt frustrant veure com la pilota quan arribava a la banda esquerra, amb aquest senyor incapaç de fer una passada amb condicions i de Pedro que no se’n va absolutament de ningú, que corre com un pollastre sense cap i que aporta zero en atac. El problema del Barça d’ahir va ser bàsicament de bandes, Messi anava cap al centre i quan entrava Alves de segona línia o Rakitic, hi havia fins a 8 jugadors defensant la centrada, amb l’altra banda totalment nul·la era una qüestió de buscar una genialitat de Messi, de Suárez o d’Iniesta, però amb tant pocs espais era impossible. Perquè si tu poses a dos extrems de nivell i perillosos, obligues al rival a posar dos homes com a mínim, això fa que es generin espais pel mig. Però clar, si tens a Mathieu i a Pedro a una banda i li deixes l’altra a Alves per a que arribi i centri, doncs evidentment et pots centrar amb tapar les passades interiors. Tot i això, d’estar mig encertats haguessin pogut fer un parell de gols més a la primera part per a posar molta pressió, que a mesura que no marcaven li donaven força i tranquil·litat als jugadors bascs. Però bé, el partit es va acabar amb l’expulsió de Piqué.

Una expulsió que podem  dir que és rigorosa, que si en cada partit hauria d’expulsar a 7 persones pel mateix, tot el que es vulgui, però la trista realitat és que Piqué es va portar com un crio i va demostrar que ara mateix no pot ser capità del Barça, la raó per la qual es vota a Masche com a quart capità i no a ell. És molt simpàtic i queda molt guai per a alguns quan es posa amb el Madrid, però la trista realitat és que tot el que té de bon jugador ho té de poc viu. Està xiulant un senyor que t’ha expulsat com t’ha expulsat dos cops ja, que saps que no et pot veure, que estàs al centre de la diana per tot el que t’ha matxacat la premsa, que l’equip et necessita que té baixes en defensa i alguns no donen la talla i fa la tonteria aquesta que no costarà cara no, costarà extremadament caríssima. Aquest any les sancions es compleixen a la lliga i tots sabem que Piqué no és el més estimat per la federació ni pels aficionats, això farà que li caigui un pur que li costarà molt car al Barça, li cauran mínim tres partits, veient que el Barça juga a San Mamés i a la jornada 3 al Calderón, és una autèntica pífia.

D’altra banda és una cosa a la que ens tindrem que acostumar  tota la temporada, ja ho va deixar anar Simeone a començaments de temporada, quan va dir que aquest any la lliga era per al Madrid, que feia uns quants anys que no la guanyava i que no es podia acceptar per part d’alguns. No és una casualitat que, dos dels pitjors àrbitres de primera, xiulin l’anada i la tornada de la supercopa, que tots dos siguin de la zona central i que tots dos xiulin amb barra lliure per al rival del Barça. Només s’ha de comparar el penal que xiula amb 3-0 a l’anada i el penal que no xiulen a la tornada amb 0-0. Tampoc és qüestió d’estendre’s ja que suposo que tothom va veure el partit. No és casualitat que el calendari hagi caigut com ha caigut, amb una supercopa 48 hores després de la d’Europa, que comencin a San Mamés i que després de l’aturada de seleccions la tercera jornada es jugui al Calderón. No és casualitat que el senyor que no pot veure a Piqué a la mínima li foti vermella directa sabent que complirà els partits a la lliga. Tot un conjunt de problemes que ens trobarem d’aquí al desembre i que amb el planter extremadament curt i que ara segurament marxarà Pedro, serà brutalment dur i serà decisiu arribar amb opcions al gener.

Però bé, totes aquestes coses les hem d’agrair a la directiva que ha votat un 65% del soci, que són uns pringats i se’ns en foten  a la cara cada dia que passa.

Així que, serà qüestió de prendre’s la temporada amb filosofia, saber el que ens espera i criticar el mínim possible i recolzar a l’equip, que ho necessitarà més que mai. Jo no penso criticar a un entrenador que fa el màxim possible per a que els jugadors arribin amb condicions a final de temporada i que li han donat un planter de merda comparat amb els equips grans que van per Europa. El que digui que el Barça pot competir amb aquest planter, que faci un exercici d’autocrítica i que pensi, quants dels suplents del Barça actuals, seria titular en un dels 4 millors equips de cada lliga, però que ho pensi quan les coses no vagin bé, abans de fotre merda sobre un entrenador que va agafar un equip destrossat i que el va tornar a pujar al tron d’Europa, si ha de fotre merda, que li fotin al principal responsable de tot això i que acaba de guanyar unes eleccions. El Barça necessita clarament un central decent i fotre fora als dos paquets en aquesta posició, portar un lateral esquerrà decent que pugui competir la titularitat i un davanter de nivell que pugui donar relleu de garanties als tres de dalt. Ja es poden posar les piles, piles que no es van posar quan tocava.

Millor perdre.

A tothom li agrada guanyar, els títols són molt golosos, però el millor que li hagués pogut passar al Barça de cara a la temporada hagués estat perdre la supercopa i que s’acabés la tonteria del “sextete”. Amb tant que els agrada mirar a l’etern rival i no aprenen del que li va passar al Madrid l’any passat. Jo entenc que molts jugadors vulguin aconseguir-ho i demostrar que ells eren els artífexs quan va entrenar Pep i el president vol ser igual que Laporta. A mi em semblaria perfecte si preparen la temporada com l’any anterior, ja que per qualitat i amb els rivals que toquen per a guanyar-los, no hi hauria d’haver cap problema per a guanyar. El problema és si es cau amb el mateix error que el Madrid l’any passat, el problema és si s’encara la temporada per arribar a un cim de forma al desembre per a guanyar el mundialet. Ja veurem com evoluciona la cosa, però espero que Lucho hagi previst i la planificació de la temporada sigui pensant amb arribar bé al final i no al desembre. A mi m’interessen la lliga i la xampions, la resta són títols menors que no fan cap falta de cara a tenir prestigi internacional, són copetes per a guanyar diners els que les organitzen però que tenen ben poc prestigi.

Perquè aquesta opinió? Molt fàcil. Ahir la banqueta del Barça era Bravo, Sergi Roberto, Sandro, Pedro i Munir. Amb la més que probable marxa de Pedro, aquesta serà la banqueta que tindrà el Barça, sumat Rafinha quan torni Neymar, que tindrà el Barça fins al primer dia de gener. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions de la planificació del Barça, no ja aquest estiu, sinó el període de fitxatges que sabien que passaria això i es va fitxar a Mathieu, Vermaelen i Douglas. Parlo de la planificació de la temporada perquè fins al mercat hivernal Lucho haurà d’exprimir al màxim als onze titulars i ho pot pagar clarament al final de temporada.

Però bé, no és la única perla que ha deixat la directiva. Una directiva que encara no puc entendre com ha guanyat les eleccions, ha estat de les pitjors juntes de la història, ha portat al club a una imatge lamentable als tribunals, ha portat al Barça a tenir el planter que té ara, ha perdut tot el poder que tenia a les institucions, només s’ha de veure l’arbitratge d’ahir, un personatge escocès que no se que collons pintava allà, només cal veure el calendari que està tenint el Barça aquesta temporada, on comença a San Mamés i dos jornades després al Calderón, després de jugar la supercopa ahir i jugar l’altra divendres i dilluns. Ja veurem qui xiula les supercopes.

Unes eleccions, per cert, que van ser les menys imparcials i transparents de la història, amb el senyor Bartomeu demanant joc net mentre ell utilitzava al club per a fer precampanya durant la segona part de la temporada passada, utilitzant tots els recursos mediàtics de que disposa el club i sobretot les dades privades del cens de socis blaugranes. Després, el dia abans de sortir, fitxa dos cromos i renova a l’entrenador, pagant pels dos cromos molt més del que haurien d’haver costat, dos jugadors que sabent que no podien jugar fins desembre, no hi havia cap pressa per a incorporar-los, la única pressa de presentar-los a la campanya electoral, igual que la renovació de l’entrenador, que tenia un any més de contracte. Unes eleccions tant poc imparcials, que inclús el dia d’anar a votar, estaven els voltants de l’estadi plens de publicitat seva. És surrealista que aquest senyor, que tant malament ho ha fet i que al debat va parlar tant malament i va ser destrossat per la competència, hagi  guanyat amb tanta diferència. No puc entendre que un president, que durant tot l’any ha estat xiulat a l’estadi, després guanyi per un 65% dels vots. És la demostració de la poca memòria que té la gent i que només mira el curt termini, el triplet ha tapat que el gener aquest president va fer fora al director esportiu per a salvar el seu cul i que ha fet una gestió horrorosa del club. Un club que no oblidem que no és només el futbol i que amb les eleccions totalment tardanes (ja sabia que si no les feia després de la temporada i ho fiava tot a possibles títols, era impossible guanyar), ha perjudicat moltíssim a la secció del basquet, que amb el buit de poder que hi havia, ha fet que els cracks s’hagin escapat tots i que s’hagi hagut de fitxar, excepte alguna excepció, mitjanies que en circumstancies normals serien impensables. Però bé, això és el que el soci ha volgut, ells s’ho trobaran.

Dos coses més que vull comentar que no tenen a veure amb el partit. La primera els 25 títols d’Iniesta i Messi que igualen al que alguns diuen que és la llegenda del Barça. Penso que abans de parlar i posar la etiqueta de llegendes s’ha de pensar una mica. Avui és l’últim dia que parlaré de Xavi, ja ha marxat, que li vagi molt bé i que els seus amics de la premsa continuïn llepant-li el cul des d’aquí, obrint informatius amb que ha marcat un gol a l’entrenament a Qatar. A Xavi se li ha d’agrair la seva dedicació al club, les nombroses temporades que ha defensat la samarreta, però per a posar la etiqueta de llegenda a algú això ja són paraules majors. Aquest senyor ha estat 17 anys al club i ha tingut la sort de coincidir amb la generació irrepetible de jugadors de la casa que es va formar, aquest senyor va tenir tres anys a un molt bon nivell de 17 i els títols que va guanyar són gràcies, en gran part, a l’autèntica llegenda d’aquest club, el petitó que ahir clava dos gols de falta quan l’equip més ho necessitava, acompanyat del millor mig que ha tingut el Barça, Iniesta. No fotem posant cartells de llegendes a segons quins jugadors home!! Llegendes són els Messi, Kubala, etc. Aquests dos cracks, tenen els mateixos títols amb 4 i 6 anys menys respectivament, que el que anomenen com a llegenda. Potser més d’un hauria de reflexionar.

La segona el tema Pedro. Entenc que Pedro no vulgui quedar com un pessetero o com una persona que no estima el club i que no digui clara i públicament que vol marxar, vol sortir per la porta del davant i no la del darrere. Però hi ha periodistes que s’haurien de tapar una mica i ser una mica més coherents. Perquè els darrers dies i ahir mateix a TV3, sembla que el Barça estigui fent fora al pobre Pedro quan és tot el contrari. Pedro vol ser titular i Van Gaal li ha promès que ho seria al ManU i ell ha demanat marxar al club. Ja està bé de mentir a la gent per a tornar segons quins favors. Ahir a la caverna més que parlar del partit van estar atacant al Barça que si feia fora a Pedro, els de TV3 que si ho celebrava de banda i que si estava molt trist. La situació de Pedro se l’ha buscat Pedro, ningú més. Ahir que, estava emprenyat per ser suplent? A mi em sembla perfecte. Si tens el cap a un altre lloc, el més normal és que jugui un company més ficat al partit. El que no és normal és que encara sigui la pobra víctima quan és ell qui vol marxar, no li ha dit ningú que se’n vagi. A sobre que l’hem aguantat els darrers anys que no fot un gol a l’arc de San Martí, que pilota que tocava anava cara a barraca i que, sense negar-li el treball col·lectiu, ofensivament ha estat molt individualista, resulta que vol marxar i són la resta els que l’han fet fora? No fotem!!

El partit d’ahir, esperem que sigui el partit típic de pretemporada, un partit on el Barça mentre els va durar el físic van ser netament superiors i quan van baixar físicament, amb el marcador clarament a favor, es van relaxar massa i quan van voler reaccionar, les cames ja no funcionaven. Un partit on es van encaixar molts gols que no s’haurien d’haver encaixat, però clar, si tens a un paquet al lateral, que quan vas guanyant la caga i es deixa guanyar l’esquena i que a continuació fa un penal absurd, doncs és més difícil. El Barça s’ha de plantejar fitxar a un lateral esquerrà però ja, no es pot confiar amb aquest jugador per a partits mínimament competitius, ja no són les errades de marcatge, les decisions equivocades, són les passades que fa, la lectura de joc, és un conjunt de males decisions i d’inseguretat que contagia a l’equip. El quart gol s’equivoca Bartra, estem d’acord, com s’equivoca Mathieu de no seguir al que es desmarca, com s’equivoca Piqué i com s’equivoca Alves que es deixa guanyar l’esquena. En aquell moment de partit, el Barça estava sent molt desastrós, amb una separació entre línies i una manca de concentració impròpia d’un partit que es jugava un títol, però quan hi ha tant cansament el cos no respon.

El partit va començar com tots els de pretemporada, encaixant gols molt aviat i havent de remuntar. La diferència és que ahir estava Messi i els altres partits no. Va decidir amb dos golassos de falta i el partit va ser un altre, ja que el Sevilla es va veure la golejada i es va tancar moltíssim, esperant una contra i mantenir-se al partit fins al final, on el seu davanter centre estava més enrere del seu mig cercle a camp propi. Llavors el partit ja va ser molt més habitual, amb el Barça controlant la pilota i generant ocasions de gol, que no es van aprofitar i haguessin pogut sentenciar a la primera part.

El Sevilla el mèrit que va tenir va ser no llençar la tovallola i a la segona part anar a pel Barça, que va coincidir tot plegat, la pujada de línies sevillista, la desconnexió blaugrana i els gols que van donar ànims als jugadors. El problema és que quan el Barça havia de reaccionar ja no podia. La pròrroga va ser un monòleg blaugrana encara que no es generaven ocasions, al Sevilla ja li anava bé i anava tirant d’ofici per arribar als penals, totes les pilotes acabaven a peus de Messi per a que es tragués alguna cosa de la mànega, fins que es va inventar una falta molt perillosa, que xuta i es produeix un penal, que l’àrbitre no va voler xiular i que empalma novament i la mala aturada de Beto li deixa als peus de Pedro que marca xutant amb l’ànima. Però el Barça estava fos i el Sevilla encara va tenir temps de generar dues ocasions de gol que per poc no acaba la cosa amb penals.

En l’apartat individual, hi ha dos parts diferenciades, mentre va durar el físic i quan es va acabar la gasolina.

El millor del partit va ser Messi, que va donar un recital els primers 60 minuts, Suárez va fer el que acostuma a fer i amb la línia de tota la pretemporada, generant coses molt positives per a l’equip, marcant un gol i donant-ne un altre.

Molt destacable també el partit de Rafinha, en una posició que no està acostumat, ja que o ha jugat d’interior o a l’extrem dret. Va fer un gran treball, a la zona que va jugar, no perjudiquen tant les conduccions i va demostrar tenir una molt bona arribada. Esperem que sigui la temporada de consolidació i que li respectin les lesions.

La defensa va fer un molt bon partit també excepte Mathieu i van treure la pilota amb criteri i van defensar molt bé les continuacions de Iborra als davanters.

La mitja també va estar molt diferenciada, Rakitic va tenir un partit molt regular però poc participatiu en atac, mentre que va treballar moltíssim per a tapar les pujades d’Alves i mantenir l’equilibri i ajudar a Busquets. Un Busquets que va fer una primera part espectacular i un cop més va fer una recuperació i assistència que va acabar amb gol, per sort ja ens estem acostumant a veure aquest tipus de situacions, la temporada passada gairebé a cada partit.

També s’està veient un Iniesta a un gran nivell, però ens estem acostumant a veure aquesta temporada que a la segona part li peguen una tarrascada i ha de ser substituït per precaució. Esperem que canviï la sort i pugui tenir més continuïtat, perquè se li està veient una molt bona lectura de joc i un desequilibri que serà molt beneficiós per a l’equip.

Ter Stegen poc va poder fer als gols, el més destacable és que va fer algunes bones sortides per dalt, que ja parlava l’any passat que era un aspecte a millorar, encara que va arriscar en excés en un parell de passades que haguessin pogut costar cares.

Per últim Lucho, l’únic que no em va agradar va ser el canvi que va sortir Bartra per Rafinha, quan penso que l’equip no necessitava més defenses, el problema no estava al darrera, estava amb que els de dalt estaven fosos. Però igual que es va equivocar, va saber rectificar durant el partit i al final va resultar decisiu.

La conclusió final del partit és que quan hi havia gasolina, el Barça va ser un molt bon equip, la part positiva és que la baixada física se suposa que anirà disminuint de cara al futur i per tant s’encaixarà menys gols. Ara a recuperar bé perquè en dos dies s’ha de jugar a San Mamés, amb un Athletic que està a tope físicament perquè han hagut de preparar una fase prèvia per a poder jugar a Europa.