És compatible.

Ja fa dies que s’estan comparant els dos Barça segons l’entrenador que hi havia, ara la moda està en dir que el Barça de Tito és més vertical que el de Pep i que té un estil una mica diferent. S’està començant a nombrar també el Barça més vertical de Cesc o el de més possessió de Xavi, quan l’altre dia per exemple van jugar tots dos al camp al mateix onze titular, però segons el resultat (com sempre) es parla d’un o de l’altre. És a dir, ahir i avui es parlava del Barça de Cesc perquè es van marcar cinc gols tant a Riazor com a Vallecas, o es parla del Barça de Xavi el partit contra el Celtic o altres partits. En un cas es parla de joc més anàrquic i en l’altre es parla de futbol control.

Jo no penso que sigui així de radical. La diferència és que quan Cesc està al camp, té una capacitat que no té Xavi de donar passades a l’espai, sense necessitar estar tant a prop dels jugadors que es desmarquen, mentre que l’altre interpreta un altre tipus de joc. El joc de Cesc és el de parets al balcó de l’àrea amb els davanters o bé fent ell mateix incorporacions de segona línia, però té una virtut que no tenien els altres dos cracks del mig camp blaugrana que jo ja vaig dir quan el van fitxar, la capacitat per a donar assistències de una distància més llunyana i per a interpretar les desmarcades dels davanters al mateix temps que les fan. Amb això no vull dir que sigui millor o pitjor que el que fan Iniesta i Xavi, però és un complement diferent. De fet tots tres, inclús Thiago, tenen diferents virtuts a l’hora de jugar en aquestes posicions.

Però això no vol dir que no siguin compatibles unes i altres. Perquè moltes vegades he llegit o escoltat que se li demana al Barça que sigui una mica més vertical, que no jugui tant a passades horitzontals. Moltes vegades qualsevol aficionat al Barça que estigui mirant un partit veu una desmarcada en velocitat de Villa, Alexis, Pedro, Messi, etc. a l’espai que Xavi o Iniesta no veien perquè estaven pendents de combinar al mig camp sense perdre la pilota o potser si que la veien però que no tenien la capacitat per a donar la passada en condicions des de tant lluny i preferien no arriscar la pilota. Això és el que aporta Cesc i fins i tot Thiago, una visió més perifèrica del camp i una capacitat per a fer passades des de més lluny que puguin deixar al davanter sol davant del porter rival. Però una cosa no vol dir que no es pugui fer l’altra, perquè durant el mateix partit, es juga a les dues coses, el Barça segueix dominant la possessió cada partit amb uns números similars als de l’any passat, però la diferència és que amb Cesc al camp, mentre es va jugant en curt, es pot treure una passada sorprenent que deixi al davanter sol davant el porter, és a dir, una acceleració del joc de toc, sorprenent i fulgurant. S’està veient, que no només Cesc està podent combinar en curt sinó que aporta una verticalitat que el Barça no tenia. Això fa també, que Messi pugui baixar a tocar pilota al mig camp i aprofitar també aquestes acceleracions.

Me n’alegro que per fi s’estigui reconeixent el joc de Cesc, ha costat però al final la gent ho ha vist, però no m’està agradant que es faci una diferenciació com si el que un estigui al camp, pugui significar que l’altre ha d’estar a la banqueta. Poden jugar tots tres perfectament o si més no anar fent rotacions com està fent Tito per a que estiguin tots frescos. Però això sempre ha de anar de la mà de la responsabilitat i la maduresa dels jugadors, de saber aguantar la banqueta. De moment les cares que fan no són de felicitat precisament, quan els enfoquen les càmeres, però almenys sembla que no estan fotent molt de merder portes a dintre, que és el que importa. A mi m’agrada que s’emprenyin per no jugar, senyal que no han perdut la fam i tenen la competitivitat suficient, però sempre amb respecte cap als companys.

El partit de dissabte el marcador va ser una mica enganyós. Més que res perquè a falta de pocs minuts d’acabar el partit (minut 79) el marcador era de 0-2. El Barça no va tenir un partit gens fàcil a Vallecas. El Rayo va sortir amb un plantejament valent a jugar contra el barça, a pressionar molt a dalt aprofitant que el seu camp és molt petit i que falten espais per a combinar, a més d’una gespa que dona una mica que desitjar, la qual “camuflen” amb restes de la gespa que tallen per a tapar les clarianes. Un exemple de com estava la gespa, va ser l’ensurt que té Valdés després d’una cessió, que li bota malament i si la pilota va en direcció a porta hagués tingut autèntics problemes. És d’agrair, malgrat aquestes condicions desfavorables, que l’entrenador del Rayo va complir la seva paraula i no es va tancar miserablement com fan altres, amb molt més pressupost que ells i també és d’agrair que, malgrat la gespa no sigui la millor, que almenys van regar el camp abans del partit, cosa que tampoc fan equips amb molt més pressupost que ells.

Aquesta pressió tan forta i les circumstancies del camp van fer que la primera part fos molt igualada. Va ser un partit atípic del Barça, perquè el partit es jugava d’una pressió a dalt a l’altra i cap dels dos equips tenien la possessió, fins i tot va haver moments, com per exemple els primers 15-20 minuts, que el Barça era incapaç de tenir el control del partit i el Rayo quan tenia la pilota la jugava amb criteri. Sense ser un partit espectacular, va ser un partit frenètic, que no va tenir massa ocasions la primera part, però es va fer molt curta deguda a la intensitat que posaven tots dos equips. Però el gol de Villa, fruit d’una pressió a dalt i recuperació i assistència brillant de Cesc, va donar molta més tranquil·litat al Barça, que malgrat estar patint al camp i no tenir la pilota com altres vegades, tenia el marcador a favor. Aquest tipus de pressions, però tenen els seus riscs i un molt bon moviment de Xavi inesperat per al rival va generar una ocasió claríssima del Barça, que falla Cesc al picar-la per sobre i el porter no haver-s’hi vençut a terra. Aquest va ser tot el perill perquè la resta van ser arribades amb perill però sense efectivitat.

La segona part arriba el segon gol del Barça i ja es va acabar el partit, perquè el Rayo ja va veure molt costa amunt el partit i el Barça si que va ser ja un equip més habitual en quant al ritme de pilota i la possessió. Ja l’estava tenint abans de marcar el segon, però aquest gol va fer que l’entrenador rival hagués d’arriscar i llavors amb defensa de tres i la qualitat del Barça ja va ser un colador.

És difícil destacar algun jugador per sobre d’un altre perquè tots van fer un molt bon partit, molt seriós i a l’alçada del que s’estaven jugant, sabent que aquest camp sempre és molt complicat. Alguns  noms propis com per exemple Villa, que poc a poc se’l veu cada dia millor i que apart de fer el primer gol va treballar molt per la banda i es va associar molt bé amb els companys, apart de ser el jugador al que li arribaven les pilotes llargues de Valdés i que en va baixar unes quantes generant perill.

Cesc ja ho he dit abans, no vull dir res més perquè ha fa dies que l’estic “defensant” dels atacs sistemàtics que rebia per haver marxat del club i costar tants diners. Molt bon partit de Xavi també, encara que va perdre dues pilotes per fer dos taconets amb barret inclòs en la sortida de pilota, que van ser perillosos i van acabar amb jugada de perill del rival. Però en general va fer bastant bon partit.

Pedro està espectacular des del començament d’any, no marca gols però el seu treball tant en atac com en defensa és molt bo, i va generar molt de perill en atac per la seva banda, titular indiscutible. Però no fa gols, IGUAL QUE ALEXIS, però en el cas del xilè les coses que se li alaben a Pedro no valen per a ell. Perquè va costar 40 milions, és la única diferència. El jugador està amb la confiança pel terra i en lloc d’animar-lo l’entorn no fan més que posar-li més i més pressió. L’estona que va sortir a Vallecas va fer molt bon partit, dona una molt bona passada a Alba que assisteix a Xavi, té una ocasió clara que la busca picar per dalt i que el porter no es llença (com la de Cesc a la primera part), però que va participar i molt en el joc. Però clar, el seu preu és un pes molt gran a la seva motxilla. Caldria recordar a la gent que el que val un jugador quan es fitxa, no és per culpa del jugador, sinó el que un demana i el que l’altre club està disposat a pagar. No té cap culpa Alexis, de costar el que va costar, si fins i tot va donar prioritat i va rebutjar ofertes d’altres clubs per abaratir el fitxatge, que els altres donaven més diners. Però això s’oblida ràpid, quan és un jugador estranger i val un dineral el seu treball es mira d’una altra manera. És molt trist, però l’entorn del Barça és així de patètic. Jo no he vist cap partit d’Alexis que se li pugui recriminar que no ho hagi donat tot com a mínim, a més de jugades que com dissabte, participa o assisteix i que després com que no ha marcat ja s’oblida.

Després està Messi, que la seva gran virtut és que sempre està, sempre ratlla a la perfecció, sigui el partit que sigui. Dos gols i participació total en altres gols. Sembla que sigui normal, però el que fa aquest jugador i la regularitat que té, jo no entenc com s’entesten en generar debats, si ja fa temps que aquest noi és el millor de la història i el que li queda, que només té 25 anys.

Menció especial també per a la defensa, que va aconseguir deixar la porteria a zero amb una defensa totalment improvisada. Bona elecció de Tito, de posar a Busquets en lloc de Song, perquè té molt més pausa i més sang freda per a jugar la pilota. És una llàstima que una qüestió tàctica, però, s’utilitzi miserablement per atacar a Song, com si ja fos que no val per a jugar de central. Que fàcil és atacar a Song també xaic.

Jo hagués preferit la continuïtat de Bartra, al costat de Busquets, però no puc dir que Adriano ho fes malament, perquè va jugar molt bé, igual que Alba i Montoya. Tito comença a tenir beneits problemes a l’hora d’escollir laterals perquè estan tots quatre a molt bon nivell. Ara només falta que tornin els centrals i tot arreglat.

De l’arbitratge poca cosa a dir. Perez Lasa va tenir alguns errors, com una falta de Cesc que casi és penal i un penal clar de Casado sobre Cesc. Jugada molt similar a la de Ozil la setmana passada. La diferència és que al Madrid sempre li xiulen, al Barça no.

Per acabar, un comentari respecte al filial. Amb aquest entrenador no va a cap lloc, ni forma com deu mana als jugadors ni gestiona els nous fitxatges com ha de fer-ho. Anar guanyant 2-1 i permetre que el teu equip caigui físicament i al minut 80 no fer cap canvi encara té delicte, sobretot si et remunten. Com fitxar més que molts equips de primera i la majoria de jugadors que no juguin, alguns ni han debutat. Lamentable jugar amb un lateral de central i amb un mig centre defensiu fluixet a més no poder (però clar té padrins) i gastar-te un milió d’euros en dos jugadors per a jugar aquí i que no hagin ni debutat. Lamentable.

El simplisme de sempre.

Aquest cap de setmana hem viscut un cop més el simplisme a l’hora d’analitzar un partit segons el resultat produït. Comença a donar fàstic, veure com sempre les culpes van per als mateixos i a la mateixa línia de l’equip. Com que no tenen res per atacar a Tito, han d’agafar dades numèriques per a dir que l’equip juga més vertical o que defensivament és pitjor que l’altre. Tots els que volen que l’equip vagi malament o simplement que l’alumne no superi al seu mestre, estan fent uns anàlisis lamentables per a poder criticar alguna cosa respecte a un equip que va perfectament.

Suposo que també els amiguets de la premsa de Xavi Hernández, a més d’un li van deure pujar unes dècimes la temperatura veient el partit que va fer Cesc a la posició del seu estimat Xavi. És el que passa quan poses a un jugador al seu lloc ideal després de any i mig al club i que ha hagut de jugar en totes les posicions possibles per a no asseure a Xavi, el futur Raúl del barcelonisme.

Però comencem per les tonteries de que l’equip està malament defensivament. Fins a la jornada aquesta que ha encaixat 4 gols, el Barça era l’equip menys golejat de la categoria, per davant d’equips que segons alguns estan tant ben organitzats defensivament. Això jugant gairebé sempre amb defenses per a mi molt vàlids però que l’ status de titular el tenen altres. Però clar, com s’han encaixat alguns gols en camps difícils o ahir 4 gols, ja podem dir que el Barça té problemes defensius i les barbaritats que s’estan dient. Molt bé, que els aprofitin les seves crítiques interessades però haurien de saber que fan el ridícul.

Es parla de mala defensa dissabte quan el Deportivo va arribar ben poquet a porta, que es van fer quatre gols, doncs si, però això no significa que l’equip va jugar malament o que va defensar malament. Per a començar el primer gol. El primer gol ve sobre el minut 30 en la primera aproximació del Deportivo en un contraatac després d’un corner sacat pel Barça. Es produeix una successió d’errors. Primer la perd Messi al mig camp per intentar regatejar, però clar sempre és més fàcil culpar a la defensa que dir que el gol ver per culpa de Messi per driblar sent pràcticament l’últim home en un corner ofensiu.

A l’error de Messi es suma que segueix el contraatac i Riki simula una falta que l’àrbitre, boig per la música per ajudar al Depor, després de tot el que li va passar l’any passat que el van matar des de la caverna i el partit de Pamplona lamentable, va xiular un penal absurd d’una falta que no era. Sort encara que no va expulsar a Mascherano amb una segona groga, però el seu remordiment va provocar que no l’expulses. Per tant, al primer gol no se quina culpa té la defensa de que el davanter perdi una pilota i que l’àrbitre xiuli un penal que no és.

El segon gol resulta que ve d’un corner que ni tan sols ve d’una jugada ofensiva, una pilota sense perill Mascherano fa un mal control i la pilota va a corner. Un mal control que se li ha vist moltes vegades tant a Piqué, com a Puyol, Abidal o Alves. És una errada individual que no es pot dir quina mala defensa per un mal control, el pot fer qualsevol. Després es saca el corner, la defensa refusa la pilota i li cau a un del Depor que xuta i se la menja Valdés. On està l’error defensiu per a culpar tant a la defensa?? És un error individual de Valdés. Perquè culpar a la resta d’un error del porter?

El tercer gol igual, una falta que no és i que l’àrbitre regala d’una forma lamentable. Una falta que suposadament fa Busquets. Quina culpa té la defensa?? Després el xut de la falta és molt bo, encara que jo penso que també és error de Valdés, ja que fa la passa i li fan gol pel seu pal. Alguns diuen que no l’hagués aturat tampoc, però jo penso que si no fa la passa de més cap a l’altre pal no li fa el gol, perquè tot i això la toca i li dobla la mà. Però la defensa no té cap culpa. Després ve l’expulsió que només veu l’assistent, en una simulació un cop més de Riki, un jugador que si que és simulador professional, però clar en aquest cas es parla de que Riki està molt hàbil. El doble raser de sempre a l’hora d’analitzar les jugades, els del Barça són teatreros mentre que Riki i Ozil són hàbils i tenen la picardia. Hipocresia pura i dura.

I l’últim gol que és a pròpia porta. És una jugada bastant inexplicable perquè no se sap que buscava Alba, jo penso que buscava tocar-la i que Riki de la inèrcia li hagués rebotat i hagués anat a corner. Però això només ho sap ell. En tot cas, és un error puntual d’Alba, no és una errada defensiva de tota la línia.

De tots els gols marcats, cap és per una mala sortida de la línia defensiva, per una mala combinació entre centrals, per un error en la pressió o una descol·locació de jugadors. Ni tan sols una errada en una pilota aturada per ser massa baixets. Però clar, et fan quatre gols i és el recurs fàcil, dir que el Barça defensa pitjor i que s’ha de fitxar un central. Si torna Abidal al mercat d’hivern llavors que fem amb el central, se’l mengen en patates amb 5-6 centrals?? És molt ridícul.

Però el que més greu em sap veure i llegir aquestes coses perquè paguen justos per pecadors. Resulta que la típica frase que es diu, Song no és central ni pot jugar de central. Song no va tenir cap problema defensiu en tot el partit, va donar sortida a la pilota i va ajudar en les pilotes per dalt, ningú el va superar generant perill. Però clar és el recurs fàcil. Igual que Montoya que va fer un partidas i que surt assenyalat o els altres dos de la línia. Mascherano no va fer un mal partit, simplement li tenien jurada de Pamplona, on el van expulsar un cop acabat el partit. Alba va fer un gol i va tenir la mala sort del gol a pròpia porta, però per la seva banda no va arribar massa perill que diguem, potser va tenir un parell de pèrdues al final després de marcar a pròpia que estava una mica nerviós per tot plegat, però no va fer ni molt menys un mal partit.

El Depor, apart de les ocasions que va marcar, gairebé totes a pilota aturada i dos d’elles regalades, no va generar pràcticament perill, però el més fàcil és agafar el marcador i segons el resultat fer l’anàlisi. El dia contra el Granada per exemple, es va defensar pitjor, o el dia contra l’Spartak a casa. Però llavors no es va dir res clar.

Després està el tema Cesc. Jo ja vaig dir fa dies que el problema que té Cesc és que no pot jugar amb Xavi tots dos d’interiors perquè es xafen els espais. És el primer partit on Cesc ha pogut jugar al seu lloc per excel·lència, de forma que pot anar cap a dalt i combinar i cap enrere amb capacitat per a recuperar pilotes o pressionar al mig camp. Suposo que a Xavi i als seus amics de la premsa no els va agradar massa el partit que va fer Cesc, que va demostrar que es pot combinar arribada i combinació al mig camp sense pèrdues i va demostrar una bona sintonia amb Iniesta. La diferència principal és que Cesc quan veu la passada la fa, mentre que Xavi cada vegada té més tendència a aguantar la pilota i no precipitar res. No estic dient que el Barça hagi de renunciar al seu estil de joc, però quantes vegades estàs veient un partit del Barça, la porta Xavi i veus que es desmarca algú amb perill i no li passa mai, sempre prefereix pegar la volteta i obrir a banda o fer 2-3 tocs més per assegurar la passada. No arrisca res.

El partit amb Cesc al camp i amb un home menys, el Barça va tenir dos ocasions més de gol, va ser sortir Xavi a fer “futbol control” i ja no es va arribar a porta. Sempre aguantant la pilota sense arriscar, tocant fins que el Depor tornava a estar organitzat. Sort que tenim al millor jugador de la història i es va treure una jugada individual de la mànega per a sentenciar el partit, perquè no es va crear cap ocasió més de perill per part del Barça des de l’expulsió. Cesc dissabte va donar tres gols, dos assistències més que Pedro i Villa (un Villa que progressa adequadament) no van aprofitar i un treball al mig camp i a la pressió que no fa Xavi ni de conya. Però bé, tots sabem que al pròxim partit tornarà a jugar i haurem de tornar a sofrir les seves voltetes i retencions de pilota trencant qualsevol contraatac o transició ofensiva, perquè llavors si arrisca, falla passades i els seus palmers no poden sortir a defensar-lo amb les dades de si el Barça té més control o que falla menys passades. Per desgràcia és el que hi ha. Perquè el Depor va seguir aproximant-se a l’àrea de Valdés, el que passa és que no van marcar, això de que va amagar la pilota i que no va patir el Barça és una pantomima de la premsa perquè el control de la pilota s’hagués pogut mantenir perfectament sense ell, però alguna cosa han de vendre. A mi aquest canvi no em va agradar, però es va acabar guanyant, per tant a Tito no se li pot recriminar, però jo no l’hagués fet.

Ens haurem d’aguantar perquè encara el volen renovar ridículament, quan ja comença a fallar bastant, a l’hora de pressionar, d’arribar a pilotes dividides, etc. Que és llei de vida, a mesura que passen els anys es perden facultats, només demano que els partits importants si potser els juguin els altres, perquè se li noten mancances ja. Però sobretot, per favor, que algú li digui que deixi de xutar faltes, perquè són ocasions de perill perdudes perquè sempre la fot per dalt del travesser.

El que m’ha fet més gràcia de tot, és veure com la caverna aquesta jornada ha justificat l’horrible partit del Madrid per les baixes en defensa. Un partit contra el Celta a casa, jugant amb Alonso, Modric, Ozil, Kakà, Higuaín i Cristiano al davant!!! Estaria bé que miressin les baixes que està tenint el Barça a l’hora de matxucar la imatge del Barça i fer el ridícul dient que està tan malament i que no juga com amb Pep Guardiola. Clar clar...quant de mal estan fent els vuit puntets i la futura pilota d’or per a Messi...

El Camp Nou.

Aquests darrers dies que no hi ha futbol del que parlar, ha agafat força el tema de la remodelació o construcció d’un nou Camp Nou.

D’aquí a la data de votar per part dels socis sortiran moltes opcions i moltes idees però bàsicament hi ha dos camins, remodelar i ampliar la zona que es pot ampliar o bé fer-ne un de nou. Al final són els dos trets bàsics a la hora de decidir, ja que les noves dimensions, la nova ubicació o el que sigui ja es veurà si arriba el moment.

A mi personalment m’agrada més la opció de remodelar, sempre i quan l’estructura principal pugui aguantar encara sense el més mínim risc, ja que és un camp molt ben situat, amb les dimensions més grans ara mateix de la majoria dels camps importants i amb un estil de construcció que l’únic defecte que pot tenir és el tema que quan plou et banyes. La resta ja seria un tema de remodelació i de “netejar la cara” de l’estadi. Però els camps que estan fent els equips punters, alguns són fins i tot més petits del que tenien i fer un camp nou amb aquesta capacitat sortiria molt car. Més valdria reduir el deute del club poc a poc i quan sigui estrictament necessari que ho decideixi el soci i la junta que estigui. Ara amb una remodelació, la millora d’accessos i de tot el que estigui obsolet crec que ja n’hi hauria prou, encara que jo crec que s’hauria de remodelar els seients i fer-se una mica més amplis, perquè estan molt ajustats i no tothom són top models els que van al camp. Però bé, això ho ha de decidir el soci, jo no tinc res a pelar.

El més preocupant, sota el meu punt de vista, és el tema del Palau Blaugrana. És evident que el Palau ja s’ha quedat obsolet, que hi ha zones on no es pot veure de cap manera el que passa la pista perquè ho tapen les estructures enormes i que necessita més aforament de cara a poder ser un dels equips punters de la eurolliga. Però és un tema més complicat que això. Perquè hi ha un evident problema d’assistència al Palau i als camps del futbol base, mini estadi inclòs. És una situació ben estranya perquè les seves seccions són punteres en els seus respectius esports, el filial (dintre de les possibilitats de que t’entreni Eusebio), normalment fa un bon futbol perquè té molt bons jugadors la pedrera. Però les dades d’assistència són molt decepcionants.

Per tant el club està en una cruïlla a l’hora de decidir, ja que per a ser un equip amb llicència A de la eurolliga, ha de construir un nou Palau de 10000 persones d’aforament com a mínim. Si durant tot l’any cap secció, excepte els partits assenyalats amb una creu al calendari, és capaç d’omplir el Palau, quina rendibilitat ha de tenir construir aquest nou Palau?? Si amb tant de soci que hi ha, apart dels socis específics de cada secció, la gent és incapaç d’anar a recolzar a l’equip als partits que juga (l’handbol i l’hoquei, per exemple a vegades dona vergonya aliena fins i tot, veure els partits per la tele que s’escolten fins i tot les “derrapades” pel parquet del poca gent que hi ha), més que quan es juga alguna cosa important, perquè gastar-se un dineral en fer un Palau enorme i amb tantes places.

El tema de les seccions és un tema molt per a analitzar, perquè després veus el Madrid de bàsquet per exemple i tenen unes assistències espectaculars, equips com Unicaja, Bilbao, Caja laboral, equips que també tenen equip de futbol i que sempre estan plens els seus pavellons amb capacitats molt més grans que el Palau.

Resulta que a can Barça se li omple la boca a molta gent que si són més que un club, que si és el club amb més seccions i a més alt nivell, etc i després resulta que a l’hora de recolzar-les ningú ho fa. I això que hi ha milers de socis del Barça que no tenen cadira al Camp Nou i que moltes vegades no poden anar a l’estadi i que podrien anar a recolzar a les seccions. Però res, el Palau buit i encara s’atreveixen a exigir un pavelló nou de 10000 persones per a que quan vagin dos partits a l’any tinguin un pavelló molt arregladet. Perquè hi ha molt de soci, que renova el carnet i després va als 2-3 partits importants de cada competició i no va en tota la resta d’any, però que així s’assegura de tenir la cadira assegurada aquell dia en concret. Molt trist tot plegat la veritat.

Perquè aquests que no van a cap partit seran els primers que quan s’haurà d’anar al Palau Sant Jordi a jugar l’eurolliga l’any vinent per a mantenir la llicència, es queixaran amargament del que costarà arribar al Sant Jordi en un dia de partit en quant a accessos. Si cada partit el Palau fos ple de gom a gom, la junta segur que ja hagués anat endavant cap a un nou Palau, però entenc que aquesta junta, mirant com miren els diners a sobre, siguin reticents a fer un nou Palau quan no omplen aquest que és la meitat.

Del tema esportiu, primer que res la cessió de Fontàs al Mallorca després de la plaga de lesions que ha tingut l’equip balear. Per a mi és molt bona decisió, tant del club com per part de Fontàs. Primer perquè el club es treu un marró de damunt considerable tenint un jugador que no ha de jugar en tota la temporada i que no pot jugar al filial per contracte. El mateix hauria de fer el club amb Dos Santos si no l’ha de fer jugar i cedir a Bartra si l’ha de tenir tot l’any a la banqueta com porta fins ara. Per a jugar dos partits de copa del rei, més val que jugui tot l’any a un club amb un cert nivell, perquè si no ha jugat amb Puyol i Piqué lesionats, no se quan jugarà la veritat. També és molt bona l’elecció del club, ja no per un estil similar de joc, perquè el Mallorca amb Caparrós, precisament, no és que faci un joc semblant al del Barça. Però Caparrós per a mi és un dels millors entrenadors del futbol espanyol, no pel seu estil, sinó per la intensitat que transmet als seus equips i li pot anar molt bé a Fontàs, una temporada amb aquest entrenador que “l’espavili” una miqueta i que no té cap problema en posar a jugar a nois joves, si rendeixen com deu mana.

Després està el tema Villa, resulta que fa dies que s’està llençant merda de que al Barça Villa no juga perquè Messi està barallat amb ell, que quina falta de respecte amb el màxim golejador amb la seva estimada Espanya, que si és campió del món i Messi no i un seguit d’animalades considerables només per a intentar desestabilitzar a un equip que va perfectament. Resulta que es diu que els tècnics encara no el veuen com per a fer un partit sencer i ells encaparrats en que és un problema intern. A més, segueixen ampliant la teoria i diuen que al anar convocat amb Espanya que es demostra que Villa està bé i que tot bé perquè Messi no vol que jugui.

Jo ja vaig dir que se li veia una falta de ritme encara per a jugar a l’extrem després de veure’l el dia contra el Granada.

Però la caverna és així. Ara resulta que contra la totpoderosa Bielorrússia, Villa juga els últims quinze minuts de partit quan ja està totalment decidit. Messi juga amb la selecció espanyola i no me n’he adonat?? Perquè Villa tampoc va ser titular amb Espanya. Però clar, amb la selecció llavors si que surt la caverna a dir que és que Villa potser no està al 100% com per a ser titular. Tenen la cara forrada xaic.

També he vist que hi ha urgència per part del jugador de venir al Barça aquest hivern o l’any vinent. Ara el Barça s’ha de gastar una milionada en un jugador que la seva posició ara mateix està coberta de sobres?? Si tantes ganes tenia de vindre al Barça, perquè va renovar el contracte en lloc de venir gratis al Barça i ja faria dos anys que estaria al club?? Ara veurem si el president del Barça, tant auster com és ell, si demostra que és auster segons amb quin fitxatge i que quan li interessa portar a un dels seus amics brasilers no li dol amollar la pasta. De fet, diuen que ja ha amollat deu milions. Ja veurem si Rosell demostra una certa coherència o no.

Titolada.

Sembla que és la manera que la premsa culer ha decidit nomenar decisions tècniques sorprenents de l’entrenador Tito Vilanova. El senyor Casanovas (Sport) crec que no sap molt bé el significat d’aquesta paraula segons algunes zones de Catalunya, com per exemple les Terres de l’Ebre. Però bé, això és un altre tema que no té res a veure amb l’esport.

Però es veu que els interessos econòmics i de regalets per a les cartilles els impedeix analitzar les coses com deu mana i es queden amb el tema resultadista i amb l’anàlisi generalitzat de les conseqüències d’aquesta titolada. A mi no em va agradar gens la veritat, però com sembla que empatar a casa és un bon resultat segons per a alguns, cosa que jo considero insuficient tal i com va anar el partit i apart no m’ha agradat aquesta solució aportada.

Amb l’opinió que donaré ara no vol dir que demani la dimissió de l’entrenador, ni que estigui dient que no sigui entrenador per al Barça ni cap cosa per aquest estil, però jo quan veig una cosa que no em sembla lògica o que no m’agrada també m’agrada dir-ho.

La solució empleada per Tito a mi no em va agradar gens, primer que res perquè xoca frontalment amb la utilització de la plantilla. Resulta que té un central de primer nivell, que desconec perquè no juga, que es diu Bartra. Diuen les rumorologies que li va fer una entrada dura a un entrenament a Messi i que després ell li va tornar i que l’argentí ha vetat la seva participació. Vull pensar que això no és cert, entre altres coses perquè deien el mateix de Tello i ha jugat més partits que mai. Vull pensar que sigui per temes esportius perquè si no és així em decepcionarà profundament tant l’entrenador com el jugador.

Tito diu que no vol exposar al jugador a situacions que no li pertoca resoldre a ell. Si no el posa mai, al final no podrà jugar mai, perquè sempre hi haurà un company amb més ritme i més confiança. Tampoc em sembla coherent quan diu Tito que com més es qüestioni a un jugador, més el farà jugar i que juga Song perquè ha vingut per a jugar també de central i que necessita confiança i adaptar-s’hi. Pot ser si ho hagués fet amb Bartra des d’un primer moment, els problemes de centrals ja no el tindrien en tota la temporada, perquè és un jugador que quan jugui demostrarà que no té res d’envejar dels centrals de primer nivell. Si hagués jugat els partits que ha jugat Song, ja no hi hauria el problema de centrals perquè ja tindríem un central per als pròxims deu anys.

Però és que a més resulta que no poses a Adriano que fa 2-3 partits que juga al costat de Mascherano, per a posar a un lateral a jugar de central que no ha jugat mai. Tito ahir va dir que li va explicar quatre coses perquè els moviments són molt similars a una defensa de 3. Doncs per a fer això, jugues amb una defensa de tres amb Alexis/Tello/Villa en lloc d’Alba i llavors Iniesta pot jugar al seu lloc i pot moure’s amb llibertat de cara a tapar les misèries de Xavi Hernández, jugador que juga per decret tot i ser una rèmora per a l’equip, tant defensivament com a l’hora de combinar. Però per a no treure’l es trau de la mànega una alineació estranya de cara a poder posar a Iniesta i Cesc al mateix onze, perquè el primer és insubstituïble i l’altre està en un moment de forma espectacular. Ja ho va fer a Sevilla que va començar a treure jugadors per no canviar-lo, però jo ja fa temps que tinc clar que el cas Xavi serà el mateix que amb Raúl al Madrid, sobretot veient que encara li volen renovar el contracte quan se li acaba al 2014 amb clàusules per a renovar fins al 2016. Apart té molt bona premsa i li tapa tot i amb un parell de detalls ja té el partit fet. Però la realitat és que ahir va estar desaparegut quan l’equip més el necessitava per la pressió a dalt dels merengues els primers minuts i fins que el Barça no va empatar i va ser clar dominador de la pilota ni es va veure, però clar va fer una finta i va deixar assegut a Alonso i després un control-barret i ja va tindre el partit fet i avui li posen un 7. Ahir fins i tot les voltetes absurdes que pega i que provoca que l’equip es pugui tornar a col·locar en va haver un parell que gairebé costen un gol, però el sentimentalisme amb aquest jugador per a molta gent no li deixa veure la realitat. La realitat és que ja no està per a jugar aquests partits i que quan li dones la pilota a un pam d’on està li trenca la cintura. Els anys passen per a tothom i hauria de començar a veure-ho, tant ell com l’entrenador. Si es vol jugar amb Cesc, Iniesta i Xavi al mateix equip s’ha de jugar amb 3 defenses, però els dos extrems són irrenunciables. Pot passar algú partit puntual, però Iniesta fins que no va baixar al mig camp, va estar totalment aïllat a un costat.

Però tornem a la titolada. Es parla de que Adriano va complir bé en aquesta posició i que va ser una bona decisió, pel resultat final satisfactori per a alguns, però està clar que no va ser una opció massa bona. Primer que res, perquè l’equip no està acostumat a jugar així i amb aquesta poca confiança al darrera i amb Adriano en aquesta posició. No va “cantar” molt la decisió, perquè el Madrid va generar perill en dues contres i en una pilota aturada i després es va dedicar a esperar al seu camp després del primer gol de Messi. Però una parella de centrals ha de jugar partits per a conjuntar-s’hi, per a saber qui surt a pressionar, qui segueix al davanter, com sortir la línia, etc. Moltes coses que no es poden aprendre en dos entrenaments si no has jugat mai en aquesta posició. Clar que no va destacar molt negativament el tema, perquè els davanters del Madrid, a partir del gol no van passar pràcticament del mig camp, fent més de laterals que de davanters. Però si mirem els dos gols, el que trenca el fora de joc (el primer amb ajuda d’Alves) per no estar a la mateixa alçada que la resta de línia defensiva és Adriano. Per tant que no diguin que la solució va ser perfecta perquè primer va suposar dos gols pel trencament d’aquests fores de joc i després per l’embolic dels primers minuts d’alguns dels jugadors que no tenien massa clara la seva posició. Encara que també s’ha de dir que el primer gol Adriano habilita, però Alves no torna a posar la cama i Valdés se la menja amb patates. No pot ser que et faci gol un jugador tant escorat pel teu pal, s’ha de cobrir el pal i si després et pega el gran xut i la posa a l’altre escaire de la porteria doncs no queda més que aplaudir, però no li poden fer el gol que li van fer. Tampoc em va agradar de Valdés que els darrers partits ha perdut en confiança i jugades que abans arriscava una mica més, ara la rebutja en llarg. Això suposa que els primers minuts el Barça no tingués el control del partit i el Madrid amb la defensa al mig camp recuperava ràpid i ja estava en camp contrari (els primers minuts clar, després cap enrere com sempre)

Un partit que per molt que la caverna vulgui vendre la moto de que el Madrid surt reforçat, que si va jugar millor, que va merèixer guanyar, etc. al final no són més que contes de fades. El Madrid va aprofitar dues pèrdues de pilota als primers minuts de partit per a generar dos contraatacs i una altra jugada a pilota aturada. Aquest és tot el bagatge ofensiu, un partit on els que més es jugaven eren ells que estaven a 8 punts i que resulta que es van conformar amb l’empat i després amb el 2-1 es van limitar a evitar la golejada, amb la mala sort que en una jugada aïllada van poder empatar. Però el Barça, des de que va marcar Messi el primer gol que va ser el clar dominador del partit, com va passar a la supercopa. Que amb empat al marcador i vuit punts per sota, Mourinho tregui un davanter per a posar a Essien i que el Barça arrisqui els darrers minuts amb un empat, a priori més beneficiós per a ells que per al Madrid, per a guanyar el partit, deixa molt clar el caire de tots dos equips. Però clar, han de vendre felicitat, orgull i donar esperança a la parròquia merengue, però ells saben que van sortir més beneficiats del que mereixien amb l’empat, perquè el mateix Cristiano amb la derrota anava cap cot, pensant més amb les mofes del dia següent després de la seva patètica celebració i el seu patètic pentinat, que no pas amb el partit. Un partit on, tant ell com Di María, van fer més de laterals perseguint als del Barça que no pas de davanters.

M’ha fet gràcia també que l’anàlisi al final sigui tant simple com “d’empatar” als dos jugadors perquè van fer dos gols cadascú, quan la influència al joc de tots dos va tenir una diferència abismal, mentre que un va participar de gairebé totes les accions ofensives del seu equip, l’altre es va limitar a córrer darrera del lateral i de l’extrem de la seva banda i a esperar la passada a l’espai per a rematar a porta. Jo no se com s’atreveixen a comparar-los quan la comparació de Cr hauria de ser amb altres davanters en quan a gols, res a veure amb Messi que és incomparable.

De l’arbitratge res a dir del que no hagi vist qualsevol, dos penals no xiulats a favor del Barça, un al Madrid, el segon gol del Madrid és una falta, com un piano de gran, de Khedira a Iniesta i la segona part va perdre clarament els papers davant de la duresa merengue, on almenys Alonso i Ozil tenien que ser expulsats i Pepe amb vermella directa per una patada a l’estomac d’Alexis quan la pilota estava a ran de gespa. Perdona l’expulsió també a Busquets per compensar les altres que es va menjar. Des de que van estar un any plorant que el Madrid sempre acabava amb deu contra el Barça, que els àrbitres la primera groga la treuen molt fàcil, però a l’hora de treure la segona es caguen als calçotets. A mi personalment em va decepcionar força, perquè per a mi era el millor àrbitre de primera, un àrbitre amb personalitat, ma esquerra per a parlar amb els jugadors i que treia targeta quan tocava. Però clar, li faltava l’examen del clàssic, que va demostrar una vegada més que quan el Madrid està pel mig, es caguen damunt, igual que es van cagar els seus liniers que van xiular dos fores de joc contra el Barça que no eren i que es van menjar el de Khedira a la jugada que Benzemá remata al pal.

Per acabar el tema mosaic. Molt bon comportament per part de l’afició, llàstima que l’altra part hagi estat tant poc tolerant, tant poc democràtica i tant lamentable, fins al punt de que la retransmissió del partit va tenir la poca vergonya de tapar la majoria de coses que van passar relacionades amb aquest tema, fins al punt de censurar el moment del minut 17.14 de partit. Amb el tema dels mitjans de comunicació, en lloc d’avançar anem cap enrere i s’aplica la censura miserablement, molt propi d’un país governat per una dreta casposa que no s’ha adonat encara que els temps de Franco ja han passat.

Millor.

La veritat és que millor no haver de partir aquestes remuntades que s’estan produint els darrers partits, però la remuntada de l’altre dia millor no podia anar de com es va produir. Primer perquè els va xafar les portades a la caverna que ja estaven preparats per a obrir el ventilador i començar a treure bilis acumulada, però encara millor perquè hi va haver jugades polèmiques de cara a que encara puguin enrabiar més. És curiós veure a tota la propaganda cavernària tornar-se boja, indignant-se al màxim per un partit al qual segons ells perjudica al Sevilla. Sobretot després de veure com van tractar el partit que ells van perdre al mateix camp. Dic que millor impossible perquè així poden començar a treure bilis i als culers amb els punts a la butxaca ens fa més gràcia veure com es tornen bojos als diaris i programes nocturns.

Però això no treu que no s’estigui jugant amb foc amb el tema de les remuntades i que estaria bé que no s’haguessin de realitzar, pot passar en algun partit puntual, però no pot ser una costum. Aquest tipus de partits serveixen per a ressaltar les ganes que tenen aquests jugadors de guanyar, per a demostrar que l’equip també els té ben posats i fins i tot per a poder alabar a l’entrenador pels moviments tàctics. Però algun dia això no passarà i llavors tota la premsa cule, ja no parlo de la cavernària, començarà a treure les destrals esmolades que guarden a l’armari, perquè les cròniques i anàlisis canvien de la nit al dia, segons el resultat. De manera errònia sota el meu punt de vista, perquè si un equip juga malament, s’ha de dir encara que guanyi i al inrevés si perd i juga bé. És la lacra periodística que ens toca viure, que hi farem, com sempre hi ha l’opció d’escoltar-los o de passar d’ells.

El partit de dissabte, per molt que es parli d’atracaments, d’injustícies i de tonteries per l’estil, el clar mereixedor del partit va ser el Barça, jo no se com pot parlar un equip de robatoris i tonteries per l’estil quan xuten dos cops a porta en tot el partit. Surt el seu entrenador parlant d’un partit excel·lent del seu equip i traient pit, traient pit de posar un autocar al darrera i esperar l’ocasió al contraatac. Si això és fer mèrits per a guanyar, en comparació quan un equip et xuta fins a 15 vegades a porta i que et marca tres gols en tres jugades molt similars, potser és que no ho has fet tant bé.

El partit va començar tant plàcid i tant dominat pel Barça que ni semblava que juguessin contra el Sevilla al seu camp, la primera mitja hora va ser una bassa d’oli i s’intuïa que la victòria era cosa de temps. Però sota el meu punt de vista, aquesta placidesa va ser més perjudicial que beneficiosa, perquè a partir dels 30 minuts, el Sevilla va començar a buscar-li el límit a Mateu Lahoz, amb patades i joc brut subterrani i es va trobar un gol del no res quan encara no havia xutat a porta en 30 minuts de partit. Aquí es on el Barça va acusar el cop perquè estava realment còmode al camp i es va trobar amb resultat en contra i marcatges i entrades molt hostils permeses per l’àrbitre. És l’únic que no m’ha agradat últimament dels darrers partits del Barça, que a les primeres parts, sembla que s’ho prenguin amb molta més calma del que corresponen alguns partits.

Una de les coses que no m’agrada tampoc és que es parli constantment de la feblesa defensiva, que l’equip encaixa massa gols i que la situació amb dos centrals reconvertits fa que es pugui crear inseguretat. També s’ha acusat a Valdés de que pot fer més al primer gol i a Song de que pot fer més al segon gol.

Estaria bé que la gent quan parla d’aquestes coses pogués analitzar que això és un esport d’equip i que no val això de que quan guanyen ho fan tots i que quan es perd s’assenyala a qui més interessa. El primer gol, sota el meu punt de vista el principal culpable és Alves, que no posa la cama, no es pot culpar al porter d’un xut tan fort i de tant prop a la porteria quan el teu defensa que ha de tapar arronsa la cama. El partit d’Alves a Sevilla va ser molt deficient, però tothom pot tenir un mal dia, jo no seré el que l’assenyali com a culpable per una acció desafortunada durant un partit, parlo de l’errada d’Alves per a explicar el tema aquest de que la culpa no és de Valdés sinó de tot l’equip, del mig centre i els interiors que permeten que es produeixi el primer xut i que suposa el rebot a la cama de Mascherano i que li caigui als peus de Trochowsky. El gol ve d’un error en cadena, possiblement li passi prop de Valdés, però no és una errada seva com per a fer-li la culpa precisament.

El segon gol passa una cosa similar. Es culpa a Song de que Negredo se’n va amb molta facilitat, però Song està corrent cap enrere i Negredo ve en carrera i de cara, sense cap altra cobertura de ningú per a Song i que si el tomba es queda l’equip amb un menys quan ja està perdent. Tampoc es mira que la jugada ve d’una pèrdua per una mala passada de Busquets, arriscada quan l’equip està sortint, ni tan sols es mira que la passada va cap a Messi que està a camp propi d’esquena a la jugada i que li treuen la pilota i es queda tot l’equip fora de la jugada. Però clar, el fàcil és culpar a Song i dir que la defensa del Barça està insegura i nerviosa i que genera desconfiança.

L’únic problema que té el Barça ara mateix, és que els seus jugadors no estan a tope físicament i que la pressió que fan habitualment no acaba de ser efectiva en algunes situacions del partit, però el joc no és que hagi canviat precisament. L’únic però és el que ja he comentat però que és perfectament millorable.

Després està el tema de la polèmica arbitral. Faria bé el Barça de demanar el veto arbitral d’aquest personatge com fa el Madrid quan no li agrada un àrbitre que es queixa i que el deixa de xiular. Va passar amb Alvarez Izquierdo quan Schuster, ha passat amb Teixeira quan el van fer culpable de la eliminació de l’any passat i passarà amb qualsevol àrbitre que no els xiuli a favor per a demostrar a la resta el que pot passar si la cagues contra ells (o més ben dit, si ells consideren que l’has cagat per a carregar-te el mort de la derrota).

Jo ja fa dies que dic que aquest àrbitre és del pitjor que et pots trobar a primera divisió, però hi ha equips que basen el seu joc a destruir i a pegar patada quan hi ha un desequilibri d’algun jugador per a que es puguin tornar a col·locar correctament a la zona defensiva i no es generin espais. Com que el futbol actual, viu amb més equips instal·lats en la mediocritat ofensiva que no pas al contrari (grans inclosos), que basen el seu joc en una recuperació ràpida i llençar una contra rapidíssima, aquest àrbitre els va com anell al dit, un àrbitre que permet pegar patades que no amonesta, que moltes inclús no xiula ni falta, els va perfecte, com es va demostrar amb el Madrid a la supercopa per exemple, que va aconseguir que tota la primera part el Barça no s’acostés a l’àrea perquè tombava al jugador blaugrana abans d’arribar i passada llarga a l’esquena de la defensa.

A mi em fa molta gràcia que defensin la “puresa” del joc quan xiula Lahoz, però que només defensin que deixa jugar. Perquè si tant pur i tant defensor del joc net i sense simulacions fos aquest àrbitre, tampoc permetria que els jugadors simulessin lesions per a perdre temps, que no es respecti el fair play, etc. Perquè durant el partit ben bé que deixava que els jugadors sevillistes cada cop que xiulava alguna cosa i tenien la pilota prop, se la enduguessin o la llencin més lluny per a perdre temps (fins i tot el seu entrenador), que desapareguin els recull pilotes, que un porter perdi més d’un minut cada cop que surt la pilota, la típica història ara que han implantat els equips que resulta que va a sacar un de banda o de córner, que va caminant i quan arriba a sacar li deixa a un altre que també va caminant i així perden més temps. Com poden dir que un àrbitre defensa el joc net quan permet aquestes coses??

Després està el tema del fair play quan un jugador cau a terra. El Barça ja fa temps que fa el passerell, perquè se li n’estan fotent a la cara. Per començar la absurda implantació de que quan un jugador es lesiona, es llença a terra i que s’ha d’aturar el joc a la força. El joc s’ha d’aturar en situacions excepcionals, no per qualsevol tonteria. Sense anar més lluny l’alemany del Sevilla, autor del primer gol, es lesiona i està a un metre i mig de la banda i es llença a terra per aturar el joc. El jugador no té mal que li pugui repercutir a la seva salut, després un cop aturat el joc resulta que s’aixeca i va caminant a fer el canvi. Això és fair play?? Un jugador quan perd la posició en defensa que es llenci a terra per aturar el joc és fair play?? Després resulta que Busquets i Mascherano topen amb el cap i es queda Busquets a terra i Masche li toca anar mig atontat pel cop cap enrera perquè el Sevilla segueix la jugada. Ja fa temps que això del fair play és una pantomima i el Barça faria bé amb començar a pensar una mica més amb els seus interessos.

Encara tenen la cara dura de dir que Lahoz afavoreix que no s’aturi el joc. Afavorir és que et tombin com sigui sobre la frontal i que et xiuli falta (quan te la xiula) sense amonestar quan són entrades brutals, per darrera o amb la planxa per davant?? Afavorir el joc és que et xiuli la falta i et posi la tanca a 6 metres i que encara permeti que s’avancin?? Aquest àrbitre si no afavoreix alguna cosa és el joc d’atac, però com Mourinho el va posar dalt de tot i al madrid i als rivals del Barça els va de perles aquest àrbitre doncs endavant. Endavant per a ells i endavant per al que designa a Lahoz per a xiular un clàssic o un partit a Sevilla del Barça. No se com tenen la cara tant dura de parlar de villaratos.

Després resulta que demanen la vermella per a Busquets. Evidentment que reglament en mà pot ser vermella, si la treu no passa res, però si agafem el reglament qualsevol entrada per darrere sense opció de tocar pilota és vermella i Del Moral en va fer un parell, Rakitic amb una groga li fot el peu al cap d’Alves quan anava a refusar, Medel que precisament no és un sant i va repartir el que va voler. Però sobretot agarrar al jugador és targeta, menys quan li fan a Messi clar, llavors el reglament ja no val, llavors val donar l’avantatge i quan es pari el joc no treure-la (la nova moda arbitral, donar avantatge quan no “t’interessa” amonestar a algú, encara que sigui un avantatge de merda).

L’altra polèmica per una mà de Thiago, segons ells decisiva en la jugada, quan el jugador li dona a Xavi, aquest li dona a Messi que fa la jugada i li dona a Cesc per a que marqui. Una jugada en la qual Thiago va al tall amb el peu i li toca a la mà sense que mogui el braç per a controlar-la, és un rebot, més clar no pot ser. Però clar molta gent parla sense saber el reglament i diu autèntiques barbaritats, com per exemple que no és voluntària però que li serveix per a controlar, que si talla una jugada d’atac encara que sigui involuntària, etc. Això analistes de suposat prestigi i antics àrbitres, que sembla que no llegeixen el reglament, perquè la única condició per a xiular mans és que es toqui amb la mà de forma DELIBERADA. Quin crack Thiago que va a tallar-la amb el peu ja sabent que posant el braç com el té, no farà el control amb el peu adequadament i el braç l’ajudarà a controlar!!! És surrealista.

Però el més surrealista, sense cap mena de dubte, és que quan es produeix una agressió a un jugador del Barça, en lloc de criticar al que agredeix, que les culpes se les endugui la víctima. L’expulsió de Medel. Resulta que Medel no té cap culpa d’endur-se la pilota per a evitar que saqui ràpid el Barça, tampoc té cap culpa de donar-li amb el cap a la cara de Cesc, resulta que la culpa és de Cesc perquè el provoca i perquè posa la cara i simula. Flipant. Si el “senyor” Medel un cop xiulat per l’àrbitre, se’n va cap a la seva porteria no passa absolutament res, però a sobre que fa l’antiesportiu enduent-se la pilota, que s’encara amb Cesc, resulta que la culpa és de Cesc per voler sacar ràpid!!! Però bé no és d’estranyar, ja ho hem vist amb Pepe-Alves que la culpa és d’Alves, amb Kanuté-Cesc, que la culpa és seva i ara amb Medel-Cesc que la culpa és de Cesc. La culpa sempre del que rep i “casualment” és del Barça. Es veu que no saben que el reglament diu DAR O INTENTAR DAR i que el jugador va amb aquest objectiu. Es veu que si no trenca el nas, no val...

No és un videojoc.

Abans d’entrar en matèria, no puc deixar passar donar la meva opinió respecte a un tema que cada vegada m’unfla més els nassos. Fins ara no havia tingut cap queixa de Tito Vilanova, que realment tampoc és una queixa, perquè ell és lliure per a posar a qui consideri millor, però a mi almenys em fa mal a la vista. El tema ve pel debat dels darrers dies sobre el central, que si ha de jugar Bartra o Song. Dic que no és una queixa perquè els arguments que ha donat Vilanova són perfectament vàlids a l’hora de posar a Song, en quan a que diu que l’han fitxat per a jugar també de central i que necessita minuts per acoblar-se a l’equip. Però aquests mateixos arguments serveixen per a Bartra, inclús està el tema de que és de la casa. Li va faltar a Vilanova dir que, havia de justificar els 20  milions del seu fitxatge i que Bartra és gratis.

L’altre dia a la xampions jo hagués posat a Bartra, entre altres coses perquè m’encanta com a central i penso que s’està sent injust amb ell precisament per ser de casa i per pujar del filial, però els que segueixin mínimament la trajectòria de Bartra saben que té una capacitat espectacular per a jugar la pilota en la construcció, que té una bona col·locació i que va molt bé per dalt, a sobre és un jugador que té una tranquil·litat i una sang freda dintre del camp difícil de trobar en un central. Però entenia l’explicació de Tito de que no havia jugat ni un minut i que Song té més experiència en partits d’aquest estil. Dic entenia, no que estigui d’acord, perquè aquell dia Song va estar totalment descol·locat i va fer unes errades i unes faltes que van posar en perill el partit, unes errades que no dic que no hagués pogut cometre Bartra, però almenys ja té la filosofia i el sistema de joc après, pitjor que Song no ho hagués fet segur.

Però bé, l’equip va remuntar i jo esperava que jugués Bartra contra el Granada segur, però la meva sorpresa va ser veure que tampoc jugava. A mi personalment em va semblar fatal, perquè de Tito (i de Pep) s’ha lloat la seva valentia per apostar per exemple per Tello, per les rotacions de Getafe, però aquest atreviment i valentia no l’està demostrant amb un central espectacular de casa. Perquè a més està el tema moral, com s’ha de sentir Bartra de veure que ni amb dos centrals lesionats, jugant contra el Granada o contra l’Spartak, si no juga, quan jugarà aquest noi?? Sobretot quan el que necessita per millorar és jugar. Perquè no pot jugar si la majoria d’equips es tanquen amb dues línies davant de l’àrea i passen 2-3 vegades del mig camp?? Per exemple ahir, contra el Granada l’equip en una jugada va poder perdre el partit, que va salvar Valdés (si aquell al que van matar per l’errada a la supercopa que ahir va donar tres punts), Bartra no jugava, a més de ser una errada greu de Song (i del linier perquè la pilota havia sortit) de no fer falta abans quan el tenia arraconat a la banda.

I que consti que ahir Song va millorar bastant respecte al primer partit com a central, però aquesta errada esmentada anteriorment va poder costar cara. No és que li tingui cap mania a Song, al contrari, però penso que Bartra mereix una oportunitat de demostrar que és molt vàlid per a jugar en aquest equip que no li estan donant precisament perquè no ha costat 20 milions i s’ha de justificar el fitxatge.

Però bé, anem al partit d’ahir. El títol de la entrada ve, perquè em fa molta gràcia la premsa, mitjans i entorn que parlen molt fàcilment des del sofà de casa o des d’una cadira a una cabina, de coses que no són precisament fàcils. Em rebenta profundament quan escolto la frase que el Barça ha de circular la pilota més fàcilment , que ha de augmentar la velocitat de circulació i que ha de crear desequilibri per les bandes, que està jugant a un ritme molt lent i que no genera espais.

Suposo que tots aquests parlen acostumats a jugar al videojoc, que prems el botó de passada i la direcció on la vols enviar i la màquina li dona perfectament, sense haver de controlar i aixecar el cap per a veure a qui li passes. Igual que els que diuen que el Barça juga caminant i que abans jugava millor perquè jugava més a l’espai, com si fos tant fàcil trobar l’espai. Com si fos tant fàcil jugar entre dues línies de 5 jugadors escalonats i pressionant amb ajudes, poder augmentar la circulació de passada. És ridícul veure com hi ha gent davant d’un micro, dient-se analista i que han estat jugadors simples per dir-ho amablement, demanar segons quines coses, quan precisament eren incapaços de donar-li en condicions al jugador que estava a dos metres de l’altre.

El Barça té autèntics problemes perquè els equips rivals (Madrid inclòs) venen al Camp Nou i planten dues línies de cinc jugadors davant de l’àrea. Es parla de que s’ha de xutar de fora de l’àrea, però resulta que per a fer-ho s’ha de xutar de 25-30 metres, com si fos tant fàcil, es parla de que els jugadors de les bandes han de generar perill amb l’un contra un, però clar no diuen que està el lateral, l’extrem o el mig al costat fent dos contra un per si marxa d’un jugador i apart un central i el mig centre defensiu fent cobertura per si marxa. Suposo que també parlen  acostumats a que al videojoc se’n va per la banda i la posa al cap d’ algú i que sempre hi ha algú per a rematar i que sempre la fot dintre. Però el futbol REAL té molts més factors.

Es parla també, quan juguen pel centre que diuen que s’ha de jugar per les bandes, però s’obliden que està jugant precisament pel centre per a que els de les bandes tinguin espais i viceversa, quan hi ha un extrem apegat a la línia de banda per a generar espais pel centre.

La primera part d’ahir no va ser la millor de la temporada, però és que no es fàcil precisament, quan el rival està més fresc, la feina és de desgast per a la segona part. A la segona part l’equip va passar per sobre del rival, malgrat que no s’aconseguia marcar, precisament perquè va aparèixer el cansament i els defensors ja no arribaven a temps. El porter va fer que el partit fos igualat i amb emoció, bé, més que el porter, els jugadors, perquè van fallar ocasions imperdonables tirant com es diu popularment “al ninot”.

Em fa gràcia també que es digui que la victòria va ser gràcies a Xavi, quan la feina de desgast la van fer els altres durant el partit i quan va sortir ell molts defenses anaven amb la llengua fora i no arribaven a pressionar tampoc. Si va fer el gol, un golàs, però prefereixo que faci les més fàcils com la que té dos minuts abans que amb tota la porteria buida, la fot rasa i pel centre fent-li molt fàcil a Toño l’aturada. Prefereixo que faci les fàcils, perquè el golàs que va marcar ahir, en fa un per temporada com a molt, perquè els xuts de llarga distància no són precisament perillosos. Igual que les 2-3 errades de Cesc cara a porta, aquestes jugades no es poden fallar, com la de Messi després de dues parets seguides que li llença als peus de Toño. Poso totes aquestes jugades per a demostrar que no es que vegi només les de Xavi, però em toca els collons que li besin els peus pel gol quan dos minuts abans en falla una que és per a pegar-li dues clatellades. Un jugador pot fallar, com van fallar molts ahir, però posar com a heroi a “l’amic de la premsa” Xavi, em sembla molt injust pel treball que van fer la resta.

Després està el tema dels comentaristes i la realització, que ràpid van buscar la discusió al camp de Villa i Messi, una situació molt normal en un partit, com se li ha vist en diferents ocasions a Messi amb Pedro, Tello, Alexis, etc. quan els demana que aixequin el cap abans de centrar. Passa en gairebé cada partit, sense anar més lluny dimecres amb Pedro a la xampions, però clar en aquest cas van caçar-lo i els anava de perles per a intentar desestabilitzar clar. Perquè els mitjans cavernaris busquen qualsevol imatge o declaracions, sigui un mitjà fins i tot local, però clar “casualment” no els interessa el que va dir Messi a les càmeres de Barça tv clar, que el van entrevistar i va dir que no tenia cap problema que era una situació del partit. Però és que si ho fan llavors no tenen carnassa.

Em rebenta també, estar veient el partit, veure que el Granada està amb l’autobús, tallant el joc, caminant pel camp cada vegada que sacaven, fent penals sense que la realització tingui els collons de repetir, escoltar al comentarista (que sol fer els partits del Madrid i que fa més força que el president de l’equip rival quan s’apropa a l’àrea del Barça) escoltar des del minut un que si el Granada està fent un gran partit, que està mereixent el resultat, que és el millor partit de la temporada, etc. Quina manera de donar valor a la mediocritat xaic. Estava el Barça tancant al seu camp al Granada, amb tot l’equip, centrals inclosos, arriscant moltíssim i mostrant una ambició i un atreviment brutal, i semblava que el que estava jugant bé era el Granada!! En tots els partits que el Barça apreta però no encerta el gol sempre és igual, el rival està fent un partidàs, quan va guanyant el Barça deixen caure que el rival no dona tot el que pot per treure mèrit. Dona fàstics veure el Barça per aquests canals la veritat.

Per acabar comentar dues coses, la “brillant” actuació de l’àrbitre, del col·legi madrileny per cert (per a no variar la costum, és flipant el tema de les designacions, per a Sevilla Lahoz, cagat-hi lorito!!!), que va fer tot el possible per afavorir al rival. Se li’n van fotre a la cara tot el partit, bé, més ben dit, se’ls en va fotre a la cara tots dos, perquè va ser lamentable la reiteració de faltes (que també es sanciona), la poca esportivitat perdent temps tota l’estona i l’àrbitre passant de tot, deixant seguir de cara a no amonestar a jugadors, a més dels dos penals claríssims amb empat a zero que es menja. Un àrbitre desquiciant que esperem no tornar-lo a trobar en molt de temps, perquè està aprenent dels seus mentors companys de col·legi d’àrbitres.

La segona cosa és que comença a ser hora que el Barça deixi de llençar la pilota fora, perquè és lamentable com els jugadors rivals quan es queden fora de lloc es llencen a terra per a tallar el joc perquè el Barça para. Per qualsevol cosa estaven a terra i parant el partit. Tant de parlar de fair play i és al contrari, els equips s’aprofiten per a trencar el ritme i les jugades perilloses de transició. Perquè a més et tornen la pilota al porter per a col·locar-s’hi ben col·locats novament. Però la culminació del rastrerisme és quan li peguen una pilotada a Alexis que el deixen tombat a terra i van seguir la jugada que perquè Pedro va tallar el perill miraculosament, perquè no van parar la jugada amb Alexis a terra. Una cosa és fairplay i l’altra que se te’n fotin a la cara. Els jugadors saben quan algú s’ha fet mal realment i que sigui necessària l’entrada d’assistència. Comença a ser hora d’acabar de fer els passerells.

Bones notícies.

Jo he de reconèixer que no era massa partidari de donar descans a Messi d’un inici, ja que el Barça tenia una de les sortides complicades de la temporada, una d’aquestes jornades que pot tenir molta importància, en un camp on normalment li costa molt al Barça, ja que és molt petit i el Getafe es tanca molt, a més que ja va avisar guanyant al Madrid. També jo hagués posat a Villa d’inici, però clar, els que saben realment com estan els jugadors, són els tècnics i els serveis mèdics de la plantilla. Si Messi, Mascherano i Villa no van sortir d’inici probablement és perquè no estaven per a jugar 90 minuts. Al final el partit i el resultat determina que les rotacions van ser encertades, però això no sempre sortirà bé i s’haurà de tenir la mateixa comprensió sobre les rotacions. Les rotacions són necessàries per a que l’equip arribi bé al tram final. A més, amb la renda que està aconseguint respecte al penós començament de temporada del Madrid, que fa jugar al Barça amb una mica de tranquil·litat i que pugui fer, aquestes rotacions amb calma i quan pertoquen. Probablement fins a una nova parada de seleccions Messi no descansarà, suposo també que Villa serà titular a casa contra el Granada, és el que toca i el rival idoni per a que ho sigui.

La millor notícia és la tornada de Thiago després de la seva lesió, sobretot després de veure el partit que va fer ahir, del jugador del qual avui tota la premsa el posen pels núvols, ha estat un jugador completament oblidat durant la seva lesió. Però clar, ara tot són alabances, inclús perdent un parell de pilotes perilloses, però clar això només ho fan quan els interessa matar-lo quan juga en lloc de Xavi. Thiago és un jugador capaç de controlar el joc i que té la velocitat i desequilibri fantàstic per a trencar al seu defensor i aconseguir superioritat, ahir va donar mostra en vàries ocasions, llàstima del travesser que va fer, perquè la jugada, si acaba en gol hagués estat espectacular i li hagués donat molta moral al jugador que debutant aquest any. El més important és que durant el partit ha semblat que no hagi tornat de cap lesió, que és el millor que es pot dir en aquests casos.

Molt bon partit també, una vegada més, de Cesc, que ha estat bastant important en tot el partit, generant perill constant, sent decisiu en diferents gols, especialment la passada que li fa a Villa des del mig camp. Aquest és Cesc, jugador que quan està més a dalt arriba molt bé de segona línia i que quan s’endarrereix una mica té la capacitat per a donar la última passada. A més, quan està Messi al camp, aquesta parella és molt difícil de parar, perquè baixa un i puja l’altre. És a dir, quan Messi està dalt, Cesc endarrereix una mica per a fer la passada, quan baixa Messi a la mitja punta, llavors Cesc entra a l’espai i Messi fa la passada de gol, a més aquest moviment arrastra molts jugadors i deixa a l’extrem totalment sol, com les dues jugades de Tello, que segueix sent incapaç d’aixecar el cap i no acabar ell la jugada, la de Villa i una de Pedro que van rematar relativament sols. El més indignant de tot amb el tema Cesc, és veure ara tots els que el van matar el dia del València per fallar dues oportunitats clares de gol, li llepen el cul i parlen de que es va ser molt injust amb ells. Però si van ser ells els que el van matar, que parlen d’injustícies! La premsa cada dia és més surrealista. El joc de Cesc no va diferir en excés del partit contra el València, la única diferència és que l’equip estava més fresc i va fer un millor partit. El problema que té Cesc és que va arribar i va començar a fer gols com a xurros i la gent ja es pensava que marcaria en cada partit i els anàlisis dels seus partits ja són encarats a si marca o no, sense tenir en compte tot el que fa al camp. Tot el contrari que Xavi, que no fa un gol de xut de fora de l’àrea ni que li mani el metge, però que en el seu cas s’alaben les voltetes que alenteixen el joc en moltes ocasions, o es valora que hagi controlat el ritme de partit, les passades horitzontals sense error, etc. Però clar això amb Cesc no val. Una llàstima que es pressioni en excés a un jugador que probablement és el més auto exigent de tots els que hi ha ara al Barça juntament amb Messi, que treballa amb els peus a terra sent conscient del seu rol actual en aquest equip i que competeix amb els millors del món a la seva posició, fins i tot amb els futurs millors del món a la seva posició com ara Thiago, gent que apreta com Sergi Roberto, etc. Això també li passa a Alexis. Ahir Pedro va fer un partit de treball ajudant al mig camp i defensa, però va estar desaparegut en atac molts minuts, si aquest partit el fa Alexis el maten. Molt destacable també el partit de Montoya, que va complir molt correctament per la seva banda i es va incoporar en atac quan tocava i es va associar bé, jugant en un camp complicat, va demostrar que sense ser Alves (però aquest és el millor lateral dret del món) aporta coses a la banda dreta i no desentona. Molt bona notícia. La pedrera demostra cada vegada que quan els posen compleixen perfectament, ara només falta que li donin la oportunitat a Bartra, un central de moltes garanties, que podria tenir la seva oportunitat per exemple el pròxim partit contra el Granada.

El Barça va fer un molt bon partit en línies generals, va controlar la pilota i no va patir gaire en defensa, la primera part va ser pitjor que la primera, però tot això també depèn del marcador. A mesura que el partit va passant l’equip rival si té opcions o no, ha d’anar cap endavant i apareix el cansament del rival també després d’anar davant i darrera de la pilota sense tocar-la. Això fa que hi hagi més espais i amb l’aparició de Messi, que té molta més fam cara a porta i que és el millor, la segona part va tenir més joc que la primera. Encara que la primera part ja va ser bastant bona, però la frescor del rival i que estaven tots al seu camp, va dificultar molt la feina ofensiva del Barça. Tot i això es van generar moltes ocasions de gol i s’hagués pogut sentenciar a la primera part ja el partit. La primera part van jugar amb molta paciència, movent la pilota amb molt de sentit i accelerant el ritme quan hi havia una possible opció de gol.

I dic que s’hagués pogut sentenciar d’haver-hi un àrbitre mínimament decent. Ja fa dies que adverteixo d’aquesta designació, és vergonyós que aquest àrbitre segueixi xiulant al Barça. Aquest àrbitre sempre que xiula al Barça els munta el circ de faltes “tocacollons”, que no són o que si ho són tenen un criteri totalment diferenciat de les dels rivals. És un àrbitre que amb ell acaben els jugadors nerviosos i enfadats, no és normal quan són jugadors que mostren poc les seves emocions. A més dels penals i de la xuleria amb que xiula aquest personatge. A més, per si era poc, gràcies a la victòria de l’any passat en la eliminatòria de copa sobre el Madrid, va ser utilitzat pel Madrid i pel seu entorn com a culpable de la eliminació i va aconseguir que anés a la nevera i que no xiules més al Madrid. Com volen que xiuli quan ho fa amb el Barça, si ja abans era merengue i tendenciós, després de estar a punt de quedar-se sense feina “gràcies” al Barça?? Perquè el Madrid pot recusar àrbitres i que no li xiulin més (sense anar més lluny l’àrbitre català del famós “de donde es el árbitro” de Schuster, que ja no l’ha xiulat més) i el Barça ha de tragar amb àrbitres horrorosos como Velasco Carballo, Undiano Mallenco, el germans Teixeira Vitienes i uns quants més?? Que passa que no ho demanen o que no tenen el poder que té el Madrid?

Perquè l’arbitratge de Teixeira més dolent no va poder ser, per a començar em molesta molt que hi hagi barra lliure per a protestar i per a pegar patades per part dels rivals i que a la primera que puguin ja s’amonesta als jugadors blaugrana. Perquè només avisen a uns i als altres a la primera falta sancionable és groga? Després tot el possible que va fer per a que el partit estigués viu fins al final. El primer penal que es menja per mans dintre de l’àrea de Diego Castro, que és impossible que el linier no el vegi, ja és bastant lamentable, cosa que va compensar després amb un penal de Puyol que si el xiula no passa res, que es mengi el penal a Busquets i xiuli falta del jugador blaugrana és penós i molt injust, però és el que es sol fer als córners, que no xiuli el que li fan a Cesc quan l’agarren descaradament del coll i li impedeix fer el retall amb opcions de gol, xiulant falta de Cesc posterior, és ridícul però pot estar mig cec o mirar a un altre cantó i no veure’l, el penal de Lacen a Messi que se li penja del coll quan anava cara a barraca és surrealista, però el partit ja estava sentenciat i no és el primer àrbitre que quan el Barça guanya, es menja penals clars per a que Messi no se’n vagi de la taula de marcadors o per a que no facin golejades escandaloses, sobretot veient el rendiment esportiu al camp del seu rival per la lliga. Però és que el penal que es menja sobre Messi que xiula córner, és per a que el baixin de categoria immediatament, per a que no xiuli més a primera divisió. Com pot xiular córner, quan la pilota ja fa dos metres que no està a distància de ser jugada? Aquest error és molt important, entre altres coses perquè el marcador era d’un gol de diferència. Comencen a ser preocupants els criteris que tenen els àrbitres respecte al seu màxim rival en lliga, sort que al camp llencen els propis jugadors les ajudes per errors, perquè el partit de Sevilla que es va marcar Undiano, perdonant dues expulsions blanques a la primera part, quan veus que a l’entrenador li van deixar dir-li el que va voler a l’àrbitre i als liniers i quart àrbitre, sense expulsar-lo, se’ls veu massa el llautó. El Madrid té un reglament diferent a la resta i els rivals blaugranes tenen també, una aplicació transitòria diferent a la resta, on es pot agafar de la samarreta i tallant les jugades de qualsevol manera sense que s’amonesti i moltes vegades inclús ni es xiuli falta. Però és que a Sevilla es va veure una cosa que no havia vist mai, que un àrbitre es baixi els pantalons i un jugador que està sagnant pugui segui al camp i sacar la falta de l’últim minut de partit. Quan el reglament diu que no es pot i que els fan sortit inclús per portar la samarreta tacada, resulta que a Cristianet el deixen seguir al camp. Barra lliure blanca!!

Però bé, malgrat això, la diferència ha pujat a 8 punts i el Madrid i el seu entorn està començant a encarar la temporada, perillosament per a ells, a llençar la lliga i centrar-s’hi en la xampions. Perillosament, perquè si es queden fora de la competició europea, no els quedarà res, cosa que suposarà una temporada més que llarga, cosa que suposarà un divertiment per a tots els culers, veient com ploren tot l’any i com es barallen internament entre ells i els cavernaris. El que està clar és que Mourinho està preparant la seva escapada, el que tant bo era gestionant vestidors, el gran entrenador, resulta que és incapaç de mantenir la motivació d’un grup dos anys seguits. Ara la culpa és dels jugadors clar, com sempre que perd el Madrid. Estaria bé una derrota demà contra el City per a veure com comencen a sortir les feres al circ i van perdent els papers. El que està clar és que després d’aquesta distància que s’ha creat en lliga, que el clàssic del dia 7 del mes vinent pot gairebé sentenciar la lliga, jo crec que si es posen onze punts de diferència, no veig que el Barça pugui perdre onze punts, comptant que el Madrid no perdi cap partit més fins al final de temporada...

És la diferència entre un equip resultadista i un equip com el Barça. El Barça perdent sempre li queda la imatge al camp i l’estil de joc i la vistositat dels seus jugadors, el Madrid en canvi, quan el resultat no és favorable sempre és una guerra civil perquè no els queda res a defensar o salvar.