Culpables?

 

El Barça ha patit un sotrac físic en el pitjor moment possible de la temporada, de moment li ha costat la eliminació de la xampions, jo penso que serà l’únic però hi ha molta gent que ja s’està tement el pitjor de cara al final. Puc entendre que hi hagi gent preocupada, que hi hagi gent descontenta i decebuda, però no és acceptable cap on estan apuntant els trets. Ara resulta que els que fa un mes eren els millors del món, que si havien de guanyar el triplet amb la gorra, que si eren imbatibles, fins i tot el comparaven amb el Barça de Pep, quan realment no tenen res a veure en quan a joc, es veu que ara ja no valen res, que si s’estan reservant per a la copa Amèrica, que si guanyen molts milions i estan acomodats, que si no senten els colors i tot un seguit de barbaritats que a mi em fan sentir vergonya de l’afició que té aquest club. Molta gent que diu que és del Barça no es mereixen aquest equip, no mereixen haver gaudit del millor futbol de tots els temps, d’una època daurada en colors (no en blanc i negre com altres), d’haver estat contemporanis del millor jugador de la història. Ara resulta que s’ha de guanyar tots els anys el triplet, si no és un fracàs, com si guanyar el triplet fos una cosa que es produís temporada sí i temporada també, quan s’ha aconseguit dos cops en més de cent anys d’història.

Els mitjans per suposat ja han trobat la seva diana predilecta, al que li tenien tantes ganes perquè no els daura la píndola, perquè no els fa filtracions, perquè els ha fet fora de l’avió, ha blindat als jugadors i clar, ells veuen el negoci amenaçat. Però com les coses anaven bé, s’havien de tragar la bilis i haver de parlar bé del treball de l’entrenador. Ara que els resultats no acompanyen s’ha obert la veda de mala manera i és el principal culpable de tot, ja no val i el que l’any passat va ser una meravella, que dic l’any passat, fins fa un mes, ara ja és tot un fracàs i mala gestió.

Però clar els mitjans no poden atacar a la mà que els dóna de menjar, al president que els tracta tan bé, que els dona el merchandising per als col·leccionables i els fa tota classe de favors, la culpa sobretot de l’entrenador i després d’algun jugador que no els dona entrevistes ni privilegis.

Jo esperava la baixada física al gener, per això parlava sempre de tirar la copa i de jugar amb suplents fins on arribéssim, perquè tard o d’hora havia d’arribar el sotrac, els passa a tots els equips. Però es va passar gener i febrer i l’equip seguia brillant i no s’intuïa res. Però al final ha arribat i vaja si ho ha fet, fins al punt de complicar-se greument la lliga. Encara està a les seves mans, jo hi confio, si s’ha pogut estar més de trenta partits sense perdre, perquè no 5 més? El partit de dimecres és clau, si es guanya a Riazor la lliga estarà molt encaminada, amb un partit davant del Sporting a casa i passant llavors a jugar un partit per setmana, també els rivals ho han de guanyar tot, amb eliminatòries de xampions pel mig. Apart el partit d’ahir per molt que es parla invita al optimisme, sota el meu punt de vista.

Però em sembla tremendament injust que s’ataqui a l’entrenador i als jugadors quan fa un mes se’ls adorava. Jo no penso retreure absolutament res a l’equip, sóc perfectament conscient que no es pot guanyar sempre, que hi ha molts factors que influeixen en una temporada i jo estic agraït del futbol que he vist els darrers anys. No puc acusar a uns jugadors que s’ho han deixat tot durant tota la temporada, lluitant cada partit, ara les forces no els donen per a molt més i sobretot la mala ratxa ha afectat mentalment a alguns, res que no es pugui arreglar amb descans i una victòria. Tot l’any he parlat del mèrit d’aquest equip, que ha jugat quinze partits més que la resta, que és diu aviat, però si parléssim només de lliga serien més de tres mesos de competició, amb 12-13 jugadors, per la merda de planificació que va fer la cúpula quan va saber que estarien sense poder fitxar. No només va portar succedanis al que l’entrenador els demanava, va demanar dos centrals i li van portar a Mathieu i Vermaelen, va demanar un lateral i li van portar a Douglas, sort que almenys van encertar amb els porters i amb Rakitic i Suárez, que no necessitàvem un geni per a saber que es podia fitxar al millor mig de la temporada i a Suárez a cop de talonari. La planificació va ser tan lamentable, que no van tindre els nassos de fitxar per a la temporada vinent i deixar-los cedits als seus clubs per a poder utilitzar-los aquesta temporada, venint el despropòsit de fitxar a Arda per una milionada i Aleix amb sobre cost, per a poder vendre que havien fitxat algú malgrat estar sancionats, costant-li a l’equip un sobreesforç brutal i venent tota la classe mitja que ara els voldríem quan mirem la banqueta en busca de solucions. Però no és ja la horripilant planificació esportiva, és que a sobre, la temporada que necessites preparar millor la pretemporada, veient el sobreesforç que tindran alguns jugadors, resulta que fan una gira per a recaptar per Àsia i per a fer negocis els directius viatjant a costes del club, una pretemporada que els mateixos jugadors van criticar per la seva mala organització.

I va arribar el mercat d’hivern, resulta que el tècnic et demana un parell de jugadors, que tampoc és que hagués demanat a Pogba i Reus, per posar dos noms de cracks, és que et demana que repesquis a Dennis Suárez, que resulta que has de pagar uns diners per un jugador, que és teu, però que per les polítiques lamentables de mercadeig i de maquillatge comptable has de pagar uns quants milions per a repescar-lo i després et demana a Nolito. Doncs no, la brillant cúpula del Barça decideix que no s’ha de fitxar i que amb el que hi ha és suficient per a competir, perquè els diners els tenen guardats per a tornar a renovar a Neymar quan li queden tres anys de contracte i si els fitxaven els perillava la poltrona. I ja no parlem de com va a somriure a totes les llotges i que permet que se’ns pixin a la cara sempre que es vol, com vàrem veure a l’eliminatòria de xampions, que encara hem d’aguantar que el president de l’Atlètic, després d’estar tota la setmana jugadors, premsa i president, a la UEFA i a l’àrbitre, encara digui que agraeix a la directiva blaugrana el seu comportament. Home, com no ho ha d’agrair, si en lloc de sortir a defensar al club han estat amagats i no han dit ni mut? Si tot l’any ens estan fent el que volen, horaris intempestius, arbitratges penosos, calendari lamentable, etc. Això amb Laporta no passava.

Quin és el resultat de tot això? Jugadors sense recanvi destrossats físicament perquè ho han jugat tot i nul·la resposta des de la banqueta. Només cal veure el partit d’ahir, necessitaves remuntar i a la banqueta hi havia quatre laterals i jugava de lateral un jugador que no ho és. I encara tenen els sants pebrots de dir que Lucho ho ha fet malament, que tot és culpa seva i que no s’entén que ahir no es fessin canvis. No cal acusar als culpables reals de tot això no, no sigui cosa que no ens passin entrades o filtracions i merchandising.

Perquè hi ha motius per a l’optimisme? Perquè ahir el Barça va jugar un molt bon partit de futbol, va dominar totalment, va generar moltíssimes ocasions i va tenir una mala sort descomunal. Aquest partit el guanya 99 cops de 100, però quan estàs en dinàmica negativa passen aquestes coses, tens ocasions per anar 4-0 als vint minuts de partit i el rival que no havia passat pràcticament de mig camp fa una jugada per la banda, la centra a la babalà i un rebot va dintre la porteria. Llavors apareixen tots els fantasmes dels darrers partits, però malgrat això el Barça continua intentant-ho i es topa amb el porter un i altre cop i al descompte una bona jugada del rival suposa el 0-2, una llosa mental grandiosa. Però el Barça va sortir a remuntar i només la falta d’encert i la mala sort va fer que no fos així, el Barça ho va fer tot per guanyar, va tancar al rival, va generar ocasions i fins al darrer minut va poder com a mínim empatar. Aquest partit a mi m’invita a l’optimisme, perquè alguns jugadors que semblaven morts ahir se’ls va veure molt millor, tret potser de Busquets, que està destrossat per haver de jugar sempre Masche de central i no tenir recanvi, la resta van aguantar prou bé i se’ls va veure més o menys actius.

El millor del partit sense cap mena de dubte va ser Mascherano, l’argentí pràcticament tot sol va aguantar el resultat quan la majoria estaven bolcats per a empatar, ahir va donar una lliçó d’anticipació, de força, de ganes i de voler més que el rival, va guanyar tots els duels directes, va anar al xoc i va donar una força i va pujar la moral del públic en moltes de les ocasions que va tallar. Porta una molt bona temporada en general, però a més està sent probablement el millor el darrer mes de competició.

Molt millorats respecte els darrers partits Messi i Rakitic, que ahir van ser decisius i van estar molt participatius, segueixo pensant que Messi no hauria de baixar tan a rebre per a organitzar ell, però està bé que vulgui la pilota i que intenti generar a partir de jugades individuals, ahir tot el joc ofensiu va passar per les seves botes, encara que estigui desencertat, ahir almenys va picar pedra tot el partit. En el cas de Rakitic se’l va veure una mica menys pesat i va arribar bé de segona línia, va tenir mala sort en alguna ocasió però almenys les va generar, que és l’important, segueixo notant a faltar el seu xut des de fora que podria obrir moltes defenses, però per a això penso que hauria de jugar al interior que juga Iniesta. Un altre que va estar bé va ser Suárez, que es va moure molt bé i va mostrar molta gana de gol i de solucionar problemes, a l’uruguaià no se li pot recriminar res en quant a esforç i treball, està en una mala ratxa de gol i es nota cada cop que té una ocasió, que per una cosa o una altra no acaba de poder definir bé, o li bota malament, o li fa un estrany la pilota, mil coses.

Partit correcte d’Alba, Iniesta i Sergi Roberto. En el cas d’Alba li falla la definició quan arriba amb molt d’avantatge a zones perilloses, està aprofitant bé els espais, però no serveix de res si després arriba i no fa bé la passada o el xut final. En el cas d’Iniesta se’l veu una mica espès a l’hora de generar, està abusant massa de la conducció i això fa que quan li arriba a Neymar no tingui cap avantatge per a poder buscar l’un contra un, físicament no sembla estar malament, penso que ha de tornar al Iniesta que donava rapidesa a la circulació i fer conduccions quan pugui trencar realment, sinó aquestes conduccions són molt contraproduents perquè encara encaixona més als defenses a la banda esquerra i Alba i Neymar s’encallen. En quant a Sergi Roberto els dos gols arriben pel seu costat, algun periodista fins i tot l’ha utilitzat com a arma contra Lucho durant el dia d’avui, fins i tot arribant a demanar a Alves. A mi em sembla ridícul perquè igual que quan penso que no és culpa d’Alves tampoc ara és culpa seva si està fora de posició, per a això se suposa que són un equip i quan tens un lateral molt ofensiu és el risc que has de córrer.

El problema a les transicions és que els de dalt estan cansats per a fer la pressió i que Busquets està amb la gasolina sota mínims, ahir no va fer un mal partit, però se’l veu una mica pesat en les seves accions i li falta frescor per arribar el primer a la recuperació. Aquesta temporada s’ha de buscar un relleu descaradament per a que no hagi de jugar tota la temporada i arribar destrossat com aquesta.

Es parla també de Neymar, ara poc més que se’l vol vendre. El brasiler és el que està patint més aquesta mala ratxa a nivell mental, no se’l veu malament físicament, però està ara mateix fora de tot mentalment, es perd en discussions amb els marcadors, que ho saben i el provoquen tot el partit, tampoc l’ajuda que s’hagi alentit la circulació, perquè com que Messi baixa més enrere, les defenses ja no basculen tant i la pilota no li arriba amb avantatge. Ahir mateix tenia tres defensors a la seva banda en tot moment, el que aprofitava era Alba quan Neymar se’ls emportava i definia molt malament. Està una mica trasbalsat perquè no li arriben pilotes en condicions i no pot ser important i vol ajudar, no penso que se l’hagi d’assenyalar descaradament i culpar-lo com el principal mal de l’equip.

Aquest equip ara mateix el que necessita és gent que vagi a animar sense retrets i que els demostri que, malgrat no vagin bé les coses, els estem molt agraïts i que han de jugar sense la pressió d’haver de guanyar-ho tot i sobretot necessita una millor premsa i un molt millor president. El que em fa molta gràcia és que el principal culpable de tot, guanyés unes eleccions gràcies a aquests jugadors i entrenador i que, paradoxalment, s’assenyali als causants dels èxits i el culpable estigui totalment protegit i ningú tingui els pebrots de demanar que marxi.

 

 

Horrible.

El Barça va jugar ahir un dels pitjors partits de la temporada, que posen la lliga més ajustada del que ningú hagués pogut imaginar a aquestes alçades, quan fa dues setmanes estava pràcticament sentenciada. Tampoc ens enganyem, tothom hagués signat estar així quan va començar la temporada i es va veure el planter que hi havia per afrontar-la. El problema són les sensacions, ja que sembla que s’hagi complicat molt la vida més per demèrit propi que per mèrits del rival. Recordem que ja vàrem parlar de com havia regalat un punt al Villareal quan tenia el partit 0-2 totalment controlat, en aquell cas va ser al  treure a Mathieu que va ser desastrós. Davant el Madrid es va fer una molt mala gestió de la victòria i l’equip va caure en picat físicament, però es que ahir va ser un desastre total. Es veu que Lucho va voler rememorar vells temps, perquè l’alineació que va fer va ser un fracàs total. No entenc si el dia abans dius que et jugues mitja lliga, com pot ser que posi a Sergi Roberto de lateral esquerrà i tregui al mateix onze, a Rafinha recent sortit de lesió i Arda que sembla que estigui de pretemporada encara, per a una part tan important com és la sala de màquines. Jo entenc que pugui fer rotacions, l’equip està donant mostres d’estar perillosament esgotat, però penso que es podien fer amb una mica més de sentit. Primer si vols rotar a Alba, si convoques a Adriano és per a fer-lo jugar perquè se suposa que està bé, Sergi pot complir en un moment donat per a tapar un forat, però en un partit com el d’ahir feia falta un lateral pur que arribés a zona de perill i tingués la seva cama bona per a centrar. I això que Sergi un parell de cops que ho va fer no va centrar malament, però no s’atrevia mai a arribar a ratlla de fons i cada cop retallava i anava cap a la seva cama bona. Després el tema dels mitjos, on Arda demostra a cada partit que no acaba d’adaptar-se i Rafinha que surt d’una lesió greu, no poden portar el ritme del joc i molt menys quan són dos jugadors més de conducció que de donar velocitat a la circulació. Si els sumem que els dos cracks no semblen estar en el seu millor moment, la cosa es torna gairebé impossible, perquè esperar que Munir faci una jugada individual és com demanar-li peres a un romer. La Reial va fer un gol molt aviat i es va tancar moltíssim, va tancar els passadissos centrals i va deixar les bandes. És el que li fan normalment al Barça, però durant la temporada els tres de dalt han estat inspiradíssims i han pogut resoldre amb combinacions ràpides, però des de fa tres partits que sembla que els hagin posat sucre al dipòsit de gasolina, perquè se’ls ha gripat el motor. Neymar està totalment desaparegut, no marxa de ningú i està encabit en fer les diagonals cap a dintre de forma horitzontal, que en pot sortir una bé, però agafar-ho com a norma i anant precisament on hi ha més gent defensant no és el més útil per a l’equip. Messi no està jugant molt millor que ell, la diferència és que ho va intentant, té alguna ocasió però no està encertat.

Ahir es va trobar moltíssim a faltar a Suárez, la seva lluita, les ganes de guanyar, com es baralla amb els centrals i fa que estiguin molt pendents d’ell i amb moviments sense pilota pot obrir espais per a la resta, apart que sempre està allà per a rematar, forçar faltes perilloses, com utilitza el cos. Jo no esperava que ahir jugués Munir la veritat, pensava que posaria a Arda o Rafinha de fals nou.

El partit d’ahir per desgràcia es va assemblar a un partit dels que jugava el Barça quan entrenava el Tata, on li donaven pilotes a Messi que es busqués la vida i la resta sense moure’s per a res, esperant una genialitat que no arribava perquè com la resta no generava perill l’equip rival es limitava a defensar a l’argentí amb molts homes i deixava a altres lliures. El problema és aquest, la sensació que va donar, no pas la derrota, que es porta un munt d’anys perdent a Anoeta. L’equip va tenir 85 minuts per a remuntar i es va veure totalment incapaç de fer-ho, amb molt mala lectura per part dels jugadors, ja que es poblava la zona del centre d’atac i les bandes no existien per a res, ja fa tres partits que passa i penso que ja ho hauria d’haver vist algú i agafar per banda a Neymar i ensenyar-li uns quants vídeos del que no hauria de fer al camp. Es va portar al brasiler per a desequilibrar per banda quan els equips donaven les bandes i tapaven el mig i el brasiler porta tres partits que no se n’adona de res, potser algú li hauria de pegar un toc d’atenció i explicar-li la seva funció en aquest equip, ja que s’ha oblidat de trencar per banda, el que feia que destrossés la defensa rival, ara es limiten a tapar-li la sortida per banda i que vagi cap a l’acumulació d’homes del centre, si a sobre poses un lateral que no ho és i que a sobre juga a cama canviada, la banda queda inservible. L’altra banda no va estar molt millor, Messi porta tres partits que juga caminant, en condicions normals quan està malament sempre troba alguna assistència, algun gol de falta, alguna paret i jugada decisiva, però és que ahir estava totalment sol, si li donava a Munir era com perdre-la, si li donava a Rafinha aquest no es mullava gens, conducció cap enrere i a Busquets i Arda ja no diguem. Si almenys es fessin els moviments per a facilitar-li la feina però es que ningú es movia a dalt, va ser molt frustrant. Se suposa que Messi ha de rebre amb avantatge per a poder trencar la defensa, si ha de marxar de cinc cada cop no pot fer sempre una jugada brillant, els moviments sense pilota d’ahir encara li portaven més homes cap on ell estava. Si li sumem que no tenia el dia doncs les coses es tornaven impossibles.

Tampoc va ajudar gens Lucho des de la banqueta, perquè el partit ja demanava dos canvis al descans, no dic tres perquè és arriscat i si es lesiona algú jugues amb deu, però sota el meu punt de vista Munir no mereixia jugar més de 45 minuts amb la primera part totalment intranscendent, penso que demanava un canvi, el problema era que no n’hi havia cap de davanter, gràcies a la brillant gestió de la junta directiva blaugrana, per tant havia d’inventar-se’n un, jo hagués fet el canvi per Jordi Alba, posant a Rafinha de fals nou i hagués tret a Arda per Iniesta. El partit des del minut 15 que demanava a Jordi Alba per banda esquerra descaradament i demanava l’entrada urgent d’un dels dos interiors titulars per a posar una mica d’ordre i sentit a la circulació. Penso que Lucho va reaccionar a mitges i potser fins i tot una mica tard. Entenc que per a un futbolista sortir abans de la mitja part, si no és per lesió, pugui resultat emprenyador, però alguns cops el partit ho necessita i has de pensar amb el col·lectiu. Ahir mateix Pep ho va fer al minut 25 de partit i el va acabar guanyant. Es veia que la cosa no anava bé des del minut 15 de partit i es va regalar un temps que després va fer molta falta. Quan va sortir Iniesta va millorar una mica el joc, però la inèrcia ja estava instaurada i poc es podia fer ja. Perquè el problema no va ser que es perdés, que es jugués malament, el problema va ser la imatge de molts dels jugadors totalment apàtics, que s’estava escapant la tranquil·litat a la lliga i semblaven esgotats, sense ànima, sense sang, sense mala hòstia d’anar perdent, com si la cosa no anés amb ells. Molt decebedor el partit d’ahir la veritat.

Però el partit ja ha passat, ara a fer pinya tots plegats i a intentar treure endavant la temporada per acabar-la de forma brillant com s’esperava feia dues setmanes. El Barça està passant per un sotrac físic molt evident, per tant jo no penso acusar als jugadors ni a l’entrenador de cap de les maneres, si es perd aquesta lliga i xampions per arribar tan malament físicament al tram més important no serà culpa dels jugadors ni del cos tècnic, perquè ja han fet més del que havien de fer amb el planter que hi havia, a principi de temporada parlàvem de la dificultat d’una temporada amb tants pocs jugadors per a rotacions, a nadal ens fregàvem els ulls veient com estava l’equip malgrat haver de jugar tants minuts els mateixos, passat el mundialet ens sorpreníem de la ratxa victoriosa amb el gener infernal que van tenir i ara estem pagant aquells esforços, no es pot demanar a uns jugadors sobre utilitzats, amb molts més partits a l’esquena que els seus perseguidors, que estiguin frescos tota la temporada. D’aquí ve la meva preocupació, que sembla que ha arribat el sotrac físic quan menys ens ho podíem permetre. Però la culpa de tot això és de la merda de directiva que té aquest club, que sabent que passaria quan va poder arreglar-ho va fitxar Mathieu i Vermaelen, que aquest hivern l’entrenador els va demanar reforços i es van negar per a no posar en perill el seu mandat. Així que esperem que la cosa acabi bé, però en cas de no acabar bé, el que s’ha de demanar és el cap dels que estan a la llotja, no criticar als jugadors, ni xiular-los, ni atacar a Lucho. Ja sabem que la premsa està a sou de Bartomeu i el seu merchandising per a poder vendre col·leccionables, que no l’assenyalaran, però l’afició i el soci no hem de caure al parany i si per una mala es perdés, que jo encara confio plenament en aquest equip, la mocadorada i les dimissions cap a la llotja. El Barça continua depenent d’ells a la xampions, tenen un resultat millorable per a la tornada però que poden anar al Calderón amb un cert marge i a la lliga ja he dit abans que signaríem a començament de temporada per estar així amb la banqueta que tenim, si han estat 39 jornades sense perdre, perquè no en poden estar sis més i guanyar la lliga? Tampoc tenen partits com per a no ser optimistes, ja han jugat amb tots els forts de la categoria i encara poden punxar un cop més, els altres dos tampoc ho guanyaran tot, així que una mica d’optimisme i sobretot un fort recolzament a la gent que vagi al camp, que és ara quan ho necessiten, no quan tot va de cara.

En quan a l’apartat individual la veritat és que cap jugador mereix ser destacat pel seu partit d’ahir. N’hi va haver alguns que van complir, els dos centrals i Busquets, que van fer un partit semblant al que acostumen a fer, encara que Piqué pot fer més al gol del Barça i va estar desencertat al començament en algunes passades en la sortida de pilota, però en línies generals van ser els que més van complir. Sergi Roberto va fer un partit correcte de lateral esquerrà però se li va notar moltíssim en atac, a diferència de quan juga per la dreta, que arriba a ratlla de fons i posa bones centrades i sobretot encerta quan ha de pujar, ahir no se li pot recriminar res en quant a intensitat i ganes però tampoc podem parlar de partit brillant perquè en atac va fer molt poquet.

Podríem també destacar les ganes amb que va sortir Iniesta i que va donar una mica de criteri a la circulació i va ordenar una mica més l’equip, però quan va sortir el mal ja estava fet i es va anar encomanant de tot l’equip. El mateix va passar amb Messi, que va sortir amb ganes de fer coses però a mesura que passava el partit i fallava les poques ocasions que tenia l’equip, anava caient en quant a l’anímic, molt desencertat cara a porta i esperem que passi aviat aquesta mala ratxa. La veritat és que sembla que la estiguin passant tots tres davanters aquesta ratxa.

Rafinha tampoc se li pot exigir molt després de tornar de la lesió i Alves tampoc va fer un mal partit, simplement no tenia ningú a qui centrar quan arribava a línia de fons i quan entrava per sorpresa li faltaven les passades que acostuma a fer Iniesta que no estava al camp.

De qui si que podem dir coses negatives va ser tant de Munir com d’Arda. Munir va fer un partit totalment neutre, no va aportar absolutament res i ahir tenia la oportunitat al jugar a la seva posició ideal, la va desaprofitar estrepitosament, té molta sort que estigui la junta actual, ja que amb una junta decent ja faria mesos que estaria fora del Barça i tindríem un davanter decent per a donar descans als tres de dalt. El cas d’Arda jo he estat sempre partidari de tenir paciència i donar-li temps, però els darrers partits que ha jugat no inviten gens a l’optimisme i veient que un equip xinès pot posar el que va costar damunt la taula, penso que hi ha jugadors molt més vàlids per un preu similar al que va costar. Sense anar més lluny ahir vaig llegir que Isco li han posat un preu de 45 milions i el turc en va costar 42 i no parlem ja de jugadors com Reus, el mateix Draxler que està de moda després del partit davant del Madrid, Gotze, Gundogan, etc. jugadors que volen sortir dels seus clubs.

Un altre que va fer un partit mediocre va ser Neymar, ja no per la manca de desequilibri, per no buscar gens l’un contra un, per la seva actitud com si el partit no anés amb ell, perdut amb guerres absurdes i sense cap comportament de crack en quant a posar-se l’equip a l’esquena en moments importants. Esperem que superi aquesta mala ratxa també perquè és vital per al Barça.

Bon toc d’atenció.

El partit d’ahir té dos lectures segons el punt de vista. Si ho mirem des de l’òptica blaugrana no passa res i es guanyarà la lliga igual i si es mira des de la merengue el Madrid va fer el millor partit de l’any, la lliga és possible i guanyaran la xampions. Tot depèn dels diaris que vulguis vendre i del lector al que vagin dirigits el que volen llegir.

La realitat és que va ser un dels pitjors clàssics dels últims anys, la culpa principalment és dels que posen els calendaris, però clar, evidentment posats a escollir des de l’òrbita madridista, millor que la meitat de l’onze titular del rival jugui partits de classificació a Sud-Amèrica i tornin el dia abans del partit d’un vol transoceànic que no pas que toqui quan estiguin amb igualtat de condicions.

També va ajudar la distància que hi ha a la classificació i que el Barça no va saber gestionar correctament. El Madrid que tantes ganes de venjança tenien, segons els jugadors i mitjans, van sortir a jugar al Camp Nou com un equip que es juga el descens, porucs, amb tot el seu equip defensant per a evitar una golejada i esperant la seva oportunitat al contracop, van esperar el moment de baixada física del Barça per a sorprendre al contracop. Em fa molta gràcia veure als mitjans cavernaris parlar de partidàs del seu equip, quan el seu equip tenia menys d’un 40% de possessió.

El partit va començar molt bé per a l’equip blaugrana, va aprofitar la por del rival i va fer una molt bona pressió post pèrdua per a recuperar moltes pilotes i evitar cap jugada de perill, atacant posicionalment molt bé per a estar al lloc adequat per a la pressió, el Madrid es limitava a defensar esperant l’errada blaugrana per a sortir a la contra, els defenses se la treien de sobre i els mitjos quan tallaven una pilota buscaven de seguida l’esquena dels dos laterals blaugranes amb passades llargues. El Barça tenia tot el domini i es va demostrar que amb els dos equips amb igualtat de condicions físiques no hi va haver color. Aquest és l’aspecte més positiu amb el que s’ha de quedar l’aficionat blaugrana, que fins que va durar la gasolina va ser molt superior a l’equip blanc. Els anàlisis després són com sempre interessats, el Madrid va jugar com un equip petit, però com que va dominar els darrers 15 minuts quan l’equip estava fos i van fer dos gols ja per a ells és la repera, la realitat analitzant el partit és que l’equip culer va demostrar ser molt superior, però clar, després del 0-4 interessa vendre una altra cosa.

És a partir del gol on el Barça penso que no van jugar el partit amb intel·ligència, van veure al Madrid trontollar i van anar a pel KO, però no van pensar que no estaven físicament com per a fer-ho ja i els va poder més el cor que el cap, el partit demanava possessions llargues i que correguessin els rivals. Quan el partit demanava més calma i que fos el Madrid el que arrisqués, que en canvi anaven perdent 1-0 i continuaven tancats, els culers els van fer la vida més fàcil i va ser el gran error. Es parla del canvi que si va ser un error, però qualsevol mirant el partit veia que Rakitic ja estava fos i no arribava a les cobertures per la banda on estava portant tot el perill Marcelo en conduccions, on Messi no va ajudar gens. A l’altra banda passava el mateix amb Neymar i amb un Iniesta que feia el que podia, però el sistema defensiu estava més centrat en tapar la banda esquerra blanca i Alba estava pràcticament un contra un amb Bale. Es pot debatre el tema perquè tots portem un entrenador dintre i cadascú opina diferent, jo per exemple hagués canviat a Rakitic per Sergi Roberto i a Neymar per Arda Turan, per a posar frescor al mig i superioritat al mig camp per a controlar la pilota. El problema que va tenir el Barça és que mig equip titular són sud-americans i han arribat amb la setmana avançada de partits importants de classificació, mentre que a l’equip rival els van alliberar uns quants jugadors per a que arribessin fresquets al clàssic, inclús el marqués va posar a tots els del Barça el segon partit amistós per a fer-li el servei al club dels seus amors. El Barça va pagar clarament la despesa física per a controlar el partit i el Madrid es va limitar a defensar amb tots els seus jugadors a camp propi i esperant la situació propícia per a jugar a la contra. El partit no va ser diferent de quan ve un equip que lluita pel descens, la diferència és que els jugadors no són els mateixos, apart es van pràcticament trobar el gol de l’empat sense fer res de l’altre món i van empatar amb una contra que a sobre van tenir la sort d’un rebot. A partir del gol blanc el Barça va caure en picat i va perdre el control del partit i va encaixar el segon gol d’una altra jugada on Alves pot fer molt més i on Bravo no entenc perquè va sortir a la babalà quan simplement havia de tapar el seu pal.

En l’apartat individual, hi ha un abans i un després, ja que la majoria de jugadors van complir i van jugar bé mentre els va durar la gasolina, però quan van caure físicament van fer bastantes errades. Per a començar la MSN, que ahir no van tenir la seva nit més brillant ni molt menys, a la primera part Suárez falla un gol cantat, Messi sota el meu punt de vista es va equivocar a la jugada famosa amb Ramos i se’ls va veure totalment espessos, són els que van pagar més el virus FIFA. El més desencertat va ser Neymar amb diferència, va passar totalment desapercebut quan havia de ser pràcticament el jugador més decisiu del partit. Ho dic perquè als vint minuts Carvajal ja tenia una groga i no el va encarar ni un cop, va defugir-lo en tot moment quan havia d’expulsar-lo com més aviat millor, es va amagar i no va desequilibrar pràcticament en tot el partit, actuació molt decebedora. Espero que sigui un fet aïllat el baix rendiment dels tres de dalt, però si mirem el darrer partit a Villareal no van jugar gens bé tampoc, Lucho diu que estan tots perfectament, però jo els veig una mica baixos de físic, Suárez descansarà la setmana que ve, però esperem que descansin bé i estiguin frescos per al partit de xampions, perquè faran molta falta.

El partit van destacar principalment els que s’han lliurat dels partits de seleccions, en tots dos equips, per part del Barça Iniesta, Rakitic, Busquets i per part del Madrid Marcelo, Benzema i Bale.

El manxec i el croat probablement van ser els dos millors del partit, van ser els més frescos d’idees i els més entonats a l’hora d’intentar crear joc i recuperar pilotes, juntament amb un sempre col·locat Busquets que va controlar a plaer fins que el partit es va trencar i ja no hi havia manera.

També els van ajudar Masche i Piqué que van aguantar entre els cinc tot l’entramat defensiu, els dos centrals van tenir un molt bon rendiment i el central català inclús va fer el gol que havia de ser decisiu si haguessin jugat amb cap els darrers quinze minuts. Tots dos van estar molt bé a les cobertures i van tapar alguns xuts que portaven perill i que gràcies a ells van acabar en no res.

En canvi els laterals no van tenir el seu millor dia, quan l’equip estava bé si, però quan van baixar físicament Alba va patir molt amb Bale, va pagar que l’equip basculava cap a la banda esquerra i li pujaven Bale i Carvajal totalment sols, ja que Neymar no seguia la jugada casi mai, el primer gol té un rebot desafortunat i el gol mal anul·lat també li guanya Bale l’esquena, gairebé tot el perill va venir per la seva banda. En el cas d’Alves va estar més recolzat per les cobertures, però queda retratat al segon gol del Madrid, que es menja la pilota i li deixa pastada a la vedette madridista, que compta també amb la col·laboració del porter. Bravo va estar bastant malament tot el partit, nerviós a les sortides, al primer gol la pilota va molt bombada i probablement pot sortir a buscar-la i sobretot al segon gol se li’n va el cap de mala manera i surt molt malament quan el davanter estava molt escorat i només havia de protegir el seu pal. Va estar bé amb la pilota als peus però res més ahir, mal partit del porter xilè.

Per últim l’àrbitre. Abans que tot he de dir que per a mi és un dels tres millors àrbitres de la categoria, però ahir no va tenir una bona nit. Va voler portar el partit sense treure targetes i la cosa se li’n va anar de les mans, tampoc va ajudar que els jugadors van anar a complicar-li la vida. La pressió mediàtica de la caverna des que es va saber la seva designació i les pressions de qui mana als àrbitres li van pesar i molt, se’l va veure xiular totalment contra natura i com que va començar perdonant massa es va convertir en un partit de compensació rere compensació on cada cop estava més perdut. Va cometre errades per als dos bàndols, primer amonesta a Ramos per protestar i com que li pesa la consciència llavors es menja la jugada decisiva del partit, quan l’equip blanc s’hagués hagut de quedar amb deu faltant una hora de partit, a partir de llavors li perdona vàries targetes al Barça i li perdona tres cops més la segona a Ramos, fins que faltant poc l’expulsa, va anular malament el gol de Bale perquè li pesava la jugada de la primera part, va ser una concatenació d’errors per no ser fidel als seus principis. Es poden queixar els dos equips, primer el Barça per la permissivitat dels primers 25 minuts i sobretot la jugada del penal i expulsió a Ramos, el Madrid es pot queixar de gol mal anul·lat a Bale. Em sap greu perquè em sembla un molt bon àrbitre, però ahir el partit li va quedar massa gran, va perdre els papers en massa ocasions, però l’he deixat per al final perquè tot i que hagués pogut decidir-se el partit en la jugada esmentada, ell no té la culpa que l’equip blaugrana caigués en picat físicament i no sabés jugar els minuts finals.

Per acabar el tema Cruyff. Em sembla perfecte tot el que li han fet, s’ho mereix, va portar una idea que va revolucionar el club i com a jugador no cal dir el que ha estat, tots ho sabem. A can Barça va tenir moltes llums i també algunes ombres, però a nivell global ha sigut molt important per al club, l’homenatge és més que merescut. El que em sembla lamentable és la hipocresia de la junta, que ara ha tret cullerada per a intentar quedar bé, quan el van tractar com un gos. Penso que els homenatges s’han de fer en vida, no serveix de res un homenatge així a algú tan gran quan ja no està, aquest senyor es mereixia un homenatge on pogués veure l’estima que li té la gent i el món del futbol. Però clar, ni ell volia res d’aquesta junta i aquesta junta tenia massa coses pendents amb ell, d’aquí la reacció de la seva família, que en un principi es va desmarcar de tots els actes que va organitzar el Barça, al final van comprendre que la seva figura estava per sobre d’aquesta gentussa i que havien de donar la cara per agrair a tota la gent que li ha rendit homenatge pòstum. Una llàstima perquè probablement tots sabien internament que arribava al final i que hagués estat un dia inoblidable per als seus poder gaudir-lo amb ell, com sempre aquesta junta fent les coses tard i malament, que hi farem els va votar una majoria, influenciats pel triplet si, però és molt trist que els títols de l’equip puguin tapar els ulls de la gent d’aquesta manera.

Decebedor.

El Barça va deixar escapar la possibilitat de sentenciar definitivament la lliga, si no ho està prou ja d’una forma molt lamentable. Està clar que tots haguéssim signat un empat al Madrigal a començaments de temporada, és una de les sortides més complicades que té el Barça cada any, en un camp de reduïdes dimensions i amb un equip molt qualificat per a fer-li mal, tant amb la pilota com al contracop. Podem parlar que un empat amb el marge que hi ha és molt bo, que es va sumar un punt més respecte el segon classificat.

Però veient el partit com es va produir la veritat és que va deixar un regust molt dolent per a l’aficionat. El problema no és l’empat, perquè es pot empatar a qualsevol camp si no tens el dia, però no et poden guanyar per actitud i per ganes, pots estar encertat o no, però no desaparèixer del partit de la forma que es va fer.

Entenc que amb el resultat de 0-2 l’equip tendís a relaxar-se una mica, però en quan va sortir Mathieu la cosa ja es veia venir que acabaria malament, després del gol no es va reaccionar i després del segon van recuperar el domini territorial perquè al Villareal ja li anava bé l’empat, però no es va generar pràcticament res, amb molts jugadors desapareguts.

El partit va començar molt mogut per als dos equips, un partit amb una intensitat brutal amb un equip local amb la intenció de pressionar molt amunt i recuperar ràpid per a sortir amb velocitat, així van arribar les dues ocasions de Bakambu dels primers minuts. Però el Barça va generar un parell d’aproximacions perilloses i a l’equip castellonenc li va entrar una mica la por i es va tancar al darrera, donant tot el domini al Barça que el va assumir sense cap problema, encara que amb més control que jugades perilloses. Amb una falta va arribar el gol de Rakitic que encara va tranquil·litzar més a l’equip i va acollonir al Villareal. A partir de llavors domini i poques ocasions, però errades arbitrals per als dos cantons molt aparatoses, que van escalfar molt l’ambient. Es parla de que es va ajudar al Barça a guanyar, res més lluny de la realitat, ja que és ben cert que el penal no ho és i que hagués hagut de treure la segona groga a Piqué a la primera part, però és tan cert com que es va menjar un penal claríssim a Messi abans del que xiula i que la primera targeta a Piqué no són ni mans. Per tant, on està la clara ajuda? L’àrbitre es va equivocar molt, per als dos costats, ja que si xiula el penal, ha d’expulsar al porter, la jugada és claríssima. L’àrbitre que va xiular no té ni la experiència ni la qualitat com per a xiular un partit d’aquest estil, però no anirem a descobrir ara les designacions arbitrals i els horaris a la carta que es produeixen amb els partits del Barça.

Però tornem al futbol, a la segona part el Barça no va sortir dels vestidors, així de simple, van sortir a especular moltíssim amb el marcador a favor, a descansar amb la pilota i es van trobar amb un Villareal lluitador que volia donar guerra per almenys marcar un gol. Malgrat tot, el Barça seguia jugant tranquil·lament sense patir massa angoixes al darrera, fins que Lucho va decidir donar emoció al partit i treure a dos jugadors al camp que no els va massa bé sortir des de la banqueta, perquè Arda i Piqué tenien una groga i tots dos havien jugat una mica amb foc. A partir de llavors va ser la hecatombe final, va sortir el paquet de Mathieu, que per a jugar partits a casa on el rival no t’arriba serveix per a fer nosa i poc més, però quan davant tens un equip competitiu es demostra el mediocre que és aquest senyor, que juga perquè va costar vint milions. M’agradaria saber què li passa pel cap a Bartra, quan veu a Mathieu fer el ridícul al camp i que ell només fa que xuclar banqueta, el que passa amb el central català és digne d’estudi la veritat.

A partir de la sortida de Mathieu i Alves, Mascherano es va haver de multiplicar per tres, tot i això no va poder evitar que Denis Suárez pogués xutar, que Bravo refusés malament i que Mathieu estigués a la lluna de València per a que Bakambu li robés la cartera. El Villareal va veure que era el moment de pressionar al costat de Mathieu i sort de Masche, que va evitar un nou gol després d’una pèrdua inacceptable en un jugador del Barça. El problema és que no és la primera vegada que passa, que surt aquest senyor i destrossa tot el treball que ha fet l’equip fins al moment, la mediocritat d’aquest senyor és insultant.

El partit va tenir dos minuts clau, el primer a la primera part, quan es passa d’una jugada clara de gol del Villareal, a la jugada del penal a Neymar. El segon minut clau va ser quan es va passar d’una errada molt greu de Neymar en la definició, que va passar del 1-3 a que el Villareal fes el segon amb el gol a pròpia de Mathieu. El gol és el menys recriminable al francès, que se la troba a sobre, el més recriminable és el passotisme amb que va sortir al camp i com va fer que tota la defensa caigués com un castell de cartes. A partir de l’empat, partit sense pràcticament ocasions de gol, amb un Villareal que perdia temps buscant l’empat i un Barça que buscava el gol però tampoc sense arriscar massa, una pilota aturada que Rakitic gairebé marca i una de Suárez al final i poc més.

Individualment poc es pot destacar, quan Mascherano és el millor del partit queda tot dit. Va fer un partit molt complert i va tapar forats per tot arreu, els que li tocaven i els que no, partit molt sofert per a ell que mereixia una mica més d’ajuda dels seus companys, sobretot quan van sortir Alves i Mathieu, perquè quan va jugar la defensa titular més Sergi Roberto, el partit va ser molt tranquil.

Sergi Roberto un altre que va complir amb escreix, molt seriós en defensa i oferint sempre una opció per la banda en atac, quan va passar al mig camp va seguir fent una bona tasca, sobretot en la pressió post pèrdua.

Després també va destacar Rakitic, que va ser el més inspirat en atac i va treballar moltíssim per a tapar mancances d’alguns que no van tenir ganes de córrer, un dels millors partits de la temporada del croat, que va fer menys visible el mal partit de Busquets, que no va cometre errades però que no va estar al rendiment que acostuma, també és humà i té tot el dret a tenir un partit com el d’ahir. El mateix va passar amb Arda, que no va fer errades destacables, però va fer un partit molt pla i sense aportar massa ofensivament.

Els que pitjor van estar van ser els davanters, on probablement van fer el pitjor partit de la temporada, sobretot Suárez i Messi, que van estar pràcticament desapareguts tot el partit i Neymar va aparèixer poquet per a fallar cara porta i per a ser excessivament individualista.

Partit per a oblidar que amb l’aturada per seleccions suposo que passarà aviat a un segon terme. Al final si ho mirem fredament, una jornada menys, amb la sortida més complicada que li quedava al Barça, que es va saldar augmentant un punt la distància amb el segon. Passarem de puntetes i farem com si no hagués passat res, aquest equip mereix una mica de comprensió amb la tralla que porten i es mereixen tota la confiança del món, encara que qualsevol blaugrana en acabar el partit tingués la sensació d’ocasió perduda i regalada als perseguidors. 

Entrenament amb públic.

El Barça ahir va jugar probablement un dels partits més fàcils que haurà tingut a casa amb el que porta de temporada. El Getafe, un equip ja de per si poc intens, venia amb moltes baixes, tantes que va haver de jugar un davanter de lateral i clar, per a un equip blaugrana amb velocitat de creuer i amb tot de cara, va ser poc més que un entrenament amb públic.

El partit va semblar el típic partit que es munta per part del club per a quan un jugador torna d’una llarga lesió o per exemple el cas d’Arda i Aleix, el típic partit amb poca intensitat i amb marcatges molt millorables per a que puguin agafar ritme i sense risc de lesions. El partit d’ahir va ser com si se li hagués muntat a Messi després de trencar-se el genoll, per a que la gent es faci una idea. Ahir l’argentí va tenir un dels partits més entretinguts de la temporada, podent jugar entre línies i amb la tranquil·litat del marcador i podent dosificar esforços quan es perdia la pilota, a més sense haver de buscar amb excés a Suárez per a que marqués gols ja que no estava al camp. Com aquell que no vol la cosa l’argentí es va cascar 3 assistències de gol, un gol i va crear la jugada que va deixar sol a Alba per a fer la centrada i que va acabar amb gol a pròpia. Ahir va ser un partit per a que Neymar s’ho passés bé fent filigranes, per a que Iniesta tingués un partit molt ofensiu sense la tensió d’un partit important, per a que Arda agafés encara més el rol nou dintre de l’equip, per a que Aleix Vidal seguís rodant i agafant automatismes, inclús per a que el paquet de Mathieu es pogués pensar que és un jugador per al Barça.

Els jugadors, no se si per instruccions prèvies o iniciativa pròpia, es van centrar en atacar per la banda que defensava el davanter reconvertit a lateral, on Alba va destrossar la defensa madrilenya cada cop que va voler entrant de segona línia, aprofitant que Iniesta i Neymar atreien rivals i deixaven un forat gegant per a les entrades del jugador català. El primer gol va arribar així, amb assistència de luxe de Messi que tots sabem com va acabar. El segon gol ve d’una molt bona jugada individual de Sergi Roberto que li dona a Messi que torna a regalar el gol. El tercer gol arriba com a conseqüència d’una molt bona combinació entre Iniesta i Messi, que amb una molt bona passada del manxec, el deixa sol davant el porter i penso que Leo volia rematar, però al final acaba amb assistència a Munir. Munir jugant en aquest Barça titular, pot sortir a gol per partit si juga amb una mica d’intel·ligència, simplement s’ha de dedicar a treballar en quant al col·lectiu i després buscar la rematada al segon pal, se’n pot atipar sempre que jugui. El quart gol, marca de la casa de Messi, es desfà del seu marcador en una rajola i golàs de fora de l’àrea.

Amb el partit totalment resolt i amb una exhibició de Messi i d’Iniesta principalment en va haver prou, només faltava ja que amb la tornada dels vestidors l’argentí novament es tragués de la mànega una altra assistència fantàstica per a deixar sol a Neymar davant del porter. Les diagonals del brasiler, amb la capacitat que té Messi, són totalment destructives. A partir de llavors el partit va baixar moltíssim d’intensitat i els jugadors tampoc van voler fer massa sang, es van dedicar a donar-li a Messi i que l’argentí ahir volia fer jugades anava a dir “maratonianes”, però es que penso que Messi ja no té res a envejar-li a Maradona perquè penso que ja l’ha superat, així que ja són jugades “messinianes”. El partit va tenir tan poca història que fins i tot molt aviat van tenir minuts Samper, Vermaelen i Bartra i el Barça va poder desconnectar totalment pensant amb el partit de dimecres.

L’únic aspecte negatiu del partit va ser el penal fallat per Messi. Tampoc vull dir que és un tema de falta d’entrenament, perquè no es poden veure aquests, penso que és més un tema mental, perquè el penal que va xutar ahir Messi el va xutar molt malament, el que va fallar Suárez l’altre dia igual. Jugadors amb aquesta qualitat, amb un Messi que xuta les faltes que xuta, no em puc creure que no és capaç de xutar un penal ajustat al pal que no pugui arribar el porter, és que el penal d’ahir va xutar-lo horrible. De moment no ens estan fent falta, més que per a ells mateixos per a optar al pitxitxi, el problema pot venir en un partit que hi hagi tanda de penals perquè no ens podem permetre que els tres davanters, amb la qualitat individual que tenen, puguin fer que es perdi una xampions després del treball fet durant l’any, en gran part per ells mateixos en quan a gols marcats, ja no per la decepció de l’afició, sinó per la injustícia que suposaria per als propis cracks, estar al centre de la diana, quan en bona part s’aconsegueix el que es guanya gràcies a ells. Potser estem parlant per parlar, igual el tema és que com que no són penals importants no s’afronten amb la tensió necessària, qui sap.

En l’apartat individual hi ha molta gent que mereix ser alabada, també és cert que el partit donava per a això. Els tres més brillants van ser, per aquest ordre, Messi, Iniesta i Neymar. El partit de l’argentí, estadísticament parlant, va ser espectacular, però ja no són els números, són els nombrosíssims detalls que deixa durant el partit, que ja són suficients per a pagar una entrada per anar a veure-ho en directe. Ahir com qui no vol la cosa va donar quatre gols i en va fer un altre, va moure’s per on va voler, de fals nou i per banda i va destrossar al Getafe. Brutal.

Després el manxec probablement va jugar el partit més divertit per a ell del que portem de lliga, un Iniesta que l’estan dosificant més que mai per a que jugui els partits més importants i de tensió competitiva, ahir li va tocar un partit de diversió, on va participar més del joc en atac que mai i es va moure amb total llibertat, partit molt de cara a la galeria amb croquetes, tocs impossibles, bones passades definitives i entrades amb conducció.

En el cas del brasiler, més que comentar el partit en sí, ja que va fer dos gols i jugades espectaculars, el que vull destacar és la seva capacitat per a deixar els problemes extra esportius fora del camp i jugar com si no passés res. Parlo de la polèmica amb el seu viatge a Brasil i que hagués provocat la cinquena groga. Si no ho hagués fet i ara estigués apercebut com Suárez, se l’estaria acusant, com a l’uruguaià, de fer una mala gestió del tema i que ara perilli el clàssic si veu una groga a Villareal, la força perfectament per a perdre’s un partit a priori assequible i resulta que li foten canya perquè si l’ha forçat per anar-se’n de festa, que si és un mal company i que si fa el que vol. Després resulta que veiem que l’únic que s’ha perdut és un entrenament de recuperació i quan veiem que tots els jugadors de la plantilla se n’han anat quatre dies on els ha donat la gana. Messi se n’ha anat a Andorra a esquiar i no ha dit ningú res, quan en principi no es pot fer, la majoria han viatjat aquí i allà. No ho entenc la veritat, al futur no sabem que passarà, però avui en dia no pot qüestionar ningú la seva professionalitat.

Apart dels més brillants, jo voldria destacar també a Sergi Roberto, que va tornar a jugar un partit molt bo substituint a Busquets, va jugar molt bé en tasques defensives però es que apart va aportar molta sortida de pilota amb conduccions, cosa que no aporta Busquets que és més posicional i que ahir va suposar dos gols al Barça, partit molt actiu i amb molt de criteri amb la pilota.

Destacar també a Arda, que va jugar un altre partit molt complert i aportant més en la construcció, sembla que poc a poc va agafant la idea del que s’espera d’ell i està jugant més com a mig que com a davanter, apart aporta molt de treball a la pressió i la recuperació de pilota, progressa adequadament, igual que Aleix Vidal, que ahir va cobrir tota la banda amb molta facilitat i poc a poc es va entonant més.

Per últim destacar el partit de Jordi Alba mentre el partit estava en tensió de no estar resolt, després ja es va deixar anar una mica, el volia destacar perquè portava uns quants partits una mica apagat i ahir va tornar a ser el Jordi que tots volem.

En definitiva una jornada de transició per a que l’equip pogués descansar i carregar piles de cara a les pròximes tres setmanes que seran molt dures amb la tornada de xampions i l’aturada per seleccions abans del clàssic.

Sobrat.

El Barça ahir va guanyar un partit amb una facilitat a la qual jo no hi estava tan segur que passaria. La veritat és que a mi em donava mala espina, partit amb un equip molt intens, amb un clima molt desfavorable i una gespa en molt mal estat. Però un cop va començar a rodar la pilota els dubtes van desaparèixer perquè l’equip va sortir com es demana d’ells, des del primer minut va controlar el partit com i on va voler i un cop més, el Déu del futbol, va donar tot un recital i va demostrar que tota comparació amb qualsevol jugador és ridícula. L’argentí va fer un partit que no va estar ple de floritures, sinó que va ser un partit on en cada jugada demostrava el seu nivell espectacular. La demostració d’ahir va ser insultant en cada jugada que feia el que ell volia, era igual dos jugadors a sobre que tres, va controlar el partit en tot moment i es va jugar al que ell va voler. Va ajudar molt que l’equip ahir va sortir amb la pilota netíssima des del darrera, davant d’un equip que pressionava molt a dalt era indispensable. Com que els bascs pressionaven tant a dalt, en quan sortia la pilota amb condicions era pràcticament una jugada de gol, perquè Messi rebia entre línies i amb espais i això és sinònim de destrossa. El primer gol arriba amb una molt bona passada de l’argentí a l’espai cap a Suárez, que li dona el gol pastat a Munir. El millor va ser que, a diferència de Màlaga o Las Palmas, el gol no va ser negatiu per a l’equip i van seguir tremendament concentrats i no van patir en cap moment, només amb una  pèrdua a la sortida que acaba en una jugada de perill, però l’equip basc era incapaç de generar el més mínim perill. Va ser una primera part molt tranquil·la, que el Barça després del gol es va dedicar a tocar amb criteri i amagar-li la pilota a l’Eibar, amb un molt bon Rakitic i sobretot un fantàstic Arda, que ahir si que va interpretar el rol que ha de seguir en aquest equip i va fer el millor partit des que és a can Barça. El partit estava on volia el Barça, molt tranquil i controlat i que a sobre li van fer un regal a la sortida de pilota i li va caure la pilota a Messi amb tot el camp contrari buit de jugadors, que va resoldre amb una facilitat insultant. A partir d’allà es va acabar definitivament el partit, tal i com estava jugant el Barça i amb 0-2 havia de passar un miracle per a que l’Eibar pogués remuntar. La segona part ja va baixar moltíssim el ritme i només passava alguna cosa quan Messi accelerava als metres finals, el Barça encara va adormir més el partit i quan l’equip basc va tirar-se cap a dalt per a marcar algun gol ja va ser una autèntica autopista, fruit d’aquesta van arribar els altres dos gols que van acabar de matar el partit. Al final el gran nivell col·lectiu de l’equip i la serietat amb què van sortir al camp, va fer que un partit que s’hagués pogut complicar molt fos un autèntic tràmit.

Messi que apart de donar una càtedra cada cop que rebia la pilota, com aquell que no vol la cosa, va marcar dos gols més que l’apropen al pitxitxi. Em sembla que ja s’ha acabat la brometa dels penals i a partir d’ara els xutarà el petitó. Un Messi que ja està a cinc gols de Suárez i a sis de la vedette madridista, deixant xutar penals i estant dos mesos parat per lesió, més centrat en donar assistències i passar-s’ho bé que no pas obsessionat amb el gol. El que fa aquest puto crack ja fa temps que no té qualificatius, ahir escoltava que porta cinc gols més, a aquestes alçades, que la temporada que va fer més de 90 gols en un any natural. Ja podem donar gràcies de ser contemporani seu, perquè el que fa aquest noi no ho veurem mai més, aquests recitals i d’una forma tan regular no ho ha fet mai ningú en tota la història i queden encara 11 jornades de lliga, més tot el que ve de xampions. Posem-nos el pitet i a gaudir.

Evidentment que Messi va ser el jugador més destacat, però ja n’he parlat prou per avui, m’agradaria destacar el bé que va treure tot l’equip la pilota jugada des del darrera, amb els defenses molt encertats en la passada, sense cap pressa i buscant sempre al company més ben col·locat. Si li sumem que tant Rakitic com Arda van sumar-se molt bé a combinació i que van baixar molt a ajudar en la sortida quan tapaven a Busquets, el resultat és un partit tan fàcil com el que vàrem veure ahir. Busquets com sempre va estar a un nivell espectacular, la capacitat que té aquest noi per a llegir els partits no la té ningú al món. Igual que parlem de la capacitat de llegir el joc de Messi i de circular per les zones del camp que pot fer més mal, en el cas del de Badia, és que llegeix abans que ningú on anirà la pilota per a poder estar allà i tapar la jugada, és que llegeix la millor passada sempre per a donar fluïdesa al joc i sobretot té una capacitat de recuperació per col·locació que tampoc té ningú. Hi ha jugadors que potser tinguin més físic que els faci tapar més camp, però es que ell ho fa per col·locació i per intuïció. Brutal.

Molt bé també Rakitic, que és un jugador que ha interpretat a la perfecció la seva tasca en aquest equip, que ha sabut baixar del burro i entendre que el que era al Sevilla aquí no és possible, és un jugador decisiu a l’hora d’aportar equilibri per a que l’equip no pateixi defensivament i sempre entra de segona línia, amb un desplegament físic espectacular. És el que necessita assimilar Arda, que potser té més qualitat tècnica i més improvisació que el croat, però que li falta entendre que aquí no pot fer el mateix que amb l’Atlètic. Ahir va donar un pas endavant en aquest aspecte i va ajudar molt al moment d’ajudar a la sortida de pilota, va tenir calma amb la pilota als peus i va donar molt bones passades als companys de dalt, va formar un bon triangle per banda esquerra i esperem que sigui el camí que segueixi d’ara endavant, si assimila que aquí ha de participar de la creació i que no ha d’incrustar-se tant a la línia de davanters, serà un molt bon recanvi d’Iniesta.

La davantera no va tenir massa oportunitats de brillar perquè Messi va copsar tot l’atac, malgrat que els va donar algunes assistències que d’estar encertats haguessin pogut acabar amb més gols. Munir va complir amb el que es demanava d’ell, treball d’ajuda a l’equip i moviments a l’espai per a fer recular la defensa, a sobre li van donar un gol pastat així que treball complert, ni penso intentar comparar-lo amb Neymar, però és evident que el Barça necessita un recanvi de garanties per a suplir a la MSN. Munir en un moment donat pot donar minuts de descans i jugar aquest tipus de partits, però penso que necessita una cessió per un parell o tres temporades a un equip de qualitat on poder desenvolupar-se, alguna cosa semblant a Morata amb la Juve.

Suárez com sempre va lluitar cada pilota i va fer el que acostuma, a l’uruguaià se li pot discutir la falta d’encert algun dia, però mai el treball que fa al camp, hi ha dies que té més encert que altres però la jugada del gol és de molts quirats, de jugador d’àrea pur.

La defensa i el porter no van tenir massa feina però la poca que van tenir la van resoldre bé, el més destacable de tot va ser la sortida de pilota i la tranquil·litat amb la pilota als peus. Piqué va fer un partit espectacular i els dos laterals ahir no es van projectar tant en atac però van millorar en seguretat defensiva, van seleccionar millor les pujades però tal i com estava el partit tampoc feia massa falta. El que fa dies que he detectat és que Alves està abusant massa de la conducció, es perden moltes jugades de perill perquè no s’està atrevint a fer la passada abans i l’ha de tocar 3-4 cops abans de passar-la. Ahir va fer un partit molt correcte però en aquest tipus d’ocasions desespera una mica perquè abans no ho feia això.

En tot cas, un partit menys i la mateixa distància, una notícia fabulosa de cara a propers partits entre eliminatòries de xampions, que pot donar lloc a més rotacions perquè el marge ara mateix és molt gran.

Per acabar, el tema de la notícia sorprenent que ha sortit avui a les portades culers, el probable fitxatge de Dembélé, del Rennes, un extrem que pot jugar als dos costats i que té gol, un jugador molt jove que sembla que pot costar uns 10 milions diuen. No puc dir que sigui un bon fitxatge o no perquè he de reconèixer que no l’he vist jugar mai, però si que estic molt a favor que es busquin joves promeses amb molta projecció i que tinguin un preu assequible, a favor que es faci cas als serveis d’scouting i que potser si haguessin fet el mateix amb els centrals, ara es tindria probablement dos joves centrals de projecció pel que va costar Mathieu. El que no tinc molt clar és si està sent consensuat amb l’entrenador, perquè Lucho volia a Nolito i Denis Suárez i ara es parla del noi aquest. De moment no paro d’escoltar noms de davanters i mitjos i el que fa falta més renovar no sona ningú. Avui s’ha sabut també que Adriano ha executat una opció unilateral que tenia per contracte per a renovar un any més. Em sembla surrealista que un jugador tingui una clàusula que pugui renovar un any més si ell vol la veritat, és bastant ridícul, perquè precisament és ell qui hauria de marxar juntament amb Mathieu i Vermaelen i portar a un lateral esquerrà amb cara i ulls i un parell de centrals.

Molt penosa també la notícia que vaig llegir fa un parell de dies que el Barça ha taxat a Bartra amb 12 milions. Ja poden obrir una línia telefònica només per a ell perquè a aquest preu se’l rifarà mitja Europa. És ridícul que un jugador amb la projecció de Bartra i l’edat que té, que el taxin amb vuit milions més que el que van pagar per Mathieu o Vermaelen. 

Avís per a la copa.

El Barça ahir va tenir un partit molt complicat a casa, davant d’un dels equips més en forma de la lliga. Encara que si mirem els números, el Sevilla fora de casa no guanya, a casa està intractable. És un molt bon avís de cara a la final de copa del rei, perquè pel fet d’arribar a la final, molts ja sumen dos títols i falta la xampions per al triplet, però ahir l’equip andalús va demostrar que a un partit i en camp neutral pot posar molt difícils les coses a l’equip blaugrana. Està clar que el Barça va fer rotacions, que gran part del mig camp era nou i jugava Mathieu, però el Sevilla va plantar cara i va fer un partit molt meritori al Camp Nou, probablement el que ha jugat millor fins ara.

El Barça va sortir una mica desendollat, a veure-les venir i es va endur un bon ensurt, el Sevilla va sortir a jugar a un terme mig del que estem acostumats a veure als equips que juguen contra els culers, ja que ni va sortir a pressionar molt a dalt amb la línia defensiva molt alta, ni va sortir a tancar-se descaradament, va posar l’equip a una zona intermèdia i només saltava a la pressió quan el Barça s’acostava a segons quines zones amb la pilota, que l’equip andalús podia considerar perilloses, tapant les bandes amb moltes ajudes dels atacants i tapant els passadissos interiors. Si li sumem que té jugadors de qualitat, que no es posen nerviosos amb la pilota als peus i jugadors de banda ràpids, doncs podem entendre el perquè cada cop que recuperaven una pilota generaven perill. Ja va haver-hi un avís previ que per una mala passada no acaba amb jugada de perill, una altra que refusa Alba quan Gameiro ja estava a punt per la rematada i un xut de Vitolo molt centrat sense problemes per a Bravo. Al final, una bona triangulació al mig camp, va treure de la jugada a Aleix i Piqué i va deixar tot sol a Tremoulinas, que va fer una bona centrada que culmina molt bé el jugador canari. Les sospites veient el partit s’acabaven de confirmar, el Barça estava bastant espès amb la circulació, molt poc imaginatiu i els de dalt bastant estàtics, ben controlats pel joc col·lectiu del Sevilla. La combinació d’Arda i Sergi Roberto no va acabar de funcionar, degut a la falta d’adaptació del turc al seu rol i que no havien jugat mai junts tots dos. Arda segueix sense interpretar bé el seu rol a can Barça, segueix incrustant-se a la línia de davanters i no ajuda massa a la creació, ho fa puntualment quan la jugada arriba a banda a peus de Neymar, que va cap enrere per a trobar un company, que llavors torna cap enrere i li ofereix una línia de passada, també és just reconèixer que fa un molt bon treball de pressió i de recuperació, li falta treure’s el xip atlètic, que quan es perd una pilota es fa falta sigui com sigui per a tallar el joc, però tampoc ara li exigirem que tingui estil Barça del primer dia. Simplement és una de les explicacions al poc joc de combinació dels interiors, més recuperadors i de treball que no pas de creació, Busquets va agafar aquest rol i aprofitant que el Sevilla al marcar si que ja es va tancar clarament, va jugar més avançat i llavors també van activar-se Neymar i Messi, venint a rebre a posicions entre línies per a generar joc. El Barça llavors ja va dominar clarament i sense generar ocasions claríssimes de perill, poc a poc anava ja trobant forats, fins a la jugada del primer gol, amb una passada molt bona del brasiler de tacó i una maniobra fantàstica i molt característica de Suárez, que força una falta perillosa a favor. Jo he de confessar que quan van col·locar la pilota, veient que era millor per a un dretà, que la xutaria Neymar, tenia molt millor angle i la opció de xutar als dos costats. Però clar, quan tens al millor de la història, et trobes grates sorpreses com la d’ahir, que clava un golàs on el porter no pot fer absolutament res, la pilota va anar com un obús a la porteria i la va fer imparable a la potència que anava. Quan parlem de Messi que és el millor, les comparacions amb altres que es proclamen millors del món a ells mateixos i tal, són molt odioses la veritat. La diferència de Messi amb molts d’aquests, és que cada any és millor que l’anterior, cada any s’esforça en millorar facetes del seu joc per a fer-lo més gran, primer era el millor però molt individualista, després va passar a ser el millor individualista, millorant la seva capacitat d’assistir, convertint-se en el millor individualment i a nivell d’assistent, cada cop passades més precises i més decisives. Ara fa un parell d’anys que s’ha encaparrat (amb el sentit positiu, d’intentar millorar) amb ser el millor xutador de faltes i poc a poc ha anat millorant i millorant i és molt estranya una falta que no xuti entre els tres pals o molt a prop. Els seus registres cada cop són millors i el més sorprenent és que inclús des de posicions llunyanes és un perill. Jo hi ha cops que quan va a xutar penso que ho fa de massa lluny i que és perdre una oportunitat de pilota aturada. Però és que després el que fa és callar-me la boca i marcar gols espectaculars. El gol d’ahir va ser molt important perquè l’equip estava començant a posar-se nerviós i va tenir un efecte balsàmic que va fer que el Sevilla perdés la concentració uns minuts i el Barça va olorar sang i va fer els millors minuts de la primera part, on va estar a punt ja de remuntar el marcador.

A la segona van marcar molt aviat amb una jugada espectacular després de corner, amb una passada a l’espai de Suárez a Messi, que se les va arreglar per a generar-se un espai dintre de l’àrea i tornar-li a Suárez, que va continuar molt bé la jugada i va tenir-li molta fe a Messi, cosa que els del Sevilla no i quan van voler reaccionar Suárez ja encarava per a fer la passada de la mort a Piqué, el defensa amb ànima de davanter, que als corners té una gana de marcar brutal. A partir de llavors el Sevilla va cremar les naus i va fer una passada endavant, que va coincidir amb la baixada física dels jugadors culers i es va generar un partit molt perillós, amb un Sevilla molt atrevit i que generava molt perill, Emery va fer un parell de canvis ofensius i la cosa es va igualar molt. Hi ha que poden dir que el tema físic no és excusa perquè el Sevilla va jugar UEFA un dia després que el Barça, però és que els andalusos van anar amb la eliminatòria resolta i només va repetir alineació un jugador dels onze que van jugar. El partit es va convertir en un joc sense control per les dues parts, on es succeïen jugades de gol a les dos àrees amb facilitat, però on no estaven encertats cap dels dos equips, els porters van contribuir a que el marcador no es mogués més. Lucho ho va veure i va treure a Iniesta i Rakitic per a millorar el control del mig camp, però ja era massa tard, ja hi havia massa cansament i el cap no responia al que demanava el partit, que era controlar la pilota amb possessions llargues i acabar de destrossar físicament al Sevilla. Al final un altre partit que amb les estadístiques a la mà el Barça va ser molt superior, però que a la retina et deixa un partit massa igualat i competit i amb la sensació que si el Sevilla hagués empatat, poc s’hagués pogut dir també. El darrer mes del Barça els partits es poden resumir així, que si l’equip culer hagués resolt cara a porta, hagués estat un partit fàcil, però com no s’ha resolt han estat partits amb resultat incert i ocasions també per al rival.

En l’apartat individual, abans de destacar a Messi, jo vull destacar a Busquets, que ahir va donar un altre recital de millor mig centre defensiu del món, és un jugador que se li ha quedat petit el tapar els forats i fer cobertures i recuperar pilotes, probablement jugaria d’interior a un 80% dels equips d’Europa, en lloc de mig centre, ahir fins i tot es va atrevir a xutar a porta i tot, llegeix el futbol millor que ningú i sempre està al lloc adequat, no se que collons espera el president a complir la promesa d’apujar-li el sou, perquè si un jugador mereix per la seva evolució passar a ser dels millors pagats del Barça és ell, un jugador que a més no ha demanat mai res, malgrat ser el millor del món a la seva posició, ahir va tornar a fer un partir per a gravar-lo i posar-li als nois que aprenen a jugar ara al futbol.

Després destacar als tres de davant, amb Messi primer que tots, la veritat és que la presència dels altres dos companys, li ha tret molta responsabilitat a l’hora de decidir els partits, però continua havent partits que si no fos per ell potser no s’haguessin guanyat. Sembla que estigui més apagat pensant més en l’assistència i la creació que no pas amb el gol, però cada partit té detalls de geni que el fan estar a anys llum de la resta. Ahir mateix semblava que no estava els primers 20 minuts de partit, però va ser encaixar el gol i activar-se el “mode jugador vital” i va començar a moure’s per on demanava el partit en tot moment, el vàrem veure a la dreta, a l’esquerra, pel mig i més endarrerit, sempre on demanava la jugada que estigués, generant una jugada de gol on no n’hi havia. Això és molt més important que l’animalada de falta que saca per a empatar el partit, el millor de Messi ja no és la capacitat per fer gols, és tot el que aporta fins que s’arriba al gol.

Els altres dos davanters van aportar el que acostumen, el brasiler desequilibri allà on estava en cada moment de partit, si tocava per la banda a trencar per allà, si era una contra amb conducció, és un jugador molt decisiu avui en dia a can Barça. Després l’uruguaià, que és tot cor i pressió, ganes de pilota i que ho combina amb moviments molt intel·ligents sempre destinats a millorar la jugada. La jugada del segon gol per exemple, que està a una posició d’interior-extrem per a fer l’assistència, continua i veu la jugada abans que els altres i generositat per assistir a Piqué, quan podia xutar, jugant-se com s’està jugant la bota d’or. El millor que aporten els dos acompanyants de Messi és la por i la indecisió a les defenses, és la diferència respecte al Barça post Pep, que els equips es centraven en defensar a Messi i la resta no reaccionava. Avui no ho poden fer això, gràcies a la qualitat que tenen els altres dos.

A nivell defensiu ahir el  que va donar més la talla va ser Alba, que va estar molt bé tant en atac com en defensa, tapant per velocitat moltes de les deficiències de Mathieu. Un cop més, la presència del francès fa que el central que està al costat seu no faci el seu millor partit, per tenir que estar més pendent del normal de la errada, va fer que les seves cobertures a Aleix, que va fer el pitjor partit des que està al Barça, sobretot defensivament, fossin menys efectives del que acostuma. Entenc que no poden jugar sempre Masche i Piqué, però això ha de servir per a que l’any que ve es vagi si o si a per un central de qualitat contrastada.